No estés més deprimida, yo tengo la solución.
Unas copas y unos amigos y un poquito de rock and roll.
Muerte tus caderas.
Val a dir que tota la música que està sonant al llarg del matí de Tarragona Ràdio
són èxits exactament d'aquell all 79, la música que s'escoltava a les ràdios
i que es ballava a les discoteques, perquè si parlem de vida quotidiana,
Jordi, quantes discoteques tenia la ciutat de Tarragona aleshores?
I quines eren?
Doncs en concret cinc.
Hi havia el Tòtem, el Zodiac, l'Egipsis, l'Explosion
i també en la Làuria hi havia el que abans es deia una boat.
Una boat.
Una boat.
També hi havia...
No es deia discoteques, es deia boat.
Boat.
També hi havia la sala de festes màxims, que encara continuava mantenint-se.
Sala de festes.
Sala de festes.
Sala de festes.
Les festes s'hi feien, no?
I després el Cafè Cantant, Tocant, que després ja es va reconvertir en un bar normal de nit,
però aleshores era el Cafè Cantant, que no sé si recordes que tenien molta entrada
a cantautors sud-americans.
Sí, sí, sí, que hi va haver una temporada que hi havia actuacions en directe.
També els joves de l'època tenien certa tirada a anar cap a les discoteques de la costa,
de Salou, de Torre d'en Barra.
Els que podien i tenien mitjans de locomoció, sí.
Això pel que fa a vida quotidiana, continuarem incidint en vida quotidiana,
no només en les grans fites de la història.
Però ara ja vull presentar els convidats d'avui, que fa una estoneta,
que pacientment s'esperen que els saludem.
Primer que tot, agraïm absolutament a tots que hagin vingut avui,
aquí al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona,
senyor Josep Maria Requesens, primer alcalde de la Democràcia de Tarragona.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Tot això que ha explicat el Jordi, a vostè, m'imagino que li és molt familiar, no?
Sí, però em sembla que s'ha deixat alguna cosa.
Ja anirà sortint ja, tenim un ratet per parlar, i tant,
que sí, anem fent una petita introducció i ja anirà sortint tot plegat.
Ens acompanya també el senyor Josep Cendra, regidor de Convergència i Unió.
Senyor Cendra, molt bon dia.
Bon dia a tot.
Moltes gràcies per venir.
Totalment.
Jo m'imagino que mentre anàvem parlant poc o molt li han anat donant el cap fent una miqueta de memòria, no?
Sí, perquè són molts anys, 25.
Per tant, si no fas una mica de memòria, moltes coses no recordes.
Però això del temps és tan relatiu, no?
Segons que em vas mirar.
No, sí, bé, no.
Relatiu però efectiu.
També és veritat.
Ens havia d'acompanyar el senyor Sebastià Barrufet, de fet ens havia confirmat la seva presència.
El senyor Barrufet viu en l'actualitat a Barcelona i resulta que està engripat.
Ens ha trucat aquest matí i la veritat és que feia una veu d'engripat a l'amentat i sobretot m'ha dit
saludi a la resta de contartulis, sobretot que no s'oblidi saludar-los.
Nosaltres complim aquesta promesa.
Ens acompanya el senyor Àngel Ballver, regidor centristes de Catalunya l'any 79.
Senyor Ballver, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut i moltes gràcies per venir.
Gràcies.
Moltíssimes gràcies.
I saludem, a més a més, el senyor Josep Anton Baixeres, en regidor del SUC.
Senyor Baixeres.
Efectivament, sí.
Què tal?
Bon dia i bona hora.
Bon dia.
Molt content de veure aquestes cares, algunes de les quals feia molt temps que no havia vist.
I és el que li anava a dir.
Vostès de tant en tant no es troben ni es veuen si no és per l'atzar o per alguna cosa com la d'avui, no?
Desgraciadament, no.
Falta aquí també un altre dels que eren cap de llista, podríem dir, que és el Francesc Xamart,
en va sortir, regidor o electe representant una candidatura veïnal.
Francesc Xamart fa unes tres setmanes aproximadament va marxar cap a Nicaragua,
on hores d'ara s'ocupa d'una secretaria internacional que està vinculada als comitès Oscar Romero.
Abans de marxar, però, li vam demanar que parlés amb nosaltres i que ens comentés breument com recordava aquella època.
l'escoltarem d'aquí uns moments.
I hem deixat pel final, i si seguim la cortesia més clàssica, probablement és la persona que teníem que haver saludat primer,
Teresa Batet. Molt bon dia, Teresa.
Molt bon dia.
Saben què passa? Que en aquell ajuntament de l'any 79, la Teresa Batet era l'única dona regidora que teníem a Tarragona.
Com una floreta.
Com una floreta enmig de tant d'home, Déu-n'hi-do, Teresa.
Ara que es parla tant de paritat, del paper de la dona a la política...
Aleshores, jo crec que no es tenia gaire en compte això, no?
Jo penso que hi vaig entrar per moltes coses, però una també per reafirmar la vigència del feminisme,
que la dona tingués veu i vot dintre dels ajuntaments democràtics, compartida amb tots els companys i amb tots els altres partits, naturalment.
El feminisme en aquella època de la transició era com una assignatura pendent,
i de vegades sí que es parlava, però no era un tema prioritari, si som realistes, ni de bon tros en les formacions polítiques de l'època, no ho era.
No. I diem que jo he sigut feminista per reivindicar aquest dret de la dona a ocupar tots els llocs de treball.
No perquè no cregui que siguem tots iguals, perquè jo penso que, a veure, la il·lusió, l'energia i l'esforç de treball de fer les coses ben fetes,
les tenim tots, homes i dones.
Però com que llavors la dona es quedava molt a l'allar, jo que tenia ganes d'aixecar una mica la veu, doncs per això vaig presentar-me.
Vostè notava que era diferent la seva presència, la que podia ser dels seus companys de consistori, homes, tenien una deferència especial.
No.
Vostè es permetia alguna llicència perquè deia, escolta, soc l'única dona, doncs tira i faig el despatx.
No, no hi va haver, jo penso que si els hi preguntes a bé...
Ara els hi preguntaré a tots.
Hi va haver molt de companyerisme i molt bon rotllo, que diríem ara, eh?
Em sembla que comencem per aquesta qüestió.
Per què no hi havien dones als ajuntaments de l'època, en general, eh?
No només a Tarragona, sinó en general.
No n'hi havia enlloc, senyor Vallvés, el que vostè opina.
No, perquè no eren activistes en política, generalment.
Era un procés històric i corporació nova a la societat, una de les manifestacions del qual és els ajuntaments.
I per què no hi havia encara una creència en la realitat de la igualtat de sexes, eh?
O sigui, la gent no tenia confiança en aquesta realitat que existeix, eh?
Però no hi era, ara hi comença a ser.
Pouquet, però hi comença a ser.
De mica en mica.
Abans de parlar pròpiament dit de la Constitució dels ajuntaments,
el sembla que comencem per la campanya.
Senyor Requesens, parlins de la campanya electoral.
Abans parlava el Jordi dels cartells, comentava amb els eslògans...
Clar, vostè també observa la realitat actualment.
Vostè com recorda aquelles campanyes polítiques?
No, no la recordo massa.
Només recordo, i això també els altres companys ja en què recordaran, per exemple,
doncs un acte d'aquests per tractar de la qüestió de l'aigua, eh?
que va ser preelectoral i que tothom va dir, i participava en tots els cops de llista,
perquè el que no ha dit l'amic Piqué és això, que el problema de l'aigua era essencial en aquest tema.
Aquesta aigua salada que bevíem a Tarragona.
Exacte.
La ciutat de les Garrafes, comentava en aquest matí a la ràdio que es deia.
Hi havia dos problemes, l'aigua salada i per segons quins partits, no?,
la privatització de l'aigua.
Hi havia dos problemes a l'aigua, però més que res era l'aigua salada.
Era un dels punts on es fonamentava la bona part de la campanya política local, no?
Aquesta era, esclar, era fonamental, evidentment, no?
Evidentment.
Això és el que recordo més.
Per l'altre, doncs, no ho sé, no me'n recordo massa, val-ho dir-ho, no?
Val a dir que poden intervenir quan ho decidin, eh?
Això vol ser una tertulia oberta.
Això de l'aigua com a cosa domèstica,
recordo que tenia una rentadora de plats que es va fer malbé.
tota, de l'aigua mateixa, de la...
Sí, sí, sí, i se't rovellaven fins i tot els plats, eh?
Sí, com a anècdota, ara sí que recordo que, per exemple,
doncs, havíem d'anar a fer un míting a Bona Vista,
al Teatre de Bona Vista,
a una sala que hi havia allí, no sé si era ben ben teatre,
però que no ho vam poder fer perquè els del piso ens van impedir d'entrar, no?
i que féssim el míting, eh?
Això sí que me'n recordo perfectament, no?
Senyor Baixeres, per al·lusions, eh?
No, senyor Baixeres no hi era.
No hi era el senyor Baixeres, vaja, doncs...
Però vostè recorda això que... no recorda aquest fet?
No, però això una mica es va tornar a repetir,
encara que no tant, a Sant Pere i Sant Pau.
És a dir, que això que es diu actualment bon rotllet
no n'hi havia en determinades circumstàncies, no?
Però tampoc era dir que això va passar allà, a Bona Vista,
perquè a Bona Vista, doncs, era, el diria, el feule del PSU,
que era en aquell moment, no?
I, esclar, era una mica...
Érem els competidors del PSU en aquell moment.
Però, vaja, tampoc va arribar a la sala, no el arribar ni molt menys.
Senyor Baixeres, perdoni.
No, jo també recordo una altra anècdota,
que amb unes actuacions que hi havia d'haver de partits a la Caixa,
a la sala de la Caixa, a mi no em van deixar parlar.
I me'n vaig anar a buscar un cartell d'aquells que hi havia que tapaven la boca
i deien llibertat d'expressió, eh, perquè no...
Nosaltres, Convergència, no sé per què, doncs no...
I no, no, no volíem deixar parlar.
És que les circumstàncies eren molt diferents.
Les persones que siguin més joves probablement pensin
quines coses que feien...
És que, clar, veníem d'on veníem, no?
I era tot molt diferent.
I tots érem molt inexperts, també, en el tema de la política participativa.
Senyor Vallbé, que volia intervenir vostè ara fa un momentet.
Jo crec que eres totalment diferent.
Si es pot acostar una miqueta el micròfon, li agrairíem.
No podem comparar res d'una d'ara amb aquelles primeres eleccions.
En primer lloc, perquè vostè abans ha parlat de polítics.
De polítics, res de res de res.
Érem aficionats i prou.
Perquè de política no en sabíem res.
I de les propagandes i de tot això, tot era diferent.
No hi ha res que s'assemblin ara.
Ara hi ha unes organitzacions,
hi ha unes empreses que ja es dediquen a fer la propaganda
i els polítics van a remoldre tot això.
I són polítics, també.
I són polítics de carrera.
Llavors, de polític de carrera no n'hi ha cap.
Professionalitzat.
S'ha professionalitzat, vols dir.
El fet de polític s'ha professionalitzat.
Esclar, llavors, que aquí hi havia polítiques.
Si no hi havia polítiques, si no hi havia res,
tot el de les dones era el mateix.
Si no els homes, ja no sabien fer política,
ni eren polítics, les dones encara molt menys.
perquè no n'havíem fet mai, com nosaltres no n'havíem fet mai de polítics.
Cap de nosaltres.
Podríem ser d'un partit, d'un partit creat d'avui dies abans.
Però de polítics, res de res.
Adicionats tots del primer a l'últim.
Eren persones reivindicatives, no?
Anaven per reivindicar, estic completament d'acord,
però anaven per reivindicar una sèrie de drets
a tots els nivells, però sí.
Bé, les primeres eleccions experimentals en democràcia
van ser les del 77, el Congrés i el Senat.
I per tant, no hi va haver cap més fins als municipals.
Aleshores, nosaltres encara arrastràvem els eslògans, les idees,
les intencions del que es volia fer a nivell d'Estat,
fer-ho també a nivell local.
En aquest cas érem novatos, sabíem els problemes que hi havia,
però entràvem a l'Ajuntament amb molta il·lusió.
il·lusió i companyerisme, és a dir,
tenen en compte que es va fer després un pacte
d'un dia de progrés,
on hi havia 4 o 5 faccions diferents de partits polítics.
El pacte era per a l'electoral,
no es va fer després, es va fer abans.
És a dir, que va funcionar,
l'únic que va quedar exclòs,
potser no per culpa d'ells,
sinó per culpa dels que vam fer el pacte,
va ser el CD, els centristes.
Però, entre tots,
vam notar molt de companyerisme.
el que dèiem abans amb la Teresa Batet,
que era una dona,
si hi havia diferències amb ella,
llavors no, no hi havia cap...
L'únic que va haver,
que és que quan vam posar les llistes
de la Convergència Unió,
vam anar per el número 2.
Va ser que va ser un lloc molt important
dintre de la Convergència Unió.
i va anar al quart,
el cinquè o sisè,
va ser el monedó.
I com a dona,
doncs,
va fer un gran paper.
De tal manera que després heu vist
que han entrat dones a l'Ajuntament
i avui en dia,
penso que hi ha un percentatge bastant elevat.
Hi ha una presència.
Com a dir, hi ha una presència.
i es fa mal.
Senyor Baixeras.
Ja que ens movem en el terreny de l'anècdota
i des d'un punt de vista subjectiu,
molt personal,
vaig tenir ocasió de tenir unes converses
amb Santiago Carrillo,
que en aquell moment era un mite,
era l'home de la perruca,
era l'home de l'actualitat,
diem,
tenia una personalitat molt marcada
a tots els mèdia de l'època.
I jo, doncs,
m'ha quedat en el record,
m'ha quedat més que d'altres anècdotes
que potser són molt més importants,
no sense potser.
Jordi, tens aquí una sèrie de dades
i una sèrie de qüestions molt puntuals
per als convidats, no?
No, a veure,
abans una cosa potser que ens hem deixat de dir
i és, diria,
l'esperit reivindicatiu que hi havia al carrer,
sobretot d'una classe social,
aquesta que abans deia Jordi,
dels barris, de les barriades.
Els aturats, els treballadors...
No, a veure,
era reivindicatiu
perquè, doncs, això,
els barris estaven a mitjà
i hi havia un sèrie de problemes econòmics
i que, a veure,
cada dia,
és a dir,
que en els primers temps,
cada dia hi havia alguna manifestació
o altra aquí a l'Ajuntament.
Me'n recordo una que va estar vuit dies,
que eren uns mestres,
que encara no sé ben bé què demanaven,
perquè no eren,
em penso que eren aragonesos,
però que es van estar vuit dies
a l'Ajuntament dintre.
Aquest esperit reivindicatiu volia dir això,
cada dia aquí que demanaven alguna cosa o altra.
No demanaven, exigien.
És a dir,
que el verb exigir
estava d'actualitat en aquell moment,
no?,
i que val a dir
que els que venien a reivindicar
alguna cosa o altra
tenien, doncs,
gran part de raó,
perquè, oi?,
hi havia unes mancances tremendes
en tot el llum,
en el barri on vivien,
no?,
i això
va ser molt important
en aquell temps.
després va venir la desil·lusió
de tota aquesta gent.
És a dir,
que tothom esperava
que un Ajuntament,
doncs,
en tres mesos i tal,
un Ajuntament democràtic,
no?,
aquella il·lusió,
aquella cosa
de l'Ajuntament democràtic,
però que resulta
que la desil·lusió
va venir al cap,
doncs,
d'un any
o menys d'un any.
Llavors,
les reivindicacions
ja anaven d'una altra manera,
ja tenien un altre caire,
no tan espontani,
oi?,
i no tant,
doncs,
diem,
de bona fe,
perquè demanaven coses
que no tenien ni tal.
Això és una mica
que és molt important
en aquest temps.
Aquesta perspectiva dels barris
la recollirem d'aquí uns moments
reproduint aquella conversa
que els deia en Breua
que vam obtenir
amb Francesc Chamar
abans de la seva partida
cap a Nicaragua,
però el Jordi,
amb la seva visió
i perspectiva històrica
també vol afegir
algunes coses, no?
Jo també havia fet
uns trets característics
així molt per sobre,
però hi ha un fet important
que lliga amb això
que deia
el senyor Juret Maria Requesen,
que és que,
esclar,
Franco es va morir
el novembre del 75,
les eleccions
no són fins a l'abril
del 79,
per tant,
han passat
gairebé
quatre anys,
gairebé quatre anys.
El franquisme
sense Franco
és un moviment
o un règim
que ja no té
cap tipus
de signe d'identitat
ni que hi ha
un aglutinador
comú
o un guia
al capdavant.
Per tant,
la ciutat
i totes les ciutats
de Catalunya
i d'Espanya
és que es transformen
en unes menes
d'olla de pressió.
Hi ha un consistori
que gairebé
està deslegitimat
al carrer
i als partits polítics
de l'oposició democràtica
que ni tan sols
legalment
podien dimitir.
Havien de continuar
en el càrrec
perquè la legislació
que hi havia en aquell moment
no els deixava dimitir.
presidia el consistori
l'advocat
i empresari
Esteve Benó.
Per tant,
constantment,
com deia el senyor
Recazén,
qualsevol reivindicació
dels barris,
qualsevol reivindicació
laboral,
qualsevol
el tema
de l'aigua,
tots aquests problemes
que sorgien
d'una ciutadania
que no veia
solucionades
les seves expectatives
per aquest ajuntament
franquista
últim ja,
les últimes escorrialles
que hi havia,
es transformava
de seguida
o paral·lelament
en queixa
o reivindicació
política
de voler implantar
la democràcia
ja a l'Ajuntament.
Pel que deia
el senyor Àngel Ballver,
és cert que
cap d'ells
eren polítics
en pràctica
de gestió
en l'administració
pública,
però sí que eren
polítics
i eren personatges
polítics
i sobretot
el suc
que funcionarà
durant aquests anys
de la clandestinitat
fins a la mort
del dictador
i fins a la seva
legalització
i ara que sí que es pot dir
que eren polítics
i durant molts anys
ho van ser polítics.
En la clandestinitat
que és molt diferent
en la democràcia.
Eren polítics.
Senyor Baixeres,
respecte a això
volia comentar
alguna cosa.
Sí, jo no,
volia d'una manera
una mica tangencial,
volia aprofitar
la presència
de l'historiador
i això que acaba de dir
sobre la deslegitimació
pràctica
de les corporacions
d'aquell moment,
a les corporacions locals
que hi ha un punt
que si ha estat estudiat
jo no ho he trobat enlloc
i potser és un defecte meu
i potser és ignorància meva
que és que jo recordo
que es van crear
una mena de comitès
paritaris
o una cosa
per dir-ho d'alguna manera
entre els ajuntaments
subsistents
i deslegitimats
i caducats
que constantment havien de ser
prolongats
per disposicions del govern
perquè
anaven passant els terminis
i no es produïa
aquesta renovació
i els possibles candidats
als ajuntaments democràtics
eren admesos
en unes reunions
en les quals es parlava
dels problemes pendents.
Jo recordo concretament
sé que per exemple
tan convergència
com el SUC
jo no era militant del SUC
és a dir
jo era independent
i per tant
aquestes activitats
de partit
no hi era cridat.
Es reunien
els regidors antics
i els pretendents
possibles
i d'això
no he llegit mai res enlloc
jo no sé
si existeix
algun vestigi
d'aquestes reunions.
Jo pel que sé
el que sí que hi va haver
com que
el penúltim alcalde
Ricardo Villarguís
va estar fins a l'any 76
és a dir
un any després
de la mort
del dictador
després va ser substituït
per l'advocat
Esteve Benús
sembla ser
que hi va haver
dintre
de la corporació franquista
alguns regidors
que van intentar
trobar
o establir
algun tipus
de lligam
o de relació
amb tota l'oposició democràtica
o una part
de l'oposició democràtica
però que això
finalment
no va quallar
A pesar de tot
em consta
que reunions
hi va haver
Hi hauria de ser
però diguem-ne
que aquell intent
que van haver
per part d'aquells regidors
com a mínim
d'una manera
externa
i clara
i pública
no va funcionar
Senyor Cendra
Bé
Bé, no, jo el que volia dir
és que polítics
sí que ho érem
ho érem
perquè sempre havíem
pensat en política
i ja ens venia
de família
és a dir
que això ens venia
de família
dels pares
i dels avis polítics
el que entenc
que el senyor
volia dir
és que no teníem
experiència de govern
que és una cosa
constant diferent
és a dir
la política
l'il·lusió
ens venia
de la política
perquè quasi bé
tots
érem
antirrègim
totalitari
tots havíem sigut
més o menys
no represaliats
però
alguns represaliats
jo personalment
però érem
antirrègim
totalitari
això ho teníem
quasi bé tots
i volíem crear
uns ajuntaments
democràtics
lliures
lliures
el que no tenim
era experiència
de govern
però la vam adquirir
de seguida
i això és palpable
perquè
degut a les penúries
que tenien els ajuntaments
poques coses
van poder fer de seguida
però
durant els anys
s'han fet moltes coses
als ajuntaments
degut
a aquest govern democràtic
que tenim
d'aquí uns moments
continuarem parlant
sobretot
després de la constitució
d'aquell ajuntament
com era el dia a dia
com es transformava
la mateixa institució
perquè clar
no hem d'oblidar
que en paral·lel
des del govern central
s'hauria de legislar
tot allò que tenia a veure
amb les entitats locals
per tant
també vostès m'imagino
que a l'hora de prendre
decisions tenien
moltes limitacions
en aquella època
sí
fins i tot
en la premsa de l'època
després de les eleccions
hi ha una llibreria
de Tarragona
que feia publicitat
d'un llibre
que es deia
El manual del concejal
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
jo no sé si vostès
el van arribar a llegir
després m'ho expliquen
anem a escoltar
el que ens comentava
Francesc Chamar
regidor que va sorgir
de la candidatura
dels veïns
sobre aquesta primera
presa de contacte
amb l'Ajuntament Democràtic
l'escoltem
Francesc Chamar
molt bon dia
bon dia
Un 19 d'abril
Francesc Chamar
arribava a l'Ajuntament
de Tarragona
com a regidor electe
per un col·lectiu
de veïns
i quan es va assabentar
només arribar
i que havia de dir
unes paraules
diu
ui
que malament ho tinc
perquè jo no sabia
que havia de parlar
en aquest acte
no Francesc?
Teníem una certa ignorància
del protocol
d'aquestes coses
perquè mai
havíem viscut
un canvi
cap a la democràcia
jo havia nascut
pràcticament
dintre de
la dictadura
del Franco
per tant
aquestes coses
no en sabia res
i també
potser
es van equivocar
o es van olvidar
d'avisar-nos
que hem de preparar
una mica
unes paraules
de salutació
amb aquell acte
que recordo
molt solemne
i molt significatiu
perquè suposava
el canvi
d'un sistema
a un altre sistema
més democràtic
Es presentaven
partits polítics
de l'època
però Francesc Chamar
va arribar a l'Ajuntament
a través
d'una plataforma
d'un col·lectiu
de veïns
que es van constituir
ho tenia per aquí apuntat
perquè m'estic perdent
amb les sigles
de l'època
hi havia tantes formacions
polítiques
CPV
efectivament
que era
candidatura
per la participació
dels veïns
dels veïns
i aglutinava
representants
veïnals
representàvem
gent significativa
en el camp veïnal
vull dir
nosaltres
no teníem
ni volíem tenir
una estructura
de partit polític
veritat
no era la nostra
vocació
diguem-ne
era el nostre desig
sinó
representar
molt directament
el més directament
possible
els interessos
les necessitats
els anells
dels veïns
certament
la nostra candidatura
no va ser
massa ben acceptada
per determinats
sectors polítics
perquè creien
que els hi fèiem
la competència
objectivament
és veritat
que els nostres vots
si no haguessin
ens haguessin votat
a nosaltres
haguessin votat
potser nosaltres
petits
però nosaltres
el presentàvem
amb una línia
ideològica
que ens semblava
molt interessant
per portar-la a terme
i que per determinats
partits
o determinades persones
potser els semblava
un pèl radical
bueno
potser sí
una mica radical
posem la mentalitat
de l'època
nosaltres de radicals
no teníem
especial consciència
de ser gent radical
el que nosaltres
teníem molt clar
és que volíem
defensar
el més netament possible
el més directament possible
i diria
inclús
si em permeteu
la paraula
el més noblement possible
els interessos
dels veïns
que durant tant temps
havíem viscut
no solament a Tarragona
sinó arreu
de tot l'estat espanyol
aquests veïns
que eren fruit
de la immigració
d'Andalusia
ara que estem parlant
d'immigració
bé
els barris de Tarragona
es va formar
diguem-li
molt ràpidament
grups humans
que van donar
doncs
l'aparició
de tants barris
i aquesta gent
havien passat
en temps de la dictadura
situacions
ben precàries
no manca
del més elemental
com a escola
sanitat
transports
il·luminat públic
etcètera
i això ens va
ens va preocupar
un grup
de persones
que portaven molt temps
ja dintre dels barris
i això
ens va
animar
a formar
un grup
municipal
vostè recorda
a grans trets
quines eren
les reivindicacions
o els temes
que es plantejaven
com a col·lectiu
veïnal
més urgents
per portar
a l'Ajuntament
perquè es debatessin
perquè s'aprovessin
mesures
que milloressin
la condició
de vida
dels barris
de Tarragona
bé
això és molt fàcil
perquè encara que la memòria
històrica
moltes vegades falla
les coses
que són tan evidents
encara es queden a la memòria
no?
faltaven coses
que avui dia
les tenim com a normals
la veritat
que la gent
sobretot la gent jove
ja no se'n dona compte
que això
que ells s'estan disfrutant
els seus pares
els seus avis
no ho tenien
en veritat
em refereixo
per exemple
a la qüestió de sanitat
des de la floresta
tenien que venir
o bé a Tarragona
la ciutat
o bé
la Cononja
per exemple
vull dir
no hi havia cap centre
sanitari prop
per les qüestions
urgents
en la qüestió
d'escoles
naturalment
hi havia una manca
d'escoles
bastant notable
el nostre barri
lògicament
no tenia escola
ho vam aconseguir
a través d'una sèrie
de reivindicacions
de manifestacions
i també
de repressions
per part de la famosa
policia nacional
de los gris
és veritat
el nostre barri
va néixer
pues
extra ràdio
de la ciutat
va néixer
en un lloc
que encara no estava
dintre de pa urbanístic
això comportava
una sèrie de conseqüències
entre elles
per exemple
que no podíem
tenir telèfon
ni telèfon
particular
que lògicament
es podia tenir
per uns preus
avui que anem amb el mòbil
exacte
exacte
perquè si ho recordo
que a casa
vaig estar
diversos anys
totalment aïllat
perquè no hi havia
manera de telefonar
veritat
els carrers
lògicament
no tenien
no tenien
asfalt
vull dir
carrers de terra
no hi havia
cap centre cívic
per tant
hi havia una mancança
molt
molt notable
i molt sentida
al mateix temps
per això
va ser possible
que la gent
s'aglutinés
es conscienciés
i realitzessin
tota una sèrie
de reivindicacions
solidàries
molt macos
en aquest sentit
el sentit de solidaritat
estava molt present
i això és ben bonic
actualment
jo diria que malauradament
s'ha perdut
hem guanyat
diguem-li
amb benestar material
perquè aquests serveis
que acabo de citar
i altres molts
ja estan
tothom pràcticament
els té
amb les deficiències
i que encara es pot seguir
millorant
però globalment
realment s'ha millorat
moltíssim
la situació dels barris
actualment
en relació
amb el que era
abans
dels ajuntaments democràtics
no hi ha dubte
objectivament
parlant
si mirem
enrere
els darrers 30-40 anys
de la història
de la ciutat
de Tarragona
el moviment
veïnal
apareix com un moviment
importantíssim
i transcendent
en els canvis
que es van produir
en l'època
de la transició
això no ho pot
dubtar
i afortunadament
els llibres d'història
local
també recolleixen
aquest aspecte
vostè recorda
com va ser
aquell dia
aquell 19 d'abril?
va ser un moment
d'eufòria
lògicament
perquè era el final
de tot un treball
de tot un desig
d'arribar
i quan s'arriba
i s'asseuleix
un objectiu
es té la satisfacció
que s'ha fet
un bon camí
i llavors
va ser un moment
jo recordo
el ple de l'Ajuntament
estava
a gom a gom
estava totalment
ple de veïns
per assistir
a aquell acte
que no deixava de ser
realment un acte
històric
per la ciutat
en què tots els representants
dels partits polítics
amb les diferències ideològiques
que hi havia
lògicament
perquè si no
no serien partits diferents
uns dels altres
però tots amb el desig
de fer una gestió
transparent
eficaç
en benefici
de tota la ciutat
i potser jo diria
per part nostra
i també per part dels grups
no vull excloure ningú
en benefici també
d'aquelles persones
que durant tant temps
havien viscut més marginades
dintre de la nostra ciutat
Doncs aquestes eren
les paraules
que ens deixava
Francesc Chamar
abans de marxar
cap a Nicaragua
i la veritat
és que aquest adjectiu
és gestió transparent
ganes de treballar
malgrat les diferències
polítiques
unanimitat
per part de tothom
ganes
tot plegat
també ho recullen
les actes
d'aquella sessió plenària
són paraules que sorgeixen habitualment
i que jo imagino
que vostès estan en presents
com recorden aquell dia
el dia exacte
Molt bé
va ser un dia
personalment emocionant
per cadascú de nosaltres
després de tants anys
que no hi havia
ajuntaments democràtics
per la meva part
jo recordo
el problema
d'haver de
fer un discurs
donant-lo
fent sentir
el que pensaven
els meus companys
de coalició
de Convergència i Unió
i
ahir
rellegia
l'acte
d'aquella
Constitució
jo mateix
m'estranyo
que haguéssim
pogut dir
paraules
tan boniques
tots
Senyor Baixera
Sí
potser
com l'amic
Sandra
recordava
fa un moment
per nosaltres
eren
les segones
eleccions
però
la sensació
d'immediatació
la sensació
de proximitat
amb els votants
només es tenen
jo crec
en unes
eleccions
municipals
i aquest sentiment
de constatar
amb xifres
amb dades
objectives
que hi havia uns
quants ciutadans
que confiaven
en la persona
del regidor
del conseller
municipal
per una tasca
o per aconseguir
uns objectius
aquesta sensació
d'immediació
que deia
és molt
reconfortant
és molt gratificant
només
després va ser
moda de dir
Senyor Valver
per exemple
per a tots
va ser
una novetat
perquè
inclús
amb el que deia
abans
en Baixeres
i Terres
ai perdó
de què
nosaltres
jo he dit
que no érem
polítics
però potser
ho tinc
de rectificar
una mica
érem
descendents
de polítics
la política
ens venia
per herència
faltava la pràctica
democràtica
exacte
però com a polític
sí
tu no tenies
experiència
familiar
no
però nosaltres
sí
tu sí
i tu també
i jo també
el meu pare
va ser un grapat d'anys
de tot hi havia
entre els regidors
persones amb un passat
amb una experiència
sense
és la riquesa
justament
d'aquest fet
no?
sí
que hi hagués
aquesta varietat
de perfils
de persones
Teresa Batet
és que una mica
política
ho és tot
no?
no siguin polítics
polítiques
fins i tot
en el mercat
o sigui
que jo penso
que la vida
està impregnada
de política
no?
llavors jo
el que vaig sentir
aquell dia
era la gran il·lusió
doncs
de participar
juntament
amb els altres partits
en la transformació
del que jo veia
la realitat
més immediata
de cara al ciutadà
això era
el que em feia
realment
una il·lusió
extraordinària
era com
era com
l'inici
d'una aventura
que encara
continua
però
que penso
que encara
té un llarg camí
per recordar
vostès
que exagera
una mica
però són conscients
que justament
per aquesta experiència
formen part
dels llibres
d'història local
tots vostès?
jo en soc conscient
i n'estic extraordinàriament
orgullosa
i satisfeta
de veritat
senyor
el primer alcalde
de la democràcia
de la democràcia
Tarragona
si l'alcalde
de la ciutat
em dirà
que no
l'omplia
d'orgull
entre altres coses
clar
historiador
clar
el curiós del cas
és que
a vostè li pesa més
la cosa d'historiador
que d'alcalde
en penso avui
té la perspectiva
aquesta
de l'historiador
que sí
tot just
aquells dies
li havien de concedir
per a la que a Antoni Agustí
em sembla que no
però
tu has sigut
tota la vida
historiador
i d'alcalde
no
el temps reclamat
tard i prou
no
però haig de començar
per dir que la meva família
sí que era política
el meu pare
va ser regidor
a les eleccions
i va sortir regidor
a les eleccions
del 12 d'abril
de l'any 31
el que va portar
la república
per tant
ja teníem
una
a casa meva
i el meu germà
també va ser
un germà meu
també va ser regidor
l'any 36
per tant
sí que hi havia
una tradició política
familiar
en aquest cas
que pot passar
amb uns altres
ara
curiosament
curiosament
d'aquell primer
d'aquell acte
de constitució
de l'Ajuntament
en tinc molt poca memòria
en canvi
sí que tinc
molta més memòria
d'altres
sessions municipals
que van passar
després
en la qual
ja estava involucrat
d'una manera directa
com ara?
com ara?
home
com ara per exemple
el que avui no es faria
és que l'altre
per exemple
que hi va haver
públicament
es va votar
i es va acordar
i es va acordar
els sous
de l'Ajuntament
i això va sortir
i això va sortir
públicament
allí
allí es va dir
tal alcalde
90.000 pessetes
el regidor
60.000 pessetes
amb dedicació exclusiva
el tanto
vull dir que això
això sí que me'n recordo
i me'n recordo
d'altres
problemes
que
bé
el problema
de l'aigua
per exemple
jo me'n recordo
que el mes d'agost
vam fer una taula
a la Rambla
en la qual
hi havia
el senyor
Víctor Ferrer
del PSUC
el senyor
Franquès
de Convergència
i jo mateix
per representant
els socialistes
per explicar
al públic
al mig de la Rambla
doncs el problema
de l'aigua
i tal
i
i
i respondre
a les preguntes
que el públic
que es passejava
per la Rambla
doncs ens fes
això avui
és impensable
penso
vaja
almenys no es veu
que surt ningú
pel carrer
fer una taula
per demanar
opinió
del públic
o per explicar
un cas difícil
aquesta és una altra
i una altra
de les coses
que recordo perfectament
és la manca de diners
és a dir
en aquell moment
si no recordo malament
l'Ajuntament
tenia un pressupost
de 300 milions
300 milions
de pesetes
que no
es podia fer
molt poca cosa
però el cas
és que
si es volia anar
a buscar diners
o crèdits
en aquell moment
el banc de crèdits
local
estava esgotat
deia que ja no en tenia
més de calés
perquè havia
havia pagat
unes despeses
extres
de l'Ajuntament
sortint-se
i tal
no sé
el cas
és que
no hi va haver
cap d'allò
no hi havia
diners
és a dir
que per exemple
per poder fer
el parcament
de Saber
i anar a buscar
un crèdit
de 100 milions
de pesetes
no vulgueu saber
el que m'han patit
i ens el va fer
la Caixa
no pas
l'any de crèdit
local
la Caixa
de Catalunya
la Caixa
que depenia
de la Diputació
de Barcelona
i per què
era polític
allò
si no
tampoc
senyor
Requesens
vostè
ha fet referència
a la presència
del seu pare
i del seu germà
Daniel
en aquests
ajuntaments
republicans
després
passen 40 anys
de dictadura
i en el primer
ajuntament democràtic
vostè arriba
i és el primer
alcalde democràtic
de la ciutat
va fer
algun pensament
de veure
quins valors
i quins ideals
havia de continuar
mantenint
que es fessin
com de pont
després
d'aquests 40 anys
doncs sí
que hi vaig pensar
molt
i encara hi penso
ara
és a dir
que la meva família
doncs
és una família
en aquell moment
i encara
ara ho és
republicans
de tota la vida
oi
val a dir-ho
un això
m'ho va preguntar
un dels senyors
de l'OCDE
un dia
a l'Ajuntament
a veure si era
i vaig dir que sí
que era republicà
i què passa
tu
encara ho soc
ara
oi
vull dir que sí
aquesta
dues coses
oi
aquest republicanisme
i l'evolució
a casa meva
doncs
de cap a
diria
cap al
catalanisme
d'aquella època
que en principi
no ho era
però això
va anar així
i que
també penso
moltes vegades
que el meu pare
s'hauria posat
les mans al cap
si hagués
almenys
una mica
potser li hauria
sigut greu
conflició
postsocialista
també
val a dir-ho
era una altra
mentalitat
però
en el fons
teníem
coses molt comunes
i és que
sobretot
entenem
o entenc
jo també
que un polític
que hauria
de fer gala
o hauria
de demostrar
és ser
totalment honest
i quan dic honest
vol dir
d'acord amb el seu
propi pensament
actuar d'acord
amb el seu
propi pensament
no per la conveniència
d'un grup
de pressió
o del que sigui
Falten sis minuts
només per arribar
a les dotze
del migdia
fora interessant
en la mesura
del possible
que hi hagués
una darrera intervenció
per cadascun
dels convidats
sobretot
perquè el senyor
Valvella Portà
jo tenia una fotocòpia
aquesta fotografia
de Constitució
del Planec
jo em perdonin
però estan tots
tan joves
que dius
ui
vostès s'han vist
en aquesta fotografia
aquest esperit
que dèiem
de les actes
es nota
aquesta cosa
així tots
estan com
traient pit
amb moltes ganes
es veu o no
estan d'acord
amb aquesta
deixa'm dir
deixa'm dir
un moment
retén
tu ho vols dir
retén
retén
que Requesent
s'ha referit
a la mancança
de diners
jo diria
que no és
solament
la mancança
de diners
és que era general
jo no sé
en aquest moment
quants assistents
socials
directament
o indirectament
depenen
de l'Ajuntament
de Tarragona
sabeu quants
n'hi havia
quan vam
entrar nosaltres
n'hi havia
un assistent
social
amb totes aquelles
problemàtiques
dels barris
i de tot plegat
que comentàvem
trobo que això
ja és una dada
prou significativa
sí però no és només
això
és que cada barri
et reclamava
un centre cívic
cada barri
reclamava
un camp d'esports
cada barri
reclamava
fons públiques
passejos
i esclar
et venien les peticions
per tot arreu
i aquí
no podíem fer
no podíem donar
a tothom
és a dir
hi havia unes prioritats
i així vam anar fent
és a dir
que la primera decepció
que deia
els requagents
que potser havien tingut
els ciutadans
era que no els podies
donar tot el que demanaven
i tot el que necessitaven
perquè no es demanessin
perquè sí
era un dret
era un dret
que exercien
però clar
quasi bé
tots ho tenen
totes
tots tenen
el centre cívic
la associació de vins
que funciona
el passeig
les fonts
etcètera
etcètera
senyora Batet
jo si em permets
ja
per despedir-me
i ja que no estic
a l'avantguàrdia
de la política
sinó que estic
ja
a l'arrerguàrdia
de la política
però
continuaré fent coses
desitjar
que en aquest segle
que ha començat
XXI
s'assoleixi
la igualtat real
de drets
entre sexes
aquesta és
una prioritat
meva
després la consolidació
dels idearis
democràtics
a veure
dels idearis
democràtics
socials
i de dret
que faci
dels nostres
ajuntaments
un lloc
on la qualitat
de vida
social
de treball
i d'oci
siguin dignes
i que garanteixin
de cara als ciutadans
el ple gaudiment
dels seus drets
diguem-ne
que és un desig
és un desig
i objectiu
de moltíssimes persones
i que també
moltíssimes persones
comparteixen
el senyor
Vallveu ha portat
la llista
de totes les persones
que van ser
que van ocupar
un càrrec
que van ser regidors
d'aquell primer
ajuntament democràtic
el temps no ens permet
ara en aquest moment
dir-los-ho
però jo em comprometo
a vostè
que abans que acabi
el programa
a la una
jo els llegiré tots
li prometo
que ho faré
és que figurés
dintre d'això
la nostra salutació
a tots aquests senyors
que els 26
regidors
d'aquella època
27
26
jo tinc 26
també
no va poder prendre
posició
per el Martínez Lances
no va poder
prendre posició
a les actes
ho recull
és cert
a l'inici
de l'acta
de Constitució
de l'Ajuntament
aquí són 26
són 26
doncs senyor Vallveu
jo em comprometo
a llegir-los un per un
abans que acabi el programa
l'hi dic perquè
ara ens envaiten
les notícies
té la llista vostè
vostè me la deixa
per assegurar-me
que la llegiré
absolutament a tots
i que no em deixaré cap
Jordi Piqué
moltíssimes gràcies
per venir
per la feinada
que t'has fet
i que no hem pogut
treure tot aquest material
que havies portat
i que era realment preciós
però ben segur
que hi haurà un altre dia
perquè la memòria històrica
justament és això
és un valor que tenim
i que no hem de perdre
i que aniversaris com aquests
ens permeten treure-la
i afortunadament
tenim testimonis
que com dèiem abans
i deia la Teresa
que estava molt orgullosa
formen part de la història local
de la nostra ciutat
moltíssimes gràcies
a tots
per venir avui
en aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio
i enhorabona
per la tasca
que vam fer a la ciutat de Tarragona
ara fa 25 anys
molt bon dia
moltes gràcies a vostès
per haver-ho fet
gràcies
i la felicitació