Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/
Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Divendresant a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, estimats oïdors de Tarragona Ràdio.
Bona tarda en aquest divendresant,
que s'espera que sigui realment esplendorós,
sense aquells aiguats que han caracteritzat aquests darrers dies,
i a l'espera de la processó tenim aquí un il·lustre convidat,
és a dir, l'amo de la casa,
perquè estem transmetint des de l'edifici del Palau de l'Arcabisbat.
Senyor Arcabisbe, bon dia.
Bon dia.
La setena processó serà aquesta, veritat?
Si Déu vol, serà la setena processó,
i que es pot fer perquè el temps ho acompanya.
Ha quedat una tarda molt bonica, com tots podem veure,
i realment, amb sol i tot, bé, molt bonica la tarda,
una miqueta fresca, però bonica.
Senyor Arcabisbe, permeti'm, encara que estiguem a divendresant,
que en nom de tots els oïdors li feliciti la Pasqua,
i també li felicitem aquest setè aniversari entre nosaltres,
que tindrà lloc, si Déu vol, el dia 13 d'aquest mes.
S'acosta si el dia 13 farà set anys que vaig arribar aquí a Tarragona,
amb el cor ben obert per a tots vosaltres,
per a tots els, no dic els tarragonins de les ciutats,
sinó els tarragonins de l'Arcidiós,
és a dir, per a tots els pobles i ciutats,
totes les comunitats parruquials,
totes les institucions de l'església.
Han passat set anys, molt ràpidament,
sembla que era allí el dia que vaig prendre possessió,
però, o que vosaltres vau prendre possessió de mi.
Esperem, doncs, que el senyor beneixi el treball
que s'ha anat fent durant aquest temps.
Entre tots, no solament l'arcabisbe que us parla,
sinó sobretot els altres,
i jo una miqueta acompanyant, orientant, dirigint, etc.
Set anys és un número, així, amb ressonàncies bíbliques.
Com veu, en aquesta perspectiva, aquesta Setmana Santa Tarragonina?
Bé, la veig cada vegada amb més participació de gent,
en les celebracions litúrgiques, que això és molt important,
i també en les celebracions de Pietat Popular,
com són els viacrucis,
com són a la processó i les altres processons
que es fan a l'ullar de l'arsidiócesi.
Aquesta tarda he estat, justament, a les Tres Gràcies, a Reus,
i a les Tres de la Tarda,
i realment no sé que hi havia la plaça de l'Església de la Sang.
Per tant, vol dir que sí, que hi ha molta participació.
Serà potser perquè la gent també busca sentit a la vida
i busca, d'alguna manera, trobar en Déu nostre Senyor
l'autèntic sentit de la vida.
A més, és curiós que aquestes celebracions del viacrucis,
almenys aquest dematí, avui, o de la Sang d'aquí Tarragona,
a les 7 del dematí,
la gent que hi ha participat fonamentalment eren gent jovenets
i de 30-50 anys també hi havia gent més gran,
però vol dir que en aquestes edats també els senyors hi diu alguna cosa
i cercen i busquen.
Per altra part, a les celebracions com aquesta processó,
que ara estem ja a punt gairebé de començar,
la participació sempre és molt activa, devota,
hi ha molta silenci, tant els que hi participen, no cal dir,
com els que ho estan contemplant, ho estan mirant,
amb una actitud de devoció,
d'unir-se a Jesucrist en la seva passió,
potser que són diferents passos
durant tota la processó de la passió de nostre senyor Jesucrist.
Senyor Arcavisba, aquests dies per a moltes persones
també són uns dies de lleure i de vacances.
S'ha comentat que arran d'aquests últims successos
que hi ha hagut al nostre país
i que dissortadament també es produeixen arreu del món,
que sembla que estigui lluny de viure una pau octaviana,
creu que això pot influir d'alguna manera en la Setmana Santa?
Pot influir, jo diria que,
vaja dic que aquesta Setmana Santa no és la mateixa
que la Setmana Santa l'any passat,
perquè els atemptats de Madrid brutals, horrorosos,
ens han colpit a tots,
no solament aquí a Espanya, sinó arreu del món.
Per tant, és una Setmana Santa la del 2004
diferent del del 2003 i d'altres Setmanes Santes.
També és veritat que davant d'aquests esdeveniments
que ens fan patir a tots,
que deixen una certa angoixa
i una certa inseguretat
i una certa por també en el cor
i en el cap de tantes i tantes persones,
es serveix tot això també d'alguna manera
per dir per què tot això,
quin és el sentit de la vida,
com estem vivint,
com estem comportant-nos
i construint la convivència humana.
A mi em sembla que és molt important de veure
que si volem una autèntica pau,
un benestar social,
si volem que les persones s'estimin,
necessiten uns valors,
necessiten unes motivacions.
I no hi ha dubte que Déu nostre Senyor,
que és Jesucrist, Déu i Home,
que ens ha deixat el manament nou de l'amor,
estimeu-vos els uns als altres,
que per amor ha donat la seva vida per a tothom,
és un testimoni, és un exemple
i a la vegada és una font i també una energia
perquè tots nosaltres ho puguem fer.
A mi em sembla que és molt important
de treballar per la cultura religiosa,
pel redescobriment de la nostra identitat,
que té una dimensió religiosa i cristiana
molt important a casa nostra,
no ho podem oblidar.
La processó que ara participarem
forma part també d'aquesta identitat,
ens fa més el que som,
perquè no partim de zero ni d'avui,
sinó que tenim tota una història darrere.
Per tant, és molt important de valorar-ho,
tot això, i d'estimar-ho,
i de viure-ho.
Uns ho viuran amb fe cristiana,
els altres potser desgraciadament
no tindran aquesta fe,
però tots tenim unes mateixes arrels,
una mateixa identitat.
Em sembla que és molt important
que els jovenets,
que els adolescents,
que els infants també,
que els joves,
i tots coneixin aquests continguts de la nostra fe,
que formen part també de la nostra identitat
i de la nostra cultura.
Per això hauríem d'estar tots molt participants
en que l'escola que es dona
aquests coneixements bàsics, vitals, globals,
de la dignitat de la persona,
de la realització de la persona,
inclògui també aquesta dimensió de coneixement
dels coneixements religiosos
com una assignatura,
ajuntament amb les altres assignatures,
per donar una visió global de la persona
i de la convivència humana.
A propòsit de convivència,
senyor arcabisbe,
i no el volem retenir més
perquè haurà d'anar aviat al seu lloc
des d'on presidirà aquesta processó,
el bloc principal d'aquí de Palau,
Catalunya, Tarragona,
és una terra, diríem,
que s'ha format a base de generacions i generacions
de gent de diferents procedències.
Ara sabem que entre els nostres oïdors
n'hi ha alguns que tenen per Abdolà, Mustafa,
què s'hi diria amb aquests nous tarragonins?
Vostè com a l'arquivisbe de tots.
Els hi diria que siguin, ja ho són,
respectuosos de la nostra fe,
els hi diria també que vagin veient
unes certs continguts comuns
que hi poden haver-hi entre les religions monoteïstes,
certament són religions diferents,
però també els hi diria que siguin
coherents amb la seva fe,
ben oberta també a l'estimació dels germans
i que nosaltres siguem ben coherents amb la nostra fe.
El diàleg interreligiós ben portat
no és cap dificultat,
no porta un sincretisme, una indiferència
o una inseguretat en els continguts religiosos,
sinó que porta que cada un,
dintre de la seva religió,
sigui més coherent amb el que creu.
Per tant, sí que els demanaria
que ho contemplin com una expressió de la nostra fe,
de la nostra identitat, de la nostra cultura,
i que comprenguin això
i que en alguns aspectes també els pugui ajudar.
Jo dic que quan nosaltres, els cristians,
aquí a casa nostra,
ajudem a través de càrides, etcètera,
els que participen més activament
en aquesta ajuda fraterna,
els he dit que encara que vinguin gent d'altres èmnes,
ara en tenim molts que venen d'altres països,
d'altres èmnes, d'altres religions,
no han de fer proseladisme,
però sí han de dir
o han d'ajudar a que vegin
que això ho fem també per la nostra fe cristiana,
perquè Jesús Gris,
Déu i Home,
ens ha dit que ens hem d'estimar els uns als altres,
siguin qui siguin els altres,
a tota persona,
per petita que sigui,
per pobra i marginada que sigui,
encara amb més preferència.
Moltes gràcies, senyor arcabisbe,
i agraïm aquesta estada de vostè
davant dels nostres micròfons
i repetim un cop més,
bona Pasqua i feliç aniversari.
Moltes gràcies per aquesta felicitació doble.
Moltes gràcies.
Amics a Tarragona Ràdio,
tornem a l'espera de la processó,
que no tardarà massa,
esperem en passar per davant d'aquest llot de retransmissió,
tornem la connexió als nostres estudis centrals,
davant Sílvia García.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Vamelleune.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
esperar massa. Amics oïdors, la tarda és realment esplèndida, aquí hi ha molt
d'ambient, molta gent que va i ve. Pel moviment es nota que la processó encara
deu estar una mica lluny del nostre punt de transmissió per quan veiem que la gent
va molt tranquil·la, no es produeix aquella mena d'acceleració que hi ha quan
s'acosten els armats. Aquí veiem que el cel està relativament aclarit, hi ha
alguns núvols d'aquestos que diríem si el pintor Suprem els ha posat per fer
bonic i esperem que no siguin per res més perquè els que es veuen en aquella
altra direcció es veuen més negrosos i esperem que la processó acabi bé i
després que faci el que vulgui però seria una llàstima que com ara fa dos anys
la cosa hagués de suspendre per culpa de l'aigua. No és aquest un fet que
s'hagi produït massa però el 2002 es va produir, el 1993 també es va produir, el
1962 i abans el segle XIX també es va produir diverses vegades. Bé, a l'espera d'aquesta
entrada, esperem que sigui ja la definitiva, doncs tornem a la connexió als estudis
centrals de Tarragona Ràdio. Endavant Sílvia García.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Digant que el
êt Park Graduateiro.
Sc俄 y
Salda Ràdio.
Ensamoplen resos de la
comete per més violenta is gares.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escriu revista punt, la resposta i ens ho envies al 7200.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és un costum que s'ha tornat a recuperar
perquè van estar uns anys sense sortir.
en aquests moments estan fent la creu davant del balcó,
des del balcó des del balcó des del que el senyor arquebisba està presidint aquesta processó.
és un pas relativament nou,
és un pas relativament nou aquest de la creu,
fa només tres anys que s'ha preparat.
ara procedeixen a fer l'acatament del balcó,
la salutació al senyor arquebisba.
és inclinar les seves llances davant del prelat.
Aquí veiem que el dia se manté encara que estiguin vinguent uns núvols grisos,
una mica amenaçadors,
però el temps és una mica fred,
però s'està força bé aquí al pla de palau.
Els armats ara comencen a desfer la formació de la creu
per a passar a una filera de dos.
Els armats representen els que custodiaven Jesús allà durant tota la passió.
Els de Tarragona concretament volen ser una recreació de l'antiga Guàrdia Pretoriana
i precisament aquí on estan evolucionant ara els armats
tenien a la seva caserna,
pràcticament estan partitjant al mateix terra,
la legió sèptima gèmina,
que era la que hi havia de guarnició a Tarragona.
Ara han passat a una formació de quatre.
les cadires que l'Associació de Setmana Santa ha destinat al públic aquí,
pel menys al que fa el pla de palau,
estan totes plenes,
hi ha molta gent que està dreta i asseguda als llocs més intersemblants.
ara s'està fent la passada de quatre.
Els armats que formen la capçalera han arribat davant del Capitán Manayas
i ara ja giren i van a buscar el final de la formació.
per un moment que mitja formació estarà de cara al Capitán Manayas
i l'altra meitat estarà d'esquena.
Capitán Manayas està rebent en aquests moments instruccions
d'un dels arreglaradors de la sang,
que són aquests personatges que porten unes bares distintives
que són els que tenen cura de l'ordre del desenvolupament d'aquest processó.
el que significa que els armats es posen la pica al coll.
El comargot militar seria armes a l'ombra.
Es pot dir que la cohort romana de Tarragona
és una de les més pròpies,
més aproximades a les antigues cohorts romanes
pel que fa al vestituari.
evidentment hi ha una sèrie de llicències,
però no tenen res a veure amb els barroquismes
que es veuen amb altres indrets
més propis del renaixement
que no pas de l'època imperial romana.
usant arregles mestres
i viureki
que es veu
de l'época
No cal dir que els armats són un dels atractius més importants
per aquells que segueixen aquesta processó amb una càmera fotogràfica al coll.
Són nombrosos els fotògrafs que veiem aquí disparant les seves càmeres
i alguns ho fan amb unes posicions realment inversemblants.
Aquí hi ha un fotògraf que s'ha jogut just al mig de la formació
per fer una fotografia amb el cel de fons.
Ara es passa a una formació de dos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Realment és molt espectacular la imatge dels nostres armats quan van realitzant les passades i fan aquest cop fort amb les llances de terra que és el que estan arribant fins a vostès a través d'aquesta transmissió que els ofereix Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
En aquests moments s'està produint la cerimònia de l'acatament per part del misteri davant del senyor arcadisbe.
El misteri en aquests casos fa tres passades, en van i enrere, simbolitzant una salutació al prelat.
Aquest misteri del gremi dels maridans, el sant sopar, està fet amb resina i representa diferents personatges del serrallo que són els que han donat la seva cara amb els apòstols.
És obra de l'escultor Emili Soler Carcoler.
Cal dir que els aspirants del gremi de maridans porten una vesta negra amb un piquet triangular blau marí i un símbol també blau.
Com a cosa curiosa podem dir que en aquest misteri el mateix personatge està representat dos vegades,
una amb estàtua i l'altra realment sota del misteri.
Estem referint-nos al doctor Joan Maria Sabadevós, que la seva imatge és la que dona l'expressió a ajudes,
i a sota està portant, és un dels portants d'aquest misteri.
Un misteri que es complementa amb tota una vaixella de plata i un calde realment tota esplèndida.
Acompanya una formació de timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Int waterproof.
Atrezzant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El misteri del sant sopar es va allunyant i està guidant el tomb precisament amb aquesta baixada que es troba al final del pla de la Seu.
del Pla de la Seu, i ara tenim davant nosaltres els membres d'aquesta agrupació de marejans.
El Ministeri del Sol Sopar ens fa pensar, no amb el divendres sant, sinó amb el dijous sant,
concretament amb l'Eucaristia del vespre del divendres, del dijous sant.
Aquesta Eucaristia marca el final de la Quaresma i el començament del trigo en Pasqual.
De fet, l'Eucaristia més important de l'any, prou que ho sabem, no és aquesta del dijous sant.
L'Eucaristia més important de l'any és la de la nit de la Pasqua,
quan el pa i el dia ens faran viure més que mai la presència viva i victoriosa
del Senyor ressuscitat.
Però el dijous sant, quan celebrem l'aniversari d'aquell vespre del Sanacle,
l'Eucaristia té un to especialment ple d'emoció, de proximitat amb Jesús, d'agraïment.
Recordem tot el que Jesús va fer aquell vespre
i mirem de compartir els sentiments dels que eren allà amb ell
i ens sentim cridats a treure'ns totes les conseqüències.
Davant nostre es va aturada la presidència d'aquesta agrupació
que va acompanyada del seu conciliari, el rector del Serrallo.
I ara comencen a desfilar els membres de l'associació La Salle,
en aquest cas els alumnes que acompanyen el misteri de l'oració en l'hort
que tot seguit farà l'acatament davant del senyor arquebisbe.
El misteri fa el seu agatament davant del senyor arquebisbe.
De fet, a vegades algú ha comentat l'estranyesa que fa
el fet que a la processó del divendres Sant de Tarragona
els passos o misteris facin aquesta reverència al senyor arquebisbe
en passar davant del balcó de l'orquebisbat
o des d'on d'ell va presideix aquesta processó del Sant Enterrament.
De fet, no es tracta d'una qüestió directament bíblica,
però sí indirectament, ja que en el fons toca el valor
i el significat de les imatges.
L'estranyesa de moltes persones es fonamenta
en que no es creu convenient que les imatges de Jesús
manifestin respecte i menys referència a la persona del bisbe,
que és successor dels apòstols.
i la felicitat d'un ímpert 말à de tablet
i los opriments drac Lagides de Mont След intensificant
i la felicitat d'un ímpertàng
a les per
i la felicitat
a有icitats
Fins demà!
Fins demà!
Moltes persones manifesten la seva estranyesa en que no es creu convenient això que les imatges de Jesús facin aquest d'acetament davant del senyor arcabisbe,
que al cap i la fi és un successor dels apòstols.
Sembla ser que per moltes persones, en tot cas, hauria de ser al revés.
En el fons d'aquest raonament hi ha, però, una visió equivocada del que són les imatges i del que és la persona del bisbe.
Les imatges, els amables oïdors de Tarragona Ràdio ho saben, són simples representacions figuratives de les persones.
No tenen valor en si mateixes, valen per allò que representen, no per allò que són.
Donar-los un valor objectiu i més encara absolut és una mica fora de lloc.
No sé, és com valorar més una fotografia que no pas la persona.
La persona del bisbe, en canvi, no és ni figurativa, com pugui ser una pintura, una fotografia, una escultura,
ni pas tampoc escenogràfica, perquè no és un actor de teatre o de cinema que interpreta un personatge, sinó una realitat.
Representa a Crist, sagramentalment, és a dir, realment, si bé no visiblement.
En d'altres paraules, el bisbe no aparenta, simbolitza o sembla Crist, sinó que, en certa manera, el fa present.
Un exemple pot ajudar a explicar el que vull dir.
Una representació teatral de la passió, per exemple, o una pel·lícula sobre aquest tema,
pot provocar sentiments religiosos, potser fins i tot més fàcilment que la celebració de l'Eucaristia.
Però serà sempre només una mera representació, no pas una realitat.
L'Eucaristia no és un simple record, i menys una significació de la mort i de la ressurrecció de Crist,
sinó el seu memorial, la seva actualització i renovació.
La figura del bisbe i la de les imatges no estan, doncs, al mateix nivell.
Aquella és una realitat. Aquestes són simples records i figures.
La supervaloració del sentit i de la naturalesa de les imatges té unes conseqüències que no sempre es comprenen.
I aquesta incomprensió es fa més forta quan prové d'una enorme bona voluntat.
De fet, també aquesta visió del valor simbòlic de les imatges ens hauria de portar a relativitzar-les,
evitant devocions i pràctiques que a vegades voregen la idolatria, si és que malauradament no hi cauen de ple.
L'esperit, que no pas la lletra, d'un capítol de l'èxode, en aquest sentit, continua vigent.
Tenim davant nostre els alumnes de l'associació La Salle.
Davant nostre també tenim el seu principal responsable, el germà Pons.
i a la llunyania sentim les notes d'una banda que ja és tota una tradició el divendres Sant Tarragoní,
la de la Salle Bonanova de Barcelona.
La presència d'agrupacions musicals a la processó del Sant Enterrament Tarragoní ja ve de molt antic.
A l'edat mitjana, quan no era pròpiament la processó, sinó una mena de representacions dins la catedral,
doncs ja hi havia ministrés i altres tipus de tocadors.
Després, ja en temps modern, van anar apareixent els grups ministrés, sobretot a partir dels segles XVI,
i també les bandes ja a partir dels segles XVIII, XIX.
S'ha generat una discussió en el sentit de si no seria millor que suprimir les bandes de timbals
pel soroll que comporten, una mica en contradicció del silenci que hauria de presidir una diada com aquesta,
i reemplaçar-los a tornar a l'antic costum de contractar bandes de música.
Evidentment, no és el mateix sentir una composició com la que arriba fins a vostès,
que no pas al ritme encompassat i fins i tot dur dels timbals.
Evidentment, aquí hi ha una raó de pes a favor d'un i contra els altres.
Una banda de timbals la poden formar els mateixos membres de les diferents confreries.
Una banda de música, no.
També es pot dir que el cost d'un i dels altres és realment incomparable,
que és molt més car jugar a una banda de música.
Ara es parlava també de repescar un antigo costum, que era la de les bandes de ministrés.
Seria una mena d'intermig, una solució que s'agostaria més a les bandes de música
i a la vegada també seria més econòmica.
Però bé, temps al temps.
Tenim aturats aquí davant nostre els membres de l'associació La Salle,
que els alumnes, com dèiem abans, acompanyaven el pas de l'Oració de l'Hort.
Els alumnes participen des de l'any 1907
i aquell pas que comentàvem és de l'any 1942,
obra dels artistes Massaguer i Rius.
La banda que sentim a la llunyania
és la que acompanya els antics alumnes del col·legi La Salle,
que participen des de l'any 1918 en aquesta processó tarragonina.
acompanyen el misteri Batlleu i Pregueu de Rius,
que és de l'any 1943.
La característica indumentària d'aquesta associació
és una vesta de color morat
amb els punys de vellut granate
i un escapolari i un pit granates
i una gorgera blanca amb una cinteta de color també granate.
Cal dir que l'associació La Salle va perdre a la Guerra Civil
els passos L'Oració a l'Hort de Gulló,
que era una obra de l'any 1911.
I també va veure destruït La Presa de Jesús,
que era una magnífica obra d'aquell gran escultor català
que fó Josep Llimona
i que havien estrenat l'any 1931.
Va durar realment ben poc aquell pas.
La nit s'està caient ja damunt de la ciutat de Tarragona.
realment la imatge que conforma el campanar de la seu
i el seu simboli al costat.
Retallant-se sobre un cel mig ennubulat
és d'aquelles que signaria qualsevol pintor.
El nombrós públic que està seguint aquesta processó
des d'aquí, des del pla de Palau,
està seguint-ho amb força silenci
i veiem que va incorporant-se cada vegada més públic
aquí en aquest sector de la ciutat.
Aviat, pel que veiem,
la llum rugenca de les atxes
projectarà les formes tremoloses,
les ombres dels peritents,
sobre les parets de vella pàtina
d'aquest indret ciutadà.
Un indret carregat de romanitat,
carregat de història,
carregat de religiositat.
Aquesta processó, aprofitant una aturada,
podem dir que té el seu origen l'any 1507
quan es feia una peregrinació
que sortia del santuari de Santa Magdalena
fins a Sant Peres a Salades
i que es realitzava el divendres de Quaresma.
Cada divendres de Quaresma
sortia aquesta peregrinació
cap a l'església de Santa Magdalena
que també es distingia
en els cultes de la passió i mort de Jesucrist
a través de la Confereria de Santa Magdalena dels Hortelans.
Anys més tard,
el 1560,
es va fundar la Confereria
de la preciosa sang del nostre senyor Jesucrist
formada pels esparters
amb el fi de servir el viàtic
i l'enterrament als confrares.
I també després s'hi va afegir
a l'obra de misericòrdia
d'enterrar també els desemperats
fent sufragis per les seves ànimes,
acompanyar els condemnats a mort
i assistir a les processions de pregàries
amb el Sant Crist i la vida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
S'ha fet el silenci aquí al Pla de Palau, quan en aquests moments s'encenen les llums del campanar i del simbori de la catedral.
La imatge realment esplèndida, veiem aquí la Capona com gairebé refolgeix amb aquesta magnífica il·luminació
i la silueta d'aquestes construccions es retalla sobre un cel mig ennubulat.
Hem de fer una rectificació, no es tracta de la banda de la Salla Bonanova, la que han sentit vostès fins ara,
sinó la societat musical Espiga d'Or.
Sonen els quarts en el cloquer de la catedral tarragonina.
La processó està aturada.
La processó aturada és una de les característiques d'aquesta processó.
Això ve motivat pel gran nombre de misteris que van a coll i, a més a més, per les dificultats que tenen alguns misteris
per passar per alguns indrets de la part alta tarragonina.
Concretament, el carrer del claustre és un dels indrets realment complicats,
sobretot quan es tracta de donar el tomb cap al carrer de les escrivanies velles.
A propòsit de la processó del divendres sant,
hi ha qui moltes vegades s'ha plantejat...
Gcut Davies!
Petit!
Empresa!
Bona nit.
Bona nit.
La societat musical espigador del Tebre,
adonem perdó als amables oïdors de Tarragona Ràdio
per la confusió que hi ha hagut al principi amb unes notes que ens havien facilitat,
doncs dèiem que la Setmana Santa, moltes persones es questionen avui dia quin és el sentit que té
i concretament el que fa als viacrucis i processons.
Pensem que la nostra Setmana Santa hauria de ser alguna cosa més que anar a viacrucis i processons,
ja sigui com a participants o com a espectadors.
La celebració de la Setmana Santa va més enllà de tot això.
Hi ha un seguit d'actes litúrgics que, acompanyats per la meditació,
per la lectura de llibres adients, per la pràctica d'alguna obra bona,
ens permetrien copsar la veritable dimensió transcendent del dia sants.
ens permetrien copsar la immensa prova d'amor que és la passió de Jesucrist.
Per a moltes persones, avui, divendres sant, per no dir tota la Setmana Santa,
és simònim de processó. Divendres sant és sinònim de processó.
I jo diria que és molt més que això.
I també que la processó és molt més que la mort caminada de què ens parlava Salvador Espriu.
és un recordatori que fem via vers la ressurrecció,
que és el que dóna sentit al nostre ser cristià.
Està molt bé que aquesta Setmana Santa sigui coneguda arreu del món,
però no es tracta aquí de fer pàtria,
sinó de cercar el sentit de la processó com a seguiment de Crist.
Aquestes llums, aquestes fileres devastats,
simbolitzen que hem de seguir el mestre sense importar-nos les conseqüències.
Les imatges no són només unes obres més o menys artísticament reaixides,
sinó una invitació a la meditació.
El seu desfilar pels carrers no és només una demostració de força o de resistència,
penso en els portants dels misteris i en alguns penitents,
sinó que ens parla que el missatge de salvació,
la presència, la paraula de Crist,
es fan evidents a les nostres vides.
Fins demà!
I en aquests moments tenim davant nostre la confraria de pescadors
i el seu misteri, la presa de Jesús,
que fa l'acatament davant el senyor arcabista.
Aquesta confraria és antiga i jove a la vegada,
perquè en principi formava part de la de Marejans,
que podem dir que es remunta al segle XIII.
Però, amb la seva actual composició,
com a confraria de pescadors,
desfila la processola del divendres Sant Arragoní
des de l'any 1956.
porten una vesta de color blau-gris,
amb botons forrats i feixí blau-marí,
una cucurulla dels que van tapats blava-grisa,
és a dir, un blau-gris,
és el mateix com la vesta,
i els que van cara descoberta
porten una gorgera blanca
amb una cinta blau-marí.
Aquesta obra, la presa de Jesús,
representa el moment en què Judes fa el ves al mestre
per indicar que és amb ell el que han de detenir,
al mateix temps que Sant Pere,
d'una espesada talla l'orella de Malcus,
un dels criats del gran sacerdot.
És una obra de l'escriptor Jaume Sotorres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El cel de la nit de divendres Sant Tarragoní ja és d'un color blau fosc, realment esplèndid,
amb aquestes notes de diferent tonalitat que li proporcionen els núvols.
Els núvols que eren grisos però ara estan adquirint la mateixa tonalitat blavosa del cel
i que contribueixen realment a fer més esplèndida encara la magnífica figura amb gran prestància
del cloquer de la seu tarragonina i del seu simbori.
Van desfilant els membres de la confraria de pescadors aquí al Pla de Palau
on un nombrós públic s'ha congregat per veure aquesta processó del Sant Enterrament.
Una processó que va vinculada des d'uns anys ençà cap al divendres Sant
però recordem que en el segle XIX es feia el dijous Sant.
Veiem el conciliari d'aquesta confraria, el mossèn Ramon Mercader, rector de Santa Clara.
i podem dir-los-hi amb amb les oïdors de Tarragona Ràdio
que la temperatura aquí al Pla de Palau és bastant freda, realment freda.
el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Decir!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Els confrares que formen part de la banda de cornetes i tangors d'aquesta confraria porten una túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
Passa davant nostre la presidència de la confradia del Cristo del Buen Amor i la Virgen de l'Amergura, con Sant Juan Evangelista.
Veiem que hi figura en aquesta presidència un diàque permanent, mossèn Raimon Mateu.
i darrere dels andalusos comencen a desfilar el gremi de pagesos, els pagesos joves.
Perdó, no sé en què estàvem pensant, no són els pagesos joves, ha sigut una petita confusió per la indumentària,
però realment el que estàvem passant és la confradia del Sant Exceomo.
El Sant Exceomo, que és una germandat que desfila aquesta exposició del Divendres Sant amb el vuitè pas de la història de l'entitat.
Podem dir que el misteri de l'Escceomo és, junt amb el Crist de la Sang i la Verge de la Soledat,
un dels tres que sempre han anat a la processó del Divendres Sant Arragoní des del primer dia.
Aquesta confradia porta una túnica negra amb el cinyell vermell, una estola blanca, una capa grana de vellut i una gorgera blanca amb una cinta grana.
La insígnia és una corona d'espines dourada creuada per una canya de color verd sobre una creu en forma de tau vermella
que representa la nostra ciutat.
L'any de la fundació, tal com la coneixem ara, és el 1804.
Aquesta confradia ha viscut de manera diversa els diferents avatars de la nostra processó del Sant Enterrament.
Cap allà als anys 70-80 gairebé es pot dir que estava extingida
i va ser, junt amb la del davallament de la creu, una de les que havia de sortir
i permeti'm l'expressió una mica així irreverent, amb els seus penitents, amb els seus germans disfressats.
Em refereixo a disfressats perquè no eren germans del Sant Exeomo, sinó de la Sang o d'altres confradies
que s'avillaven amb elquetes vestes per tal que el misteri del Sant Exeomo
pogués sortir a la processó del Divendres Sant Tarragoní.
Després, quan s'hi va afegir l'associació juvenil de Loreto, les coses van canviar
i ara són realment nombrosos els participants en aquesta processó del Divendres Sant.
Ara veiem aquesta obra del Sant Exeomo.
És una obra d'Emili Soler Carcoler, que representa a Cris portat davant del poble després d'haver estat flagel·lat.
Aquest pas va ser una recreació d'un que es va perdre a la Guerra Civil, obra del barceloní Josep Rius.
Aquí veiem Pilat presentant a Jesucrist flagel·lat al poble.
Representa aquella escena que allà en el pretori Pilat va treure a Jesús com un espectacle davant de la gent,
torturat, esgotat, destrossat.
El va treure i va proclamar aquí teniu l'home, Exeomo.
Pilat no ho sabia, no era conscient de l'abast d'aquella frase seva, potser tan banal,
però dient això afirmava per a tots els segles l'anunci de la fe.
En aquell Jesús destrossat, en aquell home que ni un home sembla, en aquell condemnat sense futur,
hi ha el veritable model d'home.
En aquell Jesús que arriba en aquesta situació com a conseqüència de la seva fidelitat a la mort que és Déu.
En aquell Jesús hi ha l'únic home plenament realitzat.
Només estimant com Jesús, s'aconsegueix ser veritablement un ésser humà.
กrabeixer-laj lên segure veurem aliás harallàarààààààààààààààààààààà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
available!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Audd 시청 Ajunters �ichens!
hem tret.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona!
Davant nostre hi ha la secció d'aspirants, amb la seva indumentària totalment blanca, amb el cinyell vermell.
En aquest moment s'està aixecant aquí al pla de palau un airet bastant molest.
Veiem que els domassos que hi ha als tres balcons principals del Palau de l'Orquebisbat
s'alcen com si fossin unes veles una mica descontrolades.
Aquesta institució és una de les més modernes del divendres sant tarragoní.
Ara en aquests moments fa l'entrada aquí al pla de palau al misteri del nostre pare Jesús de la Passió.
Cal dir que aquest pas és obra de l'escultor tarragoní Lluís Maria Saumells.
Va ser estrenat l'any 1993 i està fet en resina.
Cal dir també que aquell any la processó es va suspendre a causa d'un aigüat
que precisament va malmetre la pintura del misteri que encara era fresca.
en тяжigé.
Si Näsa era per cycles de Wisdom Aca Mayola
Va ser àóc ambimetre la taqueta desens.
Carid acrílicament
Caix jag finger gaла merica å terminaka ve 작은 situacions.
едata que gerairie l'at basement
Carid acrílicament
Caixام par per à Мосk Parlament
Els primers
uns de caderes
El dir que aquest misteri que en aquests moments està fent l'acatament davant del senyor arquebisbe
es substituïa amb un que havia tingut aquesta confredia abans.
L'any 1940 es va estrenar una magnífica obra de Felipe Coscolla de Ribagorza
que es va perdre en un desafortunat incendi.
Era una talla realment impressionant i encara les seves restes impressionen.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
�
darrers, és a dir
amb els més pobres i marginats
avui potser seria amb els immigrants
i és que
el Jesús de Lluc
sembla encarnar la frase
d'un antic profeta bíblic
que cita un altre evangelista
diu, Déu vol misericòrdia
no pas culta
d'un antic profeta
d'un antic profeta
d'un antic profeta
d'un antic profeta
d'un antic foc
d'un antic profeta
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
de Marc i el Jesús de Lluc, ens toca ara parlar del de Mateu.
Al presentar el Jesús de Mateu, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
cal prescindir de la polèmica d'aquest evangelista amb el judaïsme de l'època.
Senyint-nos a la figura de Jesús, podem dir que és el que dona tranquil·litat
i el llibredor també de la religió.
Només Mateu conserva aquelles paraules famoses
Veniu a mi els que esteu cansats i afeixugats i jo us alleujaré.
Sigueu senzills i humils d'acord i trobareu descans per les vostres ànimes.
Paraules que l'evangelista ha preparat poc abans,
aplicant a Jesús una altra frase críptica de l'Antic Testament.
Aquella que diu
Mateu realment va carregar sobre si els nostres defalliments i les nostres febleses.
Aquest Jesús acollidor té una continuïtat en la constitució de l'Església,
com a acollidora i com a lliberadora del que a vegades,
per la duresa del cor dels homes, acaba siguent el jou de la religió.
Mateu col·loca al començament i al final del seu evangel·li dos llars discursos de Jesús.
El primer, que arrenca amb les benevolences, que són gairebé com l'esconstitució del cristianisme.
I el segon, que té una duríssima crítica que Mateu adreça contra els escrives i els fariseus,
però que en realitat pot apuntar envers nosaltres.
Allò de
Ai de vosaltres, que culeu el mosquit i us tragueu el camell de la injustícia i de la immasericòrdia.
I ara comença a desfilar davant nostre les maries del Calvari,
la branca femenina de la germandat de Jesús Nazaré.
Davant del balcó, des d'on presideix aquesta processó, el senyor arquebisbe,
el cor infantil de les maries del Calvari, està cantant una composició.
Divendresant a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, estimats oïdors de Tarragona Ràdio.
Bona tarda en aquest divendresant,
que s'espera que sigui realment esplendorós,
sense aquells aiguats que han caracteritzat aquests darrers dies,
i a l'espera de la processó tenim aquí un il·lustre convidat,
és a dir, l'amo de la casa,
perquè estem transmetint des de l'edifici del Palau de l'Arcabisbat.
Senyor Arcabisbe, bon dia.
Bon dia.
La setena processó serà aquesta, veritat?
Si Déu vol, serà la setena processó,
i que es pot fer perquè el temps ho acompanya.
Ha quedat una tarda molt bonica, com tots podem veure,
i realment, amb sol i tot, bé, molt bonica la tarda,
una miqueta fresca, però bonica.
Senyor Arcabisbe, permeti'm, encara que estiguem a divendresant,
que en nom de tots els oïdors li feliciti la Pasqua,
i també li felicitem aquest setè aniversari entre nosaltres,
que tindrà lloc, si Déu vol, el dia 13 d'aquest mes.
S'acosta si el dia 13 farà set anys que vaig arribar aquí a Tarragona,
amb el cor ben obert per a tots vosaltres,
per a tots els, no dic els tarragonins de les ciutats,
sinó els tarragonins de l'Arcidiós,
és a dir, per a tots els pobles i ciutats,
totes les comunitats parruquials,
totes les institucions de l'església.
Han passat set anys, molt ràpidament,
sembla que era allí el dia que vaig prendre possessió,
però, o que vosaltres vau prendre possessió de mi.
Esperem, doncs, que el senyor beneixi el treball
que s'ha anat fent durant aquest temps.
Entre tots, no solament l'arcabisbe que us parla,
sinó sobretot els altres,
i jo una miqueta acompanyant, orientant, dirigint, etc.
Set anys és un número, així, amb ressonàncies bíbliques.
Com veu, en aquesta perspectiva, aquesta Setmana Santa Tarragonina?
Bé, la veig cada vegada amb més participació de gent,
en les celebracions litúrgiques, que això és molt important,
i també en les celebracions de Pietat Popular,
com són els viacrucis,
com són a la processó i les altres processons
que es fan a l'ullar de l'arsidiócesi.
Aquesta tarda he estat, justament, a les Tres Gràcies, a Reus,
i a les Tres de la Tarda,
i realment no sé que hi havia la plaça de l'Església de la Sang.
Per tant, vol dir que sí, que hi ha molta participació.
Serà potser perquè la gent també busca sentit a la vida
i busca, d'alguna manera, trobar en Déu nostre Senyor
l'autèntic sentit de la vida.
A més, és curiós que aquestes celebracions del viacrucis,
almenys aquest dematí, avui, o de la Sang d'aquí Tarragona,
a les 7 del dematí,
la gent que hi ha participat fonamentalment eren gent jovenets
i de 30-50 anys també hi havia gent més gran,
però vol dir que en aquestes edats també els senyors hi diu alguna cosa
i cercen i busquen.
Per altra part, a les celebracions com aquesta processó,
que ara estem ja a punt gairebé de començar,
la participació sempre és molt activa, devota,
hi ha molta silenci, tant els que hi participen, no cal dir,
com els que ho estan contemplant, ho estan mirant,
amb una actitud de devoció,
d'unir-se a Jesucrist en la seva passió,
potser que són diferents passos
durant tota la processó de la passió de nostre senyor Jesucrist.
Senyor Arcavisba, aquests dies per a moltes persones
també són uns dies de lleure i de vacances.
S'ha comentat que arran d'aquests últims successos
que hi ha hagut al nostre país
i que dissortadament també es produeixen arreu del món,
que sembla que estigui lluny de viure una pau octaviana,
creu que això pot influir d'alguna manera en la Setmana Santa?
Pot influir, jo diria que,
vaja dic que aquesta Setmana Santa no és la mateixa
que la Setmana Santa l'any passat,
perquè els atemptats de Madrid brutals, horrorosos,
ens han colpit a tots,
no solament aquí a Espanya, sinó arreu del món.
Per tant, és una Setmana Santa la del 2004
diferent del del 2003 i d'altres Setmanes Santes.
També és veritat que davant d'aquests esdeveniments
que ens fan patir a tots,
que deixen una certa angoixa
i una certa inseguretat
i una certa por també en el cor
i en el cap de tantes i tantes persones,
es serveix tot això també d'alguna manera
per dir per què tot això,
quin és el sentit de la vida,
com estem vivint,
com estem comportant-nos
i construint la convivència humana.
A mi em sembla que és molt important de veure
que si volem una autèntica pau,
un benestar social,
si volem que les persones s'estimin,
necessiten uns valors,
necessiten unes motivacions.
I no hi ha dubte que Déu nostre Senyor,
que és Jesucrist, Déu i Home,
que ens ha deixat el manament nou de l'amor,
estimeu-vos els uns als altres,
que per amor ha donat la seva vida per a tothom,
és un testimoni, és un exemple
i a la vegada és una font i també una energia
perquè tots nosaltres ho puguem fer.
A mi em sembla que és molt important
de treballar per la cultura religiosa,
pel redescobriment de la nostra identitat,
que té una dimensió religiosa i cristiana
molt important a casa nostra,
no ho podem oblidar.
La processó que ara participarem
forma part també d'aquesta identitat,
ens fa més el que som,
perquè no partim de zero ni d'avui,
sinó que tenim tota una història darrere.
Per tant, és molt important de valorar-ho,
tot això, i d'estimar-ho,
i de viure-ho.
Uns ho viuran amb fe cristiana,
els altres potser desgraciadament
no tindran aquesta fe,
però tots tenim unes mateixes arrels,
una mateixa identitat.
Em sembla que és molt important
que els jovenets,
que els adolescents,
que els infants també,
que els joves,
i tots coneixin aquests continguts de la nostra fe,
que formen part també de la nostra identitat
i de la nostra cultura.
Per això hauríem d'estar tots molt participants
en que l'escola que es dona
aquests coneixements bàsics, vitals, globals,
de la dignitat de la persona,
de la realització de la persona,
inclògui també aquesta dimensió de coneixement
dels coneixements religiosos
com una assignatura,
ajuntament amb les altres assignatures,
per donar una visió global de la persona
i de la convivència humana.
A propòsit de convivència,
senyor arcabisbe,
i no el volem retenir més
perquè haurà d'anar aviat al seu lloc
des d'on presidirà aquesta processó,
el bloc principal d'aquí de Palau,
Catalunya, Tarragona,
és una terra, diríem,
que s'ha format a base de generacions i generacions
de gent de diferents procedències.
Ara sabem que entre els nostres oïdors
n'hi ha alguns que tenen per Abdolà, Mustafa,
què s'hi diria amb aquests nous tarragonins?
Vostè com a l'arquivisbe de tots.
Els hi diria que siguin, ja ho són,
respectuosos de la nostra fe,
els hi diria també que vagin veient
unes certs continguts comuns
que hi poden haver-hi entre les religions monoteïstes,
certament són religions diferents,
però també els hi diria que siguin
coherents amb la seva fe,
ben oberta també a l'estimació dels germans
i que nosaltres siguem ben coherents amb la nostra fe.
El diàleg interreligiós ben portat
no és cap dificultat,
no porta un sincretisme, una indiferència
o una inseguretat en els continguts religiosos,
sinó que porta que cada un,
dintre de la seva religió,
sigui més coherent amb el que creu.
Per tant, sí que els demanaria
que ho contemplin com una expressió de la nostra fe,
de la nostra identitat, de la nostra cultura,
i que comprenguin això
i que en alguns aspectes també els pugui ajudar.
Jo dic que quan nosaltres, els cristians,
aquí a casa nostra,
ajudem a través de càrides, etcètera,
els que participen més activament
en aquesta ajuda fraterna,
els he dit que encara que vinguin gent d'altres èmnes,
ara en tenim molts que venen d'altres països,
d'altres èmnes, d'altres religions,
no han de fer proseladisme,
però sí han de dir
o han d'ajudar a que vegin
que això ho fem també per la nostra fe cristiana,
perquè Jesús Gris,
Déu i Home,
ens ha dit que ens hem d'estimar els uns als altres,
siguin qui siguin els altres,
a tota persona,
per petita que sigui,
per pobra i marginada que sigui,
encara amb més preferència.
Moltes gràcies, senyor arcabisbe,
i agraïm aquesta estada de vostè
davant dels nostres micròfons
i repetim un cop més,
bona Pasqua i feliç aniversari.
Moltes gràcies per aquesta felicitació doble.
Moltes gràcies.
Amics a Tarragona Ràdio,
tornem a l'espera de la processó,
que no tardarà massa,
esperem en passar per davant d'aquest llot de retransmissió,
tornem la connexió als nostres estudis centrals,
davant Sílvia García.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Vamelleune.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
esperar massa. Amics oïdors, la tarda és realment esplèndida, aquí hi ha molt
d'ambient, molta gent que va i ve. Pel moviment es nota que la processó encara
deu estar una mica lluny del nostre punt de transmissió per quan veiem que la gent
va molt tranquil·la, no es produeix aquella mena d'acceleració que hi ha quan
s'acosten els armats. Aquí veiem que el cel està relativament aclarit, hi ha
alguns núvols d'aquestos que diríem si el pintor Suprem els ha posat per fer
bonic i esperem que no siguin per res més perquè els que es veuen en aquella
altra direcció es veuen més negrosos i esperem que la processó acabi bé i
després que faci el que vulgui però seria una llàstima que com ara fa dos anys
la cosa hagués de suspendre per culpa de l'aigua. No és aquest un fet que
s'hagi produït massa però el 2002 es va produir, el 1993 també es va produir, el
1962 i abans el segle XIX també es va produir diverses vegades. Bé, a l'espera d'aquesta
entrada, esperem que sigui ja la definitiva, doncs tornem a la connexió als estudis
centrals de Tarragona Ràdio. Endavant Sílvia García.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Digant que el
êt Park Graduateiro.
Sc俄 y
Salda Ràdio.
Ensamoplen resos de la
comete per més violenta is gares.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escriu revista punt, la resposta i ens ho envies al 7200.
Divendres Sant a Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és un costum que s'ha tornat a recuperar
perquè van estar uns anys sense sortir.
en aquests moments estan fent la creu davant del balcó,
des del balcó des del balcó des del que el senyor arquebisba està presidint aquesta processó.
és un pas relativament nou,
és un pas relativament nou aquest de la creu,
fa només tres anys que s'ha preparat.
ara procedeixen a fer l'acatament del balcó,
la salutació al senyor arquebisba.
és inclinar les seves llances davant del prelat.
Aquí veiem que el dia se manté encara que estiguin vinguent uns núvols grisos,
una mica amenaçadors,
però el temps és una mica fred,
però s'està força bé aquí al pla de palau.
Els armats ara comencen a desfer la formació de la creu
per a passar a una filera de dos.
Els armats representen els que custodiaven Jesús allà durant tota la passió.
Els de Tarragona concretament volen ser una recreació de l'antiga Guàrdia Pretoriana
i precisament aquí on estan evolucionant ara els armats
tenien a la seva caserna,
pràcticament estan partitjant al mateix terra,
la legió sèptima gèmina,
que era la que hi havia de guarnició a Tarragona.
Ara han passat a una formació de quatre.
les cadires que l'Associació de Setmana Santa ha destinat al públic aquí,
pel menys al que fa el pla de palau,
estan totes plenes,
hi ha molta gent que està dreta i asseguda als llocs més intersemblants.
ara s'està fent la passada de quatre.
Els armats que formen la capçalera han arribat davant del Capitán Manayas
i ara ja giren i van a buscar el final de la formació.
per un moment que mitja formació estarà de cara al Capitán Manayas
i l'altra meitat estarà d'esquena.
Capitán Manayas està rebent en aquests moments instruccions
d'un dels arreglaradors de la sang,
que són aquests personatges que porten unes bares distintives
que són els que tenen cura de l'ordre del desenvolupament d'aquest processó.
el que significa que els armats es posen la pica al coll.
El comargot militar seria armes a l'ombra.
Es pot dir que la cohort romana de Tarragona
és una de les més pròpies,
més aproximades a les antigues cohorts romanes
pel que fa al vestituari.
evidentment hi ha una sèrie de llicències,
però no tenen res a veure amb els barroquismes
que es veuen amb altres indrets
més propis del renaixement
que no pas de l'època imperial romana.
usant arregles mestres
i viureki
que es veu
de l'época
No cal dir que els armats són un dels atractius més importants
per aquells que segueixen aquesta processó amb una càmera fotogràfica al coll.
Són nombrosos els fotògrafs que veiem aquí disparant les seves càmeres
i alguns ho fan amb unes posicions realment inversemblants.
Aquí hi ha un fotògraf que s'ha jogut just al mig de la formació
per fer una fotografia amb el cel de fons.
Ara es passa a una formació de dos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Realment és molt espectacular la imatge dels nostres armats quan van realitzant les passades i fan aquest cop fort amb les llances de terra que és el que estan arribant fins a vostès a través d'aquesta transmissió que els ofereix Tarragona Ràdio.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
En aquests moments s'està produint la cerimònia de l'acatament per part del misteri davant del senyor arcadisbe.
El misteri en aquests casos fa tres passades, en van i enrere, simbolitzant una salutació al prelat.
Aquest misteri del gremi dels maridans, el sant sopar, està fet amb resina i representa diferents personatges del serrallo que són els que han donat la seva cara amb els apòstols.
És obra de l'escultor Emili Soler Carcoler.
Cal dir que els aspirants del gremi de maridans porten una vesta negra amb un piquet triangular blau marí i un símbol també blau.
Com a cosa curiosa podem dir que en aquest misteri el mateix personatge està representat dos vegades,
una amb estàtua i l'altra realment sota del misteri.
Estem referint-nos al doctor Joan Maria Sabadevós, que la seva imatge és la que dona l'expressió a ajudes,
i a sota està portant, és un dels portants d'aquest misteri.
Un misteri que es complementa amb tota una vaixella de plata i un calde realment tota esplèndida.
Acompanya una formació de timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Timbalers.
Int waterproof.
Atrezzant.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El misteri del sant sopar es va allunyant i està guidant el tomb precisament amb aquesta baixada que es troba al final del pla de la Seu.
del Pla de la Seu, i ara tenim davant nosaltres els membres d'aquesta agrupació de marejans.
El Ministeri del Sol Sopar ens fa pensar, no amb el divendres sant, sinó amb el dijous sant,
concretament amb l'Eucaristia del vespre del divendres, del dijous sant.
Aquesta Eucaristia marca el final de la Quaresma i el començament del trigo en Pasqual.
De fet, l'Eucaristia més important de l'any, prou que ho sabem, no és aquesta del dijous sant.
L'Eucaristia més important de l'any és la de la nit de la Pasqua,
quan el pa i el dia ens faran viure més que mai la presència viva i victoriosa
del Senyor ressuscitat.
Però el dijous sant, quan celebrem l'aniversari d'aquell vespre del Sanacle,
l'Eucaristia té un to especialment ple d'emoció, de proximitat amb Jesús, d'agraïment.
Recordem tot el que Jesús va fer aquell vespre
i mirem de compartir els sentiments dels que eren allà amb ell
i ens sentim cridats a treure'ns totes les conseqüències.
Davant nostre es va aturada la presidència d'aquesta agrupació
que va acompanyada del seu conciliari, el rector del Serrallo.
I ara comencen a desfilar els membres de l'associació La Salle,
en aquest cas els alumnes que acompanyen el misteri de l'oració en l'hort
que tot seguit farà l'acatament davant del senyor arquebisbe.
El misteri fa el seu agatament davant del senyor arquebisbe.
De fet, a vegades algú ha comentat l'estranyesa que fa
el fet que a la processó del divendres Sant de Tarragona
els passos o misteris facin aquesta reverència al senyor arquebisbe
en passar davant del balcó de l'orquebisbat
o des d'on d'ell va presideix aquesta processó del Sant Enterrament.
De fet, no es tracta d'una qüestió directament bíblica,
però sí indirectament, ja que en el fons toca el valor
i el significat de les imatges.
L'estranyesa de moltes persones es fonamenta
en que no es creu convenient que les imatges de Jesús
manifestin respecte i menys referència a la persona del bisbe,
que és successor dels apòstols.
i la felicitat d'un ímpert 말à de tablet
i los opriments drac Lagides de Mont След intensificant
i la felicitat d'un ímpertàng
a les per
i la felicitat
a有icitats
Fins demà!
Fins demà!
Moltes persones manifesten la seva estranyesa en que no es creu convenient això que les imatges de Jesús facin aquest d'acetament davant del senyor arcabisbe,
que al cap i la fi és un successor dels apòstols.
Sembla ser que per moltes persones, en tot cas, hauria de ser al revés.
En el fons d'aquest raonament hi ha, però, una visió equivocada del que són les imatges i del que és la persona del bisbe.
Les imatges, els amables oïdors de Tarragona Ràdio ho saben, són simples representacions figuratives de les persones.
No tenen valor en si mateixes, valen per allò que representen, no per allò que són.
Donar-los un valor objectiu i més encara absolut és una mica fora de lloc.
No sé, és com valorar més una fotografia que no pas la persona.
La persona del bisbe, en canvi, no és ni figurativa, com pugui ser una pintura, una fotografia, una escultura,
ni pas tampoc escenogràfica, perquè no és un actor de teatre o de cinema que interpreta un personatge, sinó una realitat.
Representa a Crist, sagramentalment, és a dir, realment, si bé no visiblement.
En d'altres paraules, el bisbe no aparenta, simbolitza o sembla Crist, sinó que, en certa manera, el fa present.
Un exemple pot ajudar a explicar el que vull dir.
Una representació teatral de la passió, per exemple, o una pel·lícula sobre aquest tema,
pot provocar sentiments religiosos, potser fins i tot més fàcilment que la celebració de l'Eucaristia.
Però serà sempre només una mera representació, no pas una realitat.
L'Eucaristia no és un simple record, i menys una significació de la mort i de la ressurrecció de Crist,
sinó el seu memorial, la seva actualització i renovació.
La figura del bisbe i la de les imatges no estan, doncs, al mateix nivell.
Aquella és una realitat. Aquestes són simples records i figures.
La supervaloració del sentit i de la naturalesa de les imatges té unes conseqüències que no sempre es comprenen.
I aquesta incomprensió es fa més forta quan prové d'una enorme bona voluntat.
De fet, també aquesta visió del valor simbòlic de les imatges ens hauria de portar a relativitzar-les,
evitant devocions i pràctiques que a vegades voregen la idolatria, si és que malauradament no hi cauen de ple.
L'esperit, que no pas la lletra, d'un capítol de l'èxode, en aquest sentit, continua vigent.
Tenim davant nostre els alumnes de l'associació La Salle.
Davant nostre també tenim el seu principal responsable, el germà Pons.
i a la llunyania sentim les notes d'una banda que ja és tota una tradició el divendres Sant Tarragoní,
la de la Salle Bonanova de Barcelona.
La presència d'agrupacions musicals a la processó del Sant Enterrament Tarragoní ja ve de molt antic.
A l'edat mitjana, quan no era pròpiament la processó, sinó una mena de representacions dins la catedral,
doncs ja hi havia ministrés i altres tipus de tocadors.
Després, ja en temps modern, van anar apareixent els grups ministrés, sobretot a partir dels segles XVI,
i també les bandes ja a partir dels segles XVIII, XIX.
S'ha generat una discussió en el sentit de si no seria millor que suprimir les bandes de timbals
pel soroll que comporten, una mica en contradicció del silenci que hauria de presidir una diada com aquesta,
i reemplaçar-los a tornar a l'antic costum de contractar bandes de música.
Evidentment, no és el mateix sentir una composició com la que arriba fins a vostès,
que no pas al ritme encompassat i fins i tot dur dels timbals.
Evidentment, aquí hi ha una raó de pes a favor d'un i contra els altres.
Una banda de timbals la poden formar els mateixos membres de les diferents confreries.
Una banda de música, no.
També es pot dir que el cost d'un i dels altres és realment incomparable,
que és molt més car jugar a una banda de música.
Ara es parlava també de repescar un antigo costum, que era la de les bandes de ministrés.
Seria una mena d'intermig, una solució que s'agostaria més a les bandes de música
i a la vegada també seria més econòmica.
Però bé, temps al temps.
Tenim aturats aquí davant nostre els membres de l'associació La Salle,
que els alumnes, com dèiem abans, acompanyaven el pas de l'Oració de l'Hort.
Els alumnes participen des de l'any 1907
i aquell pas que comentàvem és de l'any 1942,
obra dels artistes Massaguer i Rius.
La banda que sentim a la llunyania
és la que acompanya els antics alumnes del col·legi La Salle,
que participen des de l'any 1918 en aquesta processó tarragonina.
acompanyen el misteri Batlleu i Pregueu de Rius,
que és de l'any 1943.
La característica indumentària d'aquesta associació
és una vesta de color morat
amb els punys de vellut granate
i un escapolari i un pit granates
i una gorgera blanca amb una cinteta de color també granate.
Cal dir que l'associació La Salle va perdre a la Guerra Civil
els passos L'Oració a l'Hort de Gulló,
que era una obra de l'any 1911.
I també va veure destruït La Presa de Jesús,
que era una magnífica obra d'aquell gran escultor català
que fó Josep Llimona
i que havien estrenat l'any 1931.
Va durar realment ben poc aquell pas.
La nit s'està caient ja damunt de la ciutat de Tarragona.
realment la imatge que conforma el campanar de la seu
i el seu simboli al costat.
Retallant-se sobre un cel mig ennubulat
és d'aquelles que signaria qualsevol pintor.
El nombrós públic que està seguint aquesta processó
des d'aquí, des del pla de Palau,
està seguint-ho amb força silenci
i veiem que va incorporant-se cada vegada més públic
aquí en aquest sector de la ciutat.
Aviat, pel que veiem,
la llum rugenca de les atxes
projectarà les formes tremoloses,
les ombres dels peritents,
sobre les parets de vella pàtina
d'aquest indret ciutadà.
Un indret carregat de romanitat,
carregat de història,
carregat de religiositat.
Aquesta processó, aprofitant una aturada,
podem dir que té el seu origen l'any 1507
quan es feia una peregrinació
que sortia del santuari de Santa Magdalena
fins a Sant Peres a Salades
i que es realitzava el divendres de Quaresma.
Cada divendres de Quaresma
sortia aquesta peregrinació
cap a l'església de Santa Magdalena
que també es distingia
en els cultes de la passió i mort de Jesucrist
a través de la Confereria de Santa Magdalena dels Hortelans.
Anys més tard,
el 1560,
es va fundar la Confereria
de la preciosa sang del nostre senyor Jesucrist
formada pels esparters
amb el fi de servir el viàtic
i l'enterrament als confrares.
I també després s'hi va afegir
a l'obra de misericòrdia
d'enterrar també els desemperats
fent sufragis per les seves ànimes,
acompanyar els condemnats a mort
i assistir a les processions de pregàries
amb el Sant Crist i la vida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
S'ha fet el silenci aquí al Pla de Palau, quan en aquests moments s'encenen les llums del campanar i del simbori de la catedral.
La imatge realment esplèndida, veiem aquí la Capona com gairebé refolgeix amb aquesta magnífica il·luminació
i la silueta d'aquestes construccions es retalla sobre un cel mig ennubulat.
Hem de fer una rectificació, no es tracta de la banda de la Salla Bonanova, la que han sentit vostès fins ara,
sinó la societat musical Espiga d'Or.
Sonen els quarts en el cloquer de la catedral tarragonina.
La processó està aturada.
La processó aturada és una de les característiques d'aquesta processó.
Això ve motivat pel gran nombre de misteris que van a coll i, a més a més, per les dificultats que tenen alguns misteris
per passar per alguns indrets de la part alta tarragonina.
Concretament, el carrer del claustre és un dels indrets realment complicats,
sobretot quan es tracta de donar el tomb cap al carrer de les escrivanies velles.
A propòsit de la processó del divendres sant,
hi ha qui moltes vegades s'ha plantejat...
Gcut Davies!
Petit!
Empresa!
Bona nit.
Bona nit.
La societat musical espigador del Tebre,
adonem perdó als amables oïdors de Tarragona Ràdio
per la confusió que hi ha hagut al principi amb unes notes que ens havien facilitat,
doncs dèiem que la Setmana Santa, moltes persones es questionen avui dia quin és el sentit que té
i concretament el que fa als viacrucis i processons.
Pensem que la nostra Setmana Santa hauria de ser alguna cosa més que anar a viacrucis i processons,
ja sigui com a participants o com a espectadors.
La celebració de la Setmana Santa va més enllà de tot això.
Hi ha un seguit d'actes litúrgics que, acompanyats per la meditació,
per la lectura de llibres adients, per la pràctica d'alguna obra bona,
ens permetrien copsar la veritable dimensió transcendent del dia sants.
ens permetrien copsar la immensa prova d'amor que és la passió de Jesucrist.
Per a moltes persones, avui, divendres sant, per no dir tota la Setmana Santa,
és simònim de processó. Divendres sant és sinònim de processó.
I jo diria que és molt més que això.
I també que la processó és molt més que la mort caminada de què ens parlava Salvador Espriu.
és un recordatori que fem via vers la ressurrecció,
que és el que dóna sentit al nostre ser cristià.
Està molt bé que aquesta Setmana Santa sigui coneguda arreu del món,
però no es tracta aquí de fer pàtria,
sinó de cercar el sentit de la processó com a seguiment de Crist.
Aquestes llums, aquestes fileres devastats,
simbolitzen que hem de seguir el mestre sense importar-nos les conseqüències.
Les imatges no són només unes obres més o menys artísticament reaixides,
sinó una invitació a la meditació.
El seu desfilar pels carrers no és només una demostració de força o de resistència,
penso en els portants dels misteris i en alguns penitents,
sinó que ens parla que el missatge de salvació,
la presència, la paraula de Crist,
es fan evidents a les nostres vides.
Fins demà!
I en aquests moments tenim davant nostre la confraria de pescadors
i el seu misteri, la presa de Jesús,
que fa l'acatament davant el senyor arcabista.
Aquesta confraria és antiga i jove a la vegada,
perquè en principi formava part de la de Marejans,
que podem dir que es remunta al segle XIII.
Però, amb la seva actual composició,
com a confraria de pescadors,
desfila la processola del divendres Sant Arragoní
des de l'any 1956.
porten una vesta de color blau-gris,
amb botons forrats i feixí blau-marí,
una cucurulla dels que van tapats blava-grisa,
és a dir, un blau-gris,
és el mateix com la vesta,
i els que van cara descoberta
porten una gorgera blanca
amb una cinta blau-marí.
Aquesta obra, la presa de Jesús,
representa el moment en què Judes fa el ves al mestre
per indicar que és amb ell el que han de detenir,
al mateix temps que Sant Pere,
d'una espesada talla l'orella de Malcus,
un dels criats del gran sacerdot.
És una obra de l'escriptor Jaume Sotorres.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El cel de la nit de divendres Sant Tarragoní ja és d'un color blau fosc, realment esplèndid,
amb aquestes notes de diferent tonalitat que li proporcionen els núvols.
Els núvols que eren grisos però ara estan adquirint la mateixa tonalitat blavosa del cel
i que contribueixen realment a fer més esplèndida encara la magnífica figura amb gran prestància
del cloquer de la seu tarragonina i del seu simbori.
Van desfilant els membres de la confraria de pescadors aquí al Pla de Palau
on un nombrós públic s'ha congregat per veure aquesta processó del Sant Enterrament.
Una processó que va vinculada des d'uns anys ençà cap al divendres Sant
però recordem que en el segle XIX es feia el dijous Sant.
Veiem el conciliari d'aquesta confraria, el mossèn Ramon Mercader, rector de Santa Clara.
i podem dir-los-hi amb amb les oïdors de Tarragona Ràdio
que la temperatura aquí al Pla de Palau és bastant freda, realment freda.
el
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Decir!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
demà!
Els confrares que formen part de la banda de cornetes i tangors d'aquesta confraria porten una túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
La túnica morada i un feixí blanc.
Passa davant nostre la presidència de la confradia del Cristo del Buen Amor i la Virgen de l'Amergura, con Sant Juan Evangelista.
Veiem que hi figura en aquesta presidència un diàque permanent, mossèn Raimon Mateu.
i darrere dels andalusos comencen a desfilar el gremi de pagesos, els pagesos joves.
Perdó, no sé en què estàvem pensant, no són els pagesos joves, ha sigut una petita confusió per la indumentària,
però realment el que estàvem passant és la confradia del Sant Exceomo.
El Sant Exceomo, que és una germandat que desfila aquesta exposició del Divendres Sant amb el vuitè pas de la història de l'entitat.
Podem dir que el misteri de l'Escceomo és, junt amb el Crist de la Sang i la Verge de la Soledat,
un dels tres que sempre han anat a la processó del Divendres Sant Arragoní des del primer dia.
Aquesta confradia porta una túnica negra amb el cinyell vermell, una estola blanca, una capa grana de vellut i una gorgera blanca amb una cinta grana.
La insígnia és una corona d'espines dourada creuada per una canya de color verd sobre una creu en forma de tau vermella
que representa la nostra ciutat.
L'any de la fundació, tal com la coneixem ara, és el 1804.
Aquesta confradia ha viscut de manera diversa els diferents avatars de la nostra processó del Sant Enterrament.
Cap allà als anys 70-80 gairebé es pot dir que estava extingida
i va ser, junt amb la del davallament de la creu, una de les que havia de sortir
i permeti'm l'expressió una mica així irreverent, amb els seus penitents, amb els seus germans disfressats.
Em refereixo a disfressats perquè no eren germans del Sant Exeomo, sinó de la Sang o d'altres confradies
que s'avillaven amb elquetes vestes per tal que el misteri del Sant Exeomo
pogués sortir a la processó del Divendres Sant Tarragoní.
Després, quan s'hi va afegir l'associació juvenil de Loreto, les coses van canviar
i ara són realment nombrosos els participants en aquesta processó del Divendres Sant.
Ara veiem aquesta obra del Sant Exeomo.
És una obra d'Emili Soler Carcoler, que representa a Cris portat davant del poble després d'haver estat flagel·lat.
Aquest pas va ser una recreació d'un que es va perdre a la Guerra Civil, obra del barceloní Josep Rius.
Aquí veiem Pilat presentant a Jesucrist flagel·lat al poble.
Representa aquella escena que allà en el pretori Pilat va treure a Jesús com un espectacle davant de la gent,
torturat, esgotat, destrossat.
El va treure i va proclamar aquí teniu l'home, Exeomo.
Pilat no ho sabia, no era conscient de l'abast d'aquella frase seva, potser tan banal,
però dient això afirmava per a tots els segles l'anunci de la fe.
En aquell Jesús destrossat, en aquell home que ni un home sembla, en aquell condemnat sense futur,
hi ha el veritable model d'home.
En aquell Jesús que arriba en aquesta situació com a conseqüència de la seva fidelitat a la mort que és Déu.
En aquell Jesús hi ha l'únic home plenament realitzat.
Només estimant com Jesús, s'aconsegueix ser veritablement un ésser humà.
กrabeixer-laj lên segure veurem aliás harallàarààààààààààààààààààààà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
available!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Audd 시청 Ajunters �ichens!
hem tret.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona!
Davant nostre hi ha la secció d'aspirants, amb la seva indumentària totalment blanca, amb el cinyell vermell.
En aquest moment s'està aixecant aquí al pla de palau un airet bastant molest.
Veiem que els domassos que hi ha als tres balcons principals del Palau de l'Orquebisbat
s'alcen com si fossin unes veles una mica descontrolades.
Aquesta institució és una de les més modernes del divendres sant tarragoní.
Ara en aquests moments fa l'entrada aquí al pla de palau al misteri del nostre pare Jesús de la Passió.
Cal dir que aquest pas és obra de l'escultor tarragoní Lluís Maria Saumells.
Va ser estrenat l'any 1993 i està fet en resina.
Cal dir també que aquell any la processó es va suspendre a causa d'un aigüat
que precisament va malmetre la pintura del misteri que encara era fresca.
en тяжigé.
Si Näsa era per cycles de Wisdom Aca Mayola
Va ser àóc ambimetre la taqueta desens.
Carid acrílicament
Caix jag finger gaла merica å terminaka ve 작은 situacions.
едata que gerairie l'at basement
Carid acrílicament
Caixام par per à Мосk Parlament
Els primers
uns de caderes
El dir que aquest misteri que en aquests moments està fent l'acatament davant del senyor arquebisbe
es substituïa amb un que havia tingut aquesta confredia abans.
L'any 1940 es va estrenar una magnífica obra de Felipe Coscolla de Ribagorza
que es va perdre en un desafortunat incendi.
Era una talla realment impressionant i encara les seves restes impressionen.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
�
darrers, és a dir
amb els més pobres i marginats
avui potser seria amb els immigrants
i és que
el Jesús de Lluc
sembla encarnar la frase
d'un antic profeta bíblic
que cita un altre evangelista
diu, Déu vol misericòrdia
no pas culta
d'un antic profeta
d'un antic profeta
d'un antic profeta
d'un antic profeta
d'un antic foc
d'un antic profeta
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
de Marc i el Jesús de Lluc, ens toca ara parlar del de Mateu.
Al presentar el Jesús de Mateu, amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio,
cal prescindir de la polèmica d'aquest evangelista amb el judaïsme de l'època.
Senyint-nos a la figura de Jesús, podem dir que és el que dona tranquil·litat
i el llibredor també de la religió.
Només Mateu conserva aquelles paraules famoses
Veniu a mi els que esteu cansats i afeixugats i jo us alleujaré.
Sigueu senzills i humils d'acord i trobareu descans per les vostres ànimes.
Paraules que l'evangelista ha preparat poc abans,
aplicant a Jesús una altra frase críptica de l'Antic Testament.
Aquella que diu
Mateu realment va carregar sobre si els nostres defalliments i les nostres febleses.
Aquest Jesús acollidor té una continuïtat en la constitució de l'Església,
com a acollidora i com a lliberadora del que a vegades,
per la duresa del cor dels homes, acaba siguent el jou de la religió.
Mateu col·loca al començament i al final del seu evangel·li dos llars discursos de Jesús.
El primer, que arrenca amb les benevolences, que són gairebé com l'esconstitució del cristianisme.
I el segon, que té una duríssima crítica que Mateu adreça contra els escrives i els fariseus,
però que en realitat pot apuntar envers nosaltres.
Allò de
Ai de vosaltres, que culeu el mosquit i us tragueu el camell de la injustícia i de la immasericòrdia.
I ara comença a desfilar davant nostre les maries del Calvari,
la branca femenina de la germandat de Jesús Nazaré.
Davant del balcó, des d'on presideix aquesta processó, el senyor arquebisbe,
el cor infantil de les maries del Calvari, està cantant una composició.