...i els de la boca, els de les ales i els de la tua.
Molt bé, la bíblia de Tarragona.
I amb el seu ball dóna pas aquí a la plaça,
al nostre ball de Serrallonga.
Em sona, em sona.
Escolta, això és fantàstic perquè no cal que digui res jo, eh?
Ja ho diuen tot.
El ball de Serrallonga amb els seus trabucs
i jo que intentaré apropar-me
per a veure si els hi sento als parlaments
perquè em sembla que ara sí que faran la representació de Serrallonga al complet.
I la plaça que amb la calor que fa
i que no passa ni un bridaire
està plena de pòlvora.
Ja només ens faltava això.
Doncs esperem després a l'hora dels castells
que com no ens faci una miqueta de vent
que serà de greia encara que no m'han estigut una miqueta.
Ostres, sí, sí, pobre els castellers
perquè si no acabaran intoxicats.
Exacte, perquè la calor, podríem dir que avui
és força enganxosa, eh?
Encara que de matinada feia una mica de fresca
ara ja comencen les temperatures a pujar i de valent.
Aquests, eh, eh, eh, que sentim no són els trabucaires, eh?
Qui són?
Són aquí al públic, que està engrescat.
Un grupet d'aquells que deies tu que no han anat a dormir
perquè se'ls ha notat molt.
És el que et deia que aquests ja els donen igual
dir bon dia, bona tarda, bona nit.
És tant de festa i és el que més els interessa, eh?
Poder veure i poder gaudir dels seguits
i de les rebelles, dels concerts,
bé, de totes les coses que hi ha ara mateix
i que hi hauran perquè encara la festa no s'ha acabat, eh?
Que jo diria que els components del Vall de Serra Llonga,
així com molts components de l'ofici,
dormir molt, molt tampoc deuen haver dormit, eh?
No, Norián, entre tu i jo.
És que teòricament la gent del seguici
acostuma a fer aquestes coses.
Això de sortir de nit per Santa Ticle,
gairebé ho fan tots.
Són gent de mala vida, vols dir.
No, no, no.
Què passa?
Que són de bona festa, que és diferent.
Tenen resistència, ara et diré una cosa, eh?
Digue'm, digue'm.
He anat a esmorzar a la plaça del Fòrum
i, escolta, hi havia mig seguici allà posat a la plaça del Fòrum
menjant-se uns esmorzars.
Aprofitant.
Uh, calòrics, calòrics.
Que no m'estranya que després rulin tot el dia.
No veus que durant la...
Atenció, atenció, Sílvia, que comencen.
Compte.
El nostre ball de Sarrallonga
que aquestes festes
ve acompanyat pels ministrils del Raval.
Doncs jo pensava que parlaríem més, però no, eh?
Ja rebem també que la plaça
a l'àliga del nostre seguici popular.
Déu-n'hi-do, sí que només ens hem quedat amb Bits que Sarrallonga i ja està.
L'àliga ve acompanyada per la banda, l'alegria d'en Posta,
una habitual ja a les nostres festes.
Déu-n'hi-do també.
Ja ho has sentit, no?
Sí, sí, sí.
Perfectament, eh?
Ara ja ens ho podem imaginar, l'àliga, allà tota majestuosa, ella.
Amb el mateix colom.
Amb el mateix colom, no?
Menjant colom tres dies, pobrata.
Pobre.
Home, és que és lògic.
Si no li posen una altra cosa.
El que passa és que de veritat, de veritat, hem de dir que no se'l menja, eh?
Només el reté, d'alguna manera, el guarda momentàriament,
fins que el deixa lliure, que serà, esperem, aquesta mateixa tarda.
Sí, li fa una caseta, no?
Sí, diguem que el guarda.
El que passa és que el pobre colom, si poguéssim parlar amb ell,
no sé si opinaria el mateix, no?
A tots vosaltres.
Ai, que ha de ballar ara, l'àliga.
Es veu que sí.
Ara comença a donar toms, que jo, el ballador de dins de l'àliga, l'admiro, eh?
És un senyor corpulent, eh?
No, no, i no només...
Pel que estem ballant, a nivell de panxa, que és l'única cosa que se li veu ara mateix.
No, però ja veuràs els toms que comença a donar,
i la festa i la gresca que fan un moment, eh?
Bueno, ja ho havíem pogut veure des de la baixada de l'àliga,
ahir amb el seguici, la cercavila,
aquest matí i aquest vespre,
tarda-vespre, dins de la processó, que també Déu-n'hi-do.
Encara que surten més sèries de cara a la tarda.
Ja ho notareu, el canvi.
Aquesta tarda, sí, clar, és més solemne, no?
És clar, és més al braç de Santa Ticle,
ja dirigit directament precisament a això, a la solemnitat.
La liga saluda, mira, mira, que bonic, eh?
Que saluda a tota la gent, fa una reverència.
Mhm.
I... 3, 2, 1.
Se'n va d'un costat, se'n va d'un costat,
se'n va cap a un altre, dreta i esquerra, sí o no?
De moment encara no, eh?
De moment encara no, ja començarà, ja.
Estan una miqueta estàtics, però allò en plan d'atenció que comencem.
Compte que anem agafant carrera, no?
Sí, sí.
Ara, ara, ve lo dels costats, Sílvia.
Com ho saps, eh?
Ah, companya.
Home, és una coreografia molt bàsica, eh?
Sí.
Que jo crec que tota la plaça de la Font fent la coreografia de l'àliga
deuria quedar bonica, eh?
Sí, sí, sí.
A més que també hi hagi els altres companys,
els altres balladors de l'àliga,
que ho acompanyen.
Sí, sí.
Anant d'un costat a l'altre,
i també mirant que ningú es prengui mal,
que també és important.
Tot i que ara, fixa't un símptoma,
els companys, aquests que acompanyen l'àliga,
s'han acotxat, estan tots de cuclilles,
i això vol dir que l'àliga comença a fer tombs,
a rodar, i compta amb la cua.
Això és el que et deia.
Per això han de vigilar,
no només amb ells mateixos,
sinó també amb la gent del públic,
que sempre hi ha algun altre agosarat
que es vol apropar massa.
I tira cap enrere, tira cap enrere.
O s'ha de tenir bastanta punteria per portar l'àliga,
perquè sí que hi ha espai,
però clar, aquí a la plaça de la Font,
ara la paren, la paren.
Aniran quieta, quieta, quieta.
Veus, per això et deia que l'admirava aquesta persona,
perquè ha de tenir molt d'ull, eh?
Ha sortit tot suat, eh, aquest noi?
Però, home, no m'estranya,
entre el que pesa, el que balla,
i tot el moviment.
La nostra bèstia més esbojarrada.
La molassa de Tarragona
entra a la plaça de la Font
al matí de Santa Tícula.
Compte amb l'entrada, eh?
Ara sí, això serà un perill,
perquè agafa carrereta la molassa, eh?
Sí, sí, sí.
Ella va de darrere,
d'uns quants metres enllà...
I va directament cap a l'escenari,
si no ho compta, eh?
Vale.
I després començarà a girar cua,
però això ja ho comentarem després.
Doncs espero que no se'ns apropi a la nostra posició,
perquè està tan ple de gent
que no sé pas com tirarem enrere.
Que els cabells...
Sense els crits, no?
Sí, sí, sí.
A veure's ja.
A més, és una miqueta una molassa salvatge, eh?
Quan vol.
Sí, no, no.
Sembla molt tranquil·la,
sembla que per ella no vagi a la festa
i de cop i volta s'engresca.
No és com el maginet de les timbales,
que aquest té un cavall bastant controlat.
I tant, i tant, i tant.
Ara està sobre dues potes, eh?
Perquè et fas esa...
Sobre dues potes?
Sí, sí, sí.
És una valenta, aquesta molassa, eh?
Molt, molt.
Donant tom, segurament.
Sí, tom, de moment, bastant controlat,
però no, no, s'abalança, s'abalança.
Eh, escolta, t'ho deia o no t'ho deia, eh?
Sí, sí.
Sembla que ho pugui veure abans, eh?
Vols dir que no ho estàs veient a la tele?
No, a mi ja m'agradaria, eh?
A mi m'agradaria, de veritat que t'ho dic.
I ho podríem fer tu i jo, ma a mà, eh?
I ara què?
Doncs la torneu a tenir aquí.
És que fa una mica de pullo,
però això no dic gaire cosa
perquè estic preparada per apretar a córrer, eh?
En el moment que s'apropi.
La propera vegada, Núria, saps el que hem de tenir?
Què, què?
Alguna altra ramillet de pastanagues,
per quan s'apropi, dius, mira, a veure, no?
Menja pastanagues?
Home, és un dels requisits,
en part de molta herba, que també li agrada.
Doncs mira, jo el que no m'esperava
és que el portessin només dues persones.
Per les dimensions que té,
que és molt gran, la molassa,
doncs comptava amb més gent
i no, no, entre dos, tu, s'ho fan.
I agafa una carrer...
Uuuh, quins tons que està fent, Sílvia!
I agafa una carrerilla que déu-n'hi-do, eh?
Això són acrobàcies, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Sempre acompanyats dels elements festius,
i la molassa no cal dir-ho,
doncs els acompanyants,
que la van frenant, li diuen tu, quieta, quieta.
Sí, perquè si no, és que al final,
de veritat que se sortiria de la plaça de la Font, eh?
Sí.
Trobaríem a la Rambla Nova, Rambla Amunt,
o Rambla Vall, depèn.
És que deu haver agafat aigua justament d'aquí de la Font,
del començament de la plaça,
i ara que està allà al final,
davant mateix de l'Ajuntament,
doncs clar, bé tota energètica, no?
A més, com han pogut descansar tranquil·lament
durant la missa,
dius, doncs mira, ara ja que hem agafat força,
hem fet la baixada de misericòrdia,
que s'entra amb més ganes encara a la plaça de la Font, eh?
Déu-n'hi-do, doncs la gent aplaudint,
aquesta molassa.
Molt bé, molassa.
I entreplaça també per fer la demostració del seu ball,
la cocafera de Tarragona.
endavant cocafera,
donant-li ritme en aquest matí trepidant
del seguici popular,
el matí de Santa Tegla, com cada any.
Podem dir que comparat el ball de la Molassa
amb el ball de la cocafera,
és una miqueta més estàtic, el de la cocafera.
Sí, és que vulguis que no és un animaló
tipus tortuga, eh?
Exacte.
I tot he agafat una embrensida,
que Déu-n'hi-do que està fent uns toms,
que la gent s'aparta.
El tanto amb la cua.
I sobretot, segurament després,
si avui és dia de caramels,
en tindrem uns quants, eh?
Ai, te'n portaré, Sílvia, te'n portaré.
Has agafat?
No, no, no, encara no.
Però si...
Tu has tigut a la guai per ser de cas.
Si en llença t'en porto.
Oi, la gent mateixa amb la cua, eh?
No sé si et deixaran els nens, eh?
Si en llença caramels, no sé si et deixaran els nens.
És veritat, haurem de lluitar,
tampoc és qüestió, eh?
D'aprofitar-nos dels petits.
I és complicat.
Escolta, tu sabies que la cocafera té pèl a les orelles?
Té pèl a les orelles?
I tant.
Ara m'hi he fixat que la tinc aquí en primer pla, no?
Ara obre la boca.
Tanto.
Té la boca enorme i oberta,
una boca articulada,
que quan l'obre fa impressió perquè es veuen tots els ullals.
Totes les dins, allà.
Però no fa res més, eh?
No, mira, i ara van els acompanyants,
no la mateixa cocafera, sinó els acompanyants...
Molt bé, cocafera.
Llensa, encara m'heu.
Ah, acompanya.
A tu que no t'has gent, sinó que t'ho donin la mà.
Ja tenim aquí nosaltres en Lleó,
el senyor Lleó de la ciutat,
que havia acompanyat per l'Ateneu Musical i Cultural
al Palat de la Ribera.
Lleó, endavant la plaça és vostra.
Sílvia, que no vull abusar,
te n'he agafat un.
D'acord.
N'hi ha moltíssims, eh?
Però com que hi ha molts nens,
per aquí no ens passem.
Un per tu, vinga.
Diu, no cal abusar.
Diu, agafen un.
Un, home, en tens per un, un, un.
Sí, dona, sí.
Que duri fins a la santa tecla que ve, eh?
Anar llepant una llepateta cada dia.
Per això t'anava a dir que jo soc una mica dèpula,
el que me'l portis desapareixerà, eh?
Sí.
Sí.
És que, a part dels nens,
és que hi ha molts avis...
Oh, i tant.
...que els recullen.
I diuen, sí, sí, pels nets.
Pels nets.
Pels nets.
Jo recordo, però no d'aquestes festes de Santa Tecla,
i sí, per la que és la rua de Carnaval
i també per la dels Reis d'Orient,
que hi ha gent que va amb bosses,
literalment amb bosses,
que dius, a veure, per on les treu aquesta gent?
El què, el què?
Ah, les bosses sí que els agafen, sí.
Te recordes que moltes vegades veus
hagint bosses d'anar a comprar,
però plenes de caramels,
que s'han llençat a terra,
literalment agafat totes els caramels, eh?
Sí.
Oh, i el que és molt bonic és quan agafes,
la gent va replegant el confeti de terra,
es fan les seves pròpies bosses
i després el tiren al damunt dels col·legues.
També.
Això és estupendo, també, sí.
El Lleó, el Lleó, ara mateix a plaça,
a ritme de pas doble.
Valla ve el Lleó, tu.
Sí, no, és molt senyorial, eh?
Sí, sí, no li cau la corona, no?
No, ell seria allò de el senyorito, no?
Doncs ell seria el senyorito.
Però, mira, jo hi reia
perquè un dels portants del Lleó la caronava.
Ah.
Li feia mono, mono, el cabell.
I la veritat és que el veig de prop
és que s'hi presta, eh?
Sí.
Et donen ganes, sí, d'apropar-te i...
Sembla una mica...
Com si fos un gosset.
O un gatet, no?
Sí, una miixeta.
Sí, sí, per allò...
Ai, ai, ai, per l'estrenya-l una mica de més.
Ara té una cara d'aquella,
com deies tu, senyorial, potent...
Sembla que estigui mirant cap a l'horitzó, no?
Allò que...
Sí.
Dius, no mira ningú en concret.
Dius, mira, ens mira a tots,
però no mira a ningú.
Sí, és veritat.
Jo vaig fent de les meves
i de tant en tant,
i mira, vaig movent una mica la cua
i a veure què passa, no?
Oh, mira, precisament la cua,
que ara m'he fixat, no la mou,
perquè és dels pocs elements del seguit
i que la té enganxada, si pobre.
No, no literalment, no literalment.
Ja, ja, no, però és que ara m'he fixat.
Dic, mira que curiós.
Aplaudiments, bé, aplaudiments.
La gent que fa palmes al ritme del pas doble.
Sonar molt bé, eh?
Ja si mai quan tens el micròfon,
Núria, és difícil això de fer palmes i acompanyar-ho, eh?
Ah, sí, no, no, jo no puc, jo no puc.
Ja m'imagino.
Molt bé, eh?
Aquí ja s'hi ha el ritme.
I ara, després de l'actuació del Lleó,
entra a la plaça el músic més antic
del nostre seguici popular,
el Magí de les Timbales,
que donarà pas ja
als nostres gegants negritos
que venen acompanyats
pels guerriers, els quatre grufers,
els gegants moros de la ciutat
que venen acompanyats
pels guerriers del Montnàs
i els gegants del cos del bou
o vells de la ciutat
que venen acompanyats
pels guerriers de la cor,
que es prepararan tots junts
per ballar aquí al mig de la plaça.
El que no sabem és si ballaran
l'empariturroca
o no,
quina és la peça musical
que han triat
perquè puguin ballar
tots els gegants.
Doncs no sé.
Perquè ho fan tots junts, eh?
Ha de ser alguna peça
que tothom conegui
i que a més els els agradi,
clar, perquè si no...
Home, si no,
mira la negrita, eh?
Que es va escapar l'altra nit.
Sisplau, deixeu l'espai
aquí al mig de la plaça
perquè els gegants
es puguin col·locar
i ballar a l'hora.
Sempre és complicat.
Sí, sí, com si fos tan fàcil.
Com que no hi ha ningú a la plaça...
Per això, per això, per això.
És que és això
que hem de ser conscients
que, clar,
ells han d'arribar
fins on estem nosaltres.
Si estiguéssim allà
a la plaça de la Font, no?
Hem de fer una mica de lloc.
I clar, tothom vol
estar el més a prop possible
per poder veure
totes les activitats
o el que s'està desenvolupant
a la plaça de la Font
i sempre és complicat.
Sempre és complicat.
Una mica de paciència.
Els negritos
i davant d'ells,
fent el cara a cara,
els gegants moros.
Es nota molt
la diferència d'alçada.
Potser el tren
més característic
que els negritos
són molt entranyables
però, clar,
són més petitons.
Sí, sí, sí.
Ja s'han arribat tots
o encara estan entrant
a plaça
els altres gegants?
Encara, mira,
s'estan acabant de col·locar,
ja hi són tots sis.
Ja són tots sis.
I grellers a banda,
bueno, banda d'emposta,
per una banda,
i per l'altra banda
els grellers,
també cara a cara.
Espero que hi ha
amb la partitura presa
i tots d'acord.
A veure si cadascú
tocarà el seu.
No, dona, no.
3, 2, 1.
Sí, mira de la...
Ai, que em sona,
que em sona,
que ta cançó.
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
A mi també, eh?
Déu-n'hi-do, eh?
Que BMW ha sonat.
I més d'un d'aquí,
i més d'un espectatori sense ser ben bé gegant.
Sí que s'ha posat a ballar també.
vells enguany venen acompanyats
pels gallers palacanyes, gallers de Tarragona.
Els nanos nous
que han d'haver plaça d'anar allà
pel mig de la plaça, venen acompanyats
pels gallers als bordons.
Coneguts internacionalment?
Sí, sí.
Ho han de dir?
Sí, sí, per tota la demarcació de Tarragona i més enllà.
I part de l'extranger.
Que bo.
Doncs segurament que t'anava comentant, Núria,
que segur que més una persona t'atrejava
aquest conegut pas doble.
Sí, sense lletra, que també seria qüestió de posar-hi lletra,
l'hi hauríem de posar, perquè clar,
la gent al final ja acaba dient...
No, però ja queda bé.
Ja queda bé, no? També és una manera
de fer festa, perquè després no te saps la lletra
i et quedes com a cohibit.
Sí, és veritat, t'ha quedat estallat.
I amb el nananananana ho espavilem tot, eh?
Els nanos, que sembla que per ells no passa el temps,
estan iguals que l'hem passat, eh?
Sí, i fa ja 20 anys o més que estan igual, eh?
Alguns d'ells, igual.
Ara tots tenen alguna cosa, ja et dic, un té la boca torta,
l'altre té unes dents separades,
l'altre està ple de rugues...
Ja tenim una edat, tenim una edat...
L'altre té les orelles sortides...
I clar, els liftings, als nanos no els hi funciona,
ja et dic ara, eh?
S'ha intentat de tot, però no, no, no.
Tot i que ho vam provar amb el metge de la marefera
sacant pos, no?, que comentàvem l'altre dia,
però no va poder ser.
És que és una mica complicat.
Perquè, clar, fer un estirament de cara,
segons quin nano pot ser fins i tot més complicat,
que deixar-lo com està.
Que, per primera vegada a la història,
tots els nanos vells són portats per noies.
Ep!
Molt bé, eh?
Oh, no ho sabíem, això, aquest tec femení, la gent.
Molt bé, clar que sí.
Molt bé, clar que sí.
És curiós, és una nota de color.
Sí, sí.
Escolta, estaria bé després intentar localitzar
alguna d'aquestes noies, però, clar,
com que no sabem quin aspecte tenen...
I ara sí que ja deixarem pas el més ràpid possible a tots els valls
perquè vagin agafant el seu lloc per fer l'actuació aquí dalt del teulat.
Exacte.
Si no recordo malament, el primer a actuar,
un dels primers en actuar és el Vall de Bastons de Tarragona,
tal com la tornada o l'anada d'ofici s'ha fet, no?,
tal com van baixant.
El Vall de Bastons, dius?
Jo amb el Vall de Bastons no m'atreveixo, eh?
No?
No, perquè ja vas veure què va passar ahir.
Ah, no passa res, dona.
Bueno, i si porten bastons, tu veus-ho, eh? T'ho dic.
No.
Em sembla que sí.
No? Que estan preparats?
Vall de Bastons...
Sí.
De Tarragona?
Sí, sí, perquè a més hi ha gent d'aquí, d'aquest Vall de Bastons, que em sona, eh?
Sí, a mi també, dona records a tots.
El que passa és que no es paren,
es deuen haver parat, potser,
més enllà de la plaça,
fan via, van per feina
i no se'ns paren al davant de la nostra posició a ballar.
Van entrant a cap a l'Ajuntament.
De fet, no es para cap ball, Sílvia.
No, no, han de pujar a sobre el Tenimat, eh?
Han de pujar a sobre.
Ah, muchacha.
Han de pujar a sobre l'escenari.
Ja deia, jo, dic que pot ser.
Sí, sí, sí.
Ara pujaran tots els balls a partir del Vall de Bastons,
Pastorets, Turscavellets, Patatufs,
Cercolets, Bastoners de les Barres de Sant Atic,
les Gitanes, Valencians, etcètera, etcètera.
Sílvia, que mentre esperem que es posicionin,
tinc un bordó.
Ai, doncs parla, parla amb ell.
Tinc un bordó.
Parla amb ell.
Josep Maria Salvador, bona tarda.
Molt bones.
Molt cansat.
A veure, el que li interessa saber a la gent,
tu has dormit aquesta nit o no?
Poc, molt poc.
He dormit molt poc, però bueno,
és el que hi ha.
El problema ha sigut que no hem tingut temps per esmorzar,
perquè a la passada marcada el que ens ha passat
ha sigut que quan hem arribat
ens han dit que us hauria d'esperar un minut
que hem d'entrar en directe amb TV3
i no m'he esmorzat al final.
Però bueno, això és la vida de la greia.
Ai, Josep Maria, parlem després.
No te me moguis, eh? No marxis.
Ball de bastons.
Si no recordo malament,
això que s'ha sonat al mateix és el ball del centre.
Estan com a distribuïts en dos grups.
Canyes, se sent.
Ara ho fan més ràpid, no?
Molt ràpid.
Compte amb els dits, eh?
Compte amb els dits.
És bonic veure'ls a la cara
perquè quan acaben després de tota aquesta rapiditat...
sempre fantàstic el nostre ball de bastons.
I aquí dalt de l'escenari ara
entra el ball de bastorets
que venen acostumats ja
com ho han fet els últims 15 anys
des de la seva recuperació
amb els Jeremias de Sac a la Trava.
Estan fent un ball de sortida, el ball de bastons?
No.
Han marxat ràpid ja i han sortit
i s'estan col·locant els pastorets
també amb bastons.
És que van molt ràpids
perquè hem de mirar l'hora que és
i encara ens queden uns quants valls
que han de passar per aquí.
Sí, i després s'ha de buidar la plaça
per donar pas als castells.
Exacte, perquè entrin les colles.
Tot això ha d'haver una coordinació aquí perfecta.
Tito, que si vols marxa,
pobre, al Josep Maria li dic que s'esperi.
Que vagi a esmorzar.
Que vagi a esmorzar millor.
Veig molt apurat.
Que agafi força, eh?
Que encara li queda aquesta tarda a vespre.
Ui, ell aguanta.
Si vols, ves i et perseguim després, eh?
No, no cal, no cal.
L'apurat és la veu.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
Compte.
fent ara mateix un llit de bastons
perquè pugi un representant dels més petits,
tot i que no es pagui de petit,
que pugi en aquest llit de bastons i enlairar-lo.
Una figura molt bonica i aplaudida, ara ho sentireu.
El ball de Pastorets.
Amb el disc que s'entica el final del ball.
I ara ja desfant, d'alguna manera, tots els nusos fets.
Donant-se la vol 35
per tancar amb aquest ball.
Núria, te n'adones que hi ha més gent cada vegada,
més i més i més?
Diga'm, diga'm, Sílvia.
El que t'estava a dir és que cada vegada hi ha més gent a la plaça
i encara han d'entrar a les colles.
I a part que encara estan actuant a l'escenari,
doncs fotó la gent que estava al capdavall de la plaça
a pujar cap aquí dalt, amb la qual cosa hi ha una aglomeració
impressionant.
Sí, sí, importantíssima, eh?
Però baixant,
que si algú vol baixar, encara hi és a temps,
perquè encara hi ha cap gent, eh?
No és allò que no es pugui passar i no es pugui respirar.
Es falten les quatre colles, eh?
No cridem a la gent, encara no, eh?
Estan descargulant ja tot.
S'estan desfent,
desfent aquest nús circular que havíem fet.
Un dels valls, que ara me n'adono,
potser és dels que dura més de tot el seguici, eh?
Diguem que sí, que pot ser.
Per la forma...
Perquè fan la figura
i la dos fan, fan el doble de feina, diguéssim.
I també molt agraït per part de la gent.
Sí, sí, perquè és dels que...
Vaja, trobo que és un vall que agrada.
La figura que arriben a fer, doncs, és prou bonica.
I ara, i just precedint les nostres autoritats,
aquí baix a la plaça,
entraran els jocs a l'hora i els del nostre seguici.
Els primers són els valls dels set pecats capitals,
que venen acompanyats pels estramulls ministrers,
que faran una passada aquí al mig de la plaça,
sisplau, si deixeu una mica d'espai.
Veus el que et deia, que sempre és complicat,
això de fer espai, eh?
Sí, ells ho intenten, ho intenten demanar.
Després, a veure com ho fem, això.
Però comencen amb penya, cap a dreta, cap a esquerra,
la gent no acaba de moure's.
Mentre es preparen, i ja, perquè el Josep Maria diu,
jo he de marxar, que s'està deshidratant, pobre.
Pobre, sí, sí.
Una curiositat que tinc jo,
aquesta camisa corporativa dels bordons,
quant de temps fa que no te la canvies?
Com, com?
Que la portes al damunt.
Perquè la gent que sortiu al seguir,
si aneu tota la nit de marxa amb la mateixa samarreta.
Mira, jo la porto des de les sis i quart del dematí.
Te l'has canviat aquest matí?
En tenim diverses, sí, sí, sí, ens anem canviant.
Tenim fins a quatre samarretes diferents,
per anar combinant i anar canviant.
No pot ser aguantar tota la festa amb la jo amb una sola samarreta,
ni tampoc tot el dia amb la mateixa samarreta.
S'ha d'anar canviant.
Seria complicat, sí.
Si no, ostres, no arribem a casa sencers.
Núria, una cosa, fes una pregunta.
Com han anat aquest matí les matinades?
Em pregunta la Sílvia que com han anat les matinades.
Molt llargues i tregejades.
Avui hem acabat quasi, quasi, quasi les 9.
Hem fet més d'una hora de matinades.
Déu-n'hi-do, eh?
L'habitual seria una hora, però hem fet quasi, quasi dues hores.
Perquè hem tingut una connexió per l'altre mitjà de comunicació,
ens ha tocat allà, doncs, estar al peu del canyó,
però bé, bé, perfecte.
A mi ja m'està bé,
que la gent se n'enteni del que són les matinades a primera hora del dematí.
Escolta, i la gent dels balcons us llença coses?
Us queixa?
S'uris?
Diu, calleu!
Home, doncs, amb els pobles, sí.
Jo he anat, per exemple, el cap de sabana passat,
que es fan matinades a tot arreu de la ciutat,
i a tots els barris durant cada dia,
doncs, a nosaltres, els bordons i els Montnàs,
per exemple, ens va tocar anar a la Mora,
a Ferran, a Montnàs mateix, a Cala Romana, a Boscus,
i va ser molt curiós perquè a Ferran,
doncs, hi ha, no sé, 30 balcons,
doncs, més de la meitat estaven plens de gent
aplaudint la gent que tocava matinades.
Déu-n'hi-do.
Realment, molt gratificant.
I, a més a més, allò, la gent que sortia amb pijama
i anava darrere els graiers,
acompanyant-hi, molt bé.
Amb mitja ciutat, a ple eixample,
a ple costat del mercat,
això és gairebé impossible.
Però, bueno, la intenció és el que conta.
Molt bé.
Home, mira, no deixes de ser un element tradicional i popular,
però, clar, a més d'un,
li deu tocar una mica la pera,
allò de les matinades.
Però d'això es tracta.
Josep Maria, segui la festa,
perquè sé que no marxes d'aquesta plaça,
perquè després hi ha una cosa, allò,
que pugen uns damons els altres i això agafant, no?
Sí, bueno, hi ha castells,
però abans dels castells
seria molt interessant veure el Vall de Prims,
que serà el primer cop que actua aquí a la plaça.
Ah, doncs mire, ens hi quedarem.
Què acaba d'arribar ara mateix?
Que no heu pogut assentir.
Doncs, tal com ho veia,
passaven els set pecats capitals.
Que hi posen una mica, eh?
A mi me fan una mica de por,
les caretes aquelles dels set pecats capitals, eh?
Sí, sí, sí.
És un ball, un dels més estranys
en tot el que és el conjunt de la festa major,
un dels més diferents,
no estranys sinó diferents,
que se surten
i ara mateix hi ha expectació,
però no acabem de veure-ho des d'aquesta posició.
Tinc por de perdre cobertura amb l'inalàmbric
i és que la gent en sec s'ha tancat tot,
han fet dues fileres...
Sí, sí, sí.
I ens tapen la visió,
no hi ha manera d'apropar-se.
A més, no han pujat a sobre l'escenari
i s'han quedat a baix.
Ho veus, Josep Maria, el que hi ha?
Doncs sí, està entrant la Moxiganga
des de gairebé al mig de la coca de la pasta de la font
està entrant.
Acaben de passar ara mateix els set pecats capitals,
que per cert portaven una formació
molt, molt àmplia del que és habitual.
Normalment sempre van dos, tres músics
i en guany he vist que portaven més de sis músics.
Això és molt important
perquè realment pren molta importància
la música dintre d'aquest bai
que abans no la tenia tant.
Els músics són uns pecadors,
doncs clar, és normal.
No us dius això.
Doncs sí, és veritat la Moxiganga,
com per no veure-la,
amb aquests barrets aflorejats
i fent una figura humana,
una representació alegòrica,
que de fet és el que fa la Moxiganga,
molt bonica,
avançant ja, sortint de fet,
de la plaça de la font.
Ha anat força ràpid.
La nostra Moxiganga,
que ha entrat acompanyada
pel sonat grellers de Tarragona
i ara amb nosaltres,
la senyera de la ciutat,
amb les nostres autoritats locals
i autoritats convidades
a les nostres festes a Santa Tecla.
Venen tancant el Seguisi Tarragoní,
la banda Unió Musical de Tarragona.
Doncs sí, ara totes les autoritats,
que aquests no fan espectacle,
simplement passen.
Aquests no tenen cap vell preparat,
només faltaria.
Van acompanyats per una mena
de guàrdia urbana,
però vestida de gala.
Sí, sí, sí,
la guàrdia urbana vestida de gala,
que sempre és un goig,
perquè normalment quan les veus
la meitat de gent,
per no dir gaire bé tothom,
fuig,
però sempre és perquè
vas amb el cotxe
o no el pots veure
d'aquesta manera com es dan.
Sí, perquè a tu et posa una multa
d'aparcament aquest de guàrdia urbana
amb les plomes al cap
i tu agafes diferent ja.
Sí, t'ho agafes d'una altra manera.
Dius, vinga, l'apago.
Doncs vinga.
La banda Unió Musical de Tarragona
que com sempre va tancant el Seguisi.
Jo no sé si a sobre l'escenari
s'ha preparat amb algú?
Sí,
hi ha algú preparat?
El Vall de Turcs i Cavallers,
i Cavallets,
perdoneu.
Que els hem vist, els hem vist.
Aquests eren dels que...
I ja tenim preparat
a dalt de l'escenari
una altra vegada,
escenari que no deixarem
fins al final de matí,
fins just abans dels castells,
el Vall de Turcs i Cavallets
que venen acompanyats
pels dos aïnestres mall.
Ja no fa falta dir res més, no?
Ens ho han dit tot.
Però mira, mira,
una cosa que jo sé
que aquests eren dels que esmorzaven
a la plaça del Soroll.
Aquí serà la festa d'allà.
Compta, compta,
el sentim.
Sí, sí.
Ara, empreda la vostra lluita
i Tarragona serà alliberada.
Visca Santa Tecla!
La, empreda la vostra lluita.
El sentim.
El sentim.
El ball de turcs i cavallets.
Has sentit el crit unànim de la gent?
Sí, sí.
Ha sigut quan es representa que els cavallets, els cristians,
donaven el cop de gràcia i el cop final mataven els turcs.
Sempre s'acaben igual aquests balls, eh, Sílvia?
Sí, sí.
I ara mateix entren...
De moment marxen de plaça dos i cavallets.
Ah, d'acord, d'acord, aquí sentíem aquests timbals.
I ja fa estona que veiem per aquí mig preparats els ball de gitanes,
però no ho sé, en queden diversos, no sé ben bé aquí.
I del ball de torcs i cavallets al ball més petit del nostre seguiciu popular de Santa Téca.
El ball del Patatuf.
enguany acompanyat per uns històrics també de la nostra festa, els gallers de la Fàbrega.
És molt bo, eh, aquest senyor que ens va donant un cop de mà.
Sí, sí, el pitxarem.
Sí, però així podem ser de plaça a plaça anem.
Una curiositat, també a la plaça del Fòrum, tot passa allà, per esmorzar, saps què?
Han fet posar tots els nens del Patatuf en línia, en fila, i els anaven donant un per un una gominola de nube.
Oh!
Saps aquells núvols de gominola un per un?
Sí, sí, sí. I t'has posat tu també o no?
Digues, digues.
T'has posat tu també allò...
No, no, perquè jo no anava de color morat, llavors no m'han deixat.
Mira que t'ho vaig dir l'altre dia, posa't guapa, pla morada, amb l'amocador de les festes.
Doncs no ha pogut ser.
Ai...
L'any vinent, prenem nota i a veure què.
Jo espero que a part d'aquest núvol de gominola els hagi donat alguna cosa més per esmorzar.
Si no, no sé d'on treuen l'energia aquesta gent, aquests nens.
A més, has vist-ho bé que ho fan?
Sí.
Sembla que sigui tan senzill, sembla que volin més que ballin.
Sí, a més...
Seguim als nostres terraburins aquí a la plaça La Font, que enguany es compleix 400 anys
de la primera, tant de dolloïment del seguici popular en una festa sessantateca.
Estem d'enhorabona, llavors.
I seguim la nostra representació, ara és el ball de Cerculets,
acompanyant l'any pels gallers Tocaferro.
Molt bé.
El ball de Cerculets amb aquests cercles guarnets amb flors.
A més...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, sí, sembla relaxat, espereu-vos, que aquests salten i tot.
Sí, perquè fan la barreja de dos, del centro i del pericó, de dos valls, alhora.
Que la Sílvia és una bona comentarista, eh?, davant de bastons.
Fins demà!
Se'ns ha marxat el so.
Se'ns ha marxat el so.
ha marxat el so, i ells el senten, perquè de fet és el que els va marcar en el ritme, no?
Sí.
És el que els ajuda a seguir amb el ritme.
Notaves ara com corren?
i tant.
I tant.
a veure si podem enganxar el so.
i no podem enganxar el so dels bastons.
Fuera!
Fuera!
Fuera!
Fuera!
Fuera!
i aquí hi ha un espontàni que diu,
Fuera!
Fuera!
No, diu, venga, venga, em sembla, eh?
Ah, diu, Fuera!
Ah, doncs havia entès, Fuera, Fuera, eh?
Dic, home, a veure, quines coses de dir?
Pericó!
Pericó!
Ara sí que corren.
Compte!
Salten?
Ara!
És una part molt perillosa, eh?
No són espontànics aquests, Sílvia, són gent d'aquella, un grupet de nois,
dels que no han dormit, però potser fa 3 o 4 dies,
perquè estan en un estat de plorables, de serveis a la mà,
que se'n vagin a dormir.
Que se'n vagin a dormir.
Vall de Gitanes, acompanyat pels 12 nens del Bajo Aragón.
Vall de Gitanes, que també en un any celebra els 20 anys de la seva recuperació.
Núria, doncs aquest millor que em vagin a descansar, pobres nois, no?
Quasi que sí.
Déu-n'hi-do.
I atenció...
Quina entrada, eh?
Atenció ara quan es assequin les faldilles.
Recordeu una de part de la més picaresca i la més divertida del Ball de Gitanes.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Atenció.
Ara van desenllaçant les cintes.
Atenció.
Atenció.
Amunt i avall.
Amunt i avall.
Amunt i avall, no?
Sí, sí.
Aixecant els braços.
Torna a baixar.
Clar.
Ells saben per on han de passar.
Només que passin malament per un lloc, ja serà tota la cinta liada.
I marxen tan facilment com han entrat.
És un dels balls més alegres, diria jo, el ball de Gitanes.
A mi sempre porta en Gresca, eh?
Sempre porta molta Gresca.
I amb aquest ritme propi del matí de Santa Tecla, el Seguíssim Popular segueix actuant ara amb el Ball de Valencians, acompanyats pels sonadors Bafalondra del Camp de Tarragona.
El Ball de Valencians, que recordem, ho explicàvem ahir, ens ho explicava el nostre comentarista, el Jordi Cubillos, seria el precedent dels actuals castells.
O sigui, això que veurem ara, que només aixecaran tres pisos, diria jo, ja és el precedent del que veurem a partir de la 1 a plaça.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit