La valoració primera és d'absoluta normalitat.
Nosaltres tenim, des de fa molts anys,
una relació institucional amb el Departament de Sanitat,
que és el que ens correspon per proximitat amb nosaltres,
i hem intentat col·laborar amb tots aquells temes
en els quals hi havia una posat de relació
i hem procurat ser lleials a aquelles coses que se'ns plantejava
i que nosaltres podíem assumir.
Evidentment, nosaltres això ho seguirem fent exactament igual
amb les persones que avui estan al davant del govern de la Generalitat,
concretament amb la conselleria Marina Geli,
i amb els delegats que s'han nomenat aquí a Tarragona
i les Terres de Tortosa.
I el col·legi, i avui mateix,
ja hem demanat d'anar a veure el delegat territorial d'aquí.
El que deia és que nosaltres anem a fer un primer contacte
i no en va nosaltres tenim un conveni
que ens lligui a totes les oficines de farmàcia
de tot l'àmbit de Catalunya,
no només de Tarragona, de tot Catalunya,
un únic conveni que ens vinculem al Departament de Sanitat
i és pel qual les farmàcies dispensen les receptes,
en fi, tota la mecànica que això representa.
I, per tant, aquest fet, que és molt important
perquè és d'una transcendència econòmica molt gran,
doncs ens vinculem al Departament
i després totes aquestes altres campanyes de sanitat,
aquest fet del farmacèutic com a conseller de salut
i amb tots els altres àmbits que treballa el farmacèutic,
a l'hospital, a la veterinària, a la indústria,
en fi, molts altres àmbits que treballem.
Subrollem aquest terme amb el que s'expressava
davant d'aquesta pregunta de normalitat.
El que ja no ha creat tanta normalitat
és aquesta entrada en vigor de l'U de gener
de la normativa que retalla els preus dels medicaments.
Com s'ha desenvolupat tot aquest canvi i aquest ajust de preus?
A veure, nosaltres més que per la retallada dels preus,
d'entrada sembla que per la població i pel sistema sanitari
deu ser positiu que vagin els preus d'un producte,
d'un producte de primera necessitat, com és el medicament.
Fins a 2.000, 2.000...
Sí, 2.000 referències, són molts, molts medicaments
els que s'han bellugat de preu, no?
Bé, això no és un tema que n'altre...
O sigui, jo vull explicar molt breument
que això, el que hi posa el preu,
el que fixa, el que autoritza els medicaments
és el Ministeri de Sanitat.
En cap cas, vull dir que ningú es pensi
que són els farmacèutics els que diem
el preu de qualsevol producte, no vull dir cap nom,
serà aquest o aquell altre.
És el Ministeri qui fa la política del medicament
a l'estat espanyol.
En altres, mira, el tema de baixada de preu
és un tema que pot contribuir
que el sistema sanitari sigui més sostenible.
De cara a la població, un abaratiment
sempre és una millora per a la gent,
sobretot que ha de pagar una aportació,
no tant pels pensionistes,
però poca gent que ha de pagar una aportació
si el preu és més baix, pagarà menys.
Per tant, des d'aquest punt de vista,
n'hi ha res a dir, sí que el que hi ha que dir
és amb la manera que s'ha fet.
La manera que s'ha fet és una cosa
absolutament mal organitzada
per part del Ministeri.
Penseu que hem hagut de retirar
de l'hora d'aquestes 2.000 referències
del dia 31 de desembre al dia 1 de gener.
Sí, sí.
Per tant, les farmàcies es van haver de buidar
de tot un munt de medicaments
que baixaven de preu
per tornar-se a posar amb uns altres medicaments
que són els mateixos però amb un preu diferent.
no en matien el ràcticament.
Sí, sí, sí.
Després hi havia un problema,
la farmàcia no tenia per què assumir una pèrdua,
perquè l'havia comprat el preu legalment establert
i si el Ministeri vol baixar el preu...
Tot això com a regular.
Bé, doncs això comportar,
i dir que nosaltres hem de retirar aquest producte,
et poseu un exemple de casa
perquè potser és més fàcil d'entendre
si en què estem parlant.
Nosaltres, al final,
vam retirar de l'ordre de 600 referències
de la farmàcia meva particular.
La diferència de preu que hi havia
respecte a les nobres 600 referències
que s'han de reposar,
estem parlant de 2.000 euros.
És a dir, són diners però tampoc no és cap barbaritat.
O sigui, amb muntants canals,
i d'altres, home, 2.000 euros són 2.000 euros,
jo no puc llançar 2.000 euros per la clavadera.
Jo no podia vendre les preu anterior.
Clar.
No ho podia vendre, per tant els havia de retirar.
En compliria una normativa.
I he d'incorporar un producte nou.
El retiro el tenen tu de desembre.
En altres, això ens ho abonaran al març.
Però és que, entre tant,
tu al 1 de gener has de repostar
aquestes 60 referències una altra vegada.
És a dir, tens, per una banda,
que immobilitzar uns diners aquí.
Però jo diria que el tema econòmic
no és el que més ens sap greu.
del subministrament.
Hi ha hagut problemes?
Aquest és el problema.
El problema és que, clar,
que automàticament els laboratoris,
en un dia, tampoc no tenen temps.
A més, estem a les dates de Nadal,
amb el qual vol dir problemes de transport,
problemes de tot tipus,
amb el qual hem tingut,
durant uns dies,
que els distribuïdors,
aquí a Tarragona,
la Federació i la SAFA,
que són els dos distribuïdors nostres,
han anat absolutament de bolin.
És retirar tots aquests medicaments
de les farmàcies,
que s'havia de fer a través del majorista,
i tornar-los a incorporar
aquests medicaments.
Això, per donar una referència,
no passa res,
però quan estem parlant
de dos mil i escaig de referències...
És que són molts,
són moltes referències.
Això ha comportat algun problema,
que a veure,
també val a dir que gràcies
a la relació amb el departament,
s'han solucionat
aquests petits problemes,
de dir, escolta,
doncs si no tinc això,
què faig?
I problemes puntuals que hi ha hagut,
al final no passa res.
Però sí que tens una sensació,
d'escolta,
és un país de pendereta.
Ha creat un neguit, no?
I un país de pendereta,
això no es pot fer d'aquesta manera.
No és que haguessin fet,
dir, escolta, miri,
vostè durant el primer mes de gener,
doncs les especialitats que tingui,
doncs les va dispensar en normalitat
i les pagarem el preu
que vostè les tenia
i a partir del 1 de febrer
pagarem el preu nou.
Si vostè n'hi queda
algun del preu vell,
potser s'espavirarà.
Perquè, al final,
la rotació
hauria equilibrat aquest tema.
Hauria sigut molt més fàcil,
no haguéssim tingut desabastiment,
no haguéssim hagut de canviar coses.
Però jo vull dir una altra cosa,
vull dir,
no sembla lògic
que siguin, com deia abans,
el Ministeri de Sanitat,
que és el que autoritza els medicaments,
o sigui, diu,
aquesta molècula és vàlida,
i qui fixa el preu
i que vol fer una política
que en diu de genèrics,
que, doncs, bueno,
tota Europa està molt implantada
i aquí no la podrem implantar
perquè no hi ha política coherent,
ens trobem
en que tenim d'un mateix medicament,
d'una mateixa molècula,
o mebrezol,
per posar-hi un exemple,
tenim tres preus.
El preu
que pugui posar,
que autoritza en el seu moment
el Ministeri d'un producte
que vostè li presenta.
El preu de referència.
El genèric.
Estic parlant d'un genèric.
D'un genèric.
D'un mateix genèric
tenim el preu
que dius,
escolti, vostè presenta
aquest producte al mercat
i jo li autoritzo
a tants euros,
els que siguin, no?
Diu, molt bé,
doncs ja està,
autoritzat al mercat.
Però després jo li dic,
no, no,
però ara,
a banda del preu
que li he autoritzat a vostè,
jo dic que ara
hi haurà un preu de referència.
Bé, és un preu de referència
que, evidentment,
no es lliga
amb el preu
que hi ha posat aquell senyor.
Però després diu,
no,
i a damunt del preu de referència
ara li dic que hi ha un preu mínim.
Per tant,
d'un mateix producte
tenim tres preus
i això no sembla sèrio.
Això no sembla sèrio.
Vull dir, escolti,
vull dir,
si vostè és qui ho autoritza,
dir, miri,
jo vull que els medicaments d'Espanya
siguin més barats,
doncs molt bé,
aquesta és la seva política.
Vostè sabrà
si això va d'acord amb Europa,
quins tractes estem als laboratoris.
Aquest és el seu problema,
és el seu plantejament.
El que no és coherent
és que d'un mateix producte
diguem tres preus.
Clar,
amb això que vostè diu,
i vostè ho sabrà millor
que ha servidora
que és l'expert.
Ara penso,
si es diu
que el nostre país
és dels països
que té una despesa farmacèutica
i de vegades
un consum força irracional
per part de l'usuari
dels medicaments,
encara ens farem
una mica més d'embolic
als consumidors, no?
Deixi'm aclarir un tema d'aquí.
Quan es diu
que la despesa farmacèutica
és en relació a Europa,
no es diu...
L'any passat va pujant
un 11,7%.
Sí,
però això s'ha de posar.
Els tants percents
són enganyosos.
Perquè, clar,
Espanya té un dèficit
i la consellera de Sanitat
va ser de les primers coses
que va reclamar
que el sistema sanitari
s'havia d'adoptar de més diners.
Si tu dius
quin tant per cent
del PIB,
del producte de l'Estat,
dediquem a Sanitat
a l'Estat espanyol?
Això és el que has de comprar
respecte a Europa.
Dius,
si Espanya hi dedica un 4
i resulta que a França
hi dedica un 7,
evidentment,
amb la mateixa despesa
que puguin tenir a França,
el tant per cent
respecte a aquest PIB
serà molt més a l'Espanya
que no pas a la França.
Per tant,
el primer que hem de dir
és,
quants recursos dedica l'Estat
a la sanitat.
D'aquests recursos,
ara es diu
el 25% dels recursos
que dedica l'Estat
van per medicació.
I és cert,
diria és així.
El tema és preguntar-se
si els recursos
que dedica l'Estat
és suficient.
Perquè si hi dediquessin
més recursos,
aquest tant per cent
automàticament baixaria.
Això és matemàtica pura, no?
Per altra banda,
el que és cert,
i ara parlo concretament
d'aquí Tarragona,
jo aquest dia estava
amb l'inspector
d'aquí Tarragona,
que és la revisió
de les receptes,
què ens passa?
Nosaltres tenim un litoral
que ens està creixent
en població
d'una manera espectacular.
Cunit,
Calafell,
Torre d'Embarra,
tot el litoral
està augmentant
Vendrell,
tot el Baix Penedès,
sap vostè
que han canviat
fins i tot
la correlació
de diputats.
Un diputat
que era del Camp Conca
ha passat el Baix Penedès
per un tema
de canvi de poblacional.
Bé,
això,
el sistema
ho ha de tenir en compte.
La gent que entra
a l'Estat espanyol
com immigrada,
entra tota dintre
el sistema sanitari.
I a més a més...
És universal.
i per pura lògica
i perquè és normal
que sigui així,
aquesta gent
són consumidors
del sistema sanitari.
Una persona
amb poc recursos...
Després augmenta
perquè augmenten
els consumidors també.
O sigui,
estem posant
més gent a l'assistema.
El mateix que dic
per sanitat
ho podria dir
per ensenyament,
exactament igual
per ensenyament.
O sigui,
vostè entra aquí a Espanya,
jo no soc qui ha de jutjar
la política d'immigració,
no és la nostra feina,
però automàtica
vostè li dóna
una targeta sanitària
i li diuen
si vostè té fitx
els descolonitzem.
Doncs perfecte.
Jo, això ho han dit
els polítics,
el que no sembla tan lògic
és dir,
amb els mateixos recursos
que teníem
a la població
o a la que hi havia,
amb tota la immigració
que hi ha hagut,
els recursos són els mateixos.
I jo, home,
és que és pressió
sobre el sistema,
és que és per força.
Perquè a més,
aquesta gent que entra,
lògicament,
no tenen la possibilitat
de pagar-se
una pòlgica de seguro privat.
Perquè són la gent
que entren
per l'escala més baixa
de la societat,
normalment, no?
I per tant,
són consumidors nats
del sistema sanitari
i del sistema escolar,
dels dos.
I llavors dius,
escolta,
és que s'infla,
és que no hi ha altra manera.
Si augmentem la població
i els recursos
són els mateixos,
per força hi ha d'haver pressió.