Dos quarts i mitja d'onze, seguim endavant el matí de Tarragona Ràdio
per parlar ara del misteri de la selva.
Però no només del misteri, del misteri d'una banda
i també del llibre que s'ha publicat recentment
i que es presentava aquesta mateixa setmana.
El llibre es diu Pas a pas de representació de l'assumpció
de Madona, Santa Maria, el misteri de la selva.
I el seu votor és Camil Ferreter i Estivell.
Camil Ferreter, molt bon dia.
Bon dia.
Ha portat molt de...
Díeu-me, díeu-me.
Bon dia.
Bon dia, bon dia.
I benvingut.
Ha portat molt de temps aquest llibre?
S'ha portat molta feina?
Home, mira, per un costat fer memòria
i per l'altre, doncs, repassar dades
que encara que les tinguis presents,
vull dir, les has de...
Ara penso que és moda dir processar una mica, no?
Repassar dades i mirar de relligar-ho.
Em sembla que hi ha estat uns tres o quatre mesos, diria.
I és que en Camil Ferreter,
Núria Cavaller porta des del primer dia, no?
Doncs sí, de fet, ell és un gran entusiasta
de la cultura popular salvatana
i, de fet, doncs, ell, diguem que, doncs,
ens ha fet recuperar d'alguna manera
no només el misteri de la selva,
ara ja amb aquest nom, misteri de la selva,
tal com diu el títol,
sinó també, doncs, altres valls parlats
que tenim document...
Parlats, no, altres valls
que vam recuperar justament, justament
per la representació del martiri de Sant Andreu
i, bé, doncs, cal dir,
perquè potser és una cosa que no es coneix, no?
I ara aprofito per fer una miqueta de propaganda,
però cal dir que, doncs, gràcies
al martiri de Sant Andreu,
gràcies a la recuperació d'un vall de la mort,
que és nostre, que està documentat
als anals de la selva,
doncs, cada divendres sant
surt com una comparsa més
dintre la processó del sant enterrament,
de tal manera que podem dir, doncs,
que el Camí l'ha passat a, diguem,
a engrandir una miqueta.
I fa que no, eh?
Sí, sí, això, perquè ell sempre diu que no,
però sí, sí, sí.
Ens agrada molt sempre, vull dir,
etiquetar i posar i centrar bé
i la vida sempre és fruit d'una colla
de coincidències que fa que pugui sortir allò.
I d'un esforç col·lectiu.
Vostè abans feia referència
a un esforç col·lectiu de molta gent,
que estava al voltant d'aquest misteri
i a vostè no li ha de prendre protagonisme,
però, escoltint, vostè el té,
perquè hi va ser el primer dia, no?,
quan va començar.
Ha fet aquest llibre que està molt bé
i que, a més a més,
segurament, bé,
tothom que l'aconsegueixi
podrà rememorar fets que ha viscut
en primera persona
i que potser ja estan oblidats, no?
I molt, just, molt, vull dir,
i a la història hi surten moltes persones
que hi han tingut tanta part
com a mi m'ha tocat de fer aquest paper,
però, vull dir, hi han tingut molta part
i són aquelles, a vegades,
que no les veus,
són aquelles arrels que van per sota terra
que dius no hi són i sí que hi són,
són les que fan calabre,
pugui viure bé, no?
La Núria, per cert,
és assessora del patronat del misteri,
que abans no ho han dit, eh, Núria.
Escolta'm, aquest cap de setmana
arribeu a la 25a edició.
Com aniràs?
És a dir, que heu preparat
per aquest quart de segle
de representacions.
De fet, ja venim preparant una sèrie d'actes
que, doncs, han anat tenint lloc,
des d'unes jornades sobre representacions populars
d'arrel medieval que vam fer aquest mes de maig
aquí a la Rovira i Virgili,
doncs, que va tenir gran acceptació
i van anar força bé,
fins a, ja, a nivell de poble,
doncs, una exposició d'icones marianes,
una altra exposició sobre diferents moments
del misteri de la selva,
ens van venir també els de la Capella d'Elx
a fer-nos un concert.
També ha estat l'aniversari, em sembla,
no, els de la dama d'Elx.
Em fa l'efecte que...
Alguna cosa.
Alguna cosa.
No és que no en vulguem parlar, eh.
No, absolut.
És desconeixença total, eh,
almenys per part meva.
Perdona, perdona, no ho hauria dit.
No, res, això,
doncs vull dir que hem anat fent cosetes, no?
I el cicle que també es va repetir,
les jornades aquestes a la selva,
les jornades de conferències.
Exacte, i també vam fer unes jornades paral·leles a la selva,
també a nivell de poble, no?
Doncs parlant una miqueta,
posant una miqueta a debat
la qüestió del teatre medieval,
del teatre popular, no?
A veure quin sentit té avui dia, etcètera.
Un teatre, Núria,
i concretament aquest del misteri de la selva,
que tu això ens ho podes explicar en tant que filòloga,
que és molt ric, no?
I té una intenció plenament literària.
A veure, no, el teatre medieval,
el teatre popular no té una intenció literària ni molt menys,
però justament aquí està la principal, diguem,
característica definidora,
bé, una de les definidores del nostre misteri,
és que resulta que aquest text sí que té una intenció literària.
Dintre del teatre, del teatre medieval,
del teatre popular,
no hi ha mai una intenció literària
perquè els textos es van passant, doncs,
a través de la memòria oral, no?
I mai coneixem l'autor.
En general, mai hi ha un autor que,
amb voluntat d'autor, doncs,
posi el nom i cognoms, ni molt menys.
Aquí tampoc hi ha el nom de l'autor,
és una obra anònima,
però només cal que, doncs,
us mireu el llibret,
el llibret, doncs, que recull el text
amb la versió actualitzada
i la versió en català medieval,
només cal que el mireu pel d'on i veureu,
doncs, que realment sí que hi ha una intenció literària,
com molt bé apuntava també
mossèn Armand, l'Armand Puig,
i, bé, doncs, que té una gran qualitat literària.
Hi ha moltes, per exemple,
reminiscències trobadoresques,
hi ha un vocabulari molt ric,
les estrofes, el ritme és molt marcat.
I això es conserva tal qual,
s'ha adaptat als temps moderns...
No.
Tal qual, eh?
Tal qual fa 25 anys, Camil?
Sí, sí, sí.
mossèn Pied,
que va ser el primer que el va llegir,
el transcriu.
Després, posteriorment,
el professor Sobranes d'aquí a Tarragona
n'ha fet una altra lectura
i amb els mitjans més moderns
i ha depurat moltes coses
que mossèn Pied pels mitjans que tenia
no havia pogut fer.
Però es conserva així,
de tal manera que en Guany
encara s'ha tornat a fer una relectura
i encara s'ha anat a afinar més
d'aquella paraula
que no s'havia interpretat prou bé.
On es troben els textos
d'aquest misteri de la selva?
Perquè també té la seva història, no?
A veure, el text està aquí
a l'arxiu d'aquí a Tarragona.
Sí, però on es va trobar?
Ah, on es va trobar?
Bueno, es va trobar a la parròquia de la selva,
es va trobar allí
i a veure, per què, carai,
un text d'aquest està aquí
a la parròquia de la selva?
Bona pregunta, mira, l'anava a fer, eh?
Mal estret de la punta de la llengua.
La tenia aquí apuntada.
Com és que sent de la selva
està a Tarragona aquest text?
A veure, com s'entén això?
Bé, això té una explicació.
Ja en un moment determinat
em sembla que és el cardenal Vidal i Barraquer
potser preveient fets que vinguessin
o que poguessin venir
fa baixar llibres sacramentals
que diem allà en t'hi ha notats mateix
i documentació d'una certa importància
la fa baixar aquí a l'arxiu a Tarragona.
Això continua fent-se ara, eh?
Vull dir, no es va fer llavors.
I l'explicació penso acabar una mica
perquè jo no crec que ningú el compres a preu de tasse.
Perquè és amb un arxiu públic, eh?
No ho he provat mai, com amb els arxius de Salamanca,
de que torni a aquests documents.
No, perquè tenim l'arxiu a Esbogart
i s'hi pot anar i s'hi pot treballar.
El que sí és cert, i això fa pensar,
era la selva, això que diem.
No ho sabem per què.
El professor Soberagres l'associa
amb una representació que hi va haver a la plaça de la Font.
I en documentació, vull dir, no, no.
Jo fins a aquest punt no sé fins on.
A mi, personalment, em costa de pensar
que la selva no s'hagués fent mai.
I això ho he dit diferents vegades.
Em costa de pensar per una raó.
Perquè en aquell període, a finals del 14,
hi ha la inauguració d'una colla
de dos, concretament de dos retaules dedicats,
l'una a la Mar de Déu, diguem-ne en general,
i l'altra a l'advocació aquesta de l'assumpte.
Si ens traslladem al segle XIV,
en aquell moment d'un esclat, diguem-ne,
marià, però també d'una vivència religiosa intensa,
em fa pensar bastant, em fa olorar,
que amb motiu d'aquestes inauguracions
hi havia d'haver alguna representació,
hi havia d'haver alguna...
i no m'estranyaria que tinguessin.
Tot això són hipòtesis, hipòtesis agafant-se...
Ho expliqueu al llibre, això, Camil?
Això ho diem.
Aquestes hipòtesis, el llibre pas a pas,
de representació de l'assumpció de Madonna a Santa Maria,
al misteri de la selva, aquest llibre de Camil Ferraté,
on explica aquestes teories, no?
Bé, és un comentari de valiós,
no en puc tenir gaire, és que no...
Núria, és molt modest, eh?
És molt modest, és molt modest,
però, a veure, aquí teniu el resultat, no?
Malgrat la modèstia...
La feina feta, no?
Aquí teniu el llibre, aquí teniu el 25è aniversari del misteri, no?
Val la pena, potser, centrar-nos en el misteri, eh?
Parlem del misteri, que no un nit encara,
es representarà demà dissabte,
dos quarts d'onze de la nit a la parròquia de Sant Andreu,
i diumenge fa la feta que a les 8 del vespre, no?
Les 8 del vespre, sí.
Què hi podran veure aquells que hi baixin?
O aquells que ja hi han anat, ja ho saben,
els que no hi han anat mai, com ara això,
que aquí manifesto la meva intenció d'anar-hi algun dia,
com... què podran veure?
Bé, en primer lloc, sempre diem que el misteri, doncs,
és una obra sòbria, però que cada vegada ho va sent menys,
perquè cada vegada, a veure, nosaltres intentem que
sigui una festa del poble, no?
Malgrat aquest caràcter sòbri,
sempre anem incorporant, doncs, petits avenços, no?
Que l'obrin d'alguna manera, com per exemple,
i això aprofito per dir-ho,
que sí, la representació del diumenge
és a les 8 del vespre, però prèviament,
a dos quarts d'avui s'inicia una processó
de tots els actors,
des del convent de Sant Agustí
fins a l'església, on té lloc
la representació.
Quants actors són?
Quants actors són?
Una vuitantena.
I d'aquests vuitanta,
quant s'hi estan, com ara en Camil,
és el primer dia?
Una vintena, vinticinc,
encara són d'aquell moment.
Llavors, alguns eren molt jovenets,
jo era una mica més gran.
Però i això?
Vostè és jove, també.
Sí.
Bé, doncs,
el que veureu serà
un drama sumpcionista,
en català del segle XIV,
segons els estudiosos de finals del XIV,
però, bueno,
ja en parlarem d'això.
Es comença a apuntar, sí.
Ja en parlarem d'això.
Digue'ns algunes expressions
d'aquell català del segle XIV, va.
A veure...
Com es parlava, el català del segle XIV?
Ai, com es parlava, a veure,
és molt difícil...
Bueno, no és molt difícil, vull dir,
el parlava la gent normal, no?
Clar, a veure...
Però, per exemple,
hi ha alguna cosa que et crides l'atenció?
Sí, i tant, i tant.
A veure, dintre del misteri
hi ha dos moments, doncs,
que són molt, diguem,
molt àgils, que trenquen...
Bueno, diguem que és la salsa, no?,
del misteri,
que és la judiada.
Dic judiada agafant un terme
que és castellà,
però què hauríem de dir en català?
Judoada?
No ho sé, ara tampoc em vull inventar
cap paraula, no?
Doncs tenim l'acció dels jueus,
per una banda,
i per altra la dels dimonis.
La més divertida és la dels dimonis, eh?
Llavors, els dimonis,
com que són els dolents,
doncs han de quedar totalment ridiculitzats.
I es ridiculitzen també
des del punt de vista del lèxic,
del vocabulari, eh?
I hi ha un moment
en què Lucifer diu
batets-me aquest enemic
que no val un peu de cabrit,
per exemple, no?
Aquesta seria una d'aquestes expressions
més acostades al poble,
per dir-ho d'alguna manera,
i que també, doncs,
diguem que trenquen una miqueta
l'atenció dramàtica, no?
Vull dir que, a veure,
malgrat els parlaments
i els cants, doncs,
dels bons,
de la Mare de Déu,
i aquesta lentitud
de moviments, etcètera,
doncs, en sec,
els diables, no?
Amb aquest vocabulari tan fresc, no?
Tan ric.
Escolta tu,
també, amor,
trec-te'n o sigui,
és mamot.
Exacte.
Si vols ser mon amic,
fes això que no pot d'enverit.
Aquest és un dels fragments
de la Diablada, eh?
Sí, sí,
de la Diablada,
de la Diablada.
Ja hem tingut una avançada,
ara mateix,
del misteri,
que podrem escoltar demà
i demà passat.
Escoltar i sentir, també, no?
I sentir, sobretot.
Sentir, i no dic amb l'orella, eh?
Dic que...
Sí, sí.
En la part més profunda,
vaja.
És que, a veure,
el català,
tal com l'hem trobat,
és tan frescal.
A l'haver el no vers representat,
l'hem trobat tal qual era.
i és tan fresc
i tan sugerent
que, vull dir,
et penetra.
Et fa entrar encara que no vulguis.
Però, a més a més,
llavors,
hi ha tots els altres registres.
El musical,
que no és poc important.
Monòdies,
Discantos,
Gregorià,
música dels segles XII, XIII, XIV...
A càrrec de qui?
A càrrec de la mateixa coral
que s'ha preparat,
de la mateixa coral,
del mateix grup,
perquè canten tots,
menys els diables
i els iueus.
Per tant,
la música.
Llavors,
l'aspecte,
l'aspecte,
diguem-ne,
de muntatge o escènic,
que és l'encarregat
de fer entrar el text,
de fer l'arribada,
de connectar
amb el poble
que l'està veient,
vull dir,
s'ha seguit una tècnica
molt,
molt,
molt d'acord,
potser,
amb l'època.
Podia fer-se d'una altra manera,
però s'ha seguit,
s'ha seguit
el ritme litúrgic,
que és expressiu,
encara que no ho sembli,
perquè no hi estem
tan acostumats ara,
però té una expressió viva.
I llavors,
vull dir,
tot fa
que quan entres allí,
perquè a més a més,
diguem-ne,
l'espectacle,
si es vol dir així,
ocupa tota l'església,
baixa fins al mateix poble,
baixa fins als mateixos pobles.
És a dir,
tot el temple.
L'interior del temple,
no?
Exacte.
Tot el temple,
l'escala de fora,
no sé si hi ha escala,
però...
Sí,
hi ha unes grades,
al final.
Però tot el temple actua,
i això, clar,
li dóna vivesa,
fa que el poble,
jo vaig a veure'l
i sóc al mig del misteri,
sóc part del misteri.
Exacte.
És una mica el que s'ha buscat.
Camilo,
la Núria,
ho hi podríem explicar
moltes més coses del misteri,
eh?
Una mica el més important
ho hem dit, no?
Sí,
jo crec que...
Bueno,
a veure,
mai s'acaba d'explicar tot,
mai s'acaba de dir tot,
no sempre queden coses,
però...
Després passa allò
que tornes al poble
i diuen,
no has dit allò,
no has dit allò.
Molt malament.
I els pobles ens ho diuen,
això aquí,
ciutats,
els pobles,
no,
no,
no,
no,
doncs aprofitem per dir,
ens hem deixat moltes coses
al tinter,
eh?
Veniu,
eh?
Exacte.
Les trobareu.
Anava a dir,
la millor recomanació és aquesta,
que tothom que vulgui més informació,
que hi baixi.
Que hi baixi.
Dues representacions,
una demà dissabte,
dos quarts d'once de la nit
i l'altre diumenge a la vuit del vespre
a la parròquia de Sant Andreu
de la Ceuva del Camp.
Núria,
Camil,
gràcies per vindre a Matí de Tarragona Ràdio
i des d'aquí també recomanem aquest llibre
pas a pas
de representació
de l'assumpció de Madona Santa Maria
al misteri de la selva
de Camil Ferreter.
On es pot aconseguir
a qualsevol llibreria?
Això,
la distribució
la fa cossetària
que és qui ha fet l'edició
a la selva
també n'hi ha,
i suposo que...
Per tant,
sí,
qualsevol llibre n'hi haurà.
A veure,
sí,
n'hi haurà,
n'hi haurà
d'allò,
a l'entrada,
les representacions...
Ara el que et gràcies
és que vegin un misteri,
eh?
Exacte.
Primer llibre o primer misteri?
Què hem de fer?
Primer llibre,
després...
Es fa molt ràdio.
Guaio ràdio, eh?
Molt bé.
Camil,
en carrer el misteri,
Núria,
gràcies i una forta abraçada
a la resta dels membres
que fan possible
aquest misteri de la selva.
Fins ara.
Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies,
sigets.
Bon dia.