Tres minuts serà un quart de dues, Déu-n'hi-do, eh?
El Carnaval 2004 ja comença a ser història,
però també futur per a totes les persones, comparses,
tota la gent que és amant del Carnaval de Tarragona,
però en particular per una,
per la comparsa guanyadora del Carnaval d'enguany.
Ahir a la nit, tot just quan s'acomiadava el rei
i la concubina d'aquest Carnaval 2004,
es va donar a conèixer el nom de la comparsa guanyadora
del primer premi del concurs de comparses
i a més a més també coincideix en guany
el premi Disfressa d'Or.
Ho hem repetit des de primera hora del matí en guany.
El grup La comparsa guanyadora ha estat La comparsa Aerodans.
I ja hem vingut fins a la ràdio a aquesta hora del migdia
dues de les representants, la directora de La comparsa,
la Míriam i l'Olga.
Míriam, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Enhorabona.
Moltes gràcies.
Esteu contentes, ja se us nota la cara.
Sí, sí.
Primer que tot, gràcies per venir,
perquè ha estat molt precipitat trucar-vos
i heu dit que sí ràpidament
i amb totes les dificultats que teniu,
doncs heu vingut aquí a la ràdio
i us agraïm de tot cor.
Enhorabona, però escolta, enhorabona,
la veritat és que heu guanyat el premi a pols
perquè si vau currar la Disfressa,
com a totes les comparses,
que ningú es molesti,
que Déu-n'hi-do la comparsa,
a la Disfressa aquest piano impressionant que vau fer.
Primer que tot, si us sembla,
per què no ens expliqueu?
Tot i que ja fa un quant temps
que participeu del Carnaval
i que sou una entitat prou coneguda a Tarragona,
per què no ens expliqueu qui sou,
tota la gent que integreu l'Aerodans?
Doncs, bueno, el grup Aerodans és un grup de valls,
en Salvador,
i fa sis anys o així vam començar a fer Carnavals,
però sempre no havíem consolidat el Carnaval.
I l'any passat ja vam començar,
vam dir que va en sèrio,
que començava a anar en sèrio,
i el segon any de participació en sèrio...
molt en sèrio, eh?
Perquè a més heu guanyat també la Disfressador,
que no necessàriament van junts els premis,
que independentment d'un de l'altre,
jo no sé quan us han dit que heu guanyat tots els premis
com us heu quedat, no?
Bueno, la Disfressador encara, encara...
Aún no la esperàvem un poco,
però la primera no, para nada.
Però com a comparsa guanyadora de la Rússia...
No, no, eso para nada.
No, no, para nada, para nada.
Vamos, y terceros ya pensando,
mira, soñando un poco, ¿no?
Sí que era molt original,
però clar, són poca de gent,
comparats amb altres comparses,
però són poca de gent.
I, bueno, que va, que va, no, no, no.
O sigui, ahí va ser...
Bueno, la poté...
Sí, sí, sí.
Quanta gent sou a la comparsa, exactament?
39.
Aquest any, 39.
No està gens malament, però clar...
Home, té un avantatge i un inconvenient.
jo és que com que no hi entenc gaire,
però m'imagino que en funció del número de vegades
té l'avantatge que si has d'organitzar
segons quines coreografies,
quins moviments,
doncs dóna molta més flexibilitat
que si no passis molta gent,
però també en quanta vistositat,
de vegades és millor ser més o menys.
L'atenció, una comparsa de 100 persones
es veu molt més que una de 40.
Home, però un piano també es veu, eh?
Sí.
Per què un piano?
Com va anar una mica la història?
Doncs jo fa anys, fa anys que volia fer un piano.
El vaig veure...
Bueno, vaig veure en gran,
una reina de Tenerife,
fa sis anys o set,
i em va agradar.
I em va agradar molt
i vaig dir que volia fer un piano.
I tenia dibuixats
com quatre o cinc tratges diferents de piano.
I aquest any vaig dir...
O sigui, aquest any o mai?
I ho vaig fer.
Sou d'ultimàtoms, eh?
Ens ho prenem en sèrio.
Pumba!
I van i guanyen.
Aquest any o mai, pam!
I van i guanyen amb aquest piano.
Déu-n'hi-do, eh?
Aquesta comparsa té un futur,
no només com a comparsa,
sinó com a grup de ball,
que ambajable.
Heu estat molt de temps,
perquè, clar,
sempre es diu el Carnaval de l'Artesania,
el Carnaval de Tarragona,
un dels valors que sempre es posa damunt la taula
és aquesta capacitat que tenen les comparses
de començar a treballar amb molta antelació,
perquè és una feinada,
això del Carnaval,
us ho passeu molt bé,
és molt divertit,
implica un gran esforç
i una gran feina que feu perquè voleu,
efectivament,
però que hi poseu molt d'interès.
Quanta temps portàveu
des que vau decidir farem el piano
fins que vau crear la comparsa?
Tot l'any, potser?
Bueno, tot l'any no,
però...
Sí, bueno,
vam presentar el tratge...
Antes de Navidad,
bastant antes.
Sí, al novembre vam presentar el tratge,
o sigui que...
abans de presentar-lo vam estar treballant el tratge,
o sigui que...
I va haver unanimitat en el grup
quan vau plantejar aquesta disfressa?
Bueno, és que aquest any vaig dir jo
que volia fer el piano
perquè em feia molta il·lusió fer el piano
i vaig fer el piano.
Sí, posa, no?
Sí, posa el grup i totes...
Però ha funcionat, ja ha funcionat.
Sí, sí, hi havia molta gent reals,
que clar, que dos...
que era blanca amb negre,
que era poc color, no?
Sí, que era poc color,
que era molt...
Que para Carnaval, que no...
Sí, no el veiem para Carnaval.
I no, sí, sí, ha quedat...
El premi és vostre,
no el prendrà ningú.
Però ara, per què creieu
que us han donat el premi?
Vosaltres que heu vist
les altres comparses
i que hi ha hagut,
doncs, m'imagino,
molts col·lectius que se n'ha agradat,
ara es passen la pilota, clar.
Sí, sí, ja...
Digueu el que digueu,
el premi ja és vostre, eh?
Ja, ja, ja, però...
Ja l'heu guanyat.
Jo crec que per la originalitat,
el que més.
O sigui, la gent...
A més, la gent et preguntava,
de què aneu, de què aneu?
I tu, de piano.
Jo, que estudio a Barcelona,
la gent, clar,
no es viu tant al Carnaval
com aquí a Tarragona.
I em preguntaven,
i de què aneu jo de piano?
Com de piano?
Com es pot anar de piano,
no, una comparsa?
Sí, sí, com es pot anar de piano,
que aneu de teclas o...
I sí, no...
I donen la nota.
Sí, sí, donen la nota.
I jo, sí, sí.
I ja que dius que el Carnaval a Barcelona
no es viu amb la intensitat
que es pot viure aquí
a la ciutat de Tarragona...
No, no, en general.
Vosaltres com heu viscut el Carnaval?
Molt bé.
Bueno, ha sigut un Carnaval una mica...
Sí, sí.
Aquest any ha sigut una mica...
Et refereixes al tema de dissabte.
Sí, al matí, bueno,
jo estava pujada a la carrossa
amb això que pesa tant,
que portava jo, sí, sí.
I va començar a ploure
i, bueno, m'havíem de baixar,
m'havíem de treure això,
m'havíem de baixar de la carrossa,
em vaig amagar,
tots amagats,
tapant la carrossa amb plàstics.
Després, el col·lectiu de dones,
un salut des d'aquí,
i un petonet molt fort
que van tindre a posar aquest percans.
Es va espantar molt tothom, eh?
Sí, sí, un susto molt gran.
Que, per cert, recordem
que el jurat ha volgut fer esment
al col·lectiu de dones de Sant Salvador
per la maduresa demostrada
en aquests moments difícils,
perquè quan passa una cosa d'aquest tipus,
clar, tenim tots tendència
a posar-nos molt nerviosos
i, d'un i do,
com van afrontar la situació,
que, afortunadament,
no hi ha hagut ferits greus ni res,
però, en principi,
mai saps què pot passar, no?
Clar, clar, i trucàvem i...
a tenir la calma, molt bé.
Sí, sí, un susto.
Doncs abraçada donada,
petó fet,
a banda d'això...
Clar, també això que dius de la pluja
és molt important,
perquè jo recordo que
ningú s'atrevia a dir-ho,
les previsions del temps
eren nefastes,
i tothom amb la boca petita,
què farem, si pló?
Ningú deia res
per no cridar-me el temps,
però jo imagino que teníeu tots
un pou, totes,
una por terrible.
Les capes al matí
van acabar
tot el de baix negre,
de la pluja,
i estàvem tots com...
Joli,
eren blanques,
no?
Aquest carnaval de l'artesania,
com està batejat
el de Tarragona,
té tendència,
i agrada molt
el tema de la ploma,
de la cosa això,
del lluentor,
i vosaltres,
en guany,
doncs,
insisteixo,
donant la nota,
vau deixar la ploma,
vau deixar el lluentor
pel blanc i negre,
no?
Sí,
crida molt l'atenció,
la veritat.
Quan vau desfilar
per Tarragona,
quins comentaris sentíeu?
Sentiu algun comentari
que us fes pensar,
escolta,
potser agradem molt,
i guanyem.
Jo,
dalt de la carrossa,
sí,
dalt de la carrossa,
sí,
sobretot,
jo,
dalt de la carrossa,
sí que tothom,
molt bé,
molt bé,
que guapa,
que no sé què,
que original,
la gent,
després veies la gent
que comentava
de què anàvem,
i la gent deia
que de caja de música,
decían mucho.
Això,
però no només
tenim tots tendència,
sí,
home,
sembla que hem vist,
cadascú ha vist
un carnaval diferent,
perquè l'hora de descriure
les disfresses
tots diem que hem vist
una altra cosa.
I després,
molts comentaris,
o sigui,
el dia següent,
molta gent,
els de piano,
els de piano,
els de piano,
però clar,
ha xocat,
ha xocat perquè la gent
no s'espera,
això,
però el primer premi,
bueno,
no,
no,
no,
jo és que encara no m'ho crec.
I escolta,
com es veu el carnaval
des de la carrossa?
Des de dalt de la carrossa,
com es veu la rua?
Jo,
bé.
Perquè es veu diferent,
eh?
Sí,
molt.
Bé,
però jo aquest any
m'ho he passat molt malament,
perquè,
o sigui,
m'ho he passat molt bé
i, bueno,
que la gent t'estigui
tot el rato dient
guapa i guapa i guapa,
doncs molt bé.
Home,
fa l'aga i és bonina,
clar.
Sí, clar,
m'ha agradat molt.
Però no em podia,
no sé,
ni ballar,
ni moure't,
aquella llibertat,
no?
Sí,
jo,
doncs ballo,
m'encanta ballar
i no puc,
sí que podia,
però clar,
em feia molt mal,
passava molt.
A veure,
quin pes portaves,
l'estructura que duies?
Doncs,
la veritat és que no el vam pesar,
però jo...
Però pesava molt,
no?
Sí,
sí,
més del que m'he pensat,
sí,
sí,
bastant més,
jo què sé,
jo ja penso que 30 quilos o,
no sé,
és que,
dissabte,
diumenge no tant,
perquè és més curta,
però dissabte ho he passat molt malament,
molt malament.
Vosaltres, Olga,
la resta de la comparsa
ho vau portar millor,
no?
Perquè no teníeu aquest pes.
Sí,
nosaltres sí.
l'any que ve em penso que...
No, no,
l'any que ve,
l'any que ve,
parlem de l'any que ve.
Sí,
som reis.
Perquè la que s'espera l'any que ve,
això doncs dona un cert nerviosisme,
no?
Perquè per molt que t'hi dediquis molt
i que hi posis molt d'esforç
i molta il·lusió,
no deixes de ser una comparsa més,
eh?
D'aquesta manera ja sou una comparsa
protagonista,
una comparsa que totes les mirades
les tindreu posades a sobre.
Sí,
sí.
Heu parlat alguna cosa?
Bueno,
ahí vamos allá.
Se ha hablado de todo.
Sí,
i va, bueno,
vam dir,
ja,
ja,
idees,
però no,
però tot sigui pel damunt.
I després,
en un moment així de frialtat,
vam dir,
bueno,
què fem?
Perquè som 40 només,
és que què fem?
És que no podem,
o sigui,
jo ho veiem...
Escolta,
al barri,
al Sant Salvador,
sou molt carnavalis,
sou molt de la festa,
té un munt d'entitats,
és un barri molt viu
en quant a teixit associatiu.
Jo estic segura
que, a més a la cosa del premi,
molta gent es voldrà apuntar.
Espero,
espero que sí.
feu una crida,
home,
perquè, clar,
per fer una comparsa
pel rei i tot això
necessiteu un gruix
de gent important.
No,
però, a veure,
lo que pasa en Sant Salvador
és que,
per ejemplo,
ya el 1045
tiene su grupo de gente.
El colectivo de dones
tiene también su grupo de gente,
entonces,
más que nada,
si se apunta a gente,
será de fuera,
de San Salvador.
Que això és l'interessante
que dèiem termina
de la de San Salvador.
Bé,
San Salvador és Tarragona,
per tant,
és que no ho oblidem,
de vegades parlem
d'una manera
que,
Déu n'hi do,
tothom qui vulgui
entrar a la comparsa
podria fer-ho?
Sí,
tothom,
sí,
clar.
Necessiteu gent,
vaja.
Sí.
Eh?