del que és, abans la Núria deia, sí, sí, són l'escola, el taller i la residència.
Són, diguem-ne, organismes o departaments independents,
però que treballen de forma coordinada.
La Marta Frontinyà, que és la responsable de la residència.
Marta, bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Abans parlàvem amb el Jaume, doncs una mica quan neix un nen o una nena
amb paràlisi cerebral, doncs tot allò que es complica molt la vida,
la majoria dels pares, doncs, assumeixen aquesta situació,
i ho intenten assumir-la com poden, fins a intentar normalitzar la seva vida.
Hi ha pares que no ho aconsegueixen, hi ha altres pares que per raons
de problemes anteriors a aquest, senzillament perquè són nens que neixen
amb aquest problema en una família desestructurada,
el cas és que aquestes criatures queden absolutament abandonades
sota la tutela, en aquest cas, de la Generalitat.
Vosaltres també acolliu nens i nenes que estan en aquesta situació.
Sí, així és. Nosaltres actualment tenim nens amb tutela,
o sigui, menors d'edat, inclús hi ha altres majors.
I, bueno, el que fem més que res és donar-los una qualitat de vida,
doncs, segons les nostres possibilitats també,
una qualitat de vida òptima,
així que dins de la seva família no l'hem pogut tindre
per una desestructuració, perquè no tenen pares,
o sigui, qualsevol situació de risc, nosaltres també l'hem assumit.
Són petitets, van veure bressols.
Sí, sí, sí.
A banda dels llits, vull dir que estan parlant de criatures molt petites.
Sí, sí, sí, o sigui, la nena més petita té cinc anyets.
Imagina't, per tant, necessitant també aquesta atenció afegida,
potser també per la seva edat.
Quantes persones hi ha a la residència actualment?
Actualment, 22 en total, 22 persones.
I no direm que hi ha overbooking, però quasi.
Com a mínim hi ha demanda, no?
Sí, sí, bastanta, bastanta.
L'altre dia la vam visitar, està distribuïda en diferents dormitoris,
la part de dormitori, amb els seus corresponents armaris,
és una zona que està vigilada en el bon sentit de la paraula
per si alguna d'aquestes persones tingués alguna dificultat a la nit,
mentre dorm, i una persona que està de guàrdia
a través d'un sistema tancat de televisió.
Explica'ns una miqueta com funciona.
Doncs bé, actualment, el que són la banda de les dormitoris,
estan dividits en 8 dormitoris, cadascú de 3 nanos,
dividits també per sexes, o sigui, nois i noies,
i sí que tenim una vigilància a cada habitació
pel simple fet que pot ser, podria ser,
i molts d'aquests nanos solen tindre bastantes crisis
i llavors els hem de tindre controlats.
i és de l'única forma que en el moment que no hem de fer cap canvi postural
o no hem de passar per l'habitació,
és una forma també de poder vigilar,
poder tindre aquestes 10 hores,
sobretot 10 hores que està el torn de nit,
vigilats en tot moment, no?
A banda que també el torn de nit fa tres tasques,
com bé, t'he deia, doncs, els canvis posturals de cada nano,
de nanos molt concrets,
per no, diguem-hi, evitar unes possibles llagues al llit
o qualsevol altra cosa.
Jo ja sé que no es pot generalitzar,
però vosaltres, a partir de la vostra experiència,
quin grau de percepció de la realitat de l'entorn
creieu que tenen bona part d'aquestes persones?
És difícil, és difícil percebre,
però nosaltres creiem que molts...
Però la seva reacció, allò, afecta, reacció...
No, nosaltres creiem que, almenys a la residència,
n'hi ha molts de nanos que podrien arribar a tindre aquesta percepció de...
De l'entorn del que passa al seu voltant, no?
De l'entorn que està, no?
O sigui, realment, molt poquets poden tindre aquesta reacció,
no, de saber què és el que tenen,
però altres sí que poden percebre perfectament l'entorn que hi són, no?
O sigui, les alegries, les tristeses,
quan van al bany o quan van a l'habitació
o quan estan dins de l'aula...
O sigui, poden percebre aquest entorn, no?
Home, ara quan escoltàvem algunes de les cançons,
sobretot les que sonaven molt animades,
hi havia alguns nois, sobretot, i alguna altra noia,
que amb el moviment demostraven una sensació d'alegria,
de benestar, estaven contents, perquè realment la música...
De fet, la música és de les coses que arriben gairebé a tothom,
per això és un llenguatge universal, precisament, no?
I vèiem que realment eren perfectament conscients
del que estava passant en quan que hi havia aquesta animació musical, no?
Sí, havíem...
Una de les coses que sí que jo crec que és un bon treball, no?
És el que nosaltres diem la musicoterapia, no?
Fer teràpia amb la música.
Ja normalment, tan aviat que posem qualsevol tipus de música,
una nadala, una cançó que els pugui agradar,
un grup de música que els agradi,
ja estem fent aquest treball, no?
O sigui, és aquesta estimulació auditiva
que volem treballar també, no?
Aquesta percepció de la música, dels tons, dels sons,
tot això és molt perceptiu per a ells
i això els agrada moltíssim.
Ara se'ns ha gustat una persona...
No sé com es diu, és precisament aquell jove
que jo deia que quan sentia la música s'animava moltíssim.
No sé quin és el seu nom.
Pepe.
Espera, Pepe.
O sigui, Pepe, a ti te gusta moltíssim la música, ¿verdad?
Sí.
Jo és que t'he estado vien
i realment cada vegada que oies la música
te entra un entusiasmo.
¿Te gusta molt?
Sí.
Sí.
¿Te gusta la música?
Sí.
¿Y te gusta cantar un poquito?
Sí.
¿También?
Sí.
Bueno, ¿te lo estàs pasando bien?
Sí.
Pues a nosotros también nos gusta mucho estar aquí con vosotros.
Vale.
¿Eh?
Vale.
Estaremos más rato y oiremos más canciones.
Verás que nos lo pasaremos muy bien.
Vale.
Venga, Pepe, encantada de conocerte.
Ya, ya.
Hasta ahora.
Ya.
Muy bien.
Pepe es el que decíamos que estaba todo el rato bailando, ¿eh?
No se podía estar quieto.
Y tenemos aquí otra de las personas que están en la residencia.
¿Es residente también en el centro?
No.
Es de taller.
Luego hablaremos del taller.
y hablaremos del taller con la Ángels Astupiñá, que es la responsable del taller.
A ver, acercamos el micrófono.
Yo creo que llega bien el micrófono.
¿Queréis este inalámbrico quizás mejor?
Que lo podáis acercar.
Muy bien.
¿Qué nos dice Isabel?
Nada.
Yo creo que si le preguntamos por el Barça, enseguida se va a entusiasmar.
Claro.
Ah, claro, claro.
Que te gusta el fútbol, ¿eh?
Claro.
Pero lo que más te gusta es el Barça.
Claro.
Hombre, mira, si es que es entusiasmo.
Ya le he dicho yo que en cuanto habláramos del Barça...
Madre mía.
Madre mía.
El número 10 del Barça.
Yo es que no soy futbolera.
Qué desastre.
Voy a hacer el ridículo.
A ver, a ver, a ver, a ver...
Sí, que no tengo ni idea, ya lo sé.
No sé nada del Barça.
Qué desastre.
A ver, Miguel, que es el fisio de centro...
Pues, Miguel, ayúdanos porque no acabo yo de saber lo que queremos decir.
Venga, Miguel, que sí que yo ya sé que...
¿Ves cuánto quedó el Barcelona ayer?
Bueno, antes de ayer.
¿Ganó?
¿Cuántos?
O sea, uno.
¿Y tú lo viste por la tele?
Sí.
¿O por la radio?
No.
¿Por la tele?
R.
¿Te lo pensaste bien?
Sí, bien.
¿Sí?
¿Y qué hiciste?
¿Qué?
¿Cómo gritaste con los goles?
¡Gol!
¡Hala!
¡Gol!
¡Gol!
¿Que hay alguien del Madrid aquí?
¡Uy!
¡Uy, uy, uy, uy!
No llamemos al mal tiempo.
Hombre, de hecho, vemos que...
¿Tienes alguna camiseta del Barça?
No.
¿Llevas algún escudo?
No.
Claro.
¿Lo tienes todo, ¿verdad?
¡Jabez!
¡Hala!
Que has dicho que tiene los calzotets del Barça también.
Sí, también.
Es verdad.
Em sembla que li fa una mica de vergonya,
això dels calzotets que has dit ara, eh?
Em sembla que sí.
Que li fa una mica de vergonya.
¡Venga, venga, venga, venga, venga, venga, venga.
Sí, está sortint per la ràdio.
Sí que sales por la ràdio, sí.
Sí, sí, está sortint per la ràdio.
Y todos los del Barça me parece que te están apoyando, eh?
Todos los del Barça que te escuchan.
Que tots que t'ajuden els del Barça.
Venga, dona força al Barça i bon Nadal a tothom.
Issaac.
I tots.
Tots, bon Nadal i...
Nadal.
I visca...
I visca el Barça.
Un aplaudiment per l'Issaac.
Moltes gràcies, Issaac.
Justament era això que estàvem parlant.
Quina experiència que tenen.
Quan estàvem parlant amb la Marta de la percepció que tenen de l'entorn,
ei, hi vius, eh?
El Pepe, l'Isaac, han deixat claríssim que percepció de l'entorn en tenen i molta.
El futbol, la música...
La música, qualsevol tipus d'estimulació visual,
com podien ser les llums, la llum d'una sala, no?
La percepció també de les persones, de saber què estan parlant per la ràdio.
Coneixen les persones que els cuiden, els que som familiars.
Quan a algú li agrada, també, quan hi ha persones que li agraden,
també ho perceben bastant.
Aquí tenim una noia que s'ha acostat també al micròfon, tu mateixa.
Si vols acostar-li al micròfon, Marta.
Aquesta noieta és resident, m'ha acabat d'apuntar el Jaume.
La Elisabet.
Elisabet.
Elisabet, t'agrada la música?
Sí.
També era de les persones que quan sentia cantar estava molt atenta i li animava moltíssim.
T'agrada molt?
T'agrada molt?
Sí.
Sí?
Sí.
Inclús tins grups de música que t'agraden, no?
I quin grup de música li agrada?
Aviam si l'Elisabet ens ho vol explicar.
Em penso que li agrada un xiquet ros,
amb el cabell arrissat.
A tu t'agrada el Bisbal.
Eh, Elisabet?
T'agrada el Bisbal, el David Bisbal t'agrada a tu.
Mira, ella, sí, espavilada.
Molt bé, Elisabet.
Ara escoltarem més música, eh?
Que el Pepe em penso que té ganes de sentir música, també.
Escoltarem més música.
I ara s'acosta una altra...
M'heu dit que no tots els nois que estan aquí estan a la residència,
alguns venen al taller,
perquè el taller no fa vacances, o sí?
Parlarem més àmpliament amb l'Àngels quan parlem del taller.
El Rubén és de l'escola.
El Rubén és de l'escola.
Doncs el Rubén, cal agrair-li que hagi vingut a ell i la seva família,
perquè com que avui no hi ha escola,
venir fins al centre implica un transport adaptat,
tota una sèrbica de dificultats,
per tant, agraïm moltíssim que hagi vingut.
Com van les festes de Nadal?
Bé? Estàs content que sigui Nadal?
I a tu t'agrada la música o què és el que a tu t'agrada?
A veure...
El futbol, també.
Que ets del Barça?
Del Madrid?
De què?
Ets de l'Espanyol, un periquito!
Molt bé!
Jo també soc periquita!
Molt bé, sí senyor!
Un periquito a la sala, així m'agrada!
Què us penseu?
Doncs va bé l'Espanyol, eh?
L'Espanyol va molt bé!
De moment, ha tingut un entrebanc últimament,
però aquesta temporada ho portem molt bé.
I t'agrada la música, també?
Hm?
Com se diu?
Aviam, ens diu l'Elisabet,
que li preguntem com se diu?
Jo em dic Yolanda, Elisabet.
Jo em dic Yolanda.
Molt bé, voleu que sentim una miqueta de música?
Eh?
Doncs anem a escoltar una mica de música en directe.
La Teresa, que és la directora del Departament de Música del programa,
podríem dir.
Ella mateixa, que tria, aviam.
Fem la cançó de Santa Nit,
d'aquest grup de quatre joves que han vingut especialment des de Valls,
per cantar, farem la peça Santa Nit,
i després podem fer-ne una altra, si us sembla,
abans de continuar parlant de la residència del taller i dels voluntaris,
que també s'han volgut acostar avui en aquest programa especial.
Doncs, si esteu a punt,
jo crec que ja podem...
Han de començar entones, allò que tenen els cantants, escolta.
Nosaltres, allò que estem de tertulians,
doncs anem xerrant i no passa res,
però els cantants han d'entonar una mica
i s'han de posar en condicions.
Escolta, teniu...
Jaume, teniu representació de tots els equips aquí?
Tu ets del Barça, del Madrid...
Tu, del Barça.
Mira, a veure, quan has dit el Barça s'has volat, eh?
El Rubén era del Barça fa un parell d'anys.
És un traïdor, doncs.
Anem a dir que ha sigut per obligació familiar,
perquè el seu tiet és entrenador de l'esporters de l'Espanyol,
oi que sí?
No?
El germà, això.
Ah, el germà.
El germà, eh?
El germà.
I llavors, clar,
ell es va passar del Barça a l'Espanyol,
res, va ser d'una temporada a l'altra,
passar-se ell i començar a baixar a l'Espanyol,
va ser tot un, eh?
Per això, vull dir que, eh?
Quan te vas passar del Barça a l'Espanyol,
el Barça va començar quasi, quasi bé,
una miqueta més i baix a segona divisió, eh?
No, no, però ara ho anem superant tot això, eh?
Ho anem superant, Rubén.
Estem a punt per sentir la Santa nit, quan vulgueu.
No, no, no, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no.
Santa nit, plàcida nit, els pastors han sentit l'aleluia que els àngels cantant.
En el món han estat escampant, el Messias és nat, el Messias és nat.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies a la Clara Domingo, a la Glòria Cano, al Josep Maria Oliver i la Neus Pàmies.
Recordem que són alumnes de l'estudi de música i de l'escola municipal de Valls.
Teresa, no teníem allò d'aquelles tradicionals, on aneu pastorets i això?
Què us sembla?
Fem una altra cançoneta, que feia estona que xerraven massa ja nosaltres, i val la pena, doncs...
A veure...
Ja van venir també de l'Alcàm, això de l'Alcàm es veu que dóna molt de cantar.
Té molta tirada, eh?
Sí, és que en farà això.
Home, i tant, i a més van venir el dia de la loteria, que tampoc no ens va tocar, eh?
No, no.
L'any passat que vam fer...
No, no, no ens va tocar la loteria.
Qui us ha tocat la loteria, algú?
Res.
Bé, en fi, doncs què cantareu?
Cantareu on aneu pastorets, primer?
Sí, primer sí, cantarem la Nadal, així, per introduir-nos una mica.
Val a dir que és el trio Lissam?
Litzam.
Litzam, m'ho han escrit malament. Teresa, per favor...
No, és que és una mica difícil, eh?
Vale, doncs no res.
No donem les culpes a la Teresa, tampoc.
Alba, Esther i Roser.
Sí.
Quan vulgueu.
Gràcies.
La nit de Nadal, avís resplandent, una estrella brilla en el cel d'Orient.
La llum clara de l'estel, que no m'hi va mai, tant de nit com de dia, omple l'espai.
Nadal, Nadal, Nadal, Nadal, Nadal.
El rei dels reis ha nascut al portal.
Molt bé!
Doncs jo anava a dir que una estoneta més
i continuaran cantant, però us demanen una altra.
Fem l'altra, jo la reservava per més endavant,
però si cal improvisarem més cançons.
Aviam si podem acabar cantant tots al final.
Què us sembla? Ho intentarem.
Cantem l'altra peça que teniu preparada.
La pròxima peça es diu Eternal Flem
i és una cançó que no és una Nadala,
però és molt maca i hem decidit cantar-la aquí.
Doncs estarem encantats d'escoltar-la, quan vulgueu.
Close your eyes, give me your hand, darling.
Do you feel my heart beating?

Am I only dreaming or is this burning on eternal flame?
Say my name, sunshine through the rain, never alive.
So lonely, so lonely.
So lonely, and then you come and ease the pain.
I don't want to be in the rain, never alive.
I don't want to lose this feeling.
Oh, close your eyes.
Oh, close your eyes.
Give me your hands, give me your hand, darling.
Give me your hand, darling.
Do you feel my heart beating?
Do you understand?
Do you feel the same?
Am I only dreaming or is this burning on eternal flame?
Say my name, sunshine through the rain, never alive.
Say my name, sunshine through the rain, never alive.
So lonely, and then you come and ease the pain.
I don't want to lose this feeling.
Oh, close your eyes.
Oh, close your eyes.
Give me your hand, darling.
Oh, close your eyes.
Give me your hand, darling.
Do you feel my heart beating?
Do you understand?
Do you feel the same?
Am I only dreaming or is this burning on eternal flame?
Here you are.
Dèunido.
Dèunido l'Alcà, eh?
Jo estic per demanar-los un autògraf
i ja el tindré per quan siguin famoses.
Enhorabona!
Moltíssimes gràcies de veritat, eh?
A vosaltres.
Un aplaudiment per la capital de l'Alcà, sí senyor!
Fem una petita pausa per la publicitat
i després tornem
i si us sembla hem de parlar del taller
que vam parlar de la residència
i també volem parlar dels voluntaris
que hi ha un bon grapat aquí al centre de la Montanyeta
en uns minutets tornem en directe
des del matí de Tarragona Ràdio