Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Hem fet una petita pausa suficient perquè seguin en aquesta taula
un ombra de pins magnífica que ens ha buscat el Joan Maria Bertran
aquí als Jardins del Camp de Mar.
Saludem el David Serra. Hola, David.
Hola.
Ara li dèiem, sempre el fem tombar, eh?
Quan sortim fora de la ràdio també el fem venir per parlar de cinema.
No, però ja m'agrada. Hauria vingut d'una manera o d'una altra.
I parlar de pel·lis de romans no et pensis que serà el que farem avui, eh?
Ni ho sumís. No tenim cap pel·li de romans a la cartellera.
No, de romans no. Ja saps que tenim...
Tenim el Troia. I encara la tindrem.
Encara la tindrem, però bé, de romans, romans,
com aquelles d'avans, fa temps que no se'n fan.
No, no, ja no es fan.
Saludem el Magí Ceritjol, és el coordinador de la jornada Estarraco Viva.
Magí, bon dia. Hola, bon dia.
A Tabalat, sempre que venim al programa aquí,
per aquestes dates el veiem. Ara puja, ara baixa,
ara parla amb uns i parla amb nosaltres.
És la meva feina.
I l'hem enganxat ara, que estava parlant amb l'Eliseo Gil.
Eliseo, bon dia. Bon dia, on on?
Molt bé, estem encantats que vingui.
I ara expliquem. L'Eliseo és arqueòleg.
Sí.
I el liceo pertany al grup Cors Gàlica Prima,
que és un col·lectiu que treballa a Irunya, a Beleia,
al País Basc, a l'únic o dels pocs jaciments romans
que hi ha al País Basc, coneguts.
El més important.
El més important, en tot cas.
Perquè, de fet, País Basc i Roma,
des d'aquí no l'associem gaire.
Les coses com siguin.
Jo, perdona la meva ignorància,
però realment em costa lligar-ho, veus?
Certo, en això hi ha de reconocer que tenim una labor importante que fer
i, precisament, certàmenes com aquest, com Tarracov i Bà,
no sirven de proyecció no només a lo que seria el Grupo de Reconstrucció Històrica,
que hi ha de dir que, jo crec que, sin ánimo de peloteo,
estamos ante, precisament, una de les referències ja,
no només peninsulares,
sinó a nivell europeu més importants de reconstrucció històrica.
i, per altra, el que comentava, que ens serve també com escaparate,
com proyecció per el projecte, com proyecció social també,
en ese aspecte que comentabas,
que quizás, pues, sea difícil per el públic en general
i, sobretot, per el públic foràneo,
asociar cultura romana, asociar presència romana amb País Vasco.
Sin embargo, pues, tenim un pasat clàssico,
com tot el rest, digamos, del món occidental.
Estos halagos que hacía Eliseo hacia Tarracov iba,
los ha hecho antes de la emisión,
por lo tanto, no lo está haciendo para halagar gratuitamente,
sino que, fuera de micrófono, comentaba que, también,
la satisfacción que le provocaba, pues, participar en un acto como este.
Es muy difícil hacerlo, yo ya lo sé,
pero, brevemente, ¿cuál es la implantación de Roma en el País Vasco?
Pues, es una implantación...
Por lo que sabéis ahora.
Sí, afortunadamente, ya el nivel de investigación,
la base de datos de la que contamos,
nos permite, pues, tener un balance
que nos habla de, digamos, de un modelo de normalidad,
de un modelo perfectamente comparable a todo el Tercio Norte Peninsular.
Vamos a tener una romanización, digamos,
de modelo, quizás, más atlántico que mediterráneo,
con una presencia de ciudades porcentualmente más pequeña,
es decir, no es el Valle del Ebro, evidentemente.
Entonces, precisamente por eso, también, los hechos urbanos,
precisamente la ciudad de Iruña-Veleya,
que es el yacimiento arqueológico sobre el que investigamos,
son aún más importantes,
puesto que, decíamos eso, que porcentualmente,
la presencia de ciudades, la presencia de tejido urbano es menor.
Pero, quitando, digamos, esa particularidad,
que ya digo, común, prácticamente, a todo el modelo atlántico,
a todo el arco atlántico,
este concepto que ahora los políticos parece que acaban de inventar
y realmente, pues, tiene un pasado de más de 2.000 años,
como poco, como poco.
Pues, en esas coordenadas nos estamos moviendo
y en unas líneas, digamos, de participación en lo que serían
los asuntos de Roma, también relativamente tempranos.
Hay que recordar que uno de los pueblos más emblemáticos
o que más se asocian con la historia del País Vasco
son, precisamente, los propios vascones,
aliados de Pompeyo, aliados de una de las facciones
de la República Romana,
que dirimieron, precisamente, sus diferencias
en territorio peninsular.
Es decir, haya, incluso, una, digamos,
un contacto bastante antiguo.
Per què volem pel·lícula si tenim això?
Que hem d'anar a veure Troia,
si ens expliquen aquestes coses, és magnífico.
Ara estàvem pensant en això, eh?
Aquí hi ha una pel·lícula, sinó.
Un guió, sí, senyor.
El Liceo Hill presenta...
El Liceo Hill Productions,
Déu-n'hi-do.
Sona bé, gràcies.
Aviam, clar,
aquesta presència de la romanitat al País Vasco
és molt desconeguda per gairebé tots nosaltres,
amb aquest interès que hi ha per reconstruir
de la vida quotidiana de Roma,
que és un dels puntals de Tarraco Viva.
Quina relació o quina diferència o similitud
podia haver entre un ciutadà romà de Tarraco
i un ciutadà d'Iruña-Veleia?
Des del meu punt de vista,
la principal diferència és que la subsistència
en aquella època era més dura, no?
És a dir, realment, la subsistència diària,
aconseguir menjar cada dia una miqueta de calent
i tenir una sèrie de necessitats cobertes
com la sanitat i tal, era més dur.
I això no es pot negar,
és a dir, no hem de mitificar el passat, no?
El passat, realment, la vida era més dura que ara,
l'esperança de vida era més curta,
per tant, això era així.
Ara bé, el que hem de fer no és comparar el passat
amb el present a nivell d'estàndards de vida,
el que hem de fer és, en aquella època,
els que tenien més estàndards de vida,
el que tenien més nivell de vida,
era el món romà,
però de llarg, de diferència.
És a dir, el món romà va aconseguir una cosa
que a l'antiguitat és bastant impensable.
Pensem al món grec, per exemple,
o al món egipci.
És un món molt desenvolupat tecnicament,
pràcticament els grecs ho inventen tot,
els romans copien moltíssim descaradament,
però, per exemple,
els grecs no es preocupen de tenir serveis públics per a tothom.
Les ciutats gregues eren molt boniques a l'acròpolis,
i tres edificis,
però tot el res, s'estava fet un pingajo.
Doncs què passa?
Roma no.
Roma és la primera civilització antiga
que es preocupa, evidentment,
per interessos polítics,
per el que vulguis,
però es preocupa per donar serveis en sentit públic.
És a dir, tu vas a Pompeia
i l'aigua arriba a tots els barris,
no només al barri dels rics, a tots.
Les termes eren obertes per a tothom,
i estaven pensades per a tothom les pogués gaudir.
Aquesta idea de servei públic,
ara ens sembla molt actual,
i d'això de la sala del benestar,
d'alguna manera,
l'estic fent una d'això molt generalitzadora,
però d'alguna manera el món romà ja ho tenia.
Això, en aquella època, vamos...
Però l'impres romà també marcava grans diferències
en el seu grandíssim territori.
Evidentment que no és el mateix de Germània,
la Panònia,
d'Itàlia o bé de la part oriental de l'Itàlia.
Una mica per aquí anava la meva pregunta.
Era molt diferent.
Aquest romà mediterrani
o aquest romà atlàntic, no?
El ciutadà romà d'aquests dos escenaris territoris diferents.
Realment hi havia bastanta diferència, crec que jo, no?
Però...
Dime, dime.
Sí, jo crec que al final, claro, estamos hablando, digamos,
el hilo conductor es esa cultura romana,
però hi ha que recordar que realmente els pobles que la soportan,
que interactúan quizás con ella,
són molt diferents, són ben diferents.
És a dir, el pasat, el legat cultural que poden tenir,
per exemple, els pobles ibéricos,
evidentment és un estadio més avançat
que el que es encuentran els romanos
quan lleguen al nord de la península,
en la que hi ha un món de poblados,
però encara no s'hi havia desenvolupat un model prácticamente de ciutades,
que és el cas, per exemple, del món ibéric.
És a dir, la posició de partida de els diferents pobles
que interaccionan amb la cultura romana és diferent.
És diferent, i després, encara que hi ha un nivell comú,
evidentment hi ha conceptos tan, otra vegada, tan modernos,
com pot ser un idioma comú, una moneda única,
hi ha un sistema legal, digamos, que soporta tot això.
Un càudat d'Eveleia, de la ciutat d'Iruña, del País Vasco,
tendria que venir, lògicament, alguna vegada a la capital
a dirimir asuntos legals, a consultar en els archivis del tabularium,
però, evidentment, hacía dos generacions,
que encara andava en una situació bastant diferent
a la que podien estar els seus convecins ibéricos,
que tenien ja, diguem, detrás, un pasat diferent.
I en cuanto a herència, perquè aquí la herència que ens deixaron els romanos
està molt clara i és evidente a la vista.
En el País Vasco, aparte que poden ser evidente a la vista
en yacimientos concretos, què herència deixaron els romanos?
Claro, evidentment, el nivell monumental, això està clar, és menor,
puesto que antes lo mencionábamos, el desenvolupament urbani
ha sigut també més petit, però, poco a poco,
precisament a través de la investigació,
es està veu aquest pasat que es rastreïa en la cultura material,
és a dir, els ciutadans d'època romana que habitaban en el País Vasco
podien disponer de totes les importacions
que arribaven a través de les víes de comunicacions,
comèix a media distància amb el Valle del Ebro,
a larga distància amb el nord d'Àfrica, amb l'Italia, amb les Galies,
inclús lleguen produccions d'Àsia Menor, és a dir, en això no hi havia diferència.
Evidentment, sempre estem parlant d'un segment de la població
amb un nivell econòmic important, però, diguem que esa parte
podria més o menys tenir una vida equivalente,
amb comodidades, al resto, diguem, de sus convecinos del Imperi.
Luego, altres coses són un poc especiales,
per exemple, el idioma, que en el cas, en el nostre cas,
és molt particular, puesto que tenim un idioma prerromano,
que, aunque també el latín, en este cas concreto, ha deixat una huella
importante en él, pues, sin embargo, en este caso...
¿Y es evidente en la actualidad esa huella del latín en el euskera?
Sí, por supuesto, digamos que no en la vida cotidiana,
porque ni lo percibimos, ni siquiera, pues, los que, digamos,
que los que tienen como lengua materna, lenguas romances derivadas del latín,
hay que hacer el esfuerzo de acordarse de que, básicamente,
pues, tienes estructuras gramaticales, vocabulario heredado del latín.
En el caso, quizás, de la euskera es un poquito más difícil,
pero está también presente, está presente en el vocabulario,
hay muchísimas palabras que se formaron, precisamente,
a través de esa época de contacto con el mundo romano.
¿Hay interés por parte de las instituciones?
Sí, sí.
Por esta recuperación, porque eso es muy importante.
¿No hay un apoyo detrás económico e institucional?
Digamos que se ha pasado, afortunadamente, ese estadio.
Evidentemente, no nos engañemos un poco en el País Vasco,
la investigación arqueológica, se decantó, primeramente,
pues, por los orígenes, por la prehistoria.
Lógico, por otra parte, todo pueblo lo primero que hace
a la hora de buscar sus señas de identidad es recurrir, digamos,
a la parte más antigua.
Por eso, de alguna forma, las investigaciones en la parte más remota,
en la prehistoria, han sido pioneras,
se han desarrollado ya con más de un siglo de antigüedad continuada y demás.
Se ha investigado también lo que sería la subsiguiente etapa,
ya la de la formación de los poblados,
las sociedades, vamos a decir, de la edad del hierro,
también de una forma bastante importante.
La investigación en la etapa romana ha tenido,
hace unas décadas, efectivamente, connotaciones políticas,
pero en la actualidad está totalmente superada.
Digamos que, de hecho, nuestro proyecto, por ejemplo,
que trabaja precisamente eso, en lo que sería el punto más emblemático
a nivel de romanización en País Vasco,
pues, tiene, precisamente, una financiación pública y privada,
semipública, en este caso concreto.
Es una empresa, nuestro patrocinador, es tan curioso como los ferrocarriles vascos,
el Departamento de Transportes del Gobierno Vasco.
Déu-n'hi-do.
Es el primer año que esteu formalmente aquí,
com si diguéssim, ¿no?
Tot i que ya habíeu vingut,
pero no heu vingut només a mirar,
heu vingut a fer una demostración.
I una demostración amb comentaris històrics,
de manera documentada,
estrictamente,
doncs, amb una feina de recerca important darrere,
d'una unitat de legionaris d'època Baix Imperial.
Que em penso que és a totes aquestes andròmines
que s'estan descarregant per aquí.
Déu-n'hi-do.
Ui, que confiança.
El amado andròmines a tus reconstrucciones, el Liceo.
És una manera carinyosa, eh, per favor.
Amb el que costa, no?
Amb el que costa arribar a fer.
Pues sí.
Tot això, Déu-n'hi-do.
Ja està tot, tot el que porteu?
No, todavía.
Encara queden coses?
Todavía falta equipo.
Ya lo creo, ya lo creo.
Explica'ns una mica, Liceo,
què és el que fareu?
En què consistirà la vostra representació, en aquest cas?
Bien, vamos a plantear
lo que serían diferentes escenas de la vida cotidiana,
centradas un poquito, además,
intentando cubrir un espacio
que yo creo que está relativamente poco tratado,
que es la parte final de la Romanidad,
del Bajo Imperio,
a partir de finales del siglo III,
es donde nos situamos nosotros,
donde tenemos más información
y podemos aportar, pues, digamos,
esa especificidad también, ¿no?
Entonces, vamos a plantear tanto,
pues, escenas absolutamente cotidianas,
como puede ser, por ejemplo,
cómo se encendía el fuego en época romana
o una ceremonia religiosa,
y luego también, pues, aspectos militares,
que es un poquito también lo más vistoso,
diferentes maniobras,
para que se vea, siempre detrás de todo esto
hay un ánimo didáctico,
hay un ánimo de difusión cultural,
para que se vea, en este caso concreto,
cómo evolucionaron las tácticas y el equipo
pues, desde esa imagen del legionario altoimperial,
que en este caso concreto
está tan magníficamente representado
por el proyecto Fénix,
por la legio séptima gémina,
pues, cómo evoluciona, digamos,
el aspecto de una forma tan importante
hacia el final del Imperio Romano,
ya, pues, muy influenciado
por lo que sería por las modas germánicas,
por la presencia cada vez más importante
de mercenarios en los contingentes militares,
de hecho, actuamos nosotros también
en colaboración con unos colegas franceses,
los federati,
que vienen a representar, digamos,
esa parte que al final se hizo tan importante,
al final del Imperio Romano,
llegando incluso a colocar, pues,
a naturales de las provincias,
en este caso concreto,
de Germania y de otros pueblos
los bárbaros, entre comillas,
pues, en la administración,
pues, hasta los puestos más altos.
A tall d'anécdota,
mi hem cridat l'atenció
als colors dels escuts.
Mai hagués pensat
que fossin tan vistosos,
la cansa d'aquella època, no?
Ciertamente.
Tenim la idea
de que tot era com a més atrotinat,
que no hi havia aquests colors.
Sí, quizás a nivel...
Això és culpa del cinema.
Efectivamente.
Son los modelos,
son esos iconos
que tenemos metidos
un poco en nuestro inconsciente colectivo
y, sin embargo,
la antigüedad en general
era mucho más colorida.
Yo siempre me gusta poner el ejemplo
de, pues, como decía antes Maggi,
el Partenón
o las ruinas de la Acrópolis,
aquello hay que imaginárselo
totalmente pintadito.
El mármol,
que a nosotros nos da la sensación
de que sería más digno
verse con su color natural,
no, no,
realmente llevaba coloración,
llevaba pigmento
y absolutamente chillón.
Claro, el cinema
ens va ven un tot
de color marronós
i vermellós
i déu-n'hi-do.
No ens ho podem perdre.
Magí Seritjol,
gràcies.
A vosaltres.
Per acostar-te uns momentets
ara tornem a veure.
Ara obrim el Termopòlium
i hem de presentar-lo a la branca.
Tots cap a la taverna.
Però us deixo un bon acompanyar,
si no et sap greu,
estar en la gent de l'Udi Esqueni
que són els músics
que venen de Roma,
segur que heu parlat de música.
Un momentet
perquè tenim mesites,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
Eliseo,
tu vols anar a la taverna
o et quedes?
Et deixem triar, eh?
No, va, la taverna,
ja m'ho imagino,
com tots, no?
Fé un poc de necessitat
de repostar
i de coordinar aquí
a tot l'equip
que vamos a empezar
ara mismo ya
el montaje
de nuestro campamento.
Eliseo, no ens perdrem
les vostres representacions
ni les vostres explicacions.
Moltíssimes gràcies,
ha estat un plaer.
A vosaltres.
Adeu-siau, bon dia.
Nosaltres seguim,
David,
de pel·lis de romans
avui no en tindrem,
de pel·lis normals
sí que mirarem
de poder parlar
una miqueta,
que tenim aquesta setmana.
Una pel·lícula crepuscular,
La fi del món, eh?
Ah, sí, sí que he vist
alguna cosa.
Aquesta del dia de mañana.
Aquesta s'agraden molt, no?
Aquesta és la que he vist, eh?
Aquí estàs la que he vist.
Et diré que he fet una mica
el drop-on,
que això ja saps
que no és veritat.
És que també tal com està
el panorama cinematográfic
últimament.
No, és que també et diré
que no tenia moltes ganes
de veure segons quines coses.
O sigui, no tenia l'hàbit,
o sigui, jo,
una certa búlia
postprimaveral,
prestioenca,
i la veritat és que no.
Que no tenies gana
d'anar al cinema i ja està.
No, perquè he d'anar a Barcelona
i això té la seva història.
Però aquesta sí que la vas anar a veure.
Sí, aquesta sí.
A més, el que puc dir
és que,
tot i que és una pel·lícula
molt a la línia de l'Emery,
és a dir,
buidó total,
des del punt de vista
de la estructura,
dels personatges,
ja saps que és un tipus de cinema,
que va en post
de l'espectacularitat.
A veure,
no em va el director
d'aquesta pel·lícula,
és el que va rodar
aquella dels extraterrestres,
la de l'Independence Day,
que era com una
a la major glòria
dels efectes especials.
I amb el dia de maanyana,
aquí tenim un contingut
que,
tot i ser necessari,
des del punt de vista
que climatològicament
és cert,
dels meteorològics,
els científics,
que s'estan dient
que hem de cuidar,
hem de cuidar-nos
perquè el canvi climàtic
és imprevisible
i que hi és una amenaça
latent i real,
aquesta pel·lícula
que fa és accelerar tot això.
I llavors...
Veieu per dolents
tot el que està?
i ho fa d'una forma espectacular.
Vull dir,
és una pel·lícula
que no pot avorrir ningú,
o sigui,
avorriment
no existirà
perquè està garantit
que t'ho passaràs bé
o passaràs malament
des del punt de vista
que,
ostres,
Déu-n'hi-do,
cuideu-nos
perquè això és immediat.
els fotogrames
hem vist que el món
s'ensorra,
però literalment.
I Nueva York,
doncs,
bueno,
aquesta ciutat de Nueva York
que tot li passa,
doncs,
en aquest cas,
doncs,
si va vindre el Godzilla
en un moment donat
o van vindre els extraterrestres,
doncs,
en aquest cas
és la ciutat
que patirà
el canvi climatològic
més impressionant.
i aquí queda sistema
o tot un espectacle
de tempestes,
huracans,
tifons,
qualsevol,
és a dir,
fa les delícies del picó
per posar-hi alguna cosa.
Tot el que puguis imaginar
és com el programa del picó
però condensat,
eh?
Ja, ja, ja.
Cuidado o què?
Tots els fenòmens meteorològics
alhora.
Tots els fenòmens arreplegats
i fantàstica,
fantàstica la pel·lícula
en aquest aspecte.
Ara bé,
personatges,
jo no n'he trobat cap,
o sigui,
personatges consistents,
situacions,
que digui,
mira,
el que té és visualment
moments,
sobretot al començament
de la pel·lícula,
molt poètics,
molt terminals
i això és una cosa
que jo agraeixo.
Vé a ser com un gran documental.
Sí, un documental,
sí, del BBC
però amb tots els mitjans.
Ja, ja.
A tu t'ha agradat?
A mi m'ha agradat
per m'ho passant bé.
Jo ja saps
que em faig gran
i ja no faig comentari
de cinefila-replegat.
Et comença a agradar tot,
ja, eh?
Estàs en un moment
d'una mica de crisi,
et veig.
Exactament.
De què has vist
o de la setmana passada
el que tinguis referència?
A veure,
de la setmana passada
el que te puc comentar
és aquella pel·lícula
del He-Hop.
Ah, sí?
Aquella pel·lícula que...
Sí, que no et vas atrevir
perquè ets molt prudent
i escolta,
com que no l'he vist,
jo no opino.
No em vaig atrevir
però la vaig anar a veure
i la veritat,
m'hagués pogut quedar a casa.
O sigui,
és els jocs comuns
i és una pel·lícula
que no porta res
ni des del punt de vista musical.
El Joc Observa't
és una pel·lícula
francament fluixeta.
Puc dir, per exemple,
la pel·lícula
puc dir,
això,
advertencia
de cara a la gent
que no vulgui passar per aquí,
que la pel·lícula
El Mensajero
ja està a punt
de...
m'han donat el xibatazo,
no?
Aquella deia
que li queda poc.
Li queda aquesta setmana, eh?
És una pel·lícula
que pels amants
del cinema fantàstic
i la gent interessada
en el món de la cognació
té el seu interès
a banda de que està
el Robert De Niro
i està molt bé.
O sigui,
és una pel·lícula d'aquestes
de punt de sortida.
De les pel·lícules
que no hem vist
i molt ràpidament
perquè penso que
aquí l'important
és veure
i disfrutar
de...
Molt de romà.
Molt romà.
Molt romà.
De totes les edats.
De totes les edats
i condicions.
I molts barbes també
de totes les edats
i totes les condicions.
També hi ha uns quants.
Aquí la veritat
és que jo
m'ho passaria bé
venint tota la setmana, eh?
Ara ho estava pensant.
Vaig al cinc o vinc d'aquí.
A més, mira,
estàs aquí a l'ombra
que avui al Joan Maria
li haurem de donar
una medalla,
una menció especial
quan acabem
perquè ens ha situat
en un lloc extraordinari
i ell està patint
tota la calor i tot el sol.
Sí, sí,
perquè gastronòmicament
i a més gastronòmicament
que ja saps
que m'agrada també
repostar.
Sí, i ara mateix
estan obert la taverna.
Jo crec que per això
fas via,
no per una altra cosa.
Com ho saps?
Una altra com el Magí.
Ja, ja.
Sí, sí, ja m'hi coneixes.
Vinga, vinga,
t'ho perdono.
Jo l'Hidromio.
Jo penso que de les pel·lícules
que ja no.
Jo ni l'Hidromio l'has dit.
Sí, sí, jo l'Hidromio
però és una pel·lícula romana
però és una pel·lícula
que a veure
l'Alone Seyfield
que és una directora
que va fer aquella pel·lícula
que es deia
Italià per a principants
molt simpàtica,
molt interessant
perquè treballava
amb els mitjans
minimalistes
del mètode dogma.
Doncs aquesta pel·lícula
presenta una història
que francament
m'ha cridat l'atenció.
Una relació
d'un jove amb l'amor
vista des d'una perspectiva
diguem-ne
gairebé documental.
Jo és una pel·lícula
que tinc curiositat
ja t'he dit
que no l'he vist
però sapiguem
que és una directora
que em va sorprendre
en aquesta primera pel·lícula
jo donaria
un vot de confiança.
Doncs ens quedem
o a la catàstrofe col·lectiva
o a aquesta més personal
de Wilbur
Se quiere suicidar.
No donem una primícia
ni de bon tros
perquè els amants
del gènere
ja ho deuen saber
a les REC 2
ens vindrà el mes de juliol
Sí senyor
el dia 2
Sí senyor
tenim moltíssimes ganes
Harry Potter quan?
Perquè no
suposo que ho han dit
però no ho sé
s'ha estrenat als Estats Units
Le falta una miqueta
Le falta un herbor
aquí perquè arribi a Europa
Normalment
com a mínim
és un mes
Però ens arriba
la segona part
de REC
amb seguretat
aquest estiu
Segurament
Molt bé David
doncs ja et deixem
que te'n vagis
cap a la taverna
romana
del termopòlium
aquest
perquè s'està inaugurant
en aquests moments
i no voldríem
ser els responsables
que et perdessis
la inauguració
No és que
hem d'aprofitar
això és un moment
i no hi ha gaire gent
penso
No, no, ara tranquil
perquè la resta
del cap de setmana
Déu-n'hi-do
David Serra
moltíssimes gràcies
perquè ni que et
fem canviar de lloc
ni que sigui
sempre ens acompanyes
els divendres
i ens guies
per aquest difícil camí
de les pantalles cinematogràfiques
M'ho passo molt bé
Gràcies i bon cap de setmana
Adéu-siau
Adéu a tots
Nosaltres seguim en directe
els grups de joves
de nens
de nenes
de cinquè de primària
comencen a desfilar
cap a la sortida
dels jardins del Camp de Mar
de Tarragona
Nosaltres no
encara romandrem una estoneta
i d'aquí uns moments
després d'una pausa
parlarem amb el Pep Calvet
que també incondicional
s'ha costat aquí
al matí de Tarragona Ràdio