I aquí seguim, com dèiem, ja fa una estoneta que ens acompanya en Jesús Montlleu.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Ivanda.
I molt bé que ens hagi acompanyat perquè així hem pogut conversar una estona abans de...
Aviam, el que diem darrere del micro és exactament el que diem davant del micro.
És com un prescalfament de la veu, això.
Hem d'explicar moltes coses.
La fonamental és que demà podrem veure la darrera pel·lícula,
El legado de Jesús Montlleu.
S'estrena amb aquesta deferència que sempre ha tingut el Jesús,
que està molt bé que ho faci,
que és estrenar la pel·lícula aquí a la ciutat de Tarragona
i sempre en el marc de la festa.
És també una cita esperada.
Anem sumant tradicions en aquesta festa, d'algunes més recents, d'altres més antigues.
A veure, tant de vos que es convertís en una tradició, no?
Que cada any poguessis fer una pel·li, no?
No, o inclús arribar a estrenar el llarg metratge aquí, no?
Que és un desig que també m'agradaria molt complir en un futur, no?
Fer una preestrena mundial aquí.
Aquest és un curt més llarg.
Sí, sí, ho és, sí.
És un curt allò amb mànigues, que diríem, no?
No sense mànigues, amb mànigues.
Un curt amb mànigues fins al colze, exacte.
S'han atrevit d'una història més llargueta, sí.
Ha anat molt ràpid, també.
Jo recordo que vam parlar del rodatge, sembla que fos ahir, no?
Ahir exactament, però Déu-n'hi-do, ha anat més ràpid, no?
Que en les pel·lícules anteriors, que Glòria o La mirada obliqua.
Sí, perquè part de l'equip ja el teníem,
que és la gent de Glòria i de La mirada obliqua,
perquè l'experiència és un grau i poquet a poquet ja coneixes els vericuetos aquests,
per on pots colar-te amb més facilitat,
sobretot en el món de la producció cinematogràfica,
i una miqueta, suposo que també més capacitat de conciliar voluntats, no?
I que d'alguna manera...
Bé, l'Ajuntament de Tarragona, que sincerament,
des d'aquí el meu més sincer agraïment,
perquè m'estan apujant moltíssim,
i bé, sí, sí, ha anat rapidet, ha anat rapidet.
Home, doncs està bé això dels agraïments,
perquè des de la mirada obliqua fins ara,
jo recordo quan vam parlar, quan la mirada obliqua,
evidentment, vull dir, va ser un gran esforç econòmic, personal,
de tocar moltes portes,
i bé, si vas trobar aquest recolzament,
doncs és just aquest reconeixement a determinades institucions,
en aquest cas l'Ajuntament de Tarragona,
que et va donar suport.
Bé, aquest cop, ja que parlem d'institucions,
home, a nivell d'ajudar-me, m'han ajudat l'Ajuntament,
m'ha ajudat també la Diputació,
m'ha ajudat la Generalitat de Catalunya,
la Delegació de Cultura de Tarragona,
i bé, també hi ha hagut una mediació
pel mig de en Pep Feliç Ballesteros,
que també ha fet un cop de mà, vull dir,
d'alguna manera com a molt heterogeni, no?
Tu s'ens estimat aquí, i et s'ens recolzat, en general.
No, jo penso, senzillament,
intento fer un cinema que sigui honest,
i penso que hi ha gent que està començant a captar,
com que ja tinc una petita trajectòria,
ja no només és una, sinó que són dos i ara en van tres,
són gent que han llegit el guió,
i veuen que, doncs,
són pel·lícules que d'alguna manera intenten construir,
o d'una manera ideal, un món millor, no?
Intenten reflexionar sobre el que som,
i, doncs, d'alguna manera fer pensar l'espectador.
Penso que això ja a un públic li agrada,
i he tingut la sort que entre els nostres governants,
per dir-ho així, hi hagi gent amb aquesta sensibilitat, no?
I el Jesús sempre ha tingut les coses molt clares
i ha volgut treballar amb gent que sintonitzés amb ell,
que li mereixés la confiança,
independentment que fossin d'aquí o d'allà, eh?
Sí, no, no, està clar.
El teu grup de treball sempre ha estat molt heterogèni
en quant a procedència,
però en aquest cas, en El Legado,
fins i tot vas tirar la història d'un autor de casa nostra,
que és el Jesús Gómez.
Sí, exacte, que des d'aquí el saludo.
El saludem amb molta carinyo.
Per la seva fabulosa novel·la,
A la ventana de Sabina.
De la que em van parlar al programa,
si se'n recorden els fidels ullens del matí, eh?
Sí, doncs bé,
doncs vaig tenir el plaer de poder llegir la novel·la,
i va haver un parell de capítols
que em van impactar moltíssim,
i a partir d'aquí vaig parlar amb ell,
ell no va tenir cap inconvenient,
ens el contrari, vull dir,
completament de cara,
de fet li vaig enviar una versió del guió
perquè ell se la mirés,
a veure si li agradava la meva proposta,
a ell li va agradar molt,
i bé, l'espero també demà,
que vingui a l'estrena
i que gaudeixi amb tots,
aquesta catarsi col·lectiva
d'un treball conjunt d'alguna manera, no?
La tercera pel·lícula s'ha après molt, no?,
des de la primera?
Home, sabent gens de la primera,
doncs ara en la tercera sabem una miqueta, no?
És que el cinema és un món
que no s'acaba de prendre mai, penso,
mai s'acaba de prendre,
però vaja,
sí, òbviament en sé bastant més.
El Jesús evidentment té un futur brillant,
però també comença a tenir un passat,
un passadet, si vols, una mica gloriós,
perquè si se'n recorda
i ens encanta recordar-ho,
la mirada obliqua
va estar, doncs, seleccionada
pels Goya.
Exacte, sí, sí, va ser nominada
pels Goya.
Poca broma.
No, i Glòria,
que va quedar clipsada
per tot aquest...
I tants premis,
tants premis,
en tants festivals.
Glòria va quedar una mica clipsada
perquè només se van portar
deu premis,
que Déu-n'hi-do,
el Joan Dalmau,
que ara està mara d'entro,
doncs el Joan Dalmau
es van portar vuit premis
a millor actor, a Glòria,
i després van guanyar un premi
que m'he posat molt orgullós,
que va ser millor curtmetratge internacional
del seu reconeixement, no?
I a Legado, doncs,
ja el que vols és que continuï
un camí, si més no,
similar al de les pel·lícules anteriors
en quant a reconeixement, no?
Sí, un camí d'estil.
No, a veure, sincerament,
tu en el món del curtmetratge
quan et plantejas una història,
jo intento no deixar-me portar
pel fet d'intentar esbrinar,
tenir olfactes,
si això tindrà éxit o no,
perquè si començo a censurar-me
a mi mateix ara mateix,
quan em toqui l'hora de fer cine,
de veritat que és on hi ha
la censura real,
llavors ja no seré fidel
a mi mateix de cap manera,
si no he estat honest a mi mateix,
com he de ser honest davant,
com he de defensar un projecte
davant d'un altre, no?
Llavors, d'alguna manera,
òbviament, espero que el treball
tingui una trajectòria llarga,
fructífera i que guanyi molts prèmits,
però no és el fi principal,
el fi és fer cinema
i que agradi a la gent.
A partir d'aquí,
si hi ha un reconeixement, perfecte.
Però hi ha una altra intencionalitat
ara en un moment que amb els fòrums,
amb la globalització,
amb la situació aquesta tan difícil
que tenim,
tothom es planteja el compromís dels creadors
i els creadors han d'estar compromesos,
ja que diu que sí,
ja que diu que no.
Tu, en principi,
sempre has dit que estàs compromès
amb el teu temps.
Jo sempre, sempre.
I amb allò que penses que és important, no?
No concebeixo la creació sense el compromís.
És més, penso que la creació sense compromís
no deixa de ser una estratègia més del poder, no?
Una altra cortina de fum més, no?
El país circ famós, no?
Penso que tota l'estratègia...
I això no vol dir que hi hagi drama
o hi hagi comèdia.
Des d'una comèdia pot haver-hi una crítica àcida.
Penso que quan diem criticar
no em refereixo a matxacar,
sinó a, d'alguna manera,
des de la nostra talaia privilegiada
d'arribar a molta gent,
com per exemple,
demà que estrenem al Camp de Mar,
que esperem omplir,
doncs d'alguna manera
fer que tota aquesta gent que entra,
que té una vida diària
que moltes vegades no ens permet reflexionar,
doncs que un cop en el cinema,
de manera conscient o inconscient,
hi hagi com uns mecanismes,
uns botons que jo aconsegueixi prema
i sense arribar a manipular-se i fer...
Perquè clar, jo no dono respostes,
no és un planflet,
és un treball cinematogràfic, no?
Clar, clar, clar.
Arribar a fer que aquesta gent,
doncs d'alguna manera,
sortir reflexionant sobre si mateixos,
sobre la vida que porten,
sobre aquelles coses
que consideren desgràcies en la seva vida
que quedarien relativitzades
davant de desgràcies molt més fortes
que a altres llocs, no?
Per tant, el meu compromís com a creador
i la força que em fa fer cinema
és aquesta, no?
El fet d'intentar fer que tots siguem millors,
sense arrogància, però, eh?
No, clar, no cal, eh?
No vaig de profeta,
això està claríssim.
Aviam, demà l'estrena
serà una estrena com cal, eh?
Sí.
En parlarem de seguida,
però primer parlem de la pel·lícula del Legado.
Encara segur que està en la memòria
de molts tarragonins i tarragonines
la seva participació com a extres
amb aquella pluja artificial
que va amuntar al Carrer Major.
Sí, va ser molt maco.
Van venir moltíssima gent.
És al·lucinant.
Jo vaig veure, dic,
ostres, per fer una pel·lícula,
mira que és complicat
per fer un curtmetratge només.
Sí, sí, sí.
Tenim una seqüència,
que és una seqüència
sobre el Carrer Major,
que tota aquella persona
que li agradi al Carrer Major
ha de venir a veure,
perquè ha quedat,
sense arrogància,
torno a dir,
que penso que tenim el plano cinematogràfic
del Carrer Major més maco
que s'ha filmat mai.
Abans em deies,
això sembla un llargmetratge,
aquesta pel·lícula.
Sí, sí.
No, de veritat,
abans em preguntaves també
si havíem millorat
o no havíem millorat.
Jo penso que,
a nivell de guió,
ni se'n milloren
ni se'n pitjoren,
senzillament és una proposta diferent,
amb un llenguatge diferent.
Però a nivell tècnic
sí que estem millorant.
I aquesta vegada
hem fet servir uns mitjans
un palet millor que Glòria,
que eren un palet millor
que la mirada obliqua.
la qualitat d'imatge,
la qualitat de so,
una miqueta els efectes
que hem fet servir,
tot per qualitat cinema,
per una pantalla
de 12 metres.
I penso que ha quedat
molt lluït.
Estic content.
Bons actors i actrius
i cares conegudes
que també són importants
integrar-les en una pel·lícula.
Després parlar
de la seva difusió.
Sí, sí,
no,
i sobretot perquè...
La seva qualitat artística,
evidentment,
i interpretativa.
Jo penso que més enllà,
exacte,
penso que més enllà
del nom mediàtic,
per exemple,
la Carlota Usina,
que és la Núria del Cor de la Ciutat,
que és la protagonista
d'aquest curt,
jo no la vaig escollir
perquè surtis al Cor de la Ciutat.
Si fos així,
n'haguessis anat a escollir
a la Paz Vega,
no?
Posats a escollir famoses.
Però molts cops
en les sèries de televisió
veus actors
que transcendeixen
aquest treball.
És aquesta persona
la que necessita.
Sí, no,
i que veus que la seva capacitat
d'actuar transcendeix.
I, de fet,
estic molt content
del treball de la Núria
del Cor de la Ciutat,
que en aquest cas es diu Inés.
I ha fet un treball
molt dur,
molt físic
i molt diferent
de les seves característiques
i l'ha brodat.
Penso que està genial.
El nostre Oriol Grau, també.
Home,
no volíem l'Oriol,
l'Oriol,
l'Oriol...
No,
és curiós perquè
amb l'Oriol
les hem trobat per Tarragona,
li vaig demanar
una col·laboració
que és una mica Can Berra
i ell es va apuntar
a Montverdeix ràpidament.
Sí, sí.
La seva participació
serà sorpressiva.
Sí.
Sí,
i jo repto
als ciutadans de Tarragona
que els reconeguin.
Sinopsi.
recordem la sinopsi
del legado.
A veure,
la sinopsi és bàsicament
la història d'una noia
que ha patit un accident
de la mena que sigui,
a la pel·lícula
s'intueix quin tipus d'accident
i queda tetraplèjica,
no?
Llavors,
ella,
doncs bé,
la trasllada a un hospital
i allí comparteix habitació
amb una noia
que és 10 anys més gran,
no?
I a partir d'aquí
es genera un conflicte
d'interessos
per prerrogatives mèdiques,
per prerrogatives
d'obligació a l'habitació
que generen en la Inés,
en la Carlota,
doncs tot un odi
i tota una ràbia
i a veure,
el desig de morir,
el desig de viure,
les ganes de tirar endavant,
l'esperança,
el saber que hi ha
una vida més enllà,
doncs tot això
es barreja
i fa un pot i pot
i doncs que penso
molt intens
i que fa que
entre les dues dones
ja hi hagi una relació intensa
que acaba sent
quasi-casi una relació
mare-filla, no?
Ja, ja,
Hospital Joan XXIII
de Tarragona,
Carre Major...
Els pols estic molt agraït,
exactament,
l'hospital ens va cedir
una planta sencera
perquè poguéssim rodar,
des d'aquí una salutació
a tota la gent
de l'Hospital Joan XXIII
i paciència que van tenir,
inclús els malalts
que els fèiem aturar
perquè estaven filmant
i la gent amb el suert
i parada...
Escolti, és que...
No, home,
les urgències no,
no podem,
però sí, sí,
o sigui, a veure,
és bonic veure
com el cinema
suscita aquest entusiasme,
no?
Sobretot
quan vam veure
el que portàvem,
que no anàvem
amb una càmera petitona
sinó que els vam muntar
allà un pollastre
que suposo que no imaginàvem...
Cinema de debò,
escolta,
Sí, no, no,
a veure,
tinc l'orgull de dir
que nosaltres estem fent cinema,
la diferència entre el nostre...
Entre el que faig jo
i els llargmetratges
és la durada.
El de més,
t'asseguro que no hi ha cap diferència.
No, no,
i em vaig quedar sorpresa
de veritat
quan casualment
passava pel carrer Major
i des de primera hora del matí
un muntatge extraordinari
i deien,
no, no,
si això és per una escena
de no res.
I us imagina't,
per una escena de no res,
imagina't,
és que és extraordinari.
El cinema és molt car.
Ho és, ho és.
És molt car en temps,
amb diners sobretot.
Sí, sí, sí,
però mira,
tinc la sort
que tot l'equip tècnic
i artístic,
que són gent
que tenen els seus
catxets professionals,
doncs d'alguna manera
s'embarquen amb mi de franc
perquè pensen
que tinc un futur
en aquest món
i que el dia de demà
doncs d'alguna manera
torni a comptar amb ells
quan hi hagi nòmines pel mig,
el qual estaria encantat de fer,
això no ho dubtis.
Estàs molt content, eh, Jesús,
amb aquesta pel·li?
Estic content.
Molt, se't nota.
Estic content perquè
sento que la màgia ha funcionat.
a partir d'aquí,
òbviament és el públic
que ha de jutjar
si això agrada o no agrada o no,
però jo la història
que volia explicar
l'he explicat a Mascreix,
per tant,
estic content.
Aviam,
demà es projecta,
però prèviament
hi ha tota una sèrie de coses
a la ciutat
que tenen a veure
que jo crec que cal explicar-les.
Mira, anirà el camp de mar a veure...
No, no, no, aviam,
fem-ho bé.
Jo concebo el cine
com una activitat interdisciplinar,
que veu de moltíssimes arts
i moltíssimes fonts.
En el cine hi ha música,
en el cine hi ha teatre,
que és la mare de l'interpretació,
en el cine hi ha tot,
hi ha direcció artística,
hi ha carpinteria,
fotografia,
so,
tot el que vulguis.
Llavors,
com que penso que és un compendi
més o menys democràtic
del que és les arts,
doncs d'alguna manera
m'agrada que a les estrenes
també hi hagi tot això.
Llavors,
a l'estrena tindrem
el cantant de Tarragona
acompanyat de Juan Tone
l'equilibrista,
que és el Paco en la luna,
i el Paco ens cantarà
un dels seus temes
que sembla que l'hagi composat
per la mirada obliqua.
De fet,
ens vam conèixer posteriorment
i quan vaig sentir
aquella cançó li vaig dir
escolta'm,
si hagués sabut que això existia
l'hagués posat com a
van deshonorar directament.
Sí, sí, sí.
Llavors ell ens interpretarà
aquesta cançó abans
de la mirada obliqua,
després el Jaume Montaner,
que és actor,
actor de cinema i de teatre,
ell ens farà
una transformació física,
ell és un actor
amb moltíssima capacitat
de...
té una mobilitat impressionant
i ens farà
una transformació física
abans de Glòria
i després presentarem
el Legado,
que és el curt estrella
aquella nit,
no l'estrena, no?
Paral·lelament hi ha hagut
tres fotògrafs de Tarragona
que s'han interessat moltíssim,
de fet han fet
dues mil fotografies
del rodatge
i que són el Pep Escoda,
que són el Manel Granell
i són el Gerard Gené
i aquests tres fotògrafs
presenten una exposició
sobre el rodatge
que es farà a l'antiga audiència
i s'inaugura demà
a les vuit i quart
allà a la plaça del Pallol,
a l'antiga audiència,
no?
A les altes exposicions.
És una exposició
que es diu 3 per 10
i són de les
dos mil fotografies
que s'han fet,
cada un d'ells
ha escollit 10 fotografies
que són les que més els agraden
o les que més expressen
el seu estil fotogràfic.
És molt interessant
perquè semblen
tres rodatges diferents
i és el mateix rodatge.
Jo ja les he vist
i és una passada.
La perspectiva de cadascú
és diferent.
No, el Pep té una perspectiva
per dir-ho així
molt artística,
molt onírica,
el Manel té més d'artesà,
de mostrar els cables,
els saps?
Són tres maneres
molt diferents
de veure el mateix projecte.
I aquesta exposició
anirà acompanyada
per un making-off
que han fet els alumnes
de la família audiovisuals
del Pere Martell
que ha quedat molt xulo
i que estarà allí
bé,
funcionant tota l'estona
i la gent podrà veure
en cinc minutets
com es va fer el regador.
Home,
doncs la seqüència
és anar a l'exposició,
prendre alguna coseta
i després a la projecció.
Això seria ideal,
a la gent cinéfila
li agradarà molt.
L'entrada és lliure,
oberta i gratuïta,
com diuen sempre allò
els programes de mà
en funció de l'aforament
de la sala.
La sala és gran,
és el teatre auditori
i si el temps ho permet.
No, allí no plou.
I l'aforament,
doncs ja saben vostès
com és el teatre auditori
del Camp de Mar.
No cal que diguem res més.
M'agradaria molt tornar a omplir
perquè amb Glòria
ja ho vam omplir,
amb la mirada encara no,
vam ficar 1.200 en la mirada,
amb Glòria
el vam arribar a omplir
i ara seria meravellós
que tot aquest treball
que s'està projectant
cap al públic de Tarragona,
d'alguna manera
el públic de Tarragona al revés
i no me'ls trobés després
per a Tarragona
i dir,
ai, no l'he vist encara.
Hi ha una oportunitat magnífica
per veure el meu cinema
on s'ha de veure,
que és amb una pantalla
de 35 mil·límetres,
amb una pantalla enorme
de 12x4 metres.
Per cert,
que em permeto de recordar
que si algú no coneix
el cinema del Jesús Montlleó,
la secció de cinema
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
té a l'abast els DVDs
i els poden gratuïtament
com tots els serveis
de la Biblioteca
amb el seu carnetet
emportar-se'ls a casa
i veure'ls tranquil·lament.
Per tant,
ningú té excusa
de dir que no coneix
el cinema del Jesús.
Home,
és que jo ja em sap
buscar el Almodó per aquí
i que la mena
m'hauria de dir
Montlleó Ávaro
o el Vull si
tots Almodó
per a mena
ara fixa't,
tots són noms així.
Tens un nom així
també bastant artístic.
Sí, això Montlleó
a Madrid
te prometo
que se'ls entrava la llengua
això del Montlleó
que diuen Montleón
i Montllau
i jo què sé.
El cas és que et diguin.
Sí, sí, sí.
Com sigui que et diguin.
Mira, per seguit
de crometratges
tinc l'honor de ser
aquell d'Egafes de Tarragona.
Sí, sí, el de Tarragona.
Aquell que té cine
en Tarragona.
En Tarragona,
en cine.
Quina cosa més estranya.
Demà l'estrena
amb tots els honors
i allò amb una miqueta
d'Star System
com ha de ser.
Sí, sí, home.
Podrem veure les actrius
en directe
i l'Ullol
que també ens pugui
ara l'escenari, espero.
Molt bé.
I sobretot espero
que sigui al·legantment familiar
que és com m'agrada
que siguin els meus estrenos.
I després què?
Què es fa després?
Home, després l'equip...
Per ensenyar la...
No, no, a veure,
privadament que feu
una mica de festa,
només faltaria.
Però hi ha un cop feta la festa
una mica descansats,
nervis fora.
Aleshores,
com es comença
a portar la pel·lícula
pels puestos?
A veure,
el món del crometratge
no deixa de patir
un cert grau
de certa manipulació.
O sigui,
hi ha festivals
que estan copats
per certa gent,
com en tot, no?
Però és un món
que dins de...
És com internet, no?
És quasi bé lliure.
I llavors,
això és bo i és dolent.
O sigui,
el nom Jesús Montlleó
dins del circuit sona
perquè els meus treballs
anteriors han funcionat molt bé,
però això no fa...
Realment no garanteix
la meva presència
en festivals.
Però com a mínim
t'agafen el telèfon
que hi hagi molt
en aquest món de lloc.
No, no, no.
Saps com es fa això?
Bàsicament són nors d'internet.
Tots els festivals
tenen el pagina web penjada
al boletín de inscripció
i les normes
i amb un sobre tancat
els has d'enviar
el DVD o el VHS
amb tot el que et demanen
quant a especificacions tècniques,
qui l'ha fet,
qui l'ha deixat de fer,
qui surt i no deixa de sortir,
la fitxa que en diuen
i això s'envia tot.
I després esperar
que soni el telèfon
o arribi al correu?
Exacte,
que t'arribi que digui
sentim-nos,
lamentam-nos,
comunicar-li que soc corto i tal
o sí,
por favor,
traigalo que nos ha encantado
y lo queremos
en la sección oficial
de tal festival, no?
Si sona la flauta
d'alguna manera
ens agafaran
a molts festivals
i si no,
doncs no succeirà.
Això és una cosa
que no...
Amb la mirada obliqua
tenia tots els ombres
per no fer absolutament res
començant,
perquè era un curt
en català
en una època
en què ja governava el PP
i que hi havia
una certa tendència
a...
Si, aquests temes no...
No, i més...
No, i més et diria més.
Ja no per un anticatalanisme,
sinó que molta gent
que és de fora,
la meva parella
és mexicana,
és de Càdix
però visc molts anys de més
i ella m'ho diu
m'agrada molt
però que estigui fet en català
em sona raro.
És com a nosaltres
veure pel que les subtitulades
ens agrada preferir
el doblatge
tot i que hi ha molta gent
que prefereix el subtitulat
per tant,
a nivell de...
Era un desvantatge
que fos en català
i mireu quin bombasso
mediàtic va ser, no?
Sí, sí, mai saps el que...
És el que et dic,
jo penso que si tu fas
generosa i honestament
treballs
hi ha gent
que penso que els pot recollir
i de fet
doncs d'aquí un any
o dos anys
ja ens seguirem parlant
si he tingut molt d'èxit
i si no
doncs un altre treball, no?
Podríem dir que fa
només hores
que pràcticament
has acabat aquest treball.
Vaig a buscar la còpia
el divendres al dematí.
Arribaré el divendres
a la tarda aquí
i li donaré
el projeccionista
que l'enteta del forn.
Per tant,
és una impertinència
preguntar-te
què faràs d'aquí uns mesos
si tens previst
alguna altra peli o...
No, no, no.
De moment
moltes hores d'internet
i intentar que vagi
molts festivals.
Volem intentar
festivals internacionals
tenir una versió
subtitulada a l'anglès
i a veure
volem enviar
a un parell de 3 festivals
de Montreal
alguns festivals interessants
i si aquests festivals
ens agafen
vol dir que el curt
pot tenir una...
Aquesta vegada
volem intentar voler
internacionalment
perquè amb els altres
ja ho hem fet
però de manera molt petiteta.
O sigui, jo des de la meva
petita talaia
llançant així ams a l'aire
i no és la manera.
Ara penso que hi ha
una xeria de gent
que em pot donar suport
i intentarem una aventura
més forta,
llançar-ho més potentment, no?
Doncs nosaltres
la cita més immediata
la tenim demà
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
prèviament a l'àntiga audiència
amb aquesta exposició
fotogràfica
del treball fet al Legado
i després esperarem
com el Jesús
que arribin els missatges aquells
Jesús Malleu
amb la seva pel·lícula
Legado ha guanyat
el premi al festival
No mentis el dimoni
que després no passen
aquestes coses
No dic res més
però...
Això com els toreros
és de groc aquí
D'acord, doncs ho deixem aquí
Demà a l'estrena
no ens la podem perdre
tothom està convidat
només faltaria
tota la ciutat de Tarragona
al Teatre Auditori
del Camp de Mar
A tu t'agrada la cosa
de la festa també, no?
Home, jo treballo molt
però el poquet temps llibre
que el tinc
sóc com una botella
de xampany o de cava
que explodis i puf
Sí, sí, m'agrada la festa
Doncs jo imagino
que estaràs mirant molt
les cares dels espectadors demà
Per un furadet
Mira quina cara fa
Per una banda
m'hiro la cara
i per l'altre programa de festes
A veure què fem després
Jesús, enhorabona
A vosaltres
Moltes gràcies per tenir-me aquí
Ha estat un plaer com sempre
I molta sort
Esteu convidats nosaltres també
a venir a l'estrena
Perfectament
Adéu-siau
Fins a sempre
Adéu, adéu