Un minut i serà un quart d'onze del matí.
Com us anunciàvem fa un moment, ara saludarem Jordi Sendra,
el nou regidor responsable de l'àrea de territori i urbanisme
de l'Ajuntament de Tarraona.
És el substitut d'Àngel Fernández,
que era tinent d'alcalde d'Urbanisme
i que va dimitir fa uns dies, com tothom sabrà,
per l'afer de Terres Acabades.
Avui, justament amb Jordi Sendra,
volem parlar dels nous projectes del futur de la nova etapa
que s'obre a l'àrea d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarraona.
Jordi Sendra, però, no és nou com a regidor
a l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarraona.
Fa dos anys que ha estat l'encarregat,
el màxim responsable de l'àrea de serveis públics,
o l'àrea coneguda més popularment
com la que porta la brigada municipal.
Jordi Sendra, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i felicitats.
Gràcies.
Com m'arriba a aquesta àrea d'urbanisme,
de territori i urbanisme de l'Ajuntament de Tarraona?
A veure, jo hi arribo com...
A veure, la gent que em coneix sap que sóc una persona
que en els dos anys que porto de regidor
m'he pres totes les coses des del punt de vista molt personal,
amb molta il·lusió, amb moltes ganes,
amb molt d'esforç d'hores.
I aquesta és l'estratègia,
és a dir, els problemes poden ser més grans,
l'àrea pot ser més gran, més complicada,
però la il·lusió i les ganes de treballar per la ciutat
són les mateixes.
Sí que és veritat que jo he estat molt feliç
aquests dos anys a la brigada municipal
i deixo molts bons amics,
hem treballat molt bé,
hem aconseguit moltes coses,
en quedaven moltes per fer,
però evidentment hi haurà un nou regidor
que estic absolutament convençut que les durà a terme.
Passa de les petites coses
als grans projectes, d'una manera, no?
Els petits projectes als grans projectes.
Jo sempre deia quan venia a la ràdio,
quan parlàvem a la premsa,
que jo era l'home del dia a dia,
de les petites coses.
Del fanal i de la rajola.
Exacte, els petits canvis són poderosos,
com deia el capitan Siam.
Jo era l'home que feia aquestes petites coses.
Bé, m'ha tocat assumir aquesta responsabilitat,
l'assumeixo amb tota la il·lusió del món,
com sempre,
i a més a més,
com que Tarragona és una ciutat
que no s'acaba amb terres cavades,
que té molts projectes endavant,
a tirar endavant,
té molts projectes importants,
doncs aquí estic jo per tirar-los endavant.
Arriba, creu, des d'un punt de vista,
des d'una perspectiva política,
en el pitjor moment
per l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona?
I, per tant, el moment més complicat
perquè vostè assumeixi aquesta àrea d'urbanisme?
Jo sempre, a veure,
jo aquests dies he dit que,
lamentablement,
jo vaig entrar de regidor
perquè es va morir un company,
l'estimat Manel Delamo,
i ara assumeixo l'àrea d'urbanisme,
doncs perquè n'ha dimitit un altre,
l'Àngel Ferrandez.
Jo insisteixo que,
independentment que pugui ser un moment dur
per l'equip de govern,
la millor manera de demostrar a la ciutadania
que l'Ajuntament continua treballant
i que l'equip de govern continua treballant
i que continua tenint ganes
i continua tenint il·lusió
és tirar endavant els projectes
que té ja programats.
És la millor manera.
És a dir, jo crec que la ciutadania,
al final,
el que entendrà
és que se li facin les obres
que té sol·licitades
i reclamades i reivindicades.
L'alcalde Nadal deia ahir
amb tota claredat
que està disposat a acabar el mandat
fins al 2007
i que té tot el suport del partit
per continuar endavant
amb l'alcaldia de Tarragona
després de la farda de Terrascavades.
Converteix aquesta postura?
Naturalment.
Ha de ser d'alguna altra manera.
És a dir,
l'alcalde Nadal
és un alcalde escollit democràticament
pels ciutadans de Tarragona
per, jo diria,
rectificam si m'equivoco
per quarta vegada.
Ningú dubta.
Ningú dubta
que és l'alcalde de la ciutat
i que el període legislatiu
és del 2003 al 2007.
I l'altre
és fer volar coloms
i mala fe
per a algú
que tingui interès
en posar més llenya el foc
en aquests temes.
El nou responsable,
el nou regidor d'urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona,
què farà
amb el projecte
de Terrascavades?
A nosaltres
a Terrascavades
es farà
el que ens digui la Generalitat.
Jo crec que aquí
i d'una vegada
s'ha de saber dissociar
el que és
el tema estrictament personal
del senyor Àngel Fernández
i el que és
el tema estrictament urbanístic
del projecte,
la bondat del projecte.
jo estic convençut
que el projecte
de Terrascavades
és un projecte
necessari
per a la ciutat,
per a la seva estructuració,
per a la regularització
d'aquell espai
en el qual
hi ha unes persones
que viuen
en la més franca
il·legalitat
i aleshores aquest projecte
ajudava a moltes coses.
Ajudava a posar-hi vivendes
per abratir el cos del sol,
ajudava a posar-hi vivendes
per acabar d'estructurar
la ciutat,
ajudava a construir carrers
i fer zones verdes
i a enllaçar
barris importants
com Sant Pere i Sant Pau
i la zona de Llevant.
Jo crec que urbanísticament
és un projecte
que és impecable
i de fet
si es qüestionés
urbanísticament
aquest projecte
per part del conseller
estaria desautoritzant
la Comissió d'Urbanisme
perquè la Comissió d'Urbanisme
l'ha aprovat
quan ha tingut ocasió,
és a dir,
se'ns va demanar
que s'havien de fer
unes connexions,
les vam fer
i damunt de la taula
urbanísticament
el conseller té un projecte
en el qual
s'ha adaptat
a totes les demandes
que ens ha fet
la Conselleria de Política Territorial
i la Comissió d'Urbanisme.
Per tant,
jo entenc que no pot
qüestionar el tema urbanístic,
el tema del vot,
etcètera, etcètera.
En qualsevol cas,
nosaltres farem
el que ens digui
el Consell de Política Territorial.
Però que quedi ben clar
que no serà
un segon fortí de la reina.
És a dir,
aquí hem d'assegurar també
i valgui la redundància,
la seguretat jurídica.
És a dir,
no ens tornarà a passar,
vostès estava en el fortí de la reina,
una llicència donada
pel govern socialista,
per l'equip de govern socialista
d'aleshores
i al final
qui ha de pagar,
la ciutadania.
És a dir,
aquí el que no podem fer
és crear expectatives
i després
que hàgim de tirar enrere.
Nosaltres vetllarem,
tenim instruccions de l'alcaldia
de vetllar
amb el tema de llicències
perquè no es produeixi
un segon fortí de la reina.
Això que quedi molt clar.
Vostè, senyor Cendra,
com a regió d'urbanisme,
és partidari
tal com està ara
del projecte de Terrascavados
o seria també partidari
de fer alguns retocs,
algunes modificacions
al projecte urbanístic
com a tal?
A veure,
jo crec que el projecte urbanístic
és bo.
El projecte urbanístic
és bo.
I si tots els retocs,
és a dir,
si tot el projecte urbanístic
de Terrascavados
que té, per exemple,
el Partit Socialista
és fer les avingudes
en curva
en lloc de fer les rectes,
doncs
faltats d'idees estan.
Faltats d'idees estan.
Jo crec que és un bon projecte.
Massa edificis,
massa edificacions
i poques zones verdes,
com diuen alguns opositors
al projecte?
Escolta,
hi ha una bona quantitat
de vivendes,
però hi ha una bona quantitat
de mèdons quadrats
de zones verdes.
és a dir,
si la normativa t'obliga,
et marca un mínim
i un màxim
de mèdons quadrats
de zona verda
en el qual tu et pots moure,
nosaltres estem
quasi tocant al màxim.
És a dir,
no és allò de dir
escolti,
és que vostès han de fer
10.000 mèdons
de zones verdes,
doncs en fem 10.000.
En poden fer entre 10.000
i 50.000.
Nosaltres en fem 49.000.
És a dir,
estem en el màxim
de zona verda,
en el màxim
que es pot fer.
És a dir,
que no se'ns digui
que només hi ha vivendes,
perquè no és veritat,
hi ha grans avengudes,
hi ha zones verdes
integrades
en les mansanes
i llavors hi ha zones verdes
absolutament públiques.
Jo crec que
en conjunt
és un bon projecte.
Per acabar amb aquest tema,
té la sensació,
malauradament Jordi Sendra,
des d'un punt de vista personal,
que arrenca
com a regidor d'urbanisme
amb una mena de llosa,
que és el tema
de Terrascavades?
No, no, no,
en absolut.
És a dir,
insistint que nosaltres
farem el que ens digui
la conselleria
i deixant clars
els termes
en què ho he deixat clar,
jo crec que
jo no tinc cap llosa
a l'esquena,
jo crec que el que tinc
és molta feina per endavant.
Jo crec que tenim
dos anys i mig
en els quals
s'han d'executar
projectes molt importants
per la ciutat
i això és el que m'il·lusiona,
això és el que m'esperona.
Jo crec que
al final d'aquesta legislatura
la ciutadania
sabrà valorar
si tot es queda
en el tema
Terrascavades
com sembla
que vulgui ser
per part de l'oposició
o si al final
hem aconseguit
tirar endavant
obres importants
per la ciutat
que això,
al cap i a la fi,
insisteixo,
i això és el que
la ciutadania espera.
Girem full, doncs,
parlem del present,
mirem el futur,
canviarà, per cert,
abans de parlar
de projectes concrets,
canviarà
la política urbanística
de l'Ajuntament de Tarragona
amb Jordi Sandra
al capdavant,
a partir d'ara?
En quin sentit?
És a dir,
la política urbanística
es fa
d'acord amb uns criteris,
nosaltres tenim
una visió de la ciutat
que existia
i existeix,
jo sempre,
jo no entraré mai
en el tema
del senyor Ângel Fernández,
però jo entenc
que l'urbanisme
que s'ha fet
ha sigut un bon urbanisme,
si no haguéssim tingut,
l'equip de govern
que hem tingut,
encara la Rambla
s'acabaria
a la font del centenari
i no hi hauria
via el Brian
i no s'hagués fet
la primera fase
de la via Augusta,
etcètera, etcètera.
Jo crec que
com a projecte
urbanístic de ciutat
continua sent el mateix,
continua sent el mateix.
Relacions
amb els altres grups,
el temps ho dirà
i vosaltres sabeu
que jo sempre he sigut
un home
que a mi no m'ha costat
gens parlar amb la gent,
ni amb la gent del carrer
ni amb la gent dels altres partits,
podem parlar de moltes coses,
però és evident
que nosaltres
aplicam el nostre
programa electoral,
el programa electoral
diu clarament
quines són les obres
que hem d'emprendre
i és el que estem fent.
Doncs vinga,
parlem de projectes
perquè a més,
Jordi Sendra,
i ho explico als oients
que evidentment
no poden veure els estudis,
veiem ben carregat
amb una llista
ben llarga
de projectes.
Jordi Sendra...
És bonic tenir projectes.
I té una prioritat
de tota aquesta llista?
Hi ha una prioritat,
una primera cosa
que vulgui tirar endavant?
Mira,
n'hi ha moltes.
Jo distingiria
entre el que ja tenim
adjudicat,
projectes adjudicats
i que per tant
ja estan a punt de començar,
és a dir,
jo crec que durant aquest mes d'octubre
iniciarem moltes obres
i aleshores
n'hi ha d'altres
que poden trigar més
però que són molt importants
per a la ciutat.
Per exemple,
el Pla Parcel 2
jo crec que és bàsic
i importantíssim
per a la ciutat.
El Pla Parcel 2,
per dir-ho d'una manera intel·ligible,
és l'urbanització
de la zona
darrere de Joan XXIII.
Cal recordar
que és una zona
que va des de
quasi bé
les Torres Roma
fins a l'autopista
i fins a la carretera
de Valls.
I això inclou,
i això inclou
pels detractors
de la política urbanística
de l'Ajuntament,
inclou 13 hectàrees
de zona verda.
I no em cansaré mai
de repetir-ho,
sempre se'ns diu
que falten zones verdes.
13 hectàrees
de zona verda.
Aquest projecte
del Pla Parcel 2
començaran les obres
a molt trigar
acabant
el primer trimestre
de l'any que ve.
És a dir,
està amb licitació
i aleshores
el podrem començar
abans
d'acabar
el mes de març
de l'any que ve.
Aquest pla
vol dir obrir carrers,
en fi,
fer tots els serveis...
Vol dir urbanitzar,
vol dir carrers,
serveis,
clavegram,
enllumenat,
tot el que es considera bàsic
i a més a més
un jardí imponent
i impressionant
tocant el riu.
13 hectàrees
que són molts metres quadrats.
Aquest és el projecte
més important
d'expansió urbanística
ara mateix de la ciutat?
Miri,
en tenim uns quants.
Jo,
si em permet,
si em vol preguntar,
podem fer-ho així.
Però jo li llegiria
uns quants
dels projectes que tenim.
El projecte
d'urbanització
de la UA 27,
el que és la Via Augusta,
per dir-ho d'alguna manera,
que va entre
l'hotel Estari,
el torrent
d'allà a la vall
de la Rebassada
i entre la Via del Tren
i la Via Augusta,
que és d'ús residencial.
Això ho tenim enjudicat
i està en execució.
Aquest és important.
Aquest posició
no és tan important,
però com que me l'han reclamat
moltes vegades els veïns,
ho vull mentar.
L'ajardinament
de la rotonda
de l'Avinguda Catalunya
i l'Avinguda d'Antorra
està adjudicat,
estan a punt de començar.
Insisteixo,
aquest mes d'octubre
començarem moltes coses.
Entre elles,
l'ajardinament aquest,
perquè els veïns
el reclamen,
que es corta,
que el Ministeri...
Per què triga tant,
per cert?
Perquè s'havia d'adjudicar,
perquè hi havia dues fases,
la que feia el Ministeri
i la que feia nosaltres.
doncs la licitació
ha anat com ha anat
i ara està adjudicat
i ara comencen.
Per exemple,
una altra cosa
que vostès diran,
això no és prioritari
per la ciutat,
però pels veïns d'Entrepint
sí que ho és,
el local social.
El local social
està adjudicat
i a punt de començar.
Local social
pels veïns d'Entrepint.
Un altre tema
que pot ser
no important globalment,
però és molt important
per Sant Salvador,
la llar de jubilars
de Sant Salvador.
Ha estat adjudicada
i a punt de començar.
Un altre,
que dintre d'aquesta línia,
l'Escola Brassol
de Sant Pere i Sant Pau,
l'adjudiquem aquest dilluns.
Una que considero jo
que és molt important
per la ciutat,
la prellongació de la Rambla.
La prellongació de la Rambla,
com vostès saben,
es va adjudicar
fins a la plaça
de la Generalitat,
estan a punt de començar.
Jo, de fet,
aquesta tarda
tinc una reunió
amb els directors de l'obra
sobre el terreny
per acabar de polir
quatre detalls
i es comença ja.
Es comença ja.
Però cal dir
que si no falla res,
jo a finals del mes d'octubre
tindré enllestit
el projecte
per continuar
la remodelació de la Rambla.
Per tant,
podríem,
a començaments de novembre,
durant el mes de novembre,
iniciar la licitació
del segon tram
de la prellongació de la Rambla.
L'acabar de la plaça
de la Generalitat
fins a la plaça
de les Coses Catalanes,
que crec que també
és absolutament necessària.
És a dir,
l'Avinguda Francesc Macià
crec que li convé
i crec que
no podem esperar
aquí un any o aquí dos,
ho volem fer ja.
Ho volem fer ja.
Per tant,
si a finals d'octubre
tinc el projecte enllestit,
iniciem la licitació
al mes de novembre.
Aquesta és una obra capdalt.
Finalment,
n'hauríem aconseguit.
Abans es deia
que teníem la Rambla
més llarga del món
perquè anava
del Mediterrani a l'Atlàntic.
Ara va del mar al riu,
potser és més curta,
però físicament
és molt més llarga.
Jo crec que serà
una obra imponent,
una obra de ciutat
absolutament.
La Piscina de Bonavista
inicia
amb les obres dades
al mes d'octubre.
La plaça
del Tarragonès,
la plaça
que es diu
del Centre Civil de Terrafort
també està adjudicada
i estan a punt de començar.
I aleshores
tenim en fase
de licitació,
és a dir,
que està en procés
de licitació,
és a dir,
ho tenim fiscalitzat,
tenim els diners,
només falta
fer el procés
absolutament reglamentari
de treure l'obra de licitació
i adjudicar-la.
La zona verda
del carrer Pompeu Fabra,
que era una obra important
i demanada,
la rotonda de Pere Martell,
la rotonda
que està per damunt
de la que existeix avui,
que fa molts mesos
que està balitzada
i els veïns diuen
«No, hombre!»
Sembla que hagi
«Cachondeo»,
de dir «Escolti,
això ho pensen tenir
tota la vida».
Bueno,
que sàpiguen
que primer es posen
les balisses
i després es licita
i s'executa.
S'executarà
i està en licitació.
La pavimentació,
que aquí també
hi havia molts veïns
preocupats pel tema
pavimentació,
voreres i enllumenat
del carrer Castellers,
allà on hi havia
el CAP de Sanitat
darrere de l'Ambigú
de Catalunya,
això també està
en fase de licitació.
Està en fase
de licitació
en el recinte final
del Palau de Congressos,
allà on hi havia
aquella carpa,
allà s'hi fa
un edifici
perquè allotgi
tots aquests esdeveniments
sense que hi hagi
d'haver la carpa,
és a dir,
la funció que feia
la carpa
la farà aquest edifici.
També es faran
voreres,
estan en licitació
les voreres
del carrer Joan Maragall,
on hi havia
l'antic Cine Capitola,
on hi ha
les oficines,
crec,
de la Tecla.
I aleshores
iniciem,
és a dir,
això és el que està
en fase de licitació
que ja s'està movent
i ara iniciem,
és a dir,
comencem el procediment
per licitar
projectes com per exemple
la zona verda
del carrer Comerç,
que és allà a l'estació,
allà on hi ha
aquella minidepuradora,
doncs tota aquella zona
la remodlem tota.
L'accés a Bonavista
per la 340,
que també és molt reclamat
pels veïns,
que com vostès sabran,
nosaltres vam fer
un jardí magnífic
a l'entrada de Bonavista
i ens falta completar
des de la 340
fins a l'interior
del carrer 20
la vorera.
I aleshores
aquesta vorera
ja està iniciat
el tràmit
de licitació.
Un tema molt important
també,
l'enllumenat
del carrer
Sant Antoni Maria Claret
i Joana Jugant.
És que val la pena
perquè parlem de coses
que li interessen
potser en una fracció
petita
de la ciutadania
però que al final
és el que
se'ns reclama
i és el que volem donar
i volem executar.
L'enllumenat
de Sant Antoni Maria Claret
i Joana Jugant,
la perllongació
de Santa Joaquim
de Badruna
pel carrer
Estanés Lalt Figueres,
que és un tros
de carrer que ens falta,
allà hi ha un hotel
a la cantonada,
ens falta aquell tros de carrer.
Les voreres
i l'enllumenat
del passeig Rafel
de Casanovas,
el pont d'Armes
i Robert de Guiló,
que és una zona
que estava bastant degradada
al tema de les voreres
i també iniciem
la licitació
per poder-ho executar.
La remodelació
del carrer
Gasòmetre
i Plaça Ponent.
Aquí,
això entraria
dintre del que diríem
les rodalies del mercat,
que volem fer-ho
en dues fases,
la primera fase
és aquesta,
Gasòmetre i Plaça Ponent,
i en la segona fase
hi entraria
Reding i Fortuny,
que crec que també
és absolutament necessari.
Independentment
que s'executin
les obres
de remodelació
del mercat central,
amb les quals
subentarem també
la queixa
dels veïns
sobre la plaça
Corsini,
clar,
si l'arreglem,
però després
ja hem de fer obres
i l'han de tornar
a desmanegar
perquè la tornem
a arreglar després,
doncs l'arreglarem
amb la remodelació
del mercat.
Doncs les rodalies
ho executem
per fases
i comencem
amb aquesta
que és
Plaça Ponent
i Gasòmetre
i continuarem
amb Reding i Fortuny.
Ampliació
de voreres
del Febre Riu-Clar,
etcètera,
etcètera.
És a dir,
de fet,
senyor director,
a mi Ricard,
de fet,
hi ha molts projectes,
la ciutat té feina,
és a dir,
l'Ajuntament
en cap moment
ha deixat de treballar.
Nosaltres tenim
tanta feina
que jo
és a dir,
venir a parlar
amb vostè
d'urbanisme
i parlar
tota l'estona
de Terrescavades
m'hagués sabut greu.
Jo crec que era important
poder parlar d'això.
M'he deixat un tema
que sí que el voldria comentar.
A mitjans d'octubre
tindrem el projecte llest
per la casena
de la Guàrdia Urbana
i val la pena dir-ho.
Val la pena dir-ho.
Perquè la Guàrdia Urbana
també treballa
en unes condicions
que requereixen
d'un nou espai,
una nova infraestructura
per...
Jo crec que és
absolutament merescuda
i que a mitjans d'octubre
tindrem el projecte llest
per tal de poder-ho tirar endavant.
Alguns detalls,
doncs,
li pregunto sobre alguns detalls
d'alguna de les coses
de la llista llarguíssima
de projectes que ha augmentat.
Aquest de la caserna
de la Guàrdia Urbana
recordem que aniria
al PP2,
és a dir...
El Pla Parcial 2
juntament amb la caserna
de la Guàrdia Civil.
De la Guàrdia Civil.
A veure,
a mi m'interessa remarcar
la de la Guàrdia Urbana,
lògicament perquè és la policia local,
és la nostra policia local.
Aquest Pla Parcial 2
que ja es mantava en fa uns minuts
que és segurament
un dels projectes urbanístics
més importants d'expansió
de la ciutat
podria començar
calculem uns 18 mesos.
Es podria allargar fins a 20,
no més de 20 mesos.
Molt bé.
Tema via Augusta.
Han començat les obres
a l'interior dels carrers,
a l'urbanització de la zona,
però també s'ha de fer
la pròpia remodelació
de la via Augusta,
de les voreres,
de l'enllumenat,
és a dir,
donar-li un disseny similar
al primer tram
que hi ha fins a l'hotel Estari.
Això quan començaria?
Mira,
nosaltres tenim feta...
Ens falta fer l'aprovació definitiva,
que la podem fer demà mateix,
però ens falten
un parell d'expropiacions.
Vostè sap que a vegades
per fer els carrers
no tot l'espai és municipal.
I a vegades
els veïns s'hi avenen
i a vegades no s'hi avenen.
I aleshores a vegades
és costós fer una expropiació
i a vegades
és més fàcil.
En aquest cas
ens falten
un parell d'expropiacions.
Però una vegada fetes,
a veure,
és evident que
aquest segon tram
de la via Augusta,
a l'igual que la prollongació
de la Rambla,
doncs crec que és un tema capdalt
i que l'atindrem acabadíssim.
El 2017, evidentment,
estarà acabadíssim.
Però bé,
que en el moment
d'expropiacions que ens falten
ho trobarem a licitació immediatament
perquè fa molta falta,
fa molta falta.
I un altre del tema
que la veritat
és que no me n'hem recordat
de dir-ho,
però crec que també és important,
els accessos a boscos.
És que ara parlàvem d'expropiacions.
Els accessos a boscos
és un projecte
molt reivindicat pels veïns
i que ens hem aixecat molt
durant aquest temps
amb tota la raó del món
i estàvem en el mateix problema,
problema d'expropiacions.
Com vostè sap,
l'entrada de boscos
per la ciutat residencial
és complicada, estreta
i ha sigut molt complicat.
Tenim fetes
totes les expropiacions ja.
És a dir,
ja no ens falta res.
Per tant,
és un d'aquells temes
que l'hem de començar,
jo diria que hi ha.
Escoltant-lo parlar ara
i pels gestos fins i tot
i dient que hi ha
moltes més coses,
evidentment,
més enllà de Terrescavades,
ha arribat potser
a la regidoria d'Urbanisme
amb la sensació
que hi havia alguns temes
que s'havien aturat
una mica
durant aquests dos o tres últims mesos
per tota la polèmica política
que han voltat a Terrescavades
i que ara justament
el que vol vostè
és gestionar-los
amb molta més rapidesa.
A veure,
jo crec que,
efectivament,
el mes d'agost
ha sigut,
agost i setembre
han sigut durs,
han sigut durs
per l'equip de govern,
per els seus polítics,
però també han sigut durs
pels funcionaris
perquè se'ls ha posat en qüestió.
I jo crec que
un dels errors polítics
més grans
que es poden cometre
és posar en qüestió
uns funcionaris
que treballen per tu.
Des del govern
o des de l'oposició,
però treballen per tu.
I aleshores
se'ls ha qüestionat molt
i,
hombre,
hem hagut de deixar passar
aquests dos mesos
perquè,
d'alguna manera,
internament,
les coses tornessin a...
És a dir,
que la sang no arribés al riu
i que tots poguessin tornar
a començar a treballar
i continuar
amb el que dèiem
dels projectes de ciutat.
Sí que han sigut dos mesos
espessos
i,
a veure,
jo pel que fa referència
a l'art d'urbanisme
li asseguro
que tinc a tothom
preparat.
A veure,
preparat sempre ho han estat,
però,
vull dir,
amb les ganes
de continuar
treballant
en els projectes
que la ciutat ens demana.
Disposats,
per dir-ho d'alguna manera,
metafòricament,
a emprendre
una cursa
d'atletisme
allò ben intensa.
Bueno,
la de sempre,
la de sempre.
A veure,
jo,
una de les satisfaccions,
una de les satisfaccions
i de les tranquil·litats
que tinc jo
com a tenent
d'alcalde d'urbanisme
és que sé que compto
amb uns funcionaris magnífics,
amb un equip fantàstic.
La senyora cap d'urbanisme
és una professional
de primer nivell,
la senyora Teresa Milà.
El senyor Lluís Ulló
és un professional
de primer nivell.
Els arquitectes,
el personal en general,
els arquitectes,
els redactors
de la modificació
del plat general
són uns cracs,
per dir-ho d'una manera
molt gràfica
i entenedora.
I això em dona
molta tranquil·litat.
Dóna molta tranquil·litat.
Hombre,
sí que les directives polítiques
les marquen
el tinent d'alcalde,
però si saps
que estàs recolzat
per un equip
de primera línia,
s'ho dona molta tranquil·litat.
Avui hem fet
un repàs ràpid,
però intens,
amb molts dels projectes
que té
l'àrea de territori
i urbanisme.
A partir d'aquí,
i amb la nova etapa
que s'obre
amb l'arribada
de Jordi Sendra
com a nou tinent
d'alcalde de l'àrea
de territori i urbanisme,
a partir d'aquí,
des del matí
de Terraona Ràdio,
anirem abordant
aquestes
i d'altres qüestions,
segurament amb més detall,
i podrem anar explicant
els projectes
amb més deteniment.
Alguna cosa per acabar, Jordi?
Hombre, a mi m'hauria agradat
parlar dels pressupostos
de l'Estat
amb el tema
de la variant
de la 340.
Em permets que ho faci, oi?
Jo crec que
és butxornós
que no hi hagi
pressupostat
ni un duro
per la variant.
I és encara més
butxornós
indigne
que es digui
que hi haurà
una partida
extrepressupostària
quan
les partides
extrepressupostàries
són
per projectes
que executen
empreses
de l'estil,
és a dir,
la Generalitat,
per exemple,
quan encarrega
l'Estat,
que és l'empresa
que fa les obres
de la Generalitat,
aleshores sí que pot ser
extrepressupostari.
Però és que l'Estat
què té?
Té GIF,
que són infraestructures
ferroviàries.
No té d'obres.
Per tant,
no hi pot haver
partida extrepressupostària.
És a dir,
aquí la Generalitat
ens està enganyant.
No hi ha ni un duro
i ens sembla indigna.
I no m'estranyaria
que els veïns
de la Mora
i d'altres llocs
de les organitzacions
de Llevant
es revoltessin.
Amb la qual cosa
en tindrien
tot el dret,
perquè realment
és un escàndol.
Tampoc hi ha diners
per la façana marítima?
No hi ha d'haver diners
per la façana marítima.
No hi ha d'haver diners
per la façana marítima.
És a dir,
en el punt
que es va deixar
el tema
de la façana marítima
abans de les eleccions
del Congrés dels Diputats,
només faltava
l'assignatura
del conveni
entre les parts,
entre les administracions,
integrants,
de manera que en aquest conveni
ordenava la constitució
d'aquesta empresa pública.
Empresa pública
és la que hauria de gestionar
el tema
de la façana marítima.
És a dir,
no n'hi ha d'haver de diners.
El que hi ha d'haver
és la voluntat
de tirar-lo endavant.
I seria imperdonable,
jo com a ciutadà
em sentiria traït,
que hi hagués
algun partit polític
que ho endarrerís
i no volgués tirar endavant
el tema del conveni
i volgués posar pals
a les rodes
perquè no es pogués tirar
endavant la façana marítima.
Aquest sí que és el projecte
del segle XXI de Tarragona.
Aquest sí que ho és.
I si alguns es creuen
que arribant al 2007
amb les eleccions guanyades
i que la façana marítima
l'executaran ells,
doncs s'equivoquen.
S'equivoquen.
I seria imperdonable
que posessin pals a les rodes
per tal d'evitar
que ho faci
l'equip de govern actual.
Així acabem.
Jordi Sendra,
nou tinent d'alcalde
de Territori i Urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona.
Moltes gràcies
i sobretot molta sort
en la nova responsabilitat.
Moltes gràcies
i com sempre
a la vostra disposició.
Fins la propera.
Bon dia.