Dissabte a la tarda, a la plaça de les Cols, aquí a Tarragona, celebra
la mostra d'espectacles al carrer a càrrec de diversos grups joves,
de música, però també de teatre, i de dansa de la ciutat.
Ara en parlarem d'aquestes arts, de la dansa, del teatre, de la música.
Ho farem en conversa amb el Tècnico de Joventut i Festes de l'Ajuntament,
en Toni Martí. Toni, què tal, com estem?
Hola, bon dia, molt bé.
També s'acompanya en Toni, has vingut acompanyat de molta gent.
Sí.
Sí, com som? Tres, quatre, cinc, sis, Déu-n'hi-do, eh?
Bé, ens acompanya en una banda, l'Amanda, de Nobres.
Amanda, què tal, com estàs?
Muy bien, gracias.
L'Amanda és una de les integrants d'aquest grup,
que farà una obra que es diu, em sembla que és un espectacle de circ,
que es diu L'home, goma i lluna, llunera.
Sí, sí, és de circ, però també...
Apropa-te una mica amb el micrófons, si no ho sentirem bé.
És de circ, però també és teatre gestual, més bé.
Teatre gestual. Ara en parlarem de l'obra, eh?
No patiu, que tindrem temps de parlar-ne fins a les dotze de totes les obres.
Miquel Àngel, què tal?
Miquel Àngel és de Primats pel Teatre,
que feu una obra que es diu Refugiats TV.
Això de què va? Això és dansa, no?
Bé, és una mescla, una mica més...
La definició posa també acció, intentem que sigui una mica així interactuant entre el públic.
Bé, també en parlarem, també, no patiu, no patiu.
La Mercè i l'Alexis, que són del Vis de Benadi, que fan l'obra fa una escènica.
Es tracta d'una obra d'uns 15 minuts més o menys de durada.
Mercè, Alexis, bon dia, benvinguts.
Hola.
Ja ho sé, ja he dit 15 minuts, sí, més o menys, o depèn, depèn del que duri, no?
Perquè això va comparar.
Sí. Home, vam quedar que faríem espectacles de 20 minuts com a màxim.
Com a màxim, ja...
Si no ho recordo malament.
No, això ho vam decidir entre tots, eh?
De tota manera, el teatre, escolta'm, el teatre és viu, no?
Vull dir que...
És durar, vols dir.
Sí, pot durar 10 o més, no? Fins i tot.
Maribel i Raquel, bona tarda, bon dia, benvingudes.
Hola, bon dia.
Escoltem-me, vosaltres, sou del grup Màrmara i fareu dansa-fusió.
I el que fareu és improvisar una miqueta, no?, sobre l'escena.
És un repte. Aquest any hem volgut presentar una cosa així, diferent.
I tot serà improvisació des dels músics que venen,
des de les ballerines, des de les pintores o pintors
que també pintaran el que nosaltres ballem,
la fotografia que també entrarà dintre de l'espectacle,
tot és improvisació.
Toni, aneu-hi-do, eh?
Sí.
Tenim una màxima representació dels grups, però n'hi són tots,
n'hi ha d'altres, encara són bastants més els grups.
Com va sorgir la idea de fer això? Com es farà? Com anirà?
Això, l'idea va sorgir perquè Tarragona és una ciutat viva
on hi ha moltes coses que passen i moltes que no són organitzades
ni impulsades per l'Ajuntament.
I a vegades aquestes coses que passen a la ciutat necessiten un recolzament
o una ajuda per acompanyar una mica l'organització més estructural,
la part més de buscar un espai, de trobar un espai de trobada
on ells anessin a intercanviar les opinions i anessin creant aquesta mostra
que ha anat apareixent a base de les diferents trobades
que han anat fent els diferents col·lectius,
que no tots els que van començar han acabat fent la mostra,
però sí que han participat en el seu disseny.
La gràcia és que siguin ells qui realment pensin
i per això deixem molt clar que és una cosa coorganitzada
i que on ells, la part artística, és qui han posat la direcció
i que han anat treballant i unint
i que podreu veure dissabte a les sis i mitja de la tarda
al plaç de l'Escolz el que quedarà d'això.
L'avís de Benadi volem reivindicar una cosa, eh?
Reivindiqueu, reivindiqueu.
Què voleu reivindicar?
I és que ha estat organitzat entre tots, això és la pura veritat,
però la idea inicial i l'empenta primera la vam donar nosaltres, Toni,
però per la ràdio ens hem de posar alguna medalla.
Ja m'agrada que farem la tertúlia, va, vinga, va.
Com va sorgir la idea, va, com va sorgir?
No, no, no, o sigui, la idea l'hem madurat entre tots
i l'hem fet entre tots, però vull dir,
és cert que l'avís de Benadi va fer el primer pas
perquè això comencés, eh?
I esteu tots d'acord amb això o no? A veure.
No, és el que, des del meu punt de vista,
el que diu la Mercè va ser importantíssim,
perquè va ser qui va fer el primer impuls
a l'hora que va reunir-se en Carles Sala
i van estar plantejant la possibilitat d'arrencar una mostra
que dones cabuda a tots aquells espectacles
que no tenien altres sortides,
com ara la mostra de Teatre Jove,
o altres, com el Dia de la Dança, el Dia de la Música,
o altres coses que ja estan articulades.
I això va ser molt important
de cara a que l'Ajuntament, des de joventut,
es decidissin a donar recolzament
a la proposta de Vís de Benadi.
També venia vinculat, a vegades,
a altres comentaris de col·lectius joves de la ciutat,
que havien estat dient que els mancava
un lloc on poder representar aquestes coses
no tan formals,
més alternatives en el sentit genèric.
Alternatius sempre hi ha alternatiu a què,
per això no li hem titulat
mostra d'espectacles alternatius,
perquè no sabem ben bé el que volem ser alternatius,
però sí que està clar que ho farem al carrer,
per això va quedar així.
Però l'impuls va ser molt important.
No, però que ja està, eh?
La medalleta ja...
Sí, sí, no.
Ja ha sortit.
De totes maneres,
és una demanda que existia,
que això és important.
Però el que és cert és que ha estat fet entre tots,
jo penso que això és important.
A vegades cal donar un impuls a una cosa,
però hem acabat també ha de rodolar
i veiem si la gent no hagués respost
i entre tots no haguéssim fet reunions
i no haguéssim dit donem-li aquest format,
fem això,
no hauria sortit tampoc.
De fet, teniu una problemàtica en comú,
perquè suposo que quan us trobeu,
quan feu l'assaig,
doncs parleu d'aquestes qüestions
i ho poseu en comú
i de fet el programa potser una mica,
no sé, amb el dia a dia del teatre mater,
de la dansa materna t'hi trobes,
on anirem a actuar?
Estem assajant,
ho estem fent molt bé,
les passem canutes
perquè a vegades costa trobar recursos,
costa trobar el pastuari,
l'escenari,
tot això,
i si ho poseu en comú,
millor que millor,
anar tots plegats.
No ho creieu?
No ho parleu, això, els assajos?
Dels nostres problemes?
Bé, jo en aquesta reunió
podria parlar a la Raquel,
si vau parlar de problemes tècnics.
però ens sembla que van ser més puntuals de...
Sí, o sigui,
no vam parlar tant de la problemàtica,
o sigui,
dels llocs on actuar,
perquè tothom té més o menys
algun lloc on mostrar tot el que està assajant,
sinó vam estar més centrats en
com podíem fer això,
perquè fos una proposta no només d'aquest any,
sinó que tingués una continuació,
com si diguéssim,
durant el temps,
no que fos una cosa puntual d'aquest any.
I, o sigui,
tothom està com il·lusionat o emocionat
preparant tot el que és aquesta iniciativa.
O sigui,
no vam parlar de cap problema concret
que tampoc no...
No és allò.
No.
No és ben bé això.
De tota manera,
deuríeu parlar segurament
cap on es vol anar, no?
Quin és l'objectiu, no?
On voleu arribar?
O què és el que es va dir?
A més, no a la reunió de cap on,
cap on es vol caminar?
A mi em fa el fet que el que és important
és que la gent jove
tingui un escenari.
Llavors, aquests escenaris
poden ser de molt diverses coses.
Però és que ara no el té,
la gent jove, un escenari?
En té d'algunes coses,
però no de tantes, tampoc.
I quan dic un escenari,
vull dir a la ciutat de Tarragona,
és clar, no?
Vull dir,
a nivell de teatre
o d'accions teatrals
o d'espectacle,
que no sigui només musical
o que no sigui només de dansa,
perquè elles fan un espectacle de dansa
que integra altres elements, també.
Hi ha poca cosa.
Hi ha el teatre jove,
però el teatre jove
està circonscrit a un escenari
i hi ha coses diferents a això.
I la prova és que
es veurà dissabte, no?
El dia que hi ha altres coses,
que dins d'un escenari
no és que no hi tinguin cabuda,
però són més curtes,
són propostes més innovadores,
diferents,
i potser queda més bé
fer-les així,
amb un espectacle de carrer
en què la gent pot venir,
pot marxar,
i llavors jo penso
que hi ha tots dos nivells, eh?
El nivell de la gent
que oferim alguna cosa
perquè l'estem fent
i ho estem preparant,
i també la gent jove
que pugui ser públic, també, no?
I vegi què es fa
i què es deixa de fer.
I potser s'engraixin
a passar a formar part
d'algun d'aquests grups, no?
Perquè també és una altra qüestió,
la renovació,
la continuïtat, no?
El canvi generacional,
a vegades estem grans
i escolta'm,
i qui vindrà el darrere, no?
Escolta'm, Alex,
si que no estem dient massa res,
vinga, va, digues
què és el que veieu vosaltres
des d'avís de Benadi?
Com ho veieu això
a l'estepte de la tarda?
Com anirà?
Bé, nosaltres,
com som molts,
perquè en tenim molts,
vam agafar
i vam demanar obertament
que es presentessin els que volguessin
i tot i així demà
ens n'anem bastants
i no sé, bé...
Molts, què vols dir molts?
Quants són molts?
Molts som 30 i algo?
30 i algo?
Sí, 36.
I bé,
encara avui el rematarem,
avui rematarem el que farem demà.
Algum tast, no?
Bueno,
som animals,
com som animals i humans,
tots plegats una miqueta,
doncs farem una demostració
la de la poca diferència
que hi ha entre els animals i els humans.
Hi haurà tres classes d'animals
molt bàsiques,
són els simis, els ocells,
també tenim els simis, els ocells,
els rèptils i els felins.
I veurem que no són tan diferents
com nosaltres,
que pateixen del mateix,
o nosaltres patim de coses
que són molt animals.
i a vegades veus el panorama
i el panorama que s'envolta
i t'ho dic,
que sí que ho som una mica d'animals.
Escolta'm,
i la Amanda,
què ens pot explicar
de l'home goma
i la luna lunera?
Doncs...
Ha parlat més al micròfon, té?
Sí.
Pues nuestra propuesta
es hecha por dos jóvenes
de 15 a 16 años
y pues l'home goma
va de este,
un hombre de goma
que se puede doblar
y se puede moverse
de varias formas
y la luna lunera
es un viaje al espacio
pero todo está hecho
sin palabras.
¿Yófonos americans?
No, no, no, no,
son de aquí.
I l'home de goma
com és?
Que és algú que es mou així
amb molta plasticitat?
No puedo explicar demasiado
porque se estrópia la historia.
Aquí.
Deixem-ho anir
amb incògnit això,
Toni,
perquè com aquest,
segurament,
com aquest espectacle
molts altres,
no,
que anirem a parlar-ne
i que farà-nos que
la base a les coses
sigui auténtica
mostra,
que tingui continuïtat,
no,
més endavant?
Sí,
la continuïtat
això també dependrà
molt que la gent
s'hi afegeixi,
que les propostes
com que això
estem dient
que és una cosa
que és cogestionada,
coorganitzada
en qui ho vulgui fer
i nosaltres
que donem
el suport estructural,
l'important és
la part viva,
la part més
més de col·lectius.
I la gràcia també
és que
hi ha un escenari
on hi ha
tota la mescla
d'ingredients
entre els diferents
els arts de l'espectacle
i que és una possibilitat
de veure-ho
i de poder participar
i amb molta facilitat
bàsicament
és tindre'n ganes
i animar-se
un temps abans
de què surti la mostra,
esclar.
Perquè si parlem
de dansa
d'acció gestual,
Miquel Àngel,
vosaltres,
els primats
pel teatre,
què és el que
ens portareu
dissabte a la tarda?
Bé,
volia prendre el fil
una mica abans
que...
Digues, digues, digues.
Bé,
que una cosa
que ens vam trobar
quan vam començar
és que,
bé,
volíem tenir la garantia
d'una resposta,
però, clar,
aquesta garantia
mai es pot tenir,
no?
I,
però...
Per què creus
que no es pot tenir
mai aquesta garantia
d'una resposta?
Bé,
no hi ha previsió,
no podem predir res,
no?
I una cosa,
bé,
doncs era com
el peix
que es mossega la cua,
que,
bé,
si no es fa res,
no vindrà gent.
I si es fa alguna cosa
per primer cop,
aquesta mostra al carrer
és una experiència
més o menys nova,
doncs clar,
tampoc sap
si vindrà o no,
però,
bueno,
és arriscar-te una mica
aquest risc,
no?
I per això des d'aquí
una mica un reclam
a la gent
que vingui a veure
una cosa nova
i que si no surt
la resposta
doncs que ja sortirà,
no?
Una mica així
és l'emvenzida aquesta
de fer les coses noves,
no?
De trencar una mica.
És un clau de la pena,
segur,
perquè a més
se conceberà ja
la matèria
i també hi haurà un fil
i també hi ha un munt
d'ingredients.
Trobo que
l'experimentació...
Quan sabien també
me'n recordo que
bueno,
plantejàvem fins i tot
del nou escenari,
no?
Que fos tot allò
amb una massa
que les barreres
es difundessin,
no?
Entre públic
i actors,
no?
I es plantejava
una cosa ben vivament,
ben l'interacció,
no?
I bueno,
i al final
es va plantejar,
aviam si surt bé.
És que jo crec que
té el reclam
evident
que hi ha una fusió
entre moltíssimes coses,
no només aniran a veure,
per exemple,
l'espectacle de dansa,
sinó que hi haurà teatre,
hi haurà mim,
hi haurà cert,
on pots trobar
una varietat tan gran
en un mateix lloc
en tan poc moment,
o sigui,
en un temps tan curt
que pot durar això
dos,
tres hores,
un perill d'hores.
El que pot veure
el públic
en un espai
i en tan poc temps
és una meravella,
és una meravella.
Bueno, clar,
vis des d'un artista
que dius, bueno,
jo mateixa
m'assento allà
i puc veure de tot.
Què faràs tu?
Jo ballar.
Jo ballar.
A mi fa el fact
que això és una cosa oberta,
el carrer dona la possibilitat
que un vingui
i pensi,
doncs jo a mi estaré
totes dues hores,
no?
O dues hores i mitja.
I que hi hagi un altre
que pensi,
doncs jo ara
m'asseuré una estona,
d'aquí una estona
surto i torno a venir,
o bé, doncs,
que un s'hi pugui afegir
una mica més tard,
perquè diu,
doncs bé,
a aquesta hora,
pel que sigui,
doncs jo aniré més tard.
I dona aquest joc,
el fet que hi hagi
tanta cosa curta
i a més a més
que sigui al carrer,
dona aquest joc
de moviment
en el públic,
moviment en la gent
que actua
i moviment en el públic.
Home,
jo m'agradaria
que vingués la gent
i escarxofés una mica allà,
no?
Perquè ho pogués veure tot.
I en unes bones escales,
eh?
Per sentar-se.
Però jo penso
que també dona vitalitat
aquesta possibilitat
per al públic, no?
Perquè a vegades un diu,
no, és que jo,
esclar, vull dir,
fins a les set no hi podré ser
i per tant
no, no puc venir.
Doncs no, no,
perquè si vens a les set
nosaltres, perfecte,
perquè hi haurà alguna cosa
que podràs veure, no?
Sí.
I després,
això que deia ell,
tindre l'artista
tan a prop,
o sigui,
veure totes les actuacions,
no des d'una cadira
i un escenari,
que és una cosa bonica
i unes llums i tot això,
té un encant,
però també té un encant
en l'estar al carrer
i tindre el públic a res,
a un pam,
i que te senten respirar
i sent hasta la suor.
O sigui,
aquesta proximitat
del públic
amb l'artista
és de les coses
més meravelloses que hi ha.
És molt fort per a l'artista,
o sigui,
és un tema molt dur.
perquè, clar,
també té unes implicacions
que estàs més pendent
del públic
que si estàs...
Si el tens,
no sé,
estàs a l'escenari
i el tens baix, no?
Sents els comentaris
i ho veus tot
i llavors tens que
tenir un poder
de concentració
i de seguretat
amb el que fas
és molt més gran
que l'escenari.
Jo crec que és una...
Us afecten els comentaris
del públic?
Allò si sentiu,
per exemple,
no sé,
això no m'agrada,
això que estic veient,
no?
Això us afecta
com a actors
o trios?
Sí que afectes.
Jo crec que
tens d'anar preparat, eh?
Tens d'anar preparat, eh?
Quan vas a aquests llocs
vas molt preparat.
Quan fas espectacular
al carrer
pots trobar
que et diguin
qualsevol barbaritat.
La veritat,
la gent té molta cara.
A vegades moltes més
que els propis actors
o artistes.
Sí.
I jo crec que
tindrien que
tindre una miqueta
de respecte.
Hi ha vegades
que t'agrada
el que veus
però
hasta la cara teva
no transmet
que te pugui agradar.
Jo els he dit
que a vegades
a alumnes
que quan van a veure
alguna cosa
que s'impliquin
i que disfrutin
perquè la persona
que està allà
a l'altre cantó
i veu aquelles cares
i a vegades
que diries
bueno,
somríem un poco
solo para animarme
que esto es muy duro,
no?
És que era això
i a vegades
que el terra
és molt dur
el terra, eh?
Per ballar
és molt dur
i les condicions
a vegades
són duríssimes, eh?
I la gent
jo crec que
ha de tindre
també en compte
la duresa
aquesta del carrer.
Les cares
a vegades
els rostres
ja ho diuen tot, no?
Vull dir que no cal
que haguin paraules, eh?
Vull dir que ja
ja ho veieu, no?
Si allò està agradant
o no està agradant
si aquí hi ha
complicitat
aquella rialla
no?
Aquell gest
que es veu, no?
Amanda
es nota
es percep fins i tot
sí, sí, sí
enseguida.
També hi ha un altre
ingredient
en aquest
espectacle
bé, abans
hi hem fet una mica
de referència
però potser cal
que el Carlo
una miqueta més
que és que és una proposta
de gent jove
o sigui
el que
i això és un valor
per si mateix
penso jo
o sigui
hi ha tota una sèrie
de gent jove
que es mobilitza
per
no només per en aquell moment
fer allò
sinó per preparar-ho
prèviament
no?
o sigui
que és capaç
de disfrutar
fent una cosa
i d'intentar
que els altres
també disfrutin
fent-ho
i que això
porta una preparació
i una feina
és clar
no hi ha
l'experiència
bé, l'experiència
vull dir d'anys
perquè la gent jove
té una experiència
potser d'haver sortit
una altra vegada
però doncs
no d'anys
però té aquest valor
que és fet
per gent jove
amb ganes
de fer coses
d'ensenyar-ho
a la ciutat
i que la ciutat també vegi
que la gent jove
es mou en aquesta ciutat
i es mou molt
ja heu dit abans al Toni
que tenim una gent jove
que es mou i força
vull dir que
no estan quiets
en aquesta ciutat
no, hi ha molt moviment
si podeu veure's
pels parcs
sempre hi ha gent
que està o bé
fent swing
en cadenes
o en malabars
o sempre hi ha vitilla
o a la plaça La Font
a l'estiu
sempre hi ha gent
que passa fent alguna cosa
hem d'apostar també
una mica
perquè la gent
s'atreveixi
a ocupar
l'espai públic
l'espai públic
tenia tradicionalment
una labor molt humana
i en l'arribada
de la ciment
com a element
natural
de tots els espais públics
potser a vegades
ho ha distanciat una mica
i hem d'anar recuperant això
la vida al carrer
la vida
la relació humana
la interacció
entre diferents grups
que és el que estem fent
en què se mostra
tan important
com l'exhibició
i és
aprenent aquella
i a més l'estiu
i és el moment també
la gent recupera el carrer
a les terrasses
la nit
una mica la fresqueta
per això ja intentem
fer-ho en aquesta vesprada
exhibir una miqueta
tot allò que surt d'aquestes idees
y d'aquí a més
que ens a la gent