Les 10 del matí, gairebé 11 minuts, parlem de política,
com ho s'avançàvem fa un moment en el sumari del programa.
Ara fa tot just un any de la formació del nou govern de la Generalitat,
un govern configurat per tres formacions polítiques
que, recordem, situava com a número dos, com a consell en cap,
el líder d'Esquerra Republicana, Josep Lluís Carot Rovira.
Poques setmanes després, també ho recordarà la gent,
esclatava l'escàndol polític provocat per la seva entrevista
amb representants d'ETA, un tema que suposava
la sortida del govern del propi Carot.
En aquest any, en aquest any 2004, a punt d'acabar,
faltant poc més de 24 hores,
la veritat és que han passat moltes coses a la vida política
i avui en volem fer balanç del 2004
i volem repassar aquesta actualitat política
amb el propi protagonista d'aquesta notícia que ara comentàvem.
Volem parlar i per això hem convidat al matí de Tarragona Ràdio
el president d'Esquerra Republicana,
el tarragoní Josep Lluís Carot Rovira.
Senyor Carot Rovira, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i benvingut a Tarragona Ràdio.
Abans de parlar de política, parlem una mica de futbol,
tot i que futbol i política moltes vegades estan barrejats.
Dic futbol perquè hi va anar,
imagino el partit de futbol de la selecció catalana,
a més, hi va anar la manifestació de suport
a les seleccions esportives.
Tot això després de Fresno, un mes després de Fresno,
però tenint en compte això de Fresno
i tenint en compte l'afluència moderada
que va haver-hi ahir de públic a l'estadi del Barça,
tenint en compte fins i tot l'actitud
d'alguns directius del món del futbol
o d'alguns jugadors,
quina sensació li ha quedat a vostè de la jornada esportiva
i també de reivindicació de seleccions catalanes d'ahir?
Amb la sensació positiva,
perquè estem parlant d'anar a una manifestació
i després d'anar a un partit de futbol
en època de vacances,
quan, per dir-ho en termes constitucionals,
fot un fred capella,
el camp feia un fred horrorós,
quan, a més a més,
s'està posant de moda ja que entre Santa Esteve i Reis
cada vegada és més la gent que se'n va,
és a dir, o bé que se'n va fora del país
o que se'n va fora de la ciutat on viu normalment
i, per tant, la gent està a vacances
i no està per gaire romansos.
Així, tot que el camp hi hagués, doncs,
65.000 espectadors,
està molt bé.
Una altra cosa són el que em podíem dir
la rendibilitat,
el rendiment de la selecció catalana.
Jo crec que va quedar molt tocada
perquè, en fi,
faltaven referents clars, no?
Si alguns dels noms més emblemàtics
de la selecció no hi eren,
els altres era el primer cop que jugaven junts, no?
I potser faltava una mica més de cohesió,
més de lideratge
i, a més, que la selecció argentina
que era més una de les primeres seleccions del món.
Dit això, jo crec que després de fresno,
doncs,
de vegades la gent té la mamària curta
i, aleshores, oblida el que ha passat, no?
I el que ha passat és que
la selecció catalana de hockey
va quedar campiona del món
de la categoria B,
a Macau,
jo hi vaig anar,
vaig aplaudir la selecció catalana
i, aleshores, el que tocava és que
qui guanya el campionat a la categoria B
passa a la categoria A i punt, no?
Per tant, segueix una lògica esportiva.
Si això no va poder passar
amb la fatta d'això catalana
és perquè va entrar per dintre
de la mala política
i, per tant,
no es van aplicar cricèdits esportius,
sinó que resulta que
en cas únic a la història
els que van guanyar no existeixen, no?
És a dir, Catalunya com a tal no existeix,
malgrat haver quedat campiona del món.
Jo crec que aquí tothom sap
que les autoritats esportives espanyoles
van jugar brut, jo crec,
per impedir que Catalunya
fos reconeguda internacionalment,
que potser des de Catalunya
es va anar amb una certa ingenuïtat
pensant que l'esport
era només esport
i l'esport no és només esport.
L'esport té una funció simbòlica,
representativa,
que és el que fa que uns hi estiguin a favor
i uns altres hi estiguin en contra.
i, per tant, l'estat espanyol
va fer el que s'havia d'esperar
que faria,
que és posar tots els obstacles
perquè Catalunya no fos un país normal
en el tarany esportiu.
Jo crec que nosaltres vam,
com a país,
i, en fi, vam actuar
potser d'una manera molt,
no sé si ingenua o innocent,
i que a partir d'ara,
s'ha d'aprendre la lliçó de totes les coses.
S'ha d'extreure sempre la lliçó positiva,
la dimensió positiva.
I extreta la lliçó positiva,
doncs jo crec que a partir d'ara
s'ha d'actuar molta més puny
i hi ha molta més m'esquerra
i amb molta més habilitat i punt.
Ens en sortirem d'aquest tema
de les seleccions catalanes,
igual que sembla que ens hem en sortit
amb el tema dels papers
de l'arxiu de Salamanca?
Jo estic convençut que sí,
sabent que hi haurà,
que això és un procés,
això les coses no es fan mai de cop,
que serà un procés gradual,
que hi haurà les federacions
que serà més fàcil
que no pas d'altres.
per exemple,
la més difícil de tot serà el futbol.
Darrere d'aquests moviments de masses,
a més a més,
hi ha un altre factor que de vegades s'oblida,
que és el factor econòmic.
Es mouen molts diners aquí darrere.
Cada vegada que juguen
a la selecció nacional de futbol,
hi ha milers de milions en dansa,
però estic segur que ens en sortirem.
Per dir-ho gràficament,
les seleccions catalanes
seria la imatge dolenta
del govern socialista de Zapatero
i Salamanca seria la imatge bona,
la imatge positiva
d'aquest mateix govern espanyol?
Seria una manera de dir-ho.
Jo ho diria d'una altra manera.
Mentem el dels papers de Salamanca,
només que al ser demòcrata,
punt, siguis de dreta,
siguis d'esquerra,
és qualsevol persona en sentit
com ho entén,
que si en una dictadura
entren a casa teva a punta de baioneta
i et prenen,
et roben el que és teu
i al cap d'uns anys ho recuperes,
només cal ser demòcrata.
L'altre és més complicat,
perquè l'altre vol dir
que en temes essencials,
siguin de dreta,
siguin d'esquerra,
la majoria espanyol
són abans que res espanyols.
I em sembla molt bé,
és lògic,
els francesos també són francesos,
però els catalans
sovint no som catalans,
aquest és el problema,
no?
I ells tenen clar
el que s'ha de fer
i per tant jo crec
que són dos temes
que se situen
en llocs diferents,
perquè els papers de Salamanca
és el passat
i és tancar les portes
del franquisme.
Això altre
que parlem
és el futur
i tothom sap
que
les batalles polítiques
sempre es guanyen
en el terreny dels símbols
i
quan surtin
els papers de Salamanca
s'ha de guanyar
de no batalla política
per el dia
que una falladació esportiva catalana
pugui jugar
com a falladació independent
en qualsevol esport
també se n'ha de guanyar
tot un altre
segurament molt més dolorosa
per d'altra gent.
Ja que estem parlant
de les relacions
amb el govern central,
aquests dies
Esquerra Republicana
en clau espanyola
ja ha dit públicament
que està disposada
a pactar
amb el govern del PSO
l'estabilitat
pel 2005
només pel 2005
no pel conjunt
de la legislatura?
Bé, nosaltres
què hem constatat?
Hem constatat
un parell de coses
i ho he constatat
jo personalment
primer
que amb el president
Zapatero
s'hi pot parlar
jo he tingut diverses entrevistes
quan ell va fer
al setembre
aquella ronda
d'entrevistes
amb líders polítics
amb qui més va parlar
doncs va ser amb algú
que viu a Tarragona
és a dir
amb mi
tres hores
parlant
em sembla una persona
correcta
educada
civilitzada
bon rotllo
una altra cosa
és que tinguin
al seu govern
gent una mica
espanya
per dir-ho d'alguna manera
una mica
que potser
potser
potser
potser
potser
potser
potser
però ell personalment
em sembla una persona
que no estem pas d'acord
no estem pas d'acord
amb temes essencials
però també és normal
segona cosa
que hem constatat
per tant
parlant amb ell
si amb l'Aznar
no s'hauria de parlar
a dir
en la majoria de vegades
quan hem hagut de votar
al Parlament
ens hem trobat
que hem coincidit
més vegades
votant el mateix
amb els socialistes
que no pas votant
de manera diferent
aleshores es dona
una circumstància
que l'esquerra
que tenia 180.000 vots
i un diputat
quan jo em presento
a cap de llista
el mes de març
doncs passa
de 180.000 vots
a 650.000
d'un diputat
a 8
i ens convertim
en grup parlamentari
i en el quart partit polític
més important
de tot l'estat
clar
ser el quart partit polític
ho hauria de
ho hauria de rectificar
perquè de fet
no és el quart partit polític
és el quart que deu parlamentari
perquè en tant que partit polític
doncs
Esquerra Republicana
té més diputats
que Convergència
Democràtica
i més diputats
que Unió
perquè ells són dos partits
que van junts
i aleshores
escolteu
què passa
doncs que aquesta força
que tenim a Madrid
l'hem de fer servir
i llavors hem de dir
hem començat a estudiar
què passaria
si ens poséssim d'acord
al llarg d'un any
jo personalment
no rebutjo
la possibilitat
que si el partit socialista
es compromet
seriosament
i pública
a una sèrie de coses
doncs que aquest acord
pugui ser
pel que queda
de legislatura
Deia al principi
de l'entrevista
que ha passat un any
des de la formació
del nou govern
des que vostè
era consell en cap
quan va visitar
aquests estudis
justament el passat
mes de gener
en un any
han passat moltes coses
segur que els ciutadans
tenen la sensació
que ha estat un any
molt intens
m'imagino que a vostè
li passa el mateix
ara fa un any
naixia el nou govern
catalanista i d'esquerres
vostè era
el consell en cap
estem millor
senyor Carot Rovira
que ara fa un any
com a Carot Rovira
com a partit
i com a govern
i com a país
Home
com a Carot Rovira
estem diferent
si digués que estic millor
mentiria
com a Carot Rovira
estic diferent
no és igual
està el govern
que està l'oposició
potser una reflexió
que jo he fet
en altres moments
és que
Esquerra sí
que havia davantat
en aquest govern
i fer-lo
com van fer
però que potser
no va ser encertat
que qui entres
fos jo
jo això
en aquests moments
ho crec
que si ara fos a fer
Esquerra tornaria
a fer el mateix govern
però jo no hi xeria
el govern
entre altres coses
perquè
el líder d'un partit
polític
no pot estar
a les ordres
d'una altra
és a dir
un consell en cap
per simple sentit
comú institucional
depèn del president
de la Generalitat
està sota
les seves ordres
i és clar
d'aquí ve
l'encerna
en Josep Bergalló
com a consell en cap
lògicament
depèn del president
de la Generalitat
però en Josep Bergalló
no és el nom de 1
del seu partit
i per tant
això ens dona
un marge de maniobra
que estan jo
fora del govern
doncs si jo estés dintre
no tindríem
per mi ha estat un any
personalment molt dur
com es pot imaginar
molta gent
i com sap
molta gent de Tarragona
que m'ha enviat cartes
i correus electrònics
i missatges al mòbil
i tot el que ens puguem imaginar
de suport
i de simpatia
jo això ja ho tinc superat
m'ha servit
m'ha servit
de moltes coses
com a experiència personal
doncs
per exemple
per constatar
que tenim un país
bastant prim
des del punt de vista nacional
bastant prim
és a dir
que la primera bufetada
tot s'ensorra
i que si el país aguanta
aguanta per la base
és a dir
aquí la gent
que té consciència
de país
consciència nacional
és la bona gent
és a dir
és la gent normal
i corrent
el que en podíem dir
la gent anònima
la gent del carrer
i per això ja dic
que Catalunya
és com una piràmide
des del punt de vista nacional
és una piràmide
en la qual
la base
que és on hi ha la gent
és on hi ha més país
però a mesura
que vas tirant cap dalt
cap als que manen
no cap als que manen
només políticament
que també
sinó cap als sectors
dirigents econòmics
empresarials
universitaris
intel·lectuals
hi ha molt poc país
i hi ha gent
amb molt poca convicció nacional
i és clar
si per això
tremola
tot el país
i l'acolloniment
és general
imagineu-nos
quan diguem
que s'ha acabat
el bròquil
i que
ja n'estem farts
de continuar pagant
perquè ens esquilin
de mala manera
des de Madrid
i que això s'ha de resoldre
i que Catalunya
no pot estar pagant
tota la vida
què passarà
en aquell moment
imaginau-nos
que un dia hi hagi
una majoria
sobiranista
al Parlament de Catalunya
què passarà
en aquell moment
per sort
si jo vaig aguantar
personalment
és perquè
perquè tenia el suport
de la gent
com es veu
després de les eleccions
i perquè
gent que no en coneixia res
se m'acostava
parlant en català
parlant en castellà
de manera indiferent
i em deia
escolti
i estem amb vostè
això és una gradació
contra Catalunya
etc.
Per tant
jo estic en una situació
diferent
ara estic
la venda
ja ha superat
aquell moment dur
estic molt animat
tinc un any
2005
amb una agenda
realment molt plena
molt viatgera
molt viatgera
jo faré
bàsicament dues coses
una
fer molt de territori
per l'interior del país
pobles
comarques
hi ha pobles
de 400 habitants
de 500
de mil
que no s'hi costa ningú
no hi va mai ningú
ni en campanya electoral
llavors la gent agraeix
que un líder polític
que surt a la tele
dient
doncs
hi vagis
hi passegi
la gent ve
et comenta coses
parles
escoltes molt
que és molt gratificant
i la gent
no només t'explica
problemes
la gent no té només
clar que té problemes
tots tenim problemes
la gent també té il·lusions
té projectes
té esperances
i te'ls explica
i per mi això és humanament
molt gratificant
i després
exteriorment
doncs
bé
tinc bastants viatges
per l'estranger
bé
intentant doncs
vendre
la idea de Catalunya
que nosaltres defensem
com a país
estem millor
com a govern
estem millor
o més d'una altra cosa
jo crec que s'han fet
passos importants
sobretot
s'ha fet un pas
que jo crec que mentalment
és molt bo
que és
entendre que les institucions
democràtiques
no són d'un partit
i que per tant
doncs ara
hi ha un president
de la Generalitat Socialista
abans n'hi havia un de Convergència
i d'aquí 15 anys
n'hi havia un
que s'ha d'una altra cosa
a mi m'agradaria
que el pròxim
fos d'Esquerra Republicana
com és lògic
però les institucions
de qui són?
són de la gent
i la gent posa
les institucions
qui vol
en funció de la majoria
que són
i segona cosa positiva
doncs
home
allò que no s'ha aconseguit
en 24 anys
en 24 anys
d'un govern
de Convergència i Unió
mai
el govern
havia tingut
com a objectiu
un nou estatut
i un nou sistema
de finançament
i és la primera vegada
que això passa
doncs
escolti
fantàstic
ara analitza
l'estat del govern
un any després
els ciutadans
per ser avui
segons una enquesta
del mateix govern
de la Generalitat
li donen un aprovat
justet
vostè també li dona
aquesta nota
li dona una mica més alta
i com valora
d'altra banda
en fi
el paper que està jugant
el seu successor
el Josep Baragalló
com a consell en cap
home
comencem per aquí
pel final
jo el voleu molt bé
jo el voleu molt bé
no només perquè sigui
el meu partit
i perquè sigui amic personal
de fa moltíssims anys
diuen que té un perfil
molt més suau
que vostè
i que és molt més dòcil
respecte al president
de la Generalitat
són diferents
són diferents
el Josep Baragalló
i jo som persones diferents
amb estils diferents
ni jo puc ser Josep Baragalló
ni Josep Baragalló
pot fer a cada Rovira
perquè tenim funcions diferents
el Josep Baragalló
és una persona
que portava ja anys
de diputat
i que ell mateix
havia demanat
doncs
escolta jo vull
descansar una mica
de l'activitat parlamentària
i política
això és
això que
sort que havia demanat
de descansar una mica
perquè si no ho demana
pobre Pep
i aleshores vam dir
ja veurem què fem
i esperem els resultats
i quan hi ha els resultats
que hi ha
i nosaltres ens podem quedar
tot el sistema educatiu
a Esquerra
dient Pep
t'ha tocat a tu
i tu has de ser el conseller d'ensenyament
i entra
i entra de conya
el Pep Baragalló
de conseller d'ensenyament
entra molt bé
és a dir
aconsegueix
de posar-se al seu favor
tota la comunitat educativa
rep
tots els moviments
de renovació pedagògica
rep gent
que durant anys
ningú els havia escoltat
a l'administració
de la Generalitat
i quan passa
tot el meu afer
doncs
evidentment
algú havia de fer-se càrrec
de la conselleria
en cap
i una persona
de confiança política
i personal meva
del Pep Baragalló
una altra persona
de la meva confiança
política personal
doncs que és l'Ernest Benag
i era president del Parlament
i de lògic
que tenia
no diria el 100%
dels nomadurs
però sí
el 125%
dels nomadurs
de què li tocava a ell
ara
jo crec que
no es pot pensar
que en Pep Baragalló
farà de quedar rovide
per dos motius
perquè
en Pep Baragalló
no va concórrer
a les eleccions
per tant
no va disputar
un espai electoral
amb en Madagall
o amb en Piqué
o amb en Mas
no era candidat
i tampoc
és el cap
del seu partit
i per tant
segons quina
quina dimensió
de més a més
que a mi sí
que se'm podia exigir
a en Josep Baragalló
no se li pot exigir
que se li ha d'exigir
és el que ja fa
que ho faci bé
que governi bé
que coordini bé
els diferents apartaments
i que marqui
un perfil propi
a dintre del govern
l'ha marcat
jo estic convençut
que si home
Pep Baragalló
ha fet manifestacions
i declaracions
i maneres de fer
i de ser
sense ell
el govern
i sense Esquerra
perquè en el govern
aquest govern
seria una altra cosa
sense cap manera de dubte
i el govern
li dóna un aprovat justet
o una miqueta més
home
jo li dono una mica més
perquè jo crec
que aquest govern
el que ha tingut
és dos problemes
un
un problema inicial
i és que aquest govern
no va tenir temps
de fer allò
que se'n diuen
els primers gestos
primer perquè
quan aquí
hi ha un canvi de govern
de fet a Catalunya
no hi ha un canvi de govern
només
sinó que hi ha un canvi
a règim
en el sentit
fins i tot democràtic
del terme
és lògic
si en comptes
de 23 anys
de govern convergent
hi hagués hagut
23 anys
de president socialista
quan haguessin vingut
uns altres
hauria estat un canvi
i és normal
canvies les persones
de dalt
i tot tenen el traig
i això
un sector
de la societat catalana
li va costar
d'assumir
però és que a més a més
des de les Espanyes
des de Madrid
realment s'hi van posar
totalment en compte
d'aquest govern
quan van tenir
més a més
coneixement
de la meva reunió
doncs ja van tenir
el pretext adequat
per intentar
bombardejar el govern
vull dir que va començar
a caminar
en un context
molt difícil
després va venir
la salvatjada
tràgica
de l'atemptat
de Madrid
després el canvi
a règim
a nivell d'estat
i quan el govern català
encara no havia pogut fer
aquells primers gestos
que la gent constata
que hi ha hagut un canvi
arriba un govern espanyol
i aquests sí
que fan els gestos
de seguida
retiada
les tropes de l'Iraq
retiada
de les subvencions
escandaloses
que es donaven
a la Fundació Francisco
farien que tot això
i potser ha tingut també
un cert problema
de comunicació
és a dir
potser no ha pogut
o en fi
no explicar bé
el que feia
però jo crec
que ha d'estar encarrilat
i sobretot
l'important d'un govern
és que sigui capaç
de fixar punts
en el camí
cap on avançar
i aquest govern
això ho ha fixat
és a dir
hi ha temes
que fins ara
mai no s'havien plantejat
mai no havien estat
tant al centre
del debat polític
com ara
jo vull dir aquí
que aquí és on Esquerra
ha guanyat la batalla ideològica
és a dir
temes com un nou estatut
un nou finançament
el català
d'Europa
o seleccions catalanes
fa 15 anys
això només ho dèiem nosaltres
no ho dèiem ningú més
doncs bé
això avui
és objectiu central
del govern de Catalunya
doncs
anem bé
nou estatut de Catalunya
l'any 2005
serà l'any
segurament
decisiu
li agrada
li sembla bé
denominar Catalunya
com a comunitat nacional
diuen que fins i tot
al president Zapatero
li agradaria aquesta denominació
que és una denominació
que jo he fet servir
moltes vegades
però a veure si ens entenem
si això vol dir
que és una manera d'evitar
que Catalunya és una nació
doncs Catalunya és una nació
i punt
i s'ha acabat la tonteria
a veure
les paraules
serveixen per designar
realitats existents
i
si en la consciència
majoritària
la gent
Catalunya és una nació
doncs Catalunya és una nació
i no passa res
i es posa
però
jo de vegades
em pregunto
en veu alta
el fet que
l'Estatut d'ara
el que tenim en vigor
no digui
que Catalunya és una nació
vol dir que no ho som
és a dir
que Catalunya sigui una nació
depèn que ho posi a l'Estatut
hem estat 23 anys
sense ser una nació
perquè no deia l'Estatut
que coi
som una nació
ho digui l'Estatut
o no ho digui
ho digui la Constitució
o no ho digui
entre altres coses
perquè Catalunya com a nació
ja existia molt abans
d'aquest Estatut
molt abans d'aquesta Constitució
i continuera existint
després d'aquest Estatut
i després d'aquesta Constitució
per tant
Comunitat Nacional
és una manera
és un sinònim
de dir nació
per mi nacionalitat
també és un sinònim
de nació
però si
totes aquestes paraules
són per evitar
la paraula nació
deixem-nos de romansos
anem per Fenya
i posem el que som
que som una nació
Parlem una miqueta
de Tarragona
en els últims minuts
de l'entrevista
segueix molt
la política
més o menys local
li van explicant
als seus companys
de l'executiva local
o del grup municipal
Bé
m'ho van explicant
el que passa
que esclar
jo pensi
que jo cada dia
quarts o vuit del matí
surto de Tarragona
camí de Barcelona
generalment
o de qualsevol
altra ciutat
de Catalunya
o vaig bastant
a foda
vaig bastant
al País Basc
vaig bastant
a Madrid
a Galícia
a Dusseles
a altres països
i per tant
esclar
no puc
m'estic més al corrent
del que passa a Tarragona
que no del que passa
en altres municipis
això és evident
perquè és la meva ciutat
i és la ciutat
on visc
cosa que
entre vostè i jo
a Barcelona
la majoria
així
de dirigents
polítics
i econòmics
no acaben d'entendre
i em diuen
ah tu encara
encara vas a Tarragona
cada dia
dic no no
això ho teniu mal entès
jo encara vinc
a Barcelona
cada dia
perquè jo visc
i jo m'estic
a Tarragona
ho vaig seguint
no tant com jo voldria
però ho vaig seguint
li preguntava
per l'afer de Terrescavades
on el grup municipal d'Esquerra
va tenir un paper
prou important
com valora vostè
com a president d'Esquerra
republicana
el paper d'Esquerra
del grup municipal d'Esquerra
en aquest afer de Terrescavades
que ha estat la notícia política
de l'any
sens dubte a Tarragona
i com creu
que la ciutat
hauria d'afrontar
ara
aquest tema
home i el volador
de manera positiva
i sobretot molt valenta
l'actitud
d'en Xavier
d'en Xavier Almagda
i de la
de la nostra
regidora
de la Rosa Rossell
no
perquè
van tenint
actitud
doncs audaç
codetjosa
animosa
deixant les coses
claves
des del primer moment
amb valentia
des de l'Ajuntament
i per tant
jo el volador
positivament
com correspon
jo crec que
la ciutat
ha de saber
entendre que
que el creixement
d'una ciutat
és una cosa
molt seriosa
perquè segons com es faci
pot condicionar
negativament
el futur
de la ciutat
en els pròxims
20, 30, 40 anys
i per tant
temes com aquests
difícilment
poden ser
el resultat
només del que
opini
el grup
que governi
la ciutat
hi ha decisions
si aquell carrer
va en una direcció
o va en la direcció
contràvia
mira
pot ser que
hi hagi un sector
que estigui emprenyat
però no hi ha res a fer
ho diu
però l'Ajuntament
i ja està
però saps que si venen uns altres
ho poden modificar
i canvien la direcció
del carrer
i no passa res
però esclar
hi ha decisions
que no són de partit
que són de ciutat
i aquestes grans decisions
com el que va ser
l'operació de Terrescavades
mai les hauria hagut
d'empenyar
només
el grup del govern
sinó que haurien de comptar
amb el suport
dels partits
de l'oposició
és com Espanya
a Espanya
ningú se li hauria de fer
segons quina mena de coses
només el PSOE
governant
i hauria de jugar al PP
per un sentit comú
perquè hi ha 9 milions
de ciutadans a Espanya
que han votat el PP
i per tant
això és de sentit comú
ara tenim un maquatge
és una altra petita polèmica
local
casolana
podríem dir
la moció de censura
als Palleressos
recordem que els Palleressos
estan governant
Convergència Juni
i Esquerra Republicana
els altres partits
presenten una moció de censura
això ha provocat divergències
internes
a l'executiva local
o entre els membres
del partit de Tarragona
Javier Magro
d'una banda
Quim Vendrell
com a president local
d'Esquerra d'una altra
algun posicionament
del president d'Esquerra
en aquest tema local
i casolà?
Home jo potser
podríem dir que és massa local
com perquè jo prengui partit
pel que m'arriba
sembla que efectivament
hi podria haver
i podria haver
algun interès
no estrictament polític
en aquesta moció de censura
probablement
de caràcter urbanístic
però com que no tinc
la informació suficient
prefereixo
no parlar de temes
que no conec
També en clau local
el govern de la ciutat
de Convergència
i un partit popular
ha acusat reiteradament
en les últimes setmanes
els partits
de l'oposició
que estan en el govern
de la Generalitat
per tant
ha acusat
a Esquerra Republicana
de voler marginar
a Tarragona
constantment
en aquest any
d'acció
del govern
del govern entrepartit
Vostè que encara que no sigui
ara el govern
com a president
del grup d'Esquerra Republicana
del grup parlamentari
creu realment
que hi ha hagut
una intencionalitat
política
de marginar
a la principal ciutat
governada
per Convergència i Unió?
Home, seria
estúpid i bèstia
que algú
ho pogués pensar
això
entre altres coses
primer
perquè
els primers mesos
de funcionament
d'aquest govern
el consell en cap
és de Tarragona
que sóc jo
el consell en cap actual
resulta que és
del tarragonès
que és de Tarra d'Embarra
que és en Pep Bergalló
però en fi
és un Torre d'Embarra
i una
un Torre d'Embarrisme
si és que es pot dir així
perfectament compatible
amb el seu tarragonisme
és a dir
en Pep Bergalló
passava una part important
d'aquestes
de la ciutat de Tarragona
però és que vaja
em sembla
una visió
molt provinciana
de les coses
a banda de falsa
pensar que hi ha
una reunió
del govern
on diu
ah anirem a fotre
de l'Ajuntament
de Tarragona
perquè no són dels nostres
escolti
potser l'Ajuntament
de Tarragona
no són dels nostres
però Tarragona
sí que és dels nostres
la ciutat
en tant que ciutat catalana
diguem-ne
és una ciutat
tan objecte prioritari
de preocupació
del govern
com qualsevol altra ciutat
del país
és que si anéssim així
miri
deixem posar en exemple
al revés
hi ha una cosa
que es diu
Pla Únic d'Obres i Serveis
que és el que plava
el Departament de Governació
que són les inversions
que des de la Generalitat
es donen a cada municipi
és la primera vegada
que aquest Pla Únic
d'Obres i Serveis
els municipis
que més beneficiats
en surten
són els municipis petits
dels pobles petits
en la majoria
d'aquests municipis
l'alcalde
és de Convergència i Unió
doncs bé
el conseller de Governació
que és en Joan Carretero
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
no ha estat analitzant
miri
aquests pobles
com que no són dels nostres
doncs els fotrem
no?
vull dir
allí no hi ha diners
ni hi ha menys
no?
a veure
si pensem en una Catalunya
on hi capiguem tots
no hem de pensar
només en una Catalunya
la que hi ha al voltant de Barcelona
perquè al final
doncs si algú vol
que Catalunya s'acabi
en què tots anem a viure a Barcelona
que ho diguin
ja està
tanquem
persianes per avall
tanquem la resta del país
i ens anem tots a viure a Barcelona
però per evitar això
quina decisió es pren?
anem a donar suport
als municipis
que més ho necessiten
que són els grans oblidats
que són els municipis petits
i que durant 23 anys
havien estat profundament discriminats
malgrat ser els seus
doncs bé
resulta que segons això
el dia hem estat beneficiant
Convergència Unió
és estúpid
els governs
no han de pensar
a beneficiar
uns municipis
en funció de qui mana
perquè
qui paga les conseqüències
és la gent que hi viu
una última qüestió
també
una última polèmica
d'aquelles casolanes
segurament d'estil provincial
la capitalitat
del camp de Tarragona
i la polèmica
de la cocapitalitat
Tarragona-Reus
què n'ha de dir?
Bé, jo crec que això
és un tema històric
i és un tema molt antic
i evidentment
és d'aquells que
que provoquen
en fi millor
que el que provoquen
és un somriure de punyeter
per sota el nas
perquè és clar
quan veus que tots els partits
de Tarragona
doncs estan perquè
la capitalitat
del camp de Tarragona
sigui Tarragona
i que tots els partits
els mateixos partits
exactament els mateixos partits
de Reus
estan doncs
perquè estiguin bon alta
de lloc
jo crec que
de vegades tenim
la pretensió
de començar la casa
per la taulada
i abans de posar les bases
ja anem directe
a la taulada
escolti
aquí
és evident
que hi ha una ciutat
com Tarragona
que té unes funcions històriques
de capitalitat
a tots els nivells
però tampoc
tindria cap sentit
oblidar que
cinc minuts de cotxe
doncs hi ha
una altra gran ciutat
que té també
unes funcions
que jo crec que
els ciutadans
hi sortien guanyant
si cadascuna
d'aquestes ciutats
assumeix
unes funcions
que puguin
permetre conviure
des de la responsabilitat
de cadascú
i segurament
hi haurà unes coses
que es faran millor
des de Tarragona
i segur que n'hi haurà
unes altes
que serà més sensat
que es faci des d'arreu
es poden entrar
en una batalla
de capitalitat
o capitalitat
sincerament
la gent
ja ho sap
que aquí
hi ha ciutats
amb unes tradicions
diferents
i és clar
parlar d'això
implicaria
per exemple
que no hi ha res més
al camp de Tarragona
implicaria per exemple
que una altra gran ciutat
importantíssima
com és que em dius
no existeix
la seva
el meu poble
o cavalls
no existeix
Tarragona
el camp de Tarragona
és molt més
que una batalla
a Tarragona
però
com a capitalitat
de les seves paraules
s'entenia
segons quines funcions
de les meves paraules
s'entén
que una cosa
és la capital
administrativa
i política
que segurament
doncs
no serà fàcil
que es bellugui
a Tarragona
i l'altre
tancar les portes
a la potencialitat
que té una ciutat
com Reus
que té una eduport allà
que serveix
Reus
serveix de capital
fins i tot
hi hauria
per territoris
que van més enllà
del camp de Tarragona
estricta
penso la Ribera
penso el Piri Barat
etc.
jo crec que hi podria haver
funcions repartides
que si es posen d'acord
doncs
poden anar a beneficiar
a tothom
senyor Carol Rovira
ho deixem aquí
gairebé mitja hora
compartint
aquest matí
del 30 de desembre
a punt d'acabar el 2004
que vagi molt bé
el 2005
i en fi
fins la propera
gràcies per compartir
aquests minuts
amb els ullens
de Tarragona Ràdio
molt bé
gràcies
bon any
bon dia