Tres minuts i serà un quart de dues.
Parlem d'aquesta sala,
sala al magatzem de la ciutat de Tarragona
i ho fem amb el responsable de la seva programació,
Javier Plana. Bon dia, Javier.
Hola, bon dia.
I amb Alicia González,
que és integrant del grup de gestió de la sala.
Els hem convidat avui al matí de Tarragona Ràdio
perquè aquesta setmana justament han presentat
la programació del cicle d'hivern d'un teatre
que jo m'atreviria a dir en una temporada,
la de tardor, ha consolidat una mica
o gairebé tots els objectius amb els quals partia, no, Javier?
Sí, en principi la idea que primer cicle era
assolir uns mínims de quota de mercat
i crear les seves expectatives
i jo penso que s'han assolit.
De fet, estem contents en aquest sentit.
A nivell també de qualitat d'espectacles
i també d'audiència,
a nivell de quotas de mercat, diguéssim.
Jo penso que ha sigut positiu
i jo penso que la gent ha respost adequadament.
I heu creat una mica marca, una marca, com si diguéssim,
és a dir, les persones que van a veure un espectacle al magatzem
saben quin estil d'espectacle van a veure, no?
Sí.
Ja tenen com un segell identificatiu.
Sí, de fet, una de les idees era, en principi,
era també marcar, tancafiles en aquest sentit,
i marcar un concepte d'espai, un concepte d'espectacle,
un espectacle tipus que es pogués adequar al teatre.
I, de fet, la idea és simplement
que sempre ho havíem defensat, això, no?
Vull dir que fos un espai que pogués complementar
a altres espais escènics, no?
I llavors, a partir de les seves característiques tècniques,
treballar amb un tipus d'espectacle, no?
Que, evidentment, és versàtil, aquest tipus d'espectacle,
però sí que està ben delimitat, no?
En molts sentits, no?
Va ser una aposta arriscada?
O teníeu moltes garanties?
Ja ho teníeu molt clar?
Jo, personalment...
Bé, a mi m'hi diuen molt, això, l'aposta arriscada.
Jo no crec que hagi portat, en cap moment,
apostes arriscades al teatre.
Bé, són propostes diferents,
però arriscat seria, en el meu sentit,
per portar espectacles, per exemple,
molt més d'avantguàrdia, molt més enumadors,
que potser la gent els despistaria una miqueta.
Vull dir, que nosaltres baixem dansa contra per any, és veritat.
O baixem espectacles interdisciplinars, és veritat.
Però la gent surt contenta.
Vull dir que això, la gent s'hi diverteix, també, no?
Vull dir, també s'ha de manejar el concepte d'entertainment
que tenen els americans, amb el concepte de cultura, no?
Llavors, pots portar espectacles diferents
i poden ser espectacles amb plenes garanties d'èxit.
Una de les claus, també, és que s'aposta per la gent d'aquí,
a l'hora de programar actuacions.
Sí, sí, s'havia plantejat això i creiem que és important.
També que hi hagi un espai,
perquè jo penso que Tarragona té una carència,
també, d'espais escènics,
llavors també, entre tots,
la Metropolia ho fa a la seva manera,
nosaltres també ho farem a la nostra,
obrir els espais escènics, també.
I coordinar-vos, doncs ara es mandaves al Metropol,
l'altre dia parlàvem amb l'Oriol de la Salatrono,
que també ha celebrat el primer aniversari,
i molt satisfets de com ha anat enguany,
com ara vosaltres,
val la pena que us coordineu
i que parleu entre vosaltres, no?
Sí, jo penso que sí,
perquè és una manera també de sumar tots
i aconseguir una programació millor.
Jo penso que la competència interès específica
és bona si està ben entesa,
i la coordinació també és bona,
i es pot complementar.
Vull dir, evidentment,
que si em fico les piles,
tothom se les fica,
si se les fica en el veí,
també me les fico jo,
però sempre hi hagi diàleg
i complementació,
de forma que la programació
ha de ser única.
I el que ha de guanyar sempre és l'espectador.
Evidentment,
sempre que es fan coses,
se reactiven coses,
i això és bo, no?
Si us sembla,
parlem de la programació
que heu preparat a parlar-ne.
L'Alícia aquí també té la xuleta,
com jo,
i podem anar repassant una miqueta
alguns dels espectacles més destacats.
Una programació que inclou teatre,
que inclou poesia,
que inclou cabaret,
música,
de tot una miqueta.
Sí,
és bastant variat.
La programació la iniciem
el dia 5 de febrer,
amb un espectacle de cabaret
que es diu
Estranyes Sensacions,
que ve el Dani Nelo,
amb el saxo,
excomponent...
És un històric,
aquell de la música de tota la vida.
Sí, històric,
excomponent dels Reveldes.
I bé,
és una mica...
combina el que és la música
amb la dansa.
Un espectacle així de cabaret,
una mica alternatiu,
que es diu ara.
Exactament.
He comentat més d'una vegada
aquest terme.
Exactament.
Després,
organitzat per la URB,
Tarraona Hot Trio,
amb el Javi Pie,
amb el Quim Soler
i el Jon Style.
Una actuació de jazz,
a més,
amb clàssics,
que és allò que de vegades
trobes a faltar també
en les actuacions de jazz.
Sí, sempre s'agraeix.
Continuïs ja el dissabte 14 de febrer
amb un espectacle d'humor.
Sí,
el Show Frenético.
El Show Frenético.
és un espectacle còmic i musical,
així amb una mica de detall de showman,
com si diguéssim, no?
Sí, bueno,
aquest tipus d'espectacles
que ja ens agrada portar a nosaltres,
que són,
bueno,
és allò que comentàvem
de l'espectacle de tipus,
no?,
entre música i humor
i combinant diverses coses,
no?
Vull dir,
llavors,
no és exactament un monòleg,
però l'element musical està present,
de forma que també actua
com a fil conductor
i també és aquest espectacle
que són,
jo sempre dic,
interdisciplinars,
una mica tan vigus,
però que són interessants,
no?
El monòleg
vau apostar molt,
eh?,
a la temporada de tardor
pel monòleg,
no?
Sí,
va anar molt bé.
És un gènere que agrada ara.
Bueno,
jo sempre dic...
No agrada't sempre,
de fet.
els teatreros sempre a mi
m'atxacen molt per això,
m'ho fiquen a la cama
perquè jo sempre us dic
que això no és,
de fet,
no és un espectacle de teatre,
és un espectacle còmic,
d'humor,
simplement.
Llavors,
es va anar molt bé,
per exemple,
aquest espectacle dels monòlegs,
perquè també la caritat
dels monòlegistes
era bona,
venien de la part amunt
i va ser...
va estar molt bé,
no?
Llavors,
jo crec que és un gènere
a part del teatre,
no?
És un altre tipus
de concepte
i que segurament repetirem.
I al mes de març
teniu la Berta,
que ara,
en Déu-n'hi-do,
s'hi està voltant
per tot arreu,
cantant en un acústic,
en una gira acústica
que està realitzant.
És un dels plats,
diguem-ne,
d'artista més popular
o més coneguda,
per dir-ho d'alguna manera.
Però també teniu
una altra formació
que a mi m'ha cridat
molt l'atenció
perquè és una formació
que ja té un cert prestigi
que és Tornet CC,
que són uns músics extraordinaris
que també els tindrem aquí a Tarragona.
Sí,
bueno,
és una formació,
jo penso que,
diguéssim,
és música d'autor,
però jo penso que és,
bueno,
és una miqueta
un plat molt refinat,
directament refinat
en aquest sentit,
estèticament
i musicalment,
no?
Jo penso que també
és un plat fort
d'aquesta programació
d'aquest hivern,
no?
Continuem amb més
tarragonins,
el cicle Tarragona Acústics,
amb diverses formacions,
no?
Actuen dins d'aquest...
Sí.
L'Alicia ens ho explica.
Sí,
a veure,
el mes de febrer,
ara el dia 28,
amb el Kiko Rodríguez Quartet,
i el mes de març
amb el de Juan Zarpas.
Això del Tarragona Acústics,
doncs,
està bé,
és una idea
que hem volgut,
doncs,
integrar
per donar més,
millor que abuda,
també,
als espectacles
i a la música,
doncs,
d'aquí de prop,
de casa nostra,
no?
Pensem,
doncs,
que és una bona manera
també d'ampliar el ventall
i tenir,
doncs,
donar una oportunitat,
doncs,
als grups d'aquí,
que si més no,
doncs,
també tenen una certa qualitat.
I tant,
molts d'ells han de marxar fora
i allò que ha passat tota la vida,
no?
Després tornen allò,
han triomfat,
no?
Però el primer,
mira,
han hagut de marxar.
Tenim teatre,
amb una obra de San José Sánchez Sinisterra,
que arribarà ja
al mes de març,
no?
Sí,
bueno,
tenim abans el dia 4,
5,
6,
possiblement,
todavia teatre,
també.
A mi m'han donat menys xuletes,
eh?
Perquè em falten obres d'aquestes
que esteu dient,
dic,
mira,
jo deia,
quina programació més maca
i encara teniu més coses.
Sí,
sí,
ja veig que hi ha més teatre encara,
és cert,
repassem-ho,
Alicia,
tu que tens aquí els papers en condicions.
El mes de març,
el dia 4,
el dia 5 i el dia 6,
això en seta,
doncs,
també havíem pensat,
així com a element innovador,
doncs,
està en tres dies
i l'obra primera,
doncs,
és Un rufián en l'escalera,
de Joe Horton,
i, bueno,
ho fa la companyia Todavia Teatro,
amb els actors Paco Romero,
Pastora Villarrón
i Juanmi Romero.
Toca una temàtica una mica,
com dir-ho,
paliaguda,
no?,
perquè tracta un tema
d'actual,
que està bastant
a l'ordre del dia,
malauradament,
que és el tema
dels maltractaments
a la dona,
tot involucrat
dintre d'un...
d'una trama.
És una trama,
és un drama,
doncs,
hi ha un...
que, bueno,
li maten el germà,
no?,
és un dels actors
que li maten el germà
i s'introdueix
a la casa
on viu una parella.
I fins aquí
puc llegir.
i no expliquem res més
perquè, si no,
no anirem
i s'ha d'anar a veure
aquesta obra de teatre.
Més coses,
a mi se m'han,
doncs,
traspapelat tots els actes.
Alicia,
què ens queda?
Ens queden espectacles infantils,
també, no?,
i algun concert més,
potser?
Sí, bueno,
aquest sobre
el de la minitemporada,
el mes de març,
també tenim
el Perdi del Nosso Palatges,
que això potser
ho explicarà millor.
és una obra que s'està,
bueno,
ha entrat ara
amb estrena a Barcelona,
o sigui,
s'està estrena a Barcelona,
de fet,
és una prèvia,
de fet,
és una obra que s'està
començant a rodar
per als espais escènics
de Catalunya.
I ve aquí
al magatzem,
també,
que,
de fet,
potser,
ja s'ha fet
en aquests cicles,
baixar moltes coses,
per exemple,
ja en presentació
de tota la província,
per exemple,
el Torn en CC
també és presentació
de l'últim disc.
Aquí a Tarragona,
al magatzem.
Sí,
a Perdida també és el mateix,
vull dir,
Perdida està voltant ara,
a Barcelona s'està presentant
i està voltant,
però,
de Catalunya,
l'obra
Perdida els apel·latges.
És una obra complexa.
De la cosa,
és anys a Sinisterra,
clar.
Complexa i arresgada,
però, bueno,
pensem que
ha de molta qualitat
i que serà
molt,
molt interessant de veure.
Hi ha una lectura poètica,
també,
veig per aquí,
el dijous 19 de febre,
ho hem fet així,
una mica saltejat,
però com que anirem
informat puntualment.
I després és el que,
vosaltres heu batejat
com a espectacles familiars,
a banda d'aquests,
també hi ha dues propostes
molt interessants.
Era una mica
per al concepte aquest
de familiars,
volíem remarcar-lo,
perquè era una mica
de desvincular
el concepte
simplement infantil,
perquè considerem
que els programes,
els espectacles aquests,
doncs,
donen cabuda
a tot tipus de públic
i pot anar,
doncs,
des del més petit,
acompanyat,
doncs,
dels pares fins a l'avi,
vull dir que és un espectacle
on hi té cabuda tothom,
per això l'hem volgut catalogar
més així de familiar,
que no passi infantil,
perquè tots també s'ho passen bé.
I el primer és de màgia?
El primer és de màgia,
és de màgia a la carta,
es diu,
i és de la mà de Mac Gerard,
que també és d'aquí,
de Tarragona,
i després el mes de març
el Tira-Tira,
que és ja més teatre.
Preus assequibles en general,
perquè estic mirant
i en general són uns preus
molt assequibles
a totes les butxaques.
Els infantils són a 3 euros,
seguint amb la mateixa línia
que havíem fet
amb el cicle anterior,
i els altres van des de,
bueno,
preus simbòlics
com el que és
la lectura poètica
de 2 euros,
fins, bueno,
els espectacles oscil·len
entre això,
entre 4, 5,
fins a 10 euros.
Preus assequibles,
teatre de butxaca,
en el millor sentit de la paraula,
aquella curta distància
entre l'espectador i l'artista,
i un teatre al centre de la ciutat,
petit teatre,
acollidor,
mira que agrada aquest teatre,
té un encant,
a banda de la programació,
l'espai en si té un encant,
i com que ara estareu d'aniversari
tot aquest any,
que farà el centenari
i la cooperativa,
doncs també tindrà,
jo m'imagino
que després de l'estiu
aproximadament
alguna coseta es farà
en aquest sentit,
no?
Sí,
jo penso que sí,
estem treballant,
de fet hi ha una comissió
del centenari ja
que intervé
una sèrie de persones
que són majoritànicament
socis de la cooperativa
per articular
tot el tema de la casa,
no?
I a nivell,
per exemple,
no només del teatre en si mateix,
sinó altres elements
que poden ser altres coses.
Vull dir,
el teatre està dintre
de la cooperativa de Tarragona,
que de fet
és la que celebra els 100 anys,
però com a teatre també,
clar,
evidentment nosaltres
entregarem el tema del centenari,
el tema en compte
i ho estem ficant en publicitat
a nivell d'idíptics,
remarcant aquest fet
i ara comença l'any
d'aquí al gener
suposo,
i no suposo,
no es faran
una sèrie
d'actuacions
molt concretes
en aquest sentit.
N'haurem de parlar
quan arribi la data.
Gràcies per venir avui
a la ràdio,
Javier Plana,
Alicia González
i enhorabona
a tots els que feu possible
que aquest teatre
es mantingui viu,
mentre hi hagi un espectacle
on teatre es viu
quan està buit
doncs ja no té gaire sentit.
Gràcies,
molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.