D'aquí 5 minuts seran 3 quarts d'11 del matí.
Estem en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
abordant ara altres qüestions,
altres aspectes de l'actualitat.
Ara, en clau de previsions
i pensant en una ben destacada de cara a diumenge vinent.
I és que el proper 19 de setembre
arribarà oficialment a Tarragona
el nou arquivisbe Jaume Pujol Balcells.
Avui volem comentar alguns detalls
del cerimonial d'entrada,
detalls tradicionals,
fins i tot detalls protocolaris
amb el responsable de l'àrea de comunicació
de l'Arquivisbat de Tarragona
i alhora també autor de l'escut del nou arquivisbe.
Saludem el nostre company,
company periodista Didac Bertran.
Didac, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Diumenge vinent tindrem el cerimonial d'entrada
del nou arquivisbe de Tarragona
i això implica molts aspectes tradicionals
que tenen una llarga història
i que com podríem explicar?
És a dir, en què consisteix el cerimonial d'entrada
del nou arquivisbe de Tarragona?
Sí, aquest cerimonial d'entrada,
si no estic equivocat,
es comença a celebrar d'una manera semblant
ja des de l'any 1387,
o sigui que hi ha plogut des aleshores.
Té, diríem, dues parts,
una pròpiament, diguem-ne, civil
i una altra, diguem-ne, religiosa,
encara que totes van una mica lligades,
perquè recordem que l'antic senyor jurisdiccional
de Tarragona i d'aquí ve aquesta part de cerimonial civil
era l'arcabisbe.
Aleshores, doncs, què passa?
La primera part,
hi ha una salutació per part de l'alcalde,
això se farà allí a la plaça de les Cols,
a la qual respondrà el senyor arcabisbe.
Prèviament, la Corporació Municipal,
acompanyada de tot el seguici popular,
s'haurà traslladat fins a aquest punt de la ciutat.
Allí, a les escales de la catedral,
es faran els tocs del pregó reial,
o sigui que és un cerimonial, en certa manera,
molt semblant al de l'entrada del braç de Santa Tecla.
Una vegada s'hagin fet els parlaments,
es traslladaran de la plaça de les Cols
pel carrer Marceria per a Esglésies
fins a arribar al pla de la Seu,
passant per davant de tots els elements
del seguici popular de Tarragona
i entrant per la porta principal de la catedral,
on allí les quatre colles castelleres
faran els seus pilars.
Prèviament, l'alcalde haurà rebut
el senyor arcabisbe,
que sortirà de la residència sacerdotal,
el que era l'antic seminari,
és el seminari,
i allí, més o menys al final del passeig de les Coques,
doncs se trobaran, se saludaran,
i junts faran cap a la plaça de les Cols,
i llavors allí es produirà tot el que hem explicat abans.
Bé, una vegada estiguin l'arcabisbe
davant del que és la porta principal de la catedral,
les portes estaran tancades,
llavors s'obriran,
i el canonge de Gà i el capítol
saludaran el nou arcabisbe,
i li diran de si promet,
si jura,
ser fidel
i respectar
i defensar tots els privilegis
de l'Església de Tarragona.
Una vegada hagi fet això,
se li dona a besar
a la Vera Creu,
i llavors ja entra
a una de les capelles laterals,
concretament anirà cap a la del baptisteri,
allà es revestirà amb els hàbits pontificals,
i després ja en processó
aniran cap al presbiteri,
i allí tindrà lloc
la cerimònia de consegració
com a bisbe,
i després, bé,
ja seguirà tot el que és
una missa pròpia d'entrada.
Cal recordar que aquest és un fet insòlit,
feia 70 anys,
exactament va ser el dia 2 de juliol del 1934,
que es va consagrar bisbe
per última vegada aquí a una persona,
concretament va ser el doctor Manuel Borràs,
que va morir víctima
d'aquella follia fratricida
que va ser la guerra,
anava a dir civil,
no va ser una guerra incivil, allò,
i abans
potser ens hauríem de remuntar
fins al segle XVI
a una cerimònia semblant amb aquesta.
Hi haurà aquestes dues parts,
com comentàvem,
primer, a la part civil,
a la part primera,
que serà la comitiva municipal
amb tots els elements del seguici popular,
el públic, els terrenyons que vulguin,
el podran presenciar
sense cap dificultat
pel recorregut habitual
que va des de la plaça La Font
fins a la plaça Les Cols.
Efectivament.
Això pel que fa la primera part.
I pel que fa la cerimònia
eclesiàstica pròpiament
a l'interior de la catedral?
Bé,
m'està preguntant
per l'accés aquí.
Bé, això ha sigut una mica
de mal de cap
que ha donat aquesta cosa,
perquè la catedral,
desenganyem,
és un àmbit tancat
i com a tal àmbit tancat
es submet a les mateixes
normes de seguretat
que pugui ser un cinema
o un estadi de futbol.
Per tant,
hi ha una norma
que obliga
a tindre
un número
determinat
de seients,
o sigui,
que la gent
pugui estar
asseguda,
que no hi hagi
problemes
en cas
d'una hipotètica
evacuació,
també obliga
a tindre
uns serveis
sanitaris,
etc.
Això, clar,
la catedral
desenganyem-nos,
és un gran edifici,
però no és tan gran
com pugui semblar.
Tinguem en compte
que hi ha tot unes
columnes enormes,
hi ha tot un mobiliari
que dificulta
total,
que allí
hi caben
unes 3.000 persones.
Clar,
només pensant
en els habitants
que té
la ciutat de Tarragona
i els que poguessin
estar interessats
en el tema,
els que puguin
vindre
de les diferents
poblacions
del nostre
arxidiòcesi
és absolutament
insuficient.
Què s'ha tingut
que fer?
S'ha tingut
que fer
unes mal
anomenades
entrades,
invitacions,
o el que sigui,
s'ha donat
a les parròquies
perquè aquestes
ho distribuïssin
entre els fidels
que ho demanessin
o on vols
que estiguin
una mica
més significats,
vull dir,
consells parroquials,
consells d'economia,
etc.
Així si tot,
la cosa
resulta
insuficient.
Per obviar
aquests problemes
s'han intentat
habilitar
el més possible
més espais
i això
s'ha aconseguit
mitjançant
la instal·lació
de cadires
i pantalles
de plasma
totes les capelles
i el claustre
i fins i tot
s'ha reservat
un àmbit
dins del que és
el seminari.
A l'entrada
del seminari
també hi podran
anar persones
que podran
participar
d'alguna manera
en la celebració.
A més a més,
també,
clar,
les persones
grans
o que no puguin
desplaçar-se
a la catedral
o aquelles
que no puguin
accedir-hi
per aquests
problemes
de capacitat
del nostre
temple,
doncs,
tenen una solució
o bé
seguir-ho
per alguna
emisora
que ho
retransmeti
en directe
o bé
a través
de més televisió
que oferirà
tota la cerimònia
en directe
des de la catedral.
Com serà la cerimònia
de la catedral?
Serà una cerimònia
especial,
l'imagino?
Bé,
les persones
que coneguin
hagin vist
alguna vegada
una
ordenació
de diaca
o de prevera
doncs,
bàsicament,
és el mateix.
Pràcticament,
no hi ha
gaires
diferències
tret
que després
se li imposa
la mitra,
el bàcul,
en fi,
però,
bàsicament,
no difereix
en substància
el que és
una cerimònia
d'ordenació
d'un prevera
o d'un diaca.
Quines autoritats
s'esperen
que vinguin
aquest diumenge
al cerimonial
d'entrada
del nou
Arquivisbe
de Tarragona?
Bé,
en principi
s'han cursat
invitacions
a totes
les autoritats
de Catalunya
i les locals.
Bé,
estàvem pendents
encara
de confirmació.
Pel que fa
a les,
diguem-ne,
autoritats
eclesiàstiques,
seran nombrosos
els bisbes
de tot
l'estat espanyol,
naturalment,
i seran
tots els
de Catalunya,
tant els
residencials
com els auxiliars
com els emèrits,
i ja deia
que s'espera
també una
gran afluència
de bisbes.
De prevera
s'encalculen
que n'hi haurà
uns 400
de moment.
El cerimonial
d'entrada
que comentàvem
al principi
de l'entrevista
es manté
sense variacions
des de fa
sis segles,
des del 1387?
Més o menys,
molt poques variacions.
És a dir,
és la tradició
realment
portada al segle XXI.
I tant.
Didac Bertrana,
més de responsable
de comunicació
de l'Arquivisba
de Tarragona,
és diplomat
en genealogia,
heràldica
i nobiliària.
Ell és l'autor
de l'escut
del nou
Arquivisba
de Tarragona.
Com és aquest
escut
que hi haurà
el doctor
Jaume Pujol Balcells?
Bé,
té uns
punts
que són,
diguem-ne,
propis,
que són els que ha designat ell
i uns altres
que pertanyen
a la diòcesis.
Aquest és el segon
escut
eclesiàstic
que he tingut.
Bé,
el segon
escut
d'Arquivisba.
D'Eclesiàstic
n'hi ha hagut
algun altre.
Quines són
les característiques
fonamentals?
Bé,
podríem parlar
del que és
l'escut en si,
que és el que ha
determinat
el doctor
Pujol,
és a dir,
que això
em va limitar
simplement
a posar
amb sòlfa,
diguem-ne,
el seu desig,
com ho havia fet abans
amb el doctor
Martínez Sistec,
i llavors
hi ha uns elements
exteriors.
A veure,
tan importants són
uns com els altres.
exteriors.
Hi ha
una creu
de dos travessers,
que això és pròpia
dels arcabisbes
metropolitans,
hi ha
el pali,
que és el propi
també dels arcabisbes
metropolitans,
i llavors hi ha el barret
amb unes borles,
que
si s'hi fixen
les persones
que
quan el vegin
o que el tinguin,
l'altre dia
el diari de Tarragona
es va publicar,
veuran que pengen
15
flocs
per banda,
perdó,
aquestes humitats
són terribles.
Doncs,
aquests 15 flocs
per banda
de color verd
són propis
dels arcabisbes
metropolitans
i primats
que no són cardenals.
és a dir,
aquí a la península
ibèrica
només hi ha
tres arcabisbes
que puguin portar
aquest tipus de barret
amb aquestes borles,
que són
el de Tarragona,
naturalment,
el de Toledo
i el de Braga,
a Portugal.
Llavors,
el que és
l'escut
pròpiament dit
té una forma,
diguem-ne,
original,
no són aquells escuts
allò rectes,
ja ho pots veure,
té unes formes
així com a curbes.
això és
un signe,
moltes escoles
aldistes
ho reconeixen,
de flexibilitat.
Llavors,
el doctor Pujol
va voler remarcar
que en el cortè
més important,
ja veieu que hi ha
quatre parts
amb aquest escut,
en la més important
hi hagués
el signe
propi
de l'arxidiòcesi,
és a dir,
és aquesta tau
de plata
sobre camp vermell.
diguem-ho així
amb els colors normals
perquè si utilitzem
la terminologia
heràlgica
potser no ens entendrem.
Després,
al segon quartier
hi ha
tres flames vermelles
que simbolitzen
a Sant Fructuós,
a Sant Auguri,
a Sant Ològi,
a dir,
els tres primers
màrtirs
tarragonins,
que estan
al damunt
d'un mar,
un mar
blau
i plata
que simbolitza
diverses coses.
Una d'elles
és que
allí,
a la vora
d'aquest mar,
varen patir
martiri
els sants
tarragonins.
Una altra
és que
per aquest mar
va arribar
el cristianisme
a través
de la predicació
de Sant Pau
i també
hi va arribar
la devoció
cap a Santa Ticle.
i finalment
la idea
del mar
és
l'amplitud
d'horitzons
o l'estar
obert
no simplement
tancats
amb una coseta
petita
sinó
ben gran
i pensant
en l'Església
estesa
d'Orient
fins a Occident
com deia
Sant Fructuós.
Cal dir
que el pensament
de Sant Fructuós
i el de Sant Pau
són els que
presideixen
gairebé
aquest
escut
i
podríem dir
que és gairebé
tota una declaració
d'intencions
per part
del doctor
Jaume Pujol.
Llavors
hi ha més petites
per express desig
del seu
inspirador
hi ha
dos compartiments
més
un
el tercer
que hi ha
una creu negra
sobre fons
d'aurat
i sobre
unes
ones blaves
que
representa
l'escut
de Guissona
és a dir
la població
de l'Urgell
d'on és
natiu
monsenyor
Jaume Pujol
i després
a sota
ja és més complicadet
això
hi ha sobre
fons blau
una muntanya
que és
una espècie
diríem
d'adaptació
de l'escut
personal
de
mossèn
actualment
mossèn Jaume
Pujol
Pujol
el futur
senyor
arcabisbe
perquè
hi ha
una muntanya
de Montserrat
que juguem
amb
allò de
Turó
i Pujol
que són
sinònims
llavors
en lloc
de la
flor de lis
que et
correspondria
amb l'escut
Pujol
hi ha
la serra d'or
que és la pròpia
de Montserrat
tot això
simbolitza
la seva vinculació
a Catalunya
i al damunt de tot
hi ha un llibre
el llibre
és l'Evangeli
l'Evangeli
en aquest cas
significa
la seva idea
que és la d'evangelitzar
tot Catalunya
és a dir
servir
a la paraula
i llavors
a sota hi ha
com a element
també fora
de l'escut
a part d'aquells
guarniments
exteriors
dels que parlàvem
com
el que és el capell
amb les borles
la creu
i el pali
hi ha
el que és
la divisa
en la qual
s'hi pot llegir
que
ensenya
el que s'ha escoltat
això
és una referència
a la necessitat
d'evangelitzar
la nostra societat
i està treta
de la segona carta
de Sant Pau
a Timoteu
Aquest és
doncs
l'escut
inspirat pel propi
futur arquivisbe
de Tarragona
efectivament
jo només m'he limitat
a posar
d'acord
amb les lleis
de l'heràldica
el que ell
havia determinat
doncs
ja m'ha explicat
l'escut
i ja m'ha explicat
el cerimonial
d'entrada
de
Monsenyor
Jaume Pujol
Balcells
que serà
el nou arquivisbe
de Tarragona
a partir del proper
diumenge
en uns actes
que podreu seguir
en bona part
també
en directe
a través
de la sintonia
de Tarragona Ràdio
gràcies
al company periodista
Didac Bertran
responsable
de l'àrea
de mitjans
de comunicació
de l'Arquivisbat
i autor
de l'escut
del nou arquivisbat
gràcies per venir
a explicar-nos
aquests detalls
de l'escut
i també
de la tradició
i del protocol
que envolta
el cerimonial
d'entrada
que podrem veure
el proper diumenge
a la nostra ciutat
gràcies
i que vagi
molt bé
tot l'acte
tant de bo
sigui així
moltes gràcies
i també gràcies
als amics
oïdors
per haver donat
oportunitat
de poder explicar
aquests petits detalls
Didac Bertran
gràcies
i bon dia
bon dia