Aquí seguim, tal com els dèiem, en directe des dels Jardins del Camp de Mar de Tarragona,
on se celebra aquesta diada tan especial i tan adreçada als més joves.
És un clàssic del Tarraco Viva i ho podem expressar en aquests termes.
Jo abans deia un miler de nens i nenes.
Vaja, no m'he equivocat gaire, perquè són gairebé prop d'un miler.
Si no, ens ho confirmarà immediatament Maria Joan, que és la directora del Camp d'Aprenentatge.
Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Jo crec que és molt interessant que la Maria ens acompanya i ara els explicaré per què.
Cada any nosaltres el matí de Tarragona Ràdio el fem des d'aquí.
I cada any parlem del gran protagonisme que tenen els escolars de la ciutat de Tarragona.
Per tant, és bo conèixer què hi ha darrere d'aquesta activitat que ja la donem com una cosa natural i no és tan natural.
Això s'ha d'organitzar i molt, oi, Maria?
Sí, sí.
És a dir, des del Camp d'Aprenentatge, aquí treballem quatre persones, el Jordi, la Núria, la Jasmín i jo mateixa,
realment portem durant un mes, un mes abans, només muntant els jocs, muntant-los.
El que vol dir que durant tot l'any ens dediquem sobretot a investigar a través de les fonts literàries
i a través de les fonts iconogràfiques nous jocs per poder-los portar avui en aquesta jornada.
Després, aquest material, lògicament no el podem anar a comprar, s'ha de elaborar, l'hem de fer nosaltres.
Hem de procurar que siguin el més fidedignes possibles, aconseguir tota una sèrie de material
que moltes vegades no trobem en el mercat de venda i que hem d'aconseguir,
doncs mira, per exemple, les taves les aconseguim a través de les carnisseres del mercat de Tarragona
que ens les aguarden, però després s'han de netejar, s'han de tenyir amb ceba, etc.
Vull dir que realment és una tasca molt laboriosa, ho fem amb molta satisfacció.
A més, el procés d'elaboració de la jovina ho feu amb la màxima fidelitat perquè donin el resultat.
Sí, sí, sí, és a dir, intentem utilitzar i emprar tots els mitjans que utilitzaven els romans.
Per exemple, això que t'explicava de les taves...
Ja us coneixen al mercat, no?, les carnisseres, ja dinen els del camp de prenencècia.
Sí, sí, i ens les aguarden i ens criden i ens diuen, mira que t'he guardat tantes taves, aquí les tens,
és a dir, ens les congelen perquè, clar, al mercat hi vas una vegada a la setmana, una vegada cada 15 dies,
llavors ens les congelen.
I de les 5 que hi ha, 4 són blanques i una és vermella.
Llavors pensàvem que de quina manera podíem aconseguir aquesta tava vermella,
què devien fer servir els romans, fins que a través d'una font literària vam descobrir que utilitzaven la ceba.
Llavors fem bullir la ceba, la tava amb pell de ceba, i aconseguim que tingui aquest color vermell.
Ja veuen, això del camp d'aprenentatge no és fer els dossiers així tot macos, amb carpetetes,
i venir aquí darrere hi ha un treball artesanal i mai millor dit, no?
Artesanal, molt artesanal.
Aneu incorporant-nos als llocs cada any?
Sí, enguany n'hem portat 22 de nous.
De nous?
De nous.
I quants en teníeu anteriorment?
En teníem 74.
Perquè estem parlant de molts llocs.
Molts, molts llocs.
Jo penso que en aquest moment potser som un dels grups que tenim coneixement de més llocs romans.
És a dir, perquè n'hi ha molts que són potser molt típics i que tots hi hem jugat.
Per exemple, fins ara veia aquí que jugaven a el que quan jo era petita n'hi dèiem l'esgarranxina, no?
És a dir, estirar tots dos nens.
Però fins que no trobes la font literària o la font iconogràfica que et demostri que aquest jocs pertanyia als nens romans,
no s'incorpora en el que serà tot el conjunt de jocs d'aquesta època.
No se li pot donar el certificat, podríem dir, com a joc romà.
Jo, per l'observació, hi havia nens que juguen a pilota, que feien curses de sacs...
En fi, he vist molts llocs que són similars o pràcticament iguals que els que fem ara,
amb materials més sofisticats, si vols, però hi ha coses que no canvien realment.
No canvien, no canvien.
És a dir, els nens romans jugaven i els nens actuals continuen jugant moltes vegades amb els mateixos jocs.
I realment, per exemple, es pot jugar en el 3 en ratlla, els nens romans hi jugaven
i ara podem jugar en el 3 en ratlla a l'ordinador.
Potser canvia el material d'aquest joc, però no la filosofia del mateix.
Té una perllongació aquesta activitat lúdica de joc d'avui després a les aules d'aprenentatge de coneixement en la història?
Sí, sí, sí. S'han elaborat quatre baúls i aquests quatre baúls,
que contenen la rèplica de molts d'aquests jocs romans que estan fent avui,
cedeixen al llarg del curs durant una setmana els centres que ho demanen.
I llavors cedeixen fins i tot en diferents centres de recursos de la província de Tarragona
o centres de València que ens ho demanen, etc.
i poden tindre aquest baúl de jocs durant tota una setmana i s'ensenya a tots els alumnes.
És una mica apropar tot el que era la vida quotidiana del món romà en aquella època.
Jo m'he estat fixant i la cosa de la simulació és el que més els agrada.
El tema de la roba, de vestir-se de gladiadors, de romans, de posar-se el casc.
Ara observo alguns nois que estan amb els estells de gladiadors intentant, amb fortuna,
fer algun dels gestos.
Noies que van vestides com autèntiques cortesanes o una cosa...
Aquesta és la part que més els atreu.
Jo ho dic per altres anys que també m'he fixat.
I el tema dels instruments musicals, que ens posen al cap com un bombo,
perquè, escolta, allò sona d'una manera extraordinària,
però els agrada molt també el tema de la música, no?
Sí, sí, el tema de la música tenim la sort que comptem amb la col·laboració
del Conservatori Professional de Música
i llavors són ells els que porten tot aquest apartat de les tuves,
dels xiulets, de les flautes, etc.
i realment és molt convenient.
Els gladiadors, que tu anomenaves, és un joc que m'he incorporat en Guany Nou,
llavors amb els retiaris, etc. i també els hi encanta.
No podia faltar aquest joc dels gladiadors tenint en compte
que en el conjunt de tarracovives de les activitats que atreuen més persones
i sobretot joves.
Nens, això dels gladiadors té un poder d'atracció realment extraordinari.
Clar, portar a prop d'aquest miler de nens i nenes,
que són de cinquè de primària, no?
Cada any són de cinquè de primària.
Sempre, cada any són de cinquè de dotació primària.
És a dir, s'ha establert una fita
que cada any seran convidats els nens de cinquè de primària,
de tal manera que al llarg dels anys podran passar tots els nens de Tarragona,
tots podran haver viscut aquesta activitat i no hi haurà una repetició.
Incorporant aquest terreny de joc més nois i noies seria impossible, inviable.
Com us en sortiu amb tanta canalla, movent-se per un espai tan gran, amb tantes activitats?
També per la possibilitat que estiguin ben organitzats,
perquè no repeteixin, perquè tothom pugui participar del mateix.
Clar, que ningú es pensi, tot i que es veu molt de moviment,
que es deixa aquí als nens i apa, com si fos un part temàtic.
La cosa no va així.
No, ja en enguany comptem amb la col·laboració de 138 estudiants
de la Universitat Rovira i Virgili de Magisteri,
també comptem amb la col·laboració de Lies Calípolis, del Conservatori de Música,
i de Lies Vidal i Barraquer, amb la qual cosa apleguem 180 monitors, podríem dir.
I aquests 180 monitors són els que se'n repartin en aquests 93 jocs per parelles.
Llavors sempre estan per parelles, de tal manera que si un ha de deixar el seu estant,
en el seu espai de joc, sempre queda vigilat per un altre.
I ha organitzat de manera... Ara, per exemple, de tant en tant sentim unes ovacions,
jo no sé si arriba aquest so als nostres oients,
és que allà a l'auditori estan els gladiadors lluitant,
i això desperta les més baixes passions també dels nens i nenes.
Heu fet com una rotació, no? Ara un grup nombrós se'n va a veure els gladiadors.
Sí, perquè l'espai de joc amb 914 criatures realment és molt gran.
Llavors vam pensar de quina manera es podia espunjar aquest terreny de joc,
i allà ens va demanar la col·laboració a l'Ajuntament,
que molt gentilment cada any ens ho facilita,
i hi ha tres representacions de gladiadors,
una a les 10, a tres quarts d'11 i a dos quarts de 12,
i els nens porten unes enganxines de diferents colors
que responen a l'hora que els toca l'espectacle,
de tal manera que sempre en el terreny de joc en tenim 600
i 300 estan a dintre dels gladiadors.
Un model com el que dueu a terme aquí del camp d'aprenentatge
a través d'una altra via temàtica.
Teniu coneixement que es facin altres llocs a través de les escoles,
una mica emmirellants en la tradició o en el passat de les ciutats?
No, no, tan així d'això...
Es pot parlar de projectes relativament innovadors o insòlits, no?,
en el camp de la pedagogia.
Sí, és a dir, aquest fet del juguem com jugàvem,
sabem que no s'ha portat en cap més lloc,
tot i que, per exemple, ahir hi havia demanda d'exportar-ho a Hispalis
i d'exportar-ho a altres indrets d'aquí,
però ha sigut pioners el sisè any i n'estem molt contents.
No m'estranya, eh?, perquè Déu-n'hi-do el moviment que hi ha aquí.
Maria Joan, directora del camp d'aprenentatge,
ha estat un plaer conversar amb tu,
coneix una miqueta més en profunditat com s'elabora
tota aquesta aposta en escena que nosaltres també experimentem
cada any des del matí de Tarragona Ràdio.
Molta sort.
Moltes gràcies i, sobretot, gràcies també al Departament d'Ensenyament
i a l'Ajuntament, a la secció de Patrimònica,
cada any podem comptar amb ells i amb la seva excel·lent col·laboració
i organització també, perquè tot va cronometrat.
És a dir, si avui a les set del matí
els operaris de l'Ajuntament no haguessin estat allà amb el camión
per poder baixar tots els llocs,
no podríem parlar d'aquesta riquesa que tu estàs dient i de la beca.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs gràcies, Maria, i aquest agraïment
li podrem traslladar immediatament a Maria Mercè Martorell,
que l'estires la tinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
Molt bon dia, senyora Martorell.
Bon dia, Iolanda. Bon dia, Joana.
Ja tenim aquí el Tarraco i van dansant la part
més visible, podríem dir, o més popular.
Relativament, perquè el cap de setmana passat
ja vam veure aquestes desfilades del projecte Fènix
pel passeig arqueològic, vull dir que ja se n'han fet activitats de carrer,
però el gruix de les activitats més populars
i de forma absolutament intensiva és a partir d'ara.
Sí, el gruix de les activitats comença avui,
amb tot aquest dematí dedicat als nostres nens i nenes,
amb aquesta magnífica feina, jo ahir ho deia,
a l'amfiteatre, el que va ser, diguéssim, la recepció de tots els grups
i museus i ciutats i conjunts arqueològics que van venir,
llaciments, i ho deia, que a veure, que mil nens,
o quasi mil nens com avui tenim aquí, absolutament organitzat.
Jo, la veritat que el mèrit del camp d'aprenentatge,
evidentment amb tots els col·laboradors que ha dit la Joana,
també amb el personal del Museu d'Història,
de Cluquers, tot l'àrea de patrimoni,
però és una feina increïble.
Penseu que pràcticament les jornades de Tarracoviva
ja comença a passar una miqueta com la Setmana Santa.
L'acabem i ja l'estem organitzant.
Per exemple, la setmana que ve tenim d'anar a Clagenfurt,
que sabeu que són una de les ciutats de Germanades,
i hi ha una de les activitats que ells fan i ens n'han invitat.
Doncs aprofitem d'anar a veure un jaciment a 40 quilòmetres de Viena,
perquè no ha vingut encara cap any cap representant d'Àustria.
Per tant, anem a fer el contacte perquè l'any que ve vinguin.
Amb el camp d'aprenentatge passa el mateix.
Abans estàvem parlant amb les col·laboradores de la Joana i els gladiadors,
concretament amb el cap dels gladiadors, el Darío, Batalla i el Marco,
perquè ells en aquest moment tenen una exposició milà
de tot el tema de la gladiatura
i han fet una sèrie de llibres que han editat,
perquè sabeu que ells s'ho prenen amb una gran seriositat
i estan reconstruint indumentària,
l'armament, la filosofia, la manera de lluita.
Ells són persones que són la gran majoria professors
d'escoles, d'instituts, d'universitat, historiadors, esportistes,
i han quedat en contacte perquè tot el que és aquest treball de recerca
que ells estan fent, passar-lo al camp d'aprenentatge
i que el camp d'aprenentatge el pugui utilitzar amb els seus camps
durant tot l'any, per tant, és continu.
Però com molt bé deies, si bé les jornades de Tarracoviva
van començar el 17, el 18, com a dia...
També és una mica com va passar amb Santa Ticle,
cada cop s'allarga més.
Cada cop s'allarga més.
És una cosa com el Nadal, fins i tot,
que comencem a l'octubre.
Tarracoviva ve seguint el model igual.
Ve seguint el model igual.
Sabeu que el començàvem de manera quasi simbòlica
el 18 de maig, Jornada Internacional dels Museus.
Aquest any ja va ser el 17, que era dilluns.
Ja el 17, vinga, anem a enllargar.
Ja vam menjar un dia més, ja el 17,
perquè era dilluns i vam començar amb la col·laboració
de la Fundació La Caixa a través del que és
tot el sigle lligat a la poesia llatina,
tant de recitació, de conferències, etc.
I, per tant, també es va ampliar.
Però, diguéssim, una novetat va ser que l'any passat,
si recordeu, ja vam començar amb la Nacròpolis,
divendres i dissabte, el divendres i dissabte anteriors.
Aquest any vam fer el mateix,
però, a més a més, ja vam començar, com tu molt bé deies,
amb una representació ja del grup Fènix
el diumenge a la una del migdia,
al passeig arqueològic i després aquí a l'esplanada del Camp de Mar.
Bueno, va ser tant l'èxit
que el que ja ens hem plantejat,
i si no passa res, ara el que farem,
és que ampliarem el divendres,
tarda i segur, segur, dissabte i diumenge anterior,
o sigui, penúltim, dissabte i diumenge del mes de maig,
tot el que són les activitats,
aquestes de representació,
no sols les conferències que es fan aquests 15 dies,
sinó les activitats de representació de Tarra Còviva.
Perquè, a més a més, ens estem trobant
que a través de la venda d'entrades i de moltes coses,
doncs clar, l'últim cap de setmana
hi ha molta gent de la ciutat,
però també hi ha molta gent...
De fora.
De fora.
Llavors, tampoc no volem que els de fora
vinguin a desplaçar els de dintre,
per tant, preferim obrir-ho
i que hi hagi dos caps de setmana,
potser el primer més dedicat a la pròpia ciutat,
el segon més obert amb aquestes jornades
que realment ara ja són internacionals,
i, en qualsevol cas, donant la possibilitat
que aquesta setmana de Tarra Còviva
que s'ha anat convertint en aquests 15 dies,
doncs cada vegada, com tu molt bé deies,
com amb Santa Tecla,
es vagi ampliant més i més i més.
De totes maneres,
ja va néixer amb un gran èxit
de participació de públic,
Tarra Còviva,
perquè ja des de les primeres edicions
hi participaven moltíssimes persones
en les activitats que es feien sobre...
van acostant nois i noies preguntant què fem,
després parlarem i recollirem les seves opinions.
Aquestes nenes tan maques són de l'Estonac.
Sí, són de l'Estonac.
Jo i que faré un tomet,
després us busquem i us preguntem coses, d'acord?
Doncs vinga.
I van totes pentinades com les romanes,
i maquillades com les romanes.
La mar de maques.
Van estupendes.
Doncs el que deia,
moltíssimes persones que participaven
i ara ja la cosa s'ha desbordat,
fins al punt que ja l'any passat
es va posar aquesta mesura
de determinades o gairebé tots els espectacles
que anessin amb invitació gratuïta,
però invitació una miqueta
per controlar l'aforament dels espais.
Dimecres, si no recordo malament,
al Museu d'Història
vau començar a repartir invitacions
per esgladiadors,
per les diferents representacions.
Dijos al matí ja s'havien exaurit.
Sí, la veritat és que...
Desborden les previsions.
Ja ho preveieu, això?
Bé, la veritat és que ho preveien,
però preveient-ho i tot
sempre ens sorprèn.
Sempre ens sorprèn perquè, bé,
no volem que ningú es quedi
sense anar als espectacles,
per tant, sempre recomanem
que aquells que vulguin,
que s'acostin
i sempre intentem,
dintre de les nostres possibilitats,
anar introduint a la gent.
A vegades sempre hi ha algunes persones
que per algun motiu o per altre
poden fallar
i per tant intentem
sempre deixar un marge
de balsaforaments
perquè aquestes persones
puguin veure les activitats
de Tàrrec o Viva,
però en realitat
hi ha hagut tal èxit
de recollida d'invitacions
que n'queden molt poques.
Vull dir,
n'estan quedant
algunes pels diumenge,
alguns actes concrets
també de dissabte,
per tant,
aquelles persones
que estiguin interessades
sí que els recomanem
que les vagin a retirar
el més aviat possible
perquè, a més a més,
ens feia una miqueta
de por
el fet que hi havia
per primer any
entrades de fenament
i ha sigut molt curiós
perquè no hi ha hagut
en absolut cap problema.
Vull dir,
les entrades de pagament
la gent
les adquirides
molt bé,
era una manera,
com tu deies,
de controlar el forament,
era amb un preu simbòlic,
3 euros,
però també una manera
que, a veure,
les persones
que compressin
aquestes entrades,
si elles no hi poden anar,
que les donin
altres persones interessades
i també,
que, clar,
era una manera
també d'intentar
que aquestes entrades
arribessin
només lo impossible.
Com sabeu,
es podien adquirir
per servir caixa
per primera vegada,
la qual fa que les persones
que venen de fora
de Tarragona,
moltíssimes,
es puguin assegurar
la seva presència.
Exacte,
perquè si no l'any passat
arribaven i es trobaven
que ja no hi havia entrades,
són persones que potser
venen el dissabte,
venen el diumenge
o venen avui
i que es trobaven
que ja estaven absolutament
exhaustades
totes les activitats.
Ara es poden fer
aquestes reserves prèvies,
les poden retirar
i, per tant,
creiem que la por
que ens feia
que era
que la gent de la ciutat,
potser el fet
que sempre
ha sigut tot gratuït,
es retirés una mica
a l'hora
d'adquirir aquestes entrades,
per res.
Hi ha hagut
una col·laboració magnífica,
hi ha hagut
unes ganes
de veure
tots els espectacles magnífics
i tothom ha entès
precisament
que de cara
a poder-ho difondre,
de cara
a poder vendre
aquestes activitats,
era l'únic sistema
que teníem.
Hi ha un aspecte
que ahir ens comentava
el director
de l'aula de teatre
de la Universitat,
Rovira i Virgili
i Joan Pasqual,
en referència
a l'estrena
de l'anfitrió
de Plauta,
la primera representació
es farà
aquest vespre
a dos quarts de deu,
comentava un fet
que és més que raonable,
més enllà del fet
de pagar una entrada
que, insistim,
és simbòlica
de tres euros,
era el fet que,
clar,
això de Terraco Viva
fa molt que voltis molt
i ara m'aturo aquí,
i ara m'hiro,
clar,
una obra de teatre
requereix l'atenció,
la concentració
no només dels actors
sinó del públic,
fent-ho d'aquesta manera,
diguem-ne,
que tanques recintes
i la gent va al teatre,
és una manera també
que tothom pugui gaudir-ne
en la dimensió pròpia
de l'espectacle,
no és com una fira
que passes
i mires aquí i allà
sinó que aquí
has de seure
i has de tenir
una certa concentració,
no?
Exacte,
sí,
perquè els primers anys
quan fèiem una sola farsa,
després ja vam fer dues,
després tres,
aquest any les tres farses
a Minerva
i a l'anfitrió de Plauta,
com molt bé deies.
Són gratuïtes
però amb invitació a les farses,
són gratuïtes amb invitació,
exactament.
Doncs amb el cas,
per exemple,
de l'anfitrió,
que sí que ja s'ha de pagar
una entrada,
doncs bé,
ja estem parlant
d'una comèdia,
ja estem parlant,
com tu molt bé deies,
de que tant de cara
i per respecte
als actors
que actuen
en l'aula de teatre
de la Universitat
de Provider i de Perú,
com per inclús
els propis espectadors
que ho estan veient,
el fet que,
clar,
dona això
que vas a veure
una activitat,
en vas a veure una altra,
pots anar tombant
i no molestes a ningú
pel fet d'entrar i sortir.
Hi ha certes activitats
que el fet de passar,
aixecar-se,
veure un ratet
i tornar a marxar,
doncs sí que es pot molestar
i per tant
hem cregut
que teníem que separar
el que pròpiament és,
sigui representacions teatrals
o musicals,
siguin reconstruccions,
amb el cas del grup Fènix,
Taleia,
Nèmesis,
etcètera,
separar-ho
i que la gent
sàpiga exactament
a què va
i que sàpiga
que se s'assenta allà,
doncs ha de veure
aquell espectacle sencer,
salvo naturalment
que sigui un cas d'emergència.
Terracoviva
i totes les seves activitats,
sens dubte,
van creixent,
cada any es presenta
alguna que altra activitat,
però no es resta
del que ja es feia
a altres anys,
vull dir,
es mantenen
les activitats tradicionals,
a més a més.
Sí,
es mantenen
les activitats tradicionals
perquè nosaltres,
clar,
creiem que hi ha
activitats autènticament
referents
i a més a més
pensem que cada any
no venen les mateixes persones,
a veure-ho.
Jo abans,
mentre venia cap aquí
amb el cotxe
a la inauguració,
sentia la tertúria vostra
precisament del dematí
que hi havia una de les tertulianes
que deia
bé,
s'estem caient
amb el folclore,
amb el folclore i tal
i jo, clar,
m'he quedat inclús
un moment a escoltar-la
perquè pensava,
ja sabeu que Terracoviva
justament fugim del folclore,
juguem molt
amb el tema de reconstrucció,
fugim de lo que són
les festes històriques,
l'ús del mercadillo
i no sé què,
que tot és molt respectable
i magnífic.
Però no és aquest
l'esperit de Terracoviva.
Però no és aquesta la nostra filosofia
i que per això
ens estem convertint
en un referent.
Abans la Joana deia
que per exemple
hi havia engeciments
de lo que era
la Junta d'Andalusia
que els han demanat
que portin
el Juguem com jugaven,
grups nostres
com el grup Taleia
l'any passat van anar a Itàlia,
per exemple,
nosaltres estem exportant
els nostres grups,
el grup Fènic,
ara ja som exportadors,
ara ja no importem,
importem però exportem.
Per tant,
m'he quedat una mica
assoltada amb el del folclore
i he pensat,
a veure,
perquè potser
ens estem equivocant
amb alguna cosa
i no ho veiem.
Però clar,
no ho he acabat d'entendre
perquè acabava dient
i de dir,
bueno,
està molt bé
que hi hagi un enterrament
però cada any un enterrament.
És evident que sí,
perquè hi ha activitats
que el fet de poder representar
un enterrament
pel·liocristial
a necròpolis
només es pot fer
in situ
si hi ha una necròpolis
i més
la necròpolis
més important
d'Occident
i cada any està ple
perquè clar,
cada any van venint
persones noves.
I l'any que ve estarà ple.
I l'any que ve estarà ple
i aquest any,
per exemple,
la capacitat
era de 80
i anàvem a 120
pràcticament
cada una de les sessions.
Clar,
l'enterrament
o la inhumació
o després
el tracte comercial
amb el cas
de la ciutadela ibèrica
de Calafell
que representen
aquest intercanvi comercial
i aquesta inhumació
en el món dels ibers.
Doncs evidentment
que també.
Bueno,
nosaltres el que fem
és anar introduint,
per exemple,
aquest any hem introduït
nou la cereàlia.
Hem introduït nou
el món de la superstició
i la cereàlia
per part de Taleia.
El món de la superstició
i de la religió romana
amb coses tan curioses
com que el vodú,
que nosaltres el trobem
totalment cubà
o haitià,
doncs els romans
ja el practicaven
i ja clavaven agulletes.
I,
doncs bueno,
és una novetat
del grup Nèmesis.
El grup Fènix
mantén tot el que ja tenia
però incorporant
una gran ampliació
amb el tema,
per exemple,
de l'Alegri Mansura.
Però mantenint el tabulari,
mantenint...
perquè, clar,
si no representa
que el que ve un any
veu coses
però es perd
les de l'altre any.
Per tant,
si no ha vingut
l'altre any
veu una visió sasgada.
Nosaltres el que anem
és ampliant cada vegada més
però mantenint
les activitats anteriors.
I és el que hem anat
també, doncs,
esbrinant
al llarg de tota la setmana
amb diferents
persones i entitats
que tenen a veure
a Tarracoviva.
Es fa una rigorosa
i escrupulosa
recerca,
tasca d'investigació
però,
posteriorment,
es traspassa
l'àmbit acadèmic
perquè la cultura
se suposa
que és un patrimoni
de tots,
no?
I no només
d'unes aules tancades
i d'uns prestatges.
Però aquest és un plantejament
ja que s'ha superat
fa molts i molts anys.
Si mirem
aquest desplegable
de les activitats,
el que crida més l'atenció
és que jo puc
vestir-me de romana
a les 10 del matí
i tinc activitat
fins a la nit.
Però ininterrompudament, eh?
Ininterrompudament.
Fins i tot,
bé,
jo sempre dic
que jo...
A les 10,
a les 11,
a les 12,
a les 11,
a les 13,
a la 1,
a les 2,
a les 5,
a les 5,
a les 5,
a les 30...
És molt difícil
poder-ho veure tot.
O sigui,
es pot veure tot
però dedicant
els 3 dies,
pràcticament
podríem dir
tot el dia
a veure-ho
perquè el que no veus
un dia
ho veus a l'altre
i el que no veus a l'altre
perquè, clar,
hi ha activitats
que se solapen
precisament
per poder fer
molts passes,
per poder fer passes
en català,
per poder fer passes
en castellà
i per tant
hi ha activitats
que se solapen.
Els 3 dies
sí que permeten
quasi, quasi, quasi
veure-ho tot
però
amb un autèntic marató
s'ha de planificar.
S'ha de planificar
i ja sabeu
que a mi m'agrada
almenys veure
una representació
un passe de tot
i acabes
absolutament destrossat
perquè a més a més
vas passant
d'un lloc a l'altre, no?
Jo de totes maneres
voldria dir
que aquelles persones
que el que són
les activitats
que només es poden veure
tard o viva
tenen unes grans capacitats.
Parlem, per exemple,
de la reconstrucció militar
al camp de mar,
parlem de les pompes,
parlem dels gladiadors
que venen de fora,
dels ludis.
Aquest any
el ludi esenitzi
de la música
i la dansa romana
ho hem traslladat
a l'antiga audiència
perquè també
té unes comoditats,
té un parament romà
magnífic
que fa de fons d'escena
però amb una comoditat
de saló
com és el de l'antiga audiència
perquè té, com deia,
més capacitat.
Però totes aquelles activitats
en els nostres recintes
com pot ser
el que abans deia
la cereàlia,
el món de les supersticions,
el que és
aquest agrimensura,
aquells que no hagin pogut
tindre invitacions
o entrades
o aquells que
no tinguin temps material
de veure-ho tot
que no preocupin
perquè ja sabeu
que durant tot l'estiu
en pic acaben
els focs artificials
des de la regidoria
de patrimoni
i des del museu història
en pic acaben els focs.
La setmana següent
fins al mes de setembre
ben entrat
just quan comencen
les activitats prèvies
de Santa Tecla
nosaltres repetim
aquestes activitats
a la nit
a la tarda o a la nit
en cada un dels nostres espais.
Sabeu que l'any que ha passat
per exemple
vèiem el dia
els l'Ostricus
vèiem com funcionava
una escola
vèiem aquesta recepció
d'un nadó
per la seva família
vèiem el que era
l'enterrament d'autiques
vèiem el món del tabulari
nosaltres aquest any
tot això
ho seguirem mantenint
a part de les visites guiades
els cicles de concerts
que s'amplien
etc.
Ho seguirem mantenint
incorporant
aquestes noves actuacions
d'aquest any
la celeària
la celeàlia
el dou duers
totes aquestes diferents
activitats
l'agrimensura
per tant aquells
que no ho puguin veure
tranquils
que per als tarragonins
o pels que estiguin
a prop de Tarragona
o aquells tarragonins
que ens portin
familiars
amics que vinguin de fora
durant tot l'estiu
a les nits
poden anar veient
aquestes activitats
que val també la pena
que se centrin
en aquelles
a part de les pròpies
de la ciutat
també en aquelles
que venen de fora
i que per tant
les tenim concentrades
aquests dies
a la cavalleria
aludi els gladiadors
i a més a més
evidentment
tot el nostre
però tenint en compte
que sempre els queda
aquesta oportunitat
de veure-ho
durant l'estiu
les lluites
de gladiadors
continuen ocupant
el hit parell
del rànquing romà
del Tarracó Viva
la veritat és que sí
la veritat és que sí
perquè a més a més
que balicistes que som
eh
sí
la veritat és que som
una miqueta de balicistes
i mireu que els nois
del grup d'Arts
d'Imi Càndi
que com sabeu
bellíssimes persones
bellíssimes persones
per favor que ningú s'ho prengui
al peu de la llet
uns encants de noi
ja ho heu vist
com el que abans ja explicava
que en seguida
han volgut col·laborar
amb el camp d'aprenentatge
ells estan en tot moment
oberts
a que si es crea
un grup de gladiatura
a Tarragona
ells els adiestren
fins i tot ens deixen
l'armament
la indumentària
fins que nosaltres
el tinguem
perquè són unes persones
que s'ho prenen
amb una seriositat
amb una professionalitat
increïble
fins i tot
aquí quan estàvem fent
les lluites pels nens
els deien
que eren unes lluites
que eren un divertiment
perquè les autèntiques
les lluites només es poden fer
a l'amfiteatre
o sigui
ells
expliquen molt bé
tota la filosofia
que hi ha darrere
del món de la gladiatura
que ni eren salvatges
ni eren gent
que es matessin
pel gust de matar-se
ni res d'arreu
i d'heren gent
que lluitaven
per la seva vida
que moltes vegades
eren esclaus
que l'única manera
de recuperar
la seva llibertat
perquè eren
presoners de guerra
etcètera
era a través
de la lluita
però que en el fons
aquells que lluitaven
eren companys seus
que vivien junts
que s'adiestraven junts
que menjaven junts
i que després sortien
a l'arena
i que es tenien
que lluitar
els uns contra els altres
una pel·lícula
que es veu claríssima
és Espartaco
jo diria
la millor
la millor
ells han reproduït
el món de la gladiatura
en una escola
de gladiatura
a Bergen
tots ells són
gent que venen
del món
de l'esport
només cal veure
com estan
la contundència
o bé que venen
del món
de l'ensenyament
sigui instituts
escoles
universitat
i s'han dedicat
a reconstruir
tot el món
de la gladiatura
i ells tenen molt clar
a l'hora d'explicar
que els gladiadors
mai es mataven
entre ells
se suïcidaven
diguéssim
comptant
amb el recolzament
del company
per no carregar
sobre el company
la seva mort
per tant
és molt important
tota aquesta filosofia
perquè els nens
ho entenguin
són els millors
que hi ha
ells no paren
de participar
en pel·lícules
ara han participat
en una sobre
Juli Zesen
amb tota aquesta moda
del Peplum
que s'està
tornant a introduir
Troia
Pompeia
Gladiator
va ser primer
la que va obrir
ells van ser
els que van contractar
la pel·lícula
el que van ser
la productora
de Gladiator
perquè
els
diguéssim
els
els instruïssin
amb els seus
gladiadors
amb aquells
que actuaven
i a més a més
realment
els informessin
de com era
la gladiatura
després els americans
van fer el que van voler
que ja ho tenen això
i el grup
Ars Mikandis
va sentir
autènticament ofès
per la manera
que es podia
tractar o no
la gladiatura
ja sabem
que el cine
té les seves llicències
però vull dir
que és un espectacle
que la gent
s'hi acosta
per allò
de pan i circo
de lluitar a l'arena
de lluitar a l'amfiteatre
i de veure-ho
però surten molt
a part de lo bé
que s'ho han passat
però jo en això he vist
un canvi
respecte als primers anys
els primers anys
era com a més teatralitzat
per part dels gladiadors
era allò com a més
vinga
anem a fer un teatrillo
aquí a Roma
exacte
en les últimes edicions
la cosa diguem-ne
que es dona més explicació
al públic
exacte
es explica més la tècnica
és a dir
és com a més
didàctic
més didàctic
i més fidel
a la història
probablement
s'ha fet un pas més enllà
i la gent ho accepta
i ho acull molt bé
més a més penseu
que l'explicació
moltes vegades
aquí amb els nens
s'ha fet tot en italià
i els nens
han estat absolutament atents
ho han entès tot
ja sabem la capacitat
que els nens
són com esponges
però ho han entès
absolutament tot
en el cas de l'amfiteatre
que ja hi ha traducció
però realment
cada vegada
es va optant més
per anar eliminant
aquesta teatralització
i anar optant més
cada vegada
per tot aquest sentit
didàctic
d'explicació
amb tot i cada una
de les activitats
per això
a vegades
quan sentim això
del folclore
ens estranya una miqueta
perquè sabeu
que justament
és del que sempre
volem fugir
i volem anar molt
a el que és
realment
el món
el més autèntic
la reconstrucció
del món romà
l'acceptació
de la ciutat de Tarragona
de Tarracoviva
abans comentàvem
que des del primer dia
ha estat ben clara
la participació
és elevada
i un dels reptes
importants que es plantejava
a Tarracoviva
des dels seus inicis
era treure l'atenció
de la gent de fora
de Tarragona
aquest objectiu
de mica en mica
es va complint
s'ha complert
moltíssim
a més a més
ja sabeu
que cada any
hem fet campanyes
de difusió
a l'exterior
sempre molt centrades
a part del Fitur
i del CIT
que jo voldria
donar les gràcies
al Francesc Ricomà
el tinent d'alcalde
de Turisme
i president
del Patronat de Turisme
perquè tant a Fitur
com al CIT
la roda de premsa
va estar centrada
amb Tarracoviva
el qual va treure
l'atenció
de moltíssimes cadenes
com el Viajar
etcétera
cadenes que a més a més
tenim aquí
aquests dies
rodant i gravant
ara ens explicaven
els del camp d'aprenentatge
que tenien 30 professors
de clàssiques
que venien a veure
les jornades
hem tingut
aquests dies
catedràtics
d'universitats
professors d'universitat
que ens hem vingut
a donar les conferències
el vice-rector
de la Universitat de Córdoba
el de Siderio Baquerizo
amb el món de la mort
vull dir
persones que quan han vingut
a mi em deien
home
en comptes d'un powerpoint
m'emportaré aquest grup
que m'ha venirà molt bé
per explicar
les meves conferències
perquè realment
hi ha tot
hi ha tot
inclús més
de lo que a vegades
jo explico
no?
i així
doncs els diferents
conferenciants
que hem tingut
el doctor Garriga
el doctor Giner
amb tot el que ha sigut
aquesta gran investigació
a través de les restes
de les necròpolis
que s'han trobat
els tres últims anys
vull dir que
és realment magnífic
però és que a més a més
sabeu que hi ha hagut
una voluntat
de part de CITO
a FITUR
d'anar concretament
a museus
l'any passat
vam anar a Saragossa
vam anar a Girona
vam anar a Barcelona
al Museu d'Història
aquest any vam anar a València
vam tornar a anar a Barcelona
a part d'anar a Madrid
al FITUR
amb representacions
amb actuacions
amb un èxit
entre 3.000 i 4.000 persones
a València
a Barcelona
al Museu d'Història
a València
al Museu d'Història
a València
a través de tota la col·laboració
d'aquests museus
de tota la difusió
que se n'ha fet
de tots els seus main links
etc.
vam fer programes nacionals
per exemple
el 15 de maig
just abans
de començar
les jornades
el dia de Sant Isidre
vam fer un programa
a través de COPE
a nivell nacional
dedicat
pràcticament
de manera exclusiva
i des del pretori
a Tàrraco Viva
la qual cosa
això ha generat
una inèrcia de gent
que ve de fora
realment importantíssima
després penseu
que l'any passat
teníem vora
30-26 museus
i els jaciments
que venien
a el que era
Roma
al Museu del Mons
aquesta fira
del que són museus
ciutats
i jaciments romans
aquest any
hem tingut que posar
una carpa immensa
n'hem pogut estar a Saavedra
estem al Camp de Mar
vam haver de cobrir
la bassa
amb una carpa immensa
i hi ha
quasi
propers
els 40
jaciments
ciutats
museus
i inclús
n'hi ha algun
de confiança
que els hem tingut
que treure de la carpa
perquè literalment
ja no hi cabia
per tant
això vol dir que són
d'Anglaterra
d'Itàlia
de França
de Portugal
per exemple
a Conímbiga
Portugal
és la primera vegada
que ve
de tota la Junta d'Andalusia
ha portat
tots els seus jaciments
i museus
i ciutats
Sagovia
per exemple
que no ha pogut
muntar
estant
per qüestions
de premura
del temps
però sí que està present
a través de la difusió
dels seus materials
a l'estant
de Tarragona
l'any que ve
muntarà estant
tot el que són
els jaciments
als museus
de tota Espanya
Cartago
ahir per exemple
vam tindre
el director
del museu
de Cartago
amb una magnífica
conferència
sobre la vida
d'un cartaginès
un dia en la vida
d'un cartaginès
a Cartago
vull dir que realment
hi ha una presència
a nivell nacional
i internacional
importantíssima
i en quant a visitants
l'altre dia
em comentava
un restaurador
de la ciutat de Tarragona
que forma part de Tarraco
a taula
que ja d'un temps
cap aquí
cada any
té uns senyors
de Barcelona
que venen a tastar
el menú romà
hoteles
restauradors
us han donat notícia
a l'organització
del fet
que hagin notat
que hi ha unes visites
específiques
per aquest cap de setmana
gent que ve de fora
i és que del cap de setmana
a Tarragona
per gaudir-ne
Sí, hi ha hagut gent
que ve de fora
a part de tot el que és
la gent
evidentment lligada
a el que és
la Tarraco Viva
que ve de fora
tots aquests grups
de reconstrucció
de tots aquests grups
dels diferents museus
de ciments ciutats
però hi ha molta gent
que ve
que ja es planifica
aquest cap de setmana
un dia
dos, tres
depèn del que pot
cada un
precisament
i que estan
amb tots aquests ciutats
a més a més
jo voldria també
agrair molt
tant al Tarraco Taula
com a tots els hotelers
de la ciutat
que han participat
per primer any
amb tot el que és
aquesta venda
de pacs
de el que seria
les jornades
de Tarraco Viva
amb una nit
amb dues nits
els seus hotels
per exemple
els sopars
l'amfiteatre
a través
de lo que és
l'hotel
l'Usa Imperial Tarraco
que és el que els ofereix
però que ell
està en contacte
amb els altres hotelers
que per exemple
han vengut una nit
més un sopar
o una nit
amb activitats
o una nit
amb actuacions
etcètera
o dues
i per tant
jo crec que aquest és el camí
és el camí
cada vegada
hi estem entrant més
i a més
estem trobant
una magnífica
col·laboració
absolutament
de tothom
per exemple
els exponsors
les fitxes
de divulgació
que s'han fet
amb el diari
de Tarragona
o les postals
en el cas del punt
en el cas del punt
l'exponsor
ha sigut
l'empresa municipal
de mitjans
i el mateix punt
en el cas del diari
a part del diari
de Tarragona
hi ha una sèrie
d'exponsors
tant públics
com privats
com per exemple
públics
hi ha diverses
empreses municipals
a les quals
jo els agraeixo
moltíssim
exponsors privats
hi ha per exemple
Port Aventura
que també
s'ha involucrat
moltíssim
amb Tàrraco Viva
s'ha involucrat
moltíssim
en vendre
no sóc el parc
sinó l'entorn
inclús
amb els seus
catàlegs
de el que seria
entorn
a part de Tàrraco Viva
aquest entorn
en Tàrraco
patrimoni mundial
i jo crec
que això
és importantíssim
i s'està notant
a marxes
gent drentades
nosaltres l'any passat
vam tindre
50.000 persones
que van passar
en 3 dies
per als recintes
o sigui
que podíem
realment
nosaltres controlar
el que és
l'espai del Camp de Mar
ja
no el controlem
perquè és que
realment
és impossible
vull dir
és impossible
controlar l'accés
a no ser que tinguéssim
una roda d'aquelles
el qual dificultaria
molt a l'accés
però sí
50.000 persones
aquest any
creiem que superarem
molt
superarem
amb escreix
aquesta quantitat
ja que per Setmana Santa
vam augmentar
amb el que eren
els dies centrals
de Setmana Santa
vam augmentar
1.500 persones
comparades a l'any passat
les que van entrar
en recintes monumentals
per tant
això
a nosaltres
el que ens preocupa
realment
és no morir d'èxit
i per tant
intentem
anar allargant
aquestes jornades
tant com es pot
intentem
que tothom
se senti
el més a gust possible
i que
en el cas
que hi hagi
algun problema
que és molt probable
perquè hi ha
150 activitats
en 3 dies
demanem
sobretot
que se'ns digui
per subsanar-ho
i en qualsevol cas
que exemptin
totes les nostres disculpes
de moment
toquem fusta
tot està anant
de moment molt bé
però
bé
pot haver-hi
problemes
és evident
per tant
intentar-lo subsanar
si és que aquests
es produeixen
esperem que no
i que la gent
se senti
molt còmode
molt a gust
molt partícep
i molt propera
a nosaltres
tant per dins
d'allò que està bé
per suggerir-nos
d'allò que cregui
que s'ha de millorar
com per dins
si és que hi ha
quelcom que no s'ha de
a més el temps
s'acompanyarà
i entre nosaltres
ara que no en s'ha de ser ningú
si hi ha alguna activitat
que durant el cap de setmana
no poden gaudir-ne
jo els aconsello
si no són futboleros
dissabte a la tarda
perquè hi haurà molta gent
al nou estadi
al nàstic
i podran veure
alguna d'aquestes parts
de les activitats
jo crec que serà així
dimensi a la tarda
més tranquil·litat
perquè gairebé tothom
estarà al nàstic
al nàstic
home la veritat
és que
és l'únic dia
que permetem
tant als tarragonins
com els de fora
però especialment als tarragonins
és un llenguatge així de legionari
i ho dic com a filla
de nàsticero
de tota la vida
i de jugador del nàstic
capital del nàstic
etcètera
és l'únic dia
que els hi permetem
que bé
que ens facin una miqueta el salt
els tarragonins
a les jornades de Tarracoviva
però només l'estona
que doni el partit
per tant
i els que no són futboleros
podran veure l'activitat
amb més tranquil·litat
podran veure amb més tranquil·litat
perquè hi haurà menys gent
i els que són futboleros
només aquella estona
però abans i després
els volem a tots
a Tarracoviva
i mirin per on en guany
van els llibreters
i ens proposen tornar al llatí
Pitu Rovira
bon dia
hola
bon dia
jo el tinc molt rovellat
doncs mira
que ens fareu uns cursets
de llatí
demà al matí
pots aprofitar
com ho portaves tu al llatí
jo fatal
Maria Mercè
el llatí
el dominàvem al llatí o no
jo m'anava més al grec
jo al llatí
el rosa rosae
i a l'hortus horti
demà tinc oportunitat
a més a més
aquí entre nosaltres
allò de les guerres
la guerra de les gàlies
de les gàlies
que és seré
oi
jo les catalinàries m'agradaven
perquè sóc més allò d'arenga
però la guerra de les gàlies
no m'agrada mai
veus però no saber llatí
és molt així
perquè jo com que era
una alumna desastrosa en llatí
mai vaig acabar de saber
què li va passar a la guerra de les gàlies
bé
el resultat més o menys el sabem
però el procés va ser difícil
el gremi de llibreters
de Tarragona
en guany com a novetat
aposten per dues activitats
ben curioses
una és doncs fer un curset
això us ha d'explicar
que no es tracta d'agafar els manuals
ni els diccionaris de llatí de casa
i començar a fer anàlisi
de l'ablatí
o datí
o nominatí
o tot allà
no va per aquí la cosa
i després ens proposen
també una altra activitat
molt relacionada
amb el món de la literatura
parlo de memòria
llegir papiros
alguna cosa així
llibres en rotllet
que bé
alguna cosa té a veure
amb els papiros
no és exactament igual
però vaja
més o menys la cosa va per aquí
parla'ns una miqueta
de com se us ha acudit
aquesta activitat
que la fareu dissabte
saludem la Maria Mercè Martorell
l'acomiadem
li donem les gràcies
per haver-nos acompanyat
perquè imagino que va de boli
tot el dia
sabeu que per allò que faci falta
jo estic tombant per aquí
moltes gràcies
explica Pitu
aviam això del llatí
com se'ns vol córrer
doncs mira
això
com ja sabeu
des de l'inici
de Tàrro Codià
perquè estem participant
ens agrada
és una activitat
que ens agrada participar
i
de vegades fas activitats
aquelles
perquè és la teva feina
però de vegades
t'acosta una miqueta
però t'hi poses
però aquí ens l'agafem amb ganes
tot i que estem
a un mes de Sant Jordi
fa encara no un mes
que hem acabat
tota la història de Sant Jordi
i encara ens queden serrells
però
però aquest ens l'agafem
amb ganes
i ens agrada
bé
doncs llavors
des de l'organització
ja feia alguns anys
que ens demanaven
alguna cosa
l'any passat
vam portar
el Connelly
a signar llibres
que era una activitat
d'aquestes
que més fàcil
no hi ha
però
estàvem buscant
alguna cosa
i allò
fent la clàssica
pluja d'idees
doncs va sortir
un curset de llatí
vols dir un curset de llatí
sí home
una cosa molt bàsica
però molt bàsica
tan bàsica
que la pretensió que tenim
l'objectiu que tenim
no és que la gent
s'aposi a estudiar llatí
ni intenti aprovar
aquella assignatura
que no havia aprovat
a la seva època
no
és
bàsicament
a vegades
anem tombant
per la nostra ciutat
i veiem
i veiem aquelles inscripcions
en llatí
que hi ha
col·locades
en làpides
i ho intuïm
més a més
doncs bé
és donar
unes
pautes
unes bases
de què vol dir allò
com està col·locat
què volen dir
aquelles
paraules
sueltes
al davant
d'una frase llarga
que a vegades
bàsicament
és això
una cosa
molt
molt
màgica
interpretativa
més que un curs
de llatí
seria una interpretació
del llatí
és un curs útil
absolutament útil
això és perent
que sigui útil
que sigui un divertiment
que no sigui
no donarem
ni notes
ni diplomes
ni cal anar
amb l'uniforme
ni amb la bata
ni res d'això
tampoc
però donarem uns apunts
que la gent
tingui allò
que s'ho pugui guardar
i que si a l'endemà
surten a fer una d'aquestes
visites guiades
i els passegen
per la Paralta
i veuen
una inscripció
puguin una miqueta
posar a la pràctica
allò que
han pogut aprendre
recordar
refrescar
o dir-li com vulguis
això tens molta raó
perquè sovint veus
persones que estan aturades
en aquestes epigrafies
allò que dius
intentant
allò aquella
B baixa
que és exactament
si una U
una B baixa
l'objectiu que fem nosaltres
d'això
és bàsicament aquest
i tot això
i després entreu en la pràctica
després fareu la visita guiada
i llavors
a l'endemà
hi ha una visita guiada
per a l'organització
que aquí si volgui
si hi apunta
i el qui no
com una mica d'examen
també divertit
això mateix
a mi em saps llegir això
jo em sembla que
la base de tot això
és el divertir-nos
el passar-nos-ho bé
i abans que fèieu referència
amb el futbol
doncs fer el mateix
que va fer la selecció
de Catalunya
amb el Brasil
passar-s'ho bé
i la gent passar-s'ho bé
i això exactament el mateix
passar-s'ho bé
amb el llatí
amb tot aquest ambient
que hi ha
aquí aquests dies
i ja està
res més
no acaba aquí la cosa
una altra de les apostes
que feu
és allò
que jo equivocadament
parlava de papirs
m'anava a l'antic Egipte
ja pel camí més ràpid
són els llibres
enrotllats
llegir a la terra corromana
i això
ho feu en forma de conferència
això és una conferència
que ens fa el Jordi Galvez
que és un filòleg
és una de les seves coses
que fa
a més a més
de les classes
és crític
de l'avantguàrdia
és una persona
que
ell mateix
ja és una persona
molt divertida
i esperem que també
sigui una conferència
almenys
estar estructurada
d'una manera
no aquelles conferències
de classe magistral
sinó també
amb el mateix ingredient
d'un divertiment
que sigui una conferència
que ens expliqui
d'una manera divertida
i lúdica
i rigorosa alhora
doncs
com i de quina manera
això que nosaltres
coneixem
aquests llibres
que van relligats
i que tenen llom
i que tenen fulles a dins
com s'ho muntaven
en aquella època
fa més de 2.000 anys
els romans
que tenien aquella
ell quan ha titulat
aquesta conferència
llibres enrotllats
està
fet amb un doble sentit
utilitzant l'enrotllats
amb la
amb la terminologia
que utilitzem avui en dia
i físicament
com s'ho tenien
fet aquesta gent
doncs amb això
amb els llibres
realment enrotllats
jo penso que serà una conferència
que durarà al voltant d'una hora
que la gent que convidem
i tothom hi és convidat
a vindre aquí
a l'embalat
del gremi de llibretes
fareu aquí la conferència
anem a l'espai
i aquest canguany d'organització
ens ha posat un espai
molt més gran
que és molt més gran
que és una carpa magnífica
de la gent que és una carpa magnífica
que tenim més exposició
de llibres de llibres que altres anys
perquè també
nosaltres ens hem d'anar amb més espai
perquè cada vegada més
busquem i rebusquem més llibres
en fons editorials
que siguin de temàtica romana
doncs la conferència
i el corset de llatí
el fem a l'embalat
aquí instal·lat al Camp de Mar
parlant de llibres de temàtica romana
així per al gran públic
el que continua tenint més tirada
en aquesta temàtica
és el llibre aquell de regal
aquest llibre amb imatges boniques
aquest llibre ben enquadernat
sí, però no et pensis
nosaltres cada any
estem fent més recerca de llibre
llibre amb documentació
llibre...
la cuina romana
la no sé què romana
sí, les excavacions
no sé on
de tot el món romà
de tot el que coneixem
el món romà
l'imperi romà
podem trobar llibres
amb aquest
amb aquest
embalat
d'aquella plaça
d'aquell Camp de Mar
i que cada any
intentem sortir-lo més
i enguany
doncs
la gent que hagi vist
l'exposició
que teníem
els altres anys
d'enguany
veurà que hi ha una gran diferència
en quantitat
i en qualitat de llibres
es publica molta cosa
de temàtica romana
es publica molt
molt més a fora
de l'estat espanyol
que aquí
i cada vegada més
s'estan fent
més traduccions
d'aquests llibres
traduccions a més
d'aquests llibres
portant-los cap aquí
perquè això vol dir
que l'interès
doncs creix
i si em deixes dir una cosa
i si em deixes dir una cosa
i tant
i dues
que
que hem estrenat
a totes les llibreries
del gremi
és que
a partir d'ara ja
d'una manera permanent
les llibreries
tindrem
una secció
dedicada
al que és
el món romà
els llibres del món romà
perfectament identificat
de la mateixa manera
que tenim
doncs
la narrativa
en català
per això per tot l'any
això ja ho tindran
per tot l'any
identificat
amb un cartell
identificatiu
diferenciat dels altres
en el qual hem reproduït
el pont del diable
i hem posat
Mont Romà
amb el logotip
del patrimoni mundial
això ho fem
més que res
per mantenir viu
aquest esperit
del tàrrec o viva
durant tot l'any
és una mena
no es redueixi
de dues setmanes
i que es perllongui
una miqueta
i això ho allarguem
doncs mira
n'hem d'any a any
aviam
el curset aquest
per l'endemà
anar a fer la ruta
aquesta
de les restes epigràfiques
té places limitades
lògicament
sí però a veure
té les places limitades
que hi col·lacan
uns 20-25 persones
però val la pena
inscriure's abans
jo diria que sí
es poden inscriure
a partir d'aquesta tarda
en el
que tanquin les llibreries
i poden anar
a les 4 llibreries
que participen
o bé a partir
d'aquesta tarda
a les 5 de la tarda
em sembla que és
que s'hi inaugura
o a les 6
s'hi inaugura
tot aquest
muntatge
d'aquí del Camp de Mar
poden vindre aquí
a l'embalat
del gremi
de llibreters
a inscriure's
i demà al matí
també
a veure
tampoc tancarem les portes
i com bé
obrirem
les zones
al costat
poden anar d'ulients
vull dir això
no tancarem les portes
a ningú
mentre hi hagi espai
això
el que sí que fem
és convidar la gent
a participar-hi
a passar-s'ho bé
tant a l'activitat
del matí
com a l'àmbit de la tarda
home
perquè és això
sobretot
subratllem aquest terme
és un divertiment
no té més pretensió
que aquesta
que sigui un divertiment
per tothom
i de pas
aprenem alguna coseta
que mai
destorba
Pitu Rovira
president del gremi
de Llibretes de Tarragona
gràcies per venir
i que acabeu de muntar
que Déu-n'hi-do
l'enrenou que tenim aquí
avui de canalla
adeu-siau
gràcies
Bon dia