Doncs aquí seguim en directe, si no veig malament l'hora,
si no porto malament el rellotge, jo diria que ens separen uns 100 minuts
de les 12 del migdia i estem en directe des del menjador del centre
La Montanyeta de Tarragona, fent aquest programa especial
del matí de Tarragona Ràdio, en estreta col·laboració una vegada més
amb l'estudi de música, amb alguns dels seus alumnes
i altres persones que han vingut de lluny i han marxat lluny també,
havien de cantar, però han marxat, potser han anat a buscar aigua,
allò per escurar una miqueta la gola.
Que tenim els següents artistes a punt?
Sí.
Han aparegut, han desaparegut? Ja els tenim aquí.
A veure, són la Clara Domingo, la Glòria Cano, el Josep Maria Oliver
i la Neus Pàmies, tots quatre han fet més quilòmetres que la resta.
Nosaltres hem vingut del centre de Tarragona i vosaltres d'on veniu?
De Vall.
Sou de l'escola de música de Valls, de l'escola municipal de música, no?
Sí, sí.
Moltes gràcies per venir, primer que tot, per venir des de Valls aquí.
Tots quatre veniu de Valls?
Bé, sí, de Valls dos i el Pla de Santa Maria, no?
Sí, de Vila Rodona.
Els cantants ja ho tenen, això, que parlar no els agrada parlar gaire,
per tant, que cantin, que cantin.
Per cert, el que cantaríeu sí que m'ho podeu dir, no?
Ni que sigui fluixet.
Cantem la cançó quan somrius.
Molt bé, doncs quan vosaltres vulgueu.
Ara que la nit s'ha fet més llarga,
ara que les fulles ballen, danses el racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que l'afredo tan recors,
vas dir que mai, vas dir que mai més tornaries,
ara que el vent bufa tan fort.
Avui que no em fa falta veure't,
ni tan sols parlar,
per saber que estàs al meu costat.
És Nadal, el meu cor,
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces el meu cos,
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure,
quan em parles amb el cor.
És el buit que deixes quan t'aixeques,
és el buit que es fa a casa,
quan no hi ha ningú.
Són petits detalls, tot el que em queda,
com queda el jersey i un cabell llarg,
vas dir que mai més tornaries,
el temps pacient ha anat passant,
que havia de dir que avui estaries esperant,
que ens trobéssim junts al teu costat.
És Nadal, el meu cor,
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces el meu cos,
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure,
quan em parles amb el cor.
És Nadal, el meu cor,
quan somrius content de veure'm,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces el meu cos,
i les llums de colors
m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure,
quan em parles amb el cor.
Un aplaudiment, clar que sí,
per aquests cantaires que han vingut des de valls.
Han preparat una altra cançó,
Santa nit, oi?
Però com que ens queden dos minuts per les notícies,
i ara us ha agafat un atac de riure,
si us sembla, riem tots una mica,
publicitat les notícies
i ens retrobem després de les 12.
Fins ara mateix.
Fins ara mateix.