La funció d'aquest seminari, sobretot, és una funció de sensibilització i divulgació a nivell general
i després, per la part diríem estrictament jurídica, discutir algunes qüestions més tècniques
que interessen, sobretot, la gent vinculada al món del dret des de diversos punts de vista.
En aquesta trobada, que com dèiem començarà demà i s'allargarà fins i vendres,
a quin tipus de personalitats, experts i investigadors han convidat aquí a Tarragona?
Bé, en principi tractarem, com deia, diversos aspectes que s'han plantejat en relació amb el compliment
o el no compliment de les normes de dret humanitari en el conflicte de l'Iraq.
Per tant, es tractaran temes que tenen a veure amb la legalitat de la guerra,
una qüestió que ja va ser molt discutida en el seu moment i sobre la qual hi ha bastanta unanimitat
des del punt de vista dels experts en quant a la legalitat absoluta d'aquesta guerra.
En aquest cas, comptarem amb un professor catedràtic de la Universitat de Múrcia, Cesario Uterrez Espada.
Després tractarem el tema dels drets dels presoners de guerra durant els conflictes armats.
Aquí portarem en Fernando Marinho, que és catedràtic a la Universitat Carlos III de Madrid
i que és membre actualment del Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides.
Parlarem també del tema de Guantànamo, és a dir, aquesta situació absolutament extraordinària
i aparentment fora de la legalitat, com és la situació dels presoners a Guantànamo.
Aquí comptarem amb una periodista, la senyora Emma Reverter.
I després tractarem de manera més general que és la protecció de la població civil
en situacions d'ocupació militar, com és el cas de l'Iraq.
I comptarem també amb la presència del general José Luis Rodríguez Villasante,
que és un expert jurista militar i director del Centre d'Estudis de Dret Humanitari de la Creu Roja Espanyola.
I finalment, comptarem també amb en Raül Romeva,
que ens farà una intervenció lligada als processos de rehabilitació postconflicta
i com això es pot plantejar en el cas de l'Iraq, encara que sembla que el postconflicta està una mica lluny.
El seminari, doctor Pigreu, està adreçat només a estudiants de la universitat?
No, no, és un seminari obert en el qual s'hi han inscrit estudiants de diverses facultats,
però també gent interessada en el tema, membres de diverses ONGs, membres de Creu Roja, etc.
És un seminari obert.
Es tracta d'una trobada de reflexió, com deia vostè al principi,
parlant de reflexió amb la perspectiva que dona el temps, l'inici de la guerra de l'Iraq,
quin balanç en podem fer de tot el que ha passat en aquests darrers mesos?
Bé, probablement la guerra de l'Iraq és un dels despropòsits més grans
als quals hem assistit en les últimes dècades del món.
És a dir, una guerra que no tenia cap motiu real, com s'ha demostrat,
i que ha deixat les coses molt pitjor de les que estaven per malament que estiguin abans a l'Iraq.
És a dir, és una guerra que no ha tingut cap efecte benèfic per ningú,
ni tan sols per als Estats Units,
que ja han deixat moltes vides humanes
i que hi ha els danys causats sobre l'Iraq,
sobre les seves infraestructures, sobre la seva població,
doncs d'una dimensió molt gran,
encara que evidentment no se sabrà fins, potser més endavant,
quina és la dimensió exacta,
però només cal veure la destrucció d'hospitals, de museus,
es parla de 100.000 víctimes al llarg de tot aquest conflicte.
Hem assistit a moltes imatges que proven que sobretot
la guerra ha sigut un instrument injustificat,
però sobretot absolutament inútil per cap dels objectius
que es pretenia formalment aconseguir.
La situació a l'Iraq ara és absolutament descontrolada,
amb una guerra que encara que formalment es va acabar l'1 de maig del 2003,
continua, cap amb més gravetat,
i per tant jo crec que és feina de tots
tractar de fer que això s'aturi del més aviat possible.
Les possibilitats a més de reconstrucció del país,
les possibilitats de reconstruir-lo amb èxit,
semblen molt complicades?
Doncs sí, perquè els processos de reconstrucció dels països
després dels conflictes són processos molt lents
que requereixen reconstruir sobretot la confiança
entre les persones que han estat implicades en el conflicte
i això d'entrada és molt difícil amb una ocupació estrangera,
com és ara el cas.
Per tant, jo crec que està molt lluny encara que es pugui parlar
d'un procés de reconstrucció del país
i inclús d'un procés de democratització
en un sentit mínimament homologable que tenim a Occident.
Aquest seminari de dos dies a Tarragona més
arriba en un moment de màxima actualitat,
no només pel que passa a l'Iraq, sinó perquè fins i tot
als Estats Units, el principal país agressor a l'Iraq,
en fi, s'ha renovat electoralment la confiança en el president Bush.
Sí, sí, això és evident.
Jo crec que és una molt mala notícia,
no només per l'Iraq, sinó jo crec que per la seguretat
i per l'estabilitat del món.
El president Bush ha demostrat ser una persona
que podríem alinear sense exagerar gens
en un camp absolutament fonamentalista,
en lo religiós, en lo polític i en lo militar,
i jo crec que és un factor d'inseguretat objectiva
en la mesura en què la seva política es basa
en una doctrina de defensa preventiva,
exclusivament militarista,
i que si tots els Estats del món adoptessin la mateixa doctrina
seria realment difícil d'imaginar un món en pau.
Jo crec que, evidentment, ha tingut el suport
de la majoria de la població dels Estats Units,
això és una altra discussió molt més complicada
que té a veure amb la identificació extraordinària
que hi ha en la població dels Estats Units
entre l'interès en general
i els seus propis interessos com a país.