Onze, dos quarts de dotze del migdia i continuem al matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho saben, una hora, avui, d'onze, dotze,
dedicada a noves propostes culturals de cara a aquest cap de setmana.
Però els recordo que, a partir de les dotze,
altres propostes més genèriques, com totes les estrenes de cinema,
arribaran amb el nostre col·laborador David Serra
i també propostes d'esports de natura i aventura
amb Pep Calvet a partir de dos quarts d'una del migdia.
Això ja serà de la mà de la nostra companya Jolanda Garcia.
Nosaltres ara volem fer-los una proposta musical.
La Catedral de Tarragona acollirà, tot just avui, al vespre,
el concert de l'Escola Cantorum i l'Orquestra Amics de la Catedral,
que servirà per celebrar el seu quinze aniversari.
Un recital molt especial, molt emocional,
que poden vostès escoltar aquesta nit a partir de les nou del vespre.
Per parlar de les característiques d'aquest concert,
hem volgut contactar a través del telèfon
amb mossèn Miquel Barberà, vicari general i mestre de l'Escola Cantorum.
mossèn Miquel, molt bon dia.
Ja.
Suposo que tot preparat ja per el concert d'aquesta nit?
Sí, Déu-n'hi-do, el tenim tot preparat, sí.
Tot preparat per un concert que dèiem que era molt especial
i sobretot molt emocionant, no?,
per tota la gent de l'Escola Cantorum i l'orquestra?
Sí, perquè, esclar, celebrar 15 anys,
doncs ja és un camí una mica llarg, no?
i durant aquests 15 anys ens hem fet moltes coses,
n'hem viscut moltes i tenim molts records i moltes vivències acumulades
i això per a tots és molt emotiu.
I també perquè, a motiu dels 15 anys,
nosaltres volem fer un petit, però sentit, homenatge
a dues persones molt estimades que ens han deixat recentment.
Un és el mestre Joan Juncà
i l'altre, el músic que tocava a la trompa, Francesc Durant.
Tots dos estan vinculats d'una manera especial
perquè el mestre Juncà ens ha fet molta música.
Jo li deia que era el nostre sastre que ens feia els vestits a mida
i potser ens feia una cosa nova, com ens adaptava,
com copiava a través de l'ordinador el que fos, no?
I amb el senyor Durant, doncs, vam ser els primers
quan vam començar l'orquestra.
I a través d'aquests dos, personalitzat per aquest motiu especial,
volem fer presents a tots els que ens han deixat
durant aquests 15 anys.
Un concert, doncs, emocionant.
I aquest homenatge al mestre Juncà
té una de les novetats que escoltarem aquesta nit,
que és l'oratori Epifania.
Sí, estrenarem un oratori, un oratori que té 5 parts.
Nosaltres estrenarem les 3 primeres parts
que fan referència més directament al Nadal,
que l'anunciació, naixement i l'adoració dels mags.
Després estrenarem també un himne dels 15 anys,
fet pel mateix mestre Joan Juncà,
amb lletra d'un dels cantaires,
Sant Joan Magí, que és rector de Sant Pere i Sant Pau.
I després hi haurà una petita sorpresa al final fora de programa,
també, perquè amb aquest petit homenatge
interpretarem una peça que ell va deixar mig feta, inacabada,
i com que no va arribar a fer l'orquestració,
doncs nosaltres interpretarem només amb Borg i amb cant de solistes.
Serà una cosa realment especial.
Una cosa realment especial i una cosa també realment espectacular,
perquè a banda de l'Escola Cantorum i l'Orquestra Amics de la Catedral
també tindrem els organistes de la seu,
en Jordi Vergés i en Miquel Castelló ha fet tot un luxe, no?
Sí, dos grans organistes,
els grans organistes,
Jordi Vergés no cal dir la categoria impressionant que té,
he posat el gran òrgan,
doncs ell sol ja ha podido fer tot el concert,
per dir-ho així, no?
Sí, sí, estem molt contents de poder fer tots junts,
cor, orquestra i organistes,
sí, sí, i amb moltes col·laboracions.
Mossè Miquel, quanta gent veurem a l'escenari?
Perquè crec que sou moltíssima gent
que està vinculada de fa molts anys a aquesta entitat.
Sí, nosaltres, sí,
jo al començament no em pensava
que vingués tanta gent a cantar a la catedral,
aquesta és la veritat, no?
Però sempre, de seguida, vam ser molt nombrosos,
tots aquests 15 anys hem anat sempre al voltant de 100 persones.
Déu-n'hi-do.
Sí, en aquest moment,
crec que devem ser exactament 99,
clar que avui sempre hi ha algú que està encostipat
o que està malalt o que té algun familiar,
alguna cosa d'aquestes, no?
Sí, però quan diem escola cantòrum,
nosaltres incluïm tres formacions,
que és el cor de grans,
que és aquest que dèiem, sempre al voltant de 100,
després hi ha el cor de joves,
que ha anat oscil·lant de vegades més a vegades menys,
ara actualment són 12,
i després hi ha el cor de nens i nenes,
que en diem estels de la catedral,
que són 28.
I a l'orquestra,
doncs a l'orquestra hi ha una formació habitual
que ensegem cada setmana,
que va al voltant de 25 persones,
però també n'hi ha una altra colla de col·laboradors,
que agraïm moltíssim,
que no poden venir cada setmana a enserjar,
perquè per raons de feina o de distància
o d'estudis o el que sigui, no?
Però que dies així col·laboren molt gustosament.
Avui, concretament, serem 38 músics.
Déu-n'hi-do.
Vostè deia,
no m'hagués pensat mai que tanta gent
pugés a cantar a la catedral.
No.
Com va néixer l'Escola Cantador i l'Orquestra
amics de la catedral fa 15 anys?
La veritat és que va néixer fruit d'una necessitat.
Vaja.
Perquè jo, sí, abans havia col·laborat musicalment aquí a Tarragona,
durant un temps vaig col·laborar
amb la direcció del Cor Laluia,
després sóc un dels fundadors del Cor Mos Cantàs
i primer director,
però clar, per la meva condició de capellà,
quan el que visbe em va dir
que em necessitaven a la catedral,
doncs jo vaig dedicar a la catedral, no?
Llavors, durant més de dos anys,
vaig intentar d'animar a les celebracions de la catedral,
perquè m'ho va demanar el capítol, no?
Però la veritat és que jo m'ho feia molt tot sol,
feia de petit cor,
cantava quan feia de poble, les municions,
i alguna vegada em vaig quedar afònic i tot,
i vaig pensar que com no hi hagi un grup de persones,
això és impossible tirar-ho endavant.
I va néixer així fruit de la necessitat.
Sí, sí.
I l'orquestra també,
fruit d'una necessitat,
perquè nosaltres,
en fi, els oients,
sens dubte que coneixen la nostra catedral,
nosaltres fem una cosa,
les celebracions,
que qualsevol formació per un concert,
com no farem avui,
doncs no faria.
I és que nosaltres situem el cor al fons de la catedral,
allà sota el retau, la major,
i l'orga la tenim a la meitat de la nau central,
amb persones al mig.
Això per un concert és fatal, no?
Com a mínim és una distribució estranya del so.
Una distribució estranya.
Llavors, clar,
no sent un cor de professionals,
no es té a vegades problemes de definació,
de coordinació, d'això, no?
Llavors jo vaig pensar,
si hi hagués un grup d'instruments aquí vora el cor,
ens ajudaria,
ens donaria suport.
I de fet vam començar amb unes flautes de bec,
i després amb el senyor Durant,
com he dit abans,
va ser quan ja vam començar més seriosament,
per un grup instrumental,
que dèiem al començament,
i finalment d'on està l'orquestra.
Però ha sigut una cosa, diguem,
no d'alluïment o d'un plantejament,
de dir com, no ho sé,
per fer qualsevol cosa, no?
Sinó fruit d'una necessitat.
Hi havia necessitat d'un grup
que animés les celebracions,
necessitat d'un grup instrumental
que ho tinguéssim a prop.
I així ha nascut.
Però és mèrit de tots, eh?
Perquè, ja et dic,
de seguida hi vam trobar molts col·laboradors.
Home, i gràcies a Déu,
vostè no es va quedar fònic?
I tant.
Ara no, ara no canto.
Ara no canto, ara només dirigeix.
Mossèn Miquel,
a més a més crec que aquest 15 aniversari
el farem durar, no?
O sigui, no només serà el concert d'aquesta nit,
sinó que al llarg d'aquest 2004
hi ha previstes altres activitats.
Sí, a part de coses internes,
per exemple, un dia farem un sopar,
coses d'aquestes que és pròpia
d'unes formacions com les nostres,
nosaltres tenim el projecte,
ja bastant dibuixat,
de fer un compact disc que seria
un any de música a la catedral.
Perquè durant un any,
doncs nosaltres animem
les principals celebracions de la catedral.
I ens faria molta il·lusió
de poder-ho enregistrar,
però fent referència principalment
amb la música pròpia
d'autors tarragonis,
música de casa nostra.
Perquè nosaltres,
per les celebracions,
fem servir música
que és patrimoni universal, no?
I quan dic això,
sempre poso l'exemple
de l'Ave Verum de Mosser.
Nosaltres el cantem
i disfrutem
i pensem que ens ajuda.
A més a més,
el posem dins les celebracions
que és pel qual
ho va fer Mosser.
Mosser ho va fer per un corpus,
no ho va fer per un concert.
Però, tot i així,
nosaltres no som els que
hem d'enregistrar
l'Ave Verum de Mosser.
Això ja ho hem enregistrat
grans cors
i grans formacions.
Penso que nosaltres
la millor funció
que podem fer
és d'enregistrar música
d'autors tarragonins,
música que no està enregistrada,
música de casa nostra.
i això realment
ens faria molta il·lusió.
I tant d'autors passats
com presents.
Perquè, de fet,
això,
a banda de commemorar
els 15 anys
de l'Escola Cantora
i l'Orquestra
Amics de la Catedral,
significaria també
tota una tasca divulgativa
per a la ciutat de Tarragona.
Sí, sí, sí.
Realment,
a Tarragona
hi ha moltes formacions.
Jo crec que estem molt bé
amb tots
i nosaltres valorem
molt a tots.
Fem unes aportacions
complementàries.
Tothom fa aportacions,
moltes n'en fan
d'autors tarragonins.
però nosaltres estem situats
a la catedral
i des de ser
un lloc particular
amb una història
al darrere
i molt important,
amb uns autors,
grans autors
i a vegades
gens coneguts,
no?
I que això
penso que tenim
una responsabilitat
i com una obligació
de donar-ho a conèixer,
no?
Doncs,
mossèn Miquel Barberà,
vicari general
i mestre
de l'Escola Cantora,
un li agraeixo moltíssim
que aquest matí
ens hagi atès.
Suposo que en un matí
fos atrafegat, no?
Sí, però jo us ho agraeixo moltíssim
a vosaltres
i a tots els oients
i no cal dir
que esteu tots convidats.
Espero que,
dins del nostre nivell,
evidentment,
que no és un acord
de professionals,
però dins del nostre nivell,
doncs,
puguem disfrutar
expressant aquesta música,
aquest homenatge
i pugueu disfrutar
escoltant-la.
recordem-ho a concert
de l'Escola Cantorum
i l'Orquestra Amics
de la Catedral
per celebrar
el seu 15è aniversari
amb moments realment
emocionants
aquesta nit,
a les 9 del vespre
a la mateixa catedral.
Moltes gràcies,
mossèn Miquel Barberà,
que vagi molt bé aquesta nit.
Gràcies a vostè,
gràcies a tots els oients.
Bon dia a tots.
Bon dia.
Gràcies.