Ara són tres quarts d'una del migdia a través de les imatges de l'agrupació fotogràfica de Tarragona.
Parlàvem d'aquest carnaval d'alluïment que es manifesta fonamentalment en la rua de dissabte.
És un acte multitudinari, com vostès saben, amb la desfilada i l'exhibició de la disfressa,
absoleixen tot el protagonisme.
Prèviament, durant la setmana, podríem dir que el carnaval d'una manera natural es defineix així.
Durant la setmana, sembla que bona part de l'interès es centra en els actes més tradicionals
que passen, per exemple, per l'investiment de la bota del carnaval
i la presentació del ninot i la ninota del carnaval.
Enguany s'avança una miqueta en el temps i per això avui ens hem volgut posar en contacte
Camí de la Una amb Pere Estadella de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives de Catalunya.
Justament és l'entitat que organitza aquest vestiment de la bota.
Pere Estadella, bon dia.
Hola, bon dia.
Sens dubte, és dels aspectes més tradicionals del carnaval,
que poc tenen a veure amb la cosa de la lluentor de les rues i les desfilades, no?
Sí, sí, molt poc.
Però també penso que el poble és el que demana el seguiment de les coses.
En un principi la bota, tant com els ninots, han sofert diferents canvis
a raó dels canvis que han sorgit també de la demanda del carnaval.
És una cosa absolutament natural, no?
Sí, en un principi m'imagino que sí.
I aquesta bota que començareu a vestir demà, com és, la d'enguany?
Mira, la d'enguany, la bota, continua sent la bota igual que l'any passat,
però el que demà es veurà quan es munti serà una bota de color fúcsia,
tota de color fúcsia,
perquè el que passarà al migdia és que arribaran uns pintors i la començaran a pintar.
Sí?
Sí, sí, no, no, jo t'escoltava, perquè dic ara,
hi haurà un moment que aturarà perquè, clar, s'ha de deixar una mica d'alament sorpresa el tema.
Sí.
Eh, no ens ho pots explicar tot avui.
No us explico tot avui.
Per això...
Doncs es començarà a pintar.
I fins aquí puc llegir, que deia aquell, no?
Exacte.
Ja no puc llegir res res.
I serà a partir del migdia, diguéssim.
Escolta una cosa, Pere, en guany s'avança tot una mica,
la presentació, el vestiment de la bota, tot plegat, no?
S'avança un dia.
S'avança un dia.
La raó?
La raó, bueno, són raons que possiblement anaven molt atropellats el dia següent,
perquè s'ajuntaven molts actes, i és una manera de poder-ho...
que no s'acomuni la feina.
I repartir una mica, no?
I repartir una mica.
Tota l'activitat durant la setmana.
Vull dir, si més no el muntatge i la presentació dels ninots,
doncs es pot adalentar un dia perfectament, i així hi ha més temps per a altres coses.
Quants anys portes darrere d'aquesta activitat del Carnaval, Pere? Uns quants, no?
Del Carnaval... Bueno, d'aquesta activitat en concret...
No, del Carnaval moltíssims, gairebé com aquest últim Carnaval que hem conegut.
Des de què he començat.
Sí, per això.
Des de què he començat, estic participant en aquest Carnaval.
Però dels del ninot, doncs dos anys després, tres anys després,
vull dir que són uns 19 anys, una cosa així.
Tenint en compte que estàs a l'Associació per a la Conservació de Figures Festivals de Catalunya,
s'han incrementat, no?, el nombre de figures festives,
han anat apareixent i creant un autèntic calent artístic, podríem dir.
Sí, sí. Va ser en un principi el ninot de Carnaval.
Al cap, al 92, s'apareix la ninota.
El tema és molt interessant perquè el ninot, d'alguna forma,
era un individu bastant androïgen,
però la figura de la concubina va anar adquirint força
i es va decidir, doncs, clar, totes les concubines que vèiem van dir,
bueno, i què succeeix,
per què no tenim nosaltres una figura festiva de Carnaval en la nostra carrossa?
I així va ser.
I es va crear la figura de la ninota.
Per a aquells que no són molt carnavaleros
o que entren ara en aquesta festa,
quin és el sentit i el paper que tenen el ninot i la ninota i la bota?
Mira, el ninot i la ninota,
el ninot en un principi de Carnaval, diguéssim,
que simbolitza tot el que és la festa, la disbauja,
tot allò que durant l'any, d'alguna forma, ens reprimim
i podem deixar anar aquests dies, no?
Que el Carnaval, d'alguna forma, ja és això.
I el ninot simbolitza tot això,
tota la disbauja, tot el que seria...
Totes les parts contràries a la moral més dolça.
I en quant a la bota,
és una mica com el centre d'operacions, no?
Sí, la bota, d'alguna forma, diguéssim,
jo podria dir, vaig extreure que en el segle XIX
va haver-hi uns senyors al gremi de boters
que van plantar una bota davant de la plaça de la Font
i jo es trec que, clar,
que la bota en si no és res
sinó el contingut de la bota,
que era el vi.
I el vi, doncs, provoca aquestes festes,
aquestes dibuques,
desbloqueja d'alguna forma, no?
Totes aquestes coses reprimides que portem a sobre,
molt descontrolades, clar.
Clar, comentaves que aquesta bota de color fucsia
serà pintada en directe per artistes
que són d'aquestes comarques, no?
Seguint una miqueta també la dinàmica habitual.
I al voltant de la bota,
ja el dimecres es desenvolupa
en tota una sèrie d'activitats,
com ara la investidura del boter d'honor, per exemple.
I això cada any en tria una persona.
Com funciona?
Bé, jo, la meva sorpresa,
va ser el segon any
que es va investir un boter d'honor
que ens van trucar dient-se que ens havien concedit el...
Bé, que ens havien dit que ens fèiem boters d'honor.
L'any passat vam ser nosaltres, vam ser l'associació nostra.
I exactament com funciona, no ho sé.
Crec que es tria una persona
que es tria una persona
que hagi participat plenament
durant tots aquests anys al Carnaval
i hagi col·laborat
i la bota d'alguna forma
s'ha tret aquest premi,
però no sé exactament
com ho han extret.
Doncs ja veurem què passa enguany, eh?
De fet, més o menys ja està fet públic
quin serà el boter d'enguany i tot plegat,
però millor deixem-ho a la mateixa festa
que ho vagi manifestant
a mesura que evolucioni.
Avui t'hem trobat relativament tranquil.
Demà estaràs allà a la plaça de la Font, m'imagino,
des d'unes hores prudencials del matí,
com allà a les 10,
tampoc no matineu gaire.
No, no, no.
Com a vol carnavaleros que sou.
A partir de les 10.
Això de matinar no es diu amb el Carnaval, no?
No es diu, no es diu.
Molt bé, estareu allà a la plaça de la Font,
doncs fent la feina.
Ara mateix estem ultimant els últims retocs,
perquè sempre fins, com que som mediterrans,
i fins a l'última hora estem sempre treballant
i estem doncs donant els últims retocs a la bota
per poder-la muntar demà aquí a la plaça de la Font.
I escolta, Pere, entre nosaltres,
mentre esteu muntant no hi ha moltes persones
que s'acosten allò, senyors grans,
persones que passen per allà i us pregunten
i us recomana, escolta, això si ho tira cap aquí
ja veurà que li farà aquí falca i li podrà posar...
Tinc la sensació que impressiona molt.
Sí, no?
I a distància.
No s'atreveixen.
No s'atreveixen.
Molt bé, doncs escolta,
Pere Estadella,
de l'Associació per a la Conservació de Figures Festives Catalanes.
Gràcies per atendre la nostra trucada
i de ben segur que demà traurem el cap.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.