Matí de Tarragona Ràdio, som ja a la quarta hora del programa d'avui dimarts.
Parlant ara d'una proposta justament que s'anunciava públicament la setmana passada,
una proposta d'interès llançada per l'Ajuntament de Tarragona
i en relació a la llera del francolí que els tarragonins han pogut recuperar
justament en les últimes setmanes després de l'acondicionament
que s'ha fet en els últims mesos per part de l'Agència Catalana de l'Aigua
i del Ministeri de Medi Ambient.
L'Ajuntament de Tarragona, un cop oberta aquesta llera del francolí,
proposa a l'Agència Catalana de l'Aigua tot un sistema de condicionament
de divers material per poder justament utilitzar,
per poder fer més pràctica aquesta nova zona verda,
nova zona de lleure de la ciutat de Tarragona.
Seria possible d'aquesta manera fer, per exemple,
tota una sèrie d'activitats esportives.
Per aquesta raó avui hem convidat el tiren d'alcalde,
responsable de l'àrea d'esports de l'Ajuntament de Tarragona,
el senyor Raúl Font, perquè ens expliqui amb cert detall aquesta proposta.
Senyor Raúl Font, bon dia.
Molt bon dia.
Primer que res, hem de dir que la llera del francolí ja està oberta,
que ha tingut un gran èxit en les últimes setmanes,
i que això suposo que ha engrescat a l'Ajuntament
a mirada de condicionar amb diferent material,
que ara comentarem, tota aquesta nova zona de lleure pels ciutadans.
Sí, sí, efectivament.
A veure, jo no tinc dades d'aquest darrer cap de setmana,
sí que les tinc de fer dos caps de setmana enrere,
i els càlculs que tenim a nivell municipal és que hi van passar
al llarg del cap de setmana sobre unes 4.000 persones gairebé.
Això vol dir que, també perquè el temps acompanyava,
l'anterior cap de setmana va ser un cap de setmana,
no aquest l'anterior, un cap de setmana soleillat
i amb molt bona temperatura, i la veritat és que invitava
justament a fer un passeig amb els amics, amb la família,
amb els nens al darrere de la pilota,
hi havia gent amb cotxets, hi havia gent...
Personalment ens hi vam desplaçar també el tinent d'alcalde
de Medi Ambient, l'Agusti Mallol, com jo mateix,
i la veritat és que feia goig de beure.
Fa també 15 dies o 17 dies que la Comissió de Govern
ens va encarregar que féssim un estudi,
tant l'Agusti Mallol des del punt de vista mediambiental
i un servidor des del punt de vista esportiu,
i en aquesta feina estem, no?
El patronat municipal d'esports ha elaborat un projecte
sobre el qual ja feia temps que també havíem estat treballant,
per tal de poder-hi definir el que seria,
per tal de poder definir el que seria un circuit per a bicicletes
i un altre possible circuit de gimnàstica, no?
I això és el que hem elaborat, el que hem preparat,
i el que hem fet arribar a l'Agència Catalana de l'Aigua
perquè l'Agència Catalana de l'Aigua ens digui quins elements,
quines instruments, quines espatlleres o quines zones per fer flexions,
o quines zones, estem parlant d'un mobiliari de fusta de pi noruec,
una cosa molt senzilleta, molt simple,
però que complementa la gent que vulgui fer esport, no?
I els hi hem demanat quins d'aquests instruments,
quins d'aquests materials podem posar,
donat que, bueno, hi ha un problema a les Lleres dels Rius
i en aquest riu nostre, Francolí,
que és un riu de règim hídric mediterrani,
que per tant vol dir que de tant en tant hi ha grans avingudes d'aigua
i hi ha grans allaus d'aigua, grans crescudes del riu,
doncs es tracta de no posar-hi elements ni mobiliari urbà
que representi cap mena de barrera
en el cas que es produeixi una situació d'aquestes.
Comencem, doncs, parlant una miqueta de què és el que proposa,
en quin tipus de material i quin tipus d'eines,
per dir-ho d'alguna manera,
o col·locarien justament de mobiliari urbà
o mobiliari bàsicament destinat a la pràctica esportiva,
col·locarien a la llera del riu.
Sí, doncs, a veure, nosaltres tenim aquest, un projecte
d'aquestes dues rutes, d'aquests dos circuits possibles,
què és el material i els aparells que nosaltres instal·laríem
si es tractés d'un lloc normal on no hi hagués aquesta problemàtica, no?
I el que hem fet, insisteixo, és dir-los a l'ACA,
de tot això, què podem posar, com ho podem posar
i amb quines condicions ho podem posar
perquè ens diguin quins límits té, no?
Es tracta de dos circuits, un de bicicleta
i un altre de gimnàstica.
El de bicicleta conté elements de fusta
amb alguna petita rampa per poder fer algun petit salt,
amb llocs on la bicicleta pugui fer una mica de zig-zag,
amb llocs on la bicicleta pugui, doncs,
passar per uns, com una mena de badens, no?
De bados, no?
Com d'una mena de bams, no?
De pujada i baixada, és a dir, uns elements
per fer més atractiu aquella persona que surt a fer una mica
de mountain bike, de bicicleta de muntanya
o de bicicleta simple, normal i corrent,
trobar-se en un circuit una mica atractiu, no?
A més a més, doncs, anant seguint,
amb uns panels indicadors, un circuit concret.
I l'altre circuit és un circuit de gimnàstica
on t'hi pots trobar des de llocs on poder fer estiraments,
amb material també de fusta de pinoruec,
on poder fer amb uns tractaments especials, no?
Anti-insectes xilòfags i anti-problemes d'humitat, etcètera.
I es tracta, doncs, això,
hi ha des de llocs on poder fer estiraments musculars
de cames, de braços, etcètera,
a llocs on posar-te, on poder-te estirar
i poder fer unes abdominals
entre mig d'un circuit si estàs fent footing,
d'altres llocs d'aquests on es puyen i es baixen escales,
allò per forçar una mica la musculatura dels abductors
o de determinada musculatura de les cames, especialment,
un lloc on poder fer corda, pujar la corda a braços,
on poder passar passarel·les on agafat de les mans...
És un material molt variat
que perquè ens entenguem,
totes aquelles persones que vulguin conèixer
o els agradés veure-ho,
en tenim un de circuits d'aquestes característiques
instal·lat davant mateix del pavelló municipal de Camp Clar,
perquè ens entenquem entre davant del pavelló
i darrere del camp de rugbi
del complex poliesportiu de Camp Clar municipal.
I això és el que pretenem i hem demanat.
Som conscients que molts d'aquests aparells
ens diran que no,
perquè, de fet, amb les converses que hem tingut
ja ens ho han dit,
nosaltres ho hem presentat
i estem esperant que ens indiquin
quins d'ells podrem acoplar,
quins no,
i quins seria efectible
que no causessin cap mena de barrera.
Perquè el principal argument
que fa servir l'agència catalana de l'aigua
és que justament hi ha un risc
de crescudes del riu
que, en fi, això ho farien incompatible
amb aquesta sèrie de mobiliari que comentàvem, no?
Sí, sí, exactament.
És a dir,
no només amb aquest mobiliari en concret
d'aquestes, diguéssim,
zones esportives, per entendre'ns,
sinó que no s'hi poden posar ni bancs
ni altres tipus, ni glorietes,
ni altres tipus de casetes,
ni altres tipus d'instal·lacions,
de mobles,
que puguin representar un estorb,
un entorpiment, un entrebanc,
aquest tallau d'aigua,
que si només és aigua no hi ha problema,
però a vegades ja sabeu
que quan hi ha aquestes crescudes
normalment acostumen a baixar
amb canyes i branques
i arbres arrencats, etcètera,
que si es col·loquen de determinada manera,
per exemple, sota el pont del ferrocarril,
doncs poden provocar desgavells
com els que es van produir anys enrere
darrere de les crescudes que vam tenir, no?
Ja sabem que estadísticament
això passa cada 30 anys,
però l'estadística és l'estadística
i cada 30 anys vol dir
que pot passar passat demà
o que pot passar d'aquí 100 anys, no?
Però que pot passar en qualsevol cas.
I a més a més,
tampoc ha de ser material excessivament llarg
o necessitament complicat
en el sentit que ell mateix
també representi un entrebanc o una barrera
si l'aigua se l'endú riu avall, no?
Per tant, han de ser trossos no molt alts
i no massa amples
i per tant, en tot cas,
el que estem intentant d'estudiar
és que siguin peces que es puguin acoplar
però que no formin una unitat conjunta,
sinó que siguin peces ajuntades
d'una manera que no es provoqui
un problema en aquest sentit.
Malgrat les dificultats que a priori
ja té la proposta,
perquè els diguin que sí,
com a mínim a tota la proposta sencera,
per què insisteixen des de l'Ajuntament
en aquesta proposta
d'utilitzar al màxim,
de rendibilitzar al màxim
des del punt de vista esportiu
aquesta nova zona?
Home, molt senzill,
perquè ha representat molt per la ciutat, no?
És a dir,
la llera del riu era un espai oblidat,
un espai amb el qual no s'hi comptava,
un espai sobre el qual no hi havia un gaudi,
la gent no el disfrutava.
Sovint es parla de Tarragona,
que hem de mirar el mar,
que hem de disfrutar el mar,
que hem de fer-nos la zona costanera
i entenem que també la zona fluvial,
la zona del riu,
també és un espai fantàstic,
ara que la ciutat ha crescut en els dos sentits,
tant el riu queda una mica
com a barrera
entre les dues grans parts de Tarragona,
tot el que són els barres de Ponent,
que hem de recordar que hi viuen
i resideixen prop de 30.000 persones,
tot el que és la Gran Torreforta,
amb Camp Clar, Bona Vista,
la Canonja
i dintre d'aquesta Gran Torreforta
hi posaríem la granja,
el Pilar, la Floresta, Icomar,
Parc Riu Clà,
els Mongons, Riu Clà, etcètera, etcètera.
Tota aquesta zona hi viuen 30.000 persones
i el rest de la ciutat, de Tarragona,
que hem de confluir,
ens hem de trobar en el riu
i el riu ha de deixar de ser una barrera
per passar a ser un element integrador de ciutat.
I la prova és que hi havia
aquests caps de setmana passats,
insisteixo, no tinc dades d'aquest darrer,
però ara fa dos caps de setmana
hi van anar entre dissabte i diumenge
a prop de 4.000 persones.
Per tant, si els ciutadans
volen utilitzar aquest espai,
si els ciutadans s'hi acosten,
si els ciutadans se'l volen fer seu,
el que hem de fer
és donar-li facilitats
perquè puguin tenir opcions
i que no sigui només anar a passejar
i punto, no?
que si li podem oferir algun petit complement més,
ara que està tan ben cuidat, tan ben endreçat,
doncs pensem que és molt positiu i molt interessant.
Nosaltres, de fet, la setmana passada
vam anar, vam fer una enquesta,
vam parlar amb molta gent
que estava disfrutant diumenge,
no aquest últim, sinó el de fa dues setmanes,
i justament molta gent,
molts ciutadans demanaven aquest tipus de material,
també demanaven bancs per seure,
segurament la gent més gran,
clar, ja per el que ens comenta,
encara hi hauria més dificultats
de trobar mobiliari urbà d'encavir
i aquesta proposta de mobiliari urbà
amb les condicions que posa l'agència catalana de l'aigua,
però és evident que els ciutadans,
com a mínim, sí que reclamen
i tenen ganes de disfrutar del riu.
Sí, sí, en som conscients
i ja et dic,
no només tenim aquest projecte,
sinó que l'Agustí Mallol,
el company regidor de l'Ajuntament,
responsable de Mediament,
es va reunir aquest divendres passat
amb una sèrie d'entitats ecologistes
i gent del món de l'ecologia
per intentar-hi també fer uns circuits formatius pedagògics
entorn al que és la vegetació del riu
i fer-hi uns circuits mediambientals,
perquè pensem que tota aquesta
és una oferta que hem de posar
a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona,
que s'estan fent seus,
diumenge rere diumenge,
aquest espai, aquest àmbit,
que conjuntament amb la zona del moll de costa
i de la zona de l'escollera portuària,
són llocs ideals per anar a caminar.
No hem d'oblidar que cada cop més,
i les estadístiques que tenim així ens ho demostren,
cada cop més són els ciutadans de Tarragona
que utilitzen i que tenen clar el concepte
d'esport-salut,
i que s'ha de caminar,
que s'ha de fer fúting,
que s'ha de córrer,
però també, sobretot, caminar,
simplement caminar per fer salut,
per cremar els sucres,
i per guanyar una mica d'elasticitat,
i tonificar el cos i la musculatura,
i la veritat és que hi ha moltíssima gent
amb xàndal, caminant a pas lleuger,
que veus que potser et venen de Sant Veres-en-Pau
o que et venen de la catedral
i que utilitzen, fan els seus circuits,
després se'n van cap al port, etcètera,
i moltíssima gent amb bicicleta
i moltíssima gent amb família.
Això també crec que és important
haver pogut recuperar aquest gran espai,
que és un gran parc per a la ciutat,
perquè estem parlant de moltíssimes hectàrees
que estan a disposició dels ciutadans
en un lloc pràcticament urbà,
perquè les habitatges residencials
han arribat fins allà mateix,
Torre Roma, Erosqui,
Passeig de la Independència, Torres Jordi,
una mica tot aquest tram
que va des del pont del Ferrocarril
fins al pont de Santa Tecla,
tota la part del darrere de Joan XXIII,
del pont de Santa Tecla,
tot aquell espai,
hi ha moltíssima gent que hi viu
en aquests entorns,
de l'Eixample nord i sud de la ciutat,
i és un espai que jo crec que fa molts anys
que reivindicàvem a Tarragona,
que ara l'hem guanyat,
doncs intentem tenir altres idees,
l'Agustí Mallal, per exemple,
està estudiant la possibilitat
de posar-hi algun tipus de dutxa,
acoplat a una pinya molt senzilla,
acoplat a la paret del que és la zona aquesta del riu,
per si hi ha gent que a l'estiu fa footing
i vol refrescar-se una mica,
vol prendre una mica de dutxa,
si va amb banyador fent esport, etcètera.
Bé, són idees que estan damunt de la taula
i que estem treballant,
i que simplement, doncs,
si hem de rebaixar les mesures
i les mides d'aquests aparells,
les rebaixarem,
si les hem de posar raconades perquè no perturbin,
i si no, doncs, també hi ha la possibilitat,
tenim altres zones adjacents
a la zona estrictament de la llera del riu,
que també són de propietat municipal,
i on s'hi han d'instal·lar parcs
i diferents equipaments, doncs,
també de zona verda,
doncs, potser els haurem d'acabar posant
més en aquesta altra zona, no?,
però, des de lloc, jo, per descomptat com a regidor d'esports,
no hi vull renunciar,
perquè, a més a més, tinc clar
que cada vegada més els ciutadans i ciutadanes
volen espais per poder anar a fer esport
amb condicions i d'una manera agradable.
Està clar que els ciutadans han fet seu a aquest espai,
que s'ha obert gairebé sense publicitat,
perquè durant molts mesos,
segurament molts ciutadans també havien vist
com les tanques impedien l'accés
des de diferents vies pròximes a la llera del riu,
impedien l'accés al riu,
s'ha obert gairebé, com dèiem, sense publicitat
i molts ciutadans ja han anat, com dèiem,
sobretot els últims caps de setmana
a disfrutar d'aquest espai.
De manera que també caldrà,
i això també s'ha parlat i molt en els últims dies,
de regular, d'alguna manera,
o de millorar l'accés propi dels ciutadans
a aquesta nova zona de la llera del Francolí.
Vostè també, en qualitat,
de president de la Comissió de Trànsit
de l'Ajuntament de Tarragona,
ha d'estudiar la manera
de si es poden articular
algunes millores en els accessos a la llera.
I estan estudiant quines propostes.
Perquè ara l'accés potser no és el més indicat.
A veure, vam encarregar,
doncs fa tres o quatre setmanes,
un estudi al Departament d'Engineria
de Camins de l'Ajuntament de Tarragona,
amb l'informe corresponent també
de la Guàrdia Urbana.
I en aquests moments tenim el que és l'accés
des de la zona del final del carrer Real,
perquè ens en tinguem,
a la primera de les rampes que hi ha,
davant de Torres Jordi.
Aquell el tenim regulat,
perquè allà hi ha una instal·lació semafòrica
amb un pas de vianants, de peatons,
i per tant aquest està, diguem-ne,
suficientment controlat.
Haurem de mirar,
d'haver de fer algun rebaix de vorera
per mirar a veure si la gent
amb cadira de rodes, etcètera.
Però bàsicament el que és el pas de peatons
més la qüestió semafòrica està resolta.
I ens queda per resoldre,
perquè ens en tinguem,
l'accés a la rampa
que es troba al final de Ramón i Cajal,
cantonada confluència
amb el passès de la independència,
és a dir, perquè ens en tinguem,
el començament del pont vell,
el que aquí a Tarragona entenem tothom
com a pont vell.
Allà, efectivament,
venint de si un vedaleroski
pot passar fàcilment
amb la seva corresponent semàfor
i la regulació semafòrica concreta
pots passar per anar cap al passès de la independència,
per anar cap a la tabacalera
o cap al museu arqueològic.
Hi ha el semàfor de Vianants
amb el pas de peatonal corresponent.
Però, en canvi,
ens faltaria complertar
el que és el pas peatonal
que hauria d'anar
des de davant del museu arqueològic,
perquè ens en tinguem,
fins al pont vell,
fins a la rampa aquesta de baixada.
Tenim l'estudi,
tinc l'estudi damunt de la taula
des de fa uns dies.
No és complicat,
és qüestió d'afegir-hi uns semàfors
i pintar uns passos de Vianants, etc.
I estem parlant d'una inversió
d'un milió i mig de pessetes,
no arriba de les antigues pessetes,
uns 8.000 escats euros.
Però, bueno,
de moment ho tenim damunt de la taula,
m'espera de prendre una decisió
en breu termini de temps,
perquè en aquests moments
estan estudiant també des de l'Ajuntament,
s'està estudiant la possibilitat,
els tècnics municipals,
de veure si allí ens hi cabria
o no algun tipus de rotonda, etc.,
que lleugerís el trànsit rodat.
Per exemple,
aquesta rotonda que s'està acabant
i que aviat s'inaugurarà
d'una manera definitiva
de la carretera de Valls,
cantonada a República Argentina
i cantonada per l'altre costat
amb Avinguda de Catalunya.
La veritat és que està lleugerint
molt el trànsit,
quedarà molt correcta,
molt coqueta i molt pràctica,
i la veritat és que
aquelles cues fantàstiques
que es feien des de la plaça de Generalitat
fins a l'Avinguda d'Andorra
i aquelles cues que hi havia a l'entrada
venint de Valls
i també venint,
perquè ens entenguem,
de l'autovia de Vilaseca
quan s'entrava per allà
i es volia tirar
per agafar la carretera de Valls
i anar cap a Sant Pere i Sant Pau
o cap a Valls,
totes aquelles cues que es produïen
aquests dies estan desapareixent
i quan estigui completament regulat
i la gent s'hi hagi familiaritzat
i hagi agafat una mica el ritme.
Ara a vegades hi ha gent
que passa encantant-s'hi una mica
perquè tot era provisional,
hi havia ratlles grogues,
però una vegada això estigui inaugurat
entenem que el flux circulatori
serà molt positiu.
Aquí al Pont Vell
també pensem que pot millorar,
de fet però ha millorat ja molt
perquè des de la inauguració
del pont de Santa Tecla
perquè ens entenquem
al que està al final
de l'autovia de Reus
i que connecta amb la Joan XXIII
doncs moltíssima gent
que venia de Reus
de l'autovia de Reus
venia de Reus
o de Falset
o de més amunt
o dels barris
de la zona nord
de la zona de Ponent
de Tarragona
tota aquesta gent
en aquests moments
s'està bifurcant
uns entren pel Pont Vell
però moltíssima gent
se'n va per aquest altre pont
això ha fet que en aquests moments
la gent d'una manera evident
s'han adonat compte
que les cues a l'entrada de Tarragona
al Pont Vell
no són ni de bon tros
el que eren abans
i això ho anem tots plegats millorant
jo crec que Tarragona
entre aquestes actuacions
més un pla
molt important d'aparcaments
que ja coneixeu
més la col·laboració cívica
dels tarragonins i tarragonines
jo crec que la ciutat
s'està convertint
en una ciutat molt més amable
des del punt de vista
de trànsit rodat
que respecta molt més el pietó
que la gent
per anar d'un lloc a l'altre
amb molt menys temps
factues el mateix tram
el mateix recorregut
jo penso que en aquest sentit
anem tots millorant
i aquí és un lloc
on pensem que també
podríem millorar
aquests accessos rodats
doncs esperarem
a veure què diuen
els tècnics municipals
sobre el tema
de la rotonda
per veure si s'acaba
de condicionar
aquesta corilla
que seria
la del Pont Vell
amb Ramon i Cajal
i el passeig de la independència
i veurem també
què diu
l'agència catalana
de l'aigua laca
a la proposta
de l'Ajuntament
de condicionar
tota la llera
del francolí
amb diferent mobiliari
amb diferents materials
i eines
doncs per poder millorar
la pràctica esportiva
i per poder disfrutar
molt més
d'aquesta nova zona
de lleure d'oci
de la ciutat de Tarragona
avui volíem explicar
justament
des del matí
de Tarragona Ràdio
quina és la proposta
de l'Ajuntament
i a veure després
quina és la resposta
de l'agència catalana
de l'aigua
senyor Raül Font
tinent d'alcalde d'esports
de l'Ajuntament
de Tarragona
moltes gràcies
i en fi
que tinguem sort
i que la resposta
de l'agència
sigui el més positiva
possible
a les peticions
de l'Ajuntament
moltes gràcies
això intentarem
i si no
doncs insisteixo
en algun altre lloc
on no destorbi
els intentarem
posar aquests elements
perfecte
doncs gràcies
i fins la propera
adócia
bon dia
gràcies a vostè