Les 11 del matí, 10 minuts, aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Tot parlant, ho farem d'aquí uns instants amb Carles de Montoliu,
el baró d'Albi, president de la Fundació Castells Culturals Sant de Catalunya,
una fundació que un any més en la Diputació de Tarragona,
que és organitzadora del cicle Música als Castells,
doncs va venir a Tarragona a presentar aquest cicle que ja es veterà.
Si no ens equivoquem, ja fa gairebé 15 anys que es fa aquest cicle
i afortunadament s'han anat incorporant altres castells a l'itinerari inicial ja de fa uns quants anyets.
Per aquestes dates es presenta el cicle i per aquestes dates ens agrada també conversar
amb Carles de Montoliu, baró d'Albi.
El tenim a l'altre costat del fill telefònic.
Carles de Montoliu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Vostè ara en aquests moments, vostè viu habitualment al castell de Montsonís?
Es troba ara allà?
No, ara no. Ara estic fora del castell.
Està fora del castell.
Sí, és que estic avui, és que com tenim concerts he d'anar d'un lloc a l'altre, saps?
Que em penso que comença avui, no? El cicle? Aquest cap de setmana, millor dit.
No, sí, ja ha començat. A Cornellà, a Belcaire, el 17.
Aquest cap de setmana el que passa és que ho tenim més a prop de Tarragona,
com si diguéssim el concert. No sé si...
Em penso que és a Santa Coloma, de Queralt? És possible que sigui?
Sí.
El castell dels Comtes.
Exacte, a Santa Coloma de Queralt i després ara el pròxim ja lo tenim a Milmanda el dia 6 d'agost.
I tenim també altres, que és Tamarit, Santa Oliva, Calafell.
O sigui, tenim cinc a Tarragona i espero que anirem ampliant.
El castell de Tamarit s'ha incorporat en guany, no?
Sí, això és la primera vegada que ho fem, que és molt bonic i tindrà molt èxit.
El que passa és que com el primer any, segurament encara tardarem en que la gent s'enteri.
Gràcies a vostès, a la ràdio i a la premsa, ja comença la gent a trucar que vol vindre.
El nostre objectiu, sobretot, és fer conèixer els castells a través de la música.
És una bona manera d'acostar-s'hi.
Home, de quan van començar vostès a organitzar aquest sigla tímidament, ara s'han incorporat molts castells, no?
Sí, hi ha més de 30, i abans era solament el meu, el Monsonís, on jo visc, i va tenir tan èxit que l'he fet a tot Catalunya.
Aquest any també Santa Pau, és una novedat aquest any, i cada any anem ampliant una mica, no?
Després la gent torna a visitar els castells, perquè el nostre objectiu és que els castells es visiten a uns dies fixos i amb un horari i unes visites guiades, això era l'objectiu.
I el mes que ve ja posem a los quioscos un folleto que explicarà tots els castells que es poden visitar, que han visita guiada, etcètera.
Això és un tema de la fundació, d'acord?
Aquí se suposa que de mica en mica es va introduint aquesta afició a llocs com a França, Gran Bretanya,
Ja fa molts anys que la gent té com un hàbit visitar els castells, que d'altra banda estan habitats en una part pels seus propietaris, no?
Exacte, exacte. El que més agrada a la gent és que estigui habitat, perquè està viu un castell habitat, la història, sobretot, si la família són els que sempre han estat allà, com nosaltres, nosaltres ja soc el 32 baró de l'Albi,
vull dir que sempre he estat a la família i llavors tenim, no sé, els pergamins, tots els mobles, les tapisseries, tot com abans estava.
La gent l'agrada el més autèntic possible, saps?
I vostès com ho porten això que la gent vingui a casa seva? Perquè tot i que és un castell no deixa de ser la seva llar, no?
Sí, però és tan gran el castell que...
No s'hi troben si no volen, no? No es troben.
Nosaltres, no, nosaltres estem en una part que no es visita, o sigui, a més se m'entén, on tinc nosaltres, l'habitació i tal, és un pis que no es visita,
es visita la part més històrica que són els grans salons de baix, i això nosaltres, el mes d'agost és quan venen tots els fills i la família,
però la resta de l'any nosaltres, ara parlo del nostre castell, eh?
El nostre castell, la dona i jo vivim en una part que no es visita, llavors nosaltres no ens enterem quan venen les visites i estan visitant tot el més, val?
De totes maneres, jo m'imagino que els visitants, doncs, es deuen sentir encuriosits de conèixer un varó, això dels títols nobiliaris encara impressiona una mica, no?
Sí, però és clar, jo no puc estar allà...
Vostè no forma part de la visita, d'això no hi ha dubte, però jo m'imagino que això, que deuen preguntar, no?
Sí, sí, no, i sobretot si és un amic, una persona o una autoritat que demana,
que jo aquell dia ja estic allà i les saludo, m'entén?
Perquè la visita la fan unes guies, unes senyoretes, que durant una hora expliquen tots els detalls, la història del castell,
no fa falta fantasmes ni dragons, perquè la història ja és tan intensa que la gent queda molt contenta,
perquè és la història de Catalunya, la història de la noblesa catalana són els que van defensar Catalunya
i els que tenien, els soldats que donaven el conde de Barcelona per conquistar Mallorca o València, m'entén.
No, no, no, no, no.
Hi ha històries importants, eh, darrere de cada castell.
Sí, no, la gent queda encantadíssima i, a més, tenim uns folletos, uns llibres, i molts tornen, eh?
Després de llegir els llibres tornen, dius, escolta, jo no he vist...
El quarto del Peregrí, on està? Doncs mira, està allà, aquí va.
I altra, no he vist el quarto del castigat, o la presó, o les cellers, esclar, hi ha moltes coses que veuen en un castell.
Et deia vostè que no hi ha fantasmes ni hi ha dracs, hi ha una història, diguem, de la que està publicada als llibres,
però després està aquella història que coneix la família, que passa de generació en generació i que amaguen sempre els murs del castell, no?
Ara, això és el que més interessa.
Els temes reals, saps?
Perquè, esclar, no està bé inventar històries, perquè, llavors, la gent es creu que el que és veritat és fals, no?
O sigui que, nosaltres seguim aquest costum, i la gent l'agrada, venen de la universitat,
després venen els nens de les escoles, també, i ve el xengran.
Nosaltres ja tenim uns 20.000 visitats a l'any, al castell de Monsonís.
I això dona molta vida a la comarca, no?
Sí, diuen que cada visitant d'un castell, el tenim molt estudiat, deixa 10.000 pessetes a la comarca.
O sigui que, si posem 20.000, són 200 milions que deixen a la comarca,
que vol dir, els hotels, les cooperatives, les tendes de los pobles...
Restaurants...
Això es beneficia molt, eh?
Clar.
Puestos com la Noguera, la Cegarra,
puestos d'aquests que no hi ha monuments ni res,
l'important són els castells, que abans anaven a les iglèsies, la gent.
Anava a un poble, anava a veure què es pot veure la iglèsia, sí, sí, aquí té la clau, no sé què.
I ara, a més de les iglèsies, hi ha els castells,
que són els dos poders medievals, que és la noblesa i la iglèsia, no?
Que sempre estan al costat del castell i sempre està al costat de la iglèsia.
Nosaltres inclús podem anar a la iglèsia sense sortir del castell.
I està al costat mateix.
Forma part del castell.
Sí, forma part...
O sigui, hi ha una tribuna que es pot seguir la missa des de dintre del castell.
Això és un tema també interessant, que el senyor bispo no es respeta, no es deixa encara...
Perquè és un tema històric, està escrit,
i és un conveni entre la iglèsia i la noblesa d'aquell moment, m'entén?
Hi ha coses curioses que la gent li agrada molt, els escuts nobiliaris,
quan són bastardos, que el cap està girat a l'esquerra, no sé, expliquem detalls...
A veure, expliqui'm això.
És a dir, quan hi havia un personatge que era bastard, és a dir, que no era fill legítim,
se'l retratava mirant cap a l'esquerra?
Sí.
Ja veus, jo no sabia això.
La cimera... Saps que l'escut sempre té un cap sobre l'escut?
Sí, sí, sí.
Un cap de ferro.
Doncs aquest cap, si mira de frent, vol dir que el castell aquell, la noblesa, té terres, jurisdicción,
que eren com els governadors de la zona.
Si giren a la dreta, vol dir que no tenen res més que el castell.
Hi ha un codi, hi ha un codi, clar.
Sí, i si aquest cap gira a l'esquerra, és que és bastardo aquella noblesa,
que és fill d'un noble, però sense legitimar.
Hi ha moltes igleses que hasta los senyors obispos han sigut bastardos
i els seus escuts miren a l'esquerra.
Molts obispos han sigut fills de reyes, també, bastardos.
No passa res, ja l'anat mitjana...
No, no, era una pràctica habitual, això, eh?
Després es repartia tu cap al Clerga, tu a l'exèrcit, tu aquí, tu allà, i ja està, eh?
Sí, sí, no passava res.
Ara sí.
Allà fora, de veritat, no es donava molta importància.
Juan de Austria, el héroe de la patria de Lepanto, era natural, era bastardo, també.
Anava tot més a l'ample, miri, eh?
Què hem de dir?
Com l'hem de dir, Baró o senyor Montoliu?
Com li agrada a vostè que li diguin?
No, jo a la vida normal, Montoliu com una persona.
Ara, a la vida oficial, quan te invitan, que ve un rei o que ve,
i te invitan a un supà, pues ara és diferent.
Entonces, pues en Baró de l'Albi, al puesto donde él está.
O sea, la vida protocolaria fa lo de Baró, pero la vida normal, senyor Montoliu.
Doncs senyor Montoliu, o en aquest cas amb la pregunta que li adreçarà a Baró d'Albi,
no vull ser indiscreta, però ara pararà una persona que ostenti el títol de Baró.
Quines obligacions, entre cometes, té? A què li obliga aquest títol?
Sí, pues obliga a no posar-se en negocis muts, ni...
O sea, i no sortir a la premsa en males condicions,
perquè això sí que, per la noblesa sencera, és una falta.
Perquè nosaltres tenim un cos de noblesa catalana,
i ens vigilem uns als altres,
i dir, escolta, això ho has de fer, el teu fill ha fet malament.
sempre ens vigilem una mica perquè el nom aquell no estigui mal considerat.
Però no té més importància que això, no?
Però ens vigilem més que una persona normal, m'entén?
Amb els temps que corren ho tenen difícil, això, eh?
Eh que sí?
No, però...
Hi ha de tot en aquesta vida.
Si hi ha un negoci una mica així complicat,
doncs ja no entrem, ostres, que aquí sortirem.
El títol a la premsa, de mal situats,
doncs no convé, no?
Sempre mirem...
El tema dels matrimonis no té importància ara,
com que els prínceps europeus que es casen,
no fa falta que siguin prínceps.
La noblesa tampoc ara.
La noblesa es poden casar tranquil·lament,
no era com abans,
ara es pot casar amb una persona normal,
o sigui, que no tingui títol mobiliari.
Hem guanyat en això, no?
Això ha canviat.
Però nosaltres vigilem molt
que el que porti un títol
no estigui maltractat en ninguna ocasió, m'entén?
Molt bé.
De totes maneres,
havíem iniciatives com aquesta del cicle de músiques als castells,
el fet d'obrir les portes a les visites
ajuden a que es mantingui aquest patrimoni
que és comú, no?, d'un país.
Exacte.
No, no, és que el castell,
la gent valoritza molt el noble que està dintre,
que a base al contrari no deixaven entrar,
doncs semblava que això era...
Els meus pares mai van entrar al castell.
I nosaltres deixem entrar
i la gent ens estima molt,
la gent del poble,
perquè es pensen que és part d'ells també, aquell castell.
El nostre castell és millor que el de l'altre poble, m'entén?
És un tema que hem arribat a un estat,
a uns convenis entre el poble
i els propietaris de castells.
I el tema va bé.
Hi ha castells que són del municipi, ja ho sap, no?
Hi ha castells privats i altres del municipi.
Però sempre anem junts.
Fundació Castells Cotras de Catalunya,
nosaltres ajudem a que no caiguin els castells,
els que tenen problema els ajudem de seguida,
els donem la solució,
perquè hi ha moltes solucions.
Un castell és com un malalt,
no es pot dir la mateixa medicina,
no es pot donar igual, no?
Però és cara al seu manteniment.
Costa molts diners mantenir un castell?
Sí, això.
En condicions, eh?
Per això que pel manteniment
hi ha moltes fórmules també
perquè la gent no l'abandoni, no?
Perquè a vegades es pot fer un meni con l'Ajuntament, no?
L'Ajuntament ajudi a los gastos de l'any,
perquè esclar,
un castell que té dos mil metres quadrats
s'ha de mateixar cada setmana
i no costa quartos.
Després sempre hi ha obres.
Per això, la qüestió és buscar fórmules
perquè no caiguin i que es visitin,
que no es quedi només del propietari,
que tothom ho pugui veure
i d'aquesta forma la realitat,
els ajuntaments,
els consells comarcals ajuden.
Molt bé, Carles de Montolí,
un baró del Villamés,
president d'aquesta entitat
que tira endavant
i que lluita pel manteniment d'aquest patrimoni,
president de la Fundació Castells Culturals de Catalunya.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Gràcies.
Ha estat un plaer.
Adéu Tarragona, gràcies.
Molt bon dia.
Abraçada.
Igualment, adeu-siau.
Adéu.
Doncs ja ho han sentit,
el cicle musical
els castells està escampat
per diferents castells de tot Catalunya.
La cita més immediata
la tenim aquest dissabte 24 de juliol
al Castell dels Comptes
a Santa Coloma de Caral
a la Conca de Barberà.
Si parlem d'un castell proper a nosaltres
al Camp de Tarragona,
de qualsevol manera,
en guany s'han incorporat altres castells
més propers encara a Vimbudí,
també a la Conca de Barberà.
També el de Tamarit
s'ha incorporat a aquest cicle,
la qual cosa fa que ens puguem acostar
amb el pretext de la música
o bé en gaudir de la visita
d'algun d'aquests castells,
com el de Montsonís a la Noguera,
que és propietat de Carles Montolió
Alvaro Dalvi,
que puntual com cada any
ha complert amb la cita
que té amb el matí de Tarragona Ràdio.
Quatre minuts amb dos quarts
en de dotze del migdia.
Farem una pausa
i tot seguit parlarem
d'un altre patrimoni.
Aquest no és tangible,
parlarem del patrimoni
de les festes de barri.