Música
Una del migdia, com cada dilluns, aproximadament a aquesta hora,
obrim el temps dedicat als festivals d'estiu Tarragona,
el fet en 2004, sempre acompanyat del seu director, Jordi Giramé.
Bon dia.
Bon dia a tots.
Sembla que era ahir que presentàvem la programació d'estiu
i mira, ja l'estem acabant aquesta setmana, ens ha passat volant això.
Sí, els que treballem no tant.
No tant, però els que en gaudeixen sí que els ha passat volant, segur.
No, però sí que ha passat de pressa.
Estava una mica més concentrat aquest festival d'estiu,
com hem anat parlant i realment l'arrencada forta era després
del concurs de focs artificials i per tant sí que s'ha concentrat més
en quatre setmanes i sí que tenim aquesta sensació.
Molt intenses, però que han anat evolucionant ràpidament.
Aquesta setmana queda un dels concerts d'un cicle,
baterà dins del fet que és música als patis.
Hi ha un concert de piano, concretament amb Luis Abendano,
a partir de les 10 de la nit.
Això serà dimarts.
És una de les previsions del fet.
Perquè l'altre ens situa en l'espectacle Carmen Carmela,
amb coreografia d'Antonio Canales,
la direcció de Miguel Narros, tot un veterà de l'escena espanyola,
l'actuació o el paper protagonista de Lola Greco i Diego Llori.
És un espectacle, diguem-ne, dels importants en el sentit
que el flamenc, ja sempre ho diem i és ben cert
perquè s'omple el teatre auditori, agrada molt a Tarragona
i no podia faltar també aquesta referència a aquest espectacle.
Tot i que vam tenir a l'inici del fet la quadra de Sevilla,
es tanca amb Carmen Carmela.
Sí, de fet abans ho comentàvem,
que potser aquesta continuïtat,
sempre s'havien mostrat aquest tipus d'espectacles
al Festival d'Estiu, però potser aquesta continuïtat
la vam venir a fer precisament fa quatre anys amb Antonio Canales
amb aquell doble programa que ens va oferir
la Casa Bernarda Alba i la segona part a Cuerda i Tacó,
un espectacle eminentment flamenc.
I posteriorment ja vam tenir la presència de la Sara Bares,
l'any següent el Rafael Amargo
i l'any passat la companyia Andaluza de Danza,
amb aquell programa doble també que ens va oferir
la revisitació,
o va refer el programa de Bodas de Sangre
de l'Antonio Gades, del malaurat Antonio Gades aquest any,
i la segona part una coreografia que es deia La Leyenda,
coreografiada pel director actual
de la companyia Andaluza de Danza, que era el José Antonio.
I aquest any, doncs bé, tenim aquesta Carmen Carmela,
que és un espectacle, bàsicament, de dansa flamenca,
però que també s'ho vintegen trossos de clàssic.
Per cert, que Antonio Gades també va fer una versió de Carmen,
que fa bastants anys, molt particular també,
molt flamenca.
Sí, de fet, Carmen, bueno, tenim la...
No sé quantes versions hi ha de Carmen,
és de les històries més versionades.
Moltíssimes, i en el camp de la dansa
potser les més conegudes són la d'Antonio Gades
i posteriorment també la de la Quadra de Sevilla,
precisament que vam poder veure amb dues versions
aquí a Tarragona.
Però bé, aquesta, una altra vegada,
aquest reinvent de Carmen,
en aquest cas, té unes peculiaritats
que suposo que tindrem oportunitat de parlar-ne
si tenim l'Antonio Canales al telèfon.
El tindrem d'aquí uns moments,
perquè ara ens diuen que sí que està en línia
i que està un momentet, un momentet,
i de seguida ens atendrà Antonio Canales en directe,
tal com havíem promès els oients del matí de Tarragona Ràdio.
Aprofito per recordar que després de parlar amb Antonio Canales,
crec que ho aconseguirem,
els donarem l'opció d'aconseguir entrades per aquest espectacle,
que clar, tant de parlar, tant de parlar de l'espectacle,
no hem dit que és divendres a dos quarts d'onze de la nit
al Teatre Auditori del Camp de Mar de Tarragona
i d'aquesta manera es tancaran els festivals d'estiu de Tarragona.
Per tant, estiguin atents,
perquè després obrirem el 977-2447-67
i els donarem així l'oportunitat i l'opció d'aconseguir localitats.
Antiguen que tenim a Antonio Canales a l'altra costat d'Alfil Telefónica.
Antonio Canales, muy buenos días.
Muy buenos días y muchas gracias por atender nuestra llamada.
Muy buenos días.
Porque yo sé que usted, como siempre, va arriba y abajo, ¿no?,
y muy atareado.
Sí, una vida en continuo viaje, pero bon dia a todos.
Y que vendrá usted el viernes a Tarragona,
y no es la primera vez porque ahora lo comentábamos.
Permítame que le presente, si es que no se conocen,
al director del festival, que es Jordi Jirame, que también le escucha.
Buenos días, Antonio.
Hola, buenos días.
Nos vimos hace cuatro años, te vine a saludar,
pero evidentemente pasas por tantos escenarios
que supongo que es difícil retener en la memoria
a todas las personas que conoces.
Pero en todo caso, estamos muy contentos
de volverte a tener en Tarragona el viernes.
Sí, pues encantado.
Y encantado de poder llevar mi Carmela
a mi último trabajo allá a tu festival.
Así que entregaremos ahí el corazón.
Muy bien, como siempre, Antonio.
Muchas gracias.
Fíjate, Antonio, que has dicho llevar mi Carmela
y no mi Carmen, ¿eh?
¿Por qué?
Porque pienso que Carmela es un nombre mucho más español, ¿no?
Es un doble de...
Es Carmen y Carmela, ¿no?
Porque es una forma de encumbrar o de exaltar
esa libertad que la mujer debe de tener
y esa decisión propia que la mujer debe de tener.
Pero la mujer española, la mujer Carmela.
Claro, el mito de Carmen...
Fíjate si habrán hecho versiones,
en principio de la obra de Mary Maeve,
la obra de Bisset también.
Y tiene muchos años y se han hecho muchas versiones.
Hoy en día, ¿esta Carmen que nos ofrece este arte,
cómo es?
¿Está contemporaniza con la mujer de ahora?
Sí, en cierto modo.
Porque yo siempre pienso que los clásicos
nunca pasan de moda.
Por eso llegan hasta nuestro día Edipo,
porque siguen habiendo muchos Edipo
y sigue habiendo muchos Prometeos
y muchas Pandoras.
Yo pienso que los clásicos son los que nos...
Son el...
Como dice el faraón,
como yo le llamo a Miguel Narro,
es el legado que nos deja la humanidad
para que aprendamos, ¿no?
Estas obras deben de aprenderlas
desde muy pequeños las personas
para hacerse mejores adultos.
Yo creo que nunca pasan de moda.
Lo que ocurre es que, claro que sí,
que Carmen en su momento
no fue además bien acogida,
porque poner a una bruja sobre escena,
pues además Libretos se recortó
de muchas formas.
Pero resalta muy bien a la mujer andaluza,
a la mujer española
y a la mujer sevillana,
en cierta forma.
Y es un vehículo para hoy día mismo,
porque yo, por ejemplo, hago de...
Ya no hay dragones de Alcalá,
pero sí hay guardias civiles,
hago de un guardia civil secreta,
y ella pues trabaja en un estanco.
El decorado es diferente,
pero con los mismos ingredientes,
que es el amor, la pasión, los celos
y la desgracia final.
Pero fíjate, con esto me refería ahora
que parece que hay una transformación
importantísima en los roles masculino y femenino.
Atreverse a poner una Carmen en el escenario,
además con tantísima convicción,
pues es importante, ¿no?
Hombre, era un reto y un listón muy difícil.
Yo he esperado a tener...
Podríamos decir, nunca se tiene,
porque siempre se anda buscando
la prefección o la sabiduría
para poder tratar estos temas.
Y no hacer una catetada
o hacer una persona bucólica
y dando vueltas sobre otras cármenes
maravillosas que hemos visto
y que aún mantenemos en la retina,
aunque hayan pasado 20 años.
Pero por eso cuando fui a tratar este tema,
lo primero que pensé fue,
igual que en otros ha sido Luis Pascual,
en otros ha sido Luis del Olmo,
Gómez, pues en esta yo pensé,
tiene que ser Miguel Narro,
porque es el hombre que tiene
en su aval más de 140 obras.
Es un hombre ya con un pozo de sobriedad.
Y cuando yo suelo propuse a él me dijo,
tú sabes lo que me propones, ¿no?
Es volver a abrir un libro
que se ha abierto muchas veces.
Entonces yo le dije, pues sé ahí.
Entonces, la cuestión también es que
ver...
Está reunida con grandes artistas.
Está Lola Greco,
que es un morbo vernos bailar juntos
desde el Vale Nacional.
Es una bomba,
que es por lo que ya llevamos
24 representaciones,
en menos de un mes y medio,
y nos han visto más de 30.000 espectadores.
porque se unen muchas cosas
el vestuario de Tony Benítez,
la escenografía de Dodorico,
o sea, son muchas cosas.
Y por supuesto...
La iluminación de Sergio Spinelli,
¿no?
También.
Por supuesto,
la gran iluminación que ha hecho Sergio,
que es una cosa fuera de lo normal.
Se ha juntado un equipo
que no ha sido algo así,
en la corre que te pillo,
sino hemos estado 7, 8 meses
ahí trabajando exhaustivamente.
Y la verdad que, por supuesto,
bajo la batuta de Miguel,
que ha sido el que le ha dado
todo este lenguaje nuevo
y nos hace hablar,
nos hace gritar,
nos hace llorar
y hace pasar al público
un rato inolvidable, la verdad.
Por eso que nadie se espere
que va a estar delante
de un espectáculo de danza.
Aluso, porque habéis cogido precisamente,
has escogido un hombre de teatro
de los de toda la vida
para llevar a la escena hasta Carmen.
Un clasicón.
Un clasicón con la O
y con el punto y con el acento,
pero un clasicón
para llenarse los sentidos
de arte,
de ver una gran coreografía,
de ver a unos buenos intérpretes.
Él me ha transformado
en un señor, pues, tímido,
cosa que no soy,
patético,
que se muerde de celos,
que recita,
que es poeta.
Son muchísimas cosas
y ella, pues,
es una Carmen,
de verdad,
que no sé,
que no puedo desvelar tampoco
el final
porque lo tenemos prohibido.
Lo tenemos prohibido.
Tiene que aceptar la Tarragona.
De todas formas, Antonio,
yo creo que a ti te gusta
mucho salirte del tiesto,
¿no?
En general,
cuando haces algún espectáculo.
Un poco, sí.
Ir más allá de la danza.
Yo soy un poco
bastante catalán en ello,
¿eh?
Soy un poco diseñi, diseñi
y un poco vanguardista
y búsqueda
desde que yo
me codeaba
con el ballet contemporáneo
de Barcelona
ya por los años 80,
primero,
y siempre subía a Barcelona
y a Tarragona
y a todo lo que es
la parte aquella,
pues,
a ver las cosas
y las propuestas nuevas
que se hacían
que no llegaban
ni siquiera hasta la capital.
Yo me siento un poco
catalán en ello
y por eso el público
siempre allí
en todo lo que es
no solo Barcelona
sino Tarragona
y Girona
y arriba,
Lampurdaña,
donde vaya,
pues,
la gente me quiere
y me respeta mucho
todo lo que es el...
Desde los directores,
estás al payés
más llano que haya,
pues,
me quieren
porque me identifico
mucho con salirme
de los tiestos,
que el catalán
que es muy dado
a salirse de los tiestos.
El final,
por supuesto,
no se puede desvelar.
Yo lo que creo
que sí que nos puedes hablar
un poquito
es de la música,
¿no?
Bueno,
la música,
por ahí,
fue como mi primer hilo
conductor,
después de hablar con Miguel,
yo dije,
bueno,
esto tiene que sonar,
no hacer una Carmen
y versionarla
con otras músicas,
yo creo que hay que hacer
una Carmen
y aprovechar
esa maravillosa obra
que hizo Bicet
y que es una obra
súper española
con ritmos de bulería,
con ritmos de tangos,
con ritmos de bal,
como es La Habanera,
con ritmos,
entonces,
cogí,
hablé con Juan Víctor Yagüe,
el director del Lope de Vega,
que fue premio nacional
de música en el 81
y le dije,
mira,
te voy a volver a hacer
tocar la guitarra,
me dijo,
no me digas,
te digo,
sí,
tienes que transcribirme
estos ocho movimientos
de la ópera,
Carmen.
Entonces,
es una obra que suena
con todo el coro
de la maestranza,
grabado en off
y con cuatro guitarras
en Niño Pura,
José Antonio Rodríguez,
que ahora está con Alejandro San,
elegimos los mejores guitarristas
que había del momento
y luego también llevamos
nuestros gitanos
y nuestros músicos en directo,
por supuesto,
para la taberna
y para otros pasajes,
pero lo que sí puede escuchar
la gente
es la ópera por primera vez
tocada por cuatro guitarras
flamencas
y todo un coro.
O sea,
que las cuatro guitarras
hacen todo lo que hacen
los instrumentos de la orquesta
y creo que
es una forma de escuchar
una Carmen,
por eso es Carmela,
Carmela también es la música,
mucho más española.
Claro,
yo pienso en todo esto
que estás explicando
de la música,
pienso en Antonio Canales
que todos sabemos
cómo se vuelve el escenario,
pienso en Lola Greco,
Diego Llori,
da la sensación de ser
un espectáculo de abundancia.
Pues sí,
es lo que sí,
es como,
es la primera vez,
además que no hay dos partes,
sino es una parte
de una hora y veinte,
una hora y veinticinco,
sabéis que en el flamenco
hay veces que duran
las improvisaciones
dos minutos más o menos,
pero el público ve
como un cine,
como si se sentara
en un cine,
es una escenografía sobria,
es una escenografía
que se puede simular
pues muchas cosas,
es todo roja,
puede simular
las entretelas
de un corazón,
puede simular también
los pasillos
y los caminos
que cogemos cada uno
en nuestra vida
y es un rojo
que hay peligro,
que hay morbo,
que hay sensualidad.
Y bueno,
pues luego,
la verdad que es muy divertido
porque cuando hemos estado
en Donosti,
pues lo hemos hecho
en Euskera,
como hablaban ellos
verdaderamente,
aquí no podrá ser
en catalán,
aunque lo podríamos hacer,
pero la cuestión
es hacerlo
en el idioma original,
¿no?
y la verdad
que sí,
que en esta Carmen
se va a llenar
la gente
de todo,
de luz,
de color,
yo pienso
que marcan
tres hitos
en mi carrera
en estos 25 años
y uno es
El Torero,
otro es Bernarda Alba
del Lluís Pascual
y otra es esta
Carmela de Miguel Narro
que creo que
hacía muchísimos años
que no se veía
una obra
que reuniera
tantas cosas,
¿no?
No solo el flamenco
al uso,
que también lo hay,
sino también
pues ese clásico español,
esa castañuela,
ese teatro,
esa danza contemporánea,
ese paso a dos
que baila Lola
en braga
sin sostén conmigo,
que bueno,
yo pienso que la gente
va a vivir,
en todo sitio
donde hemos estado
pues todo el mundo
se pone de pie
y la gente vibra
porque a la gente
le gusta
que le hurguen
y le toquen ahí
la llaga
donde más duele.
Precisamente,
Antonio,
pasión,
abundancia,
arte en una época
que parece que nadie
muere de amor,
nadie muere de celos,
nadie se deja llevar
por las pasiones
en su vida cotidiana.
Pues yo pienso que sí,
fíjate,
lo que pasa
es que es muy soterrado,
yo creo que hasta
los que se dedican
a tirarnos bombas
y hacernos cosas malas
es por,
podríamos llamar
un mal amor.
Por decirlo finamente.
Por decirlo así,
no es una palabra finamente
como diría
mi maestro de radio
Luis del Olmo,
¿no?
Un mal amor tienen,
pero en el fondo
todo lo tiene que mover eso,
la entrepierna,
porque la entrepierna
mueve el mundo.
Muy buena definición.
A veces lo mueve
para bien
y a veces para no tan bien.
A veces para mal también.
Pero lo que vale la pena
es que lo mueva,
¿eh?
Que lo mueva.
Hay que mover la entrepierna
porque si no estamos jodidos.
Es terapéutico,
¿verdad, Antonio?
Sí, sí, sí.
Yo a algunos de estos
barbarie los ponía
en parafugel por ahí,
hasta un árbol de moreras,
a ver si así,
y se ponían un poco mejor.
Que no falte,
y yo supongo
que el humor también
te da gasolina
para el ritmo de vida
que llevas.
Tengo entendido
que hace poquito
has estado en el fórum,
que sigues trabajando,
que hay proyectos
muy inmediatos,
aparte de este Carmen Carmela,
¿no?
Sí.
Bueno,
hay proyectos
porque pues
continúo trabajando,
como bien sabes,
en Onda Cero ya no,
claro,
porque no se hemos marchado ahí.
Pero en Protagonista
hago programas de radio,
estoy terminando la novela
otra vez con Miriam T.
y en Planeta,
tenemos que salir
a la extranjera.
Pero en el baile,
en cuanto al baile,
quiero Carmela,
Carmela,
sí, Carmela.
Tenemos más de 93
aún por delante,
y ya 24
que hemos hecho,
y cada noche,
como yo digo,
muere una Carmen
y nace una Carmen nueva,
y cuando vayamos a Tarragona
será una Carmen viva,
nueva,
que va a nacer
y que va a morir
esa misma noche.
Muy bien,
Antonio Canales,
pues te esperamos
este viernes en Tarragona
y con muchísimas ganas.
Pues muchísimas gracias
a todos.
Y te agradecemos
que hayas entendido
nuestra llamada
porque ya sabemos
que estáis muy ocupados
siempre,
con mucho trabajo.
Hoy corriendo en Cáceres,
hoy bailo en Cáceres,
Carmela.
Entonces,
pues un pato a todos,
a la meva terra,
y a la meva yen.
Un beso también al director.
Muy bien,
Antonio,
nos vemos el viernes
con esta Carmen
tan esencial,
abundante de cosas,
pero tan esencial,
pero que no faltará
el amor,
los celos,
la tragedia,
la pasión,
todo eso que mueve.
Y con muchos premios
nacionales
al lado de este proyecto
también.
Madre mía,
hay unos cuantos
de teatro,
de música,
de danza.
Sí, sí,
en ese sentido.
Nos hemos juntado
un buen equipo.
No,
eso es el secreto
de un gran espectáculo.
Grandes artistas
más todos esos elementos
de los cuales tú hablabas
y que la gente
yo creo que los va a apreciar
en su justa medida
el viernes.
Ojalá,
yo creo que sí.
Antonio,
suerte.
el corazón.
Adiós.
Aquí te esperamos.
Adiós.
Hasta pronto.
Venga,
un abrazo.
Hasta luego.
Antonio Canales,
torero,
genio y figura.
Ya lo han escoltado
a toda pasión.
Cuando baila,
cuando habla,
toda la vida
lo hace así.
¿Qué volan a ver
Antonio Canales?
Obrim el telèfon,
Jordi,
regalem unes quantes entrades,
jo crec que és de les coses maques
que també fem en aquest espai,
regalar entrades als oients
perquè vagin a gaudir
d'aquest espectacle.
És allò que dius
als clàssics,
oi, Carmen,
un altre cop Carmen,
no, no,
un altre cop Carmen,
no.
Carmen,
ja sigui el del Canales
o d'altres que en facin,
sempre són diferents
les Carmens.
Per tant,
si volen anar-hi
només cal que ens truquin.
I es va a l'essència,
la música que se sentirà
està passada
pels sedats de la guitarra,
que és una part fonamental
d'aquesta Carmen.
Per tant,
és com una suite
de guitarra,
no aquesta...
No, no,
aquesta és diguem
la clàssica.
No aquesta música
amb aquesta orquestració,
sinó
passat pels sedats
de la guitarra
i per tant
amb una reminiscència
és molt de Carmela,
molt de la nostra terra.
Però aquesta marxa
de los toreadores
ens va molt bé
perquè va rebre
els nostres oients
i dir bon dia,
per exemple,
hola.
Bon dia,
hola.
En qui parlem?
En Maria del Carmen.
Maria del Carmen?
Belando.
Maria del Carmen Belando.
La Carmen de Diget
me sembla que és única.
Sí,
saps què diuen aquests senyors
als canales
i companyia
que diu
que tota dona
té una Carmen dins seu.
Tu a banda de la dona
dins tens el nom.
Què més vols?
Què més vols, Carmen?
A veure,
què més vols?
Què més vols?
Entrades.
Entrades.
Clar que sí.
I nosaltres estem encantats
de donar-te-les.
Encantada d'anar
perquè a mi m'encanta
la música
i la guitarra més.
I el canales,
que t'agrada?
També,
i tant.
És maco,
simpaticot,
mira.
Sí,
per tota l'entrevista
que he sentit.
A més,
també s'ha fixat el català,
eh?
Petón,
i el capapulla.
Sí,
sí,
l'home allò
tenia el gest,
eh?
Ha tingut molt contacte,
com deia ell,
no?
El Lluís Pascual,
ha tingut molt contacte
amb gent d'aquí.
Ja està,
però és que això
de la Carmen de Vizet,
em sembla que
per molt poca música
que ho sàpiguen
o que puguin,
aquesta és indiscutible,
aquesta la me sembla
que sàpiguen.
També és que anem a sentir
la música,
és que ja tenim allà.
I la Carmen
ha de ser flamenca,
eh?
La Carmen ha de ser
de color vermell,
com deia el canales,
no?
Exacte,
jo he tingut a casa
la guitarra
i, escolta,
a mi és que és inconfundible.
A mi m'encanta.
Doncs, escolta,
tens aquí les entrades,
eh?
Carmen,
i escolta una cosa,
així en general
has vist algun altre
espectacle més del fet.
Com que avui és l'últim espai,
calla,
que demanem una mica
de comentari.
Sí,
la band d'unió musical
també a mi
em va encantar
i el ballet que portava
també al teatre
i després al Festival
de Vaneres
també va estar molt bé.
Ah,
vas anar al Festival
de Vaneres i Boleros,
què tal?
Sí,
també molt bé.
Maco, eh?
Va estar maco, eh?
I a més amb temes coneguts,
no?
Sí,
clar,
això és el que tenim a més,
i són coses allò
que no són tan conegudes,
però això,
quan la música ja la coneixes,
llavors sembla que no,
Carme,
que vas tenir la possibilitat
de ser-hi,
potser la sorpresa
també dels artistes cubans,
no?
Que no són molt coneguts aquí,
allà sí que ho són molt.
No,
aquella parella que cantava
i suposo que a tercera,
la senyora i els dos senyors,
vull dir que aquells,
doncs,
no els tenien coneguts aquí, eh?
Però que en canvi,
per no ser coneguts
no vol dir que la gent
no disfrutés molt, no?
No,
i tant.
Aquells senyors
és que no havien de marxar
del teatre.
Te'ls hagués disportat a casa,
no?
És que no deixaven marxar.
Clar,
també.
Molt bé.
M'agrada que ho diguis
perquè potser era un espectacle
i era la primera vegada
que es feia aquest festival de veneres
i potser la gent
no sabia massa
de què aniria
i està molt bé
que gent que ho vau veure,
doncs,
ho comenteu, no?
Sí, sí, no, no, ja.
I si aquells senyors no marxen
del teatre, eh?
Allí que ho tenim aplaudint.
Encara hi seríem allà de festa, eh?
Exacte.
Mira que ens agrada la música,
ja està bé això, eh,
Maria del Carmen?
Molt bé.
Escolta,
que et vagi molt bé,
vine a buscar les entrades
i que t'agradi molt aquesta Carmen.
Doncs moltes gràcies, eh?
A tu per trucar-nos.
Adéu, adéu, adéu.
Què ha dit que era?
Un guàrdia civil
i una estanquera?
Sí, jo tenia entès que era un geo,
però ella ha precisat
que era un guàrdia civil
de secreta.
Bé, potser depèn del lloc on vagi,
doncs,
home,
un mosso d'esquadra
no hauria quedat bé.
Jo imagino que per molt
que vulgui adaptar,
com diu ell,
l'assumpto,
millor un guàrdia civil
i una estanquera, no?
Per ser-hi mal mica
i el simbolisme
i tot plegat.
Donem-vos una altra trucada.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la Maria del Carme Pinyol.
Mita-la ella,
que totes volen anar a celebrar
el Sant,
les Carmen.
Molt bé.
Escolta'm,
és molt bonica aquest nom, eh?
Carmen és preciós,
i tant.
A mi m'encanta.
Mira que fins i tot
vam fer una novel·la,
una òpera,
teniu la verge del Carme,
però són precioses
que més voleu amb aquest nom, eh?
Sí, sí.
Molt bé.
Coneixes l'obra de Carmen?
De petiteta,
de petita la vaig veure,
però ja no he vist més ja.
Aquesta,
tot i que l'argument bàsic
és el fonamental,
la veuràs molt canviada, eh?
Aquesta versió que fa el Canales
és diferent
i jo crec que t'agradarà, eh?
Bueno,
doncs millor.
I si t'agrada el ball,
atenció,
la Lola Greco, eh?
L'Antonio Canales
ja és més conegut,
però tant la Lola Greco
com el Diego.
És un nano marú
en aquest moment,
la Lola Greco.
Exactament.
De la dansa.
Tant la Lola Greco
com el Diego Llori,
sobretot la Lola Greco
perquè fa el personatge principal,
jo crec que serà una agradable sorpresa.
Sí, sí.
I escolta, Carme,
has vist algun espectacle més
del fet
que ens vulguis comentar?
Sí, l'últim,
aquest dels boleros i el...
De les boleros i avaneres.
I els avaneres.
I què tal?
Em va agradar,
el que passa és que el vaig trobar curt, eh?
Ai.
Mira, veus?
És curiós
perquè això no ho sabeu,
però abans de l'espectacle
la mateixa organització
que Déu-n'hi-do
si està currat aquest espectacle
es plantejaven si seria
massa curt o massa llarg.
Te'n recordes, jo?
Jo el vaig trobar molt curt, eh?
No, et va donar temps
a saborejar-ho.
Quasi millor.
Així hi haurien ganes de més.
Hi haurien ganes de...
Jo dic, quan vaig veure
que ja sortia
que els entregaven els rams aquells
i dic, ostres, això,
com és possible que s'acagui?
Hi havia una obsessió
per part dels organitzadors
que era l'Associació Catalana Iberoamericana.
Que no es fes massa llarg, no?
Que no es fes massa llarg.
Per això recordo aquí a la Iolanda
que la setmana passada
érem aquí
i ells, doncs,
bé, havien fet alguns assajos i tal.
I es preocupaven molt i tal.
I precisament ho vam comentar
que aquest tipus de festival
doncs permet allargar-se una mica
que no passa res.
Però, bé, jo crec que és una lliçó
que en tot cas
i està molt bé que ho comentis.
És un tema de prudència, eh?
Em quedava molt parada,
dic, hol in.
Tu, per així,
si no has de donar ni temps a sentar-se,
com aquell qui diu a saborejar.
Home, tampoc, tampoc això, tampoc, eh?
Devia donar una hora i tres quarts.
Així és una hora i mitja,
una hora i tres quarts.
Tampoc era això, però...
És un dia, és un dia,
però ho vaig trobar molt curt.
No, però això vol dir, doncs,
que realment la gent estava engrescada
i, de fet, hi havia un caliu molt maco, no?,
al final,
perquè tots els artistes a l'escenari
cantant, la vella Lola i el meu avi,
en comunió,
i mai, mai, també hem dit,
amb tot el públic, no?,
tot el públic amb els mocadors.
Bé, la gent estava animada, eh?
I estic d'acord amb tu que la gent...
No, la gent estava molt animada,
però jo, no ho sé,
el vaig trobar curt,
es van despedir molt aviat, no sé...
Per tant, tu apostaries
que es fes l'any que ve, també?
Sí, i a més, a més, més llarg.
Doncs, vinga,
doncs, ho apuntem...
Un altre més llarg.
Així ho van cantar, dues cançons cada una,
i les noies aquestes sopranos,
no sé com se diuen,
que van...
L'Alba Rosa Foraster i l'Escobar.
Sí, una sola, doncs, no ho sé,
sí que...
No ho sé,
alguna cosa més,
per exemple, més, no ho sé.
Tu volies més de tot.
Sí.
Queda apuntat i ho passarem
amb la Xomara Suárez i els organitzadors.
Ah, no, el Ramon Céspedes se diu, no?
Algo així?
No, el Miguel Ángel Céspedes
és el que va sortir primer...
Que és el germà del Pancho Céspedes.
És el germà del Pancho Céspedes.
No més va cantar dues cançons, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, és que ho teníem repartit així.
No es va escutar gaire.
No, però, no, però en aquest cas...
Està molt, molt, molt amable,
molt, molt, molt alegre, molt bonol.
Sí, però, doncs, només dues soles.
Però en aquest sentit no apuntaria amb els cantants,
sinó, ja t'ho dic, eh?
Que era una mica una directriu de l'organització.
Per ells encara estarien cantant,
perquè són gent entregadíssima.
És el que ja va dir al Jordi
que els cantants no tenien cap problema
d'ampliar el repartiment.
Exactament.
que va ser l'associació que va dir
que allà, aviam si avorrirem tan llarg
i tenien autèntics problemes,
perquè tant els cantants com ells són generosos
i vull dir, no tenien cap problema
d'allargar més l'espectacle.
Però és bo, això,
si hi ha una segona edició
que tant de bo que l'hi hagi,
doncs que es contempli la possibilitat
d'allargar-ho una mica més.
Carme, tens les entrades aquí a la ràdio?
Gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
En què parlem?
Doncs en Alicia Sola.
Ai, digui, una altra Carme.
No, aquesta vegada no és la Carme.
Què tal, Alicia?
Molt bé, molt contenta
que me regaleu les entrades.
Doncs nosaltres encantats de fer-ho.
Què tal, Alicia?
Has anat a algun acte del fet?
Doncs jo soc seguidora dels Conta Contes.
I què tal?
Què tal els Conta Contes?
Ai, m'agraden molt.
Ai, tenen un èxit també,
s'omple la sala,
que és una meravella, no?
Sí, i a més a més,
els llocs tant del seminari
com del Pretori
són molt bonics, no?
I, bé, a mi m'agraden tots
els que el conten.
Jo diria que això sí que tindrà continuïtat, eh?
Perquè cada any
es consolida un públic
que, déu-n'hi-do,
que és fidel, eh?
Fidel al 100%.
Sí, jo penso que finalment
ens coneixerem tots, no?
Perquè, bueno...
Això que té bonic Tarragona, també, eh?
Que ja saps a qui em trobaràs
segons on vas, no?
Sí, sí, que bé.
El que passa és que últimament
això que dius, que és veritat,
que has de tenir molt èxit aquest cicle
i cada vegada comencem a fer curs de cadines, no?
Sí.
Però és molt curiós,
és sorprenent,
això ho hem comentat diverses vegades,
no deixa de ser sorprenent
el tema del contacontes.
El contacontes és d'aquells cicles
que va començar en un espai més petit
i ha anat d'ampliant en ampliant
i s'haurà de buscar escenari més gran, encara, no?
Però jo crec que aquí, no sé,
haurem d'inventar alguna història
perquè una de les gràcies
jo crec que t'expliquen aquests contes
una mica cal d'orella, no?
A la curta distància.
Sí.
Molt bé, Alicia, doncs, escolta,
que tens les entrades aquí
i esperem que t'agradi molt aquesta obra.
Jo crec que t'agradarà, eh?
Suposo que sí.
Jo crec que sí.
Deu ser molt bonic.
Ja ens ho diràs, d'acord?
Moltes gràcies.
Gràcies a tu per trucar-nos.
Adeu, siau, bon dia, adeu.
I encara tinc, si no,
calla, que és que tinc tants papers aquí,
encara tinc quatre entrades,
per tant, podem rebre dues trucades més
i això hem d'obsequiar-los a vostès
amb aquestes invitacions,
que ens encanta,
ens donen l'oportunitat també
que ens donin a conèixer el seu parer
sobre el fet 2004
que ja està a punt d'acabar,
allò com diuen tradicionals,
amb el broche d'oro,
que pot ser l'espectacle d'en Canales.
Bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Amb qui parlem?
Amb Dora Rioja.
Dora, tens la ràdio a prop del telèfon?
Sí, ja la hi veig.
Ai, si la baixessis una miqueta...
Gràcies.
Què tal, Dora, bé?
Que sento molt malament, filmeu.
I ara em sents millor?
No, t'ho explico,
que tinc una infecció a l'oïda
i tinc molt...
Vaja.
I sento molt malament.
Doncs escolta, Dora,
quasi jo crec que
important que sàpigues
que tens les entrades
i ho deixem aquí, eh?
Que no volem tampoc
contribuir a que el teu mal d'orella
sigui pitjor encara, d'acord, Dora?
Amb qui he escoltat l'entrevista
i he xocat, he xocat.
Té una cara de niña bueno,
és d'aquello que lo cogerías
quan hable i li dirías...
Ui, ui, Antonio Canales,
ui, que anirà la Dora.
I tot el que ha dit,
i tot això tan picantito
i tot això...
Mita-la, ella.
Sí, però no tindràs...
Bueno, ha dit allò dels sostenidors
i tota aquella cosa de la...
Però no et pensis que vas a veure
un espectacle porno, eh?
Dora, per favor, eh?
Ni un espectacle eròtic.
Amb un ser erotisme
sí que té la Carmen, evidentment,
i més amb aquesta mirada
de l'Antonio Canales.
El puntet picant.
El puntet, el puntet picat.
Sensual.
Molt bé, Dora.
Tens les entrades aquí, eh?
Gràcies, guapa.
I millora't.
Adéu-siau, bon dia, adéu-siau.
És el que té,
o una de les grans qualitats
que té Antonio Canales,
que és una persona,
és un artista amb la capacitat
d'arribar a tota mena de públic.
I això és una virtut
que no tots els artistes tenen, no?
És bon comunicador.
Cada artista té el seu públic,
de vegades un públic més tancat,
d'altres més obert,
i l'Antonio Canales
té un públic molt heterogènic.
El segueixen espectadors
de tota mena,
de totes les edats,
i això és una virtut
amb els temps que corren.
Donem pas ara a l'última trucada,
a les últimes entrades.
Bon dia.
Hola, bon dia, Iolanda.
Amb qui parlem?
Soc la Montse de Vià.
Què tal, Montse?
Molta calor, per variar.
Ai, diuen que sí, eh?
Fa molta xerxa.
Diuen que sí,
que fa molta calor.
I tant.
Ara, si s'acabarà,
els que començarem les vacances
a prop ens vindrà la fresqueta, ja.
I tant.
I a veure, tu fas vacances, Montse?
Ai, molt tard, molt tard.
A l'agost me toca treballar.
Ai, però les faràs.
Sí, sí, sí, més endavant.
Llavors ja farà fresquetes.
Com aquest, has anat a altres activitats del fet?
Sí, vaig estar veient a Salvador Távora.
Ah.
Impressionant.
Ets molt flamenca, tu, Montse.
Ets molt flamenca.
Home, sí.
Sí, els meus pinitos he fet.
Ah, sí?
En el món del flamenc?
El matari com el flamenc, no, però...
O de l'artisteu, de la dansa.
Molt bé.
Sí, sí.
I Carmen, doncs, l'he vist per Salvador Távora, també,
aquí al Camp de Mar.
Molt bé.
Després, que no m'agrada massa el ballet de Kiev,
al Teatre Metropol,
que van portar també Carmen,
Ah, el de l'òpera de Kiev.
Ai.
No, no era el de Kiev,
era de Biolorrússia,
el Ballat Nacional de Biolorrússia.
Sí, que van fer el tardor passada.
La Kiev és el que ve ara,
enllà dels signes, dilluns 20.
Exacte, ho he confós.
I pobret.
Ai.
Bueno, deixa'm-ho córrer.
És que la Carmen és la Carmen.
Exacte.
És que la versió que van voler donar,
no, no, no, no, no.
Estem acostumats...
Aquí ens queda molt més proper aquest mite.
Exacte.
I, sí, aquest mite passat pels sedars fred
i de les Repúbliques Bàltiques no...
A part és que la ballarina era molt...
Perdó, Repúbliques Bàltiques no,
que era d'Ucraïna, sí.
La ballarina era molt alta.
I, clar, amb les puntes encara es veia més alta.
I en aquell escenari del metropòli,
els ballerins eren més baixets que ella
i no va arribar, no va arribar.
Però bueno.
I ja que parlem de la Carmen,
la Carmina Vorana, què tal?
Què et va semblar?
Preciosa, preciosa, impactant.
Molt, molt impactant.
La posta en escena, molt impactant.
L'únic que, bueno, com...
Sempre t'ha sobrat alguna cosa.
I jo, la veritat, els camperols, els homes banderes...
Això tothom, eh, coincidia.
Aquell acte nacionalista me va sobrar una miqueta.
Però, vaja, en general, com que va ser tan impactant,
ho vas passar per alt.
Doncs, escolta, Montse, aquesta opinió que acabes de donar
va ser generalitzada.
Perquè m'han preguntat, després de l'espectacle,
que la Cinta anava allò parlant amb el públic,
tothom coincidia en el mateix.
gran espectacle, magnífic,
s'obrava aquest detallet de les banderes.
Però, en fi, si no li va restar esplendor a l'espectacle...
No, no, no, ni molt menys, eh, ni molt menys.
Molt bé, perfecte.
Doncs, Montse, espero que t'agradi molt aquesta Carmen Carmela.
Perfecte.
I ja ens ho diràs. Gràcies per trucar.
Per aquí hem de passar?
Per aquí, per la ràdio.
Ja sabeu que, en la mesura del possible,
us demanem que sigui al matí i en horari d'oficina, d'acord?
Perfecte, gràcies.
Gràcies, Montse.
Vinga, adéu-siau, bon dia.
Doncs, Jordi, ja pràcticament hem arribat al final de l'espai
i aquest ja és l'últim programa del fet.
S'acaba el festival, s'acaba l'espai, també.
I, per tant, aviam, hem sentit,
hem tingut l'oportunitat aquesta d'establir contacte telefònic
amb els oients que han donat el seu parer.
Jo crec que un parer bastant fiable, bastant objectiu,
perquè han parlat bé i no tan bé d'allò que trobàvem
que no els acabava de fer el PES.
Jo recordo que en anteriors espais alguns oients
deia, home, falta teatre d'aquell més convencional,
que potser caldria programar alguna obra d'aquestes.
Però, en general, les opinions i les que hem pogut recollir
a peu d'escenari, podríem dir, després de cada espectacle,
en general han estat força positives, no?
Les que hem anat sentint aquí...
Des d'aquí, eh? Des de la nostra perspectiva, sempre.
No, jo crec que sí, el balanç és...
Si fem una mica el repàs a tot el que hem pogut sentir,
doncs l'opinió majoritària era molt favorable.
El que passa és que a vegades aquestes coses no saps
si agafar-ho com a indicadors fiables o no.
En tot cas, a nivell de sensació, sí que tenim tots aquesta sensació
que sí, que han agradat molt els espectacles,
que la gent, que quan diem que incorporem aquests grans espectacles
a les nits del Camp de Mart, aquest és el títol que hi posem,
hi posem nits del Camp de Mart, nits úniques,
sí que una mica el que intentem una mica transmetre
és que anar al Camp de Mart a l'estiu es converteixi
en una atenta experiència, no?
Des del punt de vista que és un espai molt agradable,
que intentem portar espectacles de gran format,
espectacles de primer nivell,
i que per tant es produeixi això que en el fons
l'acte artístic ha de tenir, que és aquesta emoció, no?
I per tant, potser sí que seria una de les definicions
les característiques que han marcat els espectacles
del Camp de Mart enguany, no?
Que és que tots han aconseguit transmetre un punt d'emoció
de l'escenari cap al pati de butaques.
I a mi em sembla que quan això es produeix
i l'acte comunicatiu és ple,
doncs és quan hi ha aquesta relació entre escenari i espectadors.
I tenim la sensació que això s'ha produït,
i a veure amb aquesta cirereta que serà el Carmen Carmela
si ho acabem d'aconseguir, no?
Recordem que començaven no en el Camp de Mar,
sinó al Teatre Metropol, amb el Teatre Sense Animals,
però les nits del Camp de Mar, pròpiament dita,
s'encetaven amb el Carmina Burana,
sembla que va ser fa temps i fixa't,
si no, no fa gaire, no?
Amb la quadra de Sevilla, Carlin Esbra,
Dulce Pontes, el Juli César,
la banda Unió Musical de Tarragona
amb Clàssica en Dans i en el Festival de Vaneres
més recentment, i ara el Carmen Carmela.
I no hem d'oblidar que el fet,
nosaltres aquí parlàvem de les nits del Camp de Mar,
però també parlàvem, hem parlat en aquests programes
d'altres cicles veterans,
com ara, doncs, Musicals Patis,
Dulce, evidentment, que és un cicle tal...
Igualment, hi ha un altre nivell com els del Conta Contes,
que també té molt d'èxit,
la dansa cel obert,
que concentra molt la seva activitat en només una setmana,
vull dir que són cicles que ja estan consolidats
i que cal esperar que continuïn la propera temporada d'estiu, no?
Sí, són aquests cicles que complementen l'oferta
i que, per tant, doncs, són una oferta diferent
en aquests espectacles gran formats,
ofertes de característiques i gèneres diferents,
a vegades, doncs, de mig format, petit format,
però que bé, que també estan agradant molt.
Amb això que dius de la continuïtat,
bé, tenim la sensació que sí que hem anat consolidant
en aquests darrers anys un model de festival
que està donant el seu resultat,
que, evidentment, doncs, cada any intentem revisar-lo,
cada any intentem, doncs, polir les coses
que ens sembla que no van prou bé,
estar molt atents als comentaris i les opinions del públic,
però jo diria que sí,
que en general en aquests moments encara falta temps,
ara haurem de mirar-ho amb una certa calma,
agafar unes vacances tots plegats
i tranquil·litzar-nos,
però sí que fer una mica de balanç,
que ja l'hem començat a fer primer balanç
i llavors ja mirar una mica de cara l'any que ve,
però en principi, bé, aquest model hauria de continuar,
no tenim elements per suposar,
doncs, que hem de fer grans canvis, no?,
però bé, doncs, que sí que hem d'estar atents
a aquests comentaris, com tu deies,
més que teatre,
jo una mica el que vam intuir és que potser teatre
una mica més popular en algunes coses,
amb més tocs de comèdia,
un tipus de teatre, doncs,
que sempre ve de gust a l'estiu, no?,
més lleuger, un teatre més lleuger,
perquè teatre amb lletres majúscules
i teatre important, doncs,
sempre ho anem incorporant, no?,
com potser aquest any el cas del Juli César, no?,
que és un clàssic i que també, doncs,
s'ha convertit, sempre intentem posar
aquesta pinzellada de teatre clàssic
al Camp de Mar, no?,
perquè no ho volirem, que som un teatre,
o som una ciutat, patrimoni de la humanitat,
som una ciutat amb arrels,
amb arrels romanes molt fondes
i, per tant, doncs, sempre està bé, no?,
introduir alguns clàssics.
Han acabat la majoria de cicles,
el de Música als Patis,
demà serà l'últim concert,
però no oblidem que el Festival Internacional
d'Orga de Tarragona encara continua,
enllà de tot el mes,
i al setembre, perquè sempre es fa coincidir
algun concert per Santa Tecla,
per tant, no donem per tancat, de fet,
tot el que aglutina la programació del fet, no?
No, i si em permets, deixa'm fer un comentari,
perquè ha sortit en la programació
que el Festival d'Orga dins de Sant Magia
és el dilluns dia 16,
i no, serà el dimarts 17, a la mateixa hora i al mateix lloc,
però estaria bé que la gent prengués nota
que hi ha aquest canvi en el programa,
no serà el dilluns 16, sinó el dimarts 17,
el concert del Festival d'Orga.
Molt bé, Jordi Girament,
director dels festivals de Tarragona del fet en 2004,
un any més, hem compartit una estoneta cada dilluns,
esperem l'any que ve continuar fent-ho
i que tinguis unes bones vacances.
Igualment, igualment,
i a tots els oients, no?
Jo, simplement, el que em queda és això,
agrair a tots els espectadors
que han anat seguint aquest festival d'estiu,
que una mica per això es fa l'esforç
d'intentar oferir aquesta programació,
agrair als patrocinadors,
agrair als col·laboradors,
començant per vosaltres,
que han anat seguint el festival com cada any,
jo crec que...
És molt agraït parlar d'aquestes coses
i una de desgràcies que vols que et digui.
No, la veritat és que sí,
i a més, hem pogut comptar en el nostre programa...
Hem pogut parlar gairebé amb tothom,
que actuava en noms importants,
això està molt bé.
Jo trobo que està molt bé
poder sentir aquestes primeres figures
sempre aporten un plus especial,
aquesta senyora que ha quedat encantada
amb el parlar
i amb la manera comunicativa de l'Antonio Canales.
Jo penso que és bastant comú a tothom
que pot sentir aquests artistes
una mica allò de prop,
a nivell més de pell.
I bé, això que et deia,
els agraïments aquests,
agrair a tot l'equip que ha estat organitzant
i a tots els oients
que ens han anat seguint cada dilluns, no?
Doncs sobretot, eh?
Perquè sense ells no té gaire sentit
això que fem cada dia a la ràdio.
Jordi Giramé, novament, gràcies
i bones vacances.
Adéu-siau, fins a sempre.
Moltes gràcies a vosaltres i fins l'any vinent.