Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
deu borles verdes, en realitat haurien de ser 15 de verdes, com a primat que és,
i llavors veiem que en els seus camps hi figuren la creu de Santa Eulàlia,
amb el record dels seus antecedents barcelonins i de la primera parròquia que va estar,
també la tau blanca sobre fons vermells de l'església de Tarragona
i sota, com a signe de catalanitat, les muntanyes de Montserrat en plates sobre fons blau.
Una nova tallada, hi ha van no sé quantes amics i amigues oïdors de Tarragona Ràdio.
Recordem que aquesta transmissió és fruit de la col·laboració entre la delegació diocesana
de Mitjans de Comunicació Social de l'Arcobisbat de Tarragona i aquesta emissora.
Ara, setança cap a nosaltres, i aquest és el so de les davals,
la magnífic pas Jesús Nanserer.
És Jesús amb la creu al coll, acompanyat de les dones,
la mare de Déu, la faig d'Helena i la Verònica.
És un projecte de l'arquitecte Ramon Sales Ricomà, que és l'autor de Les Maries.
El Natserer era obra de rius i es va perdre a la guerra,
i el que desfila ara va ser tallat a l'any 1940 per Salvador Martorell.
El conjunt és de l'any 1907 i sempre ha sortit a coll i també vestit.
Ara, en aquests moments, està fent l'acatament davant del balcó del Palau de l'Arcobisbat.
El Natserer
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de les maries
doncs continuen passant les maries del Calvari
ara precisament
aquí al carrer de Claustre
es produirà un fet
una mica curiós
que és el plegar la creu
d'aquest misteri
del de Jesús Nazaré
perquè pugui passar
pel indret tan estret
d'aquell carreror
del Claustre i girar
cap al
carrer d'Escrivaniers Velles
continuem reflexionant
sobre Jesús
a través dels evangelistes
hem parlat
del Crist de Marc
hem parlat
del Crist de Lluc
hem parlat del Jesús
de Mateu
són tres retrats de Jesús
que més o menys convergeixen
el que
aquests tres evangelis
hi afegeix el quart
el de Joan
és que aquesta manera de ser
de Jesús
significa
la presència
i l'acció de Déu
en aquest món
que en aquesta humanitat
captivadora
subjugant
atreient
però subversiva
es revela Déu
això
que estava implícit
en algunes frases
dels altres evangelis
ho explica Joan
d'una manera
provocadora
i això
és el que
els poders
d'aquest món
polítics
religiosos
no van poder tolerar
no poden tolerar
Jesús
no solament
ha de ser
tret del mig
sinó que ha de ser-ho
d'una forma
exemplar
condemnat
en nom de Déu
com a blasfem
perquè
amb el
llenguatge nostre
ja no podem
desutilitzar
amb el
que ens diu
blasfem
si resulta
que Déu ho és
per aquesta raó
el Jesús
de Sant Joan
si bé sembla
el més
místic
i sublim
resulta també ser
el més conflictiu
dels quatre evangelis
amb la seva condemna
acaben trobant-se
pilats
i que hi fas
és a dir
el poder
polític
i el religiós
i aquesta trobada
revela
un parell de coses
primera
que el ser humà
tant si és religiós
els jueus
diu aleshores
Sant Joan
sense cap intenció
antisemita
sinó
només volent dir
els homes religiosos
com
si no ho és
és a dir
tant si és religiós
com si no ho és
llavors
aquest home
aquest ser humà
religiós o no
no està disposat
a acceptar
un Déu
com el que es va fer present
amb Jesús
i segon
és que
Déu
està disposat
a deixar-se treure
d'enmig
pels homes
si aquestos
així ho volen
això
és el que es
comemora
el divendres
Sant
i aquí encara
hi podríem
rematar
amb una frase
d'un
jesuïta
del pare
Josep Ignasi
González Faust
que és el responsable
de l'àrea
teològica
de cristianisme
i justícia
que diu
que
l'expressió és tremenda
que en els nostres dies
aquest significat
el del divendres
Sant
es veu
acomplar
en la gairebé
total absència
de Déu
en aquestes festes
de manera que
per davant
o per darrere
és a dir
tant si es comemora
com no
el divendres Sant
fa present
l'amor de Déu
a mans dels homes
i una nova aturada
les maries del Calvari
les tenim davant nostre
aguantant
aquesta aire
que fa aquí
al pla de Palau
portem ja
gairebé
dues hores
de transmissió
i podem dir
que en guany
la processó
va
amics i amigues
de Tarragona Ràdio
prou
prou lenta
aquestes aturades
suposem
que
venen
per la dificultat
de
portar
a coll
els misteris
a part
que
els misteris
en alguns llocs
tenen dificultats
de pas
com aquí
al carrer del claustre
o amb altres indrets
com poden ser
la baixada
de misericòrdia
a causa
de la seva gran pendent
veiem
veiem amunt i avall
els arreglaradors
de la sang
que estan parlant
amb els arreglaradors
de les diferents
germantats
en aquest cas
dels
nezzarens
donant
instruccions
de fet
ara
amb els mòbils
les coses
són
significat
bastant
permeten
una major
facilitat
de comunicació
però
així si tot
posar en marxa
totes aquestes
fileres
inacabables
de
persones
que van
a aquesta processó
amb vesta
o sencilla
perdó
amb caputxa
o sencilla
tots van en vesta
és una mica complicat
estem veient
aquí davant nostre
les germanes
les maries
del Calvari
les que van
a cara descoberta
amb el pit
daurat
i la
vesta negra
i les que van
a cara tapada
que porten
la
cucurulla
de
color
daurat
a diferència
dels components
de les
bandes
les
cucurulles
porten
el seu reforç
de cartró
que les mantenen
així
diesses
cal remarcar
que
les bandes
de cornetes
i tambors
que
porten
aquesta mena
de caputxa
presenten
una particularitat
que
a l'alçada
de la boca
porten
un forat
on
pugui passar
la llengüeta
del sac
de jamecs
o bé
la
boquilla
de la
de la
corneta
ara
es torna
a remprendre
la marxa
i el públic
manté
imperterrit
en el seu lloc
malgrat
el fred
que està fent
aquí
en aquest
divendres
sant
de l'any
2004
un divendres
sant
que
el que
és
cel
ennublat
ens impedeix
veure
la famosa
lluna
de Nissan
la lluna
que presidia
aquest divendres
sant
ara fa
poc menys
de dos mil anys
quan fou
Jesucrist
crucificat
i que és
la lluna
la que marca
quan cau
la setmana
santa
perquè
es regeix
pel calendari
de la lluna
no
pel sol
com és
el calendari
civil
ara comença
a desfilar
els germans
del
Jesús
Nazaré
amb la seva
indumentària
negra
completament
negra
amb
només
amb
el pit
de vellut
però també
igualment
negra
i que van
acompanyats
veiem
la llunyania
amb el so
inconfusible
dels ministres
un so
que aquí
en aquesta part alta
de Tarragona
en aquest
pla
de palau
veient
com la llum
de les atxes
projecta
de les ombres
tremoloses
de les
persones que
concurreixen
a aquest
processó
sobre les parets
de pàtina
de taurada
d'aquest
indret
de la ciutat
en el
precis moment
ara
que
arriba
aquí
davant
del
balcó
principal
del palau
el
misteri
d'obra
d'Antoni
Vallesteves
el duc
estrenat
l'any
1961
Jesús
és
despullat
de les
seves
vestidures
escoltem
amics i amigues
oïdors
de Tarragona
ràdio
aquest so
corprenedor
dels ministres
tanquem els ulls
i traslladem-nos
a l'edat mitjana
a l'edat mitjana
i traslladem-nos
i traslladem-nos
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.







Bona nit.
Bona nit.



Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.


Bona nit.



Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
misteri que passa davant nosaltres, perquè en aquests moments passa davant nostre el pas del descendiment de la Creu.
Una congregació que va participar per primer cop l'any 1949 en aquesta processó del Divendres Sant.
L'acompanya també una banda de ministres i veiem que el llençol que ha servit per despenjar Jesucrist de la Creu porta un signe de dol
amb homenatge a les víctimes de l'atemptat terrorista de Madrid i d'altres indrets.
Aquest misteri es va encarregar en el seu projecte a Robert Boigues, que només en va fer la maqueta i els esbossos.
Després, l'escultor tarragoní, Lluís Maria Saumells, va realitzar l'obra, però només en quatre de les set figures previstes.
Per cert, els responsables d'aquesta congregació volen ara acabar el projecte salvant les dues grans dificultats que tenen per aconseguir-lo.
És a dir, trobar els diners per finançar-lo i trobar l'escultor adequat per fer-lo.
Perquè, clar, una escultura és una cosa molt personal i trobar un escultor que tingui el mestratge d'uns saumells és francament difícil.
Veiem com el senyor Joan Arezzo, president de la Diputació, porta la bandera d'aquesta confraria,
que la seva indumentària és la túnica negra amb mànigues amples i caigudes amb un doblec sobre l'avantbràs.
També va ribatejada de morat.
En lloc de cinyell, porta una faixa morada de dos caients a l'esquena.
A la presidència veiem el senyor Josep Julialeu i el mossèn Miquel dels Sants a Convalia.
I ara comencen a desfilar per aquí al Pla de Palau el gremi de pagesos de Sant Isidre, el gremi de pagesos joves.
És una institució molt antiga, són junts amb la gent de mar, els gremis més antics de la ciutat.
I els aspirants porten la túnica negra, l'escapolari blanc amb una creu vermella, una gorgera blanca amb una cinta vermella.
Curiosament hi ha molts de pagesos, però en aquests moments, si no ens fallen les estadístiques,
persones que visquin de l'agricultura a Tarragona, només n'hi ha dues.
Naturalment, aquestes institucions gremials, en molts casos, han derivat cap a institucions de caràcter cultural i pietós.
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Recordo, permeti'm amics oïdors, una digressió de caràcter personal, haver vist a Tessalònica, a Grècia, una magnífica icona que representa Jesucrist, d'empeus, mort, i a la mare, plorosa, al seu costat.
Grècia, és una obra realment corprenedora que ens fa palesa la fe de l'artista que va a composar aquella icona, perquè la mare se la veu plorosa però a la vegada satisfeta, i el Crist amb l'expressió de descans d'aquell que ha fet el que havia de fer.
I ara comencen a desfilar davant nostre una confradia molt simpàtica, coneguda, pels maiginets.
Es tracta de la confradia de Sant Martí el Màrtir, de Barcelona, que desfila als carrers de la nostra ciutat des de l'any 1941.
Porten com a indumentària una túnica negra amb feixí i cucurulla grisos.
Els que van a cara descoberta porten una gorgera blanca amb un llacet negre.
Aquesta il·lustre confraria de Sant Magí el Màrtir va néixer a Barcelona i el seu origen es pot remuntar ja cap allà a l'any 1580.
El van formar després, amb la seva, diguem-ne, refundació, els tarragonins que residien a Barcelona i volien prendre part a la processó de Tarragona.
El misteri que ara tenim tot just davant del palau, fent l'acatament amb el senyor arcabisbe,
és una obra de l'artista de Vilaseca, Joan Salvador Voltes.
Es veu la creu buida i com la Mare de Déu, Joan i les Maries,
s'entornen cap a Jerusalem i ho fan amb una expressió entre dolorida i esperançada.
L'artista, Joan Salvador Voltes, va crear unes figures molt estilitzades,
flambejants, podríem dir, que representa l'ésser humà que gràcies al sacrifici de Jesucrist
s'enlaida vers el cel, vers l'esperança de la Pàssola.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies a Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
de Reus, comencen a desfilar davant nostre l'altra branca del Gremi de Marejans,
és a dir, el que acompanya el pas del Sant Enterrament,
que va ser recuperat l'any 1941 a partir d'una idea de Salvador Martorell,
el gran artista canongí.
Aquest pas va acompanyat d'un grup d'armats
que representen les forces que anaven embarcades a les antigues galeres romanes.
El misteri fa la seva entrada aquí al Pla de Palau en aquests moments.
És un misteri amb robes, representa Jesucrist mort,
seguint depositat ja al sepulcre entre Nicodem, Josep de Limatea, Sant Joan,
Maria de Cleofà, la Mare de Déu i els peus Magdalena.
Aquest misteri va a Coll i és un dels pocs que va totalment vestit amb roba.
Ara faran l'acatament, comencen els moviments per fer l'acatament davant del senyor arquebisbe.
ary.
La marcialitat dels que representen aquests armats
és impressionant, fa pensar en aquelles legionaris
que feren tremolar a tot el món a l'antigu.
La marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
i la marcialitat dels que representen aquests armats
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Mentre s'allunya en direcció al carrer del Claustre la talla magnífica del Sant Sepulcre, l'estàtua adjacent, més valuosa artísticament que es fila pels carrers de Tarragona,
recordem que és una talla del segle XVIII, passa davant nostre la presidència del gremi dels pregesos.
En ella veiem a mossèn Braul i López.
I ara tot seguit comença a passar davant nostre la branca d'aspirants de la soledat,
que aquesta institució, la soledat, desfila a la processó del divendres Sant des de l'any 1840.
Evidentment llavors no existia l'aspirantat.
Les aspirants que tenim davant nostre porten la túnica blanca amb botonadura fornada blava, un sinyell blau i l'escapolari de color blau.
Abans havíem intentat explicar-los una anècdota que a tall particular m'havia explicat el doctor Torrella
i resulta que es tractava d'una celebració del divendres Sant a l'acció catòlica obrera de Barcelona
i es veu que va proposar que quan anaven a basar la creu la gent escrivís en un paper, en un tros de paper,
el pensament de què significava cadascú aquell acte i que després, si volien, que sortissin a llegir-la.
Llavors es veu que una nena, perquè els fills, les persones que formaven part d'aquell moviment d'acció catòlica
i que també podien anar a la celebració, va sortir a llegir la seva frase.
I la frase només deia això,
Déu és pobre.
Clar, llavors el que reflexionava el doctor Torrella,
diu, potser la nena l'havia sentit d'algú o algun cop aquesta frase
i potser no era original seva,
però en tot cas és una frase que avui pot ressonar a mig del nostre silenci.
Déu és pobre.
Per què va mor Jesús?
Per què ha hagut de morir?
Doncs, Déu és pobre.
I perquè és pobre, la seva manera de viure, la nostra vida humana,
l'havia de dur necessàriament aquí, a la creu.
L'amor pobre de Déu, la veritat de Déu, l'autenticitat humana de Déu,
segur que havia de fracassar davant les armes del sistema d'aquest món,
les armes de la mentida que dominen aquest món.
I què és la mentida?
La mentida és tot allò que es posa d'esquena al que un cor humà veritablement net faria i desitgeria.
La mentida és tot allò que es posa d'esquena a l'únic objectiu humà valuós,
que tot home i tota dona, de qualsevol lloc i situació,
pugui sentir-se feliç, alegre, germà dels altres, generós, fill de Déu.
El pare de la mentida, diu Jesús a l'Evangeli de Joan,
és el diable i el nostre món és massa ple de les seves petjades,
en l'organització de les nostres societats i, ai, en el cor de cadascú de nosaltres.
I Déu ha viscut la nostra condició humana posant en el nostre món
aquesta única veritat fonda que és la mort, la vida humana realitzada.
i a mort víctima del pecat, víctima de la mentida.
I ara comencen a desfilar davant nostre les congregants de la soledat.
Aquestes sí, bé, aquestes no, perquè evidentment no hi ha ningú
que pugui viure més d'anys, quasi 200,
que participen en la processó des de l'any 1840.
Abans la soledat la portava al gremi de notaris,
després quan el gremi de notaris va perdre importància numèrica,
doncs la van recollir els gitanos i a partir de 1840
són les senyores, la soledat, les que porten aquest misteri.
Acompanyen una obra del mestre escultor Viladumat de l'any 1963.
Aquesta obra, que no creiem estigui gaire lluny d'aquest lloc de transmissió,
va substituir la de Camps i Arnau,
que havia estat obrada l'any 1940
i que es conserva encara a l'església de Nazaret,
aquí a la plaça del rei, on surt precisament
i on acaba també aquest processó.
L'any 1939 es va improvisar una...
Mare de Déu de la soledat amb una talla de bonifàs
del segle XVII que es conserva a la catedral.
No cal dir que totes aquestes històries venien
perquè el 1936 s'havia destruït l'antiga imatge.
Tenim aquí ara una nova aturada.
Breu, perquè ara se torna a arrepent la marxa
i continua el fred, però no fa l'aire que ha hagut d'alguns moments
en aquest processó.
Cal dir que el cel està cobert
i que l'aspecte, repeteixo, de la catedral,
el simbòri i el campanar és realment magnífic.
Portem gairebé tres hores i mitja de transmissió
amics i amigues de Tarragona Ràdio
i aquesta processó comença ja a tocar el seu final
perquè entra tot just en aquest moment
aquesta magnífica obra de Viladonar
guarnida de flors blanques
i d'una gran quantitat de siris.
És la verge de la soledat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
De la soledat
Hem vist
Jesucrist a la creu
Hem vist
El sepulcre
Com bé reflexionar una mica
Quan veiem
Jesucrist
A la creu
I li manifestem
La nostra edició
Dient creiem en tu
No hauríem d'oblidar
La cara destrossada d'aquest Jesús
En el qui que creiem
La veritat és que
Devia fer molta angúnia
Devia ser, com deia Isaías
Semblant a aquell que ens repugna de mirar
Imaginem el seu rostre
Adonem-nos que allà
Hi ha representada la imatge viva del fracàs
I acostem-nos així
A basar la creu
A dir-li la nostra fe
A afirmar-li novament
La nostra edició
I quan ho fem
Siguem conscients
Que estem triant
Un model de persona
I no un altre
Un model de persona
Que és tot el contrari
Del triomfador
Dels anuncis
A la tele
O del dirigent
Polític o econòmic
Que parla com si
Tot s'estigués fent la mar de bé
Mentre molts treballadors
Es queden en situacions laborals
Cada vegada més precàries
I mentre els països del tercer món
Aumenta la misèria
Estem triant
Un model d'home
Que és el que Pilat
Va presentar
Allà
Al pretori
I al mateix temps
Estem dient
Que aquest model d'home
Té futur
Tot el futur
El futur de Déu
Jesús
Clavat a la creu
Ens mostra
Aquest model d'home
Viscut com un acte absolut
De mort
De confiança
I d'esperança
Viscut
De manera
Que només Déu
Pot viure les coses
Només Déu
Podia estimar així
I
Contemplar
Jesús
En el sepulcre
Contemplar
Jesús
Enfonsat en la mort
És també
Reformar la fe
En la vida
Que ell ens obre
Més enllà
D'aquest món
Sona un temps
En què
La mort
S'amaga
Un temps
On s'intenta viure
Com si no hi hagués
D'arribar mai
La mort
Mirem de no pensar-hi mai
Mirem de no parlar-ne mai
Mirem d'apartar-la
Dels ulls
Dels infants
I dels adolescents
I aleshores
Ens deixem bombardejar
De la mort
O llunyana
O fictícia
De les televisions
I en canvi
Té un gran valor
Pels qui
Per edat
O per malaltia
Es troben a prop
D'aquest moment decisiu
Que puguin pensar-hi
Amb la confiança
Que Déu els donarà
Més enllà
D'aquest món
El seu amor
Més ple
No és aquesta
Una forma
De fugir
De la realitat
I refugiar-se
En l'esperança
Del cel
És
Al contrari
Un suport
Per a viure
Més serenament
La realitat
D'aquest món
I les seves lluites
I els esforços
Al servei
D'una vida
Digna
Per a tothom
I és una confiança
Que fa viure
Amb més pau
Les penalitats
I dolors
Que sobrevenen
Sense que
Ningú pugui fer-hi res
Per a superar-los
I és que
Seria
Un frau
Per als més febles
Vaja
Per a tothom
No ajudar
A viure
Aquesta esperança
En aquests moments
Veiem que
El senyor
Arquabisbe
S'incorpora
A la processó
Del sant
Enterrament
Passa també
Davant nostre
La bandera principal
De la sang
Davant d'ell
Es col·loca
El senyor
Arquabisbe
Un senyor
Lluís Martí
Nascistat
Arquabisbe
Metropolità
I primat
De Tarragona
El qual
Abans d'aquesta
Intervenció
D'aquesta transmissió
Hem tingut
El gust
De poder
Interviuar
Entre vius
Que han pogut sentir
Tots els amables oïdors
De Tarragona
Ràdio
I
Que el proper dimarts
Dia 13
Formarà
Celebrarà
El seu setè aniversari
Entre nosaltres
La companya
Nostènt Josep Maria Serra
Lluís Martí
Lluís Martí
Lluís Martí
Lluís Martí
Capitulars
Del nostre catedral
A darrere
Va la bandera principal
Que porta
El senyor
Raúl Font
Regidor de l'Ajuntament
De Tarragona
I a la presidència
De l'associació
Veiem el senyor
Josep Ignasi Guada
President
De l'agrupació
D'associació
De la setmana santa
El qual acompanya
El conciliari
De la sang
I vicari general
De l'arxidiòcesi
Josep Miquel
Barberà
També veiem
Tot seguit
Representacions
De la votació
De l'audiència
I l'Ajuntament
En ple
I ara sentim
Les notes
De la banda
Unió musical
De Tarragona
Que dirigeix
El mestre
Joan Baptista
Massaguer
Aquesta magnífica
Formació musical
Tanca
La processó
Del divendres
Sant
Tarragona
Salam
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Així, Jesús, allà al sepulcre, està esperant el moment de la ressurrecció.

Fins demà!
Jesucrist descansa al sepulcre, però ressuscitarà, com nosaltres ho farem un dia en ell.
Fins demà!
Fins demà!
Estat a càrrec de Joan Maria Bertran.
Dirac Bertran els hi ha parlat des d'aquí, des d'aquest lloc de retransmissió, al Palau de l'Arcabisbat, quan aquí en aquesta plaça ja no queda gairebé ningú.
i no es resta sinó repetir un cop més, desitjar-li una bona pasca i dir endavant Sílvia Gràcia en els estudis centrals.
Bona pasca també, sílvia!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!
Bona pasca!