Ara passant sis minuts i mig, de dos quarts de dotze del migdia,
el proper divendres s'inauguraran aquí a la ciutat de Tarragona
les segones jornades estatals de violència i dones
organitzades pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya,
la seva delegació aquí a la ciutat de Tarragona.
Jo no sé com estaran vostès de memòria,
però si la tenen allò activa recordaran
que l'any passat es van fer les primeres, òbviament,
i van tenir un gran èxit no només pel perfil dels seus participants,
sinó perquè aquestes jornades van ser capaces de reunir
tot un seguit de persones que aborden el tema de la violència de gènere
des de tots els àmbits.
Sempre s'havia dit que la violència de gènere,
una de les grans dificultats amb la qual es trobava
intentar arribar a una solució,
és que es treballava d'una forma dispersa
i es posava en evidència la necessitat que hi havia
d'un pla integral, de treballar conjuntament.
Doncs bé, l'any passat, en aquestes primeres jornades,
aquesta va ser una de les qüestions
que es va valorar com a molt positiva.
Ara arriben les segones i les volem comentar
amb la Núria Vázquez,
que és la secretaria de l'organització,
de la secretaria del Col·legi aquí a Tarragona.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
Primer que tot, i també que estàs al camp de bat
una miqueta de la coordinació d'aquestes jornades
que van una mica en la línia de les anteriors, no?
Efectivament. Aquestes segones jornades
és la continuïtat de la filosofia que esmentaves abans
de seure a la mateixa taula,
a la mateixa trobada,
professionals de diferents àmbits
que treballen amb el tema de la violència domèstica.
El tema, des de l'any passat, en un any,
s'ha creujat.
Com a mínim, pel que fa a les xifres.
O no ho sé.
Això és el que sembla.
S'ha creat allò que anomenen alarma social
i és que realment no només les institucions i els professionals
sinó la societat en general està molt preocupada
i en un any dona la sensació,
dic dona perquè no vull afirmar res,
que ha empitjorat, que es donen més casos,
que s'han produït més víctimes
i fins al punt que es reclamen unes solucions
que sembla que es volen que comencin a arribar
a través de mesures judicials, policials, etc.
Aquesta afirmació de que ha empitjorat,
la situació creus que és certa?
A veure, en principi,
hi ha uns d'acord amb els professionals de la psicologia
que la violència de gènere i la violència domèstica
sempre han estat presents,
com a mínim al nostre país
i suposo que a la nostra història com a espècie.
Sempre ha estat present.
El que passa és que ara sí que és veritat
que han sortit a la llum històries més dures,
amb finals més greus,
amb morts de les dones, de les senyores,
però això seria com que s'ha fet més visible
aspectes més greus.
En principi,
els professionals de la psicologia
tenim la idea que la violència domèstica
per se no ha augmentat.
El que sí que ha augmentat
han estat aquests casos més greus.
El per què, em preguntaràs,
el per què en principi s'hauria de discutir,
i això intentarem fer-ho també
a les jornades que comencen divendres,
però la idea que podria estar
darrere d'aquest per què
és el fet que des de fa
tres o quatre anys cap aquí.
S'ha treballat molt,
des de les administracions
i des del Poder Judicial,
s'ha treballat molt
per intentar que es denunciïn
els casos de maltractament
i per intentar donar-li una sortida,
una possibilitat,
cases d'acollida,
recolzament institucional
a les dones que ho denunciaven.
Però aquest fet ha portat
com un efecte de focalització
sobre el maltractament.
És a dir, ara tothom parla,
a tothom al carrer li sembla molt malament
el maltractament,
i podíem fer una reflexió
una mica del que ha estat
la història recent del nostre país.
Fins en l'any 84 o així,
aquí a Espanya,
la policia no podia entrar
de portes en dins d'una casa.
Ja les lleis no contemplaven
aquesta qüestió, no?
Efectivament.
Tot el que passava
dins de l'àmbit
de la privacitat del domicili
era de l'autoritat
del patre de famílies
i del pare,
i les lleis no,
com que no s'hi posaven.
Llavors, quan hi havia
algun tipus de maltractament
psicològic o físic,
quedava totalment impunt.
I, de fet, no era estrany
que un home...
Amb la complicitat
de la societat, no?
Sí, efectivament.
L'exemple que pensava jo ara
era que no era estrany
veure un home al bar
dient que hi he donat
una bufeta a la meva dona
perquè m'ha agistat
i haver-hi que col·locar-la
al seu lloc.
Això que abans es podia fer,
ara no es podria fer,
perquè els propis senyors
i la gent del bar
se li tirarien una mica a sobre.
Llavors, la nostra idea
és que s'ha fet llum
sobre aquest problema,
s'ha tret a la superfície
i s'ha vist que això
no pot quedar impuna.
L'home s'ha quedat
una mica descol·locat
en aquest moviment
i segurament s'ha trobat
més perseguit,
més fràgil,
més desesperat.
I per això s'han començat
a donar casos més extrems.
Seria una mica així,
amb quatre pincel·lades...
Ha provocat una reacció
més violenta
en el maltractador,
podríem dir-ho així.
Sí, perquè ara s'havia
descriminalitzat
i abans no ho estava.
I que ha passat del cop
a greugiar encara més
la seva agressió,
provocant víctimes mortals
com les coneixem ara.
Efectivament,
seria una mica així la idea.
Quan parlem de violència domèstica
sempre ens referim a les dones,
per això de vegades
el llenguatge és una mica complicat.
Violència contra les dones,
violència de gènere,
violència domèstica.
A vegades,
no és que els casos
siguin espectaculars
ni extraordinaris
en quant a xifres,
també són víctimes
de la violència
en l'àmbit familiar.
Els homes,
algunes vegades?
Sí.
I els menors?
Aquest sí que és important.
Efectivament,
els homes també són víctimes
del maltractament psicològic
i a vegades físic
de les parelles,
però el percentatge
no arriba al 5%
segons les estadístiques.
Així que,
com podreu comprendre,
la importància
o l'atenció
que li donem
als professionals
no és...
És puntual
un cas que pugui
arribar a vosaltres
a les mans
com a psicòlegs.
Efectivament.
El que sí que és cert
és que hi ha
una certa confusió
de termes,
dels conceptes.
quan parlem
de violència domèstica
parlem també
de violència als fills
perquè és aquella
violència que passa
a l'àmbit
de la família
i quan hi ha fills
els fills
se n'assabenten
gairebé sempre
i moltes vegades
també pateixen
l'agressió
d'aquest pare
o a vegades
de la mare també.
No és àmbit
de la psicologia
definir-ho,
probablement és
d'un altre àmbit
quan es parla
d'això,
violència domèstica,
violència en l'àmbit familiar
o violència de gènere,
també ens estem referint
a aquella violència
que s'exerceix
contra aquella persona
que és d'un sexe diferent
ni que sigui un desconegut.
La violència de gènere
està pensada
per englobar
tot maltractament
que pateixi la dona
per ser dona,
per tenir el gènere dona,
no el sexe biològic
sinó el gènere
que té a veure
amb el paper social
que se li ha donat
la definició social
de ser home dona.
Efectivament,
la violència de gènere
va més enllà
de l'entorn domèstic.
També hi ha violència
de gènere al treball
contra la dona,
la societat,
l'economia,
o sigui que el concepte
seria més àmpli.
Anirem avançant,
sobretot parlarem
del contingut de les jornades.
No estava previst,
Núria,
si et poses els auriculars,
tenim una trucada
d'una persona
que vol intervenir.
El que sí hem de deixar clar
és que la Núria
és psicòloga
i el comentari
o la pregunta
que realitzi
aquesta persona
que tenim a l'altre costat
del fil telefònic,
si no va en la línia
de la resposta
que dona la psicologia
al problema,
evidentment,
la nostra convidada
no podrà entrar-hi.
Bon dia.
Bon dia.
El seu nom, sisplau.
Ens truca des d'un telèfon mòbil,
em penso.
Sí.
Ens és absolutament impossible
entendre
el que ens vol dir
aquest oient.
En tot cas,
per línia interna,
miraríem
que ens donés ell
un telèfon
i intentaríem localitzar-lo.
és una persona
que té interès
a intervenir
en aquesta entrevista.
Mirarem,
aviam si es pot produir
més...
Provem-ho ara.
Bon dia.
Hola.
Ara sí que el sentim millor.
Sí,
sóc el francès.
Digui, francès,
què vol dir vostè?
No, a veure,
és que,
clar,
jo quan se parla
de violència de gènere,
jo parlaia
d'assassins,
de persones
que són maltractadors,
evidentment.
Però, clar,
és que a mi el que me preocupa
és que a vegades
la violència de gènere
som a més a donar.
amb un concepte contractual.
Hi ha alguns contractes firmats.
En canvi,
per exemple,
la violència
que se reben
amb els col·legis
als educadors,
que reba la gent gran,
que reba la gent
quan va pel carrer
i a s'atracada.
És a dir,
es veu que tot això
no està tipificat.
Jo comprenc,
i ameteixo,
que si li vulgui donar,
diguéssim,
un caire,
diguéssim,
més alarmista
al que en aquests moments
la dona,
tingui,
doncs,
una situació,
diguéssim,
de més perill
a ser agredida.
Però,
clar,
jo també comprenc
que hi ha molta gent
que és agredida,
que la traquen pel carrer,
que li roben,
que la temoritzen.
Això seria,
diguéssim,
un mal àmbit de carrer
a la gent gran maltractada.
el que passa és que com que és un col·lectiu
que no es pot defensar
per la pròpia que tenen
i després també et podria dir,
per exemple,
la violència per a molts professors
als col·legis,
però com que no és contractual,
no hi ha un contracte escrit
i si sobreenten que aquella violència
que poden rebre els educadors
és admitida perquè per això el cobren.
Llavors,
això és que s'està convertint
en una espècie de,
com una pel·lícula.
Aquesta és la bona,
aquesta és la dolenta,
aquesta és la denunciable,
aquesta no és la denunciable
i aquí,
potser sense donar-se en compte
estem fer insensibilitats
amb altres col·lectius,
amb altres persones
que tenen necessitats
i això crec que no me sembla just
perquè sembla que som a mi n'hi hagi,
i perdó,
no vull ser catastrofista,
però sembla que a mi n'hi hagi
violència d'un tipus
i cap a una,
un sexe
o cap a un col·lectiu
determinat de persones.
Disortadament, Francesc,
si em permet la violència
i l'agressivitat,
disortadament,
està en tots els àmbits
de la societat.
En tot cas,
el que sí que provoca realment
aquesta alarma
és el nombre de víctimes mortals
que s'ha disparat.
Imaginem que si no s'haguessin produït
aquesta quantitat
de víctimes mortals
no hauria saltat
com ha saltat
en els últims anys
aquest problema.
Però, perdones,
però també si me perdones,
i jo no dic que això no existeixi,
però també si me perdones,
la relació de número
d'assassinats
homens-homens,
la relació d'agressivitats
que s'estan produint
al carrer,
esbaralles, etcètera,
vull dir,
el tant percent
no se l'emporta la dona.
Ara, que si tu dius
que aquesta situació
se dona dintre
l'àmbit familiar,
te l'admeteixo,
però dintre
de la Generalitat,
on hi ha més conflictivitat,
bars,
discuter,
que és esbaralles,
a veure,
perquè, evidentment,
a mi,
si m'agradeixen pel carrer,
perdona,
demano
que se me tingui
el mateix tract
i respecte penal
que si l'aplica
a una altra persona
se queda agressivitat
a la porta a casa.
En tot cas,
això seria la resposta
que li hauria de donar
un jurista,
en aquest cas,
no una psicòloga
com la nostra convidada.
Per això el que passa
és que els juristes
també se mouen
per l'alarma social,
i l'alarma social
també la provoen
els mitjans de comunicació,
periodistes
i també els psicòlegs,
que recomanen,
perquè si no hagués
d'alarma social,
però és que a vegades
em fa por
què és l'alarma social,
algunes coses sí
i algunes coses no.
I també,
per exemple,
com a educador,
què passa amb els cosos
que són agredits?
Per exemple,
a l'IAS de Bonavista
la setmana passada
el professor
la van agredir
una mare d'un alumne,
una mare d'un alumne.
Aquesta violència
també no és penalitzada,
és a dir,
jo tinc que suportar,
per exemple,
la bufetada
d'una mare d'un alumne,
jo tinc que suportar
aixòs
i quedar humillat.
I llavors la llei,
què me diu a mi això?
Que si a mi això
m'arriba a passar a casa meva,
que el meu marit
o la meva companya
o el meu companya
a mi me donen la bufetada,
aquella persona
va automàticament a la presó.
I aquesta persona
que no hi té que no hi també?
És la pregunta que fa jo, eh?
És una pregunta
i les lleis,
naturalment,
que deuen contemplar aquest fet
i en els processos,
com també en el cas
de les dones maltractades,
que no van a la presó
els agressors tampoc,
de moment, eh?
Ja aniran,
però no van.
I aquesta agressivitat
i aquesta violència
que vostè denuncia
disurtadament
l'observem cada dia
en l'àmbit educatiu,
com vostè diu perfectament,
i també en molts altres àmbits
que segurament caldria revisar.
D'això no hi ha dubte.
Francesc, gràcies
per la seva intervenció.
Vinga, a nosaltres.
Adeu, si jo, bon dia.
Adeu, adeu.
És evident
que vivim en una societat
agressiva i violenta,
d'això no hi ha dubte, no?
Efectivament.
Jo voldria comentar-li a Francesc
que totes les violències patides,
tant al carrer,
a l'escola,
on sigui,
són denunciables.
I que es vehiculen
per diferents circuits,
m'imagino.
Efectivament.
I tot el que era
la violència al carrer,
un atracament,
un assassinat,
estava regulat
el Codic Penal
des de fa molt de temps.
Cosa que la violència domèstica
estava,
com jo comentava abans,
molt deixada de la mà.
I el que s'ha intentat fer
és recuperar
en poc temps
unes garanties
per les dones
i els fills
i la gent
que estava patint
aquesta violència, no?
Llavors seria
una mica
la idea
de dir
que efectivament
ara s'ha de fer
a correcuita
tota una feina
que es podia haver fet
poquet a poquet,
que s'havia pogut
anar fent abans.
Efectivament,
la violència
a les escoles
és un tema molt greu
i hi ha de ser objecte
de jornades,
d'estudi...
I que no se'n parla, eh?
No se'n parla gaire.
Home...
Això sí que hem de donar
una mica la raó,
el francès,
no se'n parla gaire.
Efectivament,
quan hi ha aquesta alarma social
els mitjans
s'acostumen
a veure
i a informar
sobre allò
que està generant
alarma social,
però jo crec
que la violència
a l'escola
exercida
tant pels propis alumnes
com pels pares,
que l'exemple
que posava francès
jo també he sentit
exemple d'aquests tipus.
També dels alumnes
cap a altres alumnes.
Sí, també, efectivament.
Això s'està veient
i la gent professional
s'està mobilitzant.
Jo, per fer un petit incís,
he estat 10 anys
professora de psicologia
de la Rubí i Virgili
i he fet cursos
a l'ICE
i a altres llocs
per tant per a educadors
com per a pares,
per poder
fer educació en valors
i fer canvis d'actitud
en aquesta problemàtica
que ja dic que potser
no són objecte
d'una jornada
que serà per ara
però que ja estan
al cap dels professionals.
El cas és que ara
en fareu aquestes
divendres i dissabtes
són jornades
molt professionalitzades.
Això no treu
que les persones
interessades en el tema
puguin assistir
com a oients,
no?,
a algunes de les conferències
dels convidats.
Divendres fareu
les conferències inaugurals
amb diferents professionals
des de diferents àmbits,
no?
Efectivament.
En principi,
les jornades
estan pensades
perquè vinguin
els professionals
a escoltar,
a parlar
i a discutir,
no?,
del tema,
però també pot estar
perfectament
a la base
de qualsevol persona
interessada,
associacions de dones,
de qualsevol persona
que de motu propi
estigui interessada
en el tema.
Divendres,
com comentaves,
són conferències
generalistes,
per exemple,
la visió intercultural,
no?,
del maltractament,
és un tema interessant,
perfils,
si és que
podem parlar
de perfils
de maltractadors
i maltractats,
no?,
i aspectes
que tenen a veure
amb la psicobiologia
de la violència,
amb això que parlem
que l'agressivitat
i la violència
han estat
a la nostra espècie
i estan presents,
no?,
en molts àmbits
de la vida.
i després farem
la pel·lícula
Te doy mis ojos,
farem la projecció
d'aquesta pel·lícula
i un debat posterior,
no?,
amb quadres professionals,
tant del món
de la psicologia
com d'associacions
de dones,
com una periodista
i escriptora,
no?,
jo crec que sí
que està a l'abast
de qualsevol persona.
El dissabte
obriu les conferències
justament amb un títol
molt lligat
amb el que deia el francès,
ara en aquesta intervenció,
la violència
i el delicte
en els mitjans
de comunicació.
Efectivament,
el dissabte farem
l'obertura
de la sessió
amb aquesta xerrada,
ve el professor Barata
de la Ramon Llull
que és un doctor
periodista,
espera amb l'estudi
del fenomen
i pensem
que és important
la visió
i la narració
que es fa
des dels mitjans
de comunicació
perquè és el que arriba
al carrer
i tenir una feina
molt important
a fer,
no més a denunciar
sinó
més a donar claus.
Seguiu amb una taula
rodona
el mateix
en dissabte
ja més especialitzada
perquè aquí estem parlant
de la intervenció
administrativa
en tot aquest tema.
Efectivament,
és per veure
una mica
el recorregut
que es fa
i els processos
que es fan
quan hi ha una denúncia
des del policia,
el mosso d'esquadra
que rep
aquesta denúncia,
com passa
pels llotjats,
com passa
pels serveis
d'assessorament
i d'orientació.
La taula rodona
de la tarda
està més estretament
vinculada
amb el que és
l'atenció emocional
a les persones
que pateixen maltractaments.
En les últimes setmanes
hem assistit
a l'anunci
d'intentar
apai vagar
el cop
d'urgència
amb mesures
policials,
el tema
de revisar
una miqueta
les sentències
judicials
a l'espera
que arribi
aquesta llei integral
que vol abordar
tota la problemàtica.
Aquest aspecte
posterior
de reconstrucció
de les persones
que han patit
maltractaments
és un aspecte
que de moment
imagino que
com passa sempre
per falta de recursos
està una mica
abandonant
i és el que perpetua
d'alguna manera
actituds violentes
i agressives.
Sí,
crec que tens força
raó
en el que comentes.
Efectivament
el nostre paper
com a psicòlegs
és anar
més enllà
del primer moment
d'urgència
de com
administrativament
es resolen
els casos
les denúncies
i arribar
al tractament.
però no només
el tractament
de la víctima
que efectivament
necessita
molt recolzament
i moltes mesures
per poder continuar
amb la seva vida
sinó també
el maltractament
perdona
el tractament
del maltractador
de la persona
violenta
perquè és molt important
des de la nostra
perspectiva
també intervenir
amb ell
perquè
fins fa quatre dies
socialment
és molt controvertit
això
és el que t'anava a dir
fins fa quatre dies
estava aquesta posició
molt criticada
des de sectors
que deien
que com gastar-se
els pocs diners
que hi ha
amb ells
quan elles són
les que ho necessiten
efectivament
elles ho necessiten
molt
però
fer intervenció
sobre l'agressor
és fer feina preventiva
i això
des de la vista
del psicòleg
és fonamental
nosaltres fem
una aposta
per treballar
amb el maltractador
perquè aquest home
és un home jove
que sortirà
d'una relació
i podrà tenir
una altra relació
i aquesta dona
és una víctima potencial
també
si aquest home
no ha fet canvis
no ha fet modificacions
és víctima potencial
per no parlar dels fills
quan hi ha fills
que també
poden acabar
sent
bé
amb actituds agressives
i violentes
que repercuteixen
més enllà
de l'àmbit familiar
com escoltàvem
en aquesta trucada
que es poden manifestar
en altres espais
i en altres àmbits
de la ciutat
que cal aprofundir molt
en aquesta qüestió
i cal que
la gent que aquí treballa
estigui al dia
i es coordini
físicament
on fareu les jornades?
Sí, les jornades
les seu
les tenen a l'hotel
Royal Terracco
que és l'hotel
que està a prop
de l'autovia
de Circunvalació
al carrer S'Anauguri
número 5
i si hi ha alguna persona
que estigui interessada
en assistir
i que es posi en contacte
amb la delegació
del Col·legi de Psicòlegs
que ja li informarem
de la forma
de fer la inscripció
Comencen aquest divendres
encara hi són a temps
les persones interessades
especialistes
majoritàriament
però com a oients
les persones
que estiguin també
interessades en el tema
sens dubte
que trobaran
les portes obertes
no Núria?
Efectivament
Doncs moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
Núria Vázquez
és secretària
del Col·legi Oficial
de Psicòlegs de Catalunya
a la delegació
de Tarragona
coordinadora
d'aquestes jornades
esperem que les segones
també siguin
un èxit de participació
i que aportin moltíssima informació
a tothom
que hi participi
Gràcies per venir a la ràdio
Moltes gràcies a vosaltres
Adéu-siau
Bon dia
Adéu