Dos minuts i mig, serà un quart de dues.
En els darrers minuts del matí de Tarragona Ràdio
parlem de música i ens fem ressò d'aquest segon concert
de la primavera musical al Palau Firal i de Congressos de Tarragona,
una mica per inaugurar, entre altres coses,
la nova acústica de l'espai, si recorden.
Fa uns quants dies parlàvem amb el director de la OBC
que estrenava, que obria aquest cicle,
amb la companyia de l'Orfeo Català.
L'idea d'aquest cicle és compartir formacions autòctones
de casa nostra, de la ciutat de Tarragona,
amb altres formacions que arriben d'altres punts.
I aquest divendres, 30 d'abril, a partir de dos quarts de deu,
és avui, demà divendres, tindrem l'ocasió de retrobar-nos
amb el Cor Ciutat de Tarragona i l'orquestra
del Conservatori de la Diputació de Tarragona.
Per parlar de tot plegat, avui ens acompanya el Ramon Maria Sanz,
que és el president de l'Associació Cor Ciutat de Tarragona.
Bon dia, Ramon Maria.
Bon dia.
Benvingut.
La Núria Franzino, que és la directora de la sessió infantil,
a banda d'altres coses dins del Cor.
Bon dia, Núria.
Bon dia.
I a l'altre costat del fil telefònic tenim el Josep Prats,
que és el director del Cor.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per estar entre nosaltres,
ni que sigui a través de la línia telefònica.
Com que no veiem ben bé quan vols intervenir
i si aixeques la mà tampoc no ho veurem,
tu intervens quan ho desitgis.
Els meus companys estan a l'estudi.
Estan a l'estudi.
Bon dia a tots, eh?
Bon dia, bon dia, Pep.
I et senten perfectament.
Molt bé.
Per tant, podeu establir aquesta comunicació,
tot i que no és visual, però sí que és sonora.
Jo no sé per on començar,
perquè clar, estem parlant d'una entitat
que a més està d'aniversari,
potser que el president faci la intervenció més institucional,
podríem dir-ho així, et sembla?
Els primers sonors institucionals.
A veure, simplement dir que el Cor de Ciutat d'Arragona
fa 20 anys,
que és molt important el fet aquest de complir anys
i fer-ne 20,
en un món on ens trobem que les coses a vegades són molt fugisseres,
es fan associacions,
tot se les fa ràpid,
sí,
doncs el fet d'assolir aquesta majoria d'edat
crec que és molt important
i dona una solera
i a més a més
ens reforça de cara a propers objectius,
oi?
Això per començar.
Malgrat tot hem de dir que el Cor de Ciutat d'Arragona
s'hi fa 20 anys,
però darrere del Cor de Ciutat d'Arragona
hi ha l'associació Cor de Ciutat d'Arragona
que engloba la nostra secció infantil,
els rossinyols,
engloba la nostra secció jove,
el jove cor i engloba una altra secció adulta
que és Adagio,
juntament amb el Cor de Ciutat d'Arragona
i això ho hem de tenir ben present.
Això bàsicament és l'associació Cor de Ciutat d'Arragona
llavors qualsevol altra cosa musical
doncs el Pep ens ho poden il·lustrar.
Que una associació es mantingui
i a més amb aquesta dinàmica,
amb aquesta experiència
no només aquí a Tarragona
sinó dins del que és l'àmbit coral
durant dues dècades
justament hi ha Déu-n'hi-do.
És molt important.
És molt important,
per tant sí que és una celebració d'aniversari.
Fem l'aniversari,
no, celebrem l'aniversari
perquè teniu motius per fer-ho.
Abans de parlar de tot el que passarà demà
i com s'organitza,
a mi m'agradaria fer esment
perquè a més amb la Núria i el Ramon ho comentà
i el Josep segur que té notícia
que ahir a Tarragona va ser increïble
més de 64 formacions corals juvenils
dels països catalans
a alguna que altra de Taroli del País Valencià,
2.000 cantaires,
el Teatre Auditori del Camp de Mar
va ser impressionant això.
Tenim una bona salut coral
en aquest país, doncs, no?
Ho sembla?
Jo crec que sí, jo crec que sí.
I més quan aquest esdeveniment
ve de corals d'ESO, d'escoles.
O sigui, que hi ha realment
una inquietud cultural i musical important.
Realment feia molt de goig
pensar que a diferents llocs de Tarragona
s'estava cantant simultàniament
i després tots aquells joves junts
van anar a interpretar tot el programa
al Camp de Mar.
Va ser una cosa gran.
Amb aquella picardia que comentàvem ahir també,
no?, de les persones que estan al cap
davant de les formacions,
que diuen, escolta, sí, sí,
em canteu el Carmina Burana
però també podeu cantar
el Bon Dia dels Pets, no?
Potser aquí està la picardia
de l'ensenyant del Pedau
que diu, és la manera de treure els joves a...
Jugar amb un repertori
que pugui interessar molt a la gent jove, també.
Interessa el camp coral a la gent jove?
Jo penso que sí, jo penso que sí.
El que passa que també, doncs,
s'ha de tenir en compte...
Com es ven el camp coral a un jove avui en dia?
És una activitat més,
és una activitat més
i es tracta de...
No és vendre el camp coral,
és participar d'una feina amb els altres,
és fer una música.
Hi ha molta gent jove
a qui li agrada la música,
a qui li agrada fer música.
I la música és molt àmplia,
tant és la música clàssica
com és la música...
És música ben feta, senzillament.
Això és l'única cosa
a la que hem d'aspirar.
El Josep, que com dèiem,
el tenim al telèfon,
devia tenir notícia, no?,
d'aquesta trobada que es va fer ahir a Tarragona.
Sí, ja fa uns quants anys que es fa...
10 anys tinc entès, no?
No ho recordo exactament,
10 o en ser 10, sí.
Però ja s'havia fet anys ja enrere,
diguem, aquí a Barcelona
es va fer a Terrassa,
també, a diferents llocs.
Això ho porta una persona
que és en Constantí Sotelo,
que se'n fa un fart de treballar,
pobra, per tot això.
Però la veritat és que en treu molt de resultats
i penso que,
en la mesura que som capaços,
diguem, de fer cantar
els nens petits, els joves, etcètera,
som capaços de crear
un sentiment col·lectiu.
I em penso que això és molt important.
És a dir, que la...
Una mica el secret de la història...
No el secret de la història.
La cosa, diguem, està en que
en la mesura que una persona
és capaç de cantar,
és en aquest sentit,
no estic parlant de repartori,
estic parlant del simple fet,
diguem, de cantar.
És capaç de treure en fora
el seu esperit,
la seva sensibilitat.
Això és així.
En la mesura que nosaltres aconseguim,
diguem, que ells cantin en col·lectiu,
estan compartint sensibilitat amb altra gent,
estan compartint sentiments
amb altra gent.
I en aquest nivell estem formant persones.
És una...
És una activitat en realitat
molt notable, aquest nivell,
perquè ens permet una formació
molt integral de la gent.
En la mesura que la gent
sap cantar en grup
i sap escoltar,
perquè si no escolta
no pot cantar en grup,
en la mesura que la gent
sap fer això,
està creixent d'una manera
molt gran i molt explícita
i molt subtil, també, a la vegada.
I en la mesura que aconseguim
que la gent sigui més subtil,
que sàpiga escoltar,
que sàpiga compartir,
aconseguim formar gent,
persones,
i això ens sembla que és molt important.
Per això,
això que deia el Ramon al principi
de l'associació,
per nosaltres és molt important,
també,
perquè no pensem només,
diguem,
en fer concerts,
que és la finalitat
última,
per descomptat,
però estem pensant,
diguem,
en un col·lectiu
que està al servei de la ciutat
i obert a la ciutat,
i perquè la ciutat
se'n beneficia
d'aquí del recolzament
de l'Ajuntament,
naturalment.
És que a més,
en el món adult
es pot traslladar perfectament
això que explicava el Josep.
El camp coral,
de totes maneres,
a tots ens agrada escoltar
una coral,
però és un gran desconegut
en el seu funcionament,
en la seva manera de fer,
on es troba la manera
d'integrar una formació coral
des de l'hama teorisme,
podríem dir,
des de la professionalitat.
És alguna cosa
que els que no hi estem dins del món
moltes vegades
no sabem ben bé
com funciona
i com s'estructura
una entitat coral?
Què té d'amater,
què té de professional,
on ratlla aquesta barrera?
A veure,
si considerem
la vessant
a matèria professional
en el sentit estricte
de la paraula,
per exemple,
la nostra entitat coral,
tots els cantaires,
tots som absolutament amaters.
Això no vol dir
que s'hagi de treballar
amb un menor gas
o amb menor exigència.
No vivim d'això,
com si vivéssim.
No vivim d'això,
però no vivim materialment d'això,
però realment
suposo que si anem,
si utilitzem
el nostre temps lliure
per aquesta activitat,
és perquè
alguna cosa nostra
viu d'això.
I per tant,
l'exigència
és molta,
és la màxima
que podem donar
i el resultat
també és el màxim
que podem donar.
Com s'instrumentalitza?
Doncs fàcil,
com qualsevol altra cosa.
Quan hi ha
una persona,
un grup,
una persona no,
més aviat un grup
que té una inquietud
per una cosa,
es posa en marxa
i no saps com
aquell grup es va ampliant
i aquella cosa va funcionant
i sempre hi ha un grup
que tives,
van rellevant les persones
al davant
i allò sempre funciona,
sempre.
Penso que sempre hi ha gent
interessada en fer-ho.
Des del Cor Ciutat de Tarragona,
des de l'associació també,
sou una activitat,
sou una entitat,
volíem dir,
molt activa.
hi ha cites importants
aquí a la ciutat de Tarragona
prou conegudes
a banda d'accions puntuals,
que si una cantata,
que si la setmana cantant,
en fi,
jo crec que és prou conegut
de tothom.
Ara arribareu,
aquesta setmana,
demà divendres justament,
al Palau de Congressos,
un palau i una sala
que ja coneixeu,
no?
Sí,
vam fer un assatge ahir.
La sala la coneixíem,
no la nova sonorització.
I què tal?
A veure.
A l'assatge,
perquè clar,
una cosa els l'assaig
i després ja amb públic
i tot la cosa canvia.
A veure,
la meva sensació personal,
creiem molt
en el que el Pep,
en Josep,
deia precisament,
que el públic
rebrà el so
d'una manera perfecta.
A nivell d'estar a dalt
de l'escenari,
potser et sents
una mica sol,
potser és una mica dur
treballar allà,
però sembla ser
que el resultat
és francament bo.
Això,
més aviat,
el Pep,
el Josep,
em fa la feta de...
Josep,
què tal l'escoltarem
aquest concert?
El canvi de sonoritat?
Jo crec que bé.
jo estava comentant
també amb el meu company,
el David Magrany,
que és el director
de l'orquestra
del Conservatori,
que han fet una feina
notable allà dintre,
perquè realment
abans no es podia cantar
directament,
siguem clars
i era així.
Ara es pot cantar.
És una mica estrany,
o sigui,
són una mescla
de coses molt diferents,
però un cantó,
des de la sala,
tens la sensació
de sentir un so molt natural,
se sent molt poc
que està,
diguem,
amplificat el so.
en realitat no te n'adones,
però si tens orelles
sí que te n'adones naturalment,
perquè té una acústica
molt diferent de la que tenia,
té una mica més de campana,
té una mica de reber també,
però és un so bastant natural.
L'únic problema,
n'hi ha un doble problema,
un,
que si ets tècnic
i ho mires des de fora,
mirant l'escenari
fa una mica estrany
perquè no sents profunditat,
perquè tot t'arriba igual,
diguem,
quan tu tens un core
i una orquestra
treballant acústic,
sents més l'orquestra davant
i després el core a la madera
i els solistes
d'entraubiques geogràficament
el so,
diguem,
no?
I en canvi,
amb aquesta amplificació,
això,
clar,
queda una mica esmorteït,
queda una mica més gasós tot,
diguem,
una mica més poc definit,
diguem,
o menys definit.
Aquesta és una qüestió,
però és poc important,
és qüestió de tancar els ulls,
si això et molesta ja està.
I després,
l'altre,
el problema que veia la Núria
sí que és veritat,
que jo crec que falta
una certa monitorització
de l'escenari,
en el sentit que
els que estan tocant
se sentin una mica més embolcallats,
perquè els que estan tocant
i cantant
no se senten tan bé
com em sembla
que seria necessari.
Això és veritat.
Són suggeriments
que val la pena tenir en compte
venint dels que ja en tenen,
no?
Això és el més important.
Jo crec que han fet una bona feina,
la veritat,
jo crec que han fet una molt bona feina,
jo crec que se'ls ha de felicitar.
I en aquest espai en nova acústica,
que no ho hem dit,
tot i que tothom té el programa a la mà,
però m'agradaria que expliquéssiu vosaltres
doncs quin és el repertori
que interpretareu demà,
juntament,
això sí que ho hem dit
a l'inici de la conversa
amb l'Orquestra del Conservatori
de la Diputació.
Ells a la primera part
fan la Segona Sinfonia de Beethoven,
és un programa clàssic,
estrictament clàssic,
literalment,
fan la Segona Sinfonia de Beethoven.
I després,
a la segona part,
fem la missa de la coronació
de Mozart
i entremig hi posem
un parell de motets,
un motet per l'ofertori
i després el conegutava
d'haver un corpus de Mozart.
És un reporter clàssic,
hem estat molt, molt atents
perquè volíem fer fa temps
una producció conjunta
amb el Conservatori,
ells estaven també
molt sensibles al tema
de fer alguna cosa
de cara a la ciutat
i ens ha semblat
que juntar forces
per fer coses d'aquestes
val la pena.
I em sembla que sí que valgut la pena,
naturalment,
això no s'acaba a ningú,
que l'Orquestra del Conservatori
tampoc no és una orquestra professional,
el Corc de la Ciutat de Ràgona
tampoc no és un cor professional,
per tant,
nosaltres prestarem aquest concert
al nivell més alt
que nosaltres siguem capaços,
uns i altres, no?
Però és veritat
que l'entusiasme
que hi posen la canalla
i la feina que han fet
que ha sigut una feina de norma
val la pena,
val la pena, diguem,
de recompensar-ho un any a veure-ho
perquè,
anant a escoltar-ho, diguem,
perquè és bastant notable
el que han aconseguit realment.
A més, aquest tipus de repertori,
hem dit repertori clàssic,
és un repertori,
si m'ho permeteu dir-ho,
per a tots els públics,
vull dir que no és un repertori complicat,
que és per a aquella gent
que senzillament s'estima la música,
que no cal ser un erudit
La missa de la coronació
és una missa espectacular,
en algun sentit,
perquè és una missa
que treballa molt
en uns àmbits molt generosos
de tessitura
i amb una cosa
amb una expressió, diguem,
molt rítmica
i molt profunda
de textures.
Està molt bé
i entra molt bé, diguem,
no té gran problema
en aquest nivell.
Esteu sempre presents,
sempre esteu treballant
i jo no sé
quins són els projectes
més immediats
que teniu com a associació
i com a formació coral.
Bé, doncs, a veure,
abans m'agradaria remarcar
breument, simplement,
la col·laboració aquesta
amb l'Orquestra del Conservatori
de la Diputació de Tarragona.
És la primera vegada
que col·laborem junts
i m'assembla
que és una fita
molt, molt, molt important.
Ben segur que l'any que ve
o potser l'altre
hi haurà més col·laboracions.
És el principi
d'una gran amistat,
segurament.
Esperem que així sigui.
Llavors, com a fites
més importants,
aquesta missa
la farem a València,
a la localitat de Morella,
juntament també
amb l'Orquestra del Conservatori
de la Diputació de Tarragona
i ara tenim una mica
una fixació,
anirem al País Basc
amb un repertori
de cançó catalana
també
i llavors ens
plantejarem
el tema
de Santa Tegla
aquí de Tarragona,
que serà la cloenda
del 20 aniversari
que esperem que sigui
una cosa també
molt, molt, molt bonica
i estem treballant
amb moltes ganes.
Per un moment no diem res
ni desmentem.
No, no, no, és totalment...
Us aneu al País Basc
on hi ha una tradició
coral també impressionant,
no?, a més a més.
Molt amplia, molt amplia.
Anem amb un viatge
d'intercanvi,
de certa manera ens acullen
i després possiblement
acollirem nosaltres
amb un intercanvi musical
molt, molt interessant.
M'he deixat de dir
que el Corcí de Tarragona
també col·laborarà
al Fòrum de les Cultures
el 2004.
Jo us ho anava a preguntar
perquè hi ha alguna formació
coral de qualitat
en aquest país
que no col·labori
al Fòrum de les Cultures?
per això em faltava aquest element.
Dic, home,
el Corcí de Tarragona
de ser-hi, no?
Sí, farem el Passebre
de Pau Casals
juntament amb altres formacions
col·laborals.
Sabeu més o menys
per quines dates o encara?
Sí, Pep.
El Pep Prats el tenim?
Sí?
De juny, sí.
Perdona, Pep,
que ja t'havíem perdut.
No, no, no,
quina és la data?
El porteu dient tot tan bé
ja m'ho escolto
i m'interessa molt.
Pel mes de juny,
hem sentit?
El 4 de juny, sí.
El 4 de juny.
Ells volen fer el Passebre
del Pau Casals
com una obra, diguem,
emblemàtica
i llavors ho farem
diversos cors de tot Catalunya
amb un cor de Vic,
un cor de Girona,
un cor de Lleida,
un cor de Tarragona
que seguem nosaltres
i un cor de Barcelona.
No descobrirem més res
si diem que
quan hi ha un esdeveniment
important i transcendent
de caràcter humà i social
sempre hi ha present
una coral
perquè la música justament
és això que ens aglutina
tots una mica
i desperta el millor
de cada persona
i cada col·lectiu.
De veritat que ha estat
un plaer la vostra companyia
encara us serà més
escoltar-vos demà vosaltres
i a l'orquestra
del Conservatori
de la Diputació de Tarragona.
Josep Prats, gràcies.
Al contrari, gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Ramon Maria Sanz,
Núria Franzino,
moltíssimes gràcies,
molt d'èxit.
Adéu-siau.
Gràcies, que vagi bé.
Adéu.