.
Matí de Tarragona Ràdio,
obrim la quarta hora del programa d'avui dijous
parlant amb l'encara president de l'autoritat portuària de Tarragona,
Lluís Badia.
Pararem amb ell, però, de qüestions bàsicament polítiques,
perquè Lluís Badia presenta la seva candidatura al Senat
en les pròximes eleccions generals del proper 14 de març.
Deixarà el càrrec de president del Port de Tarragona els pròxims dies,
però mantindrà la seva activitat política, com dèiem,
en aquesta candidatura al Senat.
Senyor Badia, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Parlàvem amb vostè, amb el president de l'autoritat portuària,
a finals de l'any passat,
dèiem que era ja l'última entrevista com a president del Port de Tarragona,
tot i que a dia d'avui encara continua, en fi,
amb les últimes hores o amb les últimes jornades de president del Port.
Bé, jo crec que el tema del Port té una sèrie especial de qüestions legals
i, evidentment, fins que no es produeixi la publicació del nombrament del meu substitut,
el butllet oficial de l'Estat, no es produirà aquest relleu.
Dos formes, com vostè diu, jo crec que estem fent el tràmit final,
estem preparant tota la documentació per a la persona que vingui,
amb el desig de que, evidentment, i ja ho sé que això no és correcte políticament,
que ho faci el millor possible i que el Port de Tarragona segueixi sent una referència
de primer nivell a la Mediterrània i que Tarragona, evidentment,
segueixi gaudint d'un port de primer nivell internacional.
Mentre apuradons aquests últims dies al despatx de l'autoritat portuària,
com dèiem, en clau política, vostè ja ha presentat la seva candidatura
i l'han designat com a candidat al Senat en les pròximes eleccions generals del 14 de març.
El seu nom, no cal dir-ho, havia sonat molt en les últimes setmanes
com a possible candidat en la llista del Congrés.
Però al final va al Senat. Per quines raons?
Bé, jo crec que raons de partit. Jo sempre vaig dir que estava a la disposició del partit,
que si anava a les eleccions, miria les eleccions,
i si no hagués anat a les eleccions, m'hauria quedat com un militant més treballant al meu despatx.
Des d'aquest punt de vista, el partit ha decidit que anés a encarcel·lar les llistes del Senat
i vull dir, en tot cas, agrair aquesta confiança
i esperar que, a més, aquesta confiança del partit la renovi
amb la confiança dels ciutadans el proper 14 de març.
Però repeteixo, jo entenc que aquesta és una dinàmica normal dels partits,
que han de fer canvis, que han de decidir persones,
i que, en tot cas, els candidats que es presenten o els candidats que es proposen,
d'alguna manera, uns estem molt contents perquè ens han posat
i altres es poden estar frustrats, però, en tot cas, és la pròpia dinàmica política
que fa que això sigui així i que, en tot cas, vull dir,
intentem buscar entre tots les fórmules d'intentar arribar millor a l'electorat,
millor als nostres ciutadans per proposar-los coses que siguin en positiu
i que signifiquin el seu millor estat de benestar
i la seva millora de la vida normal del dia a dia.
Al final, al Congrés dels Diputats, la llista, aquí a Tarragona,
de Convergència i Unió, l'encapçalarà Josep Maldonado,
que ja repeteix en la candidatura, recordant que va ser el cap de llista
en les eleccions de fa quatre anys.
S'havia especulat molt en què Maldonado i Lluís Badia, en fi,
lluitarien per aquest lloc i, al final, se l'han portat
fins ara secretari general de l'Esport de la Generalitat.
Bé, jo crec que el mensatge no és que lluitaríem,
en tot cas, ara farem una unió i, en tot cas, lluitarem plegats
per aconseguir el suport i el vistiplau dels nostres conciutadans.
Per tant, jo crec que s'ha de mirar des del punt de vista positiu.
Jo crec que hi ha una bona entesa entre el Josep Maldonado i Lluís Badia
i les altres persones que formen part de la candidatura
i, en tot cas, la proposta definitiva i el mensatge
que jo crec que hem de transmetre és que hi ha un equip important
per fer front a unes eleccions d'aquest tipus,
per fer front a les diferents propostes que s'hauran de debatre
en aquestes eleccions generals.
I, en tot cas, repeteixo, jo crec que tinc una magnífica relació
amb el Maldonado que l'espero conservar durant molts anys
i estic segur que tindrà uns magnífics resultats
a les properes eleccions generals a Tarragona.
Ah, però, senyor Badia, el Senat, no és com jugar un partit de segona divisió?
Mira, i l'altre dia m'ho deia també, això no sé qui,
diu, escolta, això del Senat té poca incidència, no?
I mira, jo li recordaré una frase que jo crec que va ser important
quan ja em van fer càrrec de l'autoritat portuària
fa prop de vuit anys, no?
Algum va dir, escolta, això de l'autoritat portuària
és una cosa bastant fosca, una cosa que no té gaire pes,
una cosa que està, bueno, que funciona molt administrativament
i els fes m'enremeteixo, no?
Escolta, jo el que li garanteixo i garanteixo als ciutadans
que tindrem un pes important, que el Senat tindrà una veu,
que jo em comprometo que aquesta veu la tingui
i no es preocupi que els que en coneixen ja saben
que el Senat a partir d'ara se'n parlarà.
I se'n parlarà sobretot per reivindicar aquests temes.
A més, jo crec que els propers dies
han de ser capaços d'articular una fórmula
de com representar els ciutadans de les nostres contrades
en pes a Madrid, és a dir, està clar que hi ha opcions polítiques diferents,
però estic segur que hi ha punts de vista
que podem subscriure a tots els candidats.
Jo crec que hem de fer les propostes
i des de Convergència i Unió farem les propostes
per intentar que Tarragona també tingui la seva veu particular
al Congrés i al Senat.
Amb això estem treballant, amb això estic treballant
i estic convençut que, així com aquests darrers anys,
el Senat ha sigut una cosa que no s'ha sonat,
que no ha tingut una transcendència pública important
i jo li garanteixo que els propers anys
tindrà una relevança i tindrà una transcendència
i se'n parlarà del Senat a les nostres comarques
i espero i desitjo que se'n parli en positiu
per reivindicar i per exigir les coses
que tenim pendents a casa nostra
i que d'alguna manera depenen
de quin sigui el govern de l'Estat
que hi hagi a partir del 14 de març.
Però en quin tipus de fórmula s'està pensant
quan diu que això està analitzant
la manera d'articular propostes del territori,
propostes de les comarques de Tarragona
per portar-les a les Corts generals?
Jo crec que hem de ser...
Jo crec que en política cada vegada més s'ha de ser capaç
d'inventar, capaç d'articular fórmules
que ens permetin defensar els ciutadans.
Jo crec que està molt amanit allò
que sembla ser que els diputats van a mongellista
i sembla ser que els diputats o els senadors
van formant part d'un partit i ningú pot opinar.
Jo crec que hem de ser capaços d'articular alguna fórmula
que ens permeti defensar des de Tarragona
pels representants, des de les diferents forces polítiques,
plantejaments que afecten a Tarragona.
Jo li dic que jurídicament ho estic intentant treballar,
espero i desitjo que abans de meitats de febrer
ho puguem presentar i puguem fer una proposta conjunta
a les altres forces polítiques en aquest sentit.
Jo estic convençut que hi ha molts temes
que es poden treballar plegats,
que es poden d'alguna manera, ho dic entre cometes,
exigir a Madrid i es poden d'alguna manera perseguir Madrid
i el que li garantejo és que jo,
dins de la meva posició,
si em donen el suport als ciutadans, al Senat,
jo estic segur que la gent, el Joel Maldonado
i els altres que surtin a llegir al Congrés,
l'Albert Vallveig i companyia,
d'alguna manera hem de tindre també una veu
que no solament afecti el partit,
que no solament afecti a Convergència i Unió,
sinó que afecti, a més de Catalunya,
els ciutadans de Tarragona.
Però per tirar endavant propostes com aquesta
que vostè planteja inicialment,
en el cas del Senat no caldria també prèviament
acometre el que s'està parlant des de fa temps,
que és una reforma profunda d'aquesta institució?
Està clar que és una càmera de representació
de l'Estat, però torno amb el tema de la imaginació.
Si resulta que finalment ens pleguem
a el que diu jurídicament o a el que està vigent
i no fem interpretacions àmplies,
no intentem aprofundir tots aquests temes,
evidentment les coses queden com queden
perquè el dia a dia, la necessitat política del dia a dia
segurament deixa aparcar determinats temes.
Bé, penso que són les persones
les que mouen els temes.
Jo crec que, ho he dit abans,
quan vaig arribar al Port de Tarragona
tothom creia que això era una cosa parada
i crec que els darrers anys s'ha demostrat
per actiu i per passiva
que aquí ens podíem moure tots,
que podíem fer una tasca
i que ens podíem tots pringar,
ho dic també entre cometes,
amb el que era el projecte del Port de Tarragona.
Per tant, jo penso que el Senat
pot tindre també aquest pes
i jo el que li garantiço als ciutadans
és que jo faré la pressió perquè això sigui
i li prometo que en parlarem moltes vegades del Senat
i de les seves competències
i la seva capacitat de reivindicar,
d'exigir, de proposar,
d'alguna manera posar damunt de la taula
els temes que ens afecten
i especialment els que ens afecten a casa nostra.
Això ho podrem veure, evidentment,
d'aquí uns mesos,
un cop celebrada les eleccions,
uns comissis ja convocats pel 14 de març,
que de forma general, senyor Badia,
per Convergència i Unió,
vostè com els veu?
Bé, jo crec que és un examen de setembre,
és a dir, n'han tindut unes eleccions
encara no fa tres mesos,
on Convergència i Unió va guanyar aquestes eleccions
de manera sorpressiva
i el seu candidat, Artur Mas,
va ser el grup parlamentari
que lidera l'Artur Mas el més votat
i va haver-hi determinades actuacions
per altres forces polítiques
que van optar, evidentment, legítimament,
però, evidentment, no d'acord
amb el que era el sentit general
per altres opcions de govern.
Per tant, jo crec que ara és un examen
per veure si realment les explicacions
que van donar aquests representants polítics
són adients o no a la realitat
de la gent, del que va votar la gent,
del seny que va votar la gent,
de la il·lusió que va votar la gent,
que era un govern nacionalista a Catalunya
i no un govern que es permet el luxe
de tindre un entitat
del secretari general
del Partit Socialista Obrer Espanyol
a portal a la plaça Sant Jaume
o que es permet el luxe
de fer realment plantejaments polítics
no adients al que realment es juga a Catalunya
i que creiem que es havia jugat
des de fer molt temps a Catalunya.
Per tant, haurem de veure si tot això es passa,
si tot això s'analitza d'alguna manera
i si d'alguna manera els ciutadans opten
per el que és una opció clara,
com és la nostra,
una opció, com diu el nostre lema,
de prioritzar Catalunya
per damunt d'altres plantejaments polítics
i per damunt d'altres instàncies de govern
respectables, però evidentment
depenents d'altres forces polítiques
no de Catalunya, sinó en tot cas
de la capital de l'Estat.
Per tant, vostès confien en recuperar
una part de l'electorat nacionalista
que potser se'n van a altres forces polítiques
a les eleccions al Parlament
del passat mes de novembre?
Nosaltres confiem en recuperar
una part important d'electorat nacionalista,
una part important d'electorat socialista
que jo crec que està desencissat
per aquests plantejaments variables dia a dia
i que avui diuen una cosa
i que aquí diuen una cosa,
Extremadura en diuen una altra,
Madrid en diuen una altra,
Andalusia en diuen una altra
i Castellà-Mantxa en diuen una altra,
o també els plantejaments del Partit Popular
en clara referència a el que ha suposat
els darrers anys de poca convivència
amb el que significa
els plantejaments polítics de Catalunya.
Per tant, jo crec que aquesta és la dinàmica
que hem d'incentrar a vendre les eleccions,
hem d'intentar treballar les eleccions,
hem d'intentar d'alguna manera
articular amb propostes
i jo crec que amb això s'està treballant
i espero i desitjo que el programa electoral
que estic convençut que tindrem
serà i donarà resposta a tots aquests temes.
Per a la Federació Nacionalista,
ningú no se li escapa
que aquestes són unes eleccions,
podríem dir que pràcticament històriques,
són les primeres eleccions en general,
de fet són les primeres eleccions
de qualsevol tipus
que afronta des de l'oposició a Catalunya,
és a dir, sense tenir el govern de la Generalitat.
Serà, per tant, una campanya
i unes eleccions diferents,
difícils, més difícils per Convergència i Unió?
Qualsevol elecció és molt difícil.
Jo crec que avui en dia
les eleccions, les consultes populars
són molt difícils per tots.
Cada vegada és més important,
el ciutadà cada vegada exigeix
més plantejaments concrets
i plantejaments possibles
i haurem de veure, haurem de treballar.
Jo crec que en aquestes eleccions
es posen damunt de la taula
amb moltes variables.
variables d'ordre econòmic,
jo crec que hi ha una variable
d'ordre econòmic importantíssima,
variables d'ordre de convivència,
el tema de la immigració,
haurem de veure com s'ha desenvolupat
i quines són les propostes concretes.
A casa nostra tenim problemes greus
en aquest sentit.
Jo crec que hi ha molts temes
que s'hauran de posar damunt de la taula
i que haurem d'opinar tots.
I jo el que cada vegada estic més convençut
és que la gent cada vegada vota més en seny.
Jo crec que la mostra
de les darreres enquestes electorals
abans de les eleccions
al Parlament de Catalunya
deien una cosa
i la realitat va ser una altra.
Bé, jo espero i desitjo
que els ciutadans de Catalunya
una vegada més donin el suport
i la confiança a Convergència i Unió
de manera majoritària
com l'han fet encara no fa tres mesos
i espero i desitjo
que el Josep Anton Durant Lleida
com cap de llista de Convergència i Unió
doni la resposta necessària
en tots aquests temes
i doni el pes necessari
per incloure aquest part de seny important
que jo crec que ha de portar
Convergència a la governabilitat de l'Estat.
Algunes enquestes,
les més recents,
apunten que potser el Partit Popular
no revalidarà l'actual majoria absoluta
que té el Congrés dels 100 Diputats.
Si es produeix un escenari
d'aquestes característiques
i el Partit Popular necessita dels vots
dels escons de Convergència i Unió al Congrés,
vostè com a dirigent de Convergència
seria partidari justament
de donar suport a un altre govern,
en aquest cas liderat per Mariano Rajoy?
Jo crec que aquest no és un tema que es plantegi
i de totes formes està clar
que nosaltres hem dit d'entrada
que no donarem suport a cap govern
sinó en base a qüestions concretes
que afecten a Catalunya,
el tema del nou estatut,
el tema del finançament,
és a dir,
jo crec que parlar ara de qüestions possibles
sense parlar els temes en profunditat
que afecten a Catalunya,
vull dir,
em penso que no és una qüestió sèria.
Està clar que els darrers anys
el govern del Partit Popular
no ha actuat bé en Catalunya,
no ha actuat bé en aquesta política de crispació,
però, evidentment,
aquí hem de veure quins són els pressupaments
del Partit Socialista i del Partit Popular
respecte al futur dels propers quatre anys
a l'estat espanyol
i de quina és la configuració
d'aquest nou mapa polític
que neix d'aquestes eleccions del 14 de març.
Haurem de veure,
haurem d'estudiar,
haurem de treballar
i haurem, sobretot,
de conèixer quins són els arguments
d'uns i els altres
i, en tot cas,
garantir als nostres potencials votants,
als nostres simpatisants,
que aquí hi ha una proposta política sèria,
una proposta que, a més,
té el suport majoritari
encara no fa tres mesos a Catalunya
i que, en tot cas,
ha de seguir
treballant per aquest,
allò que li comentava abans,
pel seny,
per importar
o per exportar,
millor dit,
en aquest cas,
el seny cap a la capital de l'Estat
per incorporar
una part molt important de seny
a el que és
la política normal
i diària
a Madrid.
Jo entenc que
els darrers anys
al Congrés de Diputats
hi ha hagut una disbauxa
important,
hi ha hagut un enfrontament
permanent
entre socialistes
i populars.
Crec que la dinàmica política
ens ha portat
no ha sigut bona per ningú,
crec que la crispació
que hi ha a la societat
no és acceptable
i crec que entre tots
hem de fer
una aportació important
i crec que Convergència i Unió
té un pes important,
tindrà un pes important
per recuperar
aquest consent,
recuperar
aquesta situació
de dinàmica política,
de seny
i de dinàmica política
que ens permeti
a tots avançar
en un estat
que funcioni
però un estat
que sigui conscient
de la seva diversificació
i que sigui conscient
que hi ha nacionalitats,
que hi ha regions
i que no a tothom
se'l pot tractar
per igual
no solament
per la seva història
sinó per la seva
pròpia realitat
del dia a dia.
Tornem a parlar
pròpiament del Senat.
Hi ha molts ciutadans,
evidentment,
que després de gairebé
25 anys
de democràcia
consideren que
la cambra alta
no serveix
pràcticament per res.
Vostè ha pensat ja
com a candidat
el Senat per Convergència
i Unió.
Quins temes,
quines qüestions
potser del territori
i de les nostres comarques
es podrien portar
i plantejar
a la cambra alta
el Senat?
El Senat
fonamentalment
és una càmera territorial,
és a dir,
hi ha representants
de totes les províncies
de l'estat espanyol
i també és una càmera
de segona lectura,
és a dir,
que ha de millorar
el que són
la legislació
que fa les Corts Generals.
A partir d'aquí,
jo crec que se'n poden fer
de moltes coses,
és a dir,
el senador forma part
de les Corts Generals
i com a tant
té una representació
i té una capacitat
d'influir en els temes.
Jo crec que hem de saber
articular tot això
juntament amb el que és
la dinàmica normal
de desenvolupament
d'una política diària.
I vostè, com sap,
a mi m'agrada molt
parlar allò
de projectes,
pressupostos i terminis.
Jo crec que abans
de finals del mes de febrer
presentarem una proposta
per treballar al Senat
amb projectes,
pressupostos i terminis,
amb temes concrets,
amb propostes
realment il·lusionants
o per almenys
a mi m'il·lusionen
i que espero compartir
no solament
amb la gent
que ens doni suport
sinó amb tothom
que d'alguna manera
cregui que és possible
activar encara més
el que és el Senat.
Ja sé que això
d'entrada pot semblar
molt il·lusionant
o poc il·lusionant
dependrà de com se miri
però jo li puc dir
que estic molt il·lusionat
en aquesta nova faceta
de la meva activitat personal
i espero i desitjo
que això tingui resposta.
El que sí que li puc dir
és que com he fet fins ara
la meva porta
estarà oberta
de bat a bat
perquè tothom pugui dir la seva
i el que li puc dir
és que penso fer servir
la influència
que com senador
es té
o com senador
es disposa
per realment
defensar els plantejaments
que ens afecten
a casa nostra.
La il·lusió que planteja
amb les seves paraules
Lluís Badia
és ben clara
tot i que també
ha de reconèixer
que molts ciutadans
consideren
que els polítics
que es presenten
al Senat
per dir-ho d'alguna manera
estan enfilant
la seva recta final
de la vida política
i suposo que això
ho entén
que hi hagi moltes persones
o molts ciutadans
que ho creguin així.
Sí home
però amb 48 anys
que estiguis a filar
la recta final
en tot cas
aquesta és una situació singular
jo crec que
el defensar les teves idees
és igual
no les defens
les pots defensar
la tasca política
o les pots defensar
la via privada
o la via associativa
l'important és la il·lusió
i el tindre projectes
jo el que sí que li garantejo
és que hi ha projectes
hi ha idees
hi ha plantejaments
hi ha propostes
hi haurà
evidentment
qüestions
perquè això no quedi així
que aquesta visió
que el Senat pot ser
una reserva
vull dir no ho sigui
en tot cas
sigui una reserva
molt activa
i en tot cas
doni resposta
a tots els temes
que tenim platejats
que són molts
a casa nostra
jo sempre dic
que aquestes eleccions
no poden caure
amb el parany
de discutir
els grans temes d'estats
sense oblidar
o oblidant
millor dit
els temes
que ens afecten
a casa nostra
perquè jo crec
que aquesta és la virtut
de ser representants
d'un territori
i a mi m'assemblaria
un error
que aquestes eleccions
ens dediquessin
exclusivament
a les descalificacions
que es produiran
i que es produeixen
entre el Partit Socialista
o Espanyol
i el Partit Popular
i no entressin
amb els temes de fons
i a casa nostra
en tenim molts
de temes de fons
que depenen
únic i exclusivament
de les decisions
de qui governi Madrid
com s'ha demostrat repetidament
per tant
jo crec que hem d'anar
perquè Convergència i Unió
va ser el que va tirar endavant
el tema de l'Emili
i era una força minoritària
Convergència i Unió
va ser el que va
eliminar
els governs dels civils
Convergència i Unió
ha tirat molts projectes
no sent una força majoritària
jo crec que aquesta és la línia
En qualsevol cas
en Lluís Badia
hem de recordar
que té una llarga
trajectòria política
que ha tingut càrrecs
de responsabilitat
a les nostres comarques
que després d'aquest
període de vuit anys
a l'autoritat portuària
ara es presenta
com a candidat al Senat
però no sé si de cara al futur
Senyor Badia
es torna a plantejar
tornar a la vida política local
de Tarragona
Mira, jo crec que
un no s'ha de fer
en política
grans estratègies de futur
jo crec que les estratègies
s'han de fer
a curt plaç
perquè les coneixi la gent
i perquè es vegi
quins són els resultats
sobretot a l'hora de passar comptes
per tant vull dir
aquí ara
hem passat una etapa
molt important de gestió
més que de política
de gestió
al port de Tarragona
fent que els números sortissin
fent que els beneficis
se poguessin portar a terme
aprovant plats estratègics
i ara queda una tasca
més de representació política
jo crec que en aquesta tasca
de representació política
ho intentaré
fer el millor possible
i el millor que sàpiga
i en tot cas
en el futur
s'haurà de veure què passa
està clar que
el futur és complicat
que el futur
evidentment
les situacions econòmiques
no són les millors
o amb les perspectives millors
en aquest moment
però bé
jo crec que entre tots
hem de sumar
i hem de saber
que hi ha una difícil
competència de futur
i que en tot cas
haurem de veure
com se desenvolupa aquest futur
entre tots
En fi
tornarem a parlar amb Lluís Badia
segurament com amb els altres candidats
al Congrés del Senat
per les comarques de Tarragona
en aquestes pròximes eleccions
del 14 de març
avui hem deixat apuntades
algunes de les seves intencions
senyor Lluís Badia
encara president
del Port de Tarragona
moltes gràcies
i fins la propera
moltes gràcies a vostès
adeu-sia bon dia