Seguim al matí de Tarragona Ràdio des d'aquesta quarta hora del programa d'avui dijous.
El 13 d'abril de l'any 1997 arribava a la ciutat el doctor Lluís Martínez Sistaca
com a nou arquivisbe de Tarragona en substitució del doctor Ramon Torrella.
Aquest dimarts, per tant, es complia el setè aniversari just de Lluís Martínez Sistaca
com a arquivisbe de Tarragona.
I avui, al matí de Tarragona Ràdio, ha volgut convidar-lo per fer un repàs a aquesta període
i per parlar de temes de l'actualitat present i del futur més immediat.
De fet, l'entrevista ja l'havíem anunciat pel passat dimarts, el dia que es complia el setè aniversari,
però un problema d'agenda d'última hora, una reunió convocada a última hora,
va impedir aquesta conversa que avui sí que podrem mantenir amb l'arquivisbe de Tarragona.
Senyor arquivisbe, bon dia.
Bon dia.
Bon dia i benvingut al matí de Tarragona Ràdio.
Han passat ja set anys, d'aquell 13 d'abril del 97.
Personalment, ara en tot cas farem la valoració, però personalment, vostè com s'hi troba?
Ah, jo m'hi trobo molt bé aquí a Tarragona i han passat set anys molt ràpidament,
més ràpidament del que jo em pensaria,
quan almenys ni vaig pensar quan vaig arribar que passaria ràpidament o no,
sinó que intentava venir aquí amb tot el desig
i així ens ho ha anat fent durant tot aquest temps, aquests set anys,
de servir a l'Arxidiòcesi.
Han passat molt ràpidament i jo els he passat molt bé.
I per tant, doncs, en dono gràcies a Nostro Senyor
i en dono gràcies també a tota l'Arxidiòcesi,
als sacerdots, als religiosos, les religiosos i els lais,
a totes les institucions, a tot el que fa l'Arxidiòcesi de Tarragona
i també a la societat, no dic només de la ciutat de Tarragona,
perquè sóc arquivisbe de tota l'Arxidiòcesi,
de tots els pobles i ciutats d'aquesta demarcació eclesial.
Dono gràcies a tothom.
Aquesta és una valoració molt personal,
però més enllà d'aquest punt de vista personal de vostè,
com valora aquests set anys?
S'han fet moltes coses, tot el que vostè volia,
què és el que més destacaria?
Bé, jo quan vaig arribar a Tarragona no tenia un programa,
perquè no s'ha de fer mai això,
sinó que s'ha de fer amb les persones que estan aquí,
que coneixen més l'Arxidiòcesi,
que són els teus col·leudors més immediats.
I ja hi havia un programa que és el que en diem
el Pla Pastoral Diocesar,
que havia fet el meu estimat antecessor,
i que era per tres anys, el Dodo Torrella,
i jo em sembla que vaig agafar el segon any
i vaig acabar el tercer,
i després hem fet dos plans pastorals més de tres anys.
Per tant, hem anat fent coses,
hem anat programant prioritats.
L'Església va realitzant la seva missió
a través de la missa de cada diumenge,
de cada dia, de la catequesis,
de l'evangelització, de la pastoral matrimonial, etcètera.
Però, de quan en quant,
s'obratlla també algunes coses
que interessen més pensant en el present i en el futur.
s'han anat fent bastantes coses, jo diria.
Una de les coses que em sembla que s'ha anat realitzant,
que és una cosa lenta,
però que s'ha intentat d'anar fent sempre,
és l'aplicació del Conselli Provincial Terraconense.
Per dos motius.
En primer lloc,
perquè és un Conselli de tota la Terraconense,
i per tant,
totes les esglésies diossesanes,
que són vuit,
que l'hem feta,
hem d'anar aplicant les resolucions,
tant les que són vinculants,
com les que no són vinculants.
Però, en segon lloc,
perquè la nostra exiliòcesi
és la que ha presidit,
Tarragona és la metropolitana,
ha presidit el Conselli Provincial Terraconense,
i és lògic i normal
que doni exemple,
per dir-ho així,
encara d'aplicar-ho més.
Totes les esglésies diossanes
l'han anat aplicant,
i nosaltres,
tots els programes
o tots els plans pastorals,
aquests dos que ha fet un servidor
amb els meus col·laboradors
i el que va fer el doctor Torrella,
està minat de resolucions
per anar-les posant a la pràctica.
I com a president
de la Conferència Visual Terraconense,
també he intentat,
juntament amb els altres bisbes,
tots amb molt desitj,
amb molta il·lusió,
d'anar realitzant
el que ens tocava a nosaltres
com a bisbes
i com a col·lectiu
de Conferència Episcopal Terraconense.
Després s'han realitzat
coses importants,
sí,
hem anat treballant,
hem constituït el catacomanat
per les persones
que avui no són molts,
però van, com diríem,
augmentant una miqueta
que no són batejats de petits
i quan són grans
demanen el baptisme,
sobretot quan tenen
més de 16, 17 i 18 anys.
Llavors hem instaurat,
juntament amb les altres diòcesis
de Catalunya també,
el catacomanat,
que és una institució molt antiga
en l'església,
però l'hem restaurat,
re-instaurat.
Que això posa en relleu
l'església com a mare
que acull aquelles persones
que busquen la veritat,
que busquen a Déu
i que el troben en Jesucrist
i que per tant volen rebre
el serament del batisme
i es preparen durant dos anys.
Hem fet moltes més coses
als plats pastorals
diusessants.
Ens sembla que també
hem intentat
d'anar vetllant
pel patrimoni cultural
de la nostra residiosa.
Si penso en la catedral,
tan bonica que tenim a Tarragona,
jo podria dir
que des que estic aquí
he aconseguit
mil milions de pessetes
per la restauració
de la catedral,
el qual, doncs,
es va anotant,
es va anotant,
sobretot en un conveni
que ara està acabant,
que era per sis anys,
que vaig fer amb cinc institucions,
l'Arcabisbat de Tarragona,
l'Ajuntament,
la Diputació,
el Consell Comarcal
i també la Conselleria de Cultura
de la Generalitat.
500 milions,
sis anys,
això va molt bé
perquè es programen coses
cada any
per un valor de 80-90 milions
de pessetes
i s'han anat realitzant,
es van avaluant cada any,
es van programant
el que s'ha de fer
i s'han restaurat
i s'han tret humitats
i s'han trobat
moltes coses antigues
en el subsol, diríem,
de la catedral
i de la Casa dels Canonges
i de les Capelles del Claustre.
Per tant, això ja ara estem fent
allò del museu,
que us es veu l'agro i tot, no?
Bé, hem fet moltes més coses
que en aquest moment, doncs, no.
Però no em venen a la memòria,
però certament a mi em sembla
que sí que...
Queden coses per fer,
en queden, gràcies a Déu,
en queden moltes
perquè hem de treballar molts anys.
Què li queda per fer?
O què és el que destacaria vostè?
Què li agradaria fer
de manera prioritària?
Una cosa prioritària,
jo diria,
treballar molt,
com estem treballant
i encara més
i obtenir bons resultats
de cara a les vocacions sacerdotals.
També les vocacions
a la vida consagrada.
Quantes institucions tenim avui
d'hospitals
i de residències de vellets
i d'escoles
i d'atenció als pobres i marginats
que ho porten religioses,
sobretot, i religiosos.
I és clar,
si hi ha menys vocacions,
aquestes cases perillen,
aquestes institucions
i aquestes obres
perillen de tancar-se,
d'acabar-se.
Bé, per tant,
que hi hagi vocacions sacerdotals
perquè també les comunitats
necessiten,
per lo que hi ha
necessiten de sacerdot,
els moviments,
els joves,
l'evangelització.
Per tant,
aquest és un tema
i un repte importantíssim.
Jo he escrit una pastoral
últimament
que hem de donar gràcies
al nostre senyor
amb aquests set anys
que jo estic aquí
que he ordenat
a quinze sacerdots,
no són molts,
però són,
i hem de donar gràcies a Déu.
Però, és clar,
hauríem d'augmentar
perquè l'edat mitja
és molt elevada,
perquè realment
les defuncions,
no és que siguin moltes,
però van augmentant
i necessitem uns relleus
i això és una preocupació
que ens ha de tocar
a tota la comunitat diocesana.
Una altra cosa important
és l'evangelització.
Això és un repte
que té totes l'Àsia diocesana,
almenys a l'Occident d'Europa,
que és l'evangelització.
Aumenta una certa descristinització,
hi ha una creixent ignorància religiosa
i, per altra part,
hi ha un desig
de sentit a la vida,
de cercar quelcom
que doni il·lusió
i de felicitat
i nosaltres hem d'anunciar
a Jesucrist
en qualsevol moment
i en qualsevol circumstància
i això és un repte
que tenen tots els cristians,
però també l'esglàgia com a tal,
l'esglàgia diocesana,
és un repte importantíssim.
I tot el pla pastoral
que hem fet aquest de tres anys,
ara estem començant ja el tercer any,
doncs començarem
l'any que ve el tercer any,
doncs porta cap aquí,
és a dir,
apropar-nos on està la gent
i anunciar-los a Jesucrist.
Per això,
un dels punts d'aquest pla pastoral
és el que en diem
la pietat popular.
tot el que sigui processons,
viacrucis,
ermites,
santuaris,
que és on cada dia
augmenta més
la participació
de les persones,
ja que van allà,
acostem-nos
a on van
perquè van a buscar
quelcom
i s'hi cercen
quelcom
nosaltres
hem de procurar
oferir-los.
L'actitud de l'esglàgia
és d'oferir a Jesucrist
perquè només és a Jesucrist
el que pot convertir
i el que pot entusiasmar
i el que pot enamorar.
L'esglàgia com a tal,
que també té
una dimensió d'estructura,
encara que té
una vida íntima
profundíssima,
però l'esglàgia
no és que enamori,
sinó que enamora
Jesucrist
però quan un
s'ha sent cridat
que estima Jesús,
l'ha descobert
Déu i home,
creador i salvador
i per tant
fundador també
de l'esglàgia
accepta
perquè en l'esglàgia
hi ha el cris.
És molt bonic
de veure
com Sant Pau
tan vinculat
a la nostra
osidioses
i perquè nosaltres
tenim una tradició
fonamentada
que Sant Pau
va visitar
la terra corromana
doncs quan perseguia
abans de la seva conversió
els cristians
Jesucrist
per tant l'esglàgia
d'alguna manera
se li va aparèixer
a l'entrada de Mars
que li va dir
Saula, Saula
per què em persegueixes?
Podia dir
no, no, a tu no et persegueixo
persegueixo els cristians
eh, no hi pot haver
una separació
entre Crist i l'esglàgia
la tentació ja és
de separar Crist
Déu
de l'esglàgia
jo estimo Déu
jo estimo Crist
però l'esglàgia
però els capellans
però l'ucladical
però l'esglàgia
com a estructura
no l'accepto
no es pot fer això
això és un altre repte
per tant que tenim molt fort
tenim també
d'anar trobant
el paper i el rol
de l'esglàgia
enmig de la societat
i del món d'avui
un altre repte important
que em sembla
que hi hem de treballar molt
és la presència
dels laits cristians
laits i laiques
cristians
cristianes
enmig de la societat
i enmig del món
com a cristians
ja hi som tots
en la societat
perquè hi vivim
però com a cristians
en les professions
en les realitzacions
de l'estat propi
de vida de cadascú
com a mare
com a pare
en les professions
en l'oci
en les institucions
en les associacions
com a cristians
laits
per tant
aportant la llavor
de l'Evangeli
perquè les estructures
d'aquest món
doncs es posin
també més
al servei
de la veritat
de la justícia
de la fraternitat
aquí tenim una cosa
important
i és que els cristians
hem d'estar presents
en el món
i especialment
els aics i les aigues
no només
ajornint bé
la seva professió
el seu treball
les seves responsabilitats
temporals
enmig del món
i de les estructures
del món
que això se suposa
i se demana a tothom
sinó que el món
la societat
els no creients
per exemple
o altres religions
tenen dret
tenen dret a demanar-nos
els cristians
i el vostre Déu
el nostre Déu
què diu
davant d'aquests reptes
davant d'aquestes necessitats
d'aquests problemes
que té el món d'avui
i nosaltres tenim
la revelació
la manifestació de Jesús
tot l'antic testament
que està parlant
de la presència
a la història
de la salvació
de la presència
de Déu
enmig del món
fent camí
amb el seu poble
fent camí
amb la humanitat
i hauríem de saber
aportar
no només amb el testimoni
de la vida
sinó també amb la paraula
quina resposta
dona l'Església
quina resposta
dona el nostre Senyor
la revelació
en aquests grans problemes
dels homes i dones d'avui
Escoltant les seves paraules
senyor Arquebisba
ja podem entendre
que hi ha molts reptes
de futur
que té plantejats
a l'Església
vostè mateix
com a Arquebisba
com a màxim
responsable
de l'Arxidiócesi
però mentrestant
l'actualitat
el que passa en el món
que ens envolta
realment segurament
va amb un ritme trepidant
estem vivint per exemple
una situació
acabem de tenir
els atemptats
terroristes
en fi
més sagnants
de la història
d'aquest país
i del continent
com veu
vostè
tot aquest fenomen
del terrorisme
d'arrel islàmica
que no havíem patit
fins ara
i que en fi
que ara el tenim
aquí a la cantonada
ara fa un mes
justament amb aquells
atemptats a Madrid
i com creu que això
pot afectar fins i tot
a la vida quotidiana
a la societat
on ara mateix
també tenim cada cop
més persones
d'uregen islàmic
vivint entre nosaltres
sí però
el terrorisme
no és només islàmic
d'uns quants
perquè m'agrada dir
que sigui d'una religió
en absolut
no és l'islamisme
que és terrorista
no
no no
i això ens hem de distingir
molt clar
sí
en aquest cas concret
que ha estat brutal
ha estat doncs
per gent que
almenys es professen
doncs membres
de l'islamisme
musulmans
etcètera
però això són
unes quantes persones
com d'altres
altres religions
o de cap religió
que són terroristes
això són unes persones
concretes
però el terrorisme
doncs ja dic
s'està també
amb altres esferes
amb altres ideologies
amb altres
doncs aquí
hi ha un problema fort
i és un problema
que
hi deu haver-hi
per afrontar
aquest gran problema
la solució
la solució
ens deu ser molt complexa
jo posaré
per exemple
subrayaré un aspecte
i és l'aspecte
per exemple
de valoració
de la vida
clar
si la vida
no es valora
i això és tota una formació
des de petit
fins a gran
quan ja neix una criatura
en el si de la família
etcètera
etcètera
de l'educació
donar-li una gran valoració
de la vida humana
perquè
què hi ha més important
que la vida
nosaltres els cristians
el que hi ha abans
podem aportar
a la societat
del món
una cosa
nosaltres
tenim un fonament
molt gran
per valorar la vida
i per respectar
la vida humana
i és que
som creats
nosaltres creiem
a imatges
semblants de Déu
hi ha un ser suprem
un ser superior
que no som nosaltres
que no és com nosaltres
que ens supera
i que aquest
és el que tutela
la dignitat
de la persona humana
perquè ens diu
no matis
i per tant
nosaltres no podem matar
això és molt important
i això és tota una educació
a mesura que
aquesta educació
sigui per una
aberració
sigui per unes ideologies
no es valora la vida humana
llavors
fàcilment
s'arriben a aquestes
aquestes conseqüències
un altre també
un altre aspecte
molt important
és formar les persones
amb valors
ara actualment
s'està parlant
gent inclús
que potser abans
doncs
no ho deien
que era més aviat
allò que es deia
de progressisme
però ara estan
redescobrint una cosa
i s'han escrit llibres
sobre això
i articles
i persones
que no vull dir els noms
perquè són coneguts
i que realment
semblava que no ho dirien
i ho estan dit
i ho estan escrivint
no és possible
la democràcia
sense l'educació
el civisme
és absolutament necessari
no es pot estimar
els de més
si hi ha unes formes
d'estimació
i això
clar
abans nosaltres
quan jo era petit
perquè vostè és molt jove
però quan jo era petit
doncs anava a l'escola
i ens donava
una assignatura
es deia urbanisme
clar
això
es va bandejar
perquè semblava
que això eren formalismes
bé
però tenia un cert valor
no era tot
però ajudava
les formes
ajuden també
els continguts
per tant
el respecte
als de més
a l'estimar els altres
els valors grans
de la veritat
de l'honradesa
del compromís
de la fidelitat
escolti'm
aquests són els valors
que marquen la vida
llavors jo diria
escolteu
tota aquella institució
i penso en l'església
i en les parròquies
en els moviments
d'església seriosos
que estan treballant
amb els infants
amb els adolescents
i amb els joves
ajudem aquests moviments
ajudem aquestes institucions
perquè estan
a les escoles
per exemple
ajudem a les escoles
perquè estan formant persones
i és molt més econòmic
i és molt més eficaç
ajudar aquestes institucions
prevenint
que no pas després
amb mosos d'esquadra
amb policies
i amb guàrdia civil
que tot això
les forces de seguretat
són necessàries
però que
i estan fent un treball
molt important
però ells mateixos
són els primers
en dir sí sí
que hauria molt més preventiu
a fi a efecte
que el nostre treball
no fos de repressió
sinó que fos
doncs
d'ordenar
de coordinar
d'ajudar
d'ajudar
Correm el risc però senyor
arcabisbe d'actituds
racistes
d'actituds xenòfobes
d'enfrontament civil
si no hi ha aquesta educació
aquesta urbanitat
o civisme
jo m'agradaria dir
en primer lloc
ja que la pregunta
ha començat així
que aquest atemptat
que té unes etiquetes
certament
d'unes persones concretes
que els justos
no paguin pels pecadors
que els pecadors
aquests
han sigut
la policia
estan agafant
unes quantes persones
no sé quants seran
els que siguin
però la immensa majoria
de les persones
que tenen la religió musulmana
i que estan treballant
al nostre costat
i que conviuen nosaltres
són excel·lents persones
això ens sembla
que ho hem de tenir clar
i no podem fer un refús
generalitzat
perquè això
no seria just
ni seria nosaltres
els cristians
seria cristià
en segon lloc
aquí el que hem de veure
és que nosaltres
els cristians
de totes les persones
que venen de fora
hem de dir una miqueta
aquelles paraules
que van directament
que van directament
amb això
que quan ens presentem
ens cridi
al final de la nostra vida
ens dirà
veniu, veniu
ens ajutjarà d'això
la pregunta de l'examen
podem treure molt bona nota
ja la sabem
veniu, veniu
perquè era foraster
i em van a acollir
per tant
això ho tenim clar
o almenys
ho tenim clar
en teoria
després de la pràctica
potser
per tant
ho hem de pensar
que els cristians
perquè
en tercer lloc
escoltin
també nosaltres
moltes vegades
els nostres abans passats
han sigut gent
que han emigrat
i a Espanya
van emigrar molta gent
després de la guerra
doncs
de l'àrea civil
l'última
i a Europa
i a Amèrica
i també van passar
les seves coses
per tant
nosaltres també
en quart lloc
esclar
aquí és un país
de marca
de pas
o sigui
que nosaltres
hem acollit
civilitzacions diferents
però ara no ha de ser
una excepció
si venen
perquè els necessitem
els podem acollir
i els podem oferir
tota la riquesa
que nosaltres tenim
i estar oberts
també les coses bones
que ens poden enriquir
nosaltres
el que succeeix
a mi em sembla
és que actualment
empalvo amb el que deia
de la descristianització
però hi ha un altre element
col·lateral
que és que avui
s'està donant
un desconeixement
de la nostra identitat
cultural
de la nostra identitat
religiosa
creient o no creient
una persona
té una identitat religiosa
té una cultura
que està amarada
de religió
concretament aquí
el cristianisme
és clar
a veure si un no sap
no coneix prou
i no valora prou
la seva identitat
no pot tenir un diàleg
amb el que ve de fora
amb un estrany
amb un diferent
amb un foraster
i per tant
és impossible el diàleg
però si es manté
una relació
hi ha el risc
que vostè deia
o d'empassar-se tot
el que et dona
que tampoc seria bo
perquè perdríem
la nostra identitat
o de refús total
i d'això no fòbia
i de racisme
i de no vulguer res nou
i de senyals de maldit
i això no és bo
el ritme
el ritme
com dèiem
de la societat
sembla trepidant
del que està passant
al nostre país
al nostre voltant
en general
a tot el món
per això li volia preguntar
per aquests atemptats
de fa un mes
o per exemple
pel canvi polític
de partit
al govern
a l'estat espanyol
perquè el futur govern
entrarà
doncs
a manar
ben aviat
i ha anunciat coses
que segurament
afecten també
i poden afectar molt
el pensament de l'església
per exemple
ha anunciat
la reforma
de la llei de l'avortament
per permetre
que les dones
puguin interrompre
la gestació
en les primeres
12 setmanes
sense dur cap motiu
què és el que li sembla
senyor Arquivisba?
és el que dèiem abans
el valor de la vida
i el valor de la vida
és ja des del moment
de la concepció
per tant
hi ha un principi
molt important
perquè és clar
aquest principi
si es fan distincions
amb el principi
l'eutanàsia
per exemple
igualment
si es fan distincions
són perillósíssimes
perquè es poden aplicar
a qualsevol cosa
per tant
nosaltres
creiem que
hi ha vida humana
a partir del primer moment
de la concepció
i la interrupció
i l'avortament
és la mort d'una persona
la mort d'un ésser humà
i això ho diem
i ho diem
comprenent la persona
que es troba
potser en una situació
que ho fa
i tal i qual
perquè la mare
perdó
l'església
ha de ser mare i mestre
les mares
què fan quan tenen un fill
que no es troba bé
que no pot estudiar
perquè té una enfermedad crònica
li diuen
fill meu estudiar és bo
però comprendran
si no estudia massa
perquè té unes dificultats
no li poden dir
no estudiar és dolent
no això no
però no els hagi de dir
el que és
d'acord
amb els seus principis
i com a experta
en humanitat
i en humanisme
ha d'anar cridant
a vegades
com en el desert
però aquests
són els principis
que tutelen
i valoren la vida humana
i després
ha de ser mare també
mestra
i mare
per comprendre
les persones
que es troben
en situacions difícils
però això
aquí comença
ja també
la valoració
perquè si valorem
una vida humana
i estem consternats
perquè ho hem d'estar
tots
la mort d'una persona
amb un atemptat violent
etcètera
tota mort d'una persona
i aquells
que no han nascut
però queixin nascut
i que són
persones humanes
que són vides humanes
clar
això
no és tan sensible
no ens hem de mor
només prou sensible
i aquí hi ha coses d'aquestes
que per exemple
doncs
no sé
el de l'ensenyament
i tal i qual
sí
li volia preguntar justament
reformes que anuncien
en el tema
de l'ensenyament
de la religió
bé
aquí hi ha una qüestió
aquesta toca directament
toca també l'església
però toca l'església
entès que hi ha pares
que són cristians
i que són església
i això toca els pares
fonamentalment
primàriament
per què?
perquè els pares
tenen el dret primari
insubstituible
de l'educació
dels seus fills
i poden demanar
també als seus fills
una educació
d'acord amb el seu diari
i tenen dret
per la mateixa Constitució
l'article 27.3
de la Constitució Espanyola
bé
són els pares
que han de demanar això
l'església també ho demana
per què?
però tornem-lo d'abans
escolta
hi ha una certa
considerable
ignorància religiosa
aquesta ignorància religiosa
té molt a veure
amb un ignorància cultural
perquè l'hermenèutica
per entendre la cultura
si no es tenen
uns coneixements religiosos
cristians
perquè està amarrada
la cultura nostra
i tota la història
vagi qualsevol museu
tots ho veiem això
els passos de Setmana Santa
com es poden entendre
els passos de Setmana Santa
si no hi ha un coneixement
de l'antic
i del Nou Testament
per tant
els símbols
les figures
les imatges
tot això
llavors és tot això
la literatura espanyola
la literatura catalana
la literatura
escolti'm
la literatura del nostre país
està amarrada també
de continguts religiosos
la poesia
per exemple
religiosa
que n'hi ha molta
per tant
necessitem una cultura religiosa
a mi em sembla
que els pares
tenen dret
miri aquí
el 41%
dels alumnes
de batxillerat
demanen
a Espanya
la classe religió
41%
de joves
ho demanen
no els pares
ells
això no són enquestes
això són realitats
el 80%
a Espanya
a primària
demana
la classe religió
als seus pares
escolti'm
80%
i com que són els pares
els que tenen el dret
a l'adul·lusió dels fills
jo crec que tota institució
l'administració
també
ha d'atendre el que volen
perquè l'administració
està al servei
dels pares
al servei dels ciutadans
al servei
de l'educació dels fills
d'acord amb els pares
que són els que tenen
la societat
què fa amb l'educació
ajuda
complementa
però no pot substituir
mai els pares
especialment
quan els fills
són més petits
infants
adolescents
joves
cada vegada
fins que arriben a major d'edats
que llavors ja depenen d'ells
per tant jo ens sembla
que en aquest sentit
hem de procurar
jo diria
miri que
aquesta qüestió
de la religió
a l'escola
confessional
que no és només catòlica
també hi ha els protestants
i hi ha els jueus
i hi ha els musulmans
que tenen uns convenis
de naturalesa diferent
que els acords
entre l'esglés i l'estat
aquests els nostres
són internacionals
entre dos subjectes
de dret internacional
els altres són
de dret interior estatal
però hi ha uns convenis
però per tant també
es pot donar aquesta classe
confessional
de religió
de la seva religió
de la nostra religió
i els altres
una cultura religiosa
com a alternativa
si torno a repetir
convé
però hi ha uns valors ètics
i uns valors ètics
no estàvem parlant abans
és que és molt important
volem que els joves
creixin bé
amb ideals
amb il·lusions
que ens respectem mútuament
que no hi hagi terrorisme
que no hi hagi violència
que ens respectem
ja no arribem aquí
sinó a respectar les coses
que tothom complessi
amb els seus deures cívics
etc.
bé
això s'ha de fer
amb una educació global
i un dels elements
de l'educació global
pot ser també l'ètica
i ens sembla que és l'ètica
perquè l'ètica
té una funció
llavors
no demanem una cosa
que es va gairebé impossible
perquè no donem els mitjans
exigim una cosa
però donem els mitjans
perquè es pugui realitzar
i obtenir
perquè si no
sembla com una contradicció
però això em sembla
que és una cosa
que hauria de ser
la religió
l'ensenyament religiós
i la religió com a tal
també
una qüestió d'estat
una qüestió de país
una qüestió que no depengui
dels governs
que estan governant
en cada moment
recuperant el fill
del principi de l'entrevista
el motiu
aquests set anys
com a arquivisba
de Tarragona
si em permet
una pregunta més
així
fins i tot de caire personal
doctor Martínez
si està
com té l'agenda d'actes
pels propers dies
per les properes setmanes
no solament
pels primers setmanes
la meva agenda està plena
veig que la porta al damunt i tot
si la porta al damunt
i si estic mirant
jo tinc fins al mes de setembre
octubre ple
o sigui que
ara no cal dir
que fins al mes d'agost
està pleníssim
de confirmacions
de visites a parròquies
i es va apuntant
tot el que van demanant
els sacerdots
i les institucions
de l'església
i els ciutadans
té algun viatge
o alguna cosa important
els propers dies
encara si
si Déu vol
dissabte
me'n vaig cap a Lisboa
perquè vaig a donar
dues conferències
a l'associació
de canonistes portugueses
i m'han convidat
per donar
les dues conferències
inicials
i doncs
tornaré després
el dimarts
el dimecres
si té
tantes activitats
això vol dir que
té corda
tinc corda
per estona
tinc corda a Tarragona
perquè a més físicament
es troba bé
gràcies a Déu
sí
però miri
anem sumant anys
el que passa és que suposo
que ningú nota
els anys que té
perquè sempre li sembla
que té els anys d'abans
però els anys van canviant
i té corda per estar a Tarragona
sí
i desig
i desig
ganes també
senyor arquebisba
doctor Lluís Martínez Sistac
tant de bo que esta no sigui
evidentment l'última entrevista
del mati de Tarragona Ràdio
amb vostè
com a arquebisba de Tarragona
moltes gràcies
per atendre la nostra invitació
l'enhorabona
per haver estat set anys ja
entre nosaltres
i en fi
que continuï
que continuï endavant
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
molta sort
bon dia
gràcies