Deixeus, no?
Senyor Joan Deixeus, molt bon dia.
Bon dia.
Vostè és el president del Consell d'Administració del càmping Tamarit Park,
un càmping que, per donar gaire lluny,
l'any passat va ser declarat el millor càmping de l'estat espanyol
i aquest any també ha rebut altres condecoracions a nivell internacional.
Sí, és cert.
Aquest any l'Automòbil Club d'Holanda,
que és molt important també, l'any passat era l'Alemant,
que ens va nombrar millor càmping d'Espanya,
i aquest any l'Automòbil Club d'Holanda,
ens ha designat un dels sis millors càmpings d'Europa.
I Inglaterra, Canvas, que és el primer tour operator de càmpings,
ha fet una llista de 20 càmpings i ens ha col·locat el número 5.
És realment una...
Nosaltres estem molt contents perquè ha sigut un gran esforç el que hem fet
i veig que està coronat amb el reconeixement d'aquestes grans potències turístiques.
Ha estat, de fet, un gran esforç inversor,
s'han hagut de fer modificacions,
s'ha ampliat el càmping amb molts serveis.
Recordo la inauguració, em sembla que fa pare d'anys, potser?
Sí, sí, sí, amb el conseller Sobirà, que vostès van estar presents,
me'n recordo perfectament, i que els autoritats de Tarragona també van venir.
Doncs vam fer ja una primera inauguració del gran esforç que havíem fet,
però és que no vam parar perquè seguim cada any.
És a dir, per mi, Tamarit és una gran il·lusió,
de moment no solament és un negoci.
Pensi que, a més, la meva il·lusió comença del fet que aquest immens parc que veu,
no hi havia ni un arbre, textualment, ni un arbre.
Quan el conseller Sobirà va veure les fotografies dels terrenys,
quan els vam comprar, es va quedar parat.
Dic, però què vols dir?
Sí, conseller, tot això ho hem fet nosaltres.
Fa il·lusió perquè crec que hem fet el pàrquing privat
més important de Catalunya des de fa molts anys.
Quan vostè s'ha de parlar aquest mes d'agost,
vostè sabrà que s'ha parlat des d'alguns sectors de crisi del turisme,
s'ha arribat a dir crisi del turisme.
A vostès com s'ha anat aquest mes d'agost?
Nosaltres ens ha anat bé, no ens podem queixar de cap manera.
El mes de juliol vam tenir una llengera baixa,
un 2, no arriba un 3% d'ocupació,
però en canvi vam tenir millor recaudació,
el qual vol dir que el client va ser potser de més capacitat econòmica.
I, en canvi, el mes d'agost hem superat l'any passat.
En aquests moments encara,
estem avui a dia 23,
estem al 100% d'ocupació en quant a Bungalows
i en conjunt en el càmping, incluint les parcel·les,
estem a un 80%.
O sigui que estem contents, estem francament contents,
estem millor que l'any passat.
No es pot parlar de crisi del turisme,
es pot parlar de crisi de clientela turística.
Això és una cosa que confonem a vegades.
El turisme, sobretot el que es dirigeix a càmpings,
acusa poc les crisis,
perquè té el seu cotxe, té la seva caravana
i aquest senyor fa turisme.
El que pot ser és que el perdem nosaltres i el guanyi Turquia.
Això ja és un altre problema.
Però, esclar, seria més greu la crisi turística.
I no és veritat, és la crisi d'emplaçaments turístics.
I això és el que hem de lluitar.
Hem de comprendre que tenim una competència feroxa
de la costa d'Àlmata, de Croàcia, etcètera,
perquè, a més, queda molt més a prop d'Alemanya que nosaltres,
que és un gran client alemany.
I això ens obliga a una cosa,
que nosaltres, afortunadament, és el que vam comprendre de seguida,
que havíem d'entrar a la cavitat.
La Costa Dourada té els millors càmpings d'Europa, segons Alemanya.
Això crec que sempre serà una defensa per nosaltres.
Pot ser que l'hoteleria ho acusï més,
perquè l'hoteleria es va fer molt pensant en les masses.
En canvi, nosaltres els càmpings ho hem fet,
els millors ho hem fet pensant en la gran clientela.
I és clientela, contra el que cregui la gent,
ve amb uns mercells magnífics, ve amb uns cotxes magnífics,
amb unes autocaravana impressionants.
Aquesta clientela no és de crisi.
Pot ser que ens deixi per anar-se'n,
però, en canvi, la bona potser ho anirà a veure un any,
però allà retornarà perquè les instal·lacions
d'aquests països emergents no es poden ni comparar amb les nostres.
Quan s'han dit que s'ha esgotat el model de Sol i Platja, què pensa?
El Sol i la Platja crec que s'haurà durant molts anys,
a pesar de les advertències dels metges del càncer de pell,
que hauria de ser el principal enemic que tindríem,
que tindríem, però no s'ha esgotat.
El que s'ha esgotat és que potser s'ha saturat.
Quan un veu les certes fotografies de les nostres costes,
realment és una mica massa.
I és que nosaltres vam tenir l'error, de principi,
de l'època del franquisme,
de compensar el turisme per les masses.
I això ens ha obligat sempre a anar apretats d'infraestructura,
a tenir que tenir uns costos importants d'infraestructures
que no es corresponien després amb l'hoteleria que fèiem.
En fi, que n'hem anat sempre a peu coix.
Però la crisi de la platja, no, la platja segueix sent
la demanda més important de l'estiu.
Doncs hem de guanyar el sol i la platja.
Si aquí comença a ploure, no faria.
Miri, el nord d'Espanya té platja, però no té sol.
Té platges precioses, i també és preciosa el nord d'Espanya.
I no obstant, la massa europea no hi va,
perquè la massa europea vol sol.
Amb els nostres socis francesos,
que tenim socis francesos també,
nosaltres, que ells tenen càmpings,
per exemple, aquest any hem notat un avantatge
amb respecte a una millora amb l'any anterior
a la costa atlàntica.
Per què? Per aquella calor dels dos mesos seguits
que vam tenir, que la clientela ho va acusar.
Unes calors com aquelles es van fer mal,
perquè la gent diu, home, no anem al Mediterrani,
no val la pena, però passar tanta calor.
I se n'han anat a l'Atlàntic.
Però això és, diria que són crisi de localització,
no crisi del sistema de turisme.
Hi ha algun sector emergent,
algun sector, alguna procedència emergent,
que hagi notat els darrers mesos,
o aquest estiu, per exemple,
que hagi més turistes, què sé jo, no ho sé,
més d'algun país que d'algun altre?
Miri, sí.
El que passa és que van molt distribuïts.
En aquell moment, per exemple,
ahir va estar llenant aquí de Merit Park
una bona amiga, que és la cònsul general de Polònia,
i m'explicava que a Polònia envia a Espanya
ja 250-300 mil persones a l'estiu.
És una xifra important comparada amb el que rerem.
però vol dir que comença a haver-hi un turisme emergent
que veia de l'est.
Aquest turisme ens el tenim que treballar,
perquè, a més, contra el que creiem,
als països de l'est hi ha molts diners.
Tots aquests països que surten de zero
es poden fer grans fortunes.
Aquestes grans fortunes busquen com és lògic estiu, etc.
Jo crec que aquí hi ha també un camí a buscar.
Ahir vam estar parlant amb l'encònsul general de Polònia
i mirarem nosaltres de fer alguna incursió
per veure si podem també atreure.
Ara, aquestes incursions, a mi m'agradaria fer-les.
No, individualment.
Crec que una vegada més és un error,
sinó que ho voldríem fer en tota la Costa Dourada.
I estem parlant amb la direcció general de Turisme,
amb Isabel Galovard és una persona molt intel·ligent
i molt oberta,
i per veure si podem organitzar unes campanyes col·lectives,
aquí anem a hotelers, campistes, tots,
a veure si podem imposar Costa Dourada,
té una gran qualitat.
I és que aquest sol,
que a l'agost el tenim més o menys tothom,
nosaltres el podem allargar uns mesos més.
I això és molt important.
I a sobre,
anem a veure el port de Reus,
si també el revolitzem
amb les companyies de Baja Costa,
que diuen ara,
doncs podríem potser fer una temporada més interessant.
També hauran de millorar les carreteres, no?
Això és fonamental.
A mi,
que ens parlin de crisi de turisme,
quan veus que per anar a Tarragona
es fan 17 quilòmetres de cua,
com hem fet aquest estiu.
Jo, per exemple,
que soc un entusiàstic,
m'agrada molt baixar a Tarragona,
que estic al costat,
aquest mes d'agost ni m'he atrevit a anar a Tarragona,
perquè, esclar,
vaig haver d'anar un dia per una firma,
vaig anar,
el notari,
molt bé,
però vores completament,
esclar,
a les 11 del matí,
que no passa res,
o a les 12,
però és terrible que no puguis anar
i si tens que fer aquestes cua.
No pot ser.
Això és un problema que o Catalunya ho resol,
o Catalunya està condemnada,
no solament per turisme,
sinó per transport i per tot.
A l'autopista hi ha moments
en què sembla que tinguem una via de tren,
perquè tota la dreta està coberta de camions.
Sempre sé que el que passa és que és el tren,
no?
Són els camions que van un rere de l'altre.
Això és un problema que és gravíssim.
Tenim carreteres que estan com estan,
però, en canvi, tenim tot un potencial,
que no són les carreteres,
però a nivell cultural, per exemple,
amb això, jo suposo que aquí vostès
o els clients del càmping
els hi mostren aquest potencial que tenim.
Absolutament.
Nosaltres tenim aquí sempre
i amb això col·laborem molt
amb el Patronat de Turisme de Tarragona
i de la província,
perquè realment tots puguin conèixer.
I l'any que ve
pensem donar molta més importància.
L'any que ve,
normalment ens envien,
el propi Patronat ens envia algú
que ens recomana, etcètera,
però avui puguin donar
un empleat nostre
dominant idiomes perfectament
i coneixent perfectament
les mentalitats
dels diferents països que venen.
i molt bé
les possibilitats
de Tarragona i de la província
perquè es converteixi
en un rengló fixe
i llavors és possible
de parlar amb les agències
que organitzin els autocars, etcètera,
que es pogués fer permanentment.
Una cosa que també ens ajudaria molt,
pensem,
que solament en aquest tros
de Tamarit que veiem
és de Tamarit,
que és el més important,
hi ha Trilles,
que és un altre càmping,
i hi ha Caledònia.
Doncs bé,
si nosaltres poguéssim tenir
un servei amb Tarragona,
som Tarragona capital,
d'autobús més fixa,
podríem enviar molta més gent.
Perquè la gent és fàcil
enviar-los a dir,
mira,
cada hora hi ha guies
que li ensenyen
la Tarragona romana.
És clar,
si els has de dir
que han d'agafar un cotxe
o que els has de portar,
etcètera,
ja és més complicat.
Això també,
si poguessin millorar
les comunicacions amb Tarragona,
seria molt interessant.
Però també estem una mica
a la mateixa,
aquestes comunicacions
han d'agafar els 17 quilòmetres
que ja només són set.
Senyor d'Acceus,
una darrera consideració a vostè.
Abans parlava
d'englobar-ho tot
sota el paraigua
de la marca Costa Dourada.
Seria partidari
de, per exemple,
a finalitzar la temporada turística,
seure's tots
a una taula i parlar?
Jo considero
que això,
sempre,
escolta,
s'ha de parlar molt més,
s'ha de parlar molt més,
s'ha de veure
els perils i els contres
de les coses.
Tothom té coses a dir
i unes coses
que ens poden semblar ben,
nosaltres les poden perjudicar,
i hi ha que veure
com es poden llimar
els angles,
jo crec que això sempre.
El diàleg,
quan va dir el rei
també quan anava rebent
i quan va rebre
el senyor Carles Rovira,
diria,
hablanda la gent
s'entén.
Sí, senyor,
és veritat,
hem de parlar molt més,
molt més.
I a més,
hem de parlar,
hem de procurar
tenir una visió més elevada,
no tan immediata,
perquè a la llarga,
l'immediat,
ja on anem,
però si no es treballa
en llarg pla,
en veus desplaçat
completament.
I en certa manera,
redibuixar
una mica
el sector,
reinventar-nos?
Sí, sí,
jo crec que es pot reinventar
el sector,
crec que es pot,
a més,
mirar,
hi ha una cosa,
per exemple,
que és important,
estem notant,
clarament,
una gran part de Clietela
que es desplaça
cap als bungalors.
Doncs, evidentment,
això hem de demanar
que la Generalitat,
això depèn de la Generalitat,
ens doni més facilitats
pels bungalors,
que ara només
ens deixa tenir
33%,
que ens doni
una major proporció,
perquè és possible
que hi haguem
que arribar
i el que no hi ha
que perdre
és el tren,
perquè València
va donar el 50%
fa dos anys,
els càmpings de València
poden fer un 50%,
doncs nosaltres crec
que tenim que també
posar-nos al dia
i després també
evitar disposicions.
L'administració
crec que ha de controlar
moltes coses,
però ha de procurar
controlar-les
amb el menys,
amb la menor complicació
possible.
Els bungalors
són uns bungalors
que es posen
en un dia i mig
i es treuen
un dia i mig.
Ara volen
que demanem permís
d'obres,
d'obres de què
si no hem de fer
cap d'obra.
És normal
que demanem
autorització
a l'Ajuntament,
que és el que li interessa
a ningú més,
perquè no estem fent
cap obra
i que l'Ajuntament
sàpiga que té
tants bungalors
col·locats a tamarit,
tants col·locats
a Montroig,
tants col·locats
a roda de barà,
etcètera.
Molt bé,
però demanar permís,
ja sabem el que vol dir,
demanar permís
vol dir perdre
una temporada.
això que és dramàtic,
pensem que nosaltres
qualsevol cosa
es perd una temporada.
Ja per acabar,
tenim turisme
per anys?
Sí,
sí,
perquè crec que la humanitat
cada vegada
cultivarà més
la part lúdica
i diguin
el que vulguin,
nosaltres estem a Europa,
tenim l'ordre d'Europa,
tenim la moneda europea
i això
és molt important.
Tot l'altre
sí que és molt més
de situació.
Coràcia pot tenir
dos anys molt bons,
però pot passar demà
pot passar qualsevol cosa.
Al nord d'Àfrica
s'ha de travessar
pel càmping,
s'ha de travessar
l'estret de Gibraltar,
s'ha d'agafar
un barco,
ja compliques les coses,
la situació política
no és la mateixa,
hi ha uns pros i contres
i uns mal vistos
i ben vistos,
etcètera,
doncs jo crec que estem situats bé.
Seguim estant.
Si fem l'esforç
de posar-nos al dia
en comunicacions,
en millora dels càmpings,
etcètera,
crec que estem perfectament
situats
per poder conservar
molts anys
una situació europea.
Moltes gràcies.
Gràcies a vostès
pel interès que es prenen.
Moltíssimes gràcies a vostès.