Les 10 del matí, 38 minuts, matí de dimecres.
Avui arrenca la Setmana de la Comunicació de Tarragona.
Comunica en 04.
Començarà aquest vespre a les 8 amb una conferència
del director de TV3,
del director de Televisió de Catalunya, Francesc Escribano.
Avui volem repassar les activitats programades
en aquesta Setmana de la Comunicació
amb la presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació,
que és la principal organitzadora de l'Avent,
la senyora Maria Mercè Martorell.
Senyora Martorell, bon dia.
Bon dia, Ricard.
També, però, ens acompanyen dos artistes tarragonins
que des de vessants molt diferents
participaran en aquests premis,
en el lliurament dels Premis de Comunicació
que es farà el proper dissabte.
Ens acompanyen la pintora Rosa Marqués.
Bon dia, Roser.
I també el joiell Jordi Borràs.
Jordi, també bon dia.
Hola, bon dia.
Abans que res, comencem parlant de la programació prevista
en aquesta segona setmana de la Comunicació.
Senyora Martorell, abans que res,
què pretenen amb aquests actes previstos
a partir d'avui i fins al proper dijous 11 de novembre?
Bé, com sabeu, el que és la Setmana de la Comunicació
van ser una sèrie d'actes que van néixer l'any passat
lligats als Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona
perquè ens va semblar que eren uns premis
que ja sabien consolidar-los suficientment
com per establir una sèrie d'actes
i una sèrie de conferències, de presentacions de llibres,
lligant-los en una setmana dedicada precisament
a la comunicació periodística amb tots els seus nivells.
Això va fer que l'any passat es celebrés
per primera vegada aquesta primera setmana
de la comunicació a la ciutat de Tarragona.
Aquest any li hem donat, podríem dir,
ja un nom com a més institucionalitzat,
que és aquest Comunicador 04
i que esperem que vagi durant molts anys
i que sigui aquest Comunicador 05, 06
i al llarg de moltíssimes edicions.
És la Setmana de Comunicació de Tarragona
i està integrada per una sèrie de conferències
com la que tindrem avui del Francesc Escribano,
director de televisió de Catalunya,
com la mateixa, la mateixa cerimònia de lliurament dels premis
que serà el proper dissabte,
o bé, per exemple, la presentació del llibre del periodisme casteller
que tindrem el dijous 11 de novembre,
passant per el dimarts 9 de novembre,
que tindrem, doncs, una altra conferència
a càrrec del director de General de Mitjans Audiovisuals
sobre el futur digital de les ràdios i les televisions locals.
Per tant, com veieu, és una...
podríem dir que es cobreixen moltes vessants,
la televisió, la televisió digital,
el que és aquest periodisme
lligat a un element molt específic,
com és el periodisme casteller,
o la mateixa cerimònia de lliurament dels premis
i, posterior, podríem dir, la part institucional,
que és el que fem sempre a l'Ajuntament de Tarragona,
al Saló de Plens,
i després la part més lúdica,
com podria ser el sopar dels premis de comunicació,
com cada any sempre lligat a l'entorn del mes de novembre.
Aquest any hem recuperat una miqueta
el que serien aquestes dades inicials,
sempre a cavall d'entre novembre, octubre,
finals d'octubre i primers de novembre.
El lliurament dels premis es farà dissabte,
com dèiem, primer a l'Ajuntament
i després amb un sopar a l'Hotel Imperial Tàrrecó.
Enguany, a la quarta edició dels premis,
s'han presentat 81 treballs,
que suposa un increment considerable
respecte a l'edició anterior, que avança 57.
Recordem que hi ha 7 categories,
per tant, el dissabte sabrem els guanyadors
de les 7 categories,
Premsa Escrita, Ràdio, Televisió, Internet,
Fotoperiodisme, Publicitaris d'Informació i Videolits.
Quina valoració fa l'empresa municipal de mitjans de comunicació
de la participació en aquests premis?
Bé, la participació, la veritat és que sempre ha sigut molt bona,
perquè amb uns premis tan joves com són els nostres,
la veritat és que cada any hi ha hagut un augment dels participants
que quasi ha vingut a doblar la participació de l'any anterior.
Pensem que el primer any, em sembla,
que vam començar amb 3 o 4 treballs
i posteriorment, l'any següent,
ja n'hi van haver-hi una trentena,
l'any següent n'hi van haver-hi 50 i tants
i aquest any, novament, ha tornat a haver-hi un augment
que ens ha situat amb aquests 80 treballs d'aquest any.
A més a més, han anat sorgint diferents categories
que els primers anys no hi eren,
com, per exemple, són els periodistes en formació,
que a més a més fa que també fem un treball conjunt
amb la universitat, amb la Rubini Virgili.
També aquest any hi ha hagut una novetat
que ha sigut el tema d'establir diferents premis
en funció de les diferents categories
de lo que són el periodisme
amb les seves diferents vessants,
les persones que recordin els premis dels anys anteriors,
hi havia al final un únic premi
que es donava, diguéssim,
de totes les categories que havien guanyat,
aquest any no, aquest any hi haurà un guanyador
de lo que és prensa escrita,
un altre de fotografia,
un altre de informació,
un altre de televisió, un altre de ràdio,
un altre de videològic,
és a dir, les diferents especialitats.
I creiem que aquest és el camí,
però que bé, hem fet un camí
bastant cura amb molt poc temps
i que això també ha fet
que tingui que haver-hi aquesta progressiva adaptació
dels premis,
igual com possiblement hi sigui més endavant,
amb temàtiques,
ja no sols amb especialitats literàries periodístiques,
sinó també amb temàtiques
al redor d'aquests premis.
Aquestes categories, les set categories,
tindran dotació econòmica,
també tindran altres premis
que ara comentarem amb el Jordi Borràs
i amb la Rosa Marqués,
els artistes que ens acompanyen.
En qualsevol cas, a l'acte de dissabte que ve,
no podem oblidar que també hi haurà
al Saló de Plens de l'Ajuntament,
un periodista tarragoní,
nascut a Tarragona,
tot i que ara treballa
i ha tingut tota la seva trajectòria professional
fora de la ciutat,
com és el Frederic Porta.
I, en fi,
que hi haurà diferents elements
que ajudaran a donar-li
més realçament
a aquesta cerimònia
del proper dissabte.
Alguna cosa més,
afegit, s'ha de Martorell?
Bé, no,
només dic,
com molt bé deies,
hi haurà la conferència càrrec,
precisament de Frederic Porta,
que l'any passat era el que tenia que fer
la conferència del dia del lliurament dels premis
i, a conseqüència de l'amor imminent del seu pare
i la situació personal en què es trobava,
es va traslladar en aquest any.
L'any passat el va fer a la conferència Brut de Sala,
que, a més a més,
ens va fer un favor a últim moment
degut a la situació
amb la que es trobava,
precisament,
el conferenciant que ens estava compromès.
I, a més a més,
disposarem també de la presència
d'uns altres premiats,
que és minoria absoluta del RAC1
i que vindran també a recollir aquell premi
que altres anys hem donat a la Mònica Terribas,
que hem donat a altres periodistes,
ja de fora de la nostra ciutat.
I, després, al marge d'això,
dintre del que és l'àmbit de la nostra ciutat
i per les trajectòries professionals,
sempre seguint amb aquests premiats
que tenim cada any,
aquest any hi haurà, precisament,
un clàssic de la fotografia de la nostra ciutat,
el Ramon Segur,
per la seva trajectòria com a fotògraf terragoní,
i un altre clàssic com a il·lustrador,
que és el Bernabé-Bernabé.
Per tant, aquests seran els elements
i, naturalment, podríem dir allò que, diguem,
acompanyats d'aquests artistes
que ens acompanyaran amb les seves obres,
com és el Jordi Borràs
i com és la Roser Marquès,
amb aquesta línia de les diferents obres
que anem fent cada any.
Amb ells parlarem ara mateix.
Senyora Maria Mercè Martorell,
presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació.
Gràcies i que vagi molt bé
aquesta segona setmana de la Comunicació.
Gràcies a vosaltres.
Deixem a Maria Mercè Martorell,
parlem, com dèiem, amb Jordi Borràs
i amb Rosa Marquès.
Jordi Borràs és el juger,
és l'artista que ha elaborat la figura
que ja des de fa quatre anys,
ara farà quatre,
doncs, en fi,
se li entreguen a tots els premiats.
Explica'ns, Jordi, una mica,
què és el que feu,
quin lliurement feu,
justament els guanyadors
dels Premis de Comunicació.
Bé, del que es tracta és d'una reproducció,
d'un fragment del sarcòfag del pedagog,
i llavors és concretament la part central,
la part on hi ha la figura,
i llavors tot això està, doncs,
muntat sobre un marbre,
que és el mateix material
que està fet el sarcòfag original,
amb un altre tractament,
no només de sarcòfag,
sinó, doncs, amb una peça més moderna,
i llavors combinen els dos elements,
doncs, la reproducció clàssica de la peça
amb el tractament modern, doncs,
de la peana i la placa
i tot el muntatge que hi hem fet.
Aquesta peça ja la vau triar en el seu moment,
perquè buscàveu, m'imagino,
un element que fos vinculat a la ciutat
i també al món de la comunicació, no?
Sí, un paral·lelisme, no?
Buscar una cosa que tingués la ciutat
que, a més a més, es pogués, doncs,
trobar una sèrie, doncs,
d'elements paral·lels
amb la comunicació.
I vam trobar aquest sarcòfag del pedagog,
que també és una manera de comunicar, no?
I, doncs, vam treballar
a partir d'aquesta figura.
Amb quins elements es treballa
una figura com aquesta?
L'original es fa amb cera,
amb una cera especial de moldejar,
i llavors està fosa amb plata.
I la resta és amb marbre,
que ens talla un marmolista
i nosaltres, doncs, acabem de polir-ho
i desbastar-ho, doncs,
una miqueta al nostre ús.
És especialment complicada la figura
o, en fi, pels que ja enteneu,
pels que en sabeu no té una dificultat especial.
Sí, bueno, l'original, doncs, sí,
és una peça entretinguda,
t'ha de fer,
però un pic, doncs,
tens l'original,
el que més ja és fer
les reproduccions de la mateixa peça.
I, en qualsevol cas,
totes les reproduccions
estan acabades d'una manera artesanal
i tenen, doncs,
les complicacions clàssiques d'una joia,
però no és res més que això.
Aquesta és l'aportació que fa
l'artista en Jordi Borràs,
el joie,
a aquests premis de comunicació.
La Rosa Marquès també hi participa
i col·labora d'una manera especial
perquè també,
des de fa tres anys,
amb aquests premis,
a tots els assistents al sopar
se'ls fa lliurament
d'una petita obra d'art,
o una petita gran obra d'art,
que, en aquest cas,
l'autor és la Rosa Marquès,
que ens explicarà ara mateix
què ha fet,
què ha dissenyat per aquests premis.
Doncs, mira,
el que he dissenyat,
que estarà el dia del sopar,
estarà al damunt de cada plat,
segons m'han dit,
doncs,
em van dir que
en guany
era el 150 aniversari
de la Rambla
i s'interessava
un tema d'allí.
Clar,
jo el que passa és que
jo faig retsat.
Dic, bueno,
què faré?
I, bueno,
l'idea me l'abandonar.
I vaig dir, sí, vale.
Era l'Ave Virgeli
que tenim tots
a la Rambla
davant del banc de Mabla.
I em va semblar bé
i llavors l'he fet.
Vaig fer una mida
29 per 44,
un quadre més grandet.
Llavors s'ha fet
en impremtes reproduccions
que seran limitades
i portaran
la seva numeració.
Molt bé.
És a dir,
és una reproducció
de l'Ave Virgeli,
d'aquesta figura
tan coneguda
i tan popular
que tenim al mig de la Rambla.
Feta amb llapissos de color.
Amb llapissos de color.
Això com es fa?
Aquí és molt difícil
la tècnica?
No, no és difícil.
El que passa
és que és entretinguda
perquè, bueno,
aquest precisament
no és massa entretingut,
però
segons els temes
que fas,
sí,
perquè és anar pujant
molt a poc a poc.
Perquè si no,
el llapit,
si fas massa força,
t'escup molt aviat
el que posa a sobre.
I llavors
és una mica entretingut
per això, però...
en un any
en què justament
se celebrava
el 150 aniversari
de la Rambla,
buscar un element
identificatiu del passeig
potser era difícil
perquè tots
estan ja molt vistos.
Aquest potser de l'Avi
pot passar una mica
més desapercebut,
encara que sigui
molt popular,
no, la figura?
No ho sé,
però jo que veia allí
els nens,
els pares,
tothom se fa fotos
i tothom s'hi ha sentat,
més o menys.
No ho sé,
jo trobo
que tothom
l'ha vist.
A mi me va semblar bé
i ja no vaig pensar més,
la veritat,
era,
ho dius,
bueno,
què faràs,
un passatge,
però no és el meu tampoc.
A la Bibis Gili
vaig dir sí,
doncs vale,
el que jo,
claro,
acostumo a fer del natural
i la Bibis Gili
és un bronze,
però
em fa agradar la idea.
El resultat
el podran veure
el proper dissabte,
tant el de l'obra
del Jordi Borràs
com el de la Rosa Marqués
el podran veure
el proper dissabte
en el sopar
del lliurament
dels Premis
Ciutat de Tarraona
de Comunicació.
A més
d'aquesta feina
que han fet expressament
per aquests premis,
tant el Jordi Borràs
com la Rosa Marqués
fan altres coses.
El Jordi Borràs,
per exemple,
acaba d'obrir
un nou establiment,
no?
Ha estrenat Botiga.
Sí,
junt amb un amic,
amb l'Àngel Flores,
que és escultor,
i doncs
ha muntat una botigueta
que va destinada
una miqueta
a reproduccions
de Tarraona.
És una botigueta
amb ganes
d'això,
de ser molt temàtica
i llavors
ens fem tot,
una miqueta
com els premis
que hem descrit abans
i són tot
de joietes
pensant en Tarragona,
amb reproduccions
de la Tarragona romana,
de la Tarragona monumental
i també
de la Tarragona popular
que a poc a poc
anem fent,
completant les col·leccionetes.
I doncs
hi ha joietes
amb plata,
amb bronza,
esculturetes
i la idea
és això,
és continuar per aquí,
anar treballant
de cara a la gent,
de cara a les empresetes
i és un negoci
així una miqueta
amb més
ganes
que potser
que una altra cosa
però bueno,
nosaltres hi creiem molt
i és, mira,
el nostre nou projecte.
És una certa especialització
de la feina
que està fent
el propi Jordi Borràs.
Sí,
total,
una especialització total.
Però és una cosa
que ens divertim molt
perquè doncs
és un repte,
no?,
agafar una peça
de Tarragona,
encara que sigui
doncs el balcó
o una escultura
o doncs
un element
del seguici
i convertir-la en joia
doncs és un repte
que és molt divertit,
és molt plàstic
i l'Àngel
és el noi
que la portarà
a la botiga
i és un gran escultor
i van creure
molt amb ell
també
i doncs,
bueno,
és el nou projecte.
On és la botiga?
Està al carrer de la Nau,
és el número 4,
és una botigueta
molt petiteta,
molt petiteta
però bueno,
li hem tret molt de partit,
queda molt maca.
Digue'ns algun exemple
a alguna d'aquestes
petites escultures
o obres que podem veure
de coses de Tarragona
que podem veure
i podem comprar.
Sí,
doncs per exemple,
hi havia la Nineta,
el Cap de la Medusa,
el Júpiter,
el Mó,
totes aquestes peces
que ja les teníem
nosaltres a la botiga
i doncs així
per començar
han fet tota una col·lecció
per exemple
de peces del Mosaic
que són peixos estrets
del Mosaic,
inclús joietes
que la inspiració
és els quadradets
del Mosaic
i doncs
han format
agulla corbata,
botons de puny,
clauer,
arracades,
anells,
una miqueta això,
per aquí van els trets.
Aquesta és una nova iniciativa
doncs del Jordi Borràs,
la Rosa Marquès també,
més enllà de fer
l'Avi Virgili,
en aquestes últimes setmanes
també està fent altres coses
i a més
algunes relacionades
amb Tarragona.
Bueno, sí,
perquè ara m'han vingut
comandes
de la exposició
que vaig fer
que no siguen una cosa meva
com t'he dit
perquè treballo del natural
doncs va ser l'exposició
dels petits terrenons
i els disfressen.
Llavors ha tingut
bastant d'èxit
i els pares
per si s'hi agrada això.
I clar,
estan fets a través de fotos
i després tot el vestit
i com els hi venen molt grans
doncs és tota una fantasia.
I el que costa molt
és que els pares
t'aportin la foto.
Això sabeu que costa molt.
Sort que sempre
quasi treballo del natural
i aquest problema
doncs no hi és.
Bueno,
costa que la gent
també t'avinguin
perquè no tenen temps.
Però,
bueno,
feia aquesta exposició
i després ara també
aprofito per dir
per fer
que,
bueno,
que vaig presentar
una escultureta
de la
de la tecleta
companyia d'Imaginat
i aprofitant de tot
doncs que continua
la campanya
de Càgores de la tecleta.
Una campanya
que va començar al setembre, no?
Sí.
Si no recordo malament
coincidint amb Santa Tecla.
Santa Tecla, sí.
Explica'ns.
Jo vaig crear,
bueno,
jo vaig crear l'any
96,
vaig crear el dibuix
de la tecleta
que me'l van demanar
com a companyia d'Imaginat
i llavors va dir
que l'any següent
se faria capgròs,
bueno,
tot va quedar així
i contes,
bueno.
I ara,
aprofitant
aquesta exposició,
doncs veient
el que l'Imaginat
i els vaig dir
si me deixarien
el capgròs
partint de la lli
i llavors se'n van enterar
que havia sigut jo
la que havia creat.
Doncs,
doncs,
bueno,
ho hem posat en marxa
i he presentat
a l'Ajuntament
els pressupostos
i ara,
bueno,
amb la gent de Tarragona,
doncs,
esperem que això
se pugui fer
una realitat
i pugui acompanyar
l'Imaginat,
doncs,
la tecleta.
Com podem veure
i com podem escoltar,
doncs,
dos artistes de Tarragona
molt vinculats
amb la ciutat,
amb el que fan
des de les seves òptiques,
des de les seves perspectives
professionals
i dos artistes
que col·laboren,
com dèiem,
d'aquesta manera
amb els Premis
de Comunicació
Ciutat de Tarragona.
Ells participaran també
en el lliurament dels Premis,
en la cerimònia
del lliurament dels Premis
amb les seves obres
el proper dissabte
6 de novembre.
Primer al Saló de Plens
de l'Ajuntament
a partir de les 8 del vespre
i després en el sopar
a l'Hotel Imperial Tarracó.
Rosa Marqués,
moltes gràcies,
enhorabona
per la feina feta,
gràcies
i fins la propera.
Gràcies a tots.
Jordi Borràs,
gràcies també
per la feina amb el pedagog
i, en fi,
que vagi també molt bé
aquesta nova iniciativa
al Carrer La Nou,
a la part alta.
Moltes gràcies.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.