Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Expliquen el que veurem en la figura, en la construcció següent.
Ara expliquem quadre per quadre, a veure què és el que es podrà veure,
però abans deixem saludar Sant Magí, o Jaume, que és el mateix.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Sant Magí.
Sí.
Com ho portes, això de ser el protagonista, no?
Sí, bàsicament, en les contalles de Sant Magí toca ser el protagonista.
M'ho porto bé.
Difícil? Ara que no ens escolta ningú, ha sigut difícil?
Home, té el seu punt, de dificultat de representar una cosa que...
Bueno, representar o no, però ser el punt central de l'espectacle,
doncs posar una mica la pell de gallina.
Què ha estat el més... el més difícil?
El dia 16, sí.
L'actuació, no?
Sí.
L'estrena.
Rosa, quant es porteu assajant?
A veure, les contalles l'any passat es van començar a ensajar a partir de l'octubre
de l'any anterior, perquè això té un procés d'estudi i investigació
que no és fruit d'un dia, no?
I un espectacle així, 3-4 anys es va necessitar per preparar a veure què es vau fer.
I llavors, a partir que es prepara i que se sap el que realment s'ha vol arribar a fer,
es comença a ensajar de debò. L'any passat vam estar ensajant mig...
Jo et diria que 8 mesos, dia sí dia també, perquè era muntatge també, no?
I aquest any, a partir del mes de gener s'han anat fent els ensaios regulars
per poder-ho arribar, però aquest any era molt més fàcil, per dir-ho d'una manera...
Era recordar i millorar o potser volir alguna coseta que l'any passat
en estrenes hauria pogut escapar, però molt bé, molt bé.
Aquest any anem molt bé de temps, m'ha arribat perfecte,
perquè a Esbar, com que fem 200.000 històries,
hem tingut alguna coseta, perquè mira, la setmana passada
arribàvem de Gràcia, de la Plaquia Internacional, vull dir, això t'aprèn...
D'on arribàvem?
De Gràcia, d'Òstia, vam anar a la Plaquia Internacional de la Sardana.
Això com a Esbar, com a cos de dansa, llavors, vulguis que no,
la gent, estem liats a tot arreu i...
Vigui-ho malament, eh, m'han dit.
Sí, sí, molt malament.
La Rosa, us ho passeu malament, eh, que sí.
Ens ho passem molt bé, molt bé, molt bé, realment molt bé.
I com va anar per Àustria?
Com va anar? Molt bé, molt bé, perfecte.
Vam tindre un temps perfecte, un viatge perfecte,
una actuació genial i molt bé,
l'organització molt bé també allí i la gent...
Jo penso que se n'han portat un...
Se n'han portat tot el grup, ho recordo, d'Òstria,
ja havíem estat a l'Esbar, perquè quan va haver la germana
mirant clar a Genfurt, l'Esbar també hi va ser ja...
Però, clar, d'aquella època, poca gent queda.
Tu, Jaume, hi vas anar a Àustria?
Jo sí, hi vaig anar, però molt petit.
La primera vegada...
Però aquest cop no hi has anat, aquest cop no...
Sí, sí, sí, també.
I què et va semblar a Àustria?
Molt bé, molt bonic.
Ara la gent...
A part d'analtres prendre un bon record, també penso que em deixe allí...
Petxada.
Petxada.
Eh?
Ja, joventú, què vols?
Deixem petxada.
Home, què vol dir, Jaume?
Explica'ns això.
No, jo penso que a la gent li va agradar tot el que va veure.
Però va fer relacions, amistat amb altres joves austríacs?
No, no.
Vam anar a naltros i ja està.
El que passa és que la gent allí a Àustria és molt amable,
ja de caràcter, és molt maca.
Tothom...
No trobes gent antipàtica, són molt amables a tot arreu
i llavors, òbviament, té sense gust.
Val la pena.
Tornem al quadre de les contalles.
Ens hem esbiaixat, hem anat a l'Òstria, hem tornat.
Ja som aquí altra vegada.
Quadre número 1, arribada de Sant Magí a la Brufeganya.
És així, no?
Sí.
Digues, digues.
Bé, el primer quadre...
A veure, abans d'aquest quadre tens l'entrada d'executants,
perquè si algú sent la música algun dia potser es pensi
que directament amb aquest quadre no.
Primer hi ha un toc de convocatòria
i una entrada dels executants cap a l'escenari, no?
I quan tenim tota la marxa de pregrins a l'escenari,
llavors és quan comencem a fer un ritornelo,
que és el que es fa amb els sacs de jamecs,
que això és el que enllaça cada figura,
i llavors comencem una marxa cap al quadre
i llavors muntem el quadre.
Primer, abans de muntar el quadre, hi ha la veu dels cors grecs.
En aquest quadre, el que significa el quadre és la muntanya,
que quan Sant Magí arriba amb els tres germans,
hi ha amb els dos germans seus,
i ell decideix quedar-se aquí, no?
I els germans marxen.
Llavors, aquest és el primer quadre,
que per nosaltres és el moment en què ell decideix fer...
O sigui, decideix quedar-se i els altres marxen.
Qui és la dona antimodiada?
Una d'enseire de l'Esbar.
Que apareix al segon quadre.
Que apareix al segon quadre, sí.
En el segon quadre hi ha la filla de Maximià,
l'emperador,
que està malalta, està vendimoniada,
i llavors li demana a Magí que faci un miracle,
que si és un mag i tota aquesta història que li deien,
que faci el miracle i que curi la seva filla.
La cura, òbviament.
Però no se salva de la cremar, tampoc.
M'imagino, Rosa Jaume,
que aquesta música a l'amfiteatre,
amb aquell entorn,
amb aquella ressonància,
amb aquella majestuositat que hi ha a l'amfiteatre,
deu posar la pilla gallina, no?
Sí, sí, no, el Marc és impressionant,
el Marc de l'amfiteatre,
per fer un espectacle com és aquest.
Deixa'm...
Jo només he vist el vídeo,
però si fer-ho allia,
sí, posar la pilla gallina i...
Realment val la pena.
Quan se vam plantejar de buscar l'espai,
no ho teníem molt clar,
perquè és un espai molt dur de muntatge,
més que res,
perquè costa molt d'accedir i hi ha molts problemes.
No és un escenari convencional on pots penjar,
per exemple,
allò un sol.
Sí, allí ho has de posar tot, no?
No tens ni gallum,
els accessos són dolents,
també pel públic no és còmoda,
però té la mida justa de mitja horeta
que es pot aguantar perfectament
i realment,
quan ho vam veure allí,
creiem que vam encertar el lloc
i a més que no li hem de buscar un altre espai,
perquè això sí que ho tenim clar.
Abans ens han quedat el quadre 2,
quan Sant Magí la dona endemoniada
es troben,
després del tercer quadre
Sant Magí impersonat,
alliberat el portal del carro.
Què passa aquí?
Poca cosa.
Escolta'm, escolta'm.
Posar-lo en presó per a castigar-lo.
A mitja nit.
A mitja nit.
A mitja nit la presó es feu clara,
d'un resplendor que del cell baixava.
Guiat per un àngel,
obri la presó,
sorti lo sant pel portal del carro.
Que obert.
Miraculosament estava,
marcant el camí del profegany.
Ja no cal que t'ho expliqui.
Això és el que passava, no?
El que passarà?
Això és el tercer quadre, sí.
Anem al quart, doncs.
El tercer ja no m'ha explicat amb veu.
Al quart, Sant Magí,
orant a la cova del Miracle de l'Aigua.
Sí, aquí és quan realment
Sant Magí i la profeganya
està orant a la cova,
van els soldats
i l'agafen,
però abans d'agafar-lo
és quan ell fa el Miracle de l'Aigua
perquè els soldats
li demanen que tenen set.
i és el moment del Miracle de l'Aigua
que tant relaciona Sant Magí.
Sense l'aigua seria...
No podríem viure, no?
No podríem entendre Sant Magí, l'aigua.
Una aigua que és miraculosa.
Per si ens escolta algú
que no sigui tarragoní o tarragonina
que ho ha de saber,
que l'aigua de Sant Magí és miraculosa.
I tant.
Sí, i tant.
Per això es va buscar
i es baixa i es reparteix
i és l'element principal
de la festa de Sant Magí, l'aigua.
A la cinqueta quadra
arriba el martiri i la mort de Sant Magí.
Sí.
Bé, poca cosa més
pots ampliar, no?
Perquè vull dir,
el que és plàsticament
ensenyar el que és
el martiri
i el moment
que li fan les tortures.
Però bé,
el moment que martiritzen
hi ha el moment que mora.
Sant Magí va morir
d'agullat
però òbviament
el que escenifica
és la mort, no?
A l'hora.
A l'hora.
A l'hora.
A l'hora.
A l'hora.
A l'hora.
A l'hora.
El pretor veient
que l'osana a la presó
no estava.
Manar que a Magí
la mort li fos d'ara.
I diu la sacra contalla
que a la cova
els soldats
assadenats
arribaren
i aigua li demanaren.
Magí
sense tenir en compte
que eren traïdors
i gent tirana
en som bastó
picant terra
i n'esqué
una font d'aigua clara.
De molta virtut
potser
és aigua santa
que ha curat malalts
fins avui encara.
Ja ho sé aquí el miracle.
Sí.
I llavors és el moment del miracle
aquest era el quart cadre.
De totes maneres
esteu sentint
la veu
del Joan Pasqual.
Això de quan és?
De quan és?
L'any passat?
Això és de l'any passat
però no del dia de l'actuació
sinó és la veu
que fèiem servir
per assajar.
O sigui
la que teníem
a registrar
per assajar.
Per això veieu
que només hi ha una veu
de curifeu
i ell mateix
fa la veu
dels homes
perquè
el que necessitàvem
era
pel timing
dels assajos
per saber
quant durava
i poder-hi situar.
Però
la veu
de la dona
i part
del que ell feia
es fa
amb cor d'homes.
Hi ha més gent
i hi ha
5 i 5
5 nois
i 5 noies
que fan els cors.
I en total
quanta gent
intervé
en aquestes contalles
de Sant Magí?
Aquest matí ho estava comptant
perquè realment
tampoc ho tenia.
Perquè seria que t'ho preguntaria.
Sí, sí.
Segur que si vaig a la ràdio
em pregunten
quanta gent surt
a l'escenari
a l'auditori?
Surt en, mira
25 d'ençaires
de l'amfiteatre
a dalt
a l'escenari
25 d'ençaires
llavors hi ha
10 o 11
que estan al cor
més la cobla
que són 13
més 3 sacs de jamec
total
52-53
quan hi he estudiat.
Ho portaves
la xuleta aquesta
que portes aquí.
No hi és, no hi és.
No explicarem ara
com acaba
o no acaba
que ho expliquem,
o què?
O sigui,
ja se sap
com acabarà.
No, a veure,
no té
no té
factor sorpresa
perquè
al final
és una devoció a Sant Magí
que nosaltres
ho hem volgut
és fer com una mena
de contrapàs d'ençai
que significa
la devoció a Sant Magí
però no només a Tarragona
sinó
per tot arreu
allà on estaven, no?
I llavors
és tipus processó
però ja és
com diríem
la glorificació
però
la devoció
que els pobles
tenen a Sant Magí
i això és el final.
Que no són ni un ni dos
aquests pobles,
són uns quants.
Són uns quants.
uns quants.
Tot plegat a més a més
gratuït.
És a dir que
no hi ha excusa
per donar-hi, no?
Aquesta nit
a les 11
a l'amfiteatre
a Tarragona.
Jaume?
No, no.
Jo penso que és un
és un espectacle
que pots anar
tranquil·lament
a les 11 de la nit
a l'amfiteatre
a Tarragona
gratuït
amb un mar
que
a Tarragona
deu al passat.
No sé,
penso que és una cosa
que s'ha de veure
que s'ha de veure.
I escolta,
escolta.
I en la terra
astre,
en la bullada.
Doncs, escolta, home,
recomanat queda
aquesta nit
a l'amfiteatre
a Tarragona.
Hem parlat poc
del vestuari,
de tot això
que també porta
molta feina,
no?
la creació del vestuari,
vull dir,
va ser una etapa
de l'any passat
perquè no s'ha modificat res
i era sobre un disseny
d'en Pau Fernández
i però és,
tot és alegòric
però és innovador,
o sigui,
és actual,
vull dir,
tot té
alegòria a l'època
i al sant
però és algun vestuari actual.
jo que sí que volia dir
si no et sap greu,
és dir que és entrada lliure
però sense invitació,
vull dir que tothom pot venir,
que no es fa falta
recollir invitació enlloc,
és amb aforament limitat
però bueno,
i acabem tots els que,
jo penso que tothom
que vulgui vindre
i realment les bars
necessita
el suport
de tots els tarragonins
per poder
consolidar
actes com aquest,
no?
Pensem que
realment el que ens fa falta
sí que és suport institucional
moltes vegades
però
més que institucional
el que ens fa falta
és el suport dels tarragonins
tarragonins i tarragonines
que sempre han estat
al costat de les bars
per poder fer coses
d'aquestes
grans muntatges.
Queda dit,
Contanya de Sant Magí,
ball representació
en forma d'entremés
aquesta nit
a les 11
a l'amfiteatre de Tarragona
Jaume,
Rosa,
gràcies per venir
als estudis de Tarragona
Ràdio
explicant-ho
i que provi,
que vagi bé.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.