convocatòries de premis, sinó amb la lectura de les seves obres,
que continua constant.
Nosaltres volem saber, aviam, quina és la demanda
que hi ha dels llibres de Vázquez Montalbán aquí a la ciutat de Tarragona,
un any després de la seva mort,
i per això el Josep s'ha anat fins a la llibreria La Capona.
Josep, bon dia.
Bon dia, Jolanda.
Oi, que bé que et sentim, escolta.
Sí, sí, sí, estem la mar de bé.
S'alegro, per cert, que hagi posat aquesta cançó del llac.
Té una certa relació amb el tema, sí.
A mi és que m'agrada molt, i amb el Pito Salvaga també.
Pito Rubira, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Fixa't parlant del Vázquez Montalbán, aquestes cançons que us agrada esteu millor que amb braços, eh?
Molt bé, molt bé.
Què tal?
Molt bé.
Què dius?
Què comença el Josep? Jo aviam distribuïm una mica dels papers.
És que és que passa, Jolanda, que estàvem disfrutant d'aquest moment previ de la cançó,
escoltant-la atentament, i hem transportat...
Hem quedat allò ben posats, no?
Trobo que sí, que s'ha creat una atmosfera especial.
Per no trencar aquest moment de placidesa, eh?
Molt bé. El Vázquez Montalbán es continua venent, no, Pitu?
Sí, es continua venent. És un degoteig, però, eh?
Saps què passa? Que hi ha els tops d'aquells, ara fa un any,
quan, malauradament, el Vázquez Montalbán va morir,
és allò que al cap de dos dies tothom venia a comprar llibres del Vázquez Montalbán,
i quan es va anunciar, doncs que sortia l'últim llibre, els llibres pòstums,
i que algun d'ells el anava a preparar amb aquell viatge que va fer.
I Maria també encara no estava en el mercat, i el públic ja demanava l'últim llibre, no?
Això és una cosa que realment em passa, malauradament, quan hi ha aquests casos, no?
Però és, doncs, és i era un dels autors que més fidelitat de lectors té.
Continua tenint, eh?
El mil·lènium del Carballo va ser dels que van tenir, doncs, un cop va sortir,
tu ho deus considerant que es va vindre moltíssim.
Sí, exacte, va tindre una arrencada important, aquest llibre,
i després, com hi ha una segona part, a les antípodes,
no és que estigui a les antípodes al llibre, sinó que al llibre es diu a les antípodes,
doncs, evidentment, té aquesta continuació en la lectura i en els lectors fidels,
i això és interessant que amb un autor li passis,
el millor que li pot passar amb un autor, no?,
que tingui uns lectors fidels, a part d'obrir mercat, no?,
i Bàzquet Montalbán era dels pocs autors que tenen aquesta fidelitat en els seus lectors.
Ara, clar, també a tot això s'han d'afegir tots els llibres,
i que se'n faran al llarg del temps,
homenatge a Bàzquet Montalbán, estudis sobre l'obra de Bàzquet Montalbán, no?
Sí, però això, evidentment, això dels estudis és una cosa que queda fora, diguem-ne,
del circuit del mercat, no?
I això penso que són els instituts i fins i tot les universitats
les que han de treballar sobre aquesta qüestió, sobre aquest autor i d'altres, no?
Abans, previ en aquesta entrevista, estàvem comentant amb el Josep, no?,
que hi ha autors d'aquests que podríem dir clàssics,
i no cal que anem als clàssics grecs, evidentment,
sinó aquells clàssics d'autors de la primera meitat del segle XX
o finals del segle XIX, que d'alguna vegada, però no ha dit moltes vegades,
queden en un oblit, no?
I això em sembla que és una qüestió que les àrees de literatura dels instituts
i de les universitats s'haurien de fer mirar una miqueta, eh?
Clar, amb el Pitu ho hem comentat moltes vegades,
i ells ho saben millor, els llibreters,
que el llibre no deixa de ser, doncs, un objecte de venda,
a banda del seu contingut, és un article de consum,
i clar, ha mort l'autor, i aleshores, doncs, es dispara
i després la cosa es tranquil·litza.
Sí, però hem de tenir en compte, i aquí entraríem en una altra qüestió,
en una altra filosofada, que, mentre no es demostri el contrari,
és el millor objecte transmissor de cultura que hi ha avui en dia,
i d'emiginació, i del que...
Perquè és una qüestió aparente, no queda allà.
Quan tu adquireixes un llibre, difícilment te'n desfàs d'ell,
sinó que et queda a casa, i sempre hi ha la possibilitat
de tornar-lo a obrir i a rellegir,
que no l'hem de carregar, ni es penja, ni li passen aquestes coses.
També és veritat.
Que li passen amb altres objectes de la vida quotidiana.
Jo t'ho deia en el sentit que Bàzquet Montalban
no necessitava morir-se per ser conegut, per tenir uns lectors,
però tan bon punt ens va deixar el que tu dius.
durant uns dies es va una mica disparar l'interès
per actors d'adquirir l'obra.
De la mateixa manera que quan...
Quan va morir Miquel Martí Pol va passar el mateix?
Va passar exactament el mateix,
i també quan a un autor li donen el premio Nobel,
per exemple, de seguida correm-hi tots.
Sí, però els nobles, no ens enganyem,
la majoria dels nobles dels últims anys no els coneixem.
No els coneixem perquè, doncs,
el món equip de la literatura ha agafat una volada tal
que el mercat l'estem farcint tant de novetats i de llibres
que ens perdem.
És a dir, el bosc s'està fent tan gran que perdem el sender, no?
El sender per caminar-hi, per transitar-hi.
Però això és un problema i greu
que s'està trobant en aquest món del llibre actualment.
Ara també fa que es reediti, no?,
l'obra d'algunes obres de Bàquet Montalbán,
que es recuperin, que es revisi.
Sí, i l'editorial, l'editora de l'obra de Bàquet Montalbán,
que és Planeta,
doncs des de fa qüestió de sis mesos
porta a la tasca de reeditar
i fins i tot amb una col·lecció iguala,
iguala a tots els llibres.
Això és una estratègia també comercial,
vull dir, no ens enganyem, eh?
però porta...
Perquè molts llibres també estaven exaurits
i fora de catàleg alguns,
doncs reedita tota l'obra completa,
està reeditant tota l'obra completa
de Bàquet Montalbán
i penso que això és bo, eh?
Perquè d'alguna manera torna a transitar
per les llibreries,
molts llibres que estaven esgotats,
sobretot els de la primera època,
i tornen a trobar-se
i es tornen a trobar a les llibreries.
És a dir, novetat editorial,
la gastronomia de no sé què,
un llibre potser que va escriure
la década dels setanta
i es mostra com a...
Sí, exacte, i petita obra,
que en el seu moment
era una cosa molt d'actualitat
i que havia quedat, doncs això,
exaurida i no es trobava,
doncs ara es podrà trobar
i això és bo,
sempre hem de saludar aquestes iniciatives.
Perquè així, a tall d'exemple,
teniu en estocatge,
si em permets l'expressió,
obres de Bàquet Montalbán
en aquests moments?
Sí, evidentment, clar,
a part de les últimes novetats,
doncs tenim tot aquest degoteig de llibres
que venen a fer
l'obra completa de Bàquet Montalbán.
Això ho anem periòdicament
a mesura que va sortint.
Hi ha un calendari establert
per la pròpia editorial
i això, doncs,
sempre acostumes tenir,
doncs,
d'aquests autors,
tenir almenys,
en el temps,
doncs,
un o dos exemplars
d'aquestes obres,
millor allò,
com a fons de llibreria,
com a fons editorial.
Josep,
jo no sé si tu vols preguntar-li
o comentar-li alguna cosa al Pitu.
O està aquí...
On tenim el Josep Pitu?
Tu que l'observes,
està aquí o no hi és?
Sí, sí,
el tinc al meu costat,
aguantant el micròfon,
fent de suport de micròfon.
I estava observant,
mentre vosaltres parlàveu,
estava observant els prestatges.
Estaves mirant els títols, eh?
No, no,
estava mirant els prestatges
i vaig dir l'atenció que hi ha,
per exemple,
també hi ha l'apartat dels ports,
que està darrere el nostre,
on hi ha l'apartat de clàssics,
on potser en trobaríem
algun que és el que fèiem referència abans,
com ara Verdaguer,
o Pla,
poesia castellà
i teatre castellà,
que això també està bé,
i al costat religions.
Per citar alguns dels exemples
dels llibres que et trobes aquí.
És a dir,
és el que comentàvem abans,
que en literatura,
en llibres,
et trobes de tot,
o sigui,
absolutament de tot,
i cada cop més, no?
Sí,
és un suport que cada vegada més, no?
Evidentment,
a veure,
això ara que ho deies
és una divisió
de les seccions de la llibreria,
però el que,
jo no sé si ho deies,
per la quantitat de llibres
que pots veure
en una llibreria,
en aquest cas com la nostra, no?
Però que la diversitat
de matèries,
no que de títols,
però que de matèries hi ha,
a vegades et fa una miqueta...
Saturació?
Podríem parlar de saturació?
En certs moments de l'any,
sí,
hi ha una certa saturació,
i no,
a veure,
això es pot fer
palès a totes les llibreries
d'un cert amant
que hi ha en el nostre país,
que són prou importants,
que hi ha una saturació
de producte
en un mercat
que no pot absorbir
tota aquesta producció,
no sé si m'hi ha explicat,
però posats a fer
un exemple molt d'allò,
és com,
molt fàcil,
és com aquell que fa,
doncs,
una sopa,
ara que es diu
que comença a fer
una mica de frescor,
i posa el caldo
i afegeix tanta sopa
que li vés el plat,
no?
Avui en dia
el gran problema
que ens trobem
a les llibreries
és aquest,
no?,
de la superproducció
i llavors arriba
a la saturació
i que el mercat
és el que és
i no pot consumir tant,
no?
Però això sempre
que nosaltres
recomanem
als nostres clients
que entriuen
en una llibreria
i es dediquin
a triar i remenar
i fins i tot
a demanar,
evidentment,
a demanar consell
als llibreters
que els poden orientar
per no perdre's
en aquest bosc
tan immens
de llibres
que tenim actualment.
La qualitat
del caldo
també és important,
la qualitat
del que hi poses
dins del caldo
també és important
perquè a vegades
també amb tanta
diversitat
i tanta publicació
hi ha de tot,
vull dir que a vegades
hi ha també
molta cosa
que es cola per allà,
eh?
Evidentment,
aquesta és una segona
queixa que fem,
no?,
que allò
s'obliga pràcticament
de tot
i arriba cosa
que amb tot el respecte
es cap a la persona
que ha escrit
o que ha editat
aquell llibre,
doncs, home,
desespenja bastant
la qualitat
d'aquell producte.
El cas és que
ja ho veix
estratègies comercials
o el que sigui,
l'obra de Manuel
Vázquez Montalbán
no corre a perill
de perdre,
sinó tot al contrari,
com que us ha agradat
tant la cançó
i no l'hem deixat
d'acabar,
us la tornem a posar
i pels col·leccionistes
d'anècdotes
dèiem,
per alguna cosa
hem posat aquesta cançó,
està inspirada
en un poema
de cabafis,
i Vázquez Montalbán
també va fer poesia
i va fer un recull
de poesia
realment esplèndid
que es titulava
com un vers de cabafis
a la sombra
de les motxatxes en flor.
Per tant,
no era casualitat
que s'uneix
aquest aire grec
amb el Lluís Llach.
I us el regalem
al Josep i al Pitu,
que el disfruteu.
Gràcies.
Moltes gràcies a tu.
Adeu-siau.
Adeu-siau.