Molt bon dia, efectivament ens trobem aquí al Fòrum de la Colònia de la Ciutat de Tarragona
i ens trobem ben acompanyats, en concret acompanyats del David Vibó.
David, molt bon dia.
Molt bon dia.
El David és professor de la Universitat de Girona i és un dels codirectors,
conjuntament amb el Joaquim Ruiz d'Arboló, de les excavacions.
David, primera qüestió, què esteu fent aquí en aquests moments?
Des de ho vau començar, si no tinc mal entès, el passat cap de setmana, fins al 24 de setembre,
esteu en la segona fase de les excavacions que ja vau iniciar l'any passat.
Sí, efectivament. Tot just aquesta setmana hem començat a fer, a reprendre la segona fase d'aquest projecte d'excavacions
que originàriament tenia la idea d'estudiar amb profunditat i reinterpretar les antigues excavacions.
Aquesta zona del Fòrum de la Ciutat, del Fòrum Baix, com es diu, és una zona que tothom coneixerà,
que tothom ja ha passejat algun més que una vegada, però que es havia donat per interpretat
des que es va excavar als anys 20 i més o menys així es havia quedat.
Feia temps ja que, passejant-hi, mirant-nos-ho, vam veure que hi havia alguns elements
que podien donar altres interpretacions o, senzillament, confirmar les que ja hi havia.
Però que encara era una zona que es havia excavat, però es havia excavat amb mètodes antics,
que avui dia poden millorar i que algunes coses encara estaven inacabades.
Això ja va començar el 1880, quan es va obrir el carrer Cervantes, que va sortir un gran conjunt
d'escultures i de bases que avui dia es poden veure al museu.
I després, als anys 20, Serra i Vilaró va, en el mig del procés d'urbanització de tot aquest sector,
va descobrir aquestes restes, va poder frenar les obres de constructores i obrir tot aquest espai.
I en els anys 60, dintre d'un procés que es va donar en general a tot Catalunya,
es va fer una reconstrucció una mica interpretativa, però que tenia la idea,
el doble concepte que la gent, quan ho veiés, entengués alguna cosa,
és a dir, no només unes ruïnes que un arqueo pot veure, però no la gent normal,
però al mateix temps preservar.
Que és ara, perdona David, és ara, les excavacions de l'any 60 van deixar el fòrum,
si no tinc mal entès, tal com ho veiem ara, amb aquestes columnes,
que són reconstruccions.
Són reconstruccions, algunes són elements autèntics,
i altres són molt lluny de les antigues columnes que han reconstruït.
És sorprenent veure fotos antigues, com des dels anys 20 fins als anys 60,
això va acabar tot mig de ruïd, tal com ho van deixar-ho les excavacions dels 20.
Es van emportar les escultures, les peces maques, però l'altre ho van deixar-ho així.
I doncs es va reconstruir per preservar i perquè la gent ho entengués.
El problema és que va ser un tipus de reconstrucció que canviava coses,
és a dir, qui ho va reconstruir, ho va interpretar d'una manera
i ho va consolidar, ho va fixar fixament d'aquesta manera.
Tampoc es coneixia molt bé quina era la cronologia d'aquesta zona.
Més o menys, coneixem històricament les èpoques d'expansió de Tarragona,
sabem que aquesta zona va ser destruïda dos vegades, dos ràzies,
ja amb èpoques molt més tardanes de finals de l'època romana,
però la coneixíem més o menys en general, però no la coneixíem bé,
no la coneixíem del tot. La nostra idea l'any passat va ser primer
fer una planta general nova, s'ha de dir que fins ara encara avui dia,
perquè la nostra no ha estat publicada, es fan servir les plantes de Serra Vilaró.
Una qüestió tècnica, què és exactament?
Quan ens referim a planta general nova, què és exactament?
Una planta vol dir tornar-ho a dibuixar tot,
és a dir, com quan es fa la planta d'un edifici...
Un planell nou, vaja.
Un planell que es feien servir les de Serra Vilaró,
que són uns dibuixos molt bons, la prova que s'hagi fet servir tant de temps
són molt bons. Però clar, fa 80 anys.
Però fa de 80 anys i que ara ens interessa més remarcar
segons quins elements que a ell poder no li va donar tanta importància.
Doncs una primera idea va ser tornar-ho a dibuixar nou,
es va començar l'any passat, es va fer molta feina,
ara falta part de l'altre sector, l'altre cantó del carrer Cervantes,
i ja només dibuixant vam veure que, per exemple,
la basílica tenia tres fases constructives.
És a dir, que la basílica té tres ampliacions,
es millora en tres fases diferents.
Això és una cosa que es veu dibuixant, fixant-te'n'hi,
es veu visualment.
El que no saps és en quina època s'ha fet cada element,
per això s'ha d'escavar.
Però vam veure que no és un únic edifici d'un únic moment,
sinó que, com moltes cases, tenen una vida molt llarga
i s'han d'anar canviant, s'han d'anar millorant,
adaptant a les noves necessitats.
I, per tant, aquesta va ser un primer element.
I l'altre, en el cantó del carrer Cervantes,
doncs, reescavar una mena d'estructura,
que després veurem, si volen, us ho expliquem quan estiguem allà,
que no s'entenia molt bé,
i que, bueno, amb el reescavament i amb el dibuix
hem anat poguent interpretar.
Ara passarem cap a la segona part,
estem encara a l'entrada del fòrum de la colònia.
Primer de tot, per situar els oients,
hem de recordar exactament què era el fòrum.
El fòrum, possiblement, era el lloc de vida ciutadana, no?
El lloc on hi havia el mercat, entre cometes,
i no anem a rats, i també llocs de culte.
El fòrum és el centre de qualsevol ciutat romana.
És l'element imprescindible en una ciutat romana.
S'ha de tenir en compte, també,
que quan nosaltres diguem ciutat,
entenem,
podríem dir, com un poble molt gros.
En època romana, ciutats només eren algunes ciutats.
Per exemple, jo soc de Girona,
i no vas a una construcció una miqueta més tardana d'Empúries,
perdó, d'Empúries de Tarragona,
però no era ciutat,
va tardar uns quants segles en ser ciutat romana.
Mentre que Tarragona ho és molt més abans.
És a dir, que ciutat és un element de qualitat que té,
que no vol dir qualsevol grup de cases romans,
sinó és un estat superior,
en aquest cas una colònia.
Tarragona formava part de Roma.
Podríem dir que era un barri de Roma
a 3.000 quilòmetres lluny de Roma.
I com Tarragona, doncs, Còrdoba, Mèrida i altres ciutats.
I com que té aquest element espiritual,
aquest element que és molt més que no pas un grup de cases,
necessita uns elements concrets perquè et sigui.
És a dir, unes bases imprescindibles
perquè pugui tenir aquesta característica.
I una d'elles és el fòrum.
El fòrum és el centre neuràlgic de qualsevol ciutat romana.
En les ciutats romanes que es fan de cop,
normalment el fòrum està més o menys en el centre
de la planificació urbana.
En el cas de Tarragona, com que té una història més llarga,
doncs no està en el centre,
i a més ser capital provincial, té dos fòrums, etcètera.
Però si no ho està físicament,
ho està mentalment en el centre de la ciutat.
És normalment una gran plaça,
normalment porticada,
poden haver-hi diverses variacions,
on inicialment s'hi fa el mercat,
després ja no, es deixa de fer més o menys cap al Can Videra,
perquè per donar-li més prestigi,
doncs treure-li les qüestions comercials,
i és el lloc on s'hi fan els dos actes imprescindibles
del ciutat romà.
Que són?
resar, és a dir, el temple principal de la ciutat,
no vol dir que hi puguin haver-hi molts altres temples,
però el principal, el del Déu que protegeix directament aquella ciutat,
i tot l'aspecte civil,
que nosaltres en diem civil,
però que ho hem d'entendre com a judicial.
El judici és una característica quotidiana
de la ciutadania romana,
quasi com la nostra,
vull dir, sembla que tothom ha d'anar a judici,
i tothom ha d'anar a fer d'allòs.
Eren molt més senzills,
no eren tan llargs ni tan atabalants com ara,
ni hi havia tanta premsa,
però aquí és on se celebraven els negocis,
o es resolien molts negocis,
hem d'aprendre-se en una època que dius,
avui dia quan compres un quilo saps que és un quilo,
però a l'antiguitat quan compres un quilo
les balances tampoc eren tan precises.
S'havia de veure, s'havia de comprovar.
Hi havia trampes,
hi havia...
la vida té molts de canvis.
La picanesca devia jugar un poc més important.
Exacte, sabem que molts dels judicis
eren d'aquesta qüestió,
després també hi podien haver-hi grans judicis,
però en qualsevol moment són els dos elements
que distingueixen els romans,
de tota la resta de la gent que viu en el món mundial
que no són romans.
El fet de resar a la seva manera
i els judicis
i tot el que l'envolta
que seria l'altre.
I per això es necessiten dos edificis concrets,
els temples per resar
o per adonar els déus
i la basílica,
que és l'edifici on ens trobem ara,
que és aquell lloc on es fan els judicis.
Això no vol dir
que només hi facin judicis.
La basílica és un espai polivalent,
és un espai on tu pots anar a passejar,
on pots anar a fer negocis.
Per exemple,
ahir ens va estar ploguent.
Abans els negocis es poden fer manualment en el carrer,
doncs podies venir aquí a la basílica
i fer els negocis, discutir de política.
qualsevol cosa a part de la judicial
es pot fer en aquest espai,
que normalment és l'espai cobert més gros que hi ha en una ciutat.
D'aquí que,
molts anys més tard,
quan els cristians fan el tipus de culte nou,
que és el cristià,
que es diferencia del romà,
en què la gent va resar tota junta
en l'interior de l'edifici,
com que necessita un espai molt gros per acollir molta gent,
fan servir la basílica romana.
I d'aquí que els temples cristians
se li indiu una basílica,
la basílica de Sant Pere, per exemple.
Perquè els romans sempre,
quan resaven,
resar no seria una paraula correcta,
però perquè la gent ens entengui,
ho feien en l'exterior,
sempre fora,
en el temple no s'hi entrava.
En canvi,
en aquest cas,
és un edifici que és molt gros,
molt cobert,
polivalent,
i que té una funció judicial,
ara ens veiem davant del tribunal,
és a dir,
el lloc on s'hi posava el pretó,
que podríem dir que és el jutge,
que és un lloc,
és l'habitació més grossa
que es pot veure en tot el conjunt,
un lloc de prestigi,
estava elevat per sobre dels altres,
tenia autoritat
i es veia perquè ell et mirava des de dalt cap a baix,
i a part d'això,
doncs,
aquestes grans zones porticades
on la gent hi podia passejar,
podien discutir,
podien fer negocis, etcètera.
I, òbviament,
votaven.
La Roma no és una democràcia
ni de bon tros,
però sí que els càrrecs municipals
s'han de votar,
sí que determinats sacerdots
s'han de votar,
i es necessita un lloc
perquè la gent pugui anar a votar, també.
És a dir,
que és un edifici molt complex,
però que és inherent
a la mentalitat romana.
Ara estem, David,
davant del que comentaves,
segons diu una placa d'aquestes antiques,
una possible curia tribuna
i control del mercat,
en aquest moment veiem
el Joaquín Ruiz d'Arboló
i un altre arqueòleg
que se van,
què és el que seu fent en aquest moment?
Aquí, com he dit l'any passat,
vam veure,
i és el lloc on es veu més bé,
que hi ha tres fases constructives.
Ara el que intentem és
detalza.
I l'única manera de detalza
és excavant
i trobant,
si hi ha sort,
hi ha vegades que surt a pilons,
hi ha vegades que surt
d'una manera molt gasiva,
fragments de ceràmica,
inscripcions,
escultures,
sempre partim a buscar
elements de ceràmica,
les inscripcions de les escultures
són un regal molt benvingut,
però que no surt normalment,
que ens ajuden a dir,
doncs mira,
una cosa que també pot sorprendre la gent
és que els romans
anaven per modes
igual que nosaltres.
Quan trobes un cap d'una escultura,
saps de quina època
és pel pentinat que porta.
doncs les ceràmiques,
els plats que feien servir
per menjar,
les llarres que feien servir
per beure,
seguien unes modes
i durant una època
es feia servir
un tipus de ceràmica
i en una altra època
es feia servir
un altre tipus de ceràmica
i per tant,
quan trobes una ceràmica
encara que estigui trencada,
si saps reconèixer
de quin tipus és,
pots saber de quina època és,
perquè cada època
tenia la seva moda
i per tant,
doncs,
per ells era moda
però nosaltres
es converteix
en el que diguem
el fòssil director,
el que ens dona
els elements
per posar-ho cronològicament.
Si et sembla, David,
anem avançant
cap a l'altra part
del fòrum
mentre anem conversant,
recordem,
aquí en el fòrum de la colònia,
parlant d'aquesta segona fase
de les excavacions,
una segona fase
que és força important
i també s'emmarca, David,
dins d'aquest projecte
de l'Ajuntament de Tarragona
de potenciar
la part baixa de la ciutat
i de fins i tot
més endavant
si les coses acaben d'anar bé
de crear com una mena
de segona ruta
amb els diferents elements
romans
aquí de la part baixa.
Sí, a veure,
és evident que,
com hem dit abans,
això es va restaurar
als anys 60
i s'ha quedat
tal com es va restaurar
als anys 60.
La part romana
de Tarragona
és patrimoni
de la humanitat
i l'Ajuntament de Tarragona
té molt d'interès
en regularitzar-ho.
Ara avui dia
hi ha un circuit
turístic, cultural,
molt ben definit
que seria
la part alta,
que és la part
més ben coneguda
ara per ara
i la part més espectacular.
I a la part baixa
hi ha aquest element
que hi ha de tota la vida,
una mica desengelat,
el circ,
que és un element
importantíssim
que està en processos judicials,
que en època romana
s'haurien d'haver vingut
a solucionar aquí,
i estan sortint
a la part baixa
tot de noves excavacions
cada any
hi ha notícies
de noves troballes,
etc.
La idea de l'Ajuntament
és
recondicionar
tota aquesta zona,
que sigui el nucli
d'aquest nou circuit,
diguem,
de la part baixa
entorn del qual
s'aglutinaria el teatre
i tots els altres elements
nous que s'han trobat,
però
s'ha de recondicionar
encara l'espai.
Òbviament
és un espai
que ha quedat
una mica
des d'un punt de vista
museogràfic
que ha quedat
una mica
antiquat
i costa una mica
d'entendre.
Amb molta intel·ligència
l'Ajuntament
va dir
adéu-ho,
home,
ens interessa
arreglar-ho,
però el que és absurd
és que nosaltres
pel nostre cantó
fem un projecte
i els arqueòlegs
per un altre cantó
facin un altre.
No,
no facin un altre,
excavin i trobin
coses noves
o noves interpretacions.
Per tant,
la idea que es van fer
que ens van proposar
és
vosaltres excaveu
i un cop
científicament
ho definiu
es farà un projecte
d'educació.
A partir de les dades
que heu daltat.
A partir de les dades
i de les noves interpretacions
que hi puguin haver-hi
o no.
David,
si et sembla,
hem creuat ja la passarela
per damunt del carrer Soler,
som en aquesta segona part.
La primera teníem la basílica,
recordem
que hem de relacionar
amb epigúcies
i en aquesta
som en la part de culta.
Estem en una part
que segurament
és la de culta.
Expliquem-ho.
A diferència
de la basílica,
la basílica,
tothom que hi pot veure
pot veure que està sencera,
pràcticament sencera,
només faltaria
la paret del fons
derruïda,
no derruïda,
a sota de les cases.
La part que estem aquí
agafem només
edificis
però els agafem
no sencers.
Per tant,
trossos d'edificis
que són
més difícils
d'interpretar.
Tenim un sector
de cases
que seria
tot el que queda
a mà esquerra
quan la gent
atreveça el pont.
Cases
més o menys
ben estudiades
poden donar
arqueològicament
molt interès,
no és la nostra prioritat
ara per ara.
I després
hi ha
una gran estructura
que es coneixia
de les antigues
excavacions,
una estructura
difícil
perquè
l'únic que es veu
és
grans masses
de ciment
que no s'havia
interpretat.
La idea
quan la vam
redibuixar
i la vam
reexcavar
en realitat
aquí encara
no hi hem fet
una excavació
científica,
ens hem
limitat,
hem començat
aquesta setmana,
l'any passat
ens vam limitar
a foradar
els antics forats
de
Serra i Vilaró
per exemple
al fons de tot
el que vam trobar
va ser
un estrat
un estrat
és com anomenem
nosaltres
els canvis
de terra
de sabates
en algun moment
entre els anys 20
i els anys 60
algun sabater
que devia tancar
el negoci
va trobar
aquí un forat
va llençar
totes les seves sabates
i vam trobar
un metro d'alçada
per dos o tres
de longitud
de sabates
velles
podrides
amb polletes
qualsevol tipus
de porqueria
perquè com que
ja t'he dit abans
abans de la restauració
havia quedat abandonat
doncs
bueno
eren un forat
i la gent
anava llençant coses
i ho vam
rescabar
la sorpresa
per exemple
és que en la
rescabació
vam trobar
els paviments
uns paviments
que en diguem
de signínum
signínum és com
una mena de ciment
molt fi
i molt llist
decorats
amb teseles
això ja ho vam trobar
l'any passat
teseles són les parts
dels mosaics
exacte
però no és un mosaic
en el sentit
que la gent
es pot imaginar
aquells mosaics
de colors
que amb els quadradets
de pedres
fa un dibuix
sinó
és un mosaic
és un terra
com de ciment
que fan línies
només amb
aquests quadradets
blancs
amb aquestes teseles
això vol dir
que a sota
d'aquesta estructura
abans hi havia hagut
una casa
una casa que ha de ser
una casa romana
aquest tipus de terra
és només romà
en púries
en coneixem molt
d'aquest tipus
vol dir que és una casa
republicana
una de les primeres
cases dels romans
dels primers romans
que van venir a viure
aquí a Tarragona
i a sobre
s'hi va construir
aquest gran edifici
que interpretem
com un temple
però que encara
s'ha d'acabar
de definir
ja per acabar
David
durant l'any passat
amb la primera fase
de les excavacions
es va disparar
la rumorologia
sobre a qui estava
dedicat aquest temple
si era per exemple
un temple
dedicat a gust
la qual cosa
la troballa
adquiriria
moltíssima més importància
a hores d'ara
què hi ha segur
sobre aquest temple
segur res
aviam
hi ha dos grans temples
que sabem segur
que hi hagués
a Tarragona
el temple d'Algust
ens en parlen als fons
hi ha aquella moneda tan maca
on es veu representat
i per força
el temple de Júpiter
o el temple de Júpiter capitulí
que és el que tenien
totes les colònies romanes
és el temple de Roma
que com t'he dit
quan fan
una extensió de Roma
fan aquest temple
aquests són els dos temples
més importants
que hi havia a Tarragona
hi havia
molts altres temples
segurament
hi havia molts altres temples
per saber
com és un temple
el millor
és trobar-te el sencer
i que a més a més
hagi caigut
la pedra de dalt
de sobre la porta
que normalment et diu
a quina divinitat
va dedicat el temple
cosa que no ha passat aquí
no és el cas
perquè normalment
aquests temples
són de pedra
o de marbre
i al llarg dels segles
s'han anat
emportant
totes les pedres
per tant
és difícil
estem a l'esola del fòrum
ha de ser un temple important
és un edifici gros
podria ser el temple d'Algust
podria ser el temple
de Júpiter capitulí
podria ser un altre temple
el que hem de veure
és estudiar bé
l'arquitectura
o les restes que han donat
aviam si donen
alguna interpretació
hi ha temples
que són tots iguals
hi ha temples
que segons
l'arquitectura
que tenen
defineixen
un temple concret
per exemple
el de Júpiter capitulí
té un tipus d'arquitectura
que el fa diferent dels altres
dius
bueno
això podria ser un element
per identificar-lo
però ara per ara
deixem que encara
continuï la rumorologia
perquè
bueno
no és pas
que vull dir
que ens hi piquéssim els dits
però
un element fort
un element decisiu
per dir
aquest és el temple
tal
podem tenir sospites
podem tenir d'allòs
però ara per ara
encara
fins que no tinguem
un element
amb seguretat
és difícil
amb els tros que tenim
adivinar-ho
però
si tenim una prova
prou forta
de dir
podria ser aquest
ja ho direm
si no
senzillament direm
és un temple
el que sigui
i després la gent que triï
el que més li agradi
David
estarem expectants
per tant
moltíssimes gràcies
el David Vivo
reiterem
professor de la Universitat de Girona
un dels codirectors
d'aquesta segona fase
de les excavacions
del fòrum de la colònia
fins al 24 de setembre
si no sé carrat
fins al 17
17 de setembre
viureu les festes de Santa Tegla
per tant
i que hi hagi molta sort
moltes gràcies
i bon dia a tots