Temps al matí de Tarragona Ràdio per continuar parlant de qüestions relacionades
d'una manera o una altra amb el món de la política.
Ara fa pràcticament tres mesos que Ernest Benac el van elegir
com a president del Parlament de Catalunya.
El polític en Reusenc es devenia, d'aquesta manera,
el màxim responsable de la setena legislatura de la Cambra Catalana.
Han estat, doncs, tres mesos, francament, molt intensos,
amb un ritme, podríem dir que trepidant,
que ha impregnat els partits polítics i les institucions del país.
d'aquest període de qüestions polítiques, però també fins i tot de qüestions personals,
en volem parlar avui, aquest matí, a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb el propi president del Parlament, Ernest Benac.
Senyor Benac, bon dia.
Bon dia.
L'última vegada que va passar per aquests estudis
formava part de la comissió negociadora d'Esquerra Republicana
que buscava, justament en aquell moment, un acord de govern.
Havia estat el cap de llista per Tarragona d'Esquerra Republicana
en les eleccions al Parlament de Catalunya del 16 de novembre.
Ara, en canvi, tres mesos després,
torna aquests estudis de Tarragona Ràdio
sent el segon càrrec institucional del país.
Com ho porta?
Portem, ja.
Que ja és molt, no?
Realment és un canvi de vida bastant important,
tot i que, a dir, la feina tampoc és que en fos desconeguda, no?
Des del punt de vista que havia estat a la mesa
i que, per tant, també sabia més o menys què podia fer
o què havia de fer un president del Parlament.
També és cert que han estat tres mesos potser un pèl intensos, no?
I des d'aquest punt de vista,
suposo que no és el mateix ser president del Parlament
en una època plàcida i tranquil·la
que no en una època com aquesta,
que és una època, doncs, diem que ha estat complicada.
Però, bé, tot i amb això, ho portem bé.
I li ha costat canviar el xip?
De ser, doncs, això, un polític d'Esquerra Republicana
que negociava un acord de govern
a tenir aquest paper més institucional?
No, no m'ha costat especialment, sincerament,
perquè, d'alguna manera, a l'àmbit institucional ja m'hi trobava bé, no?
I, per tant, no m'ha costat especialment.
És cert que m'ha costat més des del punt de vista personal
en determinats moments
que no pas des del punt de vista polític de relació, no?
Llena va preguntar, justament, a nivell personal,
com ho portava, si havia significat molts canvis
en la seva vida quotidiana.
Significa canvis importants, sí,
i significa, sobretot,
no només en dedicació,
perquè, d'alguna manera, dic que temps ja d'acabar,
molt de temps, no?
I ara n'hi indiquem tant o més,
però, d'alguna manera, sí que des del punt de vista personal et canvia,
perquè, en fi, tens...
La gent et coneix molt més,
potser no tens tanta intimitat,
des del punt de vista personal familiar també es nota,
i, bueno, en fi,
tot això s'ha d'intentar aportar de la millor manera possible.
Després hi ha altres qüestions, no ho sé,
més del funcionament de tot plegat,
que, bueno, t'hi has d'anar adaptant, no?
Costa canviar el xip?
Des del punt de vista mental, no,
des del punt de vista dels costums i dels hàbits,
segurament una mica més.
Vostè, però, continua vivint a Reus?
Ja, continua vivint a Reus.
Va, hi torna cada dia?
I cada dia.
Llevat que algun dia caia molt tard a Barcelona,
anem a haver-hi alguna cosa al dematí,
doncs llavors em quedo a dormir a Barcelona,
però això és excepcional.
En qualsevol cas,
la seva vida quotidiana i l'entorn de Reus
continua portant més o menys com ho portava,
o és complicat?
Intento, intento que així sigui,
perquè, entre altres coses,
no crec que la família se n'hagi de ressentir d'això, no?
I, per tant, intentem, en aquest sentit,
la màxima normalitat.
Tot i que insisteixo, per qüestió de temps és difícil, no?
Però, d'altra banda, també és absolutament necessari,
penso jo, no?
Perquè no tens per què desarrolar-te del teu entorn,
ni de la teva vida sempre,
ni dels teus paisatges,
ni dels teus, d'alguna manera, referents, no?
I crec que això també ajuda l'equilibri de la persona.
Des d'un punt de vista estrictament personal,
i ja de seguida abordarem qüestions més de valoracions polítiques,
però des d'un punt de vista estrictament personal,
quin balanç fa d'aquests tres mesos?
Li ha enriquit molt a vostè personalment,
ser al Parlament de Catalunya,
i a més en unes circumstàncies com les que hem viscut?
Sempre enriqueix una situació com aquesta,
jo crec que, per definició,
hauries de ser bastant pellús perquè no t'enriquis, no?
I en aquest sentit, doncs, t'enriqueix i et corteix,
les dues coses.
I, per tant, si ha estat una època complicada, difícil,
i al mateix temps apassionant,
jo espero que a partir d'ara puguem continuar fent la feina
que ens hem plantejat, que és molta,
però al mateix temps fer l'únic que té més de calma i tranquil·litat.
Què li ha portat, exactament, des d'un punt de vista personal?
Deia que l'ha fet curtir-se.
És més dur, ara? És potser més fort?
No, va, més dur.
És una expressió que no sé si ser més dur és bo o no és bo.
No és un concepte que no m'acaba de compensar, no?
Jo crec que conèixer molt millor per dintre
els intringulits del que és la política, no?
I que suposo que tots plegats,
i a Catalunya especialment,
i també ara parlo més en clau de partit d'Esquerra Republicana,
jo crec que teníem un punt d'innocència
que hem perdut en aquests tres mesos
d'una manera radical i definitiva, no?
I allò que tu bases en la confiança,
en la bona sintonia,
en persones,
doncs resulta que no funciona així,
que ha de funcionar amb relacions estrictes de partit,
i amb l'estat i govern,
i en molts casos amb una duresa extrema, no?
Coneixer el món dels mitjans de comunicació,
no els d'aquí, sinó els de més enllà,
i tot això fa que agafis potser una altra dimensió
de la política menys idílica,
menys, segurament,
més dura i més
allunyada
del que nosaltres teníem la percepció
que havia de ser,
i que de fet seria bo que fos la política de Catalunya, no?
Però, en qualsevol cas,
no sé si això és endurir-se,
jo crec que no,
senzillament és
copsar la realitat,
aprendre a saber quina és la realitat,
aprendre a saber una mica també
de qui te'n pots enfiar i d'aquí no.
Des d'una perspectiva més global,
quin balanç,
quina valoració fa d'aquests tres primers mesos
al cap davant del Parlament de Catalunya?
Ha fet una mica el que volia fer
quan va començar el 5 de desembre?
Sí, una mica sí,
però no del tot,
tenen les coses perquè
és evident que unes eleccions
com les que tenim d'aquí pocs dies,
han contaminat absolutament
tot el procés d'inici de legislatura, no?
Llavors sí que han començat a fer coses,
estem treballant en molts àmbits,
hem tingut temps de preparar
el que ha de ser legislatura
i això està més o menys enfocat,
però, esclar,
començar a fer coses
en època electoral
és com molt complicat
i això ha provocat
que algunes coses
s'hauran d'esperar
aquests 15 dies,
3 semis de rigor
per poder-les plantejar.
És una mica com el tema
del debat de l'Estatut.
Quan s'ha de començar
el debat de l'Estatut?
En pla de campanya electoral,
ho hem de deixar
que les coses reposin una mica
i fer-la després, no?
Doncs bé,
es poden fer treballs previs,
que és el que s'està fent,
i després ja farem
el debat de l'Estatut,
perquè tots tenim clar
que s'ha de fer, no?
Doncs això una mica
és el mateix.
Hem començat a fer algunes coses,
els plans setmanals,
etcètera,
però, en fi,
hi ha hagut una mica
la circumstància aquesta.
El govern,
el que fins ara era govern,
ha hagut d'aprendre
a fer d'oposició
i encara no l'ha après.
L'oposició fins ara
ha de fer de govern
i encara no l'ha après,
eh?
Vull dir,
com to positiu,
eh?
Absolutament.
Carinyós i, a més a més,
respectuós
i penso que n'aprendran ràpid
tots de fer de tot.
Però és que s'han canviat
els papers, absolutament.
I això també afecta
la dinàmica del Parlament, no?
Per tant,
va, anem arrencant.
I tot això
ha coincidit, a més,
amb una època,
jo deia al principi,
trepidant.
En fi, mai segurament
la política catalana
en els últims 25 anys
havia viscut un ritme tan trepidant,
cosa que, imagino,
ha complicat molt
tot el panorama polític,
és evident,
però segurament també
la seva feina, no?
Una mica...
Sí, sí, en part sí.
Jo hi feia una declaració
que no ha estat massa ben recollida
per determinades mitjans.
Abans de dir, perdó,
feia una declaració
que era una declaració
en el marc d'una conferència,
d'una inauguració
d'un curs sobre drets humans, no?
I apel·lava una mica
al sentit,
al sentit
o a l'esperit
de la cultura política catalana.
És a dir,
primer,
tothom té dret
a expressar-se lliurement,
tothom té dret
a pensar el que vulgui
i, per tant,
a partir d'aquí
el que hem de fer
és respectar l'altre.
La política catalana
sempre ha servit
tant en el diàleg,
en la confrontació democràtica,
però en el diàleg
i no tant
amb l'insult
o amb la grulleria,
que era una mica
el que està passant
en aquesta campanya, no?
I jo feia una crida,
doncs,
abans de dir,
com deia,
al vespre
a la Universitat de Barcelona
que intentéssim
tornar la campanya
al seu lloc,
és a dir,
que els partits
facin propostes,
que expliquin projectes,
que responguin
el que hagin de respondre,
vull dir,
evidentment,
que responguin
sobretot a la ciutadania,
que és qui els planteja
les preguntes
més importants
i que deixéssim
una mica l'altra part,
perquè és que
jo penso que no n'hem...
Això s'ha interpretat
en algun lloc
com una crítica al PP,
no era una crítica al PP,
era una crítica a tothom,
en tot cas,
una autocrítica fins i tot,
però bé,
és igual.
Més enllà d'això,
penso que
la crida continua vigent
i absolutament vàlida,
queda encara
una setmana llarga
de campanya
i intentem fer-la
el millor possible.
Aquest clima polític
de Catalunya
que vostè reivindica
ha quedat doncs
en els últims mesos
molt envahit
o molt influenciat
per un clima diferent
que es pot viure segurament
de la política
a la resta de l'Estat?
La paraula tècnicament correcta
seria contaminat.
I vostè creu
que està contaminat
el clima, evidentment?
Jo crec que en aquests moments,
sí, sincerament,
em sap greu,
perquè penso que aquí
sempre havíem tingut
i jo confio
que es torni a repetir,
però també les circumstàncies
són les que són,
i el que és evident
és que un partit
que ha estat 20 anys
el govern
ha estat l'oposició,
que a més a més
doncs això
s'ha generat tot un seguit
de circumstàncies
que han facilitat
que les coses
anessin potser
molt més dures
que no pas
una negociació
que no ha estat fàcil
al moment de decidir govern,
si governava una opció
o governava l'altra,
les expectatives
que s'havien generat
en tots els cantons,
tot això
fa que a més a més
afegit
i ha marit
en una campanya electoral
i en circumstàncies
extemporànies
facin que ens trobem
en una situació
realment complexa.
Tot i amb això
també n'estic convençut
que això no té per què ser
la norma,
sinó que és una excepció
i que la norma ha de ser
tornar a la normalitat
i el funcionament
que sempre hem tingut
en aquest país.
En aquestes últimes setmanes
tan complicades,
tot i que vostè
té un càrrec
molt institucional
com a president del Parlament,
ha viscut
algun moment
especialment complicat?
I potser
estic recordant
el dia en què
ETA anuncia
la treva
limitada a Catalunya,
jornada,
per cert,
de ple al Parlament,
s'intenta un missatge
d'unanimitat
de tots els partits
i no s'aconsegui.
Vostè després fa
un missatge institucional
com a president del Càmera.
Aquest ha estat potser
el moment
més complicat
d'aquests tres mesos?
Aquest ha estat un dels moments,
també pensi que
quan va esclatat
l'assumpte aquest
jo estava,
no aquest sinó l'anterior,
jo estava a Euskadi
i també va ser
un moment complicat
i sobretot
els moments personals
també,
de tot el que es desprena
en aquesta qüestió,
perquè evidentment
nosaltres som persones,
no som màquines ni robots
i tenim el nostre cor
i tenim els sentiments
i veure
com s'està fent
el que s'està fent
la meva persona
com Josep Lluís Creu Rovira
que a més a més
de ser setmana general
del meu partit
és un amic
i un gran amic,
doncs home,
això també et toca
i vulguis que no,
en fi,
no ho recomano ningú
i per tant,
des d'aquest punt de vista
jo penso que el que s'ha de fer
és intentar,
com he dit abans,
superar etapes i episodis,
això és una crisi
que jo espero
que estigui tancada
definitivament
i que el que hem de fer
insisteixo,
caminar cap a la normalitat
democràtica d'aquest país
que és que el govern governa
i que l'oposició faci oposició
que el Parlament aprovilleix
que faci el control
que hagi de fer el govern
i que a més a més
tinguem temps
i en fi,
recursos per fer moltes coses,
moltes coses
que en aquest país
fem molta falta, no?
Doncs seguint aquest fil argumental
ens situem imaginàriament
en el 15 de març
o en el 16 o en el 17
si volem deixar un parell de dies
després de les eleccions
com a president del Parlament
què vol fer?
Quines són les seves prioritats?
Els seus objectius?
Doncs d'entrada
hi ha un tema
un missatge que he intentat transmetre
que és apropar al Parlament
a la ciutadania, no?
Que la gent sàpiga
què fem al Parlament
i ho sàpiga de primera mà
i ho sàpiga
amb tots els intermediaris
que calgui
és a dir,
jo no crec que s'hagi de renunciar
a la informació política
que fan els mitjans de comunicació
òbviament
però sí també
que pugui tenir accés directe
directe a la font, no?
En aquest sentit
tot el que sigui
l'aplicació de noves tecnologies
internet, etc.
el funcionament del Parlament
i sobretot la comunicació
amb la ciutadania
és molt important
el tema del canal Parlament
és un altre element
penso que important
el fet que ara
s'estiguin fent els plans
en directe
que d'alguna manera
doncs la gent pugui veure
exactament
i això cada vegada
n'hi ha més, no?
Per tant, des d'aquest punt de vista
aquí tenim una feina
molt important a fer
una altra feina
molt important a fer
en aquesta legislatura
és intentar adaptar
el Parlament
a la nova societat, no?
I això no només
vol dir noves tecnologies
sinó que vol dir
per exemple
la reforma del reglament
que està en pèl antiquada
i aquí també tenim
molta feina a fer
hi ha tota una certa actuació
en l'àmbit europeu
relacions amb altres
parlaments regionals
relacions amb el Parlament
europeu
que aquest és un tema
que el tenim molt avançat
però que també està allà
a punt de cremel
falta que val
designar
després també tenim
un altre repte important
que és la
ja des del punt de vista
més legislatiu
que és el debat
sobre l'Estatut
el debat sobre l'Estatut
l'any que ve
farà 25 anys
que es va constituir
el Parlament de Catalunya
farà 25 anys
que es va fer
l'Estatut d'Autonomia
és a dir
hi ha tot un munt
de coses al davant
que ens obren
moltes possibilitats
jo també vull
personalment
tenir molt de contacte
amb el territori
i en aquest sentit
hi he començat a fer visites
hi he estat
vaig estar
fa poc
al
monestir de Poblet
visitant l'arxiu
Terradelles
i visitant el monestir
la setmana passada
vaig estar al Priorat
fent una visita
també institucional
a l'Ajuntament de Falcedo
al Consell Comarcal
les divendres
estic a la Seu d'Urgell
he estat convidat ja
a visitar la Vall d'Aran
que són llocs
que també
d'alguna manera
no pots portar
el Parlament físicament allà
però sí que el Parlament
com a institució
hi pot ser present
i em sembla que això
també és una altra manera
d'arribar a la gent
per tant
una intensitat molt gran
en totes les activitats
que fem
no vol quedar-se
com a figura
de president del Parlament
i com a institució
del Parlament de Catalunya
com una cosa
arraconada
i de segona fila
en absolut
en absolut
en absolut
en aquesta línia
que comentava
d'obrir-se a la societat
estava recordant
nosaltres en vam parlar
amb ells
uns alumnes
de secundària
de l'Institut Martí Franqués
n'hi ha hagut
4 o 5 instituts
em sembla que de tot Catalunya
que les últimes setmanes
han visitat el Parlament
han tingut com a mestres
com a professors
alguns diputats
que els explicaven
coses sobre l'Estatut
en aquesta línia
incidiran en el futur?
Sí, sí
a més a més
tenim un programa educatiu
una unitat educativa
que funciona molt bé
tenim un programa
per escoles
primària i secundària
la setmana que ve
jo tinc un dinar
la setmana que ve no l'altra
tinc un dinar
amb tots els rectors
de totes les universitats catalanes
precisament per veure
com impliquem també
amb un universitari
amb tot això
que realment
l'apropament a la ciutadania
també es fa per aquí
i sobretot
de cara a la gent més jove
que d'alguna manera
també vegi
doncs
què és el Parlament
quina és la institució
que aquella institució
la fem entre tots
d'alguna manera
i que és la principal gran
de la democràcia
del nostre país
de la democràcia
de l'autogovern
i per tant
en aquest sentit
que ho coneixin directament
em sembla que és
absolutament fonamental
que ho vegin
que sàpien com funciona
i a més a més
això es treballa
amb uns crèdits
que des del punt de vista
pedagògic
també el seu valor
per tant
és evident
que aquesta és una línia
d'actuació claríssima
i que
no 4 o 5 instituts
de Catalunya no
passen 4 o 5 instituts
i escoles
cada dia
cada dia
pel Parlament
i això està molt bé
això estic especialment content
es normalitzarà
la situació política
després del 14 de març?
per força
per força
és que no hi ha cap més remei
és a dir
aquest és un país
que es viu bé
aquest és un país
que té moltes possibilitats
de futur
i tots en som conscients
d'això no?
malmetre això
seria una barbaritat
és que a més a més
no permetria
em sembla que el sentit comú
de la gent
no permetria
per tant
jo he dit abans
que hi havia
moltes adaptacions
a noves situacions
l'exemple que posava
vull dir
forces polítiques
que 23 anys governant
doncs ara estan en l'oposició
i s'han d'adaptar amb això
i han de poder
funcionar amb normalitat
en aquest àmbit
i al revés
els que estan
en l'oposició
que ara estan en el govern
i han de poder
doncs bé
hi ha un marge
i jo penso que
la societat catalana
és prou madura
la democràcia catalana
està prou consolidada
i que tots plegats
són prou responsables
com perquè això
agafi els
viaranys de normalitat
que són desitjables
en qualsevol país
i n'estic absolutament convençut
és que a més a més
aquest matí
estava amb el cònsul general
dels Estats Units
a Barcelona
i bé
d'alguna manera
doncs
m'estava expressant
això
bé
això és una situació
segurament que passatgera
amb una crisi
que potser ha tingut un cert ressò
però
a veure
aquesta no és una zona
de conflicte
ni escolti
de deslocalitzacions
n'hi ha tot al món
per què?
perquè no estem parlant
de deslocalitzacions
a Catalunya
no, no
estem parlant
d'empreses que marxen
de Catalunya
però que també marxen
d'altres països
del que s'entén
com l'Europa civilitzada
per què?
doncs perquè la mà d'obra
és més barata
en altres llocs
llavors el que és evident
és que Catalunya
no pot competir
amb mà d'obra barata
Catalunya ha de competir
amb recerca
amb desenvolupament
amb tecnologia
amb matèria grisa
amb tot això
i aquí
és on hi ha molta feina
per fer
i com que
vivim bé
tenim unes circumstàncies
des del punt de vista
geogràfic importants
i interessants
tenim perspectives
de futur
que jo penso
que també són
envajables
en molts casos
i tenim
d'alguna manera
doncs anells
propers
com pot ser
la reforma de l'Estatut
com pot ser
aquesta certa visió
de la societat
més integrada
doncs escolti
evidentment que
les coses han de funcionar
i per tant
jo crec que la crisi
aquí s'acaba
i que ha sigut una crisi
produït també
perquè hi havia eleccions
però sobretot
perquè ha sigut
un moment de canvi
en el país
i tots els canvis
sempre necessiten
uns moments d'adaptació
jo no estic convençut
que ha passat l'estiu
el vaixell
i quan dic el vaixell
no m'ha dit que el vaixell
govern
dic que el vaixell
Catalunya
estarà amb velocitat
de creuer
amb aquesta velocitat
i amb aquest vaixell
a vostè li agradaria
passar
com a president
del Parlament de Catalunya
com a president
de la cambra
que va aprovar
el nou estatut
seria aquest el seu desig
íntim personal
que més li agradaria?
no sé si el que més
m'agradaria
però seria evidentment
no només un honor
sinó una necessitat
pel poble de Catalunya
i per tant
des d'aquest punt de vista
els desitjos personals
en política
sempre s'han de sacrificar
els interessos col·lectius
i aquest és evident
que és un interès
absolutament indispensable
indispensable
jo insisteixo que
tenim un estatut
que està molt desfassat
i que en aquests moments
hem de ser capaços
entre estatut i finançament
que en aquesta legislatura
les coses es canvien radicalment
des d'aquest punt de vista
digui'm doncs
un desig personal
més enllà d'això
de la reforma de l'estatut
jo el desig d'aquests moments
és la normalitat
i poder treballar
i com que tinc molta confiança
en les nostres possibilitats
i en el que farem
i que senzillament
que ens deixin treballar
i veurà vostè
com a final de legislatura
el Parlament de Catalunya
serà molt més propi
als ciutadans
ens haurem obert
haurem estat capaços
d'aplicar les noves tecnologies
de tenir un reglament modèlic
i en fi
de tenir una veu Europa pròpia
que em sembla que
això també és una part important
doncs amb aquests desitjos
ens quedem
li desitgem molta sort
senyor Ernest Benec
president del Parlament de Catalunya
des de fa tres mesos
avui ha tornat a passar
pels micròfons
de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
i molta sort
gràcies a vostès
adócia bon dia
bon dia