Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
El repertori està basat en un repertori de ball d'abans,
de la festa major dels pobles del Pirineu,
quan la banda era un acordió i un violí
i la secció rítmica una tarimeta de fusta,
que anaven picant amb els peus
i nosaltres hem volgut recuperar aquesta aire de ball de poble,
però amb molta més força hem multiplicat una mica de personal,
ara som sis persones a dalt de l'escenari
i ho hem anat combinant amb composicions pròpies,
però el repertori principal de tot és aquest,
és el repertori de ball, folk, català, dient, del Pirineu.
El grup va néixer el 1996, aproximadament,
una mica fruit del contacte de joves violinistes
que volíeu fer alguna carrera determinada,
que volíeu expressar un determinat tipus de música.
Com us vau reunir les sis violines?
Sí, de fet, vam començar amb una formació francament curiosa
que era de sis violins, que és com ens van presentar també el Tradicionarius,
la nostra primera actuació va ser així,
però ja bastant, bueno, em sembla que vam trigar dos anys encara,
però llavors ja es va afegir un acordeó diatònic,
que, bueno, donàvem una mica més també a l'hora de ballar,
i més endavant, que és la formació d'ara,
és, diguem-ne, la formació que nosaltres li dem,
la banda gran, el gran ball de muntanya, com li diem,
que és amb contravalls i bateria.
I justament ara el que farem és presentar,
bueno, ja hem fet bastantes actuacions amb aquesta formació,
però ara estem presentant tot un repertori bastant renovat,
també de peces de fora de Catalunya,
peces celtes, alguna cosa italiana, del Quebec, de l'Escòcia,
bueno, ja era tot,
i molt reforçat, diguem-ne, amb aquesta base que tenim a darrere.
Al començament, perdona, de les vostres actuacions
sorprenia una mica, no?
Clar, nosaltres no sabíem ni què passaria,
perquè era una cosa molt atrevida, no?
De fer una formació de ball només amb violins,
doncs era una mica a veure què passa.
Nosaltres sí que notàvem que ens ho passàvem molt bé,
trobàvem que sonava força bé,
i no teníem ni idea com seria la reacció,
però va ser molt positiva.
I va anar molt bé també a la venda del nostre primer disco,
i realment el grup ha estat molt ben acollit sempre
a totes les festes majors on hem anat a fer el ball, no?
A més també heu tingut la virtut i la fortuna
que us heu envoltat per al disc, per exemple,
amb amics, amb col·laboradors, amb veus conegudes,
amb gent que també s'estima en la música tradicional,
del rock català.
Això per a vosaltres també en el seu moment
doncs devia ajudar una miqueta, no?
Clar, és un grup que agraeix molt fer col·laboracions
o convidar gent a col·laborar, no?
I llavors hem fet molts projectes amb molta gent,
com per exemple, bueno, vam fer un tradicionari us amb els gossos,
en el disc hi ha col·laboracions del Gerard Quintana i el Jordi Batista,
del Quico Cel i el Noi, el Mota Serradies,
la Seu d'Urgell, el Festival Pinena, vam tocar amb el Quepa Junquera,
i també en un festival que es farà ara a novembre a la Mirona de Salt,
la Sala Mirona tornarà al Quepa Junquera a tocar amb nosaltres
i clar, ens ho passem molt bé perquè notem que a la gent els agrada,
els agrada tocar amb nosaltres,
nosaltres ens agrada tocar amb altres persones
i és una formació molt oberta a moltes possibilitats.
De fet, totes les persones que us dediqueu a la música tradicional
teniu aquesta versatilitat i tan aviat esteu tocant amb la banda pròpia
com esteu fent col·laboracions amb altra gent, amb altres grups, no?
Clar, clar.
De fet, al principi, les ganes de col·laborar era molt també
perquè estàvem una mica en busca d'aquesta base,
que ara ja portem la nostra pròpia i això ens fa sentir molt feliços, no?
Però en principi, clar, com que érem tots instruments més aviat aguts
i sense una base rítmica forta,
doncs, clar, s'agraïa molt apuntar-nos a la banda,
a qualsevol altra banda, que sí que ens dongués aquest suport
fins que vam arribar a la conclusió lògica de dir,
bueno, farem-nos nosaltres la nostra bateria i el nostre contrabaix
i així ja som autosuficients també, no?
I ara, clar, és el que estem presentant.
Estem ja en una banda de ball
que jo penso que s'aguanta molt bé per si mateix.
Déu-n'hi-do si s'aguanta un son realment extraordinari.
Aquest matí l'hem escoltat algunes vegades allò parlant de la festa
i aviam, l'escoltàvem, evidentment, amb música enregistrada,
però en alguna altra ocasió hem tingut l'oportunitat de sentir-vos en directe
i és una música que es posa dins del cos i que convida a ballar,
fins i tot aquells que són com més passius.
Sí.
Com s'ha de fer el concert d'aquesta nit? Com l'heu previst?
Home, realment...
En el repertori.
Fins i tot, nosaltres en cap moment hem estat parlant de concert,
que ja directament estem parlant que anem a fer un ball
i l'objectiu és engrescar la gent que veia amb nosaltres
tots aquests temes que són els temes veiables de tota la vida,
de nojotes, posdobles, mesurca, cercle circassià, xotis, català...
Bé, totes aquelles coses que els que ja ens coneixen ja s'ho saben ballar
i els que no ho coneixen ho sabran ballar ràpidament.
Només de veure-ho ja és molt fàcil apuntar-s'hi
i si tenen ganes de saltar, saltant, cap problema, evidentment.
Aquest és l'objectiu.
Totes les modalitats, eh?
Clar, clar, clar.
Molt bé, Simón.
I això, presentar aquest disc que ara està a punt de sortir,
que acabem de fer, que és la primera vegada...
Que serà el tercer, ja?
Que és el tercer CD, es diu Ñigo, Ñigo,
i bueno, serà finalment, perquè hem estat ja,
de fet ja hem estat tocant durant molts mesos
amb aquesta formació, però finalment és una cosa
totalment representativa per el que estem fent,
que és la primera vegada que tenim una gravació
amb aquesta banda tal com la presentarem aquesta nit,
amb contraballs i bateria.
Doncs tot i el títol del proper disc,
Ñigo, Ñigo, les violines sonen de meravella
i les escoltarem aquesta nit en directe
a l'escenari Sabina de la plaça del Rei.
Simón, moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i molta sort.
Fins aquesta nit.
Vale, a veure.
Adéu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Fins demà!