Les 10 del matí, 36 minuts, seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio en aquest divendres, l'últim dia del mes d'abril i canviant absolutament de tema.
Fa uns instants, fa uns minuts parlàvem de futbol i d'esports, una de les cites esportives importants que tenim aquest cap de setmana a la nostra ciutat.
I ara volem parlar d'un guardó amb molt de prestigi i amb una llarga trajectòria perquè estem parlant d'un premi que té ja 26 anys d'història.
És el premi Down de la pròpia multinacional Dow Chemical que aquí a Tarragona vol reconèixer des de fa molt de temps la feina, la trajectòria dels estudiants universitaris de les nostres comarques, del nostre territori.
Volem parlar d'aquest guardó que es feia públic fa poc més d'una setmana amb el cap de relacions externes de Dow Chemical aquí a Tarragona, Josep Boronat.
Pitu, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Jaume Giral que és el secretari de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Vergili.
Bon dia, Jaume.
Bon dia.
I també volem parlar, ja que no podem parlar amb el guanyador, ara ho explicarem per què, parlem amb una de les finalistes, amb una de les nominades que és la jove Marta Feliu.
Marta, també bon dia.
Bon dia.
No podem parlar, Pitu, amb el guanyador perquè està als Estats Units, no?
Bé, el guanyador que va presentar la seva candidatura d'una manera virtual amb un CD que està estudiant als Estats Units, una vegada assabentat que havia sigut el Premi d'Au, va fer els tràmits pertinents per poder-se traslladar i rebre el guardó aquí a Tarragona, però va tindre uns problemes, diríem, de vols i d'aeroport, i es va quedar encallat amb una pena impressionant a l'aeroport de Nova York.
Va passar un dia fatal, a mi em va trucar tres o quatre vegades, però cal dir que com a missatge li vam dir Albert, amb aquesta vida te trobaràs amb molts per anys i crec que aquest és el primer important que has de superar, per tant, bueno, animo endavant, no hi ha un problema, hi ha una oportunitat, però la veritat és que ell ho va passar força malament.
Avui tenim la Marta amb nosaltres, que és una de les nominades, que a part del que és el premi com a tal, nosaltres apreciem moltíssim que, doncs, ja sí, apuntin forces estudiants,
perquè aquest no és un premi que només valori les qualificacions acadèmiques dels estudiants, sinó que el que hem fet és descriure quines són aquestes competències i valors que la pròpia Escola Superior d'Enginyeria Química i Dau identifiquen per poder avaluar aquests estudiants,
i les descriuré molt ràpidament, perquè són la iniciativa, la versatilitat, el lideratge, la competència i responsabilitat, la comunicació, el treball amb equip i l'orientació al client.
Aquestes són les competències que nosaltres valorem en cada un dels estudiants que venen i es presenten al Premi Dau.
És a dir, que nosaltres no volem, en qualsevol cas, el número 1 de promoció, perquè potser no s'encaixa dintre del que és la nostra cultura i companyia,
i nosaltres el que analitzem són totes aquestes competències que, torno a repetir, són comuns, no és que siguin de Dau, sinó que són també comuns amb l'ECQ,
perquè amb l'ECQ fa molts anys que treballem, tenim una cultura molt similar i treballem d'una forma paral·lela,
de manera que els estudiants que estan ara mateix sortint de la pròpia Escola Superior d'Enginyeria Química són estudiants amb una valua i amb una competitivitat molt gran,
i que nosaltres apreciem moltíssim perquè la companyia aquí i Tarragona ha evolucionat molt,
però el de la universitat ha sigut alguna cosa fantàstica i realment nosaltres, la universitat és el nostre amic i el nostre soci,
entre altres coses, perquè darrere del diamant de Dau, d'una marca, d'una companyia, hi ha persones,
les persones són les que fan anar les companyies.
Nosaltres necessitem d'aquest planter importantíssim per donar el relleu generacional dintre del que és la nostra planta.
Recordem, abans que se'ns oblidi, que el guanyador del Premi Dau d'enguany és un jove enginyer químic de 23 anys,
es diu Albert Palomar, i ell tindrà un premi pitu de 6.000 euros.
Són 6.000 euros perquè pugui desenvolupar.
Perquè pugui què? Perquè pugui continuar investigant, treballant?
Cada vegada més, quan un acaba aquesta carrera amb aquesta magnífica universitat,
els estudiants necessiten alguna cosa més, com alguna cosa més anar a l'estranger i fer els màsters
i fer aquests estudis superiors que els permet després introduir-se en el mercat d'una manera més còmoda.
En el seu cas, el seu projecte és una beca per cursar el Master Degree d'Environmental Engineering en Bucknell,
en Universitat dels Estats Units.
Amb aquests diners, ell podrà començar o podrà desenvolupar aquest màster,
que ell creu que el podrà ajudar perquè en el futur pugui introduir-se en el mercat.
Al mateix temps, hi ha importantíssim, i d'aquí animo a tots els estudiants
que tornaran amb un nivell d'inglès fabulós i es traurà aquella agulleta que a vegades molts tenim
o tenen respecte que després de... o mentre s'estudi a la carrera o després de la carrera
hi ha que pagar un cop de cap i anar-se'n als Estats Units, a Inglaterra o a qualsevol país
per tal que durant un any es parli anglès, s'escriu anglès,
i tot això ja queda per al futur i ell ho vindrà, crec, a un nivell important.
L'Albert Palma, com deia més, el jove afortunat d'aquest guardó, 26 edicions.
Com funciona la mecànica entre l'escola, la universitat i Daum
perquè els alumnes puguin optar aquest guardó?
Com funcionen les relacions entre Pitu Boronati i Jaume Giral?
Bé, nosaltres com a companyia diem que aquest premi surt d'una iniciativa de fa molts anys
per tal de, com bé diem, avaluar una mica els millors estudiants d'aquesta carrera professional.
Bé, cal dir que bé, i ha evolucionat moltíssim, és a dir, hem evolucionat amb competències,
amb valors, i al mateix temps hem jurat.
Nosaltres fem un acte promocional als estudiants per tal d'explicar-los a animals que s'hi apuntin,
i al mateix temps també hem modificat una miqueta el que era el jurat,
entre el jurat abans hi havia membres de la companyia i de la universitat,
i vam incorporar estudiants, perquè el jurat també fos un exemple de com avaluar aquest estudiant.
Estudiants de primer curs, estudiant de quart curs, perquè el conegueixen,
personal administratiu, o sigui, personal que coneix els estudiants no dintre de l'aula,
sinó fora de l'aula, perquè com que també avaluem competències que no es desenvolupen
o no es poden veure dintre de l'aula, com se desenvolupen dintre de l'àrea administrativa,
com demanen els papers, com actuen, i amb aquest equip de gent donem el Premi Dau.
Hem evolucionat, i crec que estem en un punt on el Premi en 26 anys està molt afarmat
i molt consolidat, cosa que celebrem entre tots.
Per part de la universitat, ja ho he dit abans, és per nosaltres el nostre soci,
el nostre amic, i la necessitem, vull dir, i no sé si tu vols...
Quin paper juegueu, Jaume, vosaltres?
Sí, sí, nosaltres també estem molt contents i molt satisfets de com és el Premi Dau,
com ha sigut la seva avaluació durant aquests 26 anys.
Hem de recordar que aquest premi neix també amb la primera promoció d'enginyeria química
d'aquí a Tarragona, llavors no érem enginyers químics,
sinó que érem llicenciats en química especialista i química industrial,
però Dau, ja en aquell moment en què va sortir la primera promoció,
ja va tenir l'advisió, tot el ben fet de buscar aquest reconèixement
a l'estudiant que més estava involucrat tant de la universitat
com dins del grup de l'escola que perteníem.
Òbviament, durant aquests 26 anys hi ha hagut moltíssim camí recorregut,
tal com diu ara el Pitu, ha evolucionat també el premi,
des de la seva concepció, que era simplement premiar el millor,
premiar quin és el que més s'adapta a la filosofia d'Adao i de l'Execú,
després en parlarem una mica també d'aquesta filosofia,
i també el fet que des del punt de vista dels alumnes de l'escola,
evidentment, és una recompensa, un mereixement,
tant el premi com el que està nominat per ell.
És un bon analit, sense dubte, pels alumnes.
Els òrgans directius de l'escola, els professors, animen els...
Oh, i tant, evidentment.
O no cal animar-los gaire, perquè ells ja són prou conscients de la importància.
Quan arriben a cinquè, els alumnes ja estan impregnats
del que és la filosofia d'Adao i d'Adao i d'Adao,
i que, volíem que no, és de la majoria de les empreses del polígon industrial.
Per tant, a més, ja no cal animar-los massa perquè es presentin.
El que sí que nosaltres estem potenciant és que, des dels cursos baixos,
participin, com més, millor, en aquesta filosofia de canviar la manera d'ensenyar,
de canviar la manera de ser responsables davant de la vida,
no solament tenir habilitats tècniques, perquè ara som enginyers,
i hem de ser enginyers, i hem d'ensenyar a ser enginyers,
sinó que després aquests enginyers s'han d'involucrar dintre d'un entorn de treball,
dintre d'unes relacions humanes que ja hem de ser.
Cosa que potser fa uns quants anys oblidaven dintre la formació.
Veig que fa molta incidència amb això de la filosofia, no?
Sí.
De la filosofia conjunta, que en aquest sentit avança tant amb una empresa com amb la universitat.
és fonamental per vostès.
Sí, sí, per nosaltres, evidentment, és fonamental tant el que ensenyem com com ho ensenyem.
Fa 26 anys, evidentment, ensenyàvem el que és el cor de l'enginyeria,
en aquell moment sota un altre nom, també érem a Universitat de Barcelona,
no érem a Riberi Virgili encara,
però teníem un ensenyament que era l'antic, el que era encorsetat, de fet.
Després, quan va néixer la Riberi Virgili, vam tenir l'oportunitat de fer un pla d'estudis nous
i també l'ensenyament nou d'enginyeria química.
Aleshores, nosaltres vam preocupar de veure què és el que hauríem de fer, no?
Quin tipus d'enginyer havíem de fer.
I, clar, no podíem nosaltres fer un enginyer amb els ulls clucs,
amb els ulls no mirant quin és el nostre entorn,
no buscant la col·laboració de les persones que després acollirien els nostres licenciats en les seves empreses.
Clar, Dau va ser una de les primeres i sempre de les més interessades en ajudar-nos,
en oferir-nos la seva col·laboració, en tot l'ajut que nosaltres hem fet.
A part d'aquest premi, en aquell d'un ègdota també està donant un premi de primer quart,
del projecte de primer quart, que si volem parlarem amb aquest més tard després.
Però bé, tant Dau com Repsol, com altres indústries del nostre cosat,
es van involucrar, es van ajudar a nosaltres a dissenyar com havia de ser l'enginyer que formaríem al cap de cinc anys.
I totes elles van coincidir amb el mateix.
No solament han de tenir les capacitats tècniques, perquè se suposa que les tindran,
sinó que després s'han de saber ja integrar en el lloc de treball,
han de saber ja comunicar allò que fan,
i han de ser, evidentment, unes persones que s'involuquin,
que estiguin dient de l'ambient de treball i com persones també d'una societat.
Tot això forma part, n'imagino més, Pitu, de la voluntat de la companya d'involucrar-se
amb el seu entorn, amb la societat, però sobretot amb la universitat,
perquè la relació empresa-universitat és bàsica.
Està clar, aquest és un win-win, que en diguem en anglès, que guanyem els dos,
i és un exercici que crec que fa molts anys que l'adonem a terme,
i sense donar-nos en compte hem arribat a un punt on la universitat està parlant un llenguatge,
està creant un producte, perquè nosaltres fem folietilè, per exemple.
La universitat fa estudiants, fa molt més que estudiants ara,
perquè ara concretament estem parlant també amb el rector per crear un document marc
de quina seria la situació ideal relació universitat-empresa,
estem col·laborant amb ells, perquè la universitat ja no és tan sols una fàbrica de bons futurs.
professionals.
És molt més, fa recerca, fa moltes altres coses, estem treballant sobre el tema,
i crec que estem anant força bé.
Respecte als 26 anys, destacar que el primer premi Dau que va guanyar aquest guardó
és l'actual director general i president de Dau Quèmica, el senyor Anton Valero.
És un missatge important.
Aquest estudiant que va sortir d'aquesta primera promoció va ser premiat,
va anar a fer el seu projecte a Canadà, fa ja molts anys,
quan anar a Canadà no és el mateix que ara, vull dir, era una aventura,
després Dau Quèmica el va fitxar per anar a treballar a Dau Alemanya,
i després de passar per molts postos de responsabilitat, com cap de Seguretat,
cap de Poliols, director d'Hidrocarburs en el Cracker,
doncs ara mateix és el president i director general.
Jo no sé si la Marta d'aquí 25 anys o l'Albert Palomar,
que jo segurament ja no hi seré segur 25 anys,
doncs pot, és un missatge.
Jo crec que és un missatge molt bonic i molt important,
i una mica de pel·lícula, però real.
La Marta Feliu que ens acompanya és una de les finalistes,
que estàs contenta, malgrat no haver guanyat el premi?
Sí, sí, crec que és molt important que tothom hi participi,
ja que d'aquesta manera et dones a conèixer,
t'estàs obrint portes, i que encara que no et donin el premi,
sempre és una ajuda que t'ha donat a conèixer Dau,
ja sap qui ets i les teves competències,
i potser el dia de demà, si han d'agafar amb alguna persona,
et tenen en compte.
I no res, crec que és important que tothom s'hi presenti.
Jo em vaig presentar perquè el pròxim any me'n vull anar a Holanda
a fer un postgrau de disseny d'equips i processos,
que també segueix la metodologia que tenim a la universitat
i a Dau Chemical, de treball en equip,
lideratge i molt el treball en equip,
i no res, aquesta va ser el que jo vaig demanar
per poder fer l'any que ve el postgrau a Holanda,
i espero poder-lo fer,
encara que no sigui amb l'ajuda econòmica de Dau,
amb alguna altra ajuda econòmica.
Una curiositat, el guanyador del premi és l'Albert Palomar,
les finalistes sou quatre noies, no?
Sí, quatre noies, sí, sí.
Com és això?
Mira, no ho sé.
A la nostra classe em sembla que és de les classes
que hi ha hagut més 50% nois i noies,
i no res, llavors hi va haver més noies que es van presentar aquí,
i llavors l'Albert.
Està molt bé comentar això,
perquè jo crec que segurament moltes persones
de fora de l'àmbit universitari
pot pensar que aquests estudis són molt propis de nois encara,
ja sé que estem al 2004,
però hi ha moltes mentalitats que poden pensar
que això són estudis,
i en canvi hi ha moltes noies també que fer-ho.
I tant, i tant.
50% de la nostra classe són noies.
No, no, no, aquest any
hi ha més noies que nois que estudien
a primer d'enginyeria química.
De les 60 persones que han entrat aquest any,
unes 35 són noies,
i només els 25 són nois.
I cada any tenim una tendència
que estan entrant més noies
a enginyeria química que pels nois.
És curiós.
També diuen que la majoria de dones
saben potser treballar millor en equip
que no pas els homes.
Això en tots els àmbits, eh?
No sé si la Marta estaria d'acord o no.
No ho sé, crec que depèn molt de cada persona.
Va molt amb el taranà, no?
Sí, sí, molt.
Nosaltres com a d'auquímica
en els últims fitxatges que hem fet
crec que està pel damunt
la dona que l'home.
I jo penso que aquest comentari
de dir no, és que la dona està més preparada
per treballar amb aquí amb l'home.
Mira, hem arribat a un nivell
que nosaltres ja no identifiquem
si una persona és home o dona, d'acord?
És a dir, en el mercat,
com bé diuen ells,
ja hi ha dintre de les pròpies classes
un tant per cent molt balancejat
i pese que en el passat no era així
i per això el número
i el tant per cent de dones
que treballaven a la companyia
era bastant proporcional
al número d'estudiantes
que hi havia en aquests cursos.
Ara, jo crec que estem arribant
a mal nivell.
Primer, que tenim moltes més dones,
fitxem moltes més dones,
però arribem en el moment
que ja hem de perdre una mica
de vista de què som,
homes o dones.
Som professionals
i crec que no hi ha cap tipus
de barrena
perquè això succeixi així.
Dit això, també voldria explicar
que dintre de Dau
hi ha un grup de dones
que lideren
i d'alguna manera
identifiquen problemes
que pugui tindre la dona
dintre de la companyia
perquè al final,
a l'hora de fitxar,
ens n'oblidem qui som,
però en l'era realitat,
la dona i els homes
tenim escenaris diferents a la vida.
Llavors, aquestes noies
identifiquen possibles barreres
que puguin tindre elles
com a professionals
i crec que és un exercici important,
es diu IWIN,
Women Innovation Network,
i estan treballant
amb temes molt bonics
que jo crec que en un futur
podem comentar-ho
perquè crec que és un programa
vanguardista.
No podem oblidar
que l'acte de lliurament
del premi de la setmana passada
va servir també
per inaugurar
el curs de seguretat
i sostenibilitat
en la indústria,
que fan vostès mateixos.
Sí, sí,
aquest curs també hi ha,
hi ha una llarga tradicció,
també el fem en col·laboració
amb The Chemical,
No té els 26 anys de història
que té el Premi Dau,
però sí que ja porta
una molt llarga tradició.
No sé si estem parlant
d'uns 15 anys o una cosa...
Sí, 15 anys, exactament.
Exactament.
Per tant, ja és una tradició
que els estudiants
de tercer i quart curs
agafin aquest curs
que organitzem
amb col·laboració
amb Dau Quèmica.
Estem parlant d'una bona demostració,
sens dubte,
de la col·laboració
entre l'empresa,
entre una empresa,
la companyia,
la multinacional Dau Quèmical
i el món de la universitat
i, per tant,
el món de la societat tarragonina.
Pito, alguna cosa més?
Bé, només
respecte al curs,
el curs també ha evolucionat.
El curs ha anat evolucionant
fins i tot de forma
que el curs de Dau
que imparteix a la ECQ
dona crèdits,
als estudiants els dona crèdits.
La nostra intenció
és que els estudiants
puguin assistir
en tres anys
a un curs de medi ambient,
de seguretat
i un de qualitat.
Es va obrir aquest any
el lliurement del guardó
la primera ponència magistral
del senyor Claude Fussler,
el senyor Claude Fussler
que havia treballat a Dau
30 anys,
que és un dels 4 o 5 urús
més importants en el món
sobre el tema de sostenibilitat.
Va fer una presentació excel·lent
on van participar-hi
moltíssimes autoritats,
entre ells
el conseller de Medi Ambient,
que li va agradar moltíssim
el plantejament
de sostenibilitat
a nivell general,
no d'indústria química.
La indústria química
té la seva parcel·la
com perquè
aquesta paraula
clau pel futur
del nostre planeta
postiri endavant
no és només part
de la indústria química,
lògicament
té una responsabilitat,
però tenim responsabilitats.
ho vam obrir entre tots
per tal que nosaltres
agafem més cultura
sobre el tema
de sostenibilitat.
El curs
ja han passat
dues classes,
seguretat en el procés
que va donar
Bernardo Queçada,
que és el nostre
responsable de Medi Ambient.
Ahir vam fer
seguretat i contratistes,
és important
que els estudiants
coneguin
quin és el nostre
procediment
d'asseguretat
amb els contratistes.
DAO treballa
amb els contratistes
amb els mateixos
estàndards
i hores de seguretat
que les persones
que treballen a DAO.
No hi ha diferències
ni amb el que és
el procediment
ni amb la comptabilitat.
Després parlarem
d'anàlisi quantitativa
de risc,
metodologia
i guia
de criteris bàsics
amb Jordi Maria Renau
que és el responsable
de l'entitat
avaluadora de riscos
i professor de la Rovira
i Virgili.
Després parlarem
de Pla Secta.
Els responsables
del Pla Secta
parlarem amb els estudiants
amb una doble
basant.
Primera,
explicar-los com
es construeix
un pla d'emergència extern
des del punt de vista tècnic
i al mateix temps
que coneguin
el Pla Secta
que és una part
de la missió
que també té aquest curs.
El 13 de maig
farem una visita
a la fàbrica.
Intentarem
i estem muntant
que tots els estudiants
vegin
un curs
d'extinció
d'incendis
tant amb extintors
com a Manguera
i amb una bassa
gran
amb un parc
de proves
que tenim
al Polígon Nord
a Hidrocarburs
i després
hi ha important
i hi ha alguna cosa
que amb la cultura
de Dau
i que amb l'ETCQ
hi coincidim.
Tota acció
o tot programa
ha de ser avaluat
i auditat
per les persones
que hi han assistit.
És l'única manera
de millorar els estudiants
i les persones
que n'han assistit
ens diran
us ha agradat
o no us ha agradat
en què podem millorar
i aquesta és la nostra filosofia.
En fi,
aquest és el contingut
del curs
que començava
fa uns 10 dies
inclòs
en aquesta col·laboració
com dèiem
entre Dau Chemical
i la universitat
concretament
l'Escola Tècnica Superior
d'Enginyeria Química
de la Rovira i Vergili.
Marta Feliu
que tinguis molta sort
l'any que ve a Holanda
que et vagi molt bé
i que realment
puguis continuar
estudiant
en aquesta línia
que ens comentaves abans.
Gràcies a la Marta Feliu
que és una de les finalistes
d'aquest premi
i gràcies al Pitu Grunet
com a cap de relacions externes
de Dau Chemical
i a Jaume Girald
com a secretari
de l'Escola Tècnica Superior
d'Enginyeria Química
de la URB.
Gràcies i molta sort
de cara al futur.
Gràcies i bon dia.
Bon dia.
Bon dia.