logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Tres minuts i serà un quart d'11 del matí.
Ens acompanya, i podem sentir la seva feu,
la consellera d'Ensenyament a l'Ajuntament de Tarragona, Carme Duc.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ara la sentien, ja?
Estàvem parlant amb vostè i ara sí.
S'havien de dir consellera o regidora?
Regidora, consellera?
És exactament igual.
Sí, és a Tarragona, però aquest concepte de...
Les dues coses són correctes.
O sigui que això és a gust del consumidor.
És el mateix.
Parlem, si li sembla bé, del proper inici del curs escolar,
el dia 15, dimecres de la setmana vinent.
Quina és la previsió que hi ha aquí a la ciutat de Tarragona?
Com es preveu que baixi aquest inici de curs escolar?
A veure, en principi es preveu que baixi amb tota normalitat.
Estem força contents perquè pensem que la major part de les famílies
han pogut accedir a l'escola que havien sol·licitat.
Lògicament, no totes.
Podem parlar d'un 95%.
El 5% no és molt alt, però sí que hi ha una sèrie de famílies
que no han pogut triar l'escola que havien escollit.
A veure, sí que l'han triat, però que no l'han pogut aconseguir.
Per a aquestes famílies, doncs, per això dic, estem contents per la majoria,
però hi ha alguna família que li ha tocat anar a una escola
que no és la seva primera elecció.
Però, en general, en aquest aspecte estem força bé, força contents.
i també pensem que el dia 15 començaran totes les escoles amb normalitat.
Totes a Sant Pere i Sant Pau inclòs?
Sant Pere i Sant Pau inclòs.
A veure, Sant Pere i Sant Pau, les obres estan acabades tot el que és,
o estaran en perfectes condicions el que és tot l'edifici,
el que sí que és cert que la part dels patis ja no està acabada encara,
però bé, és un centre magnífic, és un centre que té uns llocs d'esbarjo grans, suficients,
inclòs l'equip directiu, nosaltres, ja han planejat una mica com esdevindrà aquestes hores d'esbarjo
i no tenen per què anar els nens i nenes en aquest espai que encara no està acabat.
Però bé, amb el decurs d'aquest mes s'ha d'acabar.
Recordo que va haver-hi protestes abans de l'agost, justament,
de diferents institucions de pares i mares que protestaven per l'estat com estava el centre,
que deien que no avançaven les obres.
Sí, tenien raó.
A veure, nosaltres vam fer un projecte, aquest projecte es va aprovar, es va tirar endavant,
però una vegada s'han iniciat les obres, amb la directora i suposo que ella també parlava
amb l'equip directiu del centre, ens van manifestar l'interès o la necessitat
de canviar algunes coses d'aquest projecte.
Hem de tenir en compte que una escola és un establiment públic, no és una casa particular
i que cada vegada que hi ha una modificació, si aquesta modificació, per poc important que sigui,
això comporta fer un nou projecte, una nova adjudicació
i això és el que va ser.
Clar, si nosaltres ens haguéssim basat en el projecte que ja teníem aprovat,
hauria sigut molt més ràpid, però sí que és cert que en aquest moment estàvem allà,
estàvem amb tots els paletes, els constructors allà,
la directora ens manifestava que seria interessant algun canvi
i això va ser el que va aturar, que no va aturar, van continuar treballant,
però esclar, van a ralentir moltíssim el ritme i en lloc d'acabar el mes de juny,
doncs s'haurà acabat aquest setembre, però en tot cas nosaltres pensem que el dia 15,
el que és les aules, l'eulari estarà en perfectes condicions.
I per ser un cop acabes les obres, com serà el centre?
Estarà molt bé, no?
És un centre magnífic, eh?
A veure, a aquestes obres hi ha una altra part que tenim també compromís de fer-la
i és tota l'escola, l'hem de pintar, i no solament pintar,
sinó que es fa un enrajolat del Sòcol, però a l'alçada d'un metre i mig, més o menys,
que havien de ser unes obres a continuació de les altres.
Si hagués anat tal com estava previst, el mes de juny s'acabava l'ampliació
i es continuava amb tot el que és la pintura.
Degut a que se'ns ha traçat, degut a aquest canvi de projecte,
amb l'equip directiu, que jo penso que amb molt bon criteri
és dir, mira, ens agradaria començar el curs, fer el curs normal,
i ens agradaria que si s'acaba el curs el 18 de juny, o el 20, exactament ara no ho sé,
doncs que el dia que s'acabi que comencés aquestes obres
per tal que al setembre estigués tot fet.
Realment és una escola magnífica.
Camiem de qüestió, parlem, si li sembla, d'una ràdio que va tenir lloc aquesta setmana
amb la consellera Marta Cita, la consellera d'Ensenyament,
vostè i en aquesta reunió es va parlar de moltes qüestions,
entre elles de l'Escola Oficial d'Idiomes, la futura seu de l'Escola Oficial d'Idiomes,
on serà, ara en parlarem,
i també la possibilitat de reservar espais per nous centres aquí a la ciutat.
Comencem per aquí, si li sembla, després parlem de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Es va parlar concretament de reserva d'espai a la zona de Joan XXIII
i a la zona de la Floresta.
Efectivament. I a la zona de Sant Salvador.
I Sant Salvador, perdó, sí.
Nosaltres ja havíem parlat, diríem, amb l'antic govern,
de la necessitat que tenia Tarragona de noves escoles
i teníem, en certa manera, una petició de dir
comenceu a reservar aquests espais.
En Pic va arribar aquí a Tarragona el senyor Josep Maria Pallàs,
el director dels serveis territorials, en van parlar
i, aleshores, ells tenen els planells dels terrenys
que nosaltres tenim previst reservar en aquests conceptes,
però, esclar, el tema que es va tocar l'altre dia
és de dir-li a la consellera i al director general de centres,
que estava allà, el senyor Tomàs Sant Cristóbal, també,
que, d'alguna manera, ens fessin una proposta en ferm
de quines escoles volen fer i de la periodicitat i del calendari,
perquè, esclar, nosaltres no podem cedir un terreny a la Generalitat
i, potser, la Generalitat no té previst
en un procés immediat de començar a construir aquesta escola.
Aleshores, també el director general de centres
va dir que ho estaven valorant,
però que, en tot cas, ho valoraria junt amb l'Ajuntament de Tarragona
i que, entre tots, arribaríem a un acord.
Serien, en qualsevol cas, centres de primària,
crec que Joan Viterre sí a la Floresta
i Institut d'Ensenyament Secundari a Sant Salvador, concretament.
Sí, sí, és així, dos CEIPs i un institut.
Però, esclar, nosaltres hem iniciat aquest procés
de cessió de terrenys, però ens cal la petició en ferm
i, d'alguna manera, el compromís
que, properament, en un període curt, relativament,
construiran aquest edifici.
Parlem ara, si li sembla, de l'Escola Oficial d'Idiomes,
les possibles CEUs.
Es va parlar, de fet, era el pretest de la reunió,
de la trobada, suposo que també aprofitàvem
per parlar d'altres qüestions
i en contacte personal, que també sempre està bé,
afiant-se a les relacions, però es va parlar
de l'Escola Oficial d'Idiomes
i l'Ajuntament va posar sobre la taula
tres possibles propostes a la Generalitat.
Quines són aquestes propostes
i quina seria la més viable?
No sé si es pot dir així.
Es va parlar de l'Escola Oficial d'Idiomes,
però el que sí que va deixar l'alcalde molt clar
a la consellera és que ella
li havia de fer arribar la renúncia
o la intenció de renunciar del lloc actual.
L'última cosa oficial que nosaltres tenim,
el comunicat oficial que tenim,
és que l'Escola Oficial es queda a la Rambla.
És un seguit d'anys
que anem cap aquí o anem allà,
se'ls hi proposa uns terrenys,
no interessaven, no entrem amb tot això,
ara és igual.
Però, esclar, sí que hem de dir
que hi va haver un procés
en què ja es va dir que l'Escola Oficial
quedaria ubicada a Sassalades.
Això va ser el 30 de maig del 2002,
tots els diaris, tothom en parlava.
Però se'n va parlar molt, eh?
No, no, i tothom va arribar en un acord
i un acord molt feliç.
Sé que es va comunicar a l'escola,
però no sé què va passar.
El cas és que després hi havia
unes altres manifestacions de la directora
que deia que, a pesar de tot això,
seguirien les mobilitzacions.
És igual.
Posteriorment, hi ha hagut altres comunicats,
que aquests no fa gaire,
són els últims que hi vagué,
que ens van comentar
que amb aquesta ampliació
que es faria als caputxins,
n'hi hauria prou
i aleshores, en principi,
es quedarien aquí.
Aquest és l'últim comunicat.
Després sí que és cert
que ensenyament personalment,
vull dir,
veure el senyor,
el director dels serveis territorials
d'aquí Tarragona
i junt amb el senyor Sant Cristóbal,
el director general de centres,
van venir aquí a Tarragona
per mirar altres espais,
per mirar sobretot les salades,
perquè ells deien que allà no hi cabien
i ells manifestaven l'interès
de no quedar-se aquí a la Rambla,
sinó buscar una altra ubicació.
Vam estar mirant,
vaig estar d'acord amb ells
que les salades eren una mica just,
que les perspectives de la ciutat de Tarragona
és d'una escola oficial,
penso jo,
que ha de tenir la mateixa importància
i la mateixa fluència
d'alumnes tant matí com tarda.
No podem dir,
és que si la fem aquí,
només vindran...
No és això el que necessitem Tarragona.
Tarragona té una capacitat de població
per ocupar el total de les places
tant matí com tarda
i és per això que s'han de buscar
uns altres espais.
L'alcalde li va dir a la consellera
que li manifestés per escrit
la intenció d'abandonar la Rambla,
però com que sabíem aquest interès,
l'alcalde li va presentar a la consellera
altres ubicacions.
Una possible ubicació,
que és un terreny...
Tots les ubicacions aquestes,
en principi,
són correctes
en funció del que la Generalitat actual ens demana.
un possible terreny era
a la zona de...
Davant del col·legi PACS,
hi ha un equipament,
hi ha un espai,
penso jo que és un espai magnífic,
és una zona residencial,
és una zona de fàcil accés
i allà hi podria anar.
Un altre equipament
és a l'avinguda Catalunya,
final d'avinguda Catalunya,
pràcticament cruïlla,
amb avinguda d'Andorra.
Amb el primer equipament
ja es pot construir, diríem, demà,
que és el del PACS,
aquest també es podria fer
una sessió anticipada ja.
I després hi ha una altra ubicació
que nosaltres plantejàvem
que potser podria interessar
tant a la universitat
com a l'Ajuntament,
com a l'Escola Oficial,
que és a la zona de jurídiques.
A veure,
on hi va jurídiques
hi anirà lletres.
Si allà,
no sé si hi hauria prou espai,
en principi,
com que lletres no hi és
i com que hi ha un gran aparcament,
podria ser que hi hagués espai.
Això a la universitat,
de moment,
doncs ho contemplaran,
aquesta possibilitat,
perquè pensem que
també és un lloc molt cèntric.
Això és el que vostè reivindica,
que sigui un lloc cèntric, no?
El que demana la Generalitat
és que sigui un lloc cèntric.
I vostè a quin parella té?
A vostè què li sembla?
Ser un lloc cèntric o...?
Tots tres són macos.
Pot estar bé.
A veure,
si és un lloc cèntric,
millor per tothom.
El que passa és que,
és clar,
tant a la consellera
com al director general de centres,
hi havia també el director
de serveis territorials,
els hi vam dir
que miressin aquests espais.
N'hi havia un,
que és el de jurídic,
que no és potestat nostre,
en certa manera,
perquè és un terreny
que es va cedir
a patrimoni de la Generalitat.
Què va ser patrimoni de la Generalitat?
Clar,
era l'anterior.
La que va dir
que sí que es quedarien a la Rambla
i que estava tot d'acord.
Però bé,
en tot cas,
es podria parlar
d'alguna compensació
si és que es quedessin allà.
No ho sé.
El que sí que se'ls hi va dir
és que hi ha aquests tres espais
que són cèntrics,
que és possibilitat,
que tots tres i cap,
es pot fer una magnífica escola,
que en triguin un,
perquè com anem tardant més temps,
al final potser no en trobarem cap.
I l'Institut Martí Franquès?
L'Institut Martí Franquès,
des de l'any...
Que era la proposta
que feia la Generalitat.
Sí, des de l'any 90 fins al 96,
la van rebutjar contínuament.
Cada any rebutjaven aquesta possibilitat,
perquè l'Ajuntament els hi oferia.
En aquell moment,
era un espai
que potser no es parlava de l'Eroski,
potser no hi era,
o no hi era.
No hi havia la possibilitat
de construir,
o les intencions
de construir el Corte Inglés.
No hi havia l'avinguda aquella feta.
Era un espai
que no estava tan saturat com ara.
En aquell moment no el volien.
és del 90 fins al 96
que s'està parlant d'aquest espai,
se'ls hi dona,
i diuen que no.
Ara, aquest espai
no és la solució.
Tal com he dit abans,
l'Escola Oficial d'Idiomes
i Tarragona
es mereix una escola oficial d'idiomes
que si hi caben 2.500,
3.000 alumnes
siguin tant de matí com de tarda.
I té possibilitats
d'omplir-se aquesta escola.
Tenim una població
que pot gaudir
d'aquests ensenyaments.
No podem preveure
una escola asfixiada
i pensant en que
com que començarà
a partir de les 5 de la tarda,
els nens ja són fora
i no hi haurà, diríem,
aquesta problemàtica
de condensació
d'habitants.
Li sembla que parlem
de més qüestions?
a l'Escola Oficial d'Idiomes
se'n parlarà,
segur, eh?
Se'n parlarà més.
Ja tindrem oportunitat
de parlar-ne.
Jo de debò,
de debò,
que penso
o m'agradaria
que definitivament
triessin un nou espai
i que comencesin les obres.
Són d'aquelles qüestions
que de tant en tant
apareixen als diaris.
Diem,
altre cop
a l'Escola Oficial d'Idiomes.
L'alcalde,
la consellera,
li deia
jo ja no em crec
que vulgueu fer
una escola nova.
Ja us he ofert
tantes vegades terrenys
i tantes vegades possibilitats
que no ho entenc.
Doncs en tornem a parlar, eh?
D'activitats complementàries
a l'escola,
el curs d'escola
que comença el proper dia
15, el dimecres,
no n'hem parlat.
En podíem parlar
perquè justament
de cara als pares i mares
que ens escolten
coneguin quina és l'oferta
que hi ha
de l'Ajuntament de Tarragona
pel que fa a activitats complementàries.
Complementàries a l'escola,
a les hores lectives.
A veure,
jo crec que ara
està en plena actualitat,
no crec,
està en plena actualitat
la festa,
a les escoles.
Estem a Portes
de Santa Tecla
i també
hem presentat
i ara tenim una reunió
la propera setmana
amb tots els centres
per presentar-los
el dossier de la Bíblia.
Ho explico una miqueta.
El curs passat
va ser la primera vegada
que es va atensar
un element del seguici
que va ser la Bíblia
a les escoles.
Es va intentar fer-ho
per iniciativa de la Bíblia,
la cosa a la qual celebro,
i vaig haver uns professors,
tres en concret,
que van estar molt implicats,
que van preparar unes fitxes
perquè els nens i nenes
en poguessin gaudir,
poguessin treballar.
No és solament portar la Bíblia
a l'escola
i només veure-la,
treballar i conèixer.
i aquesta iniciativa
va tenir tant d'èxit
que aquest any
ha marcat dins del que és,
que sabeu vosaltres,
que també vam engegar
el curs passat
el projecte educatiu de ciutat,
el que hem pretès,
bé, he pretingut a veure
i felicito
que hi ha altres elements
del seguici,
com són el lleó,
com són la moxiganga,
la colla jove
i la colla vella,
que s'han juntat
o que s'han sumat
en aquest projecte
i aquest any
ja seran 19 escoles
les que gaudiran
de la festa.
Sí que el curs passat
va ser unes fitxes
que van elaborar
aquests professors
i aquest any
aquestes fitxes
i una vegada ja treballades
han esdevingut
un dossier magnífic.
És un dossier
que ja s'ha presentat
i que aquesta setmana
es fa arribar a les escoles,
que estarà també
a les llibreries,
tothom el pot adquirir
i aquest dossier
és un dossier
que tal com diuen
a la presentació
els mateixos professors,
és un dossier que és obert,
però s'estan elaborant
els dossiers
dels altres elements
i la idea és
de poder portar
tota la festa
a les escoles.
Torno a dir,
és un projecte
marcat dins del que és
el projecte educatiu
de ciutat
que és magnífic.
Aquest és un
i n'hi ha d'altres
que ara anirem oferint
i els vam oferir
als directors de centre
el mes de juny,
però anirem oferint
les diferents rodes de premsa
i ho anirem presentant.
Què podem dir
de l'Escola de Música?
A veure,
de l'Escola de Música,
sí,
aquest any celebra
el seu desè aniversari
i l'Ajuntament
amb la intenció
d'apropar
i de facilitar
tots els seus serveis
a la majoria
dels ciutadans,
el que comença
aquest any,
el que inicia
és el fet
de la música
als barris,
que diem nosaltres.
Per tots els nens
i nenes
que són petits,
que es volen iniciar
amb la música,
a vegades els pares
no poden
o no els hi va massa bé
pels horaris
de poder portar els nens
a l'escola,
diríem,
a la seu central,
però el que fem
és de portar,
obrir
amb diferents
CEIPs
de diferents barris
l'escola de música.
Aleshores,
hi haurà
el CEIP
Marcelí Domingo
de Sant Pere i Sant Pau,
aquí les places
estan exaurides,
hi ha hagut
moltíssima demanda,
també a Camp Clar,
el CEIP Camp Clar,
el CEIP Bonavista
i el CEIP Sant Salvador.
Esteu en període
de preinscripció,
encara,
de matrícula,
o sigui que
aquelles famílies
que no hi havien pensat
o que encara no ho han fet
i tenen intenció,
doncs fins al dia 15
ho poden fer.
els instruments
que oferim
als barris
és violí,
saxofon
i guitarra.
Però també tenim
una altra novetat
per aquest any
que és l'aula tradicional
de música
i aquesta és,
a veure,
és els dissabtes
al matí
i aquesta sí que és
aquí a l'Escola Municipal
de Música.
I hi ha
tot un seguit
d'instruments
com són
la gralla,
tarota,
el sac de jamecs,
l'acordió diatònic,
la percussió tradicional,
els instruments
de rondalla,
que és el guitarró,
el flaviol i tamborí
i la tenora.
La tenora
no forma part
de l'aula tradicional
però l'hem inclòs
precisament
per la demanda
d'algunes persones
de Tarragona,
amics de la Sardana,
de la Cobla.
Aniria bé la tenora?
Doncs també hi ha la tenora
i aquesta és la iniciativa
que tenim
i pensem que
tindrà èxit
a la ciutadania.
Carme Duc,
gràcies per acompanyar-nos
a Matí de Tarragona Ràdio.
Bona viada.
Demà suposo que
haurà d'anar
algun acte
de l'Aliada,
doncs que va ser molt bé.
Gràcies per acompanyar-nos
i que tingui
una bona entrada
al curs d'escolar.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Fins aviat.
Fins aviat.