Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Fins demà
Després també hi haurà uns dels concerts de música de cambra,
el següent, el del 22 de juliol, serà de Can Iorga,
i que també servirà una mica per anar seguint la trajectòria
d'aquesta jove soprano tarragonina, la Marta Mateu,
que ha sigut una de les deixables brillants de l'aula de cant del conservatori,
i el festival sempre intentarà anar portant, tant sigui en música de cambra
o així, els joves valors de la ciutat que es van obrint pas en el professionalisme
i ella, sens dubte, n'és una.
I va començar, per cert, als vuit anys.
Era molt joveneta quan va començar la Marta Mateu.
Sí, molt joveneta, però ara vull dir, el seu, no sé si té 22 o...
Bé, sí, no, 24.
Vam deixar l'any 80.
Vam deixar l'any 80, exacte.
Però, doncs, realment té una veu ara realment espectacular.
I està treballant amb la catedràtica de cant del conservatori de València,
la senyora Xova, que és una gran mestra de prestigi internacional
i realment està fent uns progressos fantàstics.
Jo espero un candeletes aquest concert, vull dir.
Veig que més o menys és un concert, més o menys no, és un concert per més, no?
Sí, bueno, hi ha...
Un concert cada més.
Sí, perquè en el moment ho hem anat fent així, doncs, de juny a setembre.
I llavors, doncs, comencem ara, doncs, una mica, perquè és vigílies del Dia Internacional de la Música,
que és el dia 21, però, bueno, ho fem demà perquè el dissabte ja veurem com anirà,
perquè estem a finals de curs i sempre costa una mica, és unes dates una mica complicades,
però, doncs, el motiu és perquè la festa internacional de la música és el dia 21
i ho fem el dia 19 nosaltres.
I llavors tenim aquest del 22 de juliol, exacte, el cap d'un mes,
i després, el cap d'un mes, aproximadament, serà aquest el dimarts 17 d'agost,
que entra dintre de les festes també de Sant Magí,
per tant, hi vindrà cap professor al catedràtic d'orga del Conservatori de Saragossa,
José Luis Guanzara d'Oriol, que té un gran prestigi internacional,
doncs, amb la música antiga.
N'hi ha pocs d'organistes, no?
Molt, perquè és un instrument minoritari.
Potser hi ha més grups de rock.
No sé si t'esquirem.
No, però vull dir, no, en realitat sí,
perquè és una... el fet que és...
segurament, en el nostre país,
la història em va almes una mica la qüestió de l'instrument,
perquè, en fi, a la Guerra Civil, per exemple, es van perdre,
aquí a Catalunya anem a dir, mil orgues barrocs.
Es van cremar.
Es van cremar, clar, això és incalculable, vull dir,
és un disbarat, no?
Bueno, clar, mil orgues barrocs, moltíssimes coses, no?
Però en aquest aspecte es van perdre molt.
I també arxius i música i tal.
I clar, i després, doncs són instruments que per recuperar costen molts diners.
I clar, i llavors la sortida professional no és una...
no hi ha una sortida que hi hagi moltes places i molta cosa.
Per tant, és una cosa erudita, una mica, molt minoritària,
però no per això deixa de tenir la importància.
Si vam perdre la tradició, potser hem de recuperar-la una mica.
A més, també costa trobar persones que es dediquin a la fabricació d'òrgans
o a la reparació, són artesans, perquè és un instrument
que recaeix això amb l'artesania pura i dura.
I també són molt pocs, són molt determinats, no?
Molt pocs.
Aquí, per exemple, aquí a Catalunya tenim pocs tallers,
anem a dir tres o quatre, així que s'hi dediquin d'una manera intensiva,
dels quals dos potser, bueno, i un que hi ha la jubilar,
tres, podríem dir que han fet moltes obres.
Hi havia el taller, doncs, que abans eren d'en Gabriel Lancafort a Collbató,
després hi ha el taller d'en Gerard Grenzing,
aquest mestre organer alemany que ja fa 30 anys que viu aquí a Catalunya,
el Papiol, després també hi havia el senyor Rissa Balaga,
que es va jubilar, que estava allà a les franqueres del Vallès,
també amb moltes obres, i després hi ha també joves organers,
com a Barcelona, Antony Obrador i Klaus Fischer,
n'hi ha d'altres, també Joan Carles Castro, però molt pocs, molt pocs.
I més que és una dedicació que requereix molt de mestratge
i també un aprenentatge, suposo que a llarg.
Molt, molt.
O sigui, arribar a poder fer un instrument, per exemple,
un instrument d'unes proporcions considerables,
d'aquests orgues, perquè per dins és una filigrana,
una complicació terrible, s'ha de saber fusteria,
s'ha de saber fundició, aleació de metalls, acústica,
mils coses, i realment és costosíssim.
Després ja no diguem que, clar, per les esglésies,
adquirir, per exemple, un instrument d'aquestos,
doncs és gairebé molt difícil.
I anem a dir, potser el pitjor cas que succeeix
és que els auditoris que s'estan construint,
doncs no s'hi posa l'instrument.
Hi ha auditoris importants, com és el de Lleida,
molt importants, realment molt importants,
però que no els hi fa altra això,
que els hi, diguem això, hi ha una part del repertori
que allà no es podrà sentir.
És una llàstima perquè tenen molt bona acústica.
Aquí Tarragona, a banda de l'Orga de la Catedral,
n'hi ha d'altres?
Sí, però l'Orga de la Catedral, precisament,
l'Orga Gran, que, si no, com diem aquí,
la presentació d'en Guany del Festival,
ja el tenim, un projecte de reconstrucció,
perquè en realitat la carcassa,
o sigui, la façana,
és del segle XVI importantíssima,
però el material sonor,
o sigui, els tubs, els que es veuen
i els que estan dins que no es veuen,
repeteixo per enèsima vegada,
ja és el nom de festival,
doncs, que es va canviar,
es va canviar i que no té, diguem,
hi ha un error molt greu de concepte,
que això va succeir ja l'any 29.
I ara, esclar, per subsanar, diguem això,
i per fer un instrument que tingui una coherència
i que tingui una sonoritat realment espectacular
dins la catedral,
s'ha de fer un gran esforç,
un gran esforç que representa
posar tot un instrument nou a dins,
però construït amb la màxima qualitat
que som capaços
i amb un concepte molt bo.
Ja ho tenim, això, eh?
El projecte el tenim.
Ara falta el pagano.
S'ha de ser important, també.
És molt important.
Ara seríeu a explicar, per exemple,
Jordi, com s'afina un orga,
però m'en sembla que no en tindríem prou,
hauríem de passar molta estona,
perquè això va ser francament complicat, difícil.
Molt, molt, molt.
Parlem dels concerts,
perquè demà, Malcolm Russell,
el concert de demà,
el primer concert d'aquest festival,
serà a dos quarts de nou del vespre
a la catedral de Tarragona.
A la capella de la Mareu del Claustre.
Del Claustre, correcte.
Entran pel Claustre, eh?
I ens n'han deixat dos,
concretament el dissabte 4 de setembre
i el de dissabte 25
i diumenge 26 de setembre.
Sí.
Quins són aquests?
Bé, aquests són els últims,
precisament el del 4 de setembre,
també és de música de cambra,
és orga i violoncel,
i aquest és un concert
que ve organitzat pel Departament,
o sigui,
per l'Associació Catalana de l'Orga
des de Barcelona
i ve, diguem,
patrocinat pel Departament de Cultura
de la Generalitat.
I com que es fa el Claustre,
doncs també ja fa anys
que sempre l'incluïm
dins el cicle general dels concerts.
I, a més a més,
estem coordinats per lligar les dates,
pel qual cosa l'oferta pot ser
una mica més combinada, no?
I és molt interessant,
és molt interessant perquè,
doncs,
tant,
bé,
el professor Joan Maria Masbonet,
que viu a Reus,
és l'organista de Sant Pere de Reus,
però és professor de l'Eliceu de Barcelona,
eh?
I llavors,
doncs,
aquest jove violoncelista,
l'Adolfo Guti Rezarenas,
que és fill,
també,
d'un organista molt conegut,
el director del...
del Cor de Ràdio Televisió Espanyola,
el seu pare,
i és organista,
i es veu que és un gran,
un gran,
doncs,
violoncelista,
a pesar de la seva,
en fi,
de joventut, no?
I l'últim concert,
aquest que farem,
doncs,
amb aquest grup de cor
de Germans Consort,
d'Itàlia,
amb un company que fem duo,
en Fabio Schaffin i jo,
doncs,
oferirem per primera vegada a la ciutat,
doncs,
concerts per a dos instruments de teclat,
de Bach,
amb orquestra.
Vull dir,
i per això,
com que aquest és el 25 i el 26 de setembre,
al claustro de la catedral,
doncs,
entra dintre de la programació de Santa Tecla,
i, en fi,
suposem que això també afavoreix la difusió,
i que puguin,
espero que puguem tenir gent pels dos dies,
degut a que les dimensions de la capella són reduïdes,
no?
Doncs,
ja ho sabem,
tenen uns quants dies per escollir,
el millor és que aconsegueixin un tríptid com el que tinc jo ara a les mans,
aquest nou festival internacional d'orga de Tarragona,
i que triguin,
o que vinguin a tots,
clar,
això ja dependerà de cadascú,
no?
Esperem,
esperem,
a veure,
doncs,
clar,
de vegades és difícil competir amb tota l'oferta,
una oferta que hi ha d'activitats a l'estiu,
sí.
És difícil,
hi ha molta oferta,
no?
Sí,
i després,
clar,
de vegades coincideixen coses,
i així,
i potser,
a vegades,
potser s'ha de reestudiar com organitzar-ho,
esclar,
jo ara tinc aquí una situació,
diguem,
que no em permet ampliar-ho,
que no em permet saltar a l'orga gran,
perquè com que no podem oferir un instrument,
doncs,
de gran,
però,
malgrat això,
per exemple,
aquesta música que anem sentint,
que està enregistrada,
doncs,
la vam enregistrar a aquest col·lega meu,
italià,
el Fabio Cefini i jo,
aquí el claustre del Catedral,
amb Clavicembo Liorga,
i que ja vam oferir-ne fa quatre anys el concert aquí el claustre,
doncs,
ens ho han editat a Seattle,
amb una discogràfica molt important de musea clàssica,
el qual vol dir que no treballem tan malament,
i aquesta discogràfica,
té, diguem,
en el seu catàleg,
que té moltíssims discos,
té els millors noms de cors i d'organistes del món,
i nosaltres també és on inclòs aquest treball,
per tant,
vol dir que,
malgrat els nostres humils mitjans,
doncs,
no anem tampoc massa pel mal camí,
el que passa és que hem de continuar treballant.
Hi ha més interès, però,
als Estats Units,
per l'òrgan general,
que aquí?
Així grans trets,
tampoc no cal generalitzar.
Bé, no,
podem dir,
a veure,
allí la música està a les universitats,
aquí no.
Llavors,
nosaltres vam tenir la sort,
quan vam fer la gira pels Estats Units,
de contactar amb la universitat,
que em va ser una gran sort,
que potser està reconeguda dels Estats Units,
que tenen l'auditori
amb l'òrgan més important
que hi ha a tots els Estats Units,
i això va ser com una loteria.
I vam anar a rebre allí,
i gràcies a això vam poder fer els concerts,
i gràcies a això la discogràfica
va agafar aquests treballs,
que ens han realitat dos discos ja.
Aquest i un altre,
aquest que vam fer a Itàlia,
però que ens l'han realitat també,
aquesta discogràfica.
Llavors,
esclar,
aquí sempre estem així,
molt pobrets,
però, bueno,
no tenim tants diners,
ja ho sabem.
A veure si t'escolta,
avui és escolta algú,
i posa remeia.
A veure si hi ha algun mecenas
per aquí amagat
i es desperta.
Que vingui, que vingui.
Jordi Vergés,
gràcies per acompanyar-nos
el matí de Tarragona Ràdio
per parlar-nos d'aquest Festival
Internacional d'Òrga de Tarragona.
Comença demà,
són molts dies per davant,
i és un festival,
sens dubte,
absolutament recomanable.
Gràcies i fins a una altra.
Gràcies a vosaltres.
Segons,
per arribar a les 12,
fem un repàs
de l'Actoritat Nacional i Internacional,
i tornem de seguida.