Senyor Soriol, bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Si sortíssim al carrer, que ho hem fet,
i després els escoltaríem i preguntéssim als usuaris
a vostè li sembla bé que rebaixin els preus del medicament?
Escolti, tontos seríem si diguéssim que no.
No ens enganyem.
El que passa és que la perspectiva és diferent
si parlem des de la perspectiva d'una banda dels laboratoris,
però sobretot del que són els farmacèutics,
des de la perspectiva de l'oficina de farmàcia.
D'entrada, aquesta reducció del preu
s'atribueix a que es vol rebaixar la despesa de la sanitat pública,
que diuen que pel que fa a la despesa farmacèutica,
des del govern es qualifica que és molt elevada, que és molt alta.
Aquí d'entrada, des del punt de vista,
els farmacèutics ja diuen que no,
que realment aquest no és el tema.
El tema és un altre, probablement, no?
Sí, bé, aquestes mesures és un pla estratègic de política farmacèutica
per tot el sistema nacional de salut espanyol,
no únicament per la baixada del preu dels medicaments.
i, escolti'm, qui no li agradaria,
no ho sé, que s'abaixessin les autopistes,
que s'abaixessin tot, escolti, tot directament ja.
Tot menys el sou, evidentment.
Llavors, clar, és evident que en un món tan profundament interdependent
com el que estem vivint, tan globalitzat,
seria il·luso pretendre que una mesura que incideix sobre un sector
no tingués repercussió en sobre d'altres, no?
L'incidir sobre els preus de la indústria, per exemple,
farmacèutica, en quant al preu de sortida del laboratori,
evidentment repercuteix sobre la pròpia indústria,
que veu marmades les seves possibilitats d'inversió i desenvolupament,
perillen llocs de treball, en fi, clar, una cosa va a l'altra.
O sigui, si ara tu li preguntes a algú que d'alguna manera
té una dependència de la indústria farmacèutica,
no li sembla bé.
Per altra banda, l'últim de la cadena, com som els farmacèutics,
evidentment, si s'incideix sobre els preus industrials,
sobre la distribució majorista,
i sobre també directament en els nostres,
patim tres vegades les conseqüències, no?
Perquè és una cadena.
Evidentment, si tenim un marge sobre un preu que va minvant,
doncs el resultat va minvant també la compta d'explotació.
Segons la ministra de Sanitat, i si jo m'equivoco, vostè em rectifica, eh?
Diu que es retallaran els pròxims dos anys
el preu de tots els medicaments que faci més de 12 mesos
que són al mercat i no estiguin sotmesos
a l'anomenat sistema de preus de referència
que estableix un cost màxim de venda.
Diu que el 2005 la rebaixa serà d'un 4%
i el 2006 d'un 2%.
La mesura forma part d'aquest pla estratègic, que és més ampli,
afectarà uns 5.000 fàrmacs.
I d'aquesta manera el govern espanyol cal curar reduir
la despesa farmacèutica uns 420 milions d'euros.
5.000 fàrmacs, dels fàrmacs que es venen i es consumeixen habitualment,
això és una part molt important, no?
Sí.
De tot el que es posa a la venda que consumim, doncs, els usuaris de la sanitat.
Sí, el que passa és que són 5.000 fàrmacs en totes les seves presentacions,
o sigui, ja són menys molècules.
I després, cal dir que ja veníem d'una reducció de preus importants
amb l'entrada dels preus de referència.
Bé, tot això sempre són mesures que només s'incideixen sobre el preu,
no s'incideixen sobre el consum,
que és l'altre pota en què s'hauria de descarregar.
El farmacèutic, evidentment, no és el responsable de la despesa sanitària,
de la despesa farmacèutica,
i bé, també parlar tant de despesa farmacèutica
quan el problema realment és la poca inversió que fem en sanitat.
O sigui, amb el pressupost actual de la sanitat espanyola,
el 24% de la despesa en farmàcia canta molt.
Dius, home, això és una borrada.
Evidentment, si el pressupost total de sanitat fos el mateix dels països del nostre entorn,
que són dos punts del PIB per damunt del que Espanya dedica a sanitat,
llavors ens trobaríem que la despesa farmacèutica
es quedaria convertida en un 17%,
que és el mateix que els països del nostre entorn.
O sigui, no incidim en les mesures estructurals,
només incidim en les mesures de preu.
I això, l'altre dia ens ho deia la consellera,
jo no soc partidària de baixar els preus
perquè això aprofundeix encara més el sol que ens separa d'Europa
en quant a preu dels medicaments.
Vull dir, Espanya té els preus dels medicaments més barats
de tota la comunitat europea, juntament amb França.
Si anem aprofundint, anem baixant preus,
arribarà un moment en què ja hi ha problemes importants de desabasteixement
perquè llavors hi ha qui, aprofitant aquests baixos preus aquí a Espanya,
exporta medicaments cap al resta d'Europa.
Clar, la llum d'alarma es va encendre
quan molts usuaris van sentir que portaveus dels laboratoris principals
deien, escolti, si fan això, després no es queixin si falta producte,
perquè ens interessa anar a altres mercats
que ens paguin millor els nostres medicaments
que no a l'estat espanyol.
Això l'usuari també va dir, escolti, aviam què està passant.
Evidentment, el medicament hauria de ser una cosa...
I això pot passar, senyor Soriol?
Home, ja ha passat.
Sí?
Ja ha passat.
I pot haver-hi problema d'abastiment de medicaments per aquesta mesura?
Sí, sí, sí, sí, ja n'hi ha hagut.
Hi ha hagut medicaments que han deixat de ser subministrats
perquè hi ha hagut alguna persona
que amb el legítim ús de les seves atribucions
i no contravenint en absolut la legislació comercial,
doncs, esclar, ha fet servir el medicament
com una cosa que no s'hauria de fer servir,
però que ja que hi ha tantes mesures econòmiques sobre això,
doncs hi ha gent que se n'aprofita.
Agafo el medicament aquí,
el reacondiciono pel mercat britànic, per exemple,
amb tot el que marquin la normativa de prospecte i de cartronatge,
i llavors el venc allà i tinc un guany escandalosament superior
i evidentment això són pràctiques comercials autoritzades,
el que passa que descontrolen tota la planificació dels laboratoris,
perquè bé, fins ara, amb uns preus semblants,
la fabricació d'Espanyola repartia en funció de les necessitats
doncs als països en què exportàvem habitualment els propis laboratoris.
Però és que ara el laboratori alemany que fabrica Alemanya
es pot trobar que la seva filial espanyola,
de la seva filial espanyola s'exporta a Alemanya
una quantitat important de producte que fa que el seu l'hagi de reconar,
perquè, esclar, el ven molt més econòmic.
Però, en fi, això són qüestions ja més...
Això és alta economia, eh?
No, és alta economia, no, però passa, passa,
hi ha hagut medicaments que ens hem trobat que no n'hi ha per què.
Determinades marques o determinats components?
Determinats components.
Hi ha coses que són escandalosament diferents de preu
i llavors hi ha hagut exportacions paral·leles.
Ja sap vostè també que es diu que el nostre país,
tradicionalment s'ha dit que se'n fa un ús poc racional dels medicaments,
que hi ha persones que tenen autèntics arsenals terapèutics a casa seva,
xarops, pastilles, supositoris, que no sobren ni els envasos
i que es llancen perquè han caducat.
Bé, jo suposo que hi ha hagut abusos com en tot.
No ho sé, hi ha hagut moments també en què s'acaparava oli
i es guardava la banyera.
Passa que l'oli no està subvencionat.
En principi l'ampolla d'olí d'oliva, bé, és un tema que ja entraríem a parlar.
En fi, no entrem en aquest jardí que si no, no ens en sortirem.
Però bé, ja...
Aviam, la imatge més gràfica, senyor Suriol, no ens enganyem i parlem plenament.
Aquella persona que va amb 24 receptes
i s'emporta un munt de medicaments cap a casa seva
que potser no són ni per ell mateix.
Aquests casos s'han donat alguna vegada.
Llavors hauríem de preguntar a qui ha prescrit aquests medicaments
per què els hi ha prescrit.
Potser són les mancances que té el sistema
de que es prefereix donar una medicació de complaença
moltes vegades abans que discutir-se amb un usuari
que moltes vegades ho tens perdut.
Per part del metge com per part de la farmàcia
amb altres exigències que hi ha del sistema.
El que no està tan bé és que tot sigui tan gratuït
i no ho sé, trobis persones, famílies monoparentals amb un fill
que guanyen menys que un parell d'avis amb una pensió normaleta
i que ja tenen la hipoteca pagada.
La família monoparental encara té una hipoteca,
té unes despeses, té una sèrie de coses
i en canvi el monoparental ha de pagar un 40% dels medicaments
i els altres avis, que em sembla bé que ho tinguin,
no carregarem pas sobre els avis ni sobre tots,
però que aquells sigui totalment gratuïts.
I aquí reclama que s'hauria de pagar més en funció de la renda,
que no passa en quant a la condició professional o laboral del moment.
Nosaltres cada setmana sortim al carrer
per copsar l'opinió dels ciutadans
respecte a un tema que està d'actualitat i d'interès.
N'hem considerat que aquest era, sense dubtar, un tema d'interès.
Evidentment, són algunes preguntes
que aleatòriament formula al carrer el nostre company Josep Sunyec,
que evidentment no tenen cap valor estadístic ni res d'això,
ja ho saben, amb totes les reserves s'ha d'escoltar,
però sí que és recollir alguna impressió,
insistim aleatòriament, al carrer.
Si li sembla, senyor Oriol, les escoltem?
Doncs escoltem-les.
Creu que s'haurien de baixar els preus dels medicaments?
Pues no me entero de lo que me dice.
Ah, sí.
¿Creo que se tiene que bajar los precios de los medicamentos?
Hombre, debería.
¿Son caros?
Para nosotros, sí.
¿Alguno en concreto o en general?
Bueno, pero prácticamente el que yo uso, sí,
que es para el colesterol, me viene un poquillo caro.
Creu que s'haurien de baixar els preus dels medicaments?
Sí, tot el que sigui baixar, estupendo, no?
Bé.
Com ho podríem fer per rebaixar els preus?
Si els rebaixen per una banda i ens carreguen altres coses per una altra,
ens quedaríem igual.
Per tant, a càrrec de l'Estat,
però com l'Estat som tots,
sempre sobre la mateixa butxaca.
Hombre, clar, clar, está cada vez más caro, hombre.
Y luego hay muchas cosas que lo receta el médico,
pero otras cosas que no se receta.
Justamente para esto es para el coltipao.
Tiene que pagar todo uno de los bolsillos.
¿Y cómo se puede hacer para rebajarlo?
¿Cómo cree usted que se puede hacer?
Esto pues coger los medios que hay,
porque los socialistas dijeron que los primeros dijeron que iban a bajar todo.
Cosa que mentira todo.
Todo lo que hayan prometido, no han prometido nada.
¿Creo que se ven de baixar els medicaments?
Pues yo, si ha de ser bien para la Seguridad Social, sí.
Hombre, siempre nos gusta, ¿no?,
que nos bajen los medicamentos y todo.
¿Usted cree que son caros en comparación con otras cosas?
No, en comparación con los pisos, no.
Pues tanto caro.
Eso lo tendrán que ver,
que vaya para la Seguridad Social,
bien, si va mal, pues entre todo no es mucho, ¿no?
La cuestión es que nos sirvan mejor.
Pues sí, claro que sí.
Porque es que es una burrada lo que vale.
¿Cómo crees que se podría hacer para bajarlos?
Pues que bajaran más el IVA, ¿no?, por ejemplo.
Digo yo.
¿Los impuestos de los medicamentos?
Hombre, tendrían que ser gratuitos,
como siempre son.
pero no solo para los pensionistas,
sino para todo lo que cotizamos.
Senyor Sorriol, no li han preguntat a cap farmacèutic, eh?
D'això no hi ha dubte.
Bé, ja ho feu ara, no?
I us ho agraeixo molt.
M'ha fet gràcia el primer que...
Més que gràcia, no és exactament gràcia.
En què hi ha cridar l'atenció, aquí.
Els medicaments són cars per nosaltres,
per nosaltres sí que són cars.
Per exemple, el que jo gasto, que és pel colesterol.
Home, ha provat a fer règim.
Ha provat a les mesures dietètiques de salut,
que també es contemplen i que també es diuen,
però no ho sé, passejar.
barato.
No necessites cap eina,
no necessites, pot sortir,
amb aquest clima que disfrutem,
pot sortir cada dia.
Raro és el dia
que no surt el sol.
Avui plovia al matí,
ara està fent un sol radiant.
Prova a caminar,
potser et baixa el colesterol
i possiblement estem financiant
una quantitat de medicaments pel colesterol
que jo no dic que en alguns casos
no siguin imprescindibles,
però que podrien ser solucionats.
Això ja per prevenir,
amb hàbits de vida saludable.
Amb mesures higièniques i saludables.
En això està molt el Col·legi de Farmacèutics,
un temps cap aquí de fer moltes campanyes de prevenció,
i ara no fa gaire han presentat els esmorzats saludables,
pels escolars.
Sí, realment comença a ser preocupant
la quantitat d'obesitat que es va veient en els nanos.
Això abans només ho vèiem als Estats Units,
aquelles...
Bueno, passant pel carrer,
no hi ha estat mai,
però sí que es veu en qualsevol pel·lícula
aquells obesos, però ja...
Obesitats mòrbides.
Mòrbides, exactament.
I ara ho comencem a veure aquí.
I tot és per una mala alimentació,
és per sortir de casa sense esmorzar al matí,
per consum de greixos saturats,
en comptes d'aprofitar el que ens dona la naturalesa,
el pa, el tomàquet, l'oli,
en fi, la dieta mediterrània que en diem,
però esclar, és que estem vivint en un món
que no és gaire propici per la dieta mediterrània.
La dieta mediterrània no és solament alimentació,
és també tranquil·litat, és contemplació de...
I amb aquests disgustos que tenim de pujades i baixades de preu,
que no ho escolti.
Déu-n'hi-do.
Digui'm una cosa, senyor Soriol,
aquesta anúncia el va fer el govern la setmana passada,
evidentment des dels col·legis de farmacèutics,
aquí a Tarragona,
la resta de col·legis catalans,
la resta de l'estat suposem que també,
jo imagino que s'ho han parlat,
que han arribat a fer algun comunicat,
que han mostrat públicament la seva postura,
i aviam, tenen notícia si la cosa tira endavant,
si hi ha algun tipus de negociació,
laboratoris, professionals de la farmàcia, govern...
Com està l'assumptu ara, en aquests moments?
Hi havia un altre dels entrevistats
que deia que tot era mentida,
que tot el que havien promès els socialistes
ho havien incomplert.
Evidentment, no tot és mentida,
hi ha una promesa de diàleg ferma,
i suposo que potser els resultats seran els mateixos,
però s'ha obert una ronda de converses
per veure de...
És que, molt bé,
el que no pot ser és que sempre, sempre, sempre
repercuteixi les coses amb els mateixos.