D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Temps del matí de Tarragona Ràdio per parlar de solidaritat,
per parlar de voluntariat, per parlar de Càritas,
Diocesana, Tarragona.
Una entitat que des de fa pocs dies té una nova direcció,
una nova directora, la professora de la Universitat Rovira i Virgili,
Carme Bourbonés, a la que ja saludem en directe aquest matí de dimecres.
Senyora Bourbonés, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia i felicitats.
Gràcies.
Suposo que està, no sé si contenta i il·lusionada,
amb un pes de responsabilitat afegit?
Home, sí, hi ha una gran responsabilitat,
però també tinc la il·lusió de poder aportar quelcom
i poder, diguéssim, assumir aquesta responsabilitat
amb la voluntat de donar també noves respostes
a les noves situacions que planteja el segle XXI en l'àmbit de Càritas.
Imagino que ella des de fa temps està més o menys vinculada,
o ha estat més o menys vinculada a l'entitat,
i d'alguna manera, en fi, la seva arribada a la direcció de Càritas
no li suposa tenir de cop i volta tota una sèrie de projectes entre mans.
No, diguéssim, la meva vinculació com a persona cristiana,
que sempre m'he mogut en aquest àmbit i que he enfocat la vida des d'aquest plantejament,
em feia tenir coneixements concretament de Càritas i d'altres projectes
que en el sí, diguéssim, de l'església,
ha portat endavant per ajudar les persones més febles.
A vostè l'han escollit com a directora de Càritas.
Amb quines responsabilitats, doncs, té aquest càrrec dins de l'entitat?
Voldria aclarir que hi ha la funció del delegat de pastoral social de la diòcesi,
que és mossènçoro, aquí, i reguessim en alguna mesura,
doncs, és el delegat també dins de Càritas.
A més, la meva tasca com a directora és coordinar tots els projectes,
totes les activitats que fan les càrites interparroquials,
les càrrecs parroquials, les càrrecs arxiprestals,
coordinar, impulsar i ajudar a arribar a bon terme
tots aquells projectes que ens van proposant,
ja sigui des de les parroquies, ja sigui des de Càritas internacional,
des de Càritas europea, per exemple.
Ahir, com et comentava, va arribar un informe ja de Càritas a Europa
que ja ens parla com hem d'encaminar els nostres projectes
i hem de pensar, sobretot, en el tema de treballar per la inclusió,
sobretot, no per fer...
el segle XXI caracteritzaria no per fer només una acció directa
d'ajut a una persona que té unes necessitats concretes,
sinó també treballar en projectes de promoció,
és a dir, un lema molt interessant per aquest 2004,
que és ningú sense futur.
Molt bé, doncs entrem en el detall d'algunes de les coses,
perquè vostè l'han triat, l'han escollit com a directora de Càritas
per un període de quatre anys,
per tant, té per davant, en fi, moltes coses per fer.
S'ha marcat ja alguna prioritat o algun objectiu general específic?
Doncs sí, a dos o tres nivells.
Si em tinguem clar, que l'objectiu central i genèric
és treballar amb i per als últims i no atesos per la societat.
Per això, vull dir, insisteixo,
cal fer-ho des d'una vegada molt més acurada
i per això hem de tirar endavant un pla estratègic propi.
És a dir, hi ha un pla estratègic a nivell de Càritas a Espanya,
hi ha un pla estratègic a nivell de Càritas catalana,
però també nosaltres hem de dissenyar.
I aquest és un primer nivell també important per una direcció,
que és promoure tota una sèrie d'elements
que ens permetin dissenyar aquest pla estratègic propi
per als propers quatre anys.
Un pla estratègic que, en fi,
que marcaria, suposo, totes les actuacions
o tots els projectes que volen fer.
Efectivament, però com l'insistia,
tots aquests projectes van, sobretot,
adreçats a l'acolliment de les persones
per facilitar una inclusió,
és a dir, evitar la exclusió,
facilitar una inclusió
i, en alguna mesura,
posar al servei de tota una sèrie de persones
una sèrie de recursos
com poden ser assessorament psicològic,
projectes d'inserció laboral,
formació per a dones,
formació i ocupació per a altres col·lectius,
espais d'acolliment, etcètera, etcètera.
Han calculat, o més o menys,
o calculen quantes persones
poden arribar a atendre des de Càritas,
aquí a Tarragona?
M'he de dir,
és que l'acció és relativament ampli
perquè Càritas, com l'explicava,
ja la Càritas diocesana,
que, en alguna mesura,
es coordinen totes les Càritas parroquials.
Tinc presó, llavors, que parlarien
de tots els pobles de la diòcesi
on es fa una atenció
més personalitzada, pot ser més reduïda,
però, sovint, a vegades,
també hi ha molts espais
d'interrelació i de complementació
i, a vegades, amb uns pobles,
pot ser que no tinguin necessitat
de fer un servei especial
amb una persona,
però, llavors, aquella Càritas
d'aquella parroquia o d'aquell poble
treballa perquè generi
una sèrie de recursos
que posin al servei d'altres persones
i d'altres Càritas,
com pot ser Càritas Catalunya,
com pot ser Càritas Europa,
com pot ser Càritas Internacional.
Per tant, clar, aquest dimensionat
és relativament, per dir-ho així, variable,
perquè el que es fa és treballar
al servei dels altres
i generar recursos.
Amb uns altres recursos,
una de les funcions de Càritas també
és compartir-los,
compartir-los dins de l'església.
Estem en un moviment d'església
i l'església és universal.
Com a tant, compartim també l'atenció.
Per tant, diguéssim,
comptabilitzar,
això és relativament complex.
Parlem, si l'he semblat,
la senyora Borbonés,
del que ara fa,
en l'actualitat fa,
Càritas i Ossesana
aquí a la ciutat de Tarragona.
En quins àmbits
o en quins col·lectius
està treballant
o en quins temes
està treballant aquí
a Tarragona Ciutat?
Miri, llavors,
aquí seria interessant
també parlar amb...
Tinguem present,
quan parlem de Tarragona Ciutat,
aquí tenim la Càritas
interparroquial
i que realment és la que,
en alguna mesura,
coordina
totes aquestes activitats.
I aquí treballa sobretot
amb temes de gent gran,
treballen en temes
d'inserció laboral,
com els hi parlava,
sobretot també,
i és molt interessant,
és el tema aquest
del reciclatge de la roba.
Molta gent coneix
el tema de la roba
i aquí aprofitaria per dir
que a Tarragona
tenim l'oportunitat
de recollir la roba
d'una manera molt més fàcil
que fem fins ara.
Hem col·locat
en tres contenidors de roba
que tothom pot fer servir
en qualsevol moment del dia
o de la nit
o de la setmana
que li convingui.
No hi ha horaris, per tant,
i aquests containers
estan situats aquí
a Càritas
aquí a Prat de la Riba,
ni a uns altres a Torrefort,
ni a uns altres a Sant Pere i Sant Pau.
Llavors, això permet recollir roba,
reciclar aquesta roba,
reconvertir-la
i llavors,
en alguna mesura,
tornar-la a posar a disposició
de les persones
que necessiten
tindre roba
a més baix cost
o pràcticament gratuïta.
Això també permet
una altra cosa,
és que no solament
és que aprofitem
i reciclem aquesta roba
que està en bones condicions,
sinó que també
ens permet formar
persones
que necessiten
adquirir
una experiència laboral,
perquè en aquests centres
el que fem és treball
amb aquelles persones
que aprenguin
a tractar aquesta roba,
a classificar-la,
a col·locar-la bé,
a subministrar-la
a les persones
que la puguin utilitzar
i llavors aquí
contractem unes persones
que la millor vegades
sovint
aquest primer contracte
és el primer contracte
de la seva vida
i això els dona
una experiència laboral.
I aquest projecte
per nosaltres de la roba
l'he volgut destacar
i he volgut ser
més curós en l'explicació
perquè creiem
que és molt interessant.
no solament
és recollir la roba
i posar-la a l'abast
de persones
que necessiten
adquirir-la
a més baix cost
o gratuïtament,
sinó que també
ens permet
formar
a persones
que d'altra manera
no tindrin
la possibilitat
d'adquirir
uns hàbits laborals
i professionals.
I parlant d'això,
aprofundint encara
en detall
d'aquest programa
tan interessant,
aquests contenidors
fa poc
que s'han instal·lat
a Prat de la Riba,
a Torrefort i a Sant Brèix.
Si no recordo malament
crec que estan ubicats
des de fa un parall
de 13 setmanes.
Potser encara
no són prou coneguts
pels ciutadans
de Tarragona.
Valdrà la pena
recordar-ho
als ciutadans
i als oients,
a les persones
que ens estiguin escoltant
que hi ha aquesta possibilitat
de dipositar roba
usada
en aquests contenidors
que a més
tindran aquesta utilitat
tan interessant.
I tinc impression
que no solament
és agafar aquesta roba
i posar-la
en condicions
i posar-la
a l'abast
de persones
que la puguin
utilitzar
una altra vegada
en molt bon estat.
Si no,
solament insisteixo,
també permet
que unes altres persones
que no tenien
cap especialització
professional
puguin adquirir
hàbits professionals.
Això és el programa
del que potser
havíem parlat
ja altres vegades
aquí al matí
de Tarragona Ràdio,
l'han anomenat
Filigrana?
Sí.
I que llavors
vostès també coneixen
que hi ha un parell
de botigues aquí
que llavors
es poden comprar
a Tarragona Ciutat.
Són que n'hi ha
una a la plaça del Foro
i una altra
que està a Torreforta
i després també n'hi ha
a la resta
de poblacions
importants
de la diòcesi
com pot ser el Vendrell,
com pot ser Valls,
com pot ser Reus.
També la gent pot adquirir
o pot anar a buscar
aquest material
i aquesta roba.
Quines altres coses
o en quins altres àmbits
aquí a Tarragona?
Parlaríem
de la ludoteca
i del suport
escolar
per anar-nos
en situacions
de risc
i més complexos
que s'està donant.
Tenim la ludoteca,
després tenim
el projecte
als nostres veïns
que és important.
També el centre
d'atenció a la gent gran
que en diem
un programa d'Ara Sí
que s'ha fet un estudi
i després s'ha fet
tot un programa
d'actuació amb la gent gran.
Després tenim
tot un projecte
d'insecció laboral
el projecte Hèrcules
que crec que és insignificatiu.
També el projecte
bàsic per a formació
de dones
que podríem parlar
en el camp de la immigració
de moltes dones
que necessiten
l'aprenentatge
d'hàbits
com pugui ser el cuinar,
com pugui ser el comprar,
com pugui ser
desenvolupar
les activitats
de la vida diària,
formar aquestes dones
que puguin
adequar-se
a la vida ordinària
que tots portem
perquè ells pot ser
els més difícil
perquè provenen
d'altres cultures
en altres llocs
on els hàbits nostres
els poden resultar
desconeguts
i a vegades
sovint
inclús
incapaces
són de poder-s'incorporar.
Pel comentari
d'aquest projecte
i el que comentava
abans de Filigrana
vostè fa referència
a col·lectius
sobretot de dones
de dones
potser amb
pocs recursos econòmics
i amb
un nivell cultural
relativament baix
dones que poden ser
del país
o dones
immigrants
són aquests
els col·lectius
ara
on més
vol incidir
Càritas
en Dioses
s'ha anat a Tarragona
Miri també
però hi ha un altre
gran col·lectiu
que nosaltres
vostès
també
ja tenen coneixement
que és el tema
dels transg1
i que no solament
nosaltres entenem
que hem de tindre
aquella persona
que passa
que ell passa volant
sinó aquella persona
que està desarrelada
i llavors
a través de la caixa
de transg1
el que fem nosaltres
és tot un projecte
de reinserció
per persones
que primer treballem
l'autoestima
després treballem
recobrim les seves capacitats
pensem que
darrere de cada transg1
de cada rodamont
hi ha tota una història
llavors primer cal identificar
quina és aquesta història
i cal cercar-li
noves oportunitats
o recuperar
aquelles que havia tingut
i per les raons
que fossin
les havia perdut
Tot això
es fa
amb recursos econòmics
evidentment
reben
des de Càritas
l'aportació
de voluntaris
de persones
que en fi
fan els seus donatius
a l'entitat
però m'imagino
que també necessiten
el suport
de les institucions
Miri
sí
aquí voldria
explicar
dos qüestions
en primer lloc
hi ha les aportacions
directes
econòmiques
que parlaríem
però també
hi ha l'aportació
de les persones
pensin vostès
que Càritas
a la diòcesi
de Tarragona
té 800 voluntaris
i l'aportació
de 800 persones
treballant
ja significa
també
un recurs
molt important
que cal significar
però jo m'imagino
que vostè en parla
de xifres concretes
i podríem parlar
que
diguéssim
els ingressos
que tenim
és al voltant
d'un milió
400 mil euros
i això ens ve
d'aportacions
de donatius generals
pràcticament
el 57%
ve de les col·lectes
i dels donatius
que la gent fa
mitjançant socis
mitjançant les col·lectes
mitjançant altres
aportacions personals
i concretes
i llavors
de la cooperació
podríem dir-ne
d'altres entitats
com podrien ser
les subvencions
que nosaltres
podríem dir
que ens fan
les administracions
com sigui
la Generalitat
l'Ajuntament
Caritas Espanyoles
que ens traspassin
l'IRPF
i els Fonds Socials Europeus
després l'Incabol
etcètera
aquí parlaríem
d'un 34%
dels ingressos
que nosaltres tenim
és a dir
pensin vostès
que un 56%
ens vindria
directament
per les aportacions
que puguin fer
els cristians
i els col·lectius
propis
de l'església
i després
un 34%
el faríem
de subvenció
entre l'administració
hem explicat
una mica
el que s'està fent
a Caritas
també
hem comentat
aquest pla estratègic
de futur
hi ha alguna cosa
que li agradaria fer
algun altre programa
que li agradaria engegar
a la nova directora
de Caritas
aquí a Tarragona
mire
abans d'insistir
això que seria
el tema de la promoció
la sensibilització
que crec
que la gent
sí que coneix Caritas
sap el que fa Caritas
però sovint
a vegades
ens queda com allunyar
o com una cosa
que ja fa molt temps
que funciona
i no està al dia
pensin vostès
que torno a insistir
el marc europeu
és un marc
molt important
per tots plegats
i crec que un repte
és que totes les Caritas
europees
tirem endavant
i sensibilitzem
sobretot
els estats
i a les administracions
perquè nosaltres
el que hem de fer
no solament és
atendre directament
sinó també sensibilitzar
denunciar injusti
i posar en evidència
insolidaritats manifestes
que a vegades
les administracions
no són prou sensibles
i que cal tindre en compte
perquè les persones
totes tinguin un futur
com l'ideia
només un detall
que li voldria dir
les administracions europees
totes
tots els estats
es preocupen
de resoldre
les qüestions
de cada individu
d'un nen
d'un infant
d'una dona
però des de Caritas
nosaltres
el que recomanem
als estats
és que facin
polítiques integrals
de parlar de la família
l'últim estudi
com l'ideia
es preocupa
del tema
de l'anàlisi
de la família
de la pobresa
de les famílies
a Europa
i que realment
els estats
han de superar
aquest concepte
que fan
que fan
que fan una ajuda
a l'individu
sinó que han de fer
una ajuda
col·lectiva
a la família
perquè és en el ser
de la família
on sorgeixen
les principals situacions
de risc
de complexitat
de relació
i de pobresa
una última qüestió
senyora Borbonés
qualsevol persona
que vulgui
adreçar-se
a Caritas
que vulgui
fins i tot
entrar com a voluntari
en l'entitat
on els poden trobar
quines són
les fórmules
per apropar-se
a Caritas
les fórmules
més corrents
són apropar-se
a les pròpies
Caritas
parroquials
que és el que
li deia
més a l'abast
i llavors
les Caritas
parroquials
llavors trobaran
el projecte
el programa
o l'activitat
que considerin
més oportuna
que pot ser
dins de la pròpia
experiència
o el treball
que fan
amb aquella
Caritas
parroquial
o poden anar
a desenvolupar
altres activitats
Doncs aquesta és
la nova directora
de Caritas
Diocesana Tarragona
segurament que la coneixien
per altres càrrecs
que ha tingut abans
ella és professora
a la Universitat
Roviri Virgili
és Carme Borbonés
i amb ella avui
hem parlat
dels seus objectius
i de les seves prioritats
que s'ha marcat
com a nova directora
de l'entitat
aquí a Tarragona
Caritas
Caritas
Caritas
Caritas
Sobretot
molta sort
de cara al futur
Moltíssimes gràcies
i disposeu
Bon dia
Bon dia