Passant dos minuts d'un quart d'onze del matí,
a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Com us apuntàvem fa moment en el sumari,
avui hem convidat el director general de Caixa Tarragona,
Rafal Gené, per repassar una mica l'actualitat
que envolta la principal entitat financera de les nostres comarques
per parlar de l'estat de comptes, de l'economia,
però també de l'obra social i cultural que realitza Caixa Tarragona.
Senyor Rafal Gené, bon dia.
Hola, bon dia.
Fa pocs dies, fa poques setmanes, celebraven l'Assemblea en general
per aprovar, per analitzar i aprovar l'estat de comptes del 2003,
tot i que queda ja una mica passat, perquè han passat justament sis mesos.
L'estat de comptes, quin estat revela de la salut
de l'entitat financera que vostè dirigeix?
De fet, per el que fa referència, com vostè molt bé diu,
de fet això ja és l'any 2003,
el que es reflexava era un bon increment de beneficis,
un 9,72, una reducció de la morositat,
un creixement de qualitat,
el manteniment d'un bon rating
per part de les agències de qualificació
i una nova dotació a l'obra social
que ens permetia anar revertint a les comarques de Tarragona
els beneficis que la Caixa està obtenint.
Quina tendència observen els màxims responsables de Caixa Tarragona
sobre l'evolució de l'entitat en els últims anys,
amb una perspectiva a més llarg termini?
Jo crec que la valoració s'ha de fer des de dintre i des de fora.
Des de dintre, nosaltres el que veiem és una entitat
que tant des del punt de vista patrimonial,
o si vol dir de capital i d'actius,
de temes de morositat,
és una entitat molt forta
i des del punt de vista extern,
el que és la relació amb els seus clients,
amb la societat,
un servei de qualitat.
28 milions d'euros de beneficis,
diu l'estat de comptes al final del 2003.
Això és per valorar-ho molt positivament
o només positivament?
No, no, és bo, és molt bo.
Molt bo.
Fins i tot millor del que s'esperaven?
Home, la veritat és que
amb la instal·lació d'eines informàtiques
i de previsió i demés,
cada vegada ho encertem més,
afinem més, no?
Però sí, va ser una mica millor del que esperàvem.
I aquests primers sis mesos del 2004,
quina evolució?
Està anant bé perquè el creixement és bo,
els mercats hipotecaris s'aguanten,
el comportament dels tipus d'interès
en aquests moments està sent raonable,
vull dir, no hi ha hagut grans d'altabaixos,
i per el que representa la nostra activitat,
treure productes, obrir oficines,
també ens ha funcionat i està anant bé.
On creu vostè, senyora gent,
que està la clau del bon moment
de l'entitat de Caixa de Tarragona?
Jo crec que hi ha molta gent
implicada en una bona gestió.
O sigui, hi ha una plantilla
amb idees clares,
i aleshores,
tot és regular.
Vull dir, es donen,
es treuen productes de qualitat,
interessants pels clients,
cada equis temps,
de forma que ni se sature el mercat,
i en canvi no hi ha forats.
Vull dir, per altra banda,
tot el que és l'expansió creditícia
és de molta qualitat,
es fan bé les coses.
És a dir, és una qüestió general,
no hi hauria un factor determinant,
segons vostè?
No, no,
és un esforç col·lectiu important
i sostingut.
Això pel que fa a l'estat financer
de Caixa de Tarragona,
després hi ha la projecció externa,
la projecció exterior de Caixa de Tarragona,
sobretot en l'àmbit social,
en l'àmbit de la solidaritat
i en l'àmbit cultural.
Aquí l'evolució que vostès analitzen
en els últims mesos, com ha anat?
Aquí és molt bona,
aquí ha hagut una preocupació del Consell
que es va iniciar amb la posta en marxa
de la Fundació Caixa de Tarragona,
que es fessin les coses
sempre pensant molt en el territori,
que sobretot aquesta mena de dividend social
que feia la Caixa a través de la seva obra social
retornés a les diferents comarques
en proporció a com es havia anat generant,
que no hi hagués desequilibris.
Després hi ha hagut molta transparència
amb la gestió,
s'ha fet convocatòries públiques,
s'ha pogut explicar bé el que es feia
i després jo crec que hi ha hagut
una gestió per part dels responsables
de la Fundació molt encertada
i crec que això s'ha vist ben a prop d'aquí,
en el propi auditori,
on s'ha vist una activitat,
la sala d'exposicions,
una activitat molt seguida,
molt continuada, de qualitat
i el que és més important,
perquè això anima molt,
d'una gran resposta per part dels ciutadans,
que han vingut a actes molt diversos,
ho han seguit amb 23,
la veritat és que hem fet ple molts dies.
Pel que diu, doncs,
estan plenament satisfets del funcionament
de l'auditori de la sala d'exposicions,
renovades, recordem, de fa un any i mig,
aproximadament, no?
Sí, sí, sí,
però a més amb una activitat molt diversa
des del punt de vista cultural,
del punt de vista solidari,
del punt de vista empresarial, ciutadà,
i amb tot hem tingut una molt bona resposta
i crec que hem donat un producte de qualitat.
Pel que fa als projectes socials i culturals,
Caixa Tarragona, segons les seves xifres,
destinen en guany 540.000 euros.
Això és amb el que és la convocatòria pública
que s'ha fet d'ajuts.
El pressupost general de l'obra social
és d'uns 5 milions d'euros.
En aquests moments hi ha una part,
que són la que funciona, com li deia, l'auditori,
tota una sèrie d'activitats
que nosaltres desenvolupem per totes les comarques,
però després hi ha uns ajuts amb entitats,
o sigui, programes de col·laboració amb entitats,
amb els quals la Caixa fa una convocatòria pública,
tant en el terreny solidari com en el terreny cultural.
I aleshores aquí, efectivament,
en aquest any el pressupost han sigut 540.000 euros d'ajuts,
que al final hi ha hagut una gran demanda,
hi ha hagut moltes entitats que ens han presentat
els seus projectes,
i 176 projectes concretament,
91 de solidaris i 85 culturals.
Aquí s'ha fet un procés molt transparent i rigorós
de selecció dels projectes que complien tota una sèrie de condicions,
i això han quedat amb 56 projectes que s'han ajudat,
dels quals n'hi ha 31 de solidaris,
disminuïts, exclusió social, immigració i malalts,
i després n'hi ha 25 de culturals
que abasten arts escèniques, plàstiques, audiovisual,
història, música, patrimoni, etc.
I tot això el que és important sempre és
amb una molt repartit territorialment,
i algunes d'aquestes activitats també han generat altres activitats,
o sigui, una cosa que s'ha ajudat a les arts escèniques
per fer un desenvolupament, per fer una fase creativa,
després ha servit per fer una actuació en bo,
no solament a l'auditori, sinó també a comarques.
A l'hora de triar aquests projectes, els que ajuden econòmicament,
quins criteris segueixen?
Precisament s'ha desenvolupat un programa molt...
Al final s'acaba tot amb un programa informàtic,
però s'ha fet a base d'uns qüestionaris
on es té en compte el nombre de persones
on arribarà l'acció aquesta,
si és un camp que és novedor o que ja està molt trillat,
les garanties d'èxit que tenim,
si les persones que els porten a terme
són persones amb idees o són persones amb idees i experiència,
i que per tant això garantitza que els diners es gastaran bé...
O sigui, hi ha tota una sèrie d'ítems molt diversificats,
però que al final es posa com una nota
i miren que hi hagi un equilibri
amb totes les valoracions que es fan.
Aleshores, estem molt satisfets i pensem que som
una de les dos o tres entitats punteres d'Espanya de com ho fem.
Pel que comentàvem ara,
fent una mica de llista de temes de solidaritat o de cultura,
veiem que Caixa de Tarragona destina diners a molts projectes.
potser la varietat és una de les raons
de ser que vostès volen arribar a molts col·lectius diversos,
més que concentrar els ajuts en dos o tres grans projectes.
Efectivament, mirem anar buscant zones
on hi hagi una efectiva demanda, una efectiva necessitat.
I alhora també mirem molt el que li comentava abans, el territori.
Vull dir que nosaltres som una entitat
que en aquests moments ja té una extensió considerable.
Sempre hi ha un procés de...
S'ha imprenent l'expressió de barrer per a Caixa.
Per dir-li d'una forma clara,
nosaltres en aquests moments tenim del nostre negoci
aproximadament alguna cosa més d'un 60% a les comarques de Tarragona
i més d'un 60% a les comarques de Tarragona,
quasi un 40% a les comarques de Barcelona,
més Madrid i ara Castelló.
Amb aquestes, així, per tant, seria aproximadament 66-33.
En canvi, l'obra social és 75% a les comarques de Tarragona
i 25% a fora.
I clar, això genera diversitat.
Això és el compromís de Caixa Tarragona amb el territori?
Amb el seu territori.
Parlant d'això, continuen obrint oficines?
Bàsicament, les continuen obrint a les comarques de Tarragona
o justament perquè ja estan tan implantats en el territori de la demarcació
ara el que busquen és obrir noves oficines fora del territori natural?
Bé, és una cosa mixta.
Per una banda, nosaltres tenim una gran xarxa,
tenim la millor xarxa a les comarques de Tarragona,
però som sensibles al canvi.
Quan hi ha un canvi demogràfic,
quan hi ha un canvi, noves urbanitzacions, etcètera,
doncs, aleshores, obrim oficines i, per exemple,
amb el que portem l'any, a la Ciutat de Tarragona n'hem obert una.
Després tenim una expansió natural a les comarques colindans.
Hem obert oficines a Piera, Castellà del Vallès i Pineda.
I després tenim uns nous punts
on s'està produint una interrelació amb els negocis
que ja tenim en aquests moments oberts
i que aleshores ens aconsellen obrir-hi alguna oficina.
Seria el cas dels voltants a Madrid.
Per exemple, aquest any hem obert a Getafe
i a la província de Castelló n'hem obert dos,
que és a Vinerós i a Benicarló.
Això ha sigut fa just dues setmanes.
I seguiran creixent en aquesta línia que ara comentava?
Sempre sobre la base que el negoci que estem fent nou
està interrelacionat a través d'empreses,
a través de clients particulars,
amb el negoci que estem fent ara.
Posem oficines allà on nosaltres
podem donar servei als nostres clients.
Una qüestió interna ara de l'entitat, senyor Genent.
En aquesta assemblea que comentàvem de fa poques setmanes
aprovaven una adaptació dels seus estatuts.
Sí.
Expliqui'ns en què consisteix.
De fet, portem dos anys
en què hi ha una gran preocupació de tipus teòric
per part dels estudiosos
i també per part dels legisladors
em va afavorir tot el que en diuen les pràctiques de bon govern,
les transparències, etcètera.
I aleshores, aquesta ha sigut una preocupació
i sobretot una pràctica molt important
per a la presidència dels òrgans de Govern de l'entitat.
Però calia adaptar aquesta normativa,
que molta d'ella va néixer per a les societats anònimes,
als nostres estatuts.
Aquest és un gran bloc que afecta a la Fundació,
afecta als òrgans de Govern,
però que en realitat no suposa un canvi en els estatuts,
però no suposa cap canvi a la nostra actuació,
perquè tot ja ho fèiem.
Comitè d'Auditoria, etcètera.
I després hi ha un altre bloc
que sí que té alguna cosa a veure amb el que comentàvem,
que en els nostres estatuts donàvem representació
únicament als clients i a les corporacions locals
de la zona d'actuació original de l'entitat,
de la província de Tarragona.
I aleshores aquí ha sortit una legislació
que ens obliga a que a l'expansionants,
a l'obrir algunes oficines a fora de la província de Tarragona
i concretament ja fora de Catalunya,
ens obliga a donar-los representació.
És una representació que en aquest moment,
aplicant els nous estatuts,
que en definitiva és aplicant la nova llei,
és zero, però que a llarg termini
podria suposar que un, dos, tres, no sé quants,
membres de l'Assemblea
amb representació dels impositors
o algun amb representació dels ajuntaments
arribés a ser d'aquestes altres comunitats autònomes
on hem anat obrint algunes oficines.
És evident que a Caixa Terrà una va creixent,
també és evident que hi ha altres entitats financeres
les característiques similars a Caixa Terrà una
que van creixent i que s'implanten
al territori natural de Caixa Terrà una.
Els hi preocupa especialment l'expansió
o el creixement d'algunes d'aquestes entitats
de la competència, dit res i curt?
Home, la competència ocupa
i alguna vegada preocupa,
però també enforteix.
I aleshores això és un procés
que va lligat amb el tan conegut de la globalització.
Els nostres clients es mouen,
vull dir, avui en dia el ciutadà, l'empresa,
es mou, les empreses s'extenen
i aleshores et requereix que per donar-los servei
nosaltres anem allà i els d'allà vinguin aquí.
I això és un fet que té una absoluta lògica econòmica.
La competència és bona per millorar
el servei d'ons i els productes que s'ofreixen als clients?
Efectivament.
En aquest sentit, les Caixes Catalanes
s'hi han destacat amb el temps,
ha sigut, jo crec, en part,
molt afavorit per aquesta intensa competència.
I estem molt acostumats.
En el rànquing de Caixes Catalanes,
on situaria vostè Caixa Tarragona?
La cinquena.
La cinquena.
Com a director general Puig a la primera, en qualsevol cas?
Bé, a mi m'agradaria anar pujant.
Parlant ja, per anar acabant,
de la situació financera en general,
des de la perspectiva que dona la direcció
d'una entitat com Caixa Tarragona,
com preveu l'evolució del negoci de Caixa Tarragona
en els propers mesos.
Bé, bé, vull dir,
nosaltres ens hem mogut sempre
amb un negoci molt sòlid,
molt poc,
o sigui, subjecte com tots a canvis de conjuntura,
però veiem l'economia que avança
i aleshores no veig que des d'un punt de vista exògen
puguem tindre canvis importants.
Si nosaltres, per altra banda,
tenim projectes
i penso que s'estan fent bé les coses,
doncs jo ho veig bé.
Com evolucionaran els tipus d'interès?
Que segur que és una pregunta que li fan molts clients.
Bé, doncs els tipus d'interès
jo crec que aniran pujant,
però no crec que arribi a la sangre al riu.
I això els preocupa pel tema dels crèdits hipotecaris?
Home, lògicament,
si un producte s'encareix,
doncs té de baixar,
el que lògic és que baixi la demanda.
Però el producte que nosaltres ens dediquem fonamentalment,
que és l'habitatge,
i bàsicament l'habitatge permanent,
aleshores també respon a una necessitat real de la població.
Per tant, aquí és important que cada un,
quan demana un préstec,
vegi on pot arribar,
però en realitat estem parlant
d'un actiu de primera necessitat.
Vull dir, jo no hi veig un problema.
L'evolució del negoci serà constant, progressiva?
No és que aixaterra una entitat amb gaires oscil·lacions?
Ni cap amunt ni cap avall.
Vull dir, jo penso que és un negoci molt consolidat,
molt basat en el servei amb el client,
molt basat en una relació diària
i en uns productes que són sòlids,
tant des del punt de vista de l'entitat,
i útils des del punt de vista del client.
Senyor Rafael Gené,
director general de Caixa de Tarragona,
gràcies per compartir uns minuts avui
amb els ullens del matí de Tarragona Ràdio,
i en fi, que vagi molt bé l'estiu.
Doncs moltes gràcies.
Fins la propera, bon dia.