Dos quarts de dotze del matí, després de repassar quines eren les principals novetats de cara a l'obertura de Port Aventura.
Començàvem amb l'Almodena Mazulos fa uns minuts, que ens comentava també aquests canvis d'actuacions que podrem veure dins del parc.
Parlem ara d'una altra proposta cultural i lúdica de cara a aquest cap de setmana
i que ens porta ja a l'hiperactiu grup escènic que té a la ciutat de Tarragona.
Tenim amb nosaltres per parlar-nos el José Emma, molt bon dia.
Hola, bon dia. I la Charó Martí, molt bon dia, Charó.
Molt bons dies.
I ells venen a presentar-nos l'obra Anillos per a una dama d'Antonio Gala.
Anillos per a una dama que és una obra que ara ens comentava el Pepe tot just fora d'antena,
que fa moltíssims anys que va dirigir aquí mateix a Tarragona.
Sí, però aquesta obra avui la dirigeix Jordi Folke.
Vull dir que jo fa 20 anys...
Però vull dir que és una obra que tu la sents molt propera, suposo.
Sí, és que va tindre molt la cita a l'Auditoria de Tarragona,
que ara ja sabeu tots que és un supermercat.
Bueno, ara no sé, perquè està tancat, no sé què faran allí,
però allí sí, és una de les últimes obres que vam fer allà a l'Auditoria de Tarragona.
I Charó feia el mateix paper de Doña Jimena.
Perquè parlem de la història, Charó.
Què li passa a Doña Jimena quan es queda sense el seu CIT campeador?
Pues a mí me da la sensació que Doña Jimena quan es queda sin el CIT se queda como muy tranquila.
Y además quiere rehacer su vida porque está un poquito harta de que la hayan metido dentro de esta historia
que ella no ha buscado.
Ella no ha buscado estar en esa historia, como dice Antonio Gala, en esa historia grande.
Ella quiere ser ella misma y quiere vivir un amor que la historia se niega a concederle.
Y entonces lucha, lucha, se enfrenta con todos los poderes, se enfrenta con el poder del Estado,
con el poder de la Iglesia, lucha, tiene palabras muy duras y pone a cada cual en su sitio.
Es un personaje realmente precioso.
Un personaje que tú también lo has vivido muy internamente.
Sí, sí, sí, lo hice con él la primera vez y me quedó como muy marcada.
Y esta vez continúa marcándome.
Es un papel que se vive muy intensamente.
I em comentaba la Charo, también, tot just abans d'entrar en antena,
que es especial, com escriu Antonio Gala,
quan parla de personatges femenins forts, de personatges femenins.
Los escribe maravillosamente.
O sea, yo creo que es un hombre que capta muy bien la sensibilidad femenina.
Y más es que todas las palabras que dice llegan al corazón.
Yo creo que las mujeres, cuando vayan a ver la obra, se van a encontrar como muy identificadas.
De tener ese valor de esta mujer, de enfrentarse con lo que te he dicho, con todos.
Enfrenta con el Estado, que este Estado, estamos acostumbrados a que manden por encima de todos sin pedir permiso al pueblo.
Y el rey, sí, exactamente.
Y además es que creo que esta obra ha llegado en un momento doloroso para España
y además que dice palabras muy justas en este momento.
En tot cas sí que podríem recórrer grans clàssics, suposem, del teatre i la literatura
per trobar un bálsamo, podríem dir-ho així, a tot el que acabem de passar fa poques, molt poques setmanes.
Exactamente.
José, ¿tú fas de Minaya?
Sí.
Bueno, és que aquí Gala fa un ensaig sobre la història, posant una història fictícia i intemporal
d'aquest amor de Jimena con Minaya.
Històricament penso que no n'hi ha cap date.
No, yo ya puedo dar fe de que no.
Vui dir que fa un ensaig sobre la història d'Espanya
e inclús dona unes dades aquí en autobiográficas del Gala que diu
¿Qué sucede en un pueblo cuando la muerte arrebata a quien lo guía?
¿Qué será de Jimena Sinacit?
Que es lo que ha dit ella abans, que ella no volía estar aquesta història,
ella volía ser una dona normal y vivir la seva vida, ¿no?
Y al final el triunfo del poder político y el religioso es inevitable,
ambos solo les mueve el deseo de seguir siendo poderes.
ellos hacen la historia.
I a més a més és això, també és la reivindicació feminista,
és a dir, una dona sola en una determinada època,
oi fins i tot avui en dia enfrontada a una sèrie de poderes,
doncs té-les de perdre pràcticament sempre.
Sí, perquè la societat no li permetia ser la viuda del CIT,
aquest personatge històric,
és clar que vivies una vida normal.
Jo crec que Minaya és una mica tubet, no?
Sí, sí, sí, sí, sí, perquè és el lugar teniente de, diguem,
del CIT Campiador, en nombre de confiança,
ell tenia una admiració tan gran per el CIT
que tampoc vol cedir a l'amor d'aquesta dona,
s'enteposa la política i ell, bueno,
se sacrifica, no?, perquè ell no podia sacrificar-se,
ell podia ser valent, no?, però no, és un cobard.
Bueno, ja, ja le digo en un moment que és un cobard.
Sí, sí, ja se lo digo, se lo digo.
No, no, no, no, no, és un cobard
perquè no te vols enfrentar a la...
Jo veig que el personatge Minaya molt, molt no li tens carinyo.
No, però, bueno, ho faig en il·lusió.
Bueno, no, ja ho vaig fer en aquella vegada,
la vaig dirigir jo i me vaig agafar aquest paper
perquè era el pitjor, vull dir que el que reparte
agafa sempre el pitjor paper, si és honrat, no?
I és un paper, però, bueno, jo ho faig en il·lusió, no?,
i ho faig lo millor que puc.
Com ho feu tot, això, això és evident.
Però vull dir que és un personatge que dins de la història aquesta
tots els personatges tenen el que es diu en Teatre Carnaza
i aquest Minaya és tou, no?, és un home tou, cobard, cobard.
Valent, valent, el que diu ella,
tu eres valiente con los moros, però conmigo no,
i això, sí.
En tot cas, aquesta obra la dirigeix, en aquest cas, en Jordi Folk.
Sí, Jordi Folk.
Què podem dir d'ell?
Home, l'home està...
Ja que no hi és.
L'home està, s'ha agafat un treball enorme
en fer un muntatge molt maco, molt bonic,
i està l'home...
Ara mateix s'està muntant el Metropol,
no ha pogut vindre per això.
Perquè ens comentava això el José,
que resulta que normalment no feu un assaig general,
em comentaves.
Normalment no podem, perquè, esclar...
És una qüestió de temps.
La programació de Metropol,
i després els muntatges,
vas a ensaiar i et trobes que estan muntant,
és clar, és normal, no?
Normalment no podem ensaiar,
perquè, esclar, avui és divendres,
ahir, perdó, divendres, no?
Demà tenen teatre.
El diumenge al matí tenen teatre.
Llavors és molt complicat fer un ensaig, no?
Però l'ho ha aconseguit,
i aquesta tarda, tarda nit,
farem un ensaig allí.
Allí passarem la tarda ensaixant.
I ell està ara muntant.
Està muntant altres personatges,
i Charo i jo hem vingut aquí.
Perquè quina és la principal dificultat d'aquesta obra?
Em refereixo a que, clar, suposo que també
vestuari ambientació...
Correcte, sí.
Sí, a pesar que és intemporal,
no té de ser...
No, aquí no es pot dir aquest...
És anacrònic o tal.
No, perquè el Gala ja ho fa intemporal, no?
Incluso Jimena i Minaya prenen cafè,
cosa que en aquella vida no existia.
Sí, complicat, sí.
Surten paraules com a Septib,
i tal, paraules que no existien,
però ja ho diu ell, no?
Que és una obra intemporal, no?
Incluso ella diu...
Sí, els actors que representen una història,
sin els objectos ni els trajes,
tot això que la història,
pareixen que estan locos, però no.
Lo que passa és que jo crec,
este és mi modo de pensar,
que hi ha certos personatges
que tenen que estar como muy definidos
en la història, en el siglo XI.
Però, sin embargo, otros,
que, por ejemplo, Jimena, su hija,
que poden estar más bien en cualquier tiempo,
da igual que sea el siglo XX,
que el XXI, que el XXVII.
Yo creo que continuarán siendo.
Sin embargo, estos son el prototipo
de lo que es siempre.
O sea, el poder siempre ha sido lo mismo.
Bueno, la hija María también.
Sí, también.
Pero ella, en lo que cabe,
después ya quiere parecerse a la madre
y ya se viste, podríamos decir,
igual que la madre,
para quererse parecer a ella.
Pero, sin embargo,
los otros personajes están como definidos.
O sea, la iglesia va como bispo.
El rey va como rey
y este señor va como guerrero.
Porque no va a dejar de serlo.
María también que quiere imponer
la sociedad de su época y lucha continua.
Sí, y al principio va como muy respetuosa.
Pero después dice,
ostras, mi madre,
qué, espérate,
que me voy a acercar un poquito a ella.
Pero ella después continúa siendo María.
María.
Incluso, cuando la van a hacer a Radio Tarragona,
bueno, a Radio Tarragona,
allí que hay el auditorio del Carrero de la Unión,
nosotros sortíamos,
feíamos un coloquio en el público.
¿Te acuerdas, Charo?
Sortíamos y hablábamos en el público
y explicaba a cada escuela el su personaje.
Porque la gente...
Claro, porque la gente puede encontrarse un poquito
diciendo,
mire, doña Jimena,
¿qué me está haciendo esta mujer?
Si no me recuerdo si era...
Dándose aquí en combinación,
en mitad de escena, ¿no?
¿Te acuerdas tú si era al principio o al final?
No me acuerdo.
Pero sortíem a l'escenari,
tots vestits ya,
y comenzaban a hablar en el público,
explicaban los personajes y tal.
¿I quina era la reacció del público en aquel momento?
Muy bueno.
Me va agradar mucho.
Al Charo la van a hacer una felicitación,
porque incluso yo te diré una cosa,
esta obra la va a hacer Maruja Escri, ¿no?
Sí, sí.
Y sin menos apreciarla,
molta gente va a decir que,
escolta, que l'havia visto
y que Charo ya ha hecho una interpretación bonífica.
No, no.
No es que la haga la pelota,
es que es verita.
Que me está alegrando el día.
No, es verita.
Fa una gran interpretación de Jimena,
és un personatge molt maco.
Es precioso,
es precioso,
no se puede hacer mal,
aunque lo quisiera.
Han comicitat molt soterrada,
però després en escenes molt dramàtiques,
n'hi ha sobretot una que,
escolta,
nosaltres que estem en l'ensaig,
jo sempre que l'he vist,
ensayant-la i en l'obra,
sempre m'ha emocionat molt,
una escena que té, no?
Dramàtica, diguem, no?
Però l'obra no,
és que sigui dramàtica tota, no?
Sempre té un trasfons irònic.
Irónico, irónico.
Alfonso VI és el propi director.
Jordi Folk.
El Jordi Folk.
El Salvador Santolà és el bisbe.
I tenim la Maria, la Rosa Beluguet,
i la Constança, que és la Merche Varea.
I no ens oblidem de les dames primeres, segundes
i el monaguillo,
que és la Eva Cortina,
la Cori Blanc i el Raúl Pedro Viejo.
I és que diem tots els noms
del repartiment d'aquesta obra,
perquè, de fet,
una cosa que caracteritza
del grup escèntica Atenea,
és que dóna un joc a tothom
i en cada obra surt algú nou,
algú que se li dona un paper
una mica més important.
Es van donant oportunitats
i es van motivant
a la gent del propi grup.
Sí, perquè Atenea
sempre ha tingut les portes obertes
i no hem sigut un grup d'elite
de dir-me, estem tancats.
No, nosaltres estem oberts
sempre que el ve
i té la voluntat de fer teatre,
d'ensenyar,
d'estudiar els seus papers.
I el problema que tenim nosaltres
quasi sempre és el que ja,
penso que ja hem explicat aquí, Marta,
alguna vegada,
és que ensayem cada dia, no?
Quan fem una obra cada dia
i molta gent i això no...
I això vol dir el següent.
Jo els hi dic,
perquè, José,
quantes vegades heu vingut
aquest any,
en el que portem d'any,
per presentar obres que feu?
És a dir...
Doncs mira, vam...
Dos o tres vegades.
Sí, o més, potser.
Més o menys.
Per tant, això vol dir
que pràcticament
s'estan assajant
els 365 dies a l'any,
sigui per una cosa
o sigui per una altra.
A l'estiu, si no anem fora
a fer alguna obra, no.
Ara nosaltres acabem la temporada,
en aquesta acabem la temporada,
en aquesta d'anir esponada, no?
Doncs jo ara el que faig
és preparar temporada.
De cada any.
I sí que treballo,
però ja és a casa, no?
Agafant obres a la biblioteca,
anirem lleixint,
a veure què és el que va...
El més a diem per fer.
Però l'estiu, vull dir,
l'estiu a la platja
i passejar per la Rambla,
que és molt maco.
Que també, doncs,
també és tot un escenari teatral.
Home, la Rambla.
Home, sí,
tu penses que els actors
els que interpretem
al carrer
estem ensaiant, diguem,
perquè és on agafem
els prototipos dels personatges.
Escolta, la vida és així, no?
Perquè quan estem al carrer
estem vivint la vida,
el que és,
i després podem portar-lo a escena.
En tot cas,
a mi em sobta també aquesta obra
perquè, diguéssim que,
generalitzant,
ja sabem que heu fet obres
molt diferents entre elles,
però Anillos per una dama
ve a ser un drama
amb gaire polític, social, compromès.
I moltes vegades també
el grup escena i catenia
també s'ha popularitzat
o la gent se'ls estima molt
perquè també han fet comèdies memorables.
És el més...
És una mica
un canvi de registre,
d'alguna manera, no?
Si agafessis aquí la història...
Bé, nosaltres fem la història
en els programes demà,
fem sempre la història
de l'Atenea
i es veuran les obres
que s'han fet, no?
Que s'han fet,
diguem,
és que portem 180 i escaig
d'obres representades
a la història de l'Atenea
o quasi 190,
em penso que l'altre dia
vaig comptar ja,
perquè les tenim registrades, no?
Clar,
d'aquestes 190,
si tu dius
que s'han fet 50 o 60
de gran importància
perquè de Gala
van fer també
els Buenos Días Perdidos,
de Buer Vallejo
hem fet el Traga Luz,
bueno,
ara no ve a cuant
fer-ho,
però és clar,
vull dir,
ara el que té la força,
diguem,
el que té la força
i el que més agrada
del públic,
i això és la veritat,
és la comèdia.
La comèdia
una miqueta pasada
i l'alta comèdia
i tal,
és el que va agradar.
Ara mateix hem fet aquesta
de Feliz Aniversario
que ha tingut un gran èxit,
però un gran èxit
d'Adolfo Marsillac
que la tornarem a repetir
a l'octubre
una altra vegada,
farem una representació extra,
perquè te'n recordes
que van parlar
que s'havien perdit
les dades
de los simpatitzants
i ho van notar.
Com està aquest tema,
per ser?
Ara ja està bastant bé,
ja han recuperat,
ja han enviats.
Perquè recordem-ho
a l'anterior entrevista
que vam mantenir
amb el José
i altres membres
del grup escènic Atenea,
doncs ens vam demanar,
sisplau,
que diguéssim a la gent
que eren simpatitzants
del grup escènic
que torneixin a donar
les seves dades
per rebre els programes,
per donar les invitacions.
Per tant,
si a algú li agafa de sorpresa
ara el que estem dient,
doncs immediatament
que facin un truc
a algú que coneguin
del grup escènic Atenea
i d'aquesta manera
recuperar les seves dades.
Per si de casa
encara queda algú,
suposo que ja la cosa
està molt recuperada.
S'han recuperat bastant,
sí, sí,
ja han enviat moltes cartes,
ja, moltes,
doscentes i pico cartes,
ja han enviat,
doscentes trenta quasi.
Doncs bueno,
aquí Charo
la tenim Doña Jimena
que jo l'he portat
perquè parli
i jo l'estic traient aquí.
No, no,
vamos,
que digo lo que realmente
que estoy, vamos,
tengo que reservar
porque esta mañana
me he levantado
un poquillo afónica
y digo,
no, verás tú lo de siempre,
deben ser los nervios
que se me agarren a la garganta.
Siempre se me agarren
a la garganta,
no sé por qué es.
Però tu estàs acostumada
a fer un paper,
o sigui,
ara em deies
és que és impossible
fer-ho malament
perquè és tan bonic
que no puc fer-ho malament
de cap manera.
Però altres papers
del grup escènic Atenea,
què més t'ha tocat
que t'agradés especialment?
O aquesta és la que més t'agrada?
Sí,
la comèdia també me gusta.
Sí,
hombre,
és que he hecho
muchos papeles.
Ha provado en Castellà,
van fer fa poc,
que va vindre malalta
i ho va treure fantàstic.
Sí, sí, sí.
Moltes comèdies tenim,
Cunyada viene de Cuny
que va ser molt divertida.
Muchas, muchas.
Però quizás esta
es que tiene claro
lo que decimos.
Ah, perdona,
que la vull donar
un altre piropo.
No,
és que t'acord
Ninet i un senyor de Murcia,
que la vam fer a Ràdio Tarragona,
estic parlant d'anys,
perquè jo feia el murciano
i jo ja feia la Ninet.
Va fer una Ninet
que jo no l'he vist mai,
mira que l'he vist a televisió
i l'he vist,
i va fer una Ninet extraordinària.
Que el seu marit,
me'n recordo,
que deia,
però com estàs loco
de fer la meva mujer?
Estava començant.
Doncs va fer una Ninet
fantàstica,
i és una comèdia
de lliure.
Però tu comentaves això,
que aquest té un caig especial.
és que Jimena
té de tot.
O sigui,
s'acà el genio,
s'acà la ironia,
no sé,
és que és molt bonit el paper
i ademàs està escrit
molt bé.
O sigui,
hi ha parrafades enormes
d'una página entera
que te les tienes que aprender.
I, sin embargo,
jo el altre dia
l'he dicia,
no sé,
però jo és que
m'he ha aprendido
el texte
amb molta facilitat.
I, ademàs,
és que quan vull
dicir,
canviar una palabra,
no puedo.
És que no puedo,
perquè és que està escrita
de tal manera
que hi ha de dir-ho tal qual.
¿Me comprendes, no?
Que a lo mejor
en el ensayo,
ostres,
no, no,
esto sé que no està bien dito.
I lo tens que volver a decir
perquè tens que ser fiel
a lo que ha escrito.
És que és un papel
molt difícil
perquè l'alta comèdia,
la comèdia a nosaltres,
adaptem el paper a nosaltres.
Claro,
i podes,
a lo mejor,
si te equivocas...
Però aquí no,
perquè està escrita
d'una forma
que és un castellà molt full,
tirant a l'antíc,
al meu cid,
no, no,
no en aquest terme,
però sí tirant
en les formes de dir-ho,
saps?
La forma de dir-ho.
I ho tens de dir-ho,
exacte,
perquè si no,
notes que falta alguna.
Sí, sí,
o sigui,
és que te suena hasta mal.
Te suena hasta mal.
Sí, sí,
o sigui,
és precioso.
O sigui,
jo estic enamorada
del papel este,
más cuando me lo dijeron
me puse contentísima.
Todos me gustan,
porque no tengo que decir
es que no,
no me gusta,
me gustan todos,
pero este quizás
es un poquito especial
y además yo creo
que al público
le va a gustar muchísimo,
le va a gustar muchísimo.
Doncs amb això
ens quedem diumenge
21 de març
a les 7 de la tarda
i el diumenge
28 de març,
la segona oportunitat
també a les 7 de la tarda.
Agraïm molt
a la Charó
i al Pepe
que hàgim vingut fins aquí.
Te dic Pepe,
jo te presento
como José M,
pero todo el conoce
como Pepe.
Tot s'ha de dir.
I segur
que ens tornem a veure
doncs,
no sé si aviat
perquè acabem temporada,
però properament
quan torneu a engegar.
Moltes gràcies Marta
perquè sempre has sigut
molt amable amb nosaltres.
De res, home.
I además
es dones aquesta tranquil·litat
que necessiten...
Avui el Pepe
li fa la pilota
a la Charó
i me la fa.
Home,
avui és complet això.
En tot cas,
fem una pausa
i tot seguit
obrirem els telèfons
per donar precisament
entrades
per aquesta representació.
Nellos,
per a una dama
per aquest proper diumenge.
Gràcies.