Dos minuts i mig i seran tres quarts de dutze del migdia.
Com els dèiem, continuem gaudint.
Esperem que sigui així des del matí de Tarragona Ràdio.
Des de sota terra, per sota de la ciutat de Tarragona.
Si fa uns moments visitàvem la cova urbana
amb els integrants de la Societat d'Investigacions Espeleològiques,
ara volem parlar d'un altre espai de la ciutat
que tots subvintegem, poc o molt,
jo diria que tots, pràcticament, però desconeixem.
Vostès saben que hi ha una basílica paleocristiana
que està situada sota el Centre Comercial de Parc Central.
Els experts consideren que és una de les troballes més importants
que s'han fet a Catalunya en els darrers temps,
tan important que ha estat objecte d'una tesi doctoral
que es presentava el passat mes d'octubre
en el ci de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
El seu autor és Jordi López. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Benvingut. Primer que tot, enhorabona,
perquè entenem i tenim informacions
que aquest treball científic ha merescut
la qualificació d'excel·lent cum laude.
Això és molt important, no?,
dins del que és l'àmbit acadèmic.
Sí, sí, és una satisfacció personal, també.
Ara diem, el Jordi diu, escolta,
jo no entraré en consideracions si està ben situat,
si està ben senyalitzat,
que això a mi no em pertoca.
I nosaltres, Jordi, el que volem saber realment,
com que precisament considerem
que no sabem ben bé què hi ha allà,
que tu ens expliquis la importància
i la transcendència que tenen aquestes restes.
Jo deia una miqueta, de manera formal,
que probablement sigui una de les troballes importants
que s'han fet a Catalunya en els darrers anys
i ens ha passat una mica desapercebut, no?,
a la població en general.
Sí, a veure, l'excavació es va dur a terme en tota regla,
es van recollir totes les dades científiques,
el que passa que a nivell monumental
no era gaire espectacular.
És a dir, les restes estaven molt mal conservades,
pensem que de murs pràcticament no hi havia,
paviments tampoc,
o sigui, vam treballar pràcticament
amb les races de fonamentació dels edificis.
Aleshores, a nivell monumental
i de presentació al públic,
no eren unes restes que diguéssim espectaculars,
però científicament van aportar una informació molt important
de cara a explicar com era la Tarragona paleocristiana,
la Tarragona dels primers segles del cristianisme.
Ens estem movent, pensem, en el segle IV, segle V.
De totes maneres, aquestes restes s'expliquen
en funció de la veïna necròpolis de Sant Fructuós,
el Museu Paleocristià,
que, com tots sabem,
està tancat, lamentablement, des de fa més de 10 anys.
L'altre dia vam anar amb això de la mort,
dels rituals de la mort,
i vam poder veure allò de l'exposició permanent
i poca cosa més,
perquè, com bé, deies,
tota aquella zona encara s'ha de musealitzar
o donar-lo a conèixer més al públic, no?
Sí.
I bé, el que he deig és això,
que és un conjunt molt important,
però que s'explica en funció del que hi havia al costat.
El que hi havia al costat era una gran necròpolis,
un gran cementiri cristià,
que es comença a formar la segona meitat del segle III
i dura pràcticament fins a finals del segle V.
I en funció també d'una altra basílica paleocristiana,
que va ser excavada als anys 20 per mossèn Serra Vilaró,
que actualment està sota la fàbrica de tabacs.
No sabem en quin estat de conservació,
possiblement es conservi encara en part,
potser no ho sabem massa bé,
perquè s'ho hi havia d'arra excavar una altra vegada,
i era una basílica que guardava les relíquies de Sant Fructuó,
Sant Auguri i Sant Eulogi,
que eren els tres màrtirs locals,
diguem, els tres màrtirs de Tàrraco,
que són molt importants en el sentit
que són els primers màrtirs documentats a Hispània,
pensem que són de l'any 259 després de Crist,
l'any del seu martiri, diguem,
i que són els únics màrtirs que va deixar a Hispània
la persecució de Valerià.
Després n'hi ha d'altres més tardans
que corresponen ja a la persecució de Dioclesià,
que serien uns 50 anys posteriors.
Alguns molt famosos, com Sant Vicent de València,
Sant Fèlix de Girona, etcètera.
És a dir, que en aquestes restes que hi ha sota part central
és on se suposa que estaven les relíquies dels màrtirs aquí?
No, les relíquies estaven a la basílica excavada als anys 20.
Efectivament, i va ser després que es va trobar aquest espai d'aquí.
Sí, és a dir, que el que es configura
entre les excavacions de mossèn Serra Vilara dels anys 20,
de la Tabacalera, i les excavacions nostres,
és un gran conjunt paleocristià situat a les afores de Tàrraco,
pensem que estem fora de muralles,
a una certa distància,
i que jo crec que és el conjunt martirial més important
i més imponent d'Hispània,
en el sentit que altres ciutats o bé no tenen conjunts d'aquest tipus,
o bé no s'han trobat, o bé són d'època més tardana.
Per exemple, a Mèrida coneixem que hi ha la basílica de Santa Eulàlia,
molt important també,
però que se'n va ja a finals de segle VI.
Aquí estem parlant de l'any 400 després de Cris, aproximadament,
uns 100 anys abans del conjunt aquest de Santa Eulàlia de Mèrida.
I altres conjunts, com Barcelona, també són una mica posteriors
i en tot cas estan excavats parcialment.
Aquí coneixem tot en planta un conjunt,
jo crec que únic a tota la península.
Com deies, probablement no són unes restes espectaculars a la vista,
diguem-ne profana, de les persones que puguin passar per la zona,
però són unes restes que poden continuar donant més informació
a l'estudiós, a l'especialista,
o ja se sap tot d'aquest perímetre, d'aquesta excavació?
A veure, de l'excavació que vam fer nosaltres,
el que és actualment el solar de part central,
diguem que és una excavació que està exaurida.
Únicament va quedar un petit sector entre l'edifici
i Vidal i Berraquer,
que no es va poder excavar i que es va quedar allí,
està enterrat, que és un edifici que conté enterraments també romans
i en el qual hi vam trobar més un sarcòfag,
vull dir que el restes n'queden en un petit sector,
però jo diria que el que es podria excavar encara
és el sector que hi ha sota la tabacalera,
que en principi va ser excavat en gran part per Serra Vilaró,
però no sabem si va ser excavat amb la seva totalitat
i en tot cas segur que van quedar alguns sectors encara per treballar,
vull dir que allí es podria fer encara un cert treball arqueològic
i intentar aprofundir més.
Per exemple, en l'època de Serra Vilaró,
els escalets que es van treure,
pensem que van sortir unes 2.000 tombes aproximadament,
no van poder ser estudiats en profunditat
perquè en aquella època això no es feia encara.
En canvi, nosaltres hem pogut fer un estudi a fons
dels gairebé 170 escalets que hem tret
i això ens ha proporcionat informació molt important
respecte a sexes, edats, malalties, etc.
Quines informacions ens ha pogut donar
tota aquesta tasca d'investigació?
Per exemple, sabem que la basílica que hem excavat nosaltres
és una basílica bàsicament funerària,
és a dir, una basílica que servia per enterrar-hi persones,
tot el subsol de la basílica estava ple d'enterraments,
o sigui, no hi cabia ni un més pràcticament,
i ens ha donat una informació molt interessant,
per exemple, que principalment s'hi van enterrar homes
més que dones, ni nens,
o sigui, pensem que gairebé un 70% són homes,
quan el normal en una necròpolis
és que el nombre de dones sigui una mica superior al d'homes,
que és la demografia normal d'una població de l'època
i d'ara també.
I, per exemple,
doncs, que en la zona de l'altar,
que dèiem que és una zona més privilegiada,
només s'hi van trobar escalets d'homes i vells
i un tros de làpida,
que sembla que parlava d'un prevera,
és a dir, que potser serien capellans,
les persones enterrades allà en la zona de l'altar,
i que després hi havia una tomba molt important
que va aparèixer avui, de per desgràcia,
en un espai als peus de l'església,
el que en diem un contraapsis,
que és la tomba principal de tota la basílica,
que no sabem qui hi havia allí.
Va aparèixer buida, no va aparèixer cap làpida,
no sabem què hi havia,
però segur que era la persona,
potser la que va pagar,
o potser la que va fer la donació
perquè es construís aquella basílica,
o potser era alguna persona important
des del punt de vista religiós, no ho sabem.
Per tant, des del punt de vista de les persones
que van a comprar aquest centre comercial,
val la pena que s'aturin, no?
I pensi una mica, mira aquí el que pot haver-hi,
o el que hi havia, o la informació que ens ha donat aquest espai,
tot i que la mirada immediata no es veu res, no?
Sí, sí, clar, sempre és bo perquè aporta una certa informació,
a més, allí hi ha algunes explicacions,
i que no sigui molt espectacular,
com a mínim, en tindrà una mica més de coneixement, no?
Es publicarà aquesta tesi o s'ha publicat ja?
Aquestes tesis estem ara preparant la publicació.
Jo confio en que a la primavera de l'any que ve
estigui al carrer.
La publicació serà bàsicament el mateix text de la tesi,
una mica ampliat i retocat,
i bé, jo espero que surti al carrer
perquè és la manera de culminar el treball,
donar-lo a conèixer al públic
i sobretot també al món científic,
perquè el que s'ha trobat aquí pràcticament és únic.
Pensem que la basílica, per exemple,
té unes característiques
que no es troben en cap més basílica hispànica
que la cristiana.
Per exemple, a l'entrada hi ha un atri,
un gran pati col·lumnat,
que això no n'hi ha cap a Hispània
al segle cinquè ni al segle sisè,
i fora d'Hispània n'hi ha poquíssims,
n'hi ha una dotzena a Àfrica,
n'hi ha alguns molt pocs a la Gàlia, a Germània,
n'hi ha més a Itàlia,
però és un element, per exemple, que és únic a la península.
I després hi ha un altre element,
que és la planta de creu llatina,
el transepte,
que només a Hispània el tenen
la basílica de Sant Fructuós,
és a dir, la veïna, la nostra,
i la que vam excavar nosaltres en el segle V.
Després, una època medieval,
és un element que s'escamparà molt,
però en aquesta època tan antiga,
pràcticament només està present
a Sant Pere del Vaticà,
a Tarragona
i a la basílica de Salona,
una basílica funerària que hi ha a Croàcia,
i pràcticament no n'hi ha més.
Amb totes aquestes explicacions,
cal entendre que aquesta tesi,
aquest treball pot ser un referent important
per a les persones que investiguen
aquest període de la història, no?
Sí, sí, segur que ho serà.
I també és important que es faci
en el marcan de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
i aquí a Tarragona.
Sí, sí, perquè...
I per la institució, no?
Sí, per la institució
i perquè pensem que és un treball
que sense el recolzament
de la Universitat Rovira Virgili
i de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica,
doncs segurament no s'hagués fet mai.
Perquè a Tarragona,
com a molts llocs,
s'escava molt,
però desgraciadament no s'investiga,
no s'aprofundeix en el que s'ha excavat
i no es publica tot, tampoc.
Aleshores hi ha molta informació
que queda perduda en els arxius
esperant que algú algun dia
la pugui treballar.
I en aquest cas,
gràcies al suport de l'Institut,
s'ha pogut finalitzar el treball.
I com aquests,
n'hi ha altres de molt interessants
que de ben segur que a la llarga
se podran treballar també.
El que dèiem en l'àmbit acadèmic
i entre els estudiosos,
aquesta tesi destacava
que nosaltres no volíem
tampoc que passés desapercebuda
per a aquells que anem
al Parc Central a comprar
i que veiem aquelles...
Calla, què és això?
No, diuen que és una basílica.
Poca broma, eh?
Que estem parlant d'un element importantíssim
en el que és l'estudi
i el coneixement
del nostre passat.
Jordi López,
moltes gràcies per venir avui a la ràdio
i donar-nos aquestes explicacions.
Enhorabona.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.