No hem conegut mai una etapa tan llarga en la història de tot l'Estat
de normalitat institucional i democràtica, insisteixo, com el que havíem viscut.
Però érem conscients, jo crec, quan tots vam començar el període constituent
de la nova democràcia en el conjunt d'Espanya i que obria les portes
el que havia de ser tota la reflexió i estructuració de l'autogovern a Catalunya
i en el conjunt de l'Organització Territorial de l'Estat,
érem conscients que hi havia una peça clau que ens faltava,
que era el de consolidar la democràcia municipal.
No es tracta de jerarquitzar, seria absurd que jerarquitzéssim
en el que ha de ser la implementació del fet democràtic en el conjunt d'una societat.
És a dir, la democràcia és un tot i en la mesura en què hi hagi algun element
que en falli, lògicament, la democràcia en el seu conjunt se'n ressenteix.
Però, evidentment, el fet democràtic aplicat a la vida municipal
era la prova del nou de la consolidació del sistema democràtic.
Per a tots nosaltres, constituir els elements bàsics de la democràcia municipal
era realment apropar la democràcia al ciutadà
i obrir les portes de la participació més directa dels ciutadans
en la gestió dels interessos col·lectius.
Per aquesta raó, va ser un tema molt discutit en el procés de la transició
i alguns de vostès ho poden recordar,
com quan s'havien de fer aquestes primeres eleccions democràtiques.
Perquè, de fet, el 15 de juny del 77 es fan unes primeres eleccions
que, de fet, constitueixen una assemblea constituent per elaborar la Constitució,
però hi havia una certa pressió de dir
que en aquest moment seria bo que ja poguessin fer molt properament
a el que van ser les eleccions de juny del 77,
unes eleccions municipals que retornessin el poder local
a la gent representativa realment de la ciutat i dels pobles
elegides per sufragi universal directe.
Però va prosperar el criteri de dir
que no podem fer les eleccions locals
fins i tot no tinguem la Constitució aprovada.
La Constitució legitimarà,
la Constitució donarà cobertura jurídica
a una legislació que havíem elaborat,
de fet, per entendre'ns, sota condició,
és a dir, l'elaboràvem en el sentit de dir
que fem una nova llei d'eleccions locals
que sigui una llei que entri en vigor
en la mesura en què entri en vigor la pròpia Constitució.
I d'aquesta manera, tan bon punt s'aprova la Constitució,
estem obligats a fer per imperatiu
el que ha de ser la definició d'un nou Parlament,
que és el sortit després de les eleccions
de l'aprovació de la Constitució,
però de manera molt immediata,
en un procés que en la història va cavalgar,
va cavalgar l'un damunt de l'altre,
d'una manera molt, molt, molt immediata
es fa les eleccions municipals que avui van donar lloc
a la Constitució a tot Catalunya
i crec recordar en el conjunt de tot a l'Estat
a les 12 d'aquest matí
es van constituir tots els ajuntaments democràtics.
Jo sé segur que va haver-hi gent
que la Constitució la va valorar molt positivament
i van haver-hi persones que segurament
no la van valorar amb el mateix sentit positiu.
i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
va ser valorat positivament per molts ciutadans de Catalunya
i segurament va haver-hi alguns ciutadans de Catalunya
que no ho van valorar tan positivament.
Dubto molt, en canvi,
que el fet de l'explosió de democràcia municipal
que es produeix amb motiu d'aquestes eleccions
no fos valorat positivament per tothom.
Era realment recuperar la democràcia propera.
La democràcia propera.
Aquest és un concepte que, d'altra banda,
farà, jo diria, farà camí,
ha fet camí des de la seva primera manifestació
en l'abril, el 19 d'abril del 79, fins ara.
És a dir, hi ha hagut una gran voluntat
en el conjunt de la societat catalana
de fer propera la democràcia
en els ciutadans per la via de la seva participació
en el conjunt dels interessos de gestió local.
Aquest és un gran repte.
I aquests dies a mi em fa il·lusió també
reflexionar sobre que no ens hauria de fer
de fer besarda ni tenir cap incomunient
en acceptar que avui encara ens queda molt per avançar
en el camp d'aquesta democràcia més propera,
en aquesta democràcia en què el ciutadà
sent molt identificat.
Tot el tema de la participació ciutadana
és un tema que està molt vinculat
a la vida municipal,
molt més vinculat a la vida municipal
que a la vida legislativa, per exemple,
això és evident,
o fins i tot a la pròpia vida
de les eleccions autonòmiques,
la participació és un concepte
que va molt lligat a la vida de la democràcia municipal
i aquí cada dia aprenem,
cada dia veiem com en el trànsit
de la consolidació del sistema municipal
ens quedan encara assignatures per avançar.
Com aconseguim fer que el ciutadà
es senti encara més integrat
en la gestió dels seus interessos?
Com fem que tot aquest món veïnal,
tota aquesta expressió de participació
i desig de participació
pugui sentir-se, diríem,
molt identificat amb l'acció
dels governs municipals.
És una pregunta que no correspon
en el que està intervenint en aquest moment
per dues raons.
Una perquè se'n va més enllà
del que és el fet recordatori
i d'altra banda perquè, com m'agrada dir,
jo soc un jubilat de l'acció política
i per tant és un problema
que els deixo vostès,
els que estan actius.
però, evidentment,
aquí hi ha un repte.
Hi ha un repte
que haurem de treballar entre tots
que és veure de quina manera
el gran desig de participació ciutadana,
el gran desig d'estar molt proper
al que són les decisions
que afecten els interessos
més reals dels ciutadans,
troba una plasmació legal,
troba una plasmació més operativa.
Si vostès em permeten,
a partir d'una determinada edat
un s'instal·la en els records.
Jo me'n recordo que
en l'expresident Adolfo Suárez
en alguna ocasió
jo li havia comentat
de dir
això de la vida política és dura
i la del president de govern és dur.
I ell em deia
comparado con un alcalde de pueblo
esto es gloria.
Esto es gloria.
I tenia tota la raó
perquè la distància que hi ha
entre un president de govern
i el ciutadà
amb la seva problemàtica concreta
quan surt de casa
és una distància quasi bé olímpica.
Pel contrari,
un petit alcalde de poble
aquest no té distància olímpica,
viu immers en la necessitat
i el problema del veí
i a més si no el veu
li recordaran amablement
a vegades i altres vegades
no tan amablement
però cada dia i constantment.
Bé, aquesta és l'essència de la democràcia.
L'essència de la democràcia és
realment que puguem
per la via de la participació
intentar resoldre
sempre en l'equilibri difícil
de la búsqueda de l'interès general
trobar mecanismes que permetin resoldre
la problemàtica dels ciutadans.
La democràcia municipal
ha estat fonamental,
ha estat absolutament decisiva,
ha estat, diríem,
la peça clau de consolidació
del sistema democràtic
en el conjunt de l'Estat i a Catalunya.
S'ha fet un llarg camí,
s'ha fet un llarg camí
i aquest llarg camí
és un camí que el podem avui
commemorar des de la satisfacció.
Aquests camins, com sempre passa,
no estan exents de nous reptes,
no estan exents de nous reptes,
fins i tot a vegades pel propi èxit
de la consolidació del sistema.
És a dir, si el sistema
ens hagués grinyolat moltes més vegades,
aleshores la limitació de l'ambició
seria més objecte de disciplina.
Compte, perquè això,
però com el sistema s'ha consolidat,
l'ambició, lògicament,
és estar aquí present.
Com hem d'avançar?
Si vostès es fixen,
avui tota la problemàtica
de la democràcia local a Europa
a nivell de decisions
del Parlament Europeu
i del Consell de Poders Regionals i Locals,
aquesta és una gran obsessió.
I hi ha qüestions
que estan plantejades
i que en aquest moment
estan provocant,
hi ha resolucions a nivell europeu
que d'una manera o altra
fins i tot influeixen
legislativament en l'àmbit estatal.
És a dir, la legitimació, per exemple,
dels ajuntaments per recórrer
qüestions que puguin afectar
en el seu àmbit competencial,
com poder defensar els seus interessos
més enllà de l'àmbit estricte
de la vida municipal.
No es pot demanar
a algú que defensi els interessos municipals,
els defensi fins d'aquí a 100 metres
i un mes ja no puguis defensar.
Hi ha una ambició d'interès
per part d'una corporació municipal
de defensar els interessos
dels seus ciutadans
molt més enllà en tots els àmbits.
Això, aquesta exigència de participació,
aquesta exigència de representació
està molt plantejada avui
a nivell europeu.
I penso que això és bo.
Penso que això és bo.
És a dir, una de les esperances d'Europa
és que el teixit de les ciutats
és molt important.
I el teixit de les grans i petites ciutats,
dels grans i petits pobles,
és molt important.
I, de fet, la mesura,
la mesura de la cohesió social
està en la mesura
en què la qualitat de vida
en el conjunt d'aquest teixit
sigui una qualitat de vida
en què els ciutadans
s'hi sentin ben identificats
i superin la discriminació
que pugui donar-se entre uns i altres.
Aleshores, això és una obsessió
que des d'una perspectiva europea
es construeix
i que aquesta perspectiva europea,
en la mesura que es projecta
després en cadascun dels Estats membres
i en el que ens afecta,
en el nostre cas,
i en el conjunt de l'Estat
i en el conjunt de Catalunya,
això són bones preocupacions.
Certament,
aquesta comemoració,
seria absurd no dir-ho,
es dona en un moment
en què s'ha produït
en el conjunt de l'Estat
un canvi polític.
Un canvi polític
que té una significació,
tot canvi polític,
tot canvi de govern,
tot canvi de tendència
té una significació.
En aquest cas,
alguns hi poden donar
una significació més especial,
però jo en donaria una més especial,
i és que en tots els camps
de la nostra vida
s'està obrint
un període
de reflexió
sobre quins són
els nous reptes del futur.
El món
ja no és un món petit,
el món en què estàvem
acostumats a moure'ns
és un món
molt ben delimitat.
Avui,
el nostre món
és el món.
res del que passa
en la part més llunyana
del nostre planeta
ens pot deixar
indiferents.
El món
està molt proper.
Avui,
entrant en aquesta sala,
per aquesta porta d'aquí,
de sobte
em veia
que aquí
teníem
quatre banderes
i jo,
de moment,
he tingut una mica
la sospita de dir,
jo pensava que encara
això,
estàvem a Espanya
perquè deia la bandera,
si no crec malament,
la bandera britànica
i de quatre estats més,
diu, no, són la bandera
dels estats
que pertanyen
a les ciutats
en què estan
esgermanades.
És a dir,
l'esgermanament,
a vegades
molt folclòricament vist
des de l'opinia pública,
no deixen de ser
maneres
en què
els ciutadans,
en aquest cas
de Tarragona,
estan prenent
una dimensió
de compromís
amb problemàtiques
internacionals,
amb problemàtiques
que superen
el seu camp.
És a dir,
ens sentim compromesos
amb tot allò
que passa
arreu del món.
I això,
qui ho viu
fonamentalment
aquesta expressió
de compromís,
és el ciutadà
concret,
el ciutadà
en la seva problemàtica
i en el seu desig
de solidaritzar-se
expressament
amb tal causa
o tal altra causa.
Això és un àmbit
municipal.
I vosaltres sabeu,
senyor alcalde,
senyors regidors,
que molt sovint
la tentació
de tot poder
és dir
vostès facin
clavegueres,
no opinin
del demés.
Això és una gran vocació
de la parcel·lació
del poder.
És impossible
avui
que un ajuntament
es limiti
a la vocació
de fer clavegueres.
L'ajuntament avui
s'ocupa
de tot
el que li correspon
a la ciutat
i als ciutadans
i a les seves
procuracions.
Els ajuntaments
tanteixen
en una vis
expansiva
de Miquel Roca
i Junyent,
advocat
i polític,
un dels pares
de la Constitució
que,
com podem escoltar
en aquest Parlament,
està glossant
el paper
dels ajuntaments
democràtics.
Ha parlat
des de
aquelles primeres eleccions
el mes d'abril
del 1979,
un cop ja aprovada
la Constitució
espanyola,
i està parlant
justament
del paper
i de la participació
ciutadana,
de la importància
de la participació
ciutadana
i de la relació
en general
dels ciutadans
amb els respectius
consistoris.
és la primera part
d'aquest acte institucional
que s'està realitzant
al Palau Municipal
a l'Ajuntament
de Tarragona
per commemorar
els 25 anys
dels ajuntaments
democràtics.
Nosaltres,
de moment,
deixem aquí
aquesta connexió,
tornem d'aquí uns minuts,
serà ja dins
de l'informatiu
del vespre
de Tarragona Ràdio.
Fins aquí una estona.
Ets tu el responsable
de batllar
perquè això funcioni.
En la meva etapa
de vida política
vostès no els sorprendrà
sobretot
en els que hem tingut
responsabilitats
polítiques
que molt sovint
pot haver-hi
aquelles discussions
de dir
aquesta obra
la farà
la Generalitat
o la farà
l'Estat
i se l'apuntarà
un alcalde.
Com ha de ser?
Perquè l'obligació
de l'alcalde
és convertir-se
en una mena
de corcó
insuportable
que faci
que la seva ciutat
i el seu poble
passi a ser
la preocupació
fonamental
de qualsevol
acció de govern.
Per què?
Perquè el ciutadà
el ciutadà
transmet
la seva problemàtica
la transmet
en el poder
més proper
a la instància
més propera
a la instància
en què està
més
al seu costat
i que viu amb ell
i que per tant
és el que li ha
de vehicular
el que li ha
de canalitzar
una bona part
de tota la seva
de les solucions
de la seva problemàtica.
Avui insisteixo
és un dia positiu
és un dia
que jo valoro
amb satisfacció
i amb entusiasme
perquè penso
que
podem estar orgullosos
de la tasca feta.
Jo crec que ningú
dubtarà d'una cosa
i permeti'm
no hi ha
insisteixo
cap mena
de posicionament
previ
de caràcter polític
en les meves
paraules.
quan diem
que en el conjunt
de Catalunya
les coses
s'han transformat
molt
un punt
que sempre
el ciutadà diu
heu vist
aquesta ciutat
heu vist
aquest poble
és a dir
el canvi
experimentat
en el conjunt
de la nostra societat
qui el viu
qui el protagonitza
qui l'identifica
de manera més clara
és l'acció
l'acció municipal
jo haig de dir
no en sap gens
grans de dir
que aquest hauria estat
el meu desig
de poder
jo també fer alguna cosa
en l'acció municipal
no ho vaig aconseguir
com vostès ho saben
però
per què?
perquè
és que
tenia una enyorança
infinita
que
al costat
de l'acció legislativa
que és lenta
en la seva
transformació social
és un element
que opera
amb lentitud
pot ser que sigui
molt important
però opera
amb lentitud
aquesta satisfacció
de l'acció immediata
que l'acció municipal
pot tenir
és una cosa
que ens omple
satisfacció
és a dir
poder
poder per part
dels que sou responsables
de la vida municipal
o ho heu estat
de poder veure
com
aquesta decisió
es pot traduir
molt ràpidament
en una realitat
que la gent veu
que la gent palpa
que la gent valora
penso que això
és un tema
molt important
avui
insisteixo
tenim dret
en el conjunt
de tots els municipis
de Catalunya
i de l'Estat
de commemorar
aquest 25è aniversari
commemorar-lo
amb satisfacció
mirant cap endarrere
amb satisfacció
segurament
segurament
aquesta satisfacció
no exclou
el que també
miris cap endavant
amb més exigència
amb més ambició
amb més voluntat
d'assolir noves fites
però podem mirar
cap endarrere
amb satisfacció
m'ha agradat dir
parlant a vegades
de la Constitució
en aquest sentit
m'ha agradat dir
que
no sempre
hem pogut mirar
cap endarrere
de la nostra història
amb satisfacció
molt rarament
perquè molt sovint
hem tingut
que mirar-hi
diríem
des del recordatori
no tranquil
no pacífic
de confrontació
un recordatori
carregat
diríem
de ferides
de recels
de susceptibilitats
i l'hem
l'hem mirat
amb por
l'hem mirat
amb por
i estic
tan en contra
d'aquesta por
perquè crec
que un exercici
important
de la nostra democràcia
és fer memòria històrica
l'exercici
de memòria històrica
és fonamental
és a dir
un país que no coneix
la seva història
té molt de guanyat
per tornar a repetir
els mateixos errors
de la seva història
l'hem de conèixer
i per tant
l'hem de conèixer
i l'hem de practicar
però avui
podem mirar
amb satisfacció
i aleshores això
penso que
val la pena
que ens ho recordem
a nosaltres mateixos
diríem
com un estímul
com un esperó
com una
com una
com una
possibilitat
que tenim
de situats
en la plataforma
en què ara ens trobem
poder avançar
molt i molt més
cap al futur
no és
la meva intenció
que aquesta
comemoració
es converteixi
en el recordatori
d'una intervenció
diríem
en Roca
ara que no el deixen parlar
quan parla
s'aprofita
i que les vostès
em paguin les conseqüències
no és aquesta
no és
i per tant
jo voldria
no puc
no podem dir res més
el que podem dir
és que
solemnament
avui
tenim dret
a celebrar això
que jo crec
que estem contents
de celebrar això
que per damunt
del que deia
de coloracions
polítiques
i de trajectòries
avui
és un fet
positiu
que segurament
molta part
de la ciutadania
pot viure
al marge
d'aquest fet
però nosaltres sabem
que també està
en aquest
viure al marge
d'aquest fet
el trobar normal
el fet democràtic
i que això
té aquesta cosa positiva
i l'element de dir
hem contribuït
entre tots
amb l'esforç de tothom
hem contribuït
a fer
una situació
que
ens permet
mirar
l'horitzó
amb esperança
i amb il·lusió
penso doncs
que
haig d'acabar
pur i simplement
desitjant-nos
a tots nosaltres
però mira
després de 25 anys
25 més
segurament
jo no podré
venir a acompanyar-los
d'aquí 25 anys
però en tot cas
els que hi puguin ser
si tenen un record
pels que
els enyorarem
de segur
en aquella segona ocasió
doncs benvinguts
estiguem satisfets
25 anys
que han valgut la pena
hem fet molt
segurament queda molt per fer
però el que és evident
és que
podem passar
una pàgina
de la història
amb la satisfacció
d'haver complert
amb la gran obligació
de retornar
en els ciutadans
el que és
la seva sobirania
la sobirania popular
en el conjunt de l'Estat
la sobirania
en el conjunt de Catalunya
i la sobirania
en el conjunt
de la defensa
dels interessos
de la seva ciutat
moltes gràcies
a tots
moltíssimes gràcies
senyor Miquel Roca
per les seves paraules
anem a continuar
l'acte
i té la paraula
el senyor Lluís
Valar
portaveu del grup municipal
d'iniciativa
Esquerra
Verge
i la plataforma
Moltes gràcies
senyor president
senyores i senyors
consellers
ex-conselleres
i ex-consellers
senyores i senyors
el grup municipal
d'iniciativa per Catalunya
Verge
i la plataforma
té una història curta
l'Ajuntament de Tarragona
però no obstant això
l'iniciativa per Catalunya
té entre els seus socis fundadors
entre els seus elements components
del partit socialista
unificat
de Catalunya
que va estar
a la ciutat de Tarragona
un acte
en el que acaba de participar
l'advocat polític
i un dels pares
de la Constitució Espanyola
del 1978
l'advocat
Miquel Roca
i Junyany
durant uns 20 minuts
aproximadament
Miquel Roca
ha estat dissertant
en aquesta conferència
sobre els papers
dels ajuntaments
democràtics
sobre el moment
de la transició espanyola
en què es van convocar
aquelles eleccions
el mes d'abril del 1979
i sobre com han anat
evolucionant
el seu paper
importantíssim
sobretot pel que fa
amb la relació
amb la classe política
i amb els ciutadans
d'arreu de l'estat espanyol
com han anat evolucionant
aquests ajuntaments
al llarg
d'aquest quart de segle
és la primera part
que acaba de finalitzar
amb el Parlament
de Miquel Roca
en un acte institucional
que s'està celebrant
aquí al Saló de Plens
de l'Ajuntament
i que compta
amb la participació
d'un total
de 83 regidors
dels 111
que han passat
pel consistori
de la ciutat
al llarg
d'aquests 25 anys
és a dir
una part
molt àmplia
dels regidors
i regidores
convidades
a aquest acte
estan participant
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
en un acte institucional
en el que ara mateix
han començat
a prendre part
els portaveus
dels 5 grups municipals
que actualment
formen
el consistori
de la ciutat
de Tarragona
està parlant
en aquests moments
Lluís Valar
del grup municipal
d'iniciativa
per Catalunya
vers la plataforma
a continuació
ho farà
Xavier Almagro
en nom d'Esquerra Republicana
tot seguit
Maria Mercè Martorell
del Partit Popular
a continuació
Josep Feliç Ballesteros
del Partit dels Socialistes
de Catalunya
i finalment
parlarà
Joan Aregio
portaveu
del grup municipal
de Convergència
i Unió
a l'Ajuntament
de Tarragona
a continuació
l'alcalde
Joan Miquel Naval
donarà
un petit record
al Josep Anton
Burgessé
regidor socialista
l'únic regidor socialista
conjuntament
amb el propi alcalde
Joan Miquel Naval
que han estat
els 25 anys
de manera ininterrompuda
a la política municipal
com a regidors
i també
en el cas
de Joan Miquel Naval
com a alcalde
de la ciutat
de Tarragona
serà un record
que se li farà
un petit obsequi
que se li farà
a Josep Anton
Burgessé
que d'alguna manera
serà el que
recollirà
aquest homenatge
en nom
de tots els regidors
i regidores
que han estat
en aquestes set legislatures
al consistori
de la ciutat
de Tarragona
el propi alcalde
de la ciutat
Joan Miquel Nadal
serà l'encarregat
de tancar
l'acte
d'aquí uns minuts
just abans
de l'inici
institucional
de l'acte
amb la conferència
de Miquel Enroca
s'han viscut
moltes escenes
de record
i d'emoció
entre
molts dels participants
moltes cares
velles cares
conegudes
de l'Ajuntament
de Tarragona
des d'aquella primera legislatura
del 1979
que s'han donat
cita avui
al Palau Municipal
cares més
de persones més grans
però també
cares de regidors
joves
que formen
actualment
part del consistori
de la ciutat
com dèiem
som en la segona part
de l'acte
amb els parlaments breus
que estan realitzant
els portaveus
dels grups municipals
que hi ha actualment
a l'Ajuntament
de Tarragona
escoltem
per uns instants
les paraules
de Javier Magro
portaveu
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
a l'Ajuntament
de la Ciutat
no es va voler
córrer el risc
que tal com havia succeïd
en 1931
el sistema emergent
polític
d'aquells moments
es vegués
sacsejat
des de les seves arrels
per un exercici
de democràcia ciutadana
el balanç
d'aquests 25 anys
és positiu
ja d'entrada
pel canvi
de franquisme
a democràcia
és evident
democràcia
que de cops
es veu
ressentida
per actituds
i maneres de fer
en aquest Ajuntament
que ens recorden
uns temps
que cal recordar
perquè no es tornin
a repetir
el balanç
el balanç és positiu
malgrat que els ajuntaments
vam néixer
a coixos
se'ns va donar
l'autonomia municipal
però se'ns va donar
una pota més curta
que era el finançament municipal
finançament
que no se'ns va donar
suficient
a les hores
i no se'ns va donar
i no se'ns va donar
del portaveu
en aquests moments
Esquerra Republicana
a l'Ajuntament de Tarragona
davant d'un saló
de plens
del balanç municipal
ple de gom a gom
d'exregidors
exregidores
familiars
amics
i altres persones
per exemple
responsables
d'algunes institucions
com el propi rector
de la Universitat
Rovira
i Virgili
Lluís Arola
que ocupa
un dels seients
preferents
del saló de plens
Això és tot de moment
tornem d'aquí uns minuts
des de l'Ajuntament
de Tarragona
El 20% dels ingressos
totals
que es reben
a nivell d'Estat
que aquests
impostos
se'n retornin
senzillament
A l'Ajuntament
tarragoní
del 79
en aquest Ajuntament
era difícil
distingir entre
consellers
conselleres
oposició
i govern
El 79
els consellers
i conselleres
eren un grup
de gent de Tarragona
de ciutadans
de Tarragons
que
estaven
invaïts
per la il·lusió
de construir
un Ajuntament
de posar
les bases
per al futur
de la seva ciutat
Fins i tot
era difícil
distingir
entre consellers
conselleres
i col·laboradors
que quan sortien
de les fàbriques
de les seves feines
habituals
anaven a l'Ajuntament
a treballar
sense esperar
res a canvi
La necessitat
de construir
un Ajuntament
feia que
des de la política
des de l'Ajuntament
es fes política
es fes molta més política
i quasi no es fes partidisme
cosa perquè
per desgràcia
avui crec
sincerament
que els termes
s'han invertit
Fa 25 anys
existia
la classe civil
la classe militar
i la classe
caliciàstica
Avui
existeix una classe
que diuen
classe política
cosa que per mi
vol dir
que els polítics
s'han distanciat
de la ciutadania
Ara em permetin
que facin
unes reflexions
de la gent
que composem
el grup municipal
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
perquè tant la Rosa Maria
com jo
hi érem
fa 25 anys
en aquest Ajuntament
La Rosa Maria
des del Partit Socialista
col·laborant
amb la posada en marxa
de l'Escola Municipal
del Dramàtic
una de les primeres
la primera
que va existir a Catalunya
d'aquestes característiques
i que em sembla
podíem tornar
aprofitant
l'aniversari
podíem tornar
a posar en marxa
Jo vull participar
i com a responsable
del Consell de Joventut
que era una eina participativa
que va assentar
algunes de les bases
de les relacions
entre ciutadans
i ciutadanes
de Tarragona
Des del grup republicà
creiem en el futur
Desitgem
per al nostre Ajuntament
per a tots els ajuntaments
del país
que la il·lusió
que vivim
aquests dies
de canvis
tant en el govern
del país
com en el govern
de l'Estat
ens retorni
la renovada
il·lusió
del 79
Desitgem
que en el nou Estatut
passem a ser
administracions
que depenem
sols
del nostre govern
del govern
de la Generalitat
Desitgem
que en un futur
no massa llunyà
l'Ajuntament de Tarragona
tots els ajuntaments
del nostre país
formin part
de la República Catalana
en un exercici
d'aprofundament democràtic
Senyores
Senyors
Tinguin vostès
Salut i República
Gràcies
Senyor President
Moltíssimes gràcies
Senyor Xavier Almagro
Té la paraula
el senyor Francesc Ricomà
de Castellarnau
portaveu del grup municipal
del Partit Popular
Moltíssimes gràcies
Vostríssim senyor alcalde
excel·lentíssim
senyor Roca Juné
conferenciant avui
regidores
regidors
autoritats
ex-regidores
ex-regidors
senyores i senyors
El 3 d'abril
de 1979
van tenir lloc
les primeres
eleccions municipals
des del franquisme
Es compleixen
doncs
25 anys
d'Ajuntaments democràtics
Tarragona
no pot faltar
en aquesta
celebració
per commemorar
aquest ja
quart de segle
de llibertats
plenes
a la nostra ciutat
Aquells comissis
precedits
per la Constitució
i les eleccions generals
que hi van seguir
i juntament
amb l'Estatut
aprovat
el mateix
1979
i les posteriors
eleccions
autonòmiques
de 1980
van configurar
l'inici
d'una nova època
en la vida
política i social
de Tarragona
de Catalunya
i de la resta
d'Espanya
Ha estat
una etapa
caracteritzada
per la recuperació
de les llibertats
la normalització
del sistema democràtic
i l'enfortiment
de la convivència
en un marc
de pluralitat
i al mateix temps
per un procés
de modernització
i transformació
en tots els ordres
Aquesta evolució
ha estat també
força evident
a casa nostra
Així ho demostren
els canvis
aconseguits
en termes
de progrés
de benestar
de qualitat urbana
i també
de projecció
internacional
I tant
o més important
ho palesa
el fet
que la nostra
comunitat local
ha sabut
conrear l'orgull
i el sentiment
de pertinença
prendre la iniciativa
i generar
complicitats
positives
per tirar endavant
projectes col·lectius
Res
no hauria estat
possible
sense l'aportació
de tots els ciutadans
i de totes
aquelles persones
que han treballat
des de diversos
àmbits
de la societat
dels professionals
dels tècnics
de l'administració
dels veïns
en definitiva
dels ciutadans
És per això
que el grup municipal
del Partit Popular
considera
en primera instància
un acte
de ple justícia
el reconeixement públic
a la tasca
dut a terme
per tot
les regidores
per tots els regidors
que han estat presents
en aquest consistori
com a legítims
representants
de la ciutadania
el personal
que també ha fet
de la seva professió
el servei públic
i el conjunt
del moviment social
i associatiu
de la ciutat
que ha cimentat
la idea
perdó
això no estava previst
perdó
i reconeixement
òbviament
que també volem fer
el conjunt
del moviment social
i associatiu
de la ciutat
que ha cimentat
la idea
de la col·laboració
i el compromís
per fer gran
Tarragona
25 anys d'història
permeten reflexionar
amb objectivitat
sobre les empremtes
que aquest passat
ha deixat
en aquest sentit
25 anys de vida
de la nostra democràcia
pensem que han quedat
perfectament definides
les etapes
per les quals
han anat
atrevessant
els nostres ajuntaments
com a peces bàsiques
en la consolidació
de l'estat democràtic
i com a marcs primaris
de participació política
Així doncs
a un primer
període
carregat
caracteritzat
per una gran càrrega
ideològica
i reivindicativa
però sempre
com a força complementària
a una estratègia
comuna dirigida
a garantir
la consolidació
de la recentment
recuperada democràcia
va seguir
una altra etapa
en la qual
els ajuntaments
no van abandonar
el seu paper complementari
tampoc reivindicatiu
en aquest cas
centrant
els seus esforços
en enfortir
les tesis
en favor
de major quotes
d'autogovern
per les comunitats
autònomes
en aquest cas
per Catalunya
Seguidament
es va iniciar
una altra fase
vigent en l'actualitat
en la que
s'ha començat
a evidenciar
que el paper
de complementarietat
jugat pels ajuntaments
fins al moment
esdevé insuficient
per al seu propi
desenvolupament
si ens atenim
a l'escàs
pes
que ostenten
avui en dia
els ajuntaments
en comparació
amb les altres administracions
hi ha la poca evolució
que han experimentat
per tal d'agilitzar
i millorar
els seus mecanismes
de gestió
i el grau
d'exigència
que es veuen
sotmesos
per ser
com és
l'administració
més propera
al ciutadà
els més
immediats
prestadors
de serveis
a la col·lectivitat
l'anàlisi històric
sempre ha de comportar
també una projecció
i una visió
de futur
així doncs
creiem que ara és el moment
d'obrir un nou període
amb arguments
que facin dels ajuntaments
els veritables protagonistes
subjectes de si mateixos
receptors
de les seves pròpies polítiques
i màxims beneficiaris
de les seves reivindicacions
per tal que
tancant la cadena
del procés
de descentralització
puguin afrontar
el segle XXI
amb les eines necessàries
per la complexa tasca
de construir
la primera capa
de benestar
i potser
la més important
per al conjunt
de la societat
la voluntat
d'implicar-se
plegats
és la clau
per entendre
la realitat
del nostre municipi
avui
i constitueix
un dels pilars
imprescindibles
per fonamentar
el futur
un futur
que hem d'enfocar
a partir de la solidesa
del que s'ha aconseguit
i amb el mateix
inconformisme
i el mateix constructiu
que ens ha portat
allà on som
és obvi
que amb l'exemple
que ha posat
el senyor
Almagro
i estic parlant
d'una persona
que ideològicament
situa la seva formació
a les antípodes
del Partit Popular
jo crec que també
ens ha d'ajudar
a reflexionar
en aquest sentit
per mi
és una satisfacció
veure com
avui aquí
en aquest consistori
vigent
a l'Ajuntament
de Tarragona
hi ha quatre regidors
que 25 anys
enrere
formaven part
del Consell Municipal
de la Joventut
de Tarragona
hi ha el senyor
Ballesteros
hi ha el senyor
Almagro
hi ha el senyor
Carles Sala
i jo mateix
jo crec
que va ser un compromís
des d'una òptica
de la joventut
i des d'una òptica
d'il·lusió
per un nou període democràtic
que començava
i ara
s'ha transformat
amb la renovació
d'aquest compromís
des d'unes responsabilitats
ja
de govern
d'oposició
en definitiva
responsabilitats
i compromís
amb la ciutat de Tarragona
creiem que és un bon exemple
i creiem
que és un bon referent
de futur
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
senyor Ricomà
té la paraula
el senyor
Josep Ballesteros
portaveu del grup
del Partit Socialista
de Catalunya
senyor Alcalde
senyor Delegat
del Govern
de Catalunya
senyor Rector
de la Universitat
senyor Conferenciant
senyors i senyores
parlamentaris
senyors i senyores
regidors
senyors i senyores
exregidors
autoritats
senyores i senyors
permeteu
que abans de res
mostri la meva satisfacció
pel retorn
de les tropes
de l'Iraq
i és
que les promeses
electorals
fins i tot
les més difícils
s'han de complir
aquest compliment
és la millor garantia
per l'enfortiment
de la democràcia
a tots els nivells
perquè reforça
la confiança
dels ciutadans
i ciutadanes
en l'activitat
política
i és aquest compliment
dels compromisos
la transformació
en projectes
de ciutat
la proximitat
i l'eficàcia
en la gestió
els que han fet
forts
als ajuntaments
i que avui
estem satisfets
de la fenya
feta
i ben feta
és la fenya
de tots
de cadascú
en el rol
que les urnes
li han adjudicat
recordo
que tenia encara
19 anys
i la transformació
democràtica
tangible
no va arribar
a la nostra ciutat
fins que vàrem
tenir un ajuntament
de tots
i vàrem
veure
als ciutadans
recasents
com es devenia
alcalde democràtic
per primera vegada
a la nostra ciutat
i al peu
del carrer
liderant
les grans
transformacions
urbanes
i cíviques
com deia
el conferenciant
la democràcia
arribava
doncs
per fi
a tots
els racons
del nostre país
moltes
són
les realitzacions
que han fet
els successius
governs
i molt importants
no les relacionaré
ara
per la brevetat
de la meva exposició
però no vull
passar a l'ocasió
i ho tenia escrit
senyor Ricomà
sense recordar
com a mostra
el Consell Municipal
de la Joventut
que ha estat
pedrera
de molts polítics
aquí presents
d'àmbit local
i no local
ho tenia escrit
parlaré
però
no només
dels 25 anys passats
dels que cal fer
una lectura
com deia
global
molt positiva
per la feina feta
i l'enorme esforç
personal
de molts consellers
i conselleres
per cert
alguns
dissortadament
traspassats
com en Carles Pujol
en Ramon López
en Salvador Camanyo
o més recentment
en Manel
de l'Amo
hi ha molts motius
per esperar
més
i molt més
dels anys
que queden
de treball
d'èxits
i de transformacions
necessàries
el compromís
de tots
els que estem aquí
segur que no mancarà
per això
requerirà
que l'administració local
deixi de ser
l'aparente
pobra
de totes les administracions
és a dir
requerirà
més recursos
i més atenció
en aquest sentit
els governs
de Catalunya
i d'Espanya
hauran de fer
efectiva
aquesta segona
descentralització
necessària
cap als ajuntaments
i personalment
tinc moltes esperances
que això serà possible
perquè en aquesta etapa
hi ha molts consellers
i ministres
que venen
del món local
precisament
per tant
per molts anys
de democràcia local
pel treball fet
des de la proximitat
i per Tarragona
moltes gràcies
per la vostra dedicació
moltíssimes gràcies
senyor Ballesteros
té la paraula
el senyor Joan Areggio
portaveu del grup municipal
de Convergència i Unió
il·lustríssim senyor alcalde
senyores i senyors regidors
d'aquest mandat
i de mandats anteriors
autoritats
ciutadans i ciutadanes
de Tarragona
apenes fa uns mesos
que celebravem
el 25è aniversari
de la Constitució
la carta magna
que constitueix
el marc legal
dels drets
i deures
dels ciutadans
així com el marc
competencial
de les administracions
dels organismes
i de les institucions
a través de les quals
es vehiculen
aquests valors
i interessos
Bona tarda
de nou
des del Saló de Plens
de l'Ajuntament de Tarragona
continua aquest acte
ja a la part final
estan intervenint
els portaveus
dels grups municipals
de tots els partits
que en aquests moments
tenen representació
a l'Ajuntament de Tarragona
tot això després
de la conferència
d'uns 20 minuts
aproximadament
que ha pronunciat
Miquel Roca
i Junyent
advocat polític
un dels pares
de la Constitució
espanyola
un acte
que en aquests moments
està tenint
com a protagonista
el portaveu
de Convergència
i Unió
Joan Aregio
després de les intervencions
que han fet
els portaveus
dels altres grups municipals
escoltant
durant uns instants
les paraules
en directe
aquí al Saló de Plens
del portaveu
de Convergència
i Unió
Unió
ordenament social
i cultural
fet
amb força
amb convenciment
i amb transcendència
moltes de les falles
que aleshores
van poder tenir
es devia més a la inexperiència
que a la negligència
la bona voluntat
i el desig de servei
era una constant
al llarg d'aquests 25 anys
ajuntaments
com el de Tarragona
han estat pioners
en molts temes
en la participació
a través de les més amples
i diferents formes
d'expressió
ja sigui per manifestar
la seva voluntat política
pel seu interès festiu
cultural
o amb multitud
d'iniciatives
socioeconòmiques
jo crec
que si d'alguna cosa
bàsica
en la recta final
d'un acte
que d'aquí uns instants
tindrà segurament
el moment més emotiu
s'espera
el lliurament
d'un obsegui
per part de l'alcalde
de Tarragona
Joan Miquel Nadal
l'encara
regidor socialista
i actual president
de l'autoritat portuària
Josep Anton Burgassé
es dona la circumstància
que ells dos
Joan Miquel Nadal
i Josep Anton Burgassé
són els dos únics regidors
que han estat
25 anys
de manera interrompuda
a l'Ajuntament
de Tarragona
Burgassé
rebrà aquest obsequi
en nom
de tots els regidors
i regidores
que han estat
convidats
a aquest acte
que recorda
els 25 anys
d'història democràtica
tornarem d'aquí uns minuts
ja a la recta final
de l'informatiu
després dels esports
per explicar-vos
imaginem ja
el final
d'aquest acte
institucional
aquí al Palau Municipal
perquè els nostres nivells
de llibertat
de benestar
de pau
de progrés
i de perfeccionament
de la nostra vida social
siguin tan evidents
com sòlids
per tot això
vull rendir homenatge
a les dones
i als homes
que en els moments
difícils de la transició
es van fer càrrec
d'uns consistòrits
mancats
de cultura democràtica
i amb pocs recursos
però que amb la fermesa
que transmetien
les seves conviccions
democràtiques
van saber impulsar
la transformació
d'aquests ajuntaments
fins a la realitat present
el camí no ha estat fàcil
perquè qualsevol evolució
sempre estarà plena
de dificultats
de contradiccions
o de problemes
segurament però
amb el pas del temps
els ajuntaments
han anat adquirint
un dinamisme
i una força
que consolida
la il·lusió
de fa 25 anys
cal aquí afegir
per objectivar
aquest canvi
dels ajuntaments
el treball constant
de les noves generacions
de professionals
que fan
de la seva feina
a les corporacions locals
tot una vocació
de servei
la democràcia
no és un concepte
tancat
fix
sinó que evoluciona
que està sempre
en evolució
perquè la societat
també és dinàmica
i també és viva
per posar només
uns exemples
d'aquest dinamisme
i d'aquesta evolució
citaré alguns
dels reptes
que el present
ja ens està exigint
reptes sobre la immigració
sobre polítiques
d'igualtat
home i dona
i un llarg etc
és cert
que tot això
també requereix
una política global
però amb una incidència
i responsabilitat
total
dels ajuntaments
que és on caldrà
aplicar
les accions concretes
ja per acabar
voldria sobrallar
una cosa
que em sembla
molt important
i és la d'agrair
a la ciutadania
la seva confiança
la seva il·lusió
i participació
en la vida col·lectiva
de la ciutat
i del país
pot semblar una explicació
protocolària
però no ho és
sense aquesta il·lusió
per la ciutat
cap ajuntament
podria fer res
ni tampoc
tindria sentit
gràcies doncs
a tots
i a tothom
per la seva crítica
pel seu encoratjament
per la seva col·laboració
pel seu entusiasme
i en definitiva
per la seva confiança
amb ells
i amb tots vostès
enhorabona
per aquest primer quart de segle
dels ajuntaments democràtics
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Bona tarda
avui
a totes les senyores
i senyors regidors
perquè avui
tots som regidors
de l'Ajuntament de Tarragona
Bona tarda a tots
Bona tarda
a l'excelentíssim senyor
conferenciant
les distingides autoritats
que ens acompanyen
moltes gràcies
a tots vostès
a tots i cada un
de vostès
per l'esforç
que segur han fet
per poder estar avui
plegats aquí
celebrant
aquest quart de segle
d'ajuntaments democràtics
us he de confessar
que després dels anys
que he dedicat
al meu ajuntament
el de Tarragona
primer com a regidor
de l'anomenat
pacte de progrés
i després
des de l'any 1989
com a alcalde
de la meva ciutat
se'm fa impossible
referir-me
a aquests 25 anys
sense
sense tindre
una posició
molt pròxima
no aconsegueixo
allunyar-me
de tot el que ha estat
aquests 25 anys
jo estic convençut
que la majoria
de tots vostès
que han estat presents
en protagonisme
en aquesta casa
els hi passa
els hi ha estat passant
i els hi passarà
sempre igual
no poden estar
a distants
del que ha estat
aquest ajuntament
la societat
fa 25 anys
era molt diferent
a l'edat
també ho era
aquest ajuntament
quan es va constituir
l'any 1979
fa 25 anys
i perdonin
jo en tenia 28
i recordo
amb certa enllorança
aquells temps
en què la il·lusió
i el desconeixement
absolut
de l'administració
anaven de la mà
érem
gent
sense experiència
eren gent
amb unes
enormes ganes
de treballar
amb il·lusió
i amb vitalitat
teníem molt d'interès
per tirar endavant
aquell repte
que tenien
la nostra ciutat
els primers anys
van ser especialment
durs
havien tantes
i tantes coses
per fer
teníem tan pocs
recursos
i tan poca
experiència
que el repte
semblava
inassumible
després
les coses
han anat
prou bé
la ciutat
ha anat
avançant
com ha succeït
a la majoria
de les ciutats
de l'Estat
i de Catalunya
repassava
l'altre dia
l'acte de constitució
de l'Ajuntament
i tots els portaveus
dels diferents grups municipals
l'Enric Oliver
el Josep Cendra
l'Àngel Ballver
el Josep Anton Baixeres
el Francesc Chamar
i el Sebastià Barrofet
amb aquell Ajuntament
coincidien
tots ells
amb un tema concret
la necessitat
de col·laboració
de tots plegats
per anar endavant
amb Tarragona
i aquesta necessitat
de col·laboració
es va traduir
en l'anomenat
pacte del progrés
seguint l'exemple
d'altres municipis
de Catalunya
i es va escollir
com a alcalde
del primer
Ajuntament Democràtic
el socialista
Josep Maria
Requesens i Comas
i deia l'alcalde
amb el seu discurs
d'investidura
encara que discrepem
amb la forma
que volem que sigui
Tarragona
amb el futur
hi ha un factor
comú
que ens uneix
amb ella
és el fet
que tots
siguem tarragonins
i aquest factor
comú
farà que sigui possible
si no tot
alguns aspectes
de col·laboració
de tots
els membres
d'aquell Ajuntament
aquesta idea
de l'alcalde
Requesens
crec molt sincerament
que és la que ha prevalgut
després
tant amb la resta
dels col·laboracions
de l'acte institucional
està parlant en aquests moments
l'alcalde de Tarragona
Joan Miquel Nadal
que ha començat
el Parlament
recordant això
que porta 25 anys
de la seva vida política
relacionada totalment
vinculada totalment
a la de l'Ajuntament
de la ciutat
primer com a regidor
del pacte de progrés
després com a regidor
a l'oposició
i des de l'any 1989
com a alcalde
de Tarragona
escoltem en directe
el Parlament
de l'alcalde
que tanca avui
aquest acte
oficial
de commemoració
dels 25 anys
d'Ajuntaments Democràtics
com a funcionaris
vàrem aplicar-nos
amb un interès
intens
i amb un procés
d'aprenentatge
accelerat
es tractava
de fer
una suma
d'esforços
tant per part
dels polítics
com la dels treballadors
i de les treballadores
municipals
com la dels ciutadans
que unit tots
insisteixo
teníem
una única passió
que era Tarragona
des de la reinstauració
de l'Ajuntaments Democràtics
a l'any 79
l'administració municipal
no ha deixat
de créixer
jo m'agradaria
distingir
tres etapes
fonamentals
la primera
situada
des de l'any 79
fins a l'any 85
és una etapa
que es caracteritza
per la reorganització
de les administracions
municipals
i dedicada
bàsicament
a resoldre
les urgències
més immediates
dels ciutadans
això va suposar
que els ajuntaments
assumissin
més enllà
de les nostres competències
nombrosos serveis
propis
d'altres administracions
a Tarragona
en aquella època
potser la reivindicació
estrella
era el problema
de l'aigua
que tots vosaltres
recordareu
i que va acabar
amb la municipalització
del servei
els més antics
saben
que m'he referit
a Matxa
juntament
amb aquest greu problema
estava també
el de dignificar
tots aquells barris
que havien nascut
d'un creixement
desconcertant
i que anaven creixent
d'una manera
absolutament allunyada
de qualsevol planificació
poc a poc
es va anar
subsanant
les deficiències
dels barris
sempre de la mà
i amb la feina
i amb el treball
constant
de les associacions
de veïns
una segona etapa
que m'agradaria
fixar
entre l'any 86
i el 91
que feia referència
ara en aquest fragment
del seu discurs
els primers anys
dels ajuntaments democràtics
entre el 79
i el 85
és una tarda
de records
ha estat una tarda
també de retrobament
entre moltes persones
entre molts homes
i dones
que han participat
al llarg d'aquestes
set legislatures
de la vida política
municipal
de la vida política
de l'Ajuntament
de Tarragona
han estat
els minuts previs
a l'acte
al que estem assistint
ara mateix
al saló de plens
de l'Ajuntament
han estat en els moments previs
on s'han produït
moltes imatges
de retrobada
de record
de salutació
de moltes persones
que segur que feien
molt de temps
que no es veien
les cares
83 regidors
dels 111
que han participat
al llarg d'aquestes
set legislatures
set mandats
a l'Ajuntament de Tarragona
són presents avui
al saló de plens
del consistori
del Palau Municipal
en primera fila
del públic
aquells regidors
que van formar part
del primer consistori
democràtic
de la ciutat
el que es va constituir
avui fa justament
un quart de segle
el dia 19 d'abril
de l'any 1979
som ja
doncs com dèiem
a la recta final
d'aquest acte institucional
està parlant
l'alcalde de Tarragona
després
com a cluenda
hi haurà
el lliurament
d'aquest obsequi
a tots els presents
a tots els regidors
que tindrà
un simbolisme especial
amb la persona
de l'altre regidor
el socialista
Josep Anton Burgessé
que també
igual que l'alcalde
Joan Miquel Nadal
porta 25 anys
de manera ininterrompuda
a l'Ajuntament
de Tarragona
un acte
que ha començat
fa aproximadament
una hora
amb la conferència
de l'advocat
i polític
Miquel Roca
i Junyent
i que podreu
seguir
de manera
íntegra
aquesta nit
a partir de quarts
d'onze
aproximadament
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
hem de convertir-nos
en una societat
referència
de la Mediterrània
ara tindrem
l'oportunitat
amb l'elaboració
i aprovació
del nou Estatut
de Catalunya
de dotar
els ajuntaments
segur
de dotar
els ajuntaments
catalans
d'una capacitat
financera
i econòmica
que ens ha de permetre
convertir
les administracions
municipals
amb administracions
més àgils
més eficaces
i sobretot
amb recursos
suficients
per donar resposta
a les necessitats
dels ciutadans
sempre
he reivindicat
del meu partit
una visió
més municipalista
de la política
i així
ho he manifestat
en cada moment
amb el que he tingut
oportunitat
al llarg
dels últims 25 anys
i ho continuaré fent
i més ara
en què gran part
del govern
de la Generalitat
de Catalunya
prové d'ajuntaments
i pot ser
més receptiva
crec
a l'hora
d'entendre
les necessitats
dels nostres municipis
diuen que els països
amb una bona salut
democràtica
acostumen a ser
països
amb governs
municipals
forts
encetem
una nova etapa
pels municipis
una nova etapa
que ha d'estar
marcada
per la modernització
de les administracions
hem d'introduir
noves formes
de gestió
que tendeixin
a l'excel·lència
i en aquest sentit
justament
ara que celebrem
el 25è aniversari
dels ajuntaments
democràtics
l'Ajuntament
de Tarragona
està duent
endavant
el que anomenem
una àmplia
i profunda
reorganització
de tot
i cada un
dels espais
d'aquesta casa
i aquesta modernització
administrativa
haurà de servir
per oferir
a l'administrat
una proximitat
més real
al nostre ajuntament
Amics i amigues
regidors
tots
de l'Ajuntament
de Tarragona
25 anys
en la història
és un període
relativament curt
ho és
per això
crec que sincerament
entre tots
i totes
hem fet
molt
malgrat
la brevetat
del termini
hem fet molt
però encara
queda molt
per fer
Tarragona
ara és
es mereix
que continuem
treballant
des de la societat
política
i des de la societat
civil
cadascú
des de la seva
responsabilitat
i no ens podem aturar
podem coincidir
o discrepar
en ocasions
fins a tot
podrem discutir
però sempre
hem de trobar
el camí
per continuar
tirant
endavant
Tarragona
la Tarragona
de tots
la Tarragona
que volem situar
al més alt
dels nostres espais
vitals
moltíssimes gràcies
a tots
moltíssimes gràcies
per aquells
25 anys
continuem la feina
gràcies
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
perdoni
és una
una qüestió
final
que els agrairé
hem estat
111 regidors
al llarg
d'aquests
25 anys
111
de les que
4
solament 4
i llàstima
perquè eren
molt bons companys
s'han desaparegut
l'Ajuntament
de Tarragona
té
un obsequi
per cada un
de vostès
el que passa
que
el que succeeix
és que si
tingués que
fer els diamants
ara seria
prou complicat
així que
si m'ho permeten
farem una
síntesis
i el senyor
Josep
Burgessé i jo
ens donarem
els obsequis
són iguals
per tots
l'únic que passa
que el senyor
Burgessé i jo
són més especials
que els seus
perquè nosaltres
hem fet 25 anys
no és que
en fi
no és que signifiqui
res de l'altre món
però no deixen
de ser 25 anys
de la nostra vida
els altres companys
l'obsequi
el tindran baix
m'agradaria
també
no marxin
sisplau
amb aquestes coses
prosaiques
les persones
tendeixen a aixecar-se
i marxar
m'agradaria
que tots nosaltres
ens situéssim
a la
a les escales
nobles de l'Ajuntament
no les de fora
les de dintre
segons els tècnics
toca fer-ho dintre
m'agradaria
que tots ens situéssim allà
per intentar fer una foto
de família
de tots nosaltres
així que
si no els importa
primer
un segon
senyor Burgessé i jo
gràcies
gràcies
i com correspon
s'aixeca la sessió
gràcies
gràcies