4 minuts serà un quart renduna del migdia,
com ara els comentàvem a l'inici d'aquesta nova hora,
l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona
anunciava la intenció de construir
el futur Museu Nacional Arqueològic
de la ciutat a l'edifici de l'antiga Tabacalera,
això sí, un cop s'hagi resolt el problema laboral
que afecta els treballadors.
El sindicat UGT, en veu del seu secretari Mario Rigau,
ha demanat a l'alcalde que no parli de futurs usos d'un edifici
quan els treballadors encara continuen mobilitzacions
per evitar el tancament de la fàbrica
i en la mateixa línia s'ha manifestat també
des del grup municipal socialista.
Davant d'aquesta proposta,
no hi ha hagut una gran acollida, per dir-ho d'alguna manera.
Ens interessa conèixer en primera instància
la part més arqueològica, més museística,
per això ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio
Rafael Gabriel, que és el president
de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense.
Senyor Gabriel, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Esperem que també s'incorpori a aquesta conversa
en els pròxims minuts.
Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni,
amb ella també comentarem aquesta qüestió
des d'una vessant no només també arqueològica
i de projecte de ciutat, sinó també des d'una vessant
més política, per dir-ho d'alguna manera.
Senyor Gabriel, aviam,
aquesta setmana s'anuncia des de l'Ajuntament de Tarragona
aquesta intenció, aquest objectiu, aquesta proposta,
la primera reacció per part de la societat,
per part de vostè, quina és?
Bé, doncs molt bé.
A veure, nosaltres amb això
fa bastants anys
que ho tenim molt clar.
El que passa és que, bueno,
la pròpia,
la direcció local
de la fàbrica de tabacs
ens va demanar
discreció,
concretament ens van dir que t'espera,
escoltem, no dongueu idees.
Així.
Així, així de simple.
Bé, el que passa és que al final passa
el que potser, malauradament,
té que passar
i és, doncs, que, bueno,
hi ha quien reajuste, decideixen, doncs,
tancar aquesta fàbrica,
hi ha aquesta discussió,
hi ha un problema humà
al darrere, doncs, terrible,
que va ser amb això que nosaltres, doncs,
vam portar això amb molta discreció,
amb molta discreció, però
amb fets reals.
vull dir, el fet real
és que fa dos,
a la Junta General de l'Arqueològica
de fa dos anys,
ara ja fa dos anys,
ja no va ser
el seu president
ni la Junta Directiva,
sinó la Junta General de Socis,
va aprovar un document
que es deia Tarragona vers el segle XXI,
en el qual es recollia
el posar,
precisament,
el Museu Nacional Arqueològic
a la Necròpolis
i a la Tabacalera,
m'hi ha dit,
a la Tabacalera.
A veure,
per què defensem aquesta idea?
Doncs, bueno,
defensem aquesta idea
per diversos motius.
En primer lloc,
el 30%
del solar
de la Tabacalera
està ocupat
per la Necròpolis,
capaç que va a Serra Vilaró,
i que es va conservar
en el seu subsol.
Això, no oblidem,
que és monument nacional
i, per tant,
té un tractament
molt especial.
D'altra balda,
resulta que
aquest edifici,
o aquest conjunt d'edificis,
estan catalogats,
estan inclús el catàleg
d'interès local,
per tant,
a veure,
amb totes les bases,
o sigui,
aquí ja no cap
fer una especulació.
L'argumentació
és molt clara
de per què hauria de...
No, no, no,
és una especulació,
o sigui,
ja no cap
fer una especulació
com, per exemple,
la que ha passat
amb els terrenys
dels quartels,
o dels quarters,
que llavors resulta
que, bueno,
que sigui la universitat,
però resulta
que hi ha un munt
de vivendes
allà al mig.
Aquí és impossible.
Bé,
aleshores,
una vegada solucionat
aquest tràmit
que confiem
que acabi bé
pels treballadors,
doncs s'ha de posar
fil a l'agulla.
Aleshores,
quin avantatge té això?
Doncs, bueno,
que és un solar
molt gran
i unes edificacions
reutilitzables.
A veure,
un museu,
no solament és el museu
visitable,
sinó tots els magatzems
que hi ha al darrere.
Cada any
s'estan recollint
més materials,
de part dels que hi ha recollits
i resulta
que els tenim repartits
per mitja Catalunya
perquè aquí
no hi ha capacitat
per amagatzemar
el material.
No hi ha capacitat
per amagatzemar.
Aleshores,
què passa aquí?
Escolti,
amb aquest solar,
amb aquest conjunt
d'edificis,
tingui present,
per exemple,
que podríem situar
les 1.500
restes epigràfiques,
o sigui,
per entendre'ns
els rètols romans,
les pedres inscrites,
les podríem posar
molt bé,
en vez de tenir-les
a sol i serena,
mullant-se per allí.
Si, per exemple,
volguéssim dir,
amb l'alçada que tenen
aquests edificis,
volguéssim dir,
escolti,
és que volem restituir
o reconstruir
el front escene
del teatre romà,
del qual tenim capitells,
tenim pilans,
tenim cornises,
trossos,
tenim l'estatuària,
es podria fer,
perquè tenen
una alçada substancial.
Total,
a veure,
que allí cap un centre
o un museu...
un museu...
En el concepte
modern de museu.
Modern,
és tipus l'obre.
Museu interactiu...
El que vulgui,
està clar,
davant d'això,
a Sant de què,
ens hem d'armar lius,
que si ocupem
l'estany de les granotes,
que si transformem
una actual zona verda
en museu,
acabem amb aquestes històries,
vull dir,
i anem,
de veritat,
a una solució al futur.
Li recordo
que també la necròpoli
s'ha d'arreglar,
que fa 10 anys
que està tancada.
I, bueno,
el projecte que havia...
Treus el cap
per aquell sota aquell pont
a veure què hi ha per allà,
no?
A veure,
escolta,
hi havia un projecte
per arreglar el que costava
1.200 milions de pessetes.
Escolta,
no fem això,
vull dir,
ja fem alguna cosa,
vull dir,
optimitzem els diners.
Era el projecte
de crear el Museu de la Mort,
no?
D'alguna manera.
Sí, sí, sí.
Escolta,
és que a més tingui present
que la necròpoli
no és broma,
és la més important
que hi ha a la península.
i malauradament
ja ens van cercenar
d'alguna manera
el que hi ha
sota Eroski,
que amb tot això
es podria
reaprofitar
per recuperar
la connexió
amb les restes
que hi ha
sota Eroski,
tal com estava
condicionat
per les llicències
que es van atargar
en el seu moment,
que ja no s'ha tornat
a parlar més d'això.
En fi,
que veiem
un cúmul
de...
de bondats,
no?
Llavors,
a veure,
què es pot fer
amb el museu
que hi ha ara
a la plaça del Rei?
Escolta,
i Tarragona
també necessita
un museu
de la ciutat,
un museu
d'història
de la ciutat,
o sigui,
a veure,
no és que,
diguem,
escolta,
i donem prevalència
a tota la zona,
doncs,
a la part baixa
de Tarragona
i la part alta
doncs queda,
escolta,
la part alta
ja té un pes específic
per si mateix
que no és cap problema.
Potser no li formulo bé
la pregunta,
però jo crec que
vostè m'entendrà perfectament.
Diguem-ne que,
segons el seu griterí
i el de l'entitat
que representa,
l'edifici
de l'antiga Tabacalera
és l'espai natural
que li correspon
al Museu Nacional Arqueològic
de la ciutat.
Certament,
certament,
això sense lloc dubtes.
He intentat explicar-ho,
doncs,
algun dels arguments
que nosaltres diuen,
o sigui,
a veure,
avui els museus,
per exemple,
el que ha quedat obsolet
és un museu
com el Museu Vaticà,
no sé,
si vostè ja per allò
és un pal,
vull dir,
o sigui,
a ti ti mores,
et canses,
ens rebentes,
o sigui,
s'ha d'anar a coses
molt més actives,
molt més dinàmiques,
molt més,
molt més sou,
tenir, doncs,
tots aquests espais
per poder magatzemar
i, en fi,
que, escolti,
i allò
inclús permetria,
doncs,
fer zones cíviques
que també,
doncs,
la part baixa
n'està molt...
Usted ja el veu, eh?
Ja el veu,
ja el veu,
fa temps que el veu.
Fa molt de temps
que el tenim pintat,
no?
I així de pas potenciaríem
tota la part baixa,
que, escolti,
que hi ha prou restes,
pensem en tot el que és
el carrer Pere Martell,
doncs,
que es podria anar
incorporant,
recuperant el teatre,
que sembla que ja finalment,
doncs,
ja es compra
el darrer solar
que quedava pendent de compra,
vull dir,
sí, escolti,
podria quedar tot un conjunt,
o sigui,
a veure,
contribuiria d'alguna manera
a que passem
d'un munt de...
a un conjunt de runes,
que és el que malauradament
tenim avui en dia,
a tenir un conjunt monumental,
no?
o sigui,
una cosa orgànica,
desenvolupada...
Els detractors
d'aquesta ubicació,
en aquest cas ja ho esmentàvem
a l'inici de la conversa,
el grup municipal socialista,
parlàvem també
que,
de greu error històric,
triar aquest espai
perquè assegurava
que la seva construcció
s'allargaria fins l'any 2007,
donades les circumstàncies.
I què?
O sigui,
a veure,
escolti,
per mi cinc anys,
o tres anys,
o dos anys,
són molts,
perquè cada any
és un triunfo
passar-lo,
no?
Però, escolti,
per la vida
d'una ciutat,
per una societat,
escolti,
no res,
o sigui,
tot el que sigui
menys de vint anys
és que sigui una història,
però és que,
a més,
no ens enganyem,
a veure,
el Teatre Romà,
tot l'invent aquest
va començar
fa 25 anys
i no està resolt.
Escolti,
que em parlin ara
de,
què he dit,
del 2007,
de tres anys,
escolti,
és per posar-se a riure,
això,
no?
No veia
l'error històric
per cap costat.
Tot apunta
a què és
el lloc ideal,
sempre i quan
cal insistir
en aquesta idea
que es resolgui
de la manera
més convenient
el que és
la situació laboral
dels treballadors.
Això està molt clar,
però, a veure,
hi ha coses que
jo no sé com es resoldrà,
però,
com a mínim,
a veure,
el que han contemplat
tots és que
pràcticament
la tabacalera
és l'última indústria
que queda
dintre del cas
Corbà de Tarragona.
O sigui,
si no la tanquen,
que confiem
que no la tanquin,
el sensat
seria traslladar-la
a un polígono industrial
on poden fer
unes instal·lacions
més adequades,
perquè no oblidem
que la tabacalera,
les instal·lacions actuals,
tenen 60 o 70 anys,
vull dir,
això per una activitat
industrial
és moltíssim,
vull dir,
retransformar això
per una optimització
logística
industrial
surt més clar
que fer-ho de nou
a 4 quilòmetres
o 5 quilòmetres,
o sigui,
siguem una mica sensats
i tinguem visió
de futur,
o sigui,
amb l'ubicació
actual,
jo veig
que no hi pega,
vull dir,
o sigui,
escolti,
més s'esglaien
amb la tabacalera
a Sevilla,
que allò
sí que és una institució
i és un edifici,
però escolti,
és que no es pot anar
contra els temps,
s'ha de tenir
una mica de visió,
o sigui,
per,
com a mínim,
per optimitzar
una instal·lació industrial
i d'amagatzematge,
s'ha de tindre
uns plantejaments
molt més sensats
que no pas pensar
en seguir
que segueixi ubicada
al seu lloc actual.
Ho veig així.
Hi ha un aspecte
que no se li escapa
a ningú,
però de vegades
ho oblidem,
que és la rehabilitació,
el donar-li vida
a tota aquesta zona
de la part baixa
de la ciutat
des del punt de vista
arqueològic,
perquè sempre que parlem
d'arqueologia,
que parlem de restes,
que parlem d'història
a la ciutat,
tenim tendència
de mirar cap a la part alta.
Definitivament,
això també és el que vostè deia,
donaria rellevància
a una part important
del patrimoni
que hi ha
a la zona baixa
de la ciutat
i que és absolutament
desconeguda
pel gran públic.
Hòstia,
clar,
és que,
escolti,
és que,
a més,
hi ha una altra raó,
aquí també hi hauria
uns espais
per aparcament d'autobús
i coses d'aquests
amb molta facilitat.
A veure,
quins problemes hi ha?
Per exemple,
una cosa que és preciosa
és el foro local.
Quin autobús
amb visitants pot arribar
a aquell lloc.
Cap.
Vull dir,
o sigui,
a veure,
toquem de peus a terra.
En l'últim moment,
podríem dir-ho així,
gairebé s'incorpora
a aquesta conversa,
Maria Mercè Martorell,
és la tinent d'alcalde
responsable
de patrimoni
de l'Ajuntament
de Tarragona.
senyora Martorell,
bon dia.
Bon dia,
Jolanda,
bon dia,
benvinguda.
Jo no sé si venia en cotxe
i ha pogut sentir
alguna de les coses
que explicava.
Perfectament,
us ho estava sentint molt bé.
Perquè si no,
jo li faig una síntesi ràpidament.
A més a més,
com que estem d'acord amb tot,
amb el Rafel,
clar,
quasi tot.
Quasi tot?
Parlem del que estan en desacord
o parlem del que estan d'acord?
No,
perquè amb el que estàvem en desacord
acabaríem molt aviat.
No,
doncs una mica,
si vol argumentar també,
doncs aquesta bona acollida
que des de la regidoria
de Patrimoni
doncs es va donar
davant d'aquest anunci
de l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona.
Bé,
la veritat és que
per part nostra
fa molt temps
que teníem claríssim,
com deia el Rafel,
que no hi ha millor ubicació
per al futur museu arqueològic,
aquest futur museu emblemàtic,
monumental,
gran,
que ara necessita
i que té que estar a l'alçada
del que és la declaració de Tarragona
com a patrimoni mundial,
que tenia que ser la tabacalera.
Això fa molt de temps
que es tenia claríssim.
El que passa és que
a conseqüència de l'anunci
per part del Tadis
que el 2005,
que ningú comptava
abans del 2007, 2008,
que al fi del cap
serien aquests plaços
que en aquest moment
s'estan dient,
doncs clar,
la decisió que es va prendre
va ser per part de tot
l'Ajuntament
amb aquella moció
del mes de juliol,
no fer cap manifestació
al respecte
de la destinació final,
perquè el més important
era recolzar
la posició dels treballadors.
Però veient
que en realitat
hi havia una situació
d'impàs
amb el tema dels treballadors,
que per part de l'empresa
tampoc no es movia
a fitxa excessivament
en aquests últims mesos
i que en canvi
anaven passant
els mesos tanmateixi,
ens anàvem acostant
al 2005,
que era la data
de tancament
que es tenia previst
per al Tadis
des d'un primer moment,
doncs bé,
es va creure
i així es va parlar
amb el comitè
de treballadors
per part de l'alcalde
i es va creure
que el correcte
era senzillament
deixar molt clar
que no calia
que hi hagués
cap mena d'especulació
de cap tipus
al darrere
de la tabacalera
perquè ni es podrien
fer cases,
ni es podria construir,
ni es podria especular
de cap manera
perquè la ciutat
finalment
assenyalava
que era el punt
escollit
per ser el museu arqueològic.
Per quins motius?
Jo vaig comentar
a la roda de premsa
i pels mateixos
que estava dient el Rafael,
perquè està damunt
de part de la necròpolis
del que és la continuació
de la necròpolis
i encara hi ha basíliques
en el seu interior
que s'han d'excavar
perquè a més a més
està tocant
a la necròpolis
al costat
10 anys tancada,
10 anys tancada.
Jo ho sento molt
però quan a vegades
se'ns diu
com s'ha de gestionar
el patrimoni
com s'ha de...
Allò a mi m'agradaria
que algú es plantegés
si nosaltres
haguéssim tingut
l'Ajuntament
10 anys tancat
la muralla,
per exemple,
o l'amfiteatre.
10 anys tancada.
A més a més,
sinó una imposició
per part de la llicència
de poder unificar
les dues coses.
En aquest moment
s'està fent
tot un projecte
i amb això
hem de treballar
conjuntament
amb el Rafel
i comentar-ho
com moltes coses
ho anem fent
en el sentit
de com s'ha d'arreglar
la tabacalera
perquè dintre
de la desfeta
com molt bé deia
el perdidor
saca el que puguis
i per tant
a part del que es faci
d'inversió
i perquè estigui
com tingui que estar
seria interessantíssim
lligar amb necròpolis
lligar amb
el que és la tabacalera
després perquè
és que veient-ho
i sense ni ser
pretensiosos
ni cursos
ni carrincolons
tu veus allò
i pel disseny
neoclàssic
que té
que recorda
en molts palaus
i en moltes museus
i la gent
quan passa per davant
que no és de Tarragona
et diu
un museu
per exemple
o que teniu aquí
un museu
la gent que no sabeu
la tabacalera
a ningú se li ocorre
que és una
una fàbrica
que és una indústria
perquè al mateix espai
com deia el Rafel
hi ha jardins centrals
que et permeten
des de concerts
activitats ciutadanes
vull dir
un pulmó
verd
però al mateix temps
tancat
a dintre d'un recinte
jo potser perquè
des que era molt petiteta
que allò
les festes de Santa Rosa
i demés
jo recordo la tabacalera
molt
i haver-la visitat
i era un lloc que s'obria
a la ciutadania
exactament
aquests jardins
han passejat molt
tots hi han passejat
va ser l'època d'esplendor
va ser l'època d'esplendor
i el preciós
d'unes escalinates
increïbles
però és que a més a més
ens permet
un espai
destinat a un museu
un espai museogràfic
un espai destinat
a un museu
de la pròpia tabacalera
i fins i tot
de la indústria tradicional
de la nostra ciutat
tabacalera
Xertrés
Mundial
etc
després
tot el gran museu
arqueològic
hi ha molts fons
que no es poden veure
perquè és que no hi caben
a l'altre
i no es pot treballar
ni investigar
a partir d'aquests materials
tampoc
perquè no hi ha un espai
que es puguin manipular
exacte
per això dèiem
un taller de restauració
un taller de tema
de maquetes
per suposat
unes dependències
per la real societat arqueològica
que és allò
que té que estar
una biblioteca monogràfica
del món de l'arqueologia
en general
i a la nostra ciutat
també l'espai
que tenen tots els museus
de botigues
de tots els elements
de merchandising
tot a dintre l'espai
però és que a més a més
hi ha tant espai
que ens permet tot
tot això es pot fer
es pot fer absolutament tot
es pot fer molt
i a més a més
en uns espais
que ara mateix
quan veiem la visió del riu
no és el mateix
el que passa
és que ho anem veient dia a dia
i a vegades
ens en donem compte
la visió del passeig
de la independència
fins ara era una
la visió és una altra
i la que serà
serà una altra
pensem en la facilitat
de aparcar autobusos
perquè pensem en la visió
de cara a passeig de independència
pensem en la visió
que ens ha deixat
l'obertura de Vidal i Barraquer
que ens ha descobert
la part de darrere
de la tabacalera
que no està maca
com la davant
però Déu-n'hi-do
com imponent que és
l'eliminació
de tot el de la sofrera
de fer passa
que fa 5-6 anys
a l'època dels pleids
i de més
quasi semblava
que no s'arribaria mai
i ja s'ha arribat
ja no hi són
i deixa una sèrie d'espais
que és magnífic
si això ho liguem
amb tota aquesta voluntat
de façana marítima
soterrament de la via
i que la part alta
de la ciutat
com deia el Rafel
i com jo també vaig dir
que no cal posar-hi res més
tenim muralla
tenim anfiteatre
tenim circ
tenim pretori
tenim la plaça del Paiol
que es convertirà
en un complex arqueològic
lligant tot l'espai
tenim totes les restes
del recinte de culte
sota la catedral
que dintre d'un any
i un any i mig
s'obriran a la visita
per l'amor de Déu
potser val la pena
que el museu arqueològic
de la plaça del Rei
el converti
potser no sé
en un museu
de la Setmana Santa
ara que esmentava
senyora Martorell
el tema de la part alta
val a dir
que el grup municipal socialista
defensa l'ubicació del museu
a la zona que queda
entre la capçalera del CIR
la Rambla i l'amfiteatre
ho dic per l'altra proposta
que també planejava
aquesta setmana
sí, clar
però imagineu-vos
un museu de construcció nova
amb la nova arquitectura
pues tarragonina
com l'altre dia comentava
el nou director general
Francesc Terrats
imagineu-vos
el parc de les Ranes
al costat de l'amfiteatre
tapant en certa manera
la visibilitat
del que seria
la muralla
del que seria
pretori
perquè és una cosa
afegida
veieu-la des de baix
i més al moment
que hi hagi
la façana marítima
amb unes connexions
entre els tres monuments
a veure
ha estat tot lo suficient
a prop
com per no
no embolicar
perquè els poquets espais
verds que tenim
en aquell espai
deixem-los que respirin
per aquest motiu
fa una setmana i mitja
la comissió de govern
va prendre l'acord
d'eliminar l'aparcament
que hi havia
a la zona
a davant de l'amfiteatre
del vingo
aquella concessió municipal
gratuïta
exactament
perquè com que
es va arribar
amb un acord
al vingo
que en el moment
que hi hagués
a l'aparcament
de la Rambla
ja no la necessitaven
per tant
s'eliminava
es tanca
i allà es fa una zona
de passeig
de jardinament
que passa de vendre
del museu d'història
però això es va fer
fa una setmana i mitja
necessitem ara
enrotar aquell espai
ens interessa més
aquell espai
enriquir-lo
amb jardins
arreglar-lo
com una zona
en canvi la part baixa
jo crec que sí
que ho necessita
perquè seria un eix
vertebrador
des d'amfiteatre
que seria
l'eix que ens lligaria
les dues rutes
alta i baixa
teatre
fòrum de la colònia
el que són
les termes
de Sant Miquel
Cabacalera
tota la zona
la font monumental
la font monumental
que hem de recuperar
algun dia d'aquest
el dia que l'obrim
veurem si riurem
o plorarem
en qualsevol cas
també estarem d'acord
totalment
el Rafael i jo
amb el que es faci
a continuació
tot el tema
de la Casa del Mar
aquell carreró
petitet
que hem deixat
al costat
que al camí
de la Fonteta
esperant excavar
a veure si realment
trobem la calçada romana
que esperem trobar
al costat
des de Francesc Bastos
hasta Vidal i Barraquí
al costat
de la Casa del Mar
en el moment
que la Casa del Mar
elimini
tot el que és
aquell dipòsit
que té de combustible
tot el que és
la plataforma
de ciment
i a partir d'aquí
es pugui fer l'excavació
ja per part nostra
i lligant a continuació
penseu que només
hem de creuar el carrer
és que és impressionant
amb la tabacalera
amb la necròpolis
i amb Aroski
és que això
això per lògica
obliga la visita
a la ciutat
a ser almenys
un dia sencer
de matí una part
tarda una part
i això obliga
per noctar
obliga a dinar
obliga a berenar
obliga a prendre's
un cafetó
de matí o mitja tarda
i això fidelitza
molt el turisme
i això sí que ajuda
els hotelers
i això sí que ajuda
els restauradors
i això sí que ajuda
el comerç
a la ciutat
tot això
anirà evolucionant
a mesura que es vagi
perfilant
la solució final
dels treballadors
del Tadis
evidentment
anem un pas
més enllà
en tot cas
jo és que clar
ara em poso
en el que
molts oients
deuen estar pensant
de dir
les persones
que estiguin d'acord
amb aquesta ubicació
que troben
que com en vostès
ara
el lloc de la tabacalera
és el lloc ideal
escolta
i amb el lio aquest
de les titularitats
del finançament
tot això
ja s'ha començat
a pensar
perquè clar
dius
que bonic
estupendo
és fantàstic
tot això
costa uns diners
tot això
tota una sèrie
de tràmits administratius
un tema de titularitats
de propietats
Déu-n'hi-do
no no
està
bé
ja està liat
ara
jo els he dit
perquè això és el primer
que pensen els ciutadans
quan es parla
de grans projectes
evidentment
des del sentit comú
bé
a determinat moment
es va parlar
d'un consorci
que seria necessari
i convenient
el que passa
és que el consorci
sempre passa el mateix
que tothom
vol manar el consorci
i tothom
vol no posar-hi
més diners
que l'altre
és un tema
una mica complicat
s'hi ha d'arribar
però és que
a veure
ha arribat un moment
que Tarragona
ha de donar
un salt qualitatiu
i quantitatiu
en aquest aspecte
o sigui
la situació actual
no podem més
vull dir
per mi l'Ajuntament
suposo que sempre
pot fer-hi més
però potser
està al límit
de la seva capacitat
de portar-se
al patrimoni
escolti
a veure
Tarragona
està a Catalunya
i Tarragona
està a Espanya
encara
em sembla
doncs
escolti
tindrien que jugar
tots
amb el mateix barco
que passa que
Tarragona
doncs
tradicionalment
des de Madrid
s'ha vist
com a terreny
conquistat els francs
i des de Barcelona
s'ha vist
com a terreny
conquistat el Moro
confiem
que els moments
actuals
ja són una mica
siguin una mica
diferents
i es comencin
a fer uns plantejaments
globals
que és
el que fa molts anys
que estem reclamant
és que en paral·lel
tot això
ha d'anar
a veure
jo crec que
jo poso com a model
la primera o la segona fase
de l'amfiteatre
la primera fase
van ser 150
o 156 milions
de pessetes
i van ser pagades
íntegrament
per l'Ajuntament
la segona fase
són 150 milions més
després faltarà la tercera
que seran 150 milions més
i ha sigut pagat
a terços
50 per la Generalitat
en càrrec
als pressupostos
del 2003
per primera vegada
per primera vegada
un miracle
50 en càrrec
a Fons Feders
i 50 a l'Ajuntament
per tant vol dir
que ja hem baixat
en un terç
amb el cas per exemple
d'inversió
del Ministeri
per primera vegada
l'any 2003
jo seria allò
que diuen
virgencita
que me quede
com estic
i ja voldria
que el 2004
sigués igual
per primera vegada
hi ha hagut
una inversió
de 3 milions d'euros
de 500 milions
de pessetes
amb el tema
de l'aquaducte
a ejecutar
un 4 anys
evidentment
perquè les obres
també són 2 anys
etcètera
però en qualquer cas
500 milions
d'Ajuntament
500 milions
a l'Estat
el premi que vam tindre
fa molt poquet
primera vegada
que se'ns havia concedit
un premi a nivell
nacional
dotació econòmica
petiteta
perquè eren 2 milions
i mig
però si diguéssim
d'importància
més la importància
que era la primera vegada
que un premi
del grup de ciutats
espanyol
l'espatrimonio
de la humanitat
obtenia una ciutat
que no forma part del grup
ni que hagi sol·licitat
l'entrada
com som nosaltres
segon cas Càceres
l'any passat va ser Salamanca
l'anterior va ser Salamanca
per tant
i a mi ja m'agradaria
que anés així
com les inversions
que ha fet autopistes
per exemple
la caseta del guard
carreteres
amb tots els excessos
del pont del diable
que han rondat
els 25 milions
llavors
t'agafa la sensació
que al final
vull dir
és allò
que et poses
a la porta
d'allò
i dius
una limonita
però bueno
és igual
és la vostra obligació
però és que és igual
vull dir
això és els que venim
del món associatiu
i venim de Setmana Santes
això de demanar
això de demanar
potser si ho tinguessis
que fer per tu
no ho faries
a no ser que tu
estigués morint de gana
però això de demanar
per l'entitat
ja s'estan acostumats
escolta dona'm
escolta no sé què
què me pots pagar
què me pots d'allò
i poquet a poquet
es va fent
o sigui això fins ara
no s'havia pogut fer
i això s'ha fet aquest any
i això afortunadament
esperem que se segueixi així
perquè el fet d'aquests anys
ens hagi donat això
se'ns hagi donat allò
no pensem de dir
ja no ens toca
fins no sé quan
no no
nosaltres seguirem
i seguirem
i seguirem
ara per exemple
els pressupostos
de la Generalitat
en comptes de 50
jo crec que tindran
que ser almenys
a l'alçada dels de Madrid
si ens han donat 500
ens en donguin 500
si ens han donat no sé què
doncs que també ens en donguin
però de totes maneres
bueno benvinguts són els 50
que ens van donar
clar el tema de les titularitats
és que ja estem tan acostumats
que és que ja no ens en donem
ni compta
ni compta
en qualquer cas
en el moment
el Museu Arqueològic Actual
és titularitat de l'Estat
gestió de la Generalitat
és gestió autonòmica
en principi
el futur
tindria que ser igual
però si me pregunteu
a mi què m'agradaria
doncs la titularitat
més igual de qui sigui
la gestió m'agradaria
que fos municipal
per què?
perquè al fi i al cap
un nens únic
si sí
perfecte
titularitat municipal
és a dir
allò que diuen
que paguin els altres
però que gestioni jo
per què?
doncs perquè
dels 14 monuments declarats
dels 11 que hi ha a la ciutat
traient la catedral
que és
del que és l'Arcabisbat
en realitat
del que bildo
de la catedral
és que els altres
pràcticament
tots són municipals
per tant
és la lògica
però és que a més a més
amb aquests 3 anys
i amb els anys anteriors
i amb la real societat
des de fa
des que es va crear
i amb tot
els que han duïtat
per tots aquests monuments
som nosaltres
clar
quina garantia
m'adona a mi
que m'ho gestioni
algú
que fa 28 anys
que té un pleit
amb el tema del teatre
que fa 10
que té la necròpolis
que fa no sé què
que té
a veure
jo prefereixo
que m'hi gestioni
algú
que cada dia
obre portes
i que la muralla
està com està
i que l'amfiteatre
s'ha fet
una inversió brutal
i que el pont del diable
s'ha anat a buscar els diners
i s'ha fet
el que ha fet
i sempre a contracorrent
perquè cada vegada
que es fa alguna cosa
i
i
i
i
però poquet a poquet
es va fent
que és el que deia el Rafael
el 2007
però si jo és un sospiro
penseu que el 2007
és final d'aquest mandat
el temps passa molt de pressa
i el nostre també
és un accent
ja afirmaríem
que el 2007
tinguéssim el museu
és que a més
som un parell de raonotes
sí
aquest és un altre punt
que som sempre d'acord
jo sospito que tornareu
perquè aquest
és un tema important
per la ciutat
i el que caldrà tornar
i tantes vegades
com convingui
perquè en definitiva
quan parlem de patrimoni
de la humanitat
parlem d'això
de patrimoni de tothom
per tant
caldrà parlar-ne
des de totes les perspectives
i sobretot
que el projecte
arribi a una bona fi
gràcies per venir avui
a la ràdio
Maria Mercè Martorell
tinent d'alcalde de patrimoni
Rafael Gabriel
president de la
Reial Societat Arqueològica
Tarraconense
moltes gràcies
bon dia
gràcies
a tu i a tu
gràcies