logo

Arxiu/ARXIU 2004/ENTREVISTES 2004/


Transcribed podcasts: 1247
Time transcribed: 13d 21h 6m 0s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Seran els primers parlaments de Dames i Vells que som oferta en directe.
Quan són ara mateix? Les 7 i 37 minuts.
Comptem a la plaça del rei també en directe,
on es troba desplaçada la nostra unitat mòbil de Tarragona Ràdio.
Dic que aquesta gravació que acabeu de sentir ara mateix
es feia a dos quarts de set de la tarda.
A la primera representació de Dames i Vells
on ha anat la nostra companya Anna Plaza.
I ara el que fem és saber com es troba la Cercavila.
Ha arribat a la plaça del rei, crec que sí, perquè ja sentíem els diables.
I saludem a la nostra companya Núria Cartanyà.
Núria, bona tarda.
Sílvia García, bona tarda.
Toca per on, eh? Frase mítica.
Dames i Vells, Déu-n'hi-do, com cada any.
En fi, han arrembat amb tot el que hem pogut.
Han fet un resum estupendo de tot l'any.
Déu-n'hi-do. I vosaltres aquí ara mateix a la plaça del rei,
com està la festa?
Doncs de ball parlat, de ball parlat, tenim ara representació
ara mateix al ball de Serrallonga.
Abans, però, d'escoltar la música del ball,
o mentrestant saludem el comentarista,
que ens ajudarà a retransmetre la Cercavila Ellbe,
com l'any passat és de Sitges, allà és el tècnic de cultura.
I, en fi, sembla que això de la festa de Santa Tecla,
doncs cada cop li va més.
Va repetint any rere any.
Jordi Cubillos, bona tarda.
Molt bona tarda.
I molt bona festa major de Santa Tecla,
tot el tarragonín.
T'ho direm després, però ja d'entrada t'agraïm, eh,
que estiguis aquí al peu del canó,
ajudant-nos a retransmetre el seguici popular.
Bé, en tot cas, donar-vos les gràcies a vosaltres,
perquè...
Déu-n'hi-do.
Sempre és un plaer gaudir del seguici de Santa Tecla.
Doncs això eren els trabucs,
ja ho ha pogut escoltar,
del ball de Serrallonga,
i és que aquí a la plaça del rei fa qüestió
què deu fer que ha començat.
Jordi, quant de temps?
Bé, no fa massa temps,
perquè han passat força de recet.
El que ens podríem comentar
pels nostres oïdors
és que ha estat el timing molt ben calculat
per part, m'imagino,
dels nostres tècnics.
I ho dic perquè els hem estalviat,
els nostres oïdors,
tots els espetecs de la pirotècnia
de les colles de foc
que repassem així tot de passada
quines han estat.
Òbviament, ho ha obert el seguici,
el ball de Diables,
un ball de Diables que ens ha ofert
una encesa de sortidor d'aurat,
després ha passat el drac
amb una encesa de carretilla blanca,
al seu darrere el bou,
amb una encesa de sortidor blanc,
després la víbria,
que el que ens ha fet
ha estat una encesa
de carretilla xiuladora,
ben variada
del diferent tipus de pirotècnia
que es fa servir.
Llavors, ja dic,
hem estalviat una mica de soroll
als nostres oïdors.
I de fet han ruixat
tota la plaça del rei,
que està prou plena de gent
a banda i banda,
fent una mena de passadís central
per on passen el bestiari
i tots els elements del seguici.
Doncs han deixat
tota la plaça ruixada d'espurnes,
que la gent s'apartava,
però tampoc no tant,
perquè tothom,
qui més qui més,
va equipat amb el barret
de les festes
i això del foc ja no fa por.
Sí,
i hi ha una altra qüestió
força interessant
i és veure,
sobretot,
elements més joves
i canalla,
que al contrari,
els agrada
de tant en tant
sentir una mica
l'espurna
de la carretilla
damunt la pell.
doncs espurnes,
encara olor de pòlvora
i ara mateix
l'àliga majestuosa,
avui sí,
amb el color blanc,
el bec,
que està fent toms,
està ballant
a la seva manera tradicional
amb aquest coll articulat
i cap articulat també
que fa que miri
doncs cap a totes bandes,
et sens observat realment
per l'àliga.
I té força,
que té força,
perdoneu-me,
té força aquesta àliga
després d'ahir,
de la sortida nocturna
que va fer?
I tant,
si té força
i una força
que encara haurà d'aguantar
avui i tot demà,
o sigui que en té,
en té de força.
Com a curiositat,
per la gent
que no va poder anar ahir
a la baixada de l'àliga,
una festa ja
que s'està transformant
en extremadament
potser popular,
perquè és que està tan plena
de gent.
Hauran de buscar
nous reconeguts,
nous reconeguts
per l'Àguila.
Doncs com a curiositat,
Sílvia,
comentar,
que segur que si ja ho anàdia
ho vau veure,
que avui l'àliga
va amb la seva corona
reial tradicional,
però ahir portava
un barret una mica
més eclesiàstic,
per dir-ho així,
anava guarnida
amb el barret típic
de l'arcabisbe.
En fi,
un punt d'actualitat
que no pot faltar mai
en aquest element
festiu de Santa Tecla.
L'àliga
que se'ns ha plantat
aquí al davant
i el Jordi
que té un munt
de notacions,
jo no sé si tens
t'apuntat l'any
de tots els elements
del seguici, eh?
Bé,
més que res,
per tant en tant
anar refrescant una mica
la memòria,
no es tracta ni,
almenys,
en una retransmissió
d'aquesta mena,
donar dades històriques
que puguin ser ferragoses,
el que es tracta
és de fer arribar
una mica
el caliu d'aquest seguici
a tots els nostres oïdors,
que per un motiu o altre
no hagin pogut
acostar-se a veure-ho
en directe,
però bé,
alguna nota
sí que val la pena dir,
com per exemple,
aquesta àliga
ha estat recuperada
des de l'any 1986,
que és una de les,
jo diria que
dues úniques àligues
que hi ha
ara mateix a Catalunya
que estan fetes
de lleutor,
fetes una mica
a l'antiga,
a l'antic estil,
i sí,
és ben cert
que avui
doncs ha recuperat
la seva planta normal
amb el colom
a la boca,
amb la seva corona,
és una representació
de la ciutat,
la representació real,
podríem dir,
de la ciutat de Tarragona,
ahir la cosa
era una mica més festiva,
una cosa més satírica,
fins i tot
amb aquesta mitra
que m'emportava l'àliga
i el que ja és
força tradicional,
l'ampolla de xertrés
a la boca
en lloc del colom.
Detall important
també als xertrés,
és que hi ha elements
que es fan repetir
al llarg de tota la setmana,
vaja,
que tornen les festes.
L'àliga,
ens comentava el Jordi,
que és l'element
que representa la ciutat,
i es comentava
que, vaja,
antigament,
només les ciutats i viles
que tenien el privilegi reial
podien exhibir l'àliga
com a element festiu.
Mira,
música,
la música,
que tampoc fa faltar
molts instruments de vent.
Escoltem una miqueta.
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,

Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,


Música,
Música,

Música,
Música,
Música,




Música,
Música,


Música,

Música,
Música,





Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
Música,
perpetuació de la festa. Acompanyant
el Lleó, una banda que arriba des
del País Valencià,
que haurem de buscar concretament, el Jordi
ho sap, la ciutat des d'on venen?
És la banda del Balat de la Ribera,
porta entre 35 i 40
components, músics, que
escoltem el bé que ho fan.
Sous-titrage MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
MFP.
Negrita o que està sol, busquem-li parella.
I l'Ajuntament d'aquella època, cap al 1850 i Escaig,
van decidir donar-li aquesta parella, que és la Panxita o la Negrita.
Et anava a dir que es deia Panxita, però el Jordi ja ho sabia, és increïble.
I ara tenim dos gegants, aquests imponents, molt imponents,
una miqueta ateus al començament, representen els ateus reconvertits.
Sí, amb una particularitat molt interessant,
ho dic per allò també a tall d'anècdota,
són els gegants moros, òbviament.
Aquesta espasa de plata que llua el gegant,
que, caram, és una peça, una joia de museu, podríem dir,
com joies són en si les figures d'aquests gegants.
Per cert, la geganta ahir a la nit, després de la baixada de l'àliga,
quan van fer la parada que s'acostuma a fer aquí a la plaça del rei,
va ser força protagonista, perquè, mentre esperaven que fessin la mitja part,
l'orquestra, la Cimarron, que Déu-n'hi-do,
el bé que peta en aquesta orquestra,
van interpretar una peça que és la rumba del Pescadilla,
i immediatament la geganta es balsà,
i va començar a ballar una rumba que va ser l'atracció de tota la plaça.
Felicitats al geganter que la va fer ballar.
La geganta mora, aquesta que no sé quants metres fa, però vaja.
Aquesta, aquesta, i Déu-n'hi-do la rumba que se'ns va marcar ahir a la nit.
Doncs els gegants moros, que també estan de festa,
amb el seu vestit impressionant avallotat de color blau marí,
molt ostentosos, amb flors a les mans,
com ens comentava el Jordi, també amb una espasa,
que de veritat és de plata, aquest sabre que porta?
Plata, plata.
Sí, sí.
Doncs ball de gegants, escoltem una miqueta la música que els acompanya.
Sí, sí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, és això també que deia el Jordi, no?
Si s'han d'esmerçar tants esforços per recuperar una de les dues figures
i has de triar, doncs mira't quines són els gegants que són.
Jo tinc l'ategoria que els gegants són figures així simbòliques,
però simbòliques a nivell molt general, no?
Doncs teníem el Negrito i la Negrita,
que eren adients per l'època de les colonitzacions a Cuba,
però d'altra banda els nans representen, em sembla, si no vaig errada,
personatges de la ciutat d'aquell moment, personatges concrets.
Sí, això és així en molts llocs que han sabut conservar
o fins i tot recuperar el Vall de Nans
i en moltíssims, moltíssims llocs acostumen a ser reproducció
de la cara d'algun personatge famós.
Tenim a Vilafranca del Penedès que els personatges que surten
en un grup de nans són personatges molt actuals,
la majoria d'ells són vius, personatges fins i tot, diríem que joves,
personatges molt, molt actuals.
I el Jordi Cubillo has portat mai un gegant o un nant?
T'has posat a dins?
Sí, bé, uns quants, però concretament vaig tenir la sort i l'oportunitat
en l'època que vivia a la Vila de Gràcia,
integrada a la ciutat de Barcelona,
d'estrenar els gegants de la Vila de Gràcia
i vaig ser el primer portador de la geganta de Gràcia.
Quan eren els anteriors que hi havia, els originals,
i ho dic perquè actualment els gegants de Gràcia han sofert una rèplica,
per dir-ho així, perquè aquells es veu que pesaven massa.
Que això és un hàndicap que també s'ha de tenir en compte.
Avui en dia es pot arreglar, es pot reconstruir gegants
d'una manera fàcil pel portador també.
No cal patir que tampoc és Setmana Santa encara.
gegants, nans no n'has portat mai.
No, almenys que jo recordi, si no ho he fet allò de molt petitet,
molt petitet, no, no, la veritat és que no, no n'he portat mai.
Doncs a la plaça del Rei se'ns acaba de fer fosc
i es veuen ja perfectament els llums que il·luminen les façanes,
l'arquitectura de la plaça del Rei.
Vaja, que comença a agafar la plaça el caliu aquest propi
i una miqueta del capvespre, ja la premonició de la nit,
en què tot llueix més, que llueixen més els colors
i sobretot els focs artificials, els petards.
Ara mateix aquests petards que estan sonant per baix,
que portaven els elements del bestiari,
deuen per baix a la plaça de la Font, més o més,
deuen estar arribant, doncs deuen ja lluir moltíssim.
Marxen els gegants monumentals.
Jo suposo que era necessari aquest temps d'aturada
per reposar forces, perquè jo no sé cada quan
es deuen canviar els portadors.
Normalment s'acostumen a canviar, a acabar cada peça.
Les peces tampoc són excessivament llargues.
De tota manera, permeten que et digui que una mica
aquesta aturada ve motivada perquè just al passar
pel cos del Bou, la colla jove dels xiquets de Tarragona
ofereix un còctel, el còctel del Seguici,
per això hi ha aquesta petita paradeta, una parada oficialitzada.
És que ens hem posat en mallloc, a plaça del Reino,
havíem d'estar al cos del Bou.
Què donen, Jordi, que ho saps ben bé?
El còctel del Seguici, que, mira, desconec la fórmula,
no sé si és fórmula secreta o no, però és un còctel refrescant.
Segur que hi ha xartrés, perquè ja saps que aquí a la mínima
fem xartrés amb alguna coseta.
Doncs mira, mira, per tothom que estigui allà al cos del Bou,
ja ho saben, eh?
Poden... Bueno, no sé si el Seguici només li donaran
o també la gent que està per allà.
Ja veurem si arriba per tothom.
En principi hauria de ser pels components del Seguici.
Uns components del Seguici, que com que ara està això,
una mica aturadeta aquí a la plaça del Rei,
doncs aprofiten per oferir a tot el públic un ball de gegants,
però ha estat una ballada una mica especial,
perquè ha estat una parella una mica, allò, diguéssim, desproporcionada,
perquè era la panxita, la gegantona negrita,
amb el gegant moro, fixeu-vos la diferència d'alçada,
però Déu-n'hi-do, l'ho ve que han ballat.
Amb qui va ballar? La geganta mora i la rumba sola.
Dic, igual és que el moro ara està enfadat i fa un canvi de pareja.
No sé, no sé.
Doncs s'apropen ja els nanos,
jo és que tinc ganes que entrin a plaça,
perquè estan traient, i mai millor dit, el cap,
per al carrer que tenim aquí al davant,
i estan a punt d'entrar a la plaça del Rei,
només se'ls veu el cap, com no podia ser d'altra manera,
i amb moltes ganes que comencin a ballar,
però clar, qualsevol passa per damunt dels gegants,
que això és gairebé impossible.
Com van a sitges els gegants?
Teniu per donar i per vendre?
En tenim tres parelles.
Allà, curiosament, en lloc d'obrir el seguici,
les colles de foc, com és habitual,
pràcticament tota la resta del Principat,
obren les processons i tots els seguicis.
Allà no en diguem seguici, en diguem processó.
Més genèricament.
Això sona més religiós o, molt sembla bé?
No, perquè en tenim de dues menes.
Tenim la processó pròpiament dita del Sant,
de Sant Bartomeu, per la festa major d'estiu, el 24 d'agost,
i la processó cívica, que no hi ha la representació clarital.
deia que obren el seguici, per entendre'ns, els gegants, els gegants de la vila,
que potser per diferenciar-los dels gegants moros,
que també tenim una parella de gegants moros que acaben de complir 25 anys,
i hi ha qui anomena els gegants de la vila gegants cristians.
Bé, és una manera de dir-ho.
A part d'aquestes dues parelles, una parella que es va incorporar ja fa Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do, el 1965, l'any que ve farà 40 anys,
la parella dels americanos, els cubanitos,
també reminiscència d'aquells avis nostres, o besavis, ja,
que van anar a Cuba i van fer les Amèriques,
o no les van fer i van tenir que tornar.
Però en record d'aquells americanos, que en diem a Sitges,
es va fer aquesta parella de gegants.
Uns gegants que, més que gegants, són gegantons,
són de l'alçada dels negritos d'aquí,
i potser una mica emparentats per la cosa cubana.
Quins són els gegants, Jordi, tu, que has vist molt més grans, més impressionants?
On tenen els gegants més grans de Catalunya?
Els més alt són els de Vilanova i la Geltrú,
i val a dir que són uns gegants molt ferms i molt macos.
A mi, particularment, com a imatge,
m'agraden molt els gegants de Solsona.
és un bé, independentment dels gegants del meu poble,
òbviament, que és allò que es diu,
els gegants de casa sempre són els millors,
i m'estic referint concretament als gegants de la vila,
els gegants cristians de Sitges,
però a mi els gegants de Solsona m'agraden molt,
mireu, és una debilitat.
És on a mi deixa estàndard i...
Bé, un altre element, potser, que tenen en comú diverses festes majors,
també perquè forma part d'una època històrica,
és això, la representació d'aquestes lluites entre moros i cristians,
com nosaltres veurem ara tot just vingui al Vall de Turcs i Cavallets.
Hi ha elements, com parlàvem ara, doncs, moros i cristians,
o, per exemple, els gegants,
la representació, vaja, d'aquesta anada a fer les Amèriques,
que com a punts històrics no poden faltar en una festa major.
I, de fet, les dates que ens ha estat donant el Jordi de recuperació de figures
són, si anem a mirar, bastant recents, 1960.
Hi ha algú, 1900 fins i tot 90 i alguna cosa,
i això és la recuperació, però, vaja, si tiréssim enrere,
si féssim arqueologia, que hi ha gent que ja l'ha fet,
evidentment aquestes figures no surten ara en ple segle XX.
No, llavors estaríem parlant ja del 1600, del 1500,
en fi, si féssim aquesta arqueologia, naturalment,
que s'ho tenien, i molts més altres elements que s'han perdut,
sobretot valls que en diguen de plaça o valls parlats,
que s'han anat perdent, potser perquè han perdut vigència,
no així algun molt celebrat, aquí a Tarragona, per exemple,
que és el de Dames i Vells,
però d'altres sí que han anat perdent aquesta vigència i han desaparegut.
Doncs ara sí, eh, sembla que els gegants tornen a ballar
i van ja començant a desfilar cap avall.
Se'ns estan marxant ja de la plaça del rei.
pra touches les pels que l'han me Déu.
I n'otre meen.
Em una benne.
Tens arreglarat.
Desfilarat.
Gràcies.
Déu n'hi do, Déu n'hi do, aquesta peça que acabem d'escoltar, naturalment tothom l'ha identificada, Moliendo Café,
qui l'interpretava eren els grellers de l'acord de Vilanova i la Geltrú que acompanyen els gegants vells,
abans ens hem oblidat de dir-ho, els grellers que també ens han fet disfrutar una estoneta de bona música,
eren els grellers del Molnàs els que acompanyaven els gegants moros.
Un petita anècdota també, aquestes dues parelles de gegants fa molt poquet, fa un parell de mesos van venir a Sitges
en una trobada de gegants moros que hi va haver motiu del que deia abans del 25 aniversari dels gegants moros de Sitges.
Molt bé, això de les trobades de gegants, doncs sí, per fer germanor, per comparar una miqueta,
perquè ells se facin amics, perquè no ha de ser fàcil ser gegant al segle XXI.
No, no és gens fàcil i el que encara és més difícil és ser gegant centenari, com és aquest cas i el d'altres,
i compartir amb gegants que tenen, diguéssim, menys edat.
Ara mateix a la plaça del rei, a plaça, els nanos.
Els nanos, que potser és que és impressionant mirar-los les cares, perquè són tots caricatures, eh?
Amb els trets facials, doncs, molt exagerats, precisament.
Vull dir, qui té una ruga la té multiplicada per quatre.
Sí, de fet, és la caricatura en tres dimensions.
Aquí tenim, primer, tot l'estol de gegants, ai, perdó, de nans, els nans vells,
després els nans nous, aquests sí que són de molt més recent incorporació,
i crec que fins i tot hi va haver certa petita polèmica cap allà l'any 90, 91,
que dos, concretament, dos capgrossos de la colla dels xiquets de Tarragona
que van fer amb tota la il·lusió del món, i va provocar certa polèmica,
però el 91 es va arrenjar incorporant-los de ple dret al seguici
i aquí tenim, doncs, ara diferenciada les dues colles, els nans vells i els nans nous.
Salutació per als bordons, el grup de Grellès i Tim Valès,
que ja ens estan saludant i que acompanyen els nans.
Comentaven els nostres companys dels bordons,
que, de fet, les colles de Grellès de la ciutat es van anant canviant,
no surten cada any amb els mateixos elements festius,
una miqueta per involucrar-se en tota la festa.
Això s'acostuma a fer?
De fet, cada poble té un sistema diferent i déu-n'hi-do la de sistemes diferents que hi ha al respecte
a l'hora de lligar colles de Grellès amb valls o entremesos.
Aquí s'assegueix aquesta tònica que, per altra banda,
assegura també o propicia que les colles de Grellès es vegin una mica en l'obligació de conèixer tot el repertori,
perquè, de vegades, hi ha altres poblacions que una colla de Grellès toca en un ball,
per exemple, un ball de bastons,
i pràcticament es pot tirar 25 anys seguits tocant la mateixa colla de Grellès amb el mateix ball.
Bé, són sistemes relativament diferents.
A mi, per doblement, m'agrada més aquesta rotació,
potser perquè també amb els propis grellers, som músics,
els donen l'oportunitat l'any que els correspon tocar, per exemple, amb uns llegants,
de lluir-se i poder mostrar al públic el seu repertori
i que la gent vegi la feina feta en assajos.
Vall de bastons, en directe a la plaça del Rei.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I la gent està aplaudint una figura que han fet els bastoners,
que al llarg d'una mena de ball s'han situat, tots enrotllant,
amb els bastons al mig fent una mena de xarxa,
i ara estan aixecant una nena, si no n'hem errat,
si una nena, home, molt petita, no deu pesar aquesta nena, eh?
Doncs mira, tipus com si fos una enxaneta.
Per això eren els aplaudiments per aquesta figura de sincronització
del ball de bastons.
Amb el ball de bastons encetem la tanda de balls?
No? Em diuen que no?
Ai, Jordi, què passa?
El ball de bastorets.
Exactament, és que ha coincidit, ha coincidit
que els bastons s'han aturat a ballar
i just al darrere s'ha aturat també el ball de bastorets,
que són els que han fet aquesta figura,
que en molts llocs es coneix com la bota, per exemple,
pujant al pastoret que pesa menys,
encara que sigui aquesta pastoreta que hem vist,
que Déu-n'hi-do el que deu pesar,
perquè els components d'aquest ball ja són grandets.
I de fet, els nostres buïdors el que han sentit,
el que ha predominat ha estat la música,
precisament, del ball de pastorets,
encara que ballessin bastons i pastorets alhora.
Per cert, ho fan molt bé, fa uns quants anys que venen,
els que toquen amb els pastorets són els xeramiers
de Sac a la Trava de Mallorca.
Ai, ai, ai, ai, jo he vist bastons.
Dic, mira, ja està ball de bastons.
Aquest no té pèrdua, aquest me'l sé,
aturcs i cavallets, sí?
Sí, sí, tant.
Bé, no deixen de ser bastons.
D'alguna manera es qualifica el ball de pastorets,
aquesta mena de ball de pastorets,
com a balls de bastons llarg, és una manera de dir-ho, també.
No és que em vulgui justificar, Jordi,
però és que t'anava a comentar,
dicten els bastons molt llargs,
jo els recordava més, i molt en forma de bastons,
jo els recordava més diferents l'any passat, vaja.
En fi, passant pàgina,
ball de turcs i cavallets,
la versió tarragoniana del que seria el moros i cristians
típic i tan popular a València.
Hi ha molts altres llocs, eh?
Perquè això...
Sí, hi ha molts altres llocs,
i molts llocs de Catalunya, naturalment.
Representa les lluites entre moros i cristians,
i aquí a Tarragona ha arrelat moltíssim aquest ball,
també és un dels favorits de la canalla,
amb aquests cavalls tan bonics que duen.
En altres llocs ha derivat d'altra manera,
com puguin ser els valls de cotomines o valls de cavallets,
com són els de Barcelona.
A Lleida també hi ha un ball,
allà concretament es diu de moros i cristians,
però bé, tots són bastant similars.
I ara, a plaça, els més petits, potser del Seguici,
interpretant o fent el ball del Patatuf.
iers al escpic,
a l'es lead.
A l'es Mariota GREEN Namács!
Gràcies.
Gràcies.
Jo faig els meus símils.
Sí, sí, ha estat un símil perfecte perquè tothom ho entengui.
De fet, aquest no és un d'aquells valls que si féssim l'arqueologia que tu deies abans,
surti en el seguici en èpoques molt recolades.
És un vall, òbviament, més de saló, més cortesà, com has dit tu,
però que, mira, s'hi va incorporar i és...
Aquest sí que podem dir que és el favorit de la canalla
en el sentit de voler-hi participar, de voler fer el vall.
Estan acompanyats dels grellers de l'alfàbre, si no m'equivoco.
A més, és un d'aquells valls senzillets, ideals per a nens petits,
perquè és allò d'un, dos, tres, piquem de mans, punta taló, punta taló,
i fem el tomet, no?
Importants també els colors de la festa de Santa Tecla del Seguici.
Vèiem fins ara tota mena de colors, de fet, ben escampats,
predominant potser el color carmesí.
A la vall del Patatuf, que acabem d'esmentar amb els més petitons,
van de color morat o lila.
I el proper ball, que ens acompanyarà tot seguit,
si us dic que és vermell, doncs més o menys,
ja hauríeu de saber de qui es tracta.
Parada de nou, perquè a la banda sud, podríem dir, de la plaça,
encara estan ballant a turcs i cavallats.
I per aquí, doncs, tenim els petitons,
les nenes, sobretot, remenant la faldilla,
que això també els va perfecte,
no els fa molta gràcia anar vestits d'aquesta manera.
Sí, una canalla que ara estan seguint el ritme de la música de turcs i cavallets,
uns turcs i cavallets que en guany està interpretat pel grup Trasmall del País Valencià,
un grup molt ferm.
Crec que l'any passat era el grup La Inestable,
els que acompanyaven turcs i cavallets, si no ho recordo malament.
en guany són Trasmall, una colla de dolça i més,
que a mi particularment m'agraden moltíssim.
I sembla que el públic de la plaça del rei també,
perquè s'ha acabat aquesta peça.
I, vaja, s'ha omplert la plaça d'aplaudiments.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Necessitaven espai, eh, els cavalls, no?,
per poder ballar i s'han situat a la part sud.
De fet, encara estan fent toms,
és un ball una miqueta complicat perquè és això,
necessiten un cert espai,
no és allò de posar-se en dues files i n'anar fent.
Sí, és un ball que té força vistositat.
Coincidint, potser, amb la part més alegre de la música,
també hi ha la part més vistosa del ball,
que és quan, fent cercles,
els cavallers turcs fan xocar les seves espases
amb els cavallers cristians,
fent un saltiró del cavall
i acompanyat d'una petita exclamació del públic,
sobretot el públic infantil,
allò que fa...
Na, na, na, na, na, na.
Ei!
Molt bé.
I parlant de cercles i de vistositat,
ara mateix, davant nostre,
el ball de cercolets,
molt fàcilment identificable,
perquè és això,
porta una mena de semicercle,
tot decorat amb flors,
i com us dèiem,
doncs, van vestits, predominantment,
de color vermell,
amb un mocador vermell,
una camisa blanca
i també, doncs,
una mena d'en mocador caigut a mitja espatlla
de color vermell.
I aquests passen ràpid, eh?
Mira, també aprofiten l'espai
que han deixat al ball de Turs i Cavallets,
a la plat surt de la plaça del rei,
per fer allà la seva mena de ball.
O no?
O continuaran baixant?
Si sembla que se situen...
Qui els acompanya,
les gralles, Jordi?
Són els grallers tocaferro,
d'aquí, de Tarragona.
Bons grallers, també.
Ball de Circulats, per una banda,
i ara sí,
ball de bastons per l'altració,
o no, Jordi?
Els bastoners de les barres de Santa Tecla,
que fan un dels seus valls,
també més vistosos,
perquè és aquell ball que s'acaba fent un salt
pel damunt, dos bastoners pel damunt d'altres dos,
i picant just quan estan al màxim punt d'alçada del seu salt.
Que això és molt vistós,
i deus, ai, que bonic,
però fàcil no és, eh?
Perquè aquí assajant més d'unes
deu haver emportat un bon cop al cap.
No, no és gens fàcil,
i més tenint en compte que l'executen
amb moltíssima velocitat,
i canviant de quadra,
en quadres de quatre bastoners,
que duen un bastuari,
jo diria que és el clàssic o habitual
en la majoria de colles de valls de bastons
de tot el país,
amb una feldulleta de color granate,
i un mocador estampat,
un mocador molt vistós,
de seda creuat al damunt de la camisa blanca.
Els bastoners, doncs,
de les bars s'han de tecle.
Escoltem, escoltem com pica.
Gràcies, Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
És curiosíssim veure com hi ha valls
tan inofensius com aquest vall de sarculets
que estan fent ara una figura humana
també preciosa,
tots amb cercle,
aprofitant,
ajuntant els seus cercles aflorits,
i amb una nena petitoníssima
al capdamunt d'aquests cercles,
també a moda d'enxaneta,
amb el seu cercle petitó de flors, no?
Doncs valls tan tranquils com aquest,
i valls, en canvi,
tan energètics com el vall de bastons,
que per això està conformat majoritàriament
per gent jove.
Emocions fortes, eh?
Val a dir,
pels que no ho sàpiguen,
que aquest vall de bastons també és mixte.
A més,
en molts llocs hi ha valls únic exclusivament de nois,
altres valls de bastons,
en refereixo, únic exclusivament de noies,
o altres valls de bastons que són mixtes,
com és aquest cas.
Doncs els bastoners de l'Esbar Santa Tecla
que sembla que no volen marxar de plaça,
i la gent no volen que marxin, eh?
Perquè estan aquí encara col·locats
amb dues files, davant per davant.
de bastons...
Molt elegantment,
amb una coreografia de repica de bastons,
I els que entran fent molta gràcia són el Ball de Gitanes,
reconeixable fàcilment per les cintes de colors.
Ha entrat a triomfar el Ball de Gitanes,
esperem que no es quedin només amb això, no?
Volem veure més.
Esperem que ara ens oferiran el Ball pràcticament sencer,
un Ball de Gitanes que ja porta entre nosaltres,
des de la seva recuperació, 20 anyets.
El Ball de Gitanes, per la gent que no ho hagi vist mai,
o que digui, ai, què és això, què és això?
Doncs és un pal central des d'on surten un seguit de cintes
intercalades de color blau i vermell.
Cada un dels balladors agafa una de les cintes
i van fent tongs al costat, al voltant del pal,
fins que la entrellacen.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I vam entrevistar Jordi amb un dels representants del Vall de Gitanes,
que ara està marxant tan sorollosament de plaça com ha entrat,
amb tanta alegria, i li vam preguntar, un moment estelar,
diu, quan s'aixequen les faldilles?
Sí, és una part molt divertida d'aquest ball,
dos dels balladors van traient a ballar a diferents parelles,
diferents gitanes, mentre pel darrere els altres intenten els alzir les faldilles
perquè se'ls hi vegin les anàgues, cosa molt picaresca en l'època
i avui no deixa de tenir la seva gràcia.
Doncs sembla que no entenem prou, eh?
Han fet un primer ball aquí davant de la nostra posició,
a la part nord, podríem dir, de la plaça del Rei,
i ara se situen a la part sud, també.
Tornant a ballar mentre es compaginen amb el proper ball que entra a plaça,
aquí m'hauràs d'ajudar perquè aquest ball m'és una mica innovador, eh?
Jordi, ball de Valencians és que no el voldria rar.
Efectivament, és el ball de Valencians,
un ball de Valencians que es va incorporar al Seguissi l'any 1997.
El ball de Valencians, de fet, és l'antecedent dels castells,
com els coneixem avui en dia, de tota manera,
durant força temps van coexistir balls de Valencians,
que com el seu propi nom m'indica, doncs venen del País Valencià.
Coexistia el que era això que estem veient ara,
un ball de Valencians que estan fent una torreta,
amb el que sembla ser que va ser la independència de la torreta,
del que era pròpiament el ball,
i amb un sentit més competitiu,
i cada cop més amunt,
i la qual cosa sembla ser que va derivar amb el castell,
tal com els coneixem avui en dia.
Aquest ball de Valencians,
han fet ara aquesta torreta, que és de tres pisos,
ells van amb un...
A dos quarts de deu, a la plaça del Rei,
versots i parlaments dels valls tarragonins,
de Masivell, Sant Miquel i Diables,
Gitanes, Pastorets, Joan de Serrallonga,
a les deu menys cinc,
al passeig de les Palmeres,
van més valls parlats,
valls de Serrallonga, de Masivell,
valls de Pastorets i valls de Gitanes,
m'indiquen que ja tenim els companys,
i doncs tornem de nou a la plaça del Rei,
on es troben,
recordem, saludem,
Núria Cartanyà i Jordi Cubillos,
de nou, companys, bona tarda.
Bona tarda, Sílvia.
Bona tarda, Són aquells impunderables del directe,
un petit problema tècnic que,
gràcies a l'eficàcia, precisament,
dels nostres tècnics,
s'ha pogut arrenjar, jo crec que força ràpidament.
Jordi, elèctric, eh, elèctric.
Sí, això, impunderables, impunderables.
A vegades els aparells funcionen
i deixen de funcionar una estoneta.
Estan només una estoneta,
una estoneta en què ens havíem quedat,
que teníem just al davant el Vall de Valencians.
Un Vall de Valencians,
que per mi una de les coses que destaquen
és el seu vestuari,
amb aquesta armilla de color verd,
que és un color poc habitual
en la majoria de vestuaris d'aquest cercavila,
amb aquella faixa faldilleta negra ribatejada
de serrellets vermells,
i que fan aquests pilars,
quan van caminant a part de les torretes,
un Vall de Valencians força vistós.
I just al darrere seu
teníem un Vall que tothom estava esperant veure,
un Vall que s'ha estrenat enguany,
que el dilluns va fer la seva presentació
al pati del Metropol,
al Vall de Cossis.
Un Vall que, bé, tothom estava una mica pendent
de veure com encaixaria,
i si seria ben acceptat,
jo crec que sí, que ho ha estat.
Al Vall de Cossis hi ha molta discussió
sobre l'origen del nom,
sí que és cert que porten aquest barret ostentós,
que és com un gran cossi,
amb un plomall blanc al capdamunt,
de color groc tarrós,
que duen aquests cascabells,
que fa que saltin tota l'estona
perquè puguin dringar força aquests cascabells,
i pel que hem pogut veure,
tot i que estàvem això lleugerament
enfrescats amb el tema
de la petita varia
que hem tingut,
ens ha agradat aquest ball, francament.
Home, més de 100 cascabells
diu que portaven el cos a cadascun,
Déu-n'hi-do.
Ja ben segur que els que estaven a primera fil
han pogut apreciar millor
el dring d'aquests cascabells.
Bé, si ho aconseguir,
ha passat força ràpidament.
Els que han estat una mica més d'estona
és el ball que els seguia,
que era el dels 7 pecats capitals,
un ball que es va estrenar l'any passat,
un ball de representació
de les figures del bé
contra les figures del mal,
7 pecats capitals,
en contra de posició,
les 7 virtuts.
Tot seguint la Moixiganga,
i ara ja ho poden escoltar la banda.
Amb en Pareto Roca,
com no, escolteu.
la Banda Unió Musical de Tarragona,
la nostra,
interpretant com no l'Ampareto Roca,
que jo dic,
a veure si no la tocaran,
doncs sí,
evidentment cluent aquests actes del seguici.
Jordi Cubillos,
què t'ha semblat aquest any?
Bé,
és allò que es diu cada any,
igual però diferent,
viscut amb tota la intensitat
que cap reservant-nos per això,
una miqueta d'intensitat per demà,
que encara,
Déu n'hi do,
el que ens queda per davant,
tenim tota una rebella,
avui llarguíssima,
i demà tornem,
i demà serà un dia molt més atapeït
en quant a actes folclòrics.
Aprofitem per recordar
que d'aquí una estoneta,
d'aquí no res,
en aquesta mateixa plaça,
tots aquells que vulguin passar
molt bona estona
de veure valls parlats,
tindran l'oportunitat
d'escoltar
les sàtires
de dames i vells.
Després,
es farà la representació sencera,
amb versos,
sàtires inclòsos,
del vall de Sant Miquel
i els Diables.
També hi actuarà
el vall de Gitanes,
el vall de Pastorets
i el vall de Joan de Serrallonga,
tres valls també parlats
i que diuen els seus versos,
i que és important
que es faci aquestes representacions
de plaça en plaça
primer per evitar
que es perdi
com ha passat
malauradament en altres pobles
en què sí que es fa
al vall la coreografia
al carrer
però s'han perdut els versos.
I per altra banda
és molt interessant
que us apropeu
per sentir
aquesta repassada satírica
que sobretot
fan dames i vells
i diables
de tot el que hagi pogut passar
d'estrany
a Tarragona
durant el darrer any.
D'estrany.
Molt diplomàtic el Jordi, eh?
Estrany.
Doncs amb aquesta proposta
que ens feia el Jordi Cubillos
és molt immediata
ens acomiadem
aquesta transmissió
des de la plaça del Rei.
De tota manera
la nit continua
i hi ha molts actes
i el Jordi ja sap
on anirà aquesta nit?
Ja tens plans?
Sí, naturalment
és que no es para.
Aquí no es para
entre altres coses
perquè és que no et deixen parar.
Doncs agraïm un cop més
la visita a la ciutat de Tarragona
per Santa Tecla
del Jordi Cubillos
que ve des de Sitges
expressament
amb lo lluny que està
i que a més
ha tingut l'amabilitat
un altre any
d'acompanyar-nos
amb la retransmissió
d'aquesta cerca vila.
I per això Jordi Cubillos
jo ara mateix
t'acomiado a una beguda
que em sembla
que haurà de ser una mamadeta.
Naturalment
és el que toca
ho veus
com tot té el seu moment
anem per la mamadeta.
Des de la plaça del Rei
per Tarragona Ràdio
a la part tècnica
Lluís Comas
amb els comentaris
ajudant-nos moltíssim
a l'especialista en cultura
ja de Sitges
i Tarragona
també Jordi Cubillos
i Núria Cartanyà
i la Sílvia García
aquí li tornem
la transmissió
que la tenim
al Control Central
doncs escoltant-nos
des d'allà.
I tant i tant
doncs
ja n'hi ha anat força ràpid
eh
ja de cara al final

ens hem perdut
mira un trosset
del començament
que se'ns ha solapat
amb dames i vells
i un trosset al final
mig final
diguem-ho així
però vaja
espectacular
com cada any
i en fi
la gent que estava aquí
doncs ja ho ha pogut veure
i qui estava a casa
també s'ha pogut fer
una idea del què
i li hauran agafat dentetes
almenys per venir l'any que ve
seguríssim
seguríssim
doncs moltíssimes
moltíssimes gràcies companys
i ara ja amb el vostre permís
vaig a seguir
a veure com es troba
l'agenda
per avui per les festes
eh
perfecte
fins ara
gràcies
fins ara
adeu-siau
però si voleu més festa
escolteu
escolteu
abans us avançà
amb una miqueta
com es trobaven
els valls parlats
però hi ha d'altres qüestions
ai doncs no
ja continuem
amb els valls parlats
a veure a veure
a les 10 i 10
a la Rambla
al tram
Unió
Comte de Rius
davant de la gelateria
italiana
Gabriel Oliver
Vall de Pastorets
Vall de Serra Llonga
i Vall de Gitanes
a un quart d'onze
a la plaça de les Cols
representació completa
de la Moixiganga
de Tarragona
Anem a la nit
a la nit del 22 al 23
Repetlla
Estracanada
i matinades
Ens agradem
als jardins
del Camp de Mart
ja que a les 10
de la nit
arriba Arte
el segon festival
de creació visual
i música avançada
fins a les 7
de la matinada
Déu-n'hi-do
fins a les 7
de la matinada
uf
amb DJs
de tota mena
projeccions
performance
entre moltes altres coses
però hem de dir
que si no vols anar
als jardins
del Camp de Mart
o ja et vols passar
més endavant
a les 11
a la plaça
de l'antic Escrüixador
el concert de música
de banda
amb la Teneu Musical
i Cultural
del Balat
de la Ribera
i Unió Musical
de Tarragona
aquestes dues bandes
que segur que ens faran
sentir i sonar
l'emperito roca
seguríssim
entre moltes altres peces
i composicions musicals
a les 11
a la plaça del Rei
a l'escenari Sabina
Adelie Davis
and the Herb Blues Band
a dos quarts de dotze
a la Rambla Nova
brillant Nic de Ball
amb l'orquestra Blanes
a les 12
a la plaça de la Font
la Rebella
més teclera
amb l'orquestra Tandem
i l'orquestra De Noche
a les 12
al Parc de les Renotes
a l'escenari Margalló
denominació d'origen
Tarragona
amb els Pupil
Nois Doctors
April Fools Day
i la Suite
a les 12
a Café Cantonada
al carrer Fortuny
teclen copes
música
emo-rock
amb els pinball
en setemar el dijous
dia 23 de setembre
diada de Santa Tecla
i començarem
ben d'hora
a les 7
de la matí
des de la plaça de la Font
i des de la plaça del Mercat
des d'aquests dos punts
en començar a encorajar
el dia i després
pels preceptius
tres coets d'avís
toc de matinades
i inici dels diferents
recorreguts
trajejats
que sortiran
o que aniran sortint
pels grups
en direcció
diferents
indrets
de la ciutat
a les 8
a la capella
de Santa Tecla
missa
a dos quarts de nou
des del campanar
de catedral
toc de festa
a un quart
de deu
des de la plaça de la Font
i fins a la catedral
l'anada a ofici
sortida del seguisse popular
precedit
els convidats
de les ciutats almanes
l'antiga senyera
de la ciutat
i la corporació municipal
escortada
pels vergers
amb la massa de plata
alçada
els uixiers
de gala
i la guàrdia urbana
de gran gala
en arribar
a la senyera
a la cruïlla
dels carrers de la nau
i els cavallers
les dues trompetes
del consell municipal
les saluden
amb el seu so
des de les escales
de la catedral
toc que repetiran
els quatre cantons
i finalment
a la mateixa
plaça de les cols
un acte
que s'oferirem
en directe
també a la sintonia
de Tarragona Ràdio
en arribar
al pla de la seu
amb l'entrada
de la senyera
tots els valls
bèsties
entremesos
representacions alegòriques
i músics
al seguici popular
juntament amb les colles
castelleres
faran els seus passos
quadres i pilars
mentre les salves
pirotècniques
i la tronada
de la pirotècnia
arcoiris
del País Valencià
s'escampa
per tota la ciutat
al pla de la seu
els gegants
i les bèsties
descansaran
durant l'ofici
un ofici
que s'oferirà
en directe
també a Tarragona Ràdio
a partir de les 10
del matí
a la catedral
també a les 10
el Museu Nacional Arqueològic
de Tarragona
inici de la jornada
de portes obertes
fins a les 2 del migdia
a les 10
el Museu de l'Inacròpolis
Palio Cristian
serà vinguda Ramon i Cajal
84
exposició
El món de la mort
també a les 10
el Camp de Tir
de Sant Salvador
campionat de tir
al plat
a dos quarts d'onze
a la plaça
de les Cols
de Masivells
aquests actes recordem
mentre molts altres
que us comentem
ja són per demà mateix
diada
de Santa Ticle
a les 11
des de la catedral
i fins a la plaça
de la Font
la tornada d'ofici
sortida del seguici popular
a un quart de 12
a la plaça de la Font
la passada del seguici popular
per davant de l'Ajuntament
a dos quart de 12
a la plaça del Fòrum
d'Amasivells
a tres quart de 12
a la residència de la Mercè
Vall de Bastons
a un quart d'una
a la residència també
de la Mercè
d'Amasivells
a la una
a la plaça de la Font
Castells
Torres
i Espedats
a càrrec de les quatre
colles de la ciutat
a les 6 de la tarda
a la catedral
el Camp
de les Vespres
Pontificals
a un quart de 7
des de la plaça de la Font
i cap a la catedral
l'Anada Processó
al recorregut
recordem
Misericòrdia
Major
Cols
Merceria
i per a Esglésies
a dos quarts de 7
a la plaça
de Vall de Dames i Vells
Vall de Dames i Vells
que després s'incorporarà
a la processó
a les 7 de la tarda
des del Pla de la Seu
la Processó General
del Bras de Santa Ticle
dedicada a la nostra patrona
amb el seguici popular
i les colles castilleres
l'itinerari serà el següent
Coques
Merceria
Major
Baixada de Misericòrdia
Cos del Bou
Baixada de Peixateria
Rei
Carrer Santana
Fòrum
Baixada del Patriarca
i Pla de la Seu
a un quart de 10
aproximadament
al Pla de la Seu
l'entrada del Pla de Santa Ticle
un dels moments
més esperats
jo crec que durant tot l'any
perquè de veritat
i ho recomano especialment
posa la carn de gallina
tot el bestiari de foc
els castells
tots els balls
ballant
fent pilars
i traient tota la seva pirotècnia
tot això a la vegada
i des de dins de la catedral
el goig de Santa Ticle
de l'ama de l'escola
Cantòrum dels Amics de la Catedral
seguidament
i en direcció cap a la plaça de la Font
la baixada del seguici popular
per les escales de la Seu
una vegada allà
a la plaça de la Font
la darrera tanda de lluïment
del seguici
di que enguany
el ball de Bastons de Tarragona
encena els focs de Bengala
amb la mort del dimoni
també un altre dels actes
que us recomanem especialment
acabem ja
amb els darrers actes
d'aquesta diada
de Santa Ticle
per demà
a dos quarts de deu
al passeig de les palmeres
dames i vells
també a la mateixa hora
la rambla
ballada de sardanes
amb la cobla
Sant Jordi
ciutat de Barcelona
a dos quarts de deu
a la plaça del fòrum
davant de fruites i verdures mar
ball de Serrallonga
al passeig de les palmeres
a les deu
dames i vells de nou
a dos quarts d'onze
des de la punta del miracle
els focs grandiosos
i sorprenents
castells de focs artificials
i marítims
de la pirotècnia
arcoïdis
del País Valencià
a les onze
al parc de les denotes
escenari margalló
l'actuació del paio malo
amb equilibri
el seu darrer treball
discogràfic
i els meus tios
a dos quarts de doze
a la plaça de la Font
la rebella
amb l'orquestra pirata
i a part tancar la nit
per poder anar a descansar
i esperar el dia de la Mercè
a dos quarts a doze
a la plaça del rei
escenari Sabina
urbària rurana
i Maurizio Partinoti
i aquests són els actes
els molts actes
encara que ens queden
per viure
les festes
de Santa Tecla
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
un munt d'actes
que ens esperen
aquesta nit
aquest vespre nit
i també demà
durant tot el dia
Santa Tecla
2004
et penses quedar a casa?
espero que...