Un quart d'onze del matí, Joan Aregio està a punt de complir un any
com a president de la Diputació de Tarraona.
Aquest matí, aprofitant aquesta data,
volem fer balanç d'aquest període dels últims 12 mesos
i repassar, per tant, les principals qüestions d'actualitat
que afecten i que són competència de la institució intercomarcal,
de la Diputació de Tarraona.
Senyor Joan Aregio, bon dia.
Hola, molt bon dia.
A punt de fer un any, concretament el 14 de juliol del 2003,
a vostè el van elegir com a president de la Diputació de Tarraona.
Mirant enrere una mica, en fi, quin balanç, quina valoració,
fins i tot personal, però també, evidentment, política,
fa d'aquest any a la Diputació de Tarraona?
Bé, personal, doncs, molt bona,
tot i que jo ja estava a la Diputació, a la legislatura passada com a vicepresident
i, per tant, coneixia la casa.
I des del punt de vista d'actuacions,
doncs, doncs, algunes de les coses que vam anunciar l'any passat,
doncs, estan en marxa i altres estan, jo diria que en un bon nivell de...
han avançat força, no?
Tenint en compte, sobretot, que, com saben vostès,
la funció de la Diputació és bàsicament la de suport i la d'ajut
en els municipis de les nostres comarques, no?
Aquesta és la principal funció.
I crec que en algunes coses, doncs, ho hem fet
i per una sèrie de circumstàncies ho hem pogut fins i tot,
diríem, dotar econòmicament molt més en aquests quadrans
i, per tant, els nostres municipis n'han sortit més beneficiats.
És el primer any del mandat municipal.
Per ser el primer ha estat més un any de planificació interna
i de preparació d'objectius que de gestió concreta,
de realització concreta de coses i d'obres?
En algunes coses, sí, com, per exemple, seria un dels temes més evidents
que té la Diputació i que el ciutadà més veu,
que és la nostra xarxa de carreteres,
en què s'ha preparat el pla quadrional d'aquest quadriani.
Però també, diríem, doncs, algunes realitzacions s'han vist, no?
Per exemple, els ciutadans de Tarragona, suposo que han vist
les obres a la carretera de Tarragona cap al Catllà,
la que surt a la Nacional 340, que és una carretera molt transitada
perquè, doncs, agafa una bona part del terme municipal de Tarragona.
La setmana passada vam estar inaugurant un parell d'obres
en el Baix Penedès.
Vull dir que també se n'han fet, però amb el que és el gros
del pla quadrional de carreteres, aquest ha sigut un any de preparació
i ja es va aprovar el pla, doncs, ara deu fer un parell de mesos
i ara s'està en fase, doncs, de redacció de projectes
i, per tant, dins d'aquests quatre anys és molt possible
que pràcticament totes les carreteres de la Diputació,
tots aquests 1.100 quilòmetres, tinguin intervenció,
o bé sigui amb obra de rectificació de traçats,
o fins i tot d'alguna variant, o alguna carretera
nova, o sigui a través de...
que és la nostra voluntat, que és poder fer un pla d'asfaltat
que pràcticament, doncs, arribi a l'últim quilòmetre
de tots aquests 1.100 quilòmetres.
És a dir, en aquests quatre anys, el 100% de les carreteres
que són competència...
La voluntat és arribar a treballar al 100% de les carreteres, sí.
Aquesta seria, doncs, una de les actuacions més importats
d'aquest mandat municipal.
Pel que fa a les carreteres que són competència
de la Diputació més propera a la capital, a Tarragona,
vostè ja ha citat el tema del Callà,
aquestes obres estan finalitzades,
després ja la carretera del Pont d'Armentera.
Bé, la carretera del Pont d'Armentera, saben vostès,
que la passada legislatura es va fer primer, doncs,
fins a Sant Peri i Sant Pau,
que era de molta importància, doncs,
perquè, per Tarragona, Sant Peri i Sant Pau,
és un dels barris on hi viu més població
i que té més dinamisme urbanístic, etcètera, etcètera.
Posteriorment, també, la passada legislatura
es va fer, doncs, des de Sant Peri i Sant Pau
fins al creuament amb la carretera del Callà,
és a dir, la carretera de Pont d'Armentera,
amb la del Callà,
i ara el que queda és fer la prolongació
des d'aquest creuament fins a l'Argilaga,
perquè a partir de l'Argilaga
també s'està fent un tractament a la carretera
que arriba fins a Nulles,
perquè a Nulles s'està fent una variant
per anar cap avall,
que abans, doncs, la gent que ho conegui,
doncs, s'havia de passar per sota una mena de caixa
de la via del tren que pràcticament,
vaja, una furgoneta una miqueta grossa no hi passava, no?
S'estan fent, doncs, actuacions,
en aquesta carretera.
Han quantificat, i imagino ja,
quantificat el pressupost d'aquest pla
quatrienal de carreteres de la Diputació?
Sí, això serà de més de 7 o 8 mil milions de pessetes.
Les carreteres són caríssimes,
les actuacions en carreteres
sempre valen molts diners.
Sí, estarem parlant fàcil, fàcil,
de 8 mil milions de pessetes.
La Diputació de Tarragona, senyor Reggio,
vol mantenir la competència sobre aquestes carreteres?
O creu que institucions superiors,
el govern de Catalunya o fins i tot de l'Estat,
se n'haurien de fer càrrec?
Bé, nosaltres amb l'anterior govern de la Generalitat
havíem arribat pràcticament a un acord tècnic
el que feia referència a la resituació
de les carreteres locals,
que són les que la llei de carreteres
adjudica a les diputacions i a les carreteres comarcals.
Això amb el canvi de govern va quedar paralitzat,
tot i que jo ja he parlat amb el conseller Nadal
i en principi creiem que,
a veure tal com està ara la legislació,
vull dir, són carreteres que ens toquen.
El que sí creiem és que en aquests moments
hi ha una mala definició,
és a dir, algunes carreteres
que estan definides com a locals
i que l'està dit nosaltres,
tècnicament és xarxa comarcal,
per tant correspondria a la Generalitat,
i per tant, bé,
això tècnicament ho tenim aclarit
amb la pròpia Generalitat,
amb la Direcció General de Carreteres,
i el que queda és signar els documents.
A partir d'aquí,
més enllà del que diu la llei,
home, jo crec que les carreteres,
per pròpia definició estatutària,
les que no són nacionals,
haurien de ser de la Generalitat, no?
Però bé, la llei de carreteres diu el que diu
i nosaltres, de moment,
doncs ens donaríem per satisfets
si aquest acord, diríem,
que es resitua a cada carretera,
en cada administració,
el poguéssim portar a terme.
El pla de millores a les carreteres,
doncs, a la Diputació,
és un dels objectius
que vostè ja va anunciar en el seu moment,
quan va prendre possessió
com a president de la Diputació de Tarragona.
També fa uns mesos
ja va anunciar que un altre dels objectius
era fer arribar el gas a tots els municipis,
un pla de gasificació de tota la demarcació.
Això serà més lent o no?
No, no, nosaltres,
abans de les vacances del mes d'agost,
aprovarem el plec de bases
perquè els municipis es puguin acollir
a través d'un escalat
en funció de la població, etcètera, etcètera,
d'ajut econòmic
que permeti que en aquells ajuntaments
o en aquells municipis, millor dit,
on a vegades una companyia de gas
per al nivell de població, etcètera, etcètera,
no ho troba suficientment atractiu
per fer les obres
amb un suplement i un ajut econòmic
que hi pugui posar el propi municipi.
En aquest cas, doncs, ajudat per la Diputació,
doncs, pugui anar abans del mes d'agost,
aprovarem les bases i ja sortiran al carrer,
per tant, serà, diríem, des d'aquest punt de vista,
un objectiu complet pràcticament en un any.
Però la gasificació es podria fer, doncs, en quin període?
Bé, això dependrà de...
Nosaltres hi posarem un volum de 250-300 milions
de les antigues pessetes cada any
i, bé, començarem pels municipis de menys de 2.000 habitants,
és a dir, pels més petits,
i, bé, això pot ser...
Si vostè em pregunta, escolta,
doncs, quant de temps necessita per gasificar
tota la província?
No li sé dir, suposo que es necessitarien
5, 6, 7 anys, no?
També s'ha de veure quins municipis
estan interessats, quins no estan interessats,
perquè, evidentment, això és una cosa...
és una cosa voluntària, no?
Home, suposo que per fer-ho tot es necessitaria bastant de temps,
però, en principi, nosaltres ho farem cada any.
Per tant, la voluntat és, diríem,
d'incentivar que els ajuntaments que vulguin ho puguin fer.
També, per tot el mandat municipal,
per tot el mandat, volíem dir,
de la Diputació de Tarrona,
aquests 4 anys hi ha el Pla d'Acció Municipal,
el PAM,
que és, bàsicament, doncs, això,
ajudar els municipis,
que és, sens dubte, la funció principal, no?,
que té una institució com la Diputació.
Sí, això, diríem, s'assuma a les altres coses que hem dit,
per tant, no té res a veure amb el tema del Pla de Classificació,
vull dir que, per exemple, aquest és a banda.
El PAM és un ajut directe als municipis,
és com el Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat,
en funció d'una sèrie de ràtios,
i exactament en aquest quatrieni,
doncs, l'hem doblat.
L'hem doblat, diríem, allò, matemàticament,
és a dir, si en un ajuntament ni tocaven 20,
ni toquen 40, si ni tocaven 15, ni toquen 30.
Per tant, s'ha fet un esforç important,
estem parlant en total de quasi 40 milions d'euros
en aquest quatrieni, no?,
i això arriba absolutament a tots els pobles de la província,
absolutament a tots.
I en tots es doble la xifra del pla anterior.
En tots es doble la xifra.
Són diners que van destinats a tot tipus d'obres,
de tot tipus d'equipaments que han de fer els municipis,
de la demarcació.
Sí, normalment el PAM és molt flexible
i permet, bé, tot tipus d'obres,
permet que es combini amb obres del Pla Únic d'Obres i Serveis,
en el que la Diputació també hi posa diners,
és a dir, no només posa aquests diners directes en els ajuntaments,
sinó que el Pla Únic d'Obres i Serveis
de la Generalitat de Catalunya,
les Diputacions també hi posen diners.
Es pot combinar amb això,
vull dir que és molt flexible,
només, diríem, no serveis,
diríem, és per despesa corrent dels ajuntaments,
vull dir, ha de ser per inversió,
per fer obres, per arreglar carrers,
arreglar calagaran,
per fer l'Ajuntament nou,
a veure si m'entén.
Vull dir, és molt flexible des d'aquest punt de vista.
I aquest pla d'acció municipal de la Diputació de Tarragona,
com incideix a la capital, a la ciutat de Tarragona?
Jo ara, les xifres exactes, no me n'en recordo,
però, diríem, també és en el doble,
em sembla que pot ser que sí que tingui per aquí.
I sap per quines obres o per quines inversions?
Diríem, ara, els ajuntaments,
ara tenen un termini d'X mesos
per presentar els projectes que volen ser,
però ells ja han rebut, els ajuntaments,
ja han rebut tots la notificació de la Diputació
amb els diners que els hi toca.
En el cas de Tarragona,
són 806.275,35 euros.
I, per tant, ara l'Ajuntament ha de presentar les propostes...
I ha rebut la comunicació de la Diputació
que en el PAM li toca això,
i ara ell dirà, escolta,
mira aquest projecte, aquest i aquest.
Parlem de coses concretes,
ja que estem a la ciutat de Tarragona,
coses concretes que afecten a la Diputació.
Ja fa uns mesos que l'Ajuntament va demanar
a la Diputació de Tarragona
acollir-se al sistema base,
si no m'equivoco en el nom,
que farà possible que la Diputació
s'encarregui de la recaptació
d'aquelles multes de zones blaves
que ara no es paguen.
O de Guàrdia Urbana.
O de Guàrdia Urbana, de multes.
Això ja està en marxa?
No, perquè no ha sortit encara publicat,
ha de sortir publicat l'Ajuntament.
Si recorden, vostè es va aprovar-ho
en el plenari darrer,
és a dir, deu fer una setmana justa,
una setmana, 10 dies,
es va aprovar aquesta delegació a base,
que és l'organisme autònom de la Diputació,
que gestiona el cobrament per delegació
de molts ajuntaments de la nostra demarcació.
ara això ho aprova la Diputació
en el seu plenari,
és a dir, excepte aquesta delegació
que ha fet l'Ajuntament de Tarragona,
surt publicat en el volatí oficial de la província
i a partir d'aquell moment és efectiu.
Jo diria que estarem parlant
que serà efectiu,
perquè nosaltres ho aprovarem aquest mes de juliol.
És fàcil que sigui efectiu ja a partir de juliol.
Pot ser que si anem una mica molt tard
i ens agafa pel mig, per entendre'ns,
l'agost comenci el de setembre,
però avui dia és immediat.
Això de què servirà?
Justament per millorar la gestió,
la recaptació de les multes?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Ara diria que m'hauria d'estar una mica a cavall
de la meva responsabilitat de la Diputació,
de la meva responsabilitat de l'Ajuntament
i jo diria que sí.
Jo diria que servirà...
És a dir, BAS és un organisme molt especialitzat,
és un organisme, a més a més,
que té un abast provincial,
això vol dir que...
I té una informació provincial dels contribuyents.
Això vol dir que és exactament,
per BAS és exactament fàcil,
per dir-ho d'alguna manera,
perseguible una sanció posada a Tarragona
amb un ciutat de Tarragona
que a Tarragona amb un ciutat de fora de Tarragona,
cosa que per l'Ajuntament no és així.
No té aquesta facilitat,
perquè no té la informació,
de perseguir,
perquè estem parlant per la via, diríem,
per la via executiva,
és a dir,
no la persona que compleix la seva obligació,
si li posa una sanció,
doncs la paga i ja està,
si no estem parlant de la via executiva.
BAS és un organisme molt més especialitzat,
amb un abast molt superior,
i que per tant té més facilitat, diríem,
de fer complir les sancions,
allò per les bones o per les dolentes.
Per tant, jo crec que sí que millorarà moltíssim,
i també millorarà molt la sensació
d'allò que qui se li posi una sanció
l'haurà de pagar.
Preveu que altres ajuntaments
a la demarcació s'acollin a aquest sistema?
Sí, sí, n'hi ha hagut que ja s'han interessat
molt pel sistema.
Nosaltres, evidentment,
per fer una operació d'aquestes característiques,
doncs ens hem hagut que dotar
de tots uns sistemes informàtics
i de tot un programari, etcètera, etcètera,
doncs molt específic per això.
I sí, sí, jo estic segur que hi haurà
més ajuntaments que si adheriran
a aquesta opció i a aquesta possibilitat.
Més temes que són competència
de la Diputació de Tarragona
i que afecten a la ciutat de Tarragona.
el projecte de cobriment de la plaça de Toros.
Una vella història.
En fi, com està?
En quin moment se situa?
El dia 30 de juny es va acabar el termini
perquè les diferents empreses,
les que vam convidar,
ens presentessin les seves idees,
els seus projectes.
Ara s'ho estan mirant,
doncs, els tècnics de la Diputació
i a la que tinguem,
doncs, una...
Això serà, doncs, en breu,
ens hagin dit la seva opinió,
doncs, ho parlarem amb l'Ajuntament de Tarragona
i, vaja,
hi posarem fil a l'agulla.
Vull dir que és d'aquelles coses
que jo crec que durant aquesta legislatura
tranquil·lament es veuran.
Quantes empreses,
quants projectes
s'han damunt de la taula?
Si no recordo malament,
em sembla que se n'han presentat 5 o 6.
5 o 6, diríem, projectes.
5 o 6 conceptes, idees, no?
No projectes executius,
perquè al final, doncs,
a qui li diguis,
escolti, doncs, m'agrada això,
aquell sap el que farà el projecte executiu.
Vostè ha anat a veure places de Toros.
Algunes, algunes, algunes.
I quina és la impressió que ha rebut del que ha vist
o quina és l'opció
que potser considera més interessant per Tarragona?
A veure,
jo crec que a Tarragona haurem de fer un cobriment,
és a dir,
jo he vist cobriments molt espectaculars,
però els he vist
amb espais o recintes
que expressament, diríem,
s'han fet per allò
i que són nous, no?
Com és el cas segur que més coneix la gent
que és allò de vista alegre
on juga l'estudiant des de bàsquet, no?
Bé, allò és nou.
Allò no és vell, allò és nou.
I jo diria que aquí a Tarragona
haurem d'anar un cobriment,
la meva opinió és
de característiques més lleugeres
perquè la plaça d'Abraus
és una plaça, diríem,
que té més de 100 anys
i que, per tant, diríem,
determinades estructures,
doncs, és que senzillament
no les suposo que,
vaja, jo no soc tècnic,
però suposo que no les suportaria,
per tant,
haurem d'anar a sistemes, diríem,
una miqueta més lleugers
que algunes de les coses que he vist,
també n'he vist de sistemes més lleugers,
però que algunes de les coses que he vist
que eren fetes expressament,
diríem,
tot el cúbicul
que ara ha fet expressament
per posar-hi llocs, etc., etc.,
que és el mateix cas que pugui ser
de Sant Sebastián,
que aquest no l'he vist, no?
o la d'Aleganés,
que va ser el mateix dia
de Vista Alegre,
que vaig veure les dues,
que les dues són noves
i estan fetes especialment per això.
Deies, senyor Eregio,
que ara tenen els tècnics
damunt de la taula
les propostes que han arribat
a la Diputació de Tarragona,
que s'ho miraran
i ha dit actualment
que l'Ajuntament i la Diputació
es posaran fil a l'agulla.
Això com es tradueix
en calendari o en processos?
A veure,
quan dic fil a l'agulla
t'ho dic en el sentit
que, home, estem en el terme
municipal de Tarragona
i és, vaja,
és lògic i normal
que l'Ajuntament de Tarragona
també truqui la seva opinió
perquè és lògic i normal, no?
A partir d'aquí,
quan deia fil a l'agulla
vol dir que llavors
ens podrem decidir
què és el que volem fer,
encarregar el projecte
i posar-nos-hi, no?
Però vostè també ha dit
que et considera
que és un projecte
d'aquesta legislatura.
És a dir,
creu que el cobriment
de la plaça Toros
seria una realitat
abans de tres anys?
Sí, és que no són,
diríem,
no són obres
d'una gran complexitat,
són tècnicament complexes,
però són empreses
especialitzades en això,
és a dir,
que no tenen
el termini d'execució
que pot tindre
un edifici,
construir una casa,
que com a poc
els 18 mesos
de construcció
els té una casa,
o una carretera,
per dir-ho, no?
No, aquí estem parlant
d'uns aspectes tècnics
complexos,
però d'empreses
que són molt especialitzades
i que, vaja,
jo crec que són obres
que es fan
amb 6, 7, 8 mesos,
vull dir que es fan
amb relativa
rapidesa,
jo crec,
per això dic que
crec que perfectament
quan acabi la legislatura,
doncs,
pot ser una realitat
sempre dirigit a què?
Dirigit a que aquest espai,
que és la plaça
d'abraus,
doncs,
pugui tindre
molta més utilització
perquè pugui tindre
molta més,
diríem,
seguretat
que plogui o no plogui
o no sé què o no sé quantos,
doncs,
bé,
es pugui utilitzar,
jo crec que és un espai
que avui
està infrautilitzat,
ja fa molts anys
que està infrautilitzat,
no?
Que és molt cèntric,
que està molt ben situat
i, doncs,
em sembla
un plantejament
doncs,
que val la pena
intentar
portar-lo a terme
per això,
perquè,
bé,
perquè,
doncs,
permetrà molt més ús,
serà un espai
en què s'hi podran fer
moltes coses.
Han calculat el pressupost
pels projectes
que els han arribat?
Encara jo no he vist
els números,
per tant,
no li voldria dir
una cosa,
però d'altra,
perquè no he vist
els números encara.
El finançament
aniria a càrrec
únic i exclusivament
de la Diputació de Tarragona?
Bé,
la Diputació de Tarragona
és la propietat
de la plaça,
per tant,
entenc que bàsicament
és la que li tocaria,
això,
no?
L'altre gran projecte
emblemàtic
d'aquest mandat municipal
i que afecta
la ciutat de Tarragona
és el de la finca
de la Sabinosa.
Ja fa mesos
en van parlar
del seu interès,
dels seus objectius,
de les converses
que estan mantenint
amb la Universitat
de Rovira i Virgili
i amb la Càmbra de Comerç
per tirar endavant
un projecte
que alguns qualifiquen
de realment
molt emblemàtic,
no només per la ciutat,
sinó pel conjunt
de les comarques
tarragonines.
En quin moment
es troba també
el tema de la Sabinosa?
Bé,
l'altre dia
la universitat
va fer
una primera trobada
amb una sèrie
d'experts
de diferents àmbits
per una mica
mostrar-los
quin era el plantejament
i quina era la idea.
Jo hi vaig poder
insistir
una estona,
la Càmera de Comerç
també hi era present
i
bé,
doncs,
va recollir
les sugerències
que es van fer
per part,
insisteixo,
de diferents persones,
unes que venien
del Magreb,
hi havia
l'Institut d'Estudis
de la Mediterrània,
bé,
hi havia gent
de diferents universitats,
etcètera,
etcètera,
i,
diríem,
acabarà portant
el projecte
a la universitat,
doncs,
aquest mes d'agost,
mes de setembre,
com a molt tard,
és a dir,
abans de Santa Té,
que la Diputació
tindrà
el projecte
damunt de la taula,
la idea
damunt de la taula,
hi ha de manera
concreta
i, diríem,
afinada
al màxim
i també,
doncs,
periodificada
en el temps
i a partir d'aquí,
doncs,
lògicament,
també li pertocarà
a la Diputació
en aquest cas,
doncs,
parlar amb l'Ajuntament
de Tarragona
que
torna a ser,
igual que amb la plaça
de Braus,
l'autoritat
urbanística
de la ciutat
i que, per tant,
qualsevol cosa
que es faci,
lliçada a fer
amb el seu pistiplau.
Aquest projecte
que diu que vostè
és definitivament
tancatge
el tindran damunt
de la taula
el proper mes de setembre,
què diu,
què els explica,
què és el que van
analitzar
l'altre dia
en aquesta reunió
que comentàvem
amb la Universitat
i la Càmera de Comerç?
Bé,
en principi,
el que es pretén
és fer un projecte
molt lligat
a l'entorn
del que està situada
la finca
de la Sabinosa,
és a dir,
a l'entorn
de la Mediterrània
des d'un punt
de vista
de concepte
intel·lectual,
de concepte físic,
de possibilitats
de generar
un centre
d'estudis
de debat,
d'exposicions
al voltant
de la nostra,
de lo que és
pròpiament
lo nostre,
la nostra cultura,
no que és la cultura
mediterrània,
i que segurament
no hi ha altra ciutat
ni altres comarques
tan mediterrànies
com són la nostra.
Com a ciutat
jo estic segur
que
de les
capitals catalanes
la que té
més vocació
i la he tingut
de sempre
més vocació
mediterrània
és Tarragona
i a més a més
té un lloc
per poder
portar a terme
això,
plantejar-se
l'existència
aquí mateix
d'una universitat
d'estiu
de la Mediterrània,
és a dir,
on pugui haver-hi
confluència
d'interessos
i confluència
d'opinions
i confluència
de debats
entre gent
vinguda
d'arreu
de la Mediterrània
i que tinguin
a Tarragona
com a punt
diríem
de trobada
a l'hora
de debatre
i de parlar
d'aquells temes
que la nostra regió
quan dic regió
em refereixo
a la Mediterrània
realment
ens ocupen,
tindre també
lògicament
la finca
oberta
la finca
diríem
a disposició
dels ciutadans
i les ciutadanes
però a la vegada
tindre-la oberta
amb alguna utilitat
bueno
aquesta és una mica
la filosofia
que hi ha al darrere
i quan es diu
que és un projecte
emblemàtic
vol dir
en el sentit
que és un projecte
d'abast europeu
és un projecte
que no
no és un projecte
diríem
d'anar per casa
sinó
que ha de tindre
les implicacions
doncs lògicament
del govern
de Catalunya
del govern
de l'Estat
ha de tindre
la implicació
europea
perquè estem parlant
doncs
d'això
de desenvolupar
a Tarragona
el centre
el centre
de la Mediterrània
des del punt de vista
de pensament
d'actuació
de cultura
etcètera
perquè el projecte
va ser una realitat
que caldrà més temps
que pel tema
de la plaça de Toros
que comentava abans
aquí diríem
hi ha tot
una periodificació
a fer
que això també
ho tindran
en el projecte
que també estarà
en el projecte
i jo crec
que
home
el que
el que sí
crec que podria ser
una realitat
en aquesta legislatura
és
l'obertura
de la finca
algú podria dir
home
és que l'obertura
de la finca
seria molt senzilla
de fer
sí
la veritat
és que l'obertura
de la finca
seria relativament
senzilla
de fer
però
també s'ha d'entendre
que en aquests moments
hi ha uns edificis
que s'haurien
jo crec
jo personalment
haurem de veure
exactament al final
també dins d'aquest projecte
quina és l'opinió
dels tècnics
des del punt de vista
arquitectònic
jo personalment
crec que són edificis
que
haurien d'anar a terra
per tant
no es pot obrir la finca
fins que els edificis
no vagin a terra
fins que hi hagi
una certa adequació
de la finca
però
aquesta primera fase
jo crec que aquesta
sí que és
factible
veure-la
i viure-la
en aquesta legislatura
per cert
el projecte
quan sigui una realitat
es dirà
Àgora Mediterrània
serà aquest el nom
que hi han pensat
aquest és el
diríem
el nom
que en els papers
doncs
hi han posat
la càmera
i l'universitat
a l'hora de complir
l'encàrrec
que els vam fer
d'elaborar aquest projecte
no sé
si vol que ho digui
la veritat
no és el més important
no crec que sigui
el més important
senyor Regi
ja per anar a acabar
li comentava
al principi de l'entrevista
feien balanç
del primer any
com a president
de la Diputació
de Tarragona
vostè també està a punt
de tancar
un altre període
polític
com a president
de la Intercomarcal
de Convergència
aquí a Tarragona
deixarà el càrrec
en el Congrés
del Subpartit
aquest proper cap de setmana
també li pregunto
pel balanç
per la valoració
que fa
en aquest cas
un període
molt més llarg
i a nivell intern
del Subpartit
de la seva formació política
quina sensació
li deixa
la tasca
que ha desenvolupat
a Convergència
durant aquest temps
bé
ja ha estat
cinc anys
cinc i pico
anys
president de la federació
primer
vaig ser president
és a dir
he viscut
per exemple
la divisió
de la federació
de la província
de Tarragona
amb dos federacions
la de les Terres de l'Ebre
i la del Camp de Tarragona
he viscut
dos processos
electorals
sencers
és a dir
dos tandes
d'aquestes
de municipals
catalanes
espanyoles
europees
n'he viscut
dues
hem viscut
a la nostra
demarcació
moments
difícils
i complexos
molt difícils
i molt complexos
d'administrar
no hi ha
només
internament
sinó
especialment
per una sèrie
de circumstàncies
externes
del que em sento
més orgullós
doncs
d'haver
d'haver
tractat
amb molta gent
amb la que
hi ha arribat
a agafar
un carinyo
i un apreci
molt especial
i sobretot
d'haver
complert
dues coses
que eren
molt importants
que eren
bé
en la petita
contribució
que s'hagi pogut fer
en dos
períodes electorals
com deia
haver seguit
guanyant
les eleccions
municipals
a la nostra
demarcació
Tarragona
inclòs-hi
molt especialment
i després
a l'haver
guanyat
també
a la nostra
demarcació
les eleccions
catalanes
en moments
difícils
i en situacions
complexes
van ser molt difícils
les eleccions catalanes
de fa quatre anys
i van ser molt
especialment difícils
les eleccions catalanes
d'aquesta
darrera
les del mes
de novembre
i per tant
doncs
bé
a molt li sap
una mica de greu
a vegades
aquestes coses
però és que toca
li sap greu
deixar
la responsabilitat
em sap greu
quan dic
que em sap greu
no lo dic
que no em sap greu
de dir
és que no
vull deixar-ho
et sap greu
perquè tens
aquest sentiment
de dir
ostres
hi has dedicat
molt
però a la vegada
també tens
el convenciment
que
escolta'm
que toca
i que
en la política
en general
en la política
un ha d'intentar
no instal·lar-s'hi
tota la vida
la política
és un pas
que pot durar
temps o no
en el que un creu
que contribueix
a millorar
la vida
dels seus conciutadans
o a fer propostes
en els seus conciutadans
però sempre et queda
aquest sabor
una miqueta
agradols
que és normal
quan es deixa
qualsevol cosa
encara que sigui
perquè toca
perquè és el moment
i jo ho crec
perquè toca
perquè és el moment
vull dir que n'estic
fermament convençut
però no deixes
de tindre
aquella melangia
diguem-ho així
d'aquella cosa
que has fet
durant 5 anys
que és un període
de temps
llarg
es diu de pressa
però és llarg
5 anys
o és llarg
i no deixes
de tindre
aquesta
sensació
diríem
de melangia
però això és
absolutament normal
per l'altre costat
doncs
bé
a partir de dilluns
doncs
en tindré prou
de feina
i es podrà dedicar més
a la seva candidatura
a l'alcaldia de Tarragona?
em podré dedicar més
a la meva candidatura
a ser candidat
a l'alcaldia de Tarragona
sí
això és el que vaig dir
que és una apreciació
que sempre m'agrada fer
perquè en definitiva
qui sigui el candidat
a l'alcaldia de Tarragona
ho dic
i dirà el meu partit
i sobretot
la gent
la militància
és el que més l'entusiasma
ara mateix
políticament
a part d'evidentment
continuar dirigint
la diputació de Tarragona
home
jo crec que
sempre
el que més entusiasma
i el que més m'entusiasmaria
evidentment
és
si sí
poder treballar
per la meva ciutat
això és evident
això és el més important
que crec que pot fer una persona
això és el més important
l'última
parlen del partit
els delegats
el proper diumenge
els delegats al Congrés
elegiran el seu successor
hi ha dues candidatures
creu que cinc anys després
d'assumir la presidència
deixa el partit millor
malgrat que ara hi hagi
dos candidats
o dues istes
dues candidatures
per
per succeir-lo
bé
jo vaig agafar el partit
en uns moments
que eren
diríem
bastant
havien sigut bastant
convulsos
i bastant
complicats
i havien tingut bastantes coses
jo crec que aquests cinc anys
han sigut cinc anys
des d'aquest punt de vista
amb què totes aquestes coses
no han existit
i jo honestament
crec que
doncs
hi ha dues candidatures
però crec que
no
no
no té res a veure
amb el que passava
fa cinc anys
sis anys
set anys
hi ha dues candidatures
com n'hi podien haver-hi tres
o com n'hi podien haver-hi quatre
que totes són absolutament
respectables
i que en funció de propostes
doncs suposo
absolutament positives
que faran uns i altres
doncs els delegats
acabaran triant
però no
és a dir
que n'hi hagi dos
no
crec honestament
li puc dir un coneixement de causa
que no té absolutament res a veure
amb situacions
que hi poguessin haver-hi
i gotar
altres moments
ho deixem aquí
senyor Aregio
hem acabat parlant
durant uns instants
del seu partit
de Convergència Democràtica
en una entrevista
bàsicament dedicada a repassar
el que ha estat aquest primer any
com a president
de la Diputació de Terrona
moltes gràcies
i molta sona en el futur
moltes gràcies a vostè
bon dia
bon dia