Continuem a la plaça de la Font,
a la celebració d'aquest Dia Internacional del Medi Ambient.
Hem deixat ja les escoles, les escoles teresianes i l'escola Estela,
que han passat ja pels micròfons de Tarragona Ràdio.
Ara volem parlar d'aquesta jornada del Dia del Medi Ambient,
potser d'una vessant una mica més tècnica.
I per parlar-ne ens acompanyen el conseller de Medi Ambient
de l'Ajuntament de Tarragona, l'Agustí Mallol,
i també dues persones encarregades de realitzar una enquesta
que precisament ha encarregat la conselleria,
que són l'Antoni Perera, que és responsable del complex educatiu
i encarregat d'aquesta enquesta, i també l'Antoni García,
que és alumne del cicle formatiu de Salut Ambiental de l'IES Calipolis.
A veure, bon dia a tots, primer de tot.
Bon dia.
Siguem ben educats i saludem primer.
I parlem una miqueta d'aquesta enquesta que heu encarregat
des de la conselleria, Agustí.
Quin és l'objectiu que us proposàveu?
Bé, jo crec que avui, a part que per mi i pel meu equip,
el Dia Mundial del Medi Ambient són els 365 dies de l'any,
o la Setmana Verda, jo crec que no és la Setmana Verda,
és l'any verd, l'any blau, vull dir, jo crec que cada dia
la conselleria.
El que passa és que avui tenim que tindre,
o quan arriba el Dia Mundial, per exemple,
el Dia Mundial del Medi Ambient, el Dia Mundial de la Dona,
el Dia Mundial de l'Abre, etcètera,
comemorar una vegada més.
Però jo crec que l'esperit i la tasca que estem desenvolupant
pràcticament és tot l'any igual.
I nosaltres el que volem és que els ciutadans de Tarragona
expressin voluntàriament, independentment,
el que pensen,
i que de les seus punts correctors que puguin dir l'enquesta
és la línia que la conselleria va.
Què vol dir?
La participació directa dels ciutadans
amb la línia política mediambiental,
de seguretat,
que porta la conselleria de Medi Ambient.
Jo crec que més transparència
i que la conselleria es nutreix
d'aquesta informació directa dels propis ciutadans
de totes les edats
és la que fa que any, darrere any,
nosaltres ens marquem
quin és el punt d'actuació.
I, Antoni, vosaltres que sou encarregat
de l'elaboració d'aquesta enquesta,
una mica quins són els criteris
en què us heu basat a l'hora de fer les preguntes?
Quin és el contingut d'aquesta enquesta?
Bé, inicialment,
el que vam fer va ser una mica
suggerir tot un complèc de temes,
diguem-ne, relacionats amb el mediambient,
però després, clar, cal seleccionar una mica.
El que s'ha procurat
és avaluar, bàsicament,
dues o tres àrees,
una percepció,
una valoració molt global
de la percepció que té el ciutadà
i després avaluar una mica
dos aspectes,
un, que seria
quina és la problemàtica,
què és el que més preocupa
de tots els aspectes mediambientals
del ciutadà?
Una segona part seria
quina informació té,
si creu el ciutadà que està informat o no
adequadament de tots els temes mediambientals
dels quals se'ns han repercutit.
Quantes enquestes preveieu fer en total?
Quina és la mostra que us adreçareu?
Això ens ho explica l'Antònia,
que és una de les encastadores
que van pel món
anant preguntant a la gent.
Ha baixat una miqueta el micro.
Ja hem realitzat
unes 150 enquestes,
en total 400 o 500,
però passades ja 150 amb els resultats.
Quan vau començar?
Perdona?
Quin dia vau començar a fer l'enquesta?
Vam començar la setmana passada.
I per on les feu?
Vam estar per l'Eroski,
pel centre de Tarragona,
pels barris,
per Bona Vista,
a la Canonga,
per tindre algú més significatiu
del que és Tarragona.
Sí, feu així un repartiment estadístic
una mica de gent de totes les edats,
m'imagino,
i noteu moltes diferències,
clar, que ara és molt aviat,
molt precipitat,
evidentment els resultats
no els teniu analitzats ni res,
però així, a línies generals,
tens la impressió
que hi ha canvis de percepció
en funció de l'edat, per exemple?
Sí, a mi em sembla
que la gent més jove
ho té més...
Més per la mà.
Sí, la gent gran ja...
no ho percep gaire.
En general,
la gent jove sempre
penso que té més informació,
per exemple,
un d'aquests aspectes...
És d'esperar,
d'enquestes anteriors,
sempre, normalment,
té més coneixements.
I, de vegades,
també això
potser fa que
les valoracions
siguin una mica més agressives,
és a dir,
que puntui
com a més problemàtic
alguns aspectes.
Que sigui més crítica.
Sí, més crítica, no?
La gent més gran,
doncs, a vegades,
té menys coneixement
tècnic,
però, en el fons,
doncs, bueno,
doncs, moltes vegades,
doncs, també el nivell
de preocupació
de molts problemes,
doncs, també és menor.
A veure, Antonia,
tu ets alumna,
ja ho hem dit,
d'un cicle formatiu
en salut ambiental.
Sí.
Què hi feu en aquest cicle?
Estudiem gairebé de tot.
Estudiem des de plagues
fins a anàlisis d'aigües,
sorolls, radiacions,
una mica de tot.
I d'aquest cicle?
Desïllació i tot.
És un cicle de grau mitjà
o un cicle de grau superior?
De grau superior.
Molt bé.
Quants alumnes sou?
Som uns 29,
29 alumnes.
I quin és el vostre objectiu professional?
Tots volem treballar
en algun laboratori
o en l'Ajuntament
o alguna cosa així, sempre.
I en tasques de conscienciació
m'imagino també, no?
Vull dir,
suposo que és una de les sortides laborals
que potser teniu.
Agustí,
amb aquesta enquesta,
clar,
vosaltres voleu captar
la percepció dels ciutadans
d'entorn temes relacionats
amb medi ambient.
I a partir de quan la tingueu,
quines mesures preveieu aplicar?
Home, depèn.
Depèn cap on hem d'esmarxar esforços
al Departament de Medi Ambient.
Vull dir, per exemple,
si el tema de la recollida selectiva
ho trobem que està en òptimes condicions
o està en un nivell sobre el 80%
i a la millor falta d'informació
sobre el tema de l'estalvi energètic
o sobre el tema de l'estalvi d'aigua,
llavors ja emmarxarem les campanyes,
les dedicarem,
allí on hi hagi els punts febles.
Llavors,
millor coneixença
que el propi ciutadà
que opini
quin és el grau de coneixement
en tot el que és,
no el medi ambient
i el que és l'ecologia en general,
o el que és la sensació que té
amb la ciutat,
això ens permet que de cara a l'any que ve,
amb els pressupostos de l'any que ve
i amb els convenis que tenim signats,
han de pensar que l'Ajuntament de Tarragona
té convenis signats
amb Depana,
amb GPEC,
amb Mediterrània,
vull dir,
que els grups ecologistes
que avui estan a la nostra ciutat
tenen convenis de col·laboració
on hi ha, diríem,
classes pedagògiques
i campanyes a les escoles
i fora de les escoles
perquè els ciutadans
cada vegada més
tinguin aquesta consciència.
Jo,
si em permet,
miri,
el mateix respecte
que tenim nosaltres
per la nostra llar
és el que jo vull transmetre,
que quan surtim de casa
hi ha una gran llar
que és de tots,
que és la ciutat.
La ciutat és la gran llar
i tenim l'obligació
i el respecte
d'ajudar-la,
de tindre una responsabilitat individual
des de l'escrement dels gossos,
no tirar beves a terres,
comportar-se correctament.
Si nosaltres podem aconseguir
el que estic aconseguint
amb la mainada i amb la joventut
que és que el respecte al reciclatge
avui els nens de Tarragona
són els millors educadors
per a la gent gran.
Avui tenen una conscienciació els nens.
Va pel vidre,
l'has de posar al verd.
I a la gent gran,
perquè abans no es feia,
tenen un altre tipus,
podríem,
de personalitat.
I aquest,
el que estem aconseguint
amb el reciclatge
avui aconseguim
amb l'estalve energètic
i a més a més avui aconseguim
la cultura del risc,
amb la cultura del comportament individual.
I a poc a poc
els fruits de les pròximes generacions
veuran com els ciutadans
quan surtin de casa
tractaran igual
la vorera,
el jardí,
les platges com si fos sempre.
Aquest és l'objectiu.
De fet, avui
un diari de vasta estatal
publicava un estudi
sobre el comportament mediambiental
de la població de l'estat espanyol
amb uns resultats
una miqueta decebedors
perquè es veu
que un 90%
de la gent,
el seu comportament
mediambiental
no és precisament
el més idoni.
No ho sé,
vosaltres com ho veieu,
Antoni,
Antònia,
tu també com a estudiant
de assignatures
de mediambient,
creus que fem prou
o que hauríem de fer
molt més encara?
La gent no està
gaire conscienciada,
em sembla,
a mi,
perquè tots diem
sempre que s'ha de reciclar,
que no s'ha embrutar,
que hem de tindre
molt de compte
i la majoria de gent
no ho fa a casa
perquè els contenidors
a casa ocupen molt d'espai
i la gent no,
per molt que vulguin,
després mai ho fan.
Però a part d'aquesta
mesura del reciclatge,
de la recollida selectiva,
suposo que a casa
també podem anar introduint
moltes coses,
molts hàbits,
que suposen un estalvi,
que suposen
una actitud menys agressiva
cap al medi ambient.
Ai, Antoni,
ara t'he posat en un compromís.
Suposo que d'això
també en parleu
en aquest cicle
de salut ambiental.
N'abordeu aquests temes
de com tractar
a la llar,
temes de reciclatge,
d'estalvi energètic,
d'estalvi d'aigua,
de consum sostenible?
La gent,
aquestes coses a casa,
jo...
Encara no...
No les fan.
No les fan.
De fet,
hi ha molta informació,
potser hi ha
alguna menys
de formació
concreta
i, és a dir,
l'educació
per a crear hàbits,
potser no hi és
tant com sembla
i penso que això
és un procés molt lent
i en aquest sentit,
doncs,
jo crec que es fan
moltes coses,
des de l'Ajuntament,
des de les administracions,
es fan moltes,
moltes activitats,
però que, bueno,
en fi,
s'han de continuar.
Jo estic convençut
que en 5 o 10 anys
hi ha d'haver canvis
qualitatius amb això,
no?
Jo crec que la gent jove
ha de demostrar
que realment ha rebut.
clar, vull dir,
la informació
o l'estudi que ha fet
l'Estat,
el Govern de l'Estat,
tindria que ser
per nacionalitats
o ciutats.
I jo li puc dir
que Tarragona,
si es fes una enquesta
de totes les ciutats
d'Espanya
o Catalunya,
crec que és dels països
d'Europa
que més ha avançat
en temes de medi ambient.
Dic Catalunya,
ja no dic
escolti,
més Tarragona.
No, no,
Tarragona,
Barcelona i Catalunya
amb tema de residus,
amb tema d'estalvi energètic,
amb tema de les lleis,
amb tota, diríem,
l'efecte causa
del treball que s'està fent.
Escolta,
Catalunya és de les nacionalitats
d'Europa
que més banderes blaves té.
Catalunya és la que va
implantar
la política de residus,
la llei de residus
més progressista
l'any 96 d'Europa.
Catalunya és un país
i un govern
que no es pot englobar.
Ara, si vostè em diu
escolti, Espanya,
un 90%,
m'agradaria si aquesta enquesta
està per nacionalitats.
I li puc dir
que Catalunya
és un dels països
d'Europa
capdavanters
en aquests temes.
Llavors, a mi m'agradaria
que també
se sapigués veure
la valoració
de totes les nacionalitats.
Ara,
que sentíem també
aquí soroll de fons
de muntatges
de màquines
taladradores,
volem parlar també
amb l'Antoni
d'un altre tema
perquè ell va laporar
el mapa de contaminació acústic
o el mapa acústic
de Tarragona.
No sé, una mica
el diagnòstic
de sorolls de Tarragona
quin seria
en base a aquest estudi?
Bé, jo
sempre he de començar
dient
que hi ha gent
que sembla
que no vol creure's
el resultat,
però realment
hem de dir
que
i en sentit
tècnic
s'ha de dir
que Tarragona
és una ciutat
moderadament
sorollosa.
Què vol dir?
Que no hi ha sorolls?
Sí, hi ha punts,
hi ha situacions
sorolloses.
A tot arreu
n'hi ha
l'activitat
social,
l'activitat
comercial,
el transport,
la mobilitat
dins de la ciutat
comporta
sorolls.
exemples,
aquí els tenim
a la vora,
però que
en el seu conjunt
disposa
d'una qualitat
acústica,
direm,
no extremadament
dolenta
pel que li correspondria
com a ciutat
que és
de més de 100.000
habitants.
Per tant,
jo en principi,
tot i els sorolls
que sentim,
penso que
Tarragona
és una ciutat
en aquest sentit
encara
prou agradable
per a viure-hi.
Aquest estudi
és un estudi
molt ampli,
no sé quins paràmetres
vau seguir
i com el vau elaborar.
Bé,
en principi
ja havíem fet
l'any 95
ja havíem fet
un altre estudi
similar
i llavors
el que es va fer
els criteris
d'elaboració
van ser
contrastar
uns mateixos punts
que s'havien mesurat
l'any 95
i introduir
altres mesures,
altres carrers
i altres punts
que o bé
perquè s'havien incorporat
s'havien urbanitzat
o bé
perquè no s'havien
pogut fer
en la sessió anterior.
Llavors
el que es pretenia
era completar
una mica
el mostreig.
Per tant
d'alguna manera
tenim
un anàlisi
força complet
de la major part
de Tarragona.
I a partir d'aquesta
anàlisi
què cal fer?
Com està ara
la normativa
sobre sorolls
a Catalunya
i què és el que falta
encara aquí a Tarragona
potser per adaptar-nos-hi?
Bé,
va sortir
diguem-hi
potser
la referència
que en aquest moment
tenim
la llei de la Generalitat
que va sortir
al juliol
del 2002
i hi ha tres anys
des del 2002
fins al 2005
perquè la llei
obliga
les administracions
locals
a elaborar
unes ordenances
d'acord
amb aquests criteris
de la llei
que fixa la llei
i doncs
en aquest moment
estem en aquest impàs
on tots els ajuntaments
estan a un any
vista
del plaç
del termini
que tenen
i per tant
està tothom
elaborant
totes aquestes normatives
bàsicament
el que afecta
és que
per una banda
regularitza
homogenitza
les normatives
en els diferents
locals
que fins ara
cadascú
de forma arbitrària
fixava uns límits
diferents
i després
regula uns mínims
de qualitat
que s'han de tenir
és a dir
que els municipis
l'únic que poden fer
és determinar
que la qualitat acústica
encara sigui millor
que la llei fixa
i després de fer
aquest estudi
Antoni
quina creus
que és la mesura
així que s'hauria
d'aplicar
aquí a Tarragona
per acabar de complir
aquests nivells
òptims
per evitar
la contaminació acústica
bé
aquí a Tarragona
doncs bé
com dèiem
els problemes
acústics
doncs hi són
de forma puntual
és a dir
que hi ha
una sèrie de vies
d'entrada i sortir
de la ciutat
que són doncs
on hi ha un trànsit
molt important
i per tant
doncs aquests punts
són els que
els que s'han de vigilar
i els que s'han de
en tot cas
corregir
jo crec que ja
se'n van fent
de mesures
de coses
això ja
en el projecte aquest
doncs ja ho explicàvem
per exemple
hi ha temes d'asfaltat
doncs el manteniment
de l'asfaltat
doncs té una importància
gran
per a reduir
és clar
és molt difícil
treure cotxes
és que hi ha solucions
que són molt difícils
de fer
el que s'ha d'aconseguir
és que aquest increment
del parc automobilístic
es nota el mínim possible
la política
la política potser també
a vegades
és discutible
des d'altres punts de vista
que jo no puc
entrar
doncs des del punt
de vista acústic
tota la
tota la realització
de pàrquings
d'aparcaments
doncs tot això
genera
doncs una facilitat
en la mobilitat
dins de la ciutat
i sens dubte
redueix el soroll
a veure coses
se'n fan
i és imparable
s'ha de continuar
en aquesta via
fem una nova pausa
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
des de la plaça
de la Font
ha arribat un altre convidat
amb qui continuarem
aquesta taula rodona
és el Julio Cadena
ell és enginyer industrial
dels serveis tècnics municipals
fem una pausa
li donem la benvinguda
i continuarem parlant
de temes relacionats
amb el medi ambient
faltant aproximadament
uns 10 minuts
per arribar al punt
del migdia
continuem aquí
a la plaça de la Font
havíem anunciat
abans de la pausa
que ens acabava d'arribar
un nou convidat
i no només un
sinó dos
perquè un és el Julio Cadena
que és enginyer industrial
dels serveis tècnics municipals
amb ell parlarem
de contaminació alumínica
i tancarem
tal com hem començat
parlant d'aquesta desfilada
que es va fer el dissabte passat
amb 350 nens i nenes
amb roba ecològica
i tot això
ho coordinava
la Roser Candelic
que és la responsable
de l'Institut Mediterrani
de la Moda
comentàvem
amb el Julio Cadena
ara una miqueta
fora micro
que l'any 2001
es va aprovar
una normativa
per pal·liar els efectes
de la contaminació
lumínica
una llei del govern català
encara està una mica
per concretar
tot plegat
però a poc a poc
ja aneu prenent mesures
per tal d'evitar
aquesta dispersió
de la llum
cap amunt
bon dia Julio
hola bon dia a tots
explica'ns una mica això
com està el panorama
hi ha aquesta llei
encara estan per definir
els reglaments concrets
però ja comenceu
això
aplicant mesures
sí
la llei
és del 2001
i clar
la llei
no concreta
no quantifica
és una llei
que fixa
uns subjectius
però falta
desenvolupar
el reglament
a l'esborrany del reglament
ja ha sortit
es van fer
les alegacions
que es van
pensar que es tenien de fer
i estem ara
a l'espera
que definitivament
el reglament
sigui aprovat
per poder tindre
diguéssim
quantitats
d'emissió de llum
tot això
però no
com
la tendència
sinó ja concretament
en números
perquè quina és
la situació
que hi ha a Tarragona
respecte a contaminació
lumínica
tenint en compte
que a més
tenim la petroquímica
aquí al costat
que és una font
d'emissió de llum
també molt important
perquè clar
pensem normalment
a la contaminació atmosfèrica
però s'ha de tenir en compte
també que desprèn
molta llum
de cara a les nits
el que passa
ara
el concepte
d'enllumenat
ha canviat
abans
parlàvem d'enllumenat públic
i ara la llei
ja contempla
l'enllumenat exterior
és a dir
el senyor
que es fiqui
un punt de llum
al seu jardí
està dintre de la llei
perquè és un enllumenat exterior
per tant
les indústries químiques
també estarien
dintre de la llei
de
diguéssim
de contaminació lumínica
perquè són
exteriors
el que passa
és que
la
d'encució petroquímica
la llum
és
hi ha molta
però clar
està tractada
per un element
de seguretat
vol dir
que no és només
donar el servei
sinó
és un element
de seguretat
i per tant
podria estar
una miqueta
diguéssim
no subjecte
a l'aplicació
estricta
de la llei
i podria haver
excepcions
en cas d'aquests
perquè la normativa
estableix
que per exemple
no hi hagi dispersió
cap amunt
així
de manera genèrica
de manera genèrica
està així
el que passa
és que la llei
contempla
una sèrie de zones
que estaran
diguéssim
definides
en el proper reglament
i segons
aquestes zones
es podrà fer
una limitada
diguéssim
sortida
llum
diguéssim
a la part superior
cap ni una
o fins a un 25%
dependrà de les zones
per exemple
al costat
d'una zona
protegida
a millor
l'emissió
per a l'hemisferi superior
estarà limitada
al zero
o no es podrà
col·locar
enllumenat
això per una banda
això el reglament
ho definirà
encara la llei
no es contempla
ni es diu res
de com s'ha d'executar
el que passa
és que intentem
intentem
quan se fa
un nou projecte
d'enllumenat exterior
dintre del que podem
encertar
el que dirà
el proper reglament
i així ho anem fent
és a dir
estem procurant
col·locar
diguéssim
punts de llum
que tinguin
la mínima emissió
de flux
cap a l'hemisferi superior
és a dir
això és una cosa
que ara
cada vegada
que es van instal·lant
l'àmperes
ja intenteu tenir-ho en compte
de tindre en compte
que no és només
complir
el que diu la llei
que encara no està quantificat
sinó intentar complir
el que dirà
el futur reglament
no volem acabar
aquesta hora
que hem dedicat a parlar
del Dia Mundial
del Medi Ambient
sense parlar
amb la Roser Candelic
que ha arribat una mica tard
però ha arribat
perquè
ella era una de les responsables
d'aquesta macro
desfilada
en què van participar
350 nens i nenes
de la ciutat de Tarragona
i tot amb roba
elaborada a partir
de peces
reaprofitades
que en aquests casos
havia cedit Càritas
Roser
bon dia
bon dia
a veure com va anar
tot aquest muntatge
perquè clar
coordinar 350 nens i nenes
i vosaltres
des de l'Institut
Mediterrani de la Moda
que éreu
qui lideràveu
també una mica
aquesta iniciativa
com va anar tot plegat?
Aviam
l'Institut
cada any
fa una desfilada
de roba infantil
amb els alumnes de primer
això ja des del principi
del principi
aleshores
des de l'any passat
bueno
ja vam tindre
una petita
trobada
deu fer com
a 8 o 10 anys
no Agustí
una cosa així
que també ja vam fer
una iniciació
en el parc de la ciutat
que va quedar magnífic
però llavors
només ho fèiem
a través del
del que era
l'Institut Mediterrani
de la Moda
l'any passat
ja
l'Institut Mediterrani
de la Moda
ja ho va muntar
juntament amb un taller
que tenia Càritas
i a través d'aquest taller
de Càritas
vam començar a utilitzar
roba reciclada
a banda dels models
que feien els alumnes
de l'Institut
de l'Institut Mediterrani
i aquest any
des del gener
que estem
en unes classes
de taller
amb 7 col·legis
6
7 col·legis
anant-hi
un cop a la setmana
a raó de dues hores
per classe
i bueno
hem pogut anar elaborant
tot el que és
un programa
d'activitats
primer
la conscienciació
de la reutilització
de roba
ja
perdona
si
digues
digues
doncs
no sap
gruver-te
de tallar
però bàsicament
és que se'ns tira
el temps a sobre
són ja
pràcticament
al punt de migdia
acabàvem de parlar
d'aquesta desfilada
que es va fer
el diossabte passat
en què van participar
350 nens i nenes
i que havíeu liderat
des de l'Institut Mediterrani
de la Moda
ho hem de deixar aquí
estem a punt d'arribar
al punt horari
de les 12
i connectarem
tot seguit
amb les notícies
de l'Institut Mediterrani