Les 10 del matí, 12 minuts, primera aproximació al carrer,
ens n'anem fins a un quiost de premsa,
perquè avui justament als diaris la premsa
publica edicions extraordinàries,
perquè els fets també són realment extraordinaris.
Copsant l'ambient del carrer, a partir d'ara,
amb la unitat mòbil Joan Maria Bertran i Marta Montagut.
Marta, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Ens trobem, com bé deies, en un quiost,
que estem tot just davant de la Facultat de Lletres,
just davant del lloc on a les 12 de migdia
la comunitat universitària farà una parada de 5 minuts,
que també cobrirem en directe aquí a Tarragona Ràdio.
En tot cas, nosaltres estem en aquest quiost,
un quiost on avui ha hagut de passar molta gent,
i el que volem preguntar és si hi ha hagut una atenció especial
a la premsa del dia.
Hola, molt bon dia.
Perdona, per Tarragona Ràdio estem en directe.
Hi ha hagut més moviment del normal,
de gent que ha vingut a buscar premsa aquest matí
amb motiu d'aquests atemptats,
o més o menys el moviment ha estat igual?
No, no, hi ha vingut més gent que el normal, sí.
Ha vingut més gent de la normal.
Comentaven alguna cosa aquí al quiost mateix?
La gent estava... No, no han dit res.
No, no han dit res.
Més nerviosos, això sí, eh?
Sí.
I la premsa ha arribat amb normalitat,
han arribat tirades més grans,
o ha arribat una miqueta més tard de l'habitual?
Han arribat tirades més grans i més tard de l'habitual.
Aquesta ha sigut la tònica del dia, més o menys.
Doncs moltes gràcies.
Doncs ja ho veieu,
tots els diaris han arribat una mica més tard,
amb tirades més grans.
De fet, fins a última hora de la nit
s'anaven confirmant noves notícies,
sobretot aquesta hipòtesis apareguda a les darreres hores
sobre la reivindicació de l'atemptat per part del Caïda.
Ens acostem a una noia que està comprant el periòdico.
Hola, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Acostumes a comprar premsa habitualment?
Sí, cada dia.
Cada dia.
Però avui més?
Bueno, avui, a veure què diuen,
perquè la veritat que ahir estava treballant
no em vaig enterar molt bé del que va passar, però...
Vas seguir la televisió al vespre?
No, no, no.
No tinc televisió, només premsa, sempre.
Per tant, havies d'esperar aquest matí una mica
per assabentar-te'n.
Sí.
Quina ha sigut la primera reacció?
Suposo que has parlat amb companys
que t'han anat comentant tot el tema.
Bé, de fet, primer vaig sentir unes veus...
Vaig anar a passejar al mercat ahir al matí
i sentia que la gent comentava
que havia passat alguna cosa grossa
però no sabíem ben bé què.
I després a la fenya m'ho van dir, no?
I, bueno, doncs tothom estava molt consternat
i, bueno, soc professora d'un institut,
llavors vam fer sortir tots els nois i noies al pati,
vam fer uns minuts de silenci, doncs...
Quina era la redacció dels teus alumnes?
de... Quina edat tenien?
Bueno, tenen 15-16 anys
i altres teníem les nostres...
Bueno, no sabíem si guardarien els minuts de silenci,
però ho vam fer, ho vam fer i va sortir molt bé.
És a dir, que tothom estava com a molt col·lapsat mentalment, no?,
amb tot el que havia succeit.
Doncs sí, i és que, a més a més, aquest mateix matí,
doncs havia una xerrada sobre els camps de concentració nazis,
vull dir que ja venien una mica, doncs, tot motivat, no?
Vull dir, tot...
Se'ls va explicar molt, doncs, la necessitat de la democràcia i tot això, no?
Molt bé, doncs moltíssimes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Doncs ja ho veieu, hem trobat aquesta noia que era professora.
Hola, molt bon dia.
Perdona, compres premsa habitualment?
No, no.
I avui la compras?
Sí, avui sí.
Per què la compras?
Ella la compra.
Jo cada dia.
Usté cada dia.
La guardia de tota la vida.
Però hoy un poco més, no?
La compramos con més atenció, no?
No, no.
Habéis seguido muy atentament.
Ha sido muy desagradable tot,
y esto no tiene lógica, vamos.
Es una cosa tan tremenda que no merece ni el menor comentario.
Yo, mira, me emociono y no puedo ni hablar de todo esto,
porque no nos lo merecemos estas cosas.
Supongo que ayer, televisión y radio todo el día o no?
Todo el día, sí, incluso por la noche, hasta muy tarde.
Muy pesados, para mi forma de ver, demasiado pesado,
porque se comentaba y se comentaba lo mismo y lo mismo
y las mismas imágenes y siempre igual y siempre igual y siempre igual
y esto me parece a mí que tampoco es bueno, ¿no?
O sea que a mí me hubiese gustado que hubiesen salido más personas,
por ejemplo, como intelectuales, de política, de...
Que no hubiera habido tanta imagen directa de la catástrofe, digamos.
Que hubiesen hecho comentarios, que hubiesen más o menos dar su opinión
desde el conocimiento, ¿no?, de personas ya preparadas
que pueden desarrollar todo esto, porque esto de las imágenes y las imágenes
y las pobres víctimas, que sí, dónde le cogió, que sí, dónde estuvo, que sí...
A mí eso me cansó demasiado.
Demasiado, excesivamente.
Más explicaciones, más explicaciones.
¿Y a ti?
A mí también.
Es que tanta imagen, aparte de que es penoso, es... no sé, no tiene palabras.
No tiene palabras, porque fue horrible.
¿Y os queda humor para leer la premsa después de...?
A mí no, yo ya le he dicho a mi nuera, hoy no la compro, dice yo la compro.
Yo me la voy a comprar por si hay algo que me interesa
y también a mi marido seguramente que le gusta...
Leerse la crónica después.
Sí, la crónica después, sí.
Bueno, la de los periódicos suele ser un poco más relajada, ¿no?
Sí, mucho mejor, porque eres una persona que...
Le afecta mucho, es una persona que...
Que las cosas así no... ¿Cómo es la palabra?
Las cosas así le afectan.
Que le afecta muchísimo, es una persona muy sentimental y que sigue todo.
A mí me gusta que más que político, que sean personajes, por ejemplo,
profesores de política, de historia, que den su opinión, catedrático,
personas porque los políticos a veces empiezan a meternos unas...
que te quedas un poco sobrecogida, ¿no?
Por ejemplo, Aznar ayer cuando dice...
Es que los han matado por ser español.
Hoy yo me quedé un poco parada, pero quizás no alcancé,
pero hoy os yendo a un comentarista, dice...
No es esta la palabra, por matar a un español, porque en ese tren precisamente venían mucha gente...
Venía gente de todos.
...inmigrantes, que han perdido su vida también con los españoles.
O sea, que estas cosas políticas, la verdad, me gusta más gente de, como digo yo,
del conocimiento, de personas que nos expliquen y que vean sus puntos de vista
y que enfoquen la cosa con otra sabiduría y con otra...
No quiero yo decir que los políticos no sean personas preparadas, al contrario, ¿no?
Pero que no, que hay ahí unos intereses que a veces nos confunden y a mí esto no me gusta.
Muchas gracias a las dos. Hasta luego, buenos días.
Hola, bon dia. Compreu premsa habitualment?
Sí.
I avui especialment o esteu una mica saturats?
Sí, no he comprat res.
No has comprat res avui? Per què no has comprat res?
Perquè no tinc més ganes ja de veure.
Perquè ahí que vas estar tot el dia...
Sí, tot el dia, tot el dia.
On et vas assabentar de la tragèdia?
A casa.
Estaves a casa?
Sí.
I després suposo que...
Tot el dia veig en la tele.
Tu trobes que el tractament informatiu, ara ens comentaven,
que el tractament informatiu a molta gent li ha semblat excessiu d'imatges de víctimes?
Sí, massa fort, massa sang per tot arreu i no...
I avui hem decidit no comprar premsa.
Sí.
Molt bé.
Moltes gràcies.
A vostè.
Adéu-sia, bon dia.
Aquestes són algunes de les opinions de la gent que hem trobat tot just aquí al quiosc,
de la plaça Imperial Tàrraco.
Com podeu comprovar, opinions que generalment van cap a la idea d'un excés en el tractament informatiu
de la tragèdia.
Gairebé tothom va estar enganxat de la televisió durant moltes hores.
Ahir, gent que sí que decideix comprar la premsa avui, altra gent que decideix no comprar-la avui
perquè diu que està, doncs, ja saturat de totes aquestes imatges.
Primera reaccions, de fet, unes hores després d'aquest atemptat.
Una altra noia que tot just porta la carpeta de la Universitat Rovira i Virgili, suposem que és una estudiant.
Hola, molt bon dia.
Estem en directe per Tarragona Ràdio.
Tu compres premsa habitualment o avui especialment?
Perdona?
Sí, compres premsa habitualment o avui especialment?
Cada dia.
Cada dia.
I suposo que ahir vas estar tantíssima a televisions, a ràdios...
Doncs no gaire, només a la nit perquè jo estava a facultat i vam quedar per cada dia uns teníem un examen
i vam estar tot el dia a la facultat.
Ho vau comentar entre els companys, suposo.
Sí, això sí.
Quina era la reacció general?
Bueno, doncs d'angústia, això no sabem qui ho ha fet i tot això i, bueno, doncs, encara, no sé.
I avui encara et queden ganes de comprar premsa?
Hi ha molta gent que diu que després de les imatges d'ahir i dels diversos resums informatius
no li quedaven massa ganes de veure avui o continuar llegint sobre aquest tema?
Bueno, ja.
És normal.
Però, bueno, és l'actualitat i, bueno, no sé.
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-siau.
Marta.
Digue'm.
Gràcies de moment.
Ja veig que, en fi, hi ha molta gent interessada per la premsa.
Suposo que hi ha moltes piles avui de diaris, ja comentaves al quiosc.
Sí, hi ha força tirada més del que és habitual.
De fet, doncs, encara hi ha piles i piles de diaris aquí
que suposem, doncs, que en dies normals aquestes tirades, doncs, ja estarien gairebé exaurides.
Queda clar, doncs, avui l'interès dels ciutadans
d'estar reunint-se pels mitjans de premsa escrita
després de les hores llargues de ràdio i de televisió
que es van viure ahir arran de la tragèdia de Madrid.
Així que canviem de punt
i us traslladeu, millor dit, amb la unitat mòbil en un altre lloc de la ciutat.
Anirem cap a la Rambla Nova a copsar, doncs, les opinions de la gent
que estigui pel carrer a aquesta hora del matí.
Gràcies, Marta Montegut i Joan Maria Bertran.
De seguida tornem amb la unitat mòbil.
Mentrestant, saludem...