Ara passen dos minuts d'un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
i encantats de la vida perquè hem de felicitar
a totes aquelles persones que integren
la Societat d'Investigacions Espeleològiques de Tarragona.
La raó és ben clara, l'entitat ha rebut un reconeixement
de la Federació Catalana per la seva tasca,
en bona part en relació a la tasca que s'ha desenvolupat
a la cova urbana de la ciutat.
Ens acompanyen el vicepresident primer
i el vicepresident segon de l'entitat,
en Josep Lluís Alminyana i Àngel Samaniego, respectivament.
Bon dia a tots dos.
Hola, bon dia.
Enhorabona.
Gràcies.
Hem portat el trofeu, podríem dir.
M'encanta.
És com de matarquilat, no?
Sí, sí.
Això si cau no es trenca, en principi.
Bueno, procura'm que no caigui.
La cosa és important amb el que és el símbol
de la Federació Catalana d'Espeleologia
que compleix el 25è aniversari, un quart de segle.
Un guany.
Tot i que els espeleòlegs, de manera federada,
i com ara em comentàveu, allò una mica fent memòria,
ja estàveu integrats a la Federació de Montanyisme
o d'Escursionisme.
És a dir, que ara ho tenim molt clar això.
L'espeleologia, sí, hi ha una entitat que és autònoma, etcètera, etcètera,
però d'un i dos hi vau treballar.
Perquè vosaltres sou dels veteranos, no?
Com a espeliòlegs.
Jo vaig començar al 71.
Jo també, por ahí por ahí.
Una miqueta veteranos sí que sou, eh?
Podeu parlar amb coneixement de causa
de tots aquells inicis, no?
Bé a reconèixer això.
Ja esmentàvem la cova urbana, que ja sortirà,
però no només es reconeix aquesta tasca de la cova urbana,
que potser és la més popular, la més espectacular,
però darrere de ben segur que hi ha una tasca important de dia a dia,
més anònima, més callada,
més d'anar fent coves d'aquestes que no són tan conegudes, no?
Sí, a veure, aquí de fet,
el reconeixement que ens han donat,
ha estat bàsicament perquè,
per exemple, els anys 76, 77 i 78
va haver-hi una lluita molt aferrissada
perquè els espel·lòlegs volien tindre una federació pròpia.
I va ser una lluita, doncs,
de cara al Consejo Superior de Deportes,
no contra, sinó en contraposició a la Federació de Muntanya.
Aquí a Catalunya, la Federació d'Antitats Excursionistes
ens van posar molts pals a les rodes al respecte.
Però va ser una tasca d'equip
que va consistir, doncs, coi,
tres anys de reunions quinzenals a Barcelona,
dies feiners i mogudes,
i que si gira i que si tomba.
Tampoc era una època en la qual podies sortir
i empancar-te's al carrer així fàcilment.
I per això la gent no faria gaire cas, tampoc, no?
La deia, mira, aquí és el gol, o no?
No, sí, a veure, clar,
nosaltres volíem independentitzar-se
perquè teníem unes necessitats molt concretes.
Aleshores, el moment de repartir
a la Federació Territorial i fins i tot als clubs
érem la ventafocs a l'hora de repartir les subvencions.
I et geraràvem una sèrie de servituds.
Nosaltres volíem tindre, per exemple,
un equip de rescat propi,
com així es va fer de seguida,
i volíem tindre unes assegurances adients a l'espedologia.
És que no era un caprici tenir una federació pròpia.
Ho veia, unes necessitats concretes
de la pràctica esportiva mateixa, no?
I és que, a més, amb mimetisme,
amb altres federacions franceses, sobretot,
que són els capdavantents mundials,
doncs aquesta gent ho tenien així,
que pensàvem que era el model ideal, no?
I va costar molt, però es va aconseguir,
doncs, bueno, a l'any 79,
va coincidir que vam organitzar un simpòsium
d'espedologia,
que es va fer a l'Orfeo Gracien a Barcelona,
i aquell dia i el dia de la inauguració del simpòsium
ja portaven tots l'enganxina,
amb la federació, ja estava, ja estava...
No s'havia publicat encara, però ja estava aprovat.
Éreu molts espaleòlegs, aleshores?
Perquè m'imagino que us coneixeríeu tots,
que molts, molts no devíeu ser, no?
A Catalunya sempre hem estat...
A Catalunya més que la resta de l'Estat, probablement, no?
1.500, 1.500 estarges federades a Catalunya.
En aquella època?
Sí, sí, sí.
El que passa és que com estàvem federats en muntanya,
a vegades feies més muntanya que no espel·le.
Clar.
Almenys en el meu cas feia més muntanya.
I quan hi havia alguna cova, doncs ja.
I quan se trobàvem...
Fem una miqueta espel·le, doncs va,
i agafàvem el grupet...
No el grupet d'ell,
el grupet d'ell era més espel·le.
Sí, nosaltres érem...
Jo era més aviat muntanya, però feia espel·le.
Però la branca més dura de l'espedologia, podríem dir, no?
Sí.
Jo era de la branca de tot, jo feia de tot.
O conmigo, o contra mi.
Excursionisme, muntanyisme, escalada i espel·le feia.
I al final hi quedàvem una espel·le.
Jo recordo que fa uns quants anys
que l'han canviat molt les coses.
Això de fer espel·leologia
atreia molt als joves i als adolescents, sobretot, no?
Que entraven en temes de muntanya, d'excursionisme,
i quan descobrien l'espel·leologia
cridava molt l'atenció.
Amb el conseqüent amor de les famílies.
Això creava molt d'inquietud en les famílies.
Però què vas a fer, no?, d'excursió.
Però no facis espel·leo, eh?
No et posis a les coves, això.
Hi havia aquesta creença, abans, no?
El meu pare me renyava.
Jo que sí.
Oh, que no sortiràs.
Dic, és igual, si no surto.
Ja, no ho sé, ja passarà alguna cosa.
Has estat la gran desconeguda, l'espel·leologia.
Jo, com que vaig començar grandet, ja...
No tenies papes ni mames que et cridessin l'atenció.
No, tenia la nòvia, però bueno.
No, però sí que era la gran desconeguda, no?,
l'espel·leologia del que era la pràctica de muntanya.
Sí.
Bueno, a nivell popular, encara, a nivell de la gent del carrer,
és una gran desconeguda, encara.
És a dir...
I a nivell de gent que practica muntanya, també.
Perquè molta gent diu, bueno, això és com una escalada,
però al revés, dius, no, no té res a veure.
O sigui, jo he entrat a fer espel·le
amb algun aveng important, amb gent coneguda, escaladors i tal,
i anaven tant de bòlit, com si ara jo em posés a pujar una paret.
És a dir, no...
No té res a veure.
És molt diferent, molt diferent.
És a dir, té una preparació diferent i uns coneixements diferents de geologia.
Són tècniques quasi iguals, però canvia molt.
Jo us deia si és més conegut, perquè, clar,
de 10 anys, 10, 15 anys cap aquí,
com que hi ha hagut aquest boom dels esports d'aventura,
en bona part, de vegades,
determinats circuits d'esports d'aventura
contemplen una miqueta d'espel·le.
No sé si ha servit poc o molt per donar a conèixer...
A veure, posar un neòfit en una cavitat,
a no ser que sigui extraordinàriament senzilla,
és una bestiesa.
És una bestiesa.
Mira, tu pots portar un neòfit a escalar una paret,
a la riba mateix.
Hi ha molts mitjans, si hi ha algun problema, per treure-ho.
Sota terra?
Pensa que la coba urbana,
que és una cavitat de dificultat mitja,
per treure un presumpte ferit vam estar a 7 hores.
Imagina't.
Clar.
Cuida dintre.
I era la primera vegada que s'intentava fer això.
Tot això fa tornar, aquests 25 anys,
aquesta necessitat de la federació
perquè es puguin fer cursets,
perquè la gent es prepari,
i tota aquella persona que vulgui introduir-se
en el món de l'espeleologia.
A veure, des del moment que va néixer
la Federació Catalana d'Espelologia,
a partir d'aquí moment,
el grup d'Espelossocors
fèiem tres sortides l'any de pràctiques,
de rescats hipotètics.
I això va representar
que, almenys amb els dos rescats que jo he estat,
reals,
ja pràcticament ho portaves tot per la mà.
Abans això era impensable.
Abans era impensable.
L'espeleu té aquesta vessant esportiva,
sens dubte,
però també té una vessant professional
i una vessant que s'empreia en investigació.
Ojalá fos professional.
No ho és.
No, gens una mica.
Hi ha algun espelòleg que es guanya la vida,
però no en l'espeleució en si,
sinó perquè potser han muntat una botiga de material.
Però no pots dir això.
Però en temes de fer prospeccions,
de fer investigacions,
de caràcter acadèmic, geogràfic...
És l'amor a l'esport de l'espeleologia.
Por amor a l'arte, que deia aquell, no?
Sí, per això.
Estava, no ho sé,
però estava pseudoprofessionalitzat a Iugoslàvia,
a l'ex-Iugoslàvia.
Hi havia una càtedra molt important d'espeleologia
que contemplava totes les branques,
l'espeleologia càrstica,
fins i tot l'esportiva,
i era una matèria universitària.
I sí que hi havia un grup de gent
que podia viure d'això.
Hi ha algun element a França
que també, doncs, bueno, viu a base de...
Bueno, allà és una altra història,
és a dir, allà tenen considerat com un món
molt concret i fins i tot a nivell estatal
hi ha quartos.
Déu-n'hi-do.
En aquest...
Jo no sé si ho hem dit que,
coincidint amb el 25è aniversari de la Federació,
s'ha fet el primer congrés,
que això és molt important.
A banda de retrobar-vos
cares conegudes de les primeres èpoques,
jo imagino que heu parlat...
Que no ens coneixíem ja.
No ens coneixíeu.
Però un cop us identificàveu, sí, no?
No ens coneixíeu perquè han passat els anys
i, escolta, ni que estigueu sota terra,
us conserveu molt bé,
però no és la parafera.
El que passa és que ara veus els companys i dius,
bueno, o ara som abolímics o aleshores érem anorèxics, no?
El que dius...
Dius, ui, quin canvi!
En la fisiologia de les persones.
Què heu fet en aquest congrés?
De què heu parlat?
Què us inquieta?
Què us interessa en aquests moments dels espaleòlegs?
Bàsicament, no, en el congrés el que es fan
és presentar tota una sèrie de ponències
i s'han presentat algunes de molt interessants.
Molta gent pensa que un congrés d'aquestos
és una trobada de gent
i hi-hi-ha-ha i sopars i ja està.
No.
També hi ha hagut, això.
Home, també.
Hi ha un temps per tot.
Va haver-hi un sopar dissabte a la nit
i, evidentment, va haver-hi una castanyada diumenge a la nit.
I la resta del dia,
doncs, bueno,
gent que han presentat ponències
i les han anat desenvolupant
i s'han anat discutint i tal.
És a dir,
per exemple, va haver-hi una molt interessant
que van presentar un grup de Gavà
en la qual s'ha arribat a la conclusió
de que totes les cavitats del Garraf
les estem fent.
El terme no el recordo ara.
Però, bueno,
amb unes condicions de puresa d'aire
similar a que si estiguéssim a l'Himalaia.
O sigui,
debuta a la manca d'oxigen.
Per exemple, no?
Coses com aquesta.
Vosaltres heu presentat alguna ponència?
No, nosaltres no.
Nosaltres hem estat liats amb la preparació italià
i no hi ha temps per tot.
És evident.
Nosaltres el que sí que estem,
darrerament,
és molt que ficats en tot el tema de la cova
per poder tirar endavant.
i fins i tot obrir-ho una miqueta
a altres grups de Catalunya
perquè vinguin a...
perquè sigui una cosa més col·lectiva,
però de moment no hem presentat ponències.
Abans allò, amb l'Àngel,
allò que diu la cosa de l'Edita Castellana,
la Cuenta la Vieja,
que dèiem...
Hem fet un càlcul aproximat
de les persones,
no espaleòlegs com vosaltres,
sinó aficionats o curiosos
que han pogut passar per la cova urbana
i aproximadament sortien unes 1.500 persones, no?
1.500 persones.
Alienes a la societat.
Sí, això sabrà millor.
Hem fet un càlcul aproximat, no?
Ell és el que ho porta...
Jo ara ja li faré una estadística, més o menys,
i ja tu...
Unes 1.500 persones
en aproximadament 3 anys
que s'ha obert la cova,
el públic en general.
Hi ha moltíssimes persones de Tarragona
que han baixat a la cova,
que això està molt bé.
I de fora.
I de fora,
deus anar a dir de fora,
però de Tarragona també,
que és molt important,
que aquí ens ho creiem,
sobretot,
perquè així també farem quedar...
I també,
en un dels grups va baixar un estranger,
un allemà, alema.
Però que havia...
I un francès.
Havien vingut expressament.
Sí, sí.
Me van trucar
i els vaig incluir en un grup
i la Mar de B.
Que no se m'oblidi.
Ja saben que el Museu Nacional Arqueològic
està fent l'exposició
Tàraco i l'Aigua,
tot un seguit de xerrades.
I a més a més,
donen la possibilitat,
col·laboreu junts,
de fer sortides a la cova urbana
des d'ara i fins al febrer.
Sí.
I el termini d'inscripció
s'ha obert ara,
aquesta setmana.
Sí.
És important també recordar-ho
per si ha hagut...
Ahir va sortir el diari
i a més a més
el del Museu Arqueològic
i a més a més
el meu telèfon,
el telèfon de contacte.
Alguna vegada ho hem explicat,
qualsevol persona pot baixar.
Qualsevol.
Perquè com que baixa,
a més amb professionals,
fins i tot faciliteu el neu pre...
Això portem molta cura
perquè, a veure,
només...
O sigui,
baixen dues persones.
Una d'elles,
de nosaltres,
per almenys es titulat.
O sigui...
Sí, sí, no,
ara baixem tots,
amb titulació, tots.
Hi ha gent que no la té,
però bueno,
llavors va un titulat
i un ajudant, diguem-ne,
però sempre gent titulada.
Sí, però jo dic que no cal
perquè aquí de la ràdio
hem baixat uns quants
que no són precisament uns atletes,
vull dir que qualsevol persona
pot baixar,
sempre i quan estigui acompanyat
de vosaltres.
Sí, sí, sí.
I és una experiència magnífica.
Sí.
Ara deia el Josep Lluís,
ara estem posats
amb això de la cova.
En quin punt ens trobem ara?
L'última vegada
em vau entrar amb botelles,
vau avançar força,
però vau dir
aquí ens hem d'aturar
que la cosa no està clara.
No, és que no podien sortir de l'aigua.
Per això...
Perquè ens perdien els perdits,
els equips ens perdien aire,
i van dir, oi,
a veure si els deixem aquí
i ens els tornem al fons.
En quin punt esteu ara?
Les galeries que hi ha
a l'altra banda
suposem que ara estan,
més o menys,
pot haver-hi un error d'orientació,
un grau o dos graus d'error d'orientació
al cap de 100 metres
es poden transformar en 30 o 40 metres.
Jo diria que estem sota el Xinchilla,
més o menys.
Entre la caixa...
Déu-n'hi-do, eh?
Entre la caixa i el Xinchilla.
Per allà.
Fins on arriba per sota terra?
Aviam, si ens orientem una mica.
Fins al lloc, diguem-ne,
que anem els visitants.
Fins al petit llac aquell.
a l'arriba a mar.
Està sobre...
Això, quina zona Déu pertànyer
de la superfície?
El carrer Cervantes.
Doncs aleshores,
si aquest itinerari
que ha afegit
arriba al Xinchilla
és molt llarg, no?
Clar, és que
on la gent arriba
és a l'alçada
de més o menys
al carrer Cervantes
però entre el carrer Soler
i el carrer Fortuny.
Més o menys, per allà.
Però clar, aleshores,
sota l'aigua
es fa un recorregut
de 110-120 metres
sota l'aigua.
Clar.
Direcció amunt.
I ens plantaríem
més o menys
sota el Negresco
per posar una referència, no?
Per allí.
Aleshores, clar,
les galeries que hem vist
ja estem a l'altra banda
de la Rambla, quasi.
Uf.
Uf, uf.
Més o menys.
Com ho farem tot això?
Bueno, com ho fareu millor?
Home, de moment tenim...
Bueno, el dilluns...
De quina manera
com aneu marcant
noves seqüències?
Anar més enllà a la cova?
Com ho fem?
És que el nostre
hàndicat principal
és l'aigua.
És passar la sala
que està arribant a mar.
És l'aigua.
Lleida pensa que hem de passar
cinc, sis persones
cinc, sis persones
amb un equip de supervivents
és a dir, menjar i tal
per el que pugui ser.
Tres de nosaltres
els que són purament espeles
començar a avançar
per les galeries
topografiar, explorar i tal
els que són més bussejadors
esperant-nos a l'aigua
perquè clar
si algú pren mal
que pugui sortir
o que es treguin
tranquil·lament.
Clar, el problema que tenim
és que s'ha de mirar molt bé
perquè clar, si algú
no només que estorci un turmell
algú tan tonto com això
ja està liat.
Digueu-me, ignorant
que ho sóc, eh?
Això imagino
que quan entreu
porteu una guia
una corda
allò per anar tots
sota l'aigua
pensa que a la tornada
a la tornada
no et veus ni l'ordinador.
Has d'anar amb la mà
a palpes
i tu mateix
has de ser conscient
del que estàs fent.
Si pas la corda de guia
és fi amb ella.
Ja tenim l'Ernest posat
amb una vaga
i ja enganxat
i anem.
El dia que em vaig deixar jo la vaga
això no ho pots dir
que et retiraran
aquesta insígnia magnífica
que portes aquí
a l'americana
o no?
Pensa que ara falto jo a passar.
L'alminyana
ell ja ha passat dos vegades.
Bueno
ha fet el trajecte
però no ha sortit.
Digue'm-ne
que ha anat fins al Negresco.
Sí, fins al Negresco
s'ha fet la cerveseta
i ha tornat.
Ha tratat el cavall
darrere la barra.
En tot això
el dilluns
quan després d'entregar
insígnies
i trofeixos i això
va haver-hi
un parell de grups
de clubs
d'espele
que ja se van afegir
escolta Àngel
que quan tingueu que fer
la incursió aquesta
aviseu-ne
que vindrem
està tothom il·lusionat
dels clubs
de Catalunya
estan famós
que volen vindre nosaltres
però
per ajudar-se a transportar.
Per entrar
per passar dues persones
a l'altra banda
necessitem 15 persones
per transportar botelles
i estris.
Si en som 5
que hem de bussejar
són 10
necessitarem
70 no
perquè no hi cabríem.
Però una vintena
i fem viatge
sí que es necessitarien
i després clar
haurem d'estar
tot un dia
a l'altra banda.
Nosaltres estarem...
A veure,
és una expedició
important.
Haurem d'estar
tot el dia
a l'altra banda.
Aleshores,
els que es queden fora
haurem de fer turnos
perquè el que està allà
a peu de l'aigua
es mossega a les ungles.
I el dia que van entrar
ells
saltava
perquè no sabia què fer.
No saps què passa.
Agafava la corda de guia
i anava aguantant
a veure si notava alguna cosa.
Que he de notar.
Clar,
amb aquella distància ja
d'esperc.
que he de notar
si encara
han deixat el...
Això deu ser com un coquet,
no?
Que arrossega tot el dia.
Vinga,
aviam com podem,
aviam si ho fem,
no?
És com una assignatura pendent.
Jo sí,
jo la tinc pendent.
Les dues vegades que jo entro
t'observes,
no?
Perquè te quedes en la cobla.
Quan arribes allà
tot cachondeo
i tot conya
i tal molt bé.
Quan entres ja
veus que la conya
ha marxat.
Ja no ens fa tanta gràcia.
i jo que soc bastant
cunyero
i la voz cantante
callava.
Dius,
oi,
si l'alminyana calla
malament.
I bueno,
jo que dius,
i jo que davant
sobre aquí dic,
a veure,
el meu bé que és
estar a la platja aquí,
però va,
som-hi,
ja t'hi fots,
no?
Ja està.
Llavors ja t'aïlles i tal,
has d'estar molt
per allò que fas.
Qualsevol excés de pànic,
i sobretot sí que és cert
que en el moment que surto,
que surts de l'aigua
ja quan tornes,
de moment que de cop surts
perquè no saps que estàs arribant
perquè no veus,
bueno,
t'ho intueixes,
clar,
pensa que a l'entrada
o quan surts,
a la primer dia
la panxa toca el terra
i les botelles el teixo.
O sigui,
has d'anar fent floritures.
De cap a la volta dius,
no puc continuar,
què passa?
M'hi he enganxat aquí.
I a les palmetres
has d'anar desenganxant de coses.
Quan ja treus el cap,
veus la gent
i els veus ser.
I llavors hi ha conya, no?
Ja, vinga,
ja estan contents un altre cop,
eh?
Ja ha passat la...
Sí, és un procés podria ser.
No, no,
està...
Sembla molt senzill, no?
Aquesta imatge
tan bonica,
tan pintoresca,
fins i tot
d'una cova urbana que boni,
però clar,
hi ha el que dèiem abans, no?
Una tasca prèvia
de preparació,
d'investigació
perquè després, doncs,
els altres puguin seguir
aquest camí.
De moment,
continua obert
aquestes visites
fins allà on es pot arribar
i teniu prevista
alguna cosa?
malgrat aquesta dificultat,
esteu treballant justament
amb la col·laboració
d'altres espaleòlegs
de Catalunya
per plantejar-vos una fita,
una data concreta?
Sí, l'any que ve.
Nosaltres ara,
aquest mes de novembre,
volem fer un curs d'iniciació
i que servirà de pas
també per captar gent
i, a més,
una miqueta perquè ja tocava
un pic que hagi fet
el curs d'iniciació,
doncs, bueno,
ja tindrem,
ja ens plantejarem
de cara al gener
començar a fer les entrades
en plan sèrio.
Ara a l'entitat
teniu bastants carnets,
com esteu de gent?
Tres persones.
S'incorpora gent jove?
Sí,
tenim un soci
de dos anys.
Ah, mira,
aquest baixa també.
Ara,
mon fill,
quan va néixer,
el primer pou, eh?
Mon fill,
quan va néixer,
va ser abans soci
del grup d'Espelec
al Registre Civil.
O sigui,
era algú...
Tu superes els socis
aquests del Barça
de tota la vida,
és increïble.
Això sí que és passió
per anar sota terra.
I el xiquet li fica amb el casco
i li balla, no?
Però ell,
encara li diu,
papa, va, més, més.
I ell voldria passar.
El dia de l'aniversari
va haver-hi un moment
molt emotiu,
molt emotiu,
perquè hi ha un grup
de Terrassa
al 6 del 7
que els veteranos
han muntat un grup
que li diuen
un Espeleo Kinder,
que és per portar
a fer Espele
a la canalla.
I, bueno,
aleshores, bueno,
perquè es va fer
un audiovisual molt maco
i tal,
i al final,
doncs amb una música
d'aquelles impactants
i tal,
diu,
la veu en off,
diu,
i aquest és el nostre futur.
I surten a pantalla
un munt de nanos,
doncs entre els dos anys
i els set o vuit o deu,
un munt,
però resulta que no,
que estaven entrant
a la sala,
no?
És que ens pensàvem
que era un muntatge.
Sí, sí,
no,
estaven entrant a la sala
i van pujar a la sala
i estic,
quasi cal allà.
Algú llagrimot
hi havia per allà.
Sí, sí, sí.
No, res,
que escoltant-vos
es veu que això
de l'espeleó
es porta a la sang,
que és l'única manera
d'aguantar tants anys.
I home,
i després arriba
la recompensa
de quan baixes a una cova,
la sensació que es té
que és una cosa de pell
que no es pot explicar
moltes vegades,
ho heu expressat així,
i després també arriba
el reconeixement
dels altres companys
espaleòlegs
a través d'aquest reconeixement
que us han lliurat
coincidint amb el 25è aniversari
i el primer congrés.
I escolteu,
per la part que ens toca
la resta de Tarragona,
doncs que està molt bé
que els espaleòlegs de Tarragona
tinguin aquesta presència important
dins del món
de l'espeleologia
de l'Estat
i de Catalunya,
naturalment.
Sempre hem tingut,
o sigui,
pensa que a Tarragona...
Ha hagut una tradició.
No a Tarragona ciutat,
sinó a Tarragona ciutat
sempre hi ha hagut
una mitja
de dos o tres instructors
del Departament Tèni
de l'Escola Catalana.
Tortosa, per exemple,
o otro tanto,
i a Valls també,
dos o tres.
O sigui,
els cursos més importants
en aquests moments,
per exemple,
són l'Escolí Cup Tortosa
i l'AE de Valls,
o sigui,
l'Associació d'Alumnes
i Exalumnes
de l'Escola
del Treball de Valls,
això.
En grució,
força, potència.
Molt bé,
doncs només ens resta
que si a algú
li venen ganes
d'apuntar-se això
de l'espeleologia
d'una forma ben feta,
amb el curset,
amb la iniciació,
amb totes les normes
de seguretat,
s'ha de posar en contacte
amb vosaltres
a través d'un telèfon,
m'imagino que el de l'Àngel...
I si no,
el del club.
El del club,
que els vespres més aviat
un contestador deixa allà...
El podem donar ara?
Sí, sí.
Teniu a mà i així?
Sí, sí.
977-23-12-14.
Molt rebé.
Àngel Samaniego,
Josep Lluís Alminyana,
vicepresident,
segon i primer,
respectivament.
Gràcies per venir.
La veterinaria té un grau.
Home, clar,
i li donen insígnies.
I a més,
insígnies,
que a mi no m'ho han donat.
A veure,
és qüestió de temps,
és qüestió de temps.
Moltíssimes gràcies
i de veritat,
enhorabona, eh?
Fins la propera,
que segur que serà
amb un altre reconeixement.
No m'estranyaria, eh?
No m'estranyaria.
Nosaltres, si el sembla,
continuarem anant sota terra,
però d'una manera
molt més tranquil·la
i pausada.
Els convidarem a moure'ns
per una cavitat subterrània
de la ciutat de Tarragona
en forma de pàrquing
per reconèixer
i per conèixer
unes restes arqueològiques
molt importants
i oblidades.
Estem parlant
de la Basílica Palio-cristiana,
que està sota
el Centre Comercial
de Part Central.
Jordi López
ha estat l'autor
d'una tesi doctoral
important
i, per tant,
és la persona més adient
que podem trobar en aquest espai.
En parlem tot seguit.