Diguem que assumeix un altre paper el de director o gerent
de l'empresa de mitjans de comunicació,
de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
perquè com que aquest programa l'estem fent en el marc del Comunica 04,
la setmana de la comunicació, doncs no està de més
que recordem una mica l'esperit del que és aquesta setmana,
des del punt de vista local, i de quines seran les activitats
i els actes que ompliran aquests dies,
en què els mitjans de comunicació, sobretot els locals,
doncs volen ser els protagonistes.
Generalment, els mitjans de comunicació no han de ser els protagonistes,
però aquesta setmana ens pertem a aquesta llicència.
I ara, doncs, em toca ja passar els micros,
jo ja me n'oblido, me'n vaig al lavabo a fer un cafè,
el que sigui, perquè ara el programa és vostre,
és d'aquests quatre alumnes, continuen guanyant les dones,
estem arrasant, eh?
Tres noies i un noi, podràs amb elles, no?
I tant, no deixis que t'atabalin perquè sigui en majoria.
La Diana Bárbara Molines?
Molins.
Molins, perdona.
És alumne de primer, el Marc Carrera, bon dia.
Marc Càmera, Marc Càmera.
Marc Càmera, doncs, mira, de dos ni una.
Cristina Gerona.
Bon dia.
Sí, no?
Sí.
He encertat una.
I la Marta Castellà.
Bon dia.
Sou alumnes de primer, de tercer i de quart, respectivament.
Sí.
I de segon jo.
I de segon.
Veus?
No hi ha dos i tres.
Quan vulgueu.
Aquí teniu el president del Col·legi de Periodistes,
aquí teniu el director gerent d'un mitjà de comunicació local,
tots dos amb una llarga experiència que han passat, diguem-ne, per tots els estadis,
per les cuines, de la ràdio, per diferents mitjans de comunicació.
Per tant, els poden donar una idea bastant fidel del que és la realitat d'aquesta professió.
Tot vostre.
Bueno, bon dia.
Jo volia saber, antes que tot, com veieu la situació del periodisme a Tarragona?
Si creieu que és una professió saturada o què ens podeu dir, Eixina?
Una prèvia.
I clar, és que ser a l'altre costat és difícil, eh?
Jo normalment estic al costat fent preguntes i ara estar aquí és...
Fa molt difícil, eh?
Que dius, he tingut un convidat, escolta, li heu costat de parlar, posa-t'hi tu.
Ara entenc els convidats quan arriben a l'estudi i estan nerviosos,
allò que em preguntaràs, que em deixaràs de preguntar.
Normalment no se'ls ha de dir que els hi preguntes,
perquè el factor sorpresa importa,
però jo ara estava tentat de demanar què m'heu de preguntar
per començar a preparar mentalment.
Però escolta, si ets bona persona sempre els hi dius allò de...
Com si estiguessis parlant amb mi, si és molt col·loquiat, molt distès,
es fa aquesta teràpia prèvia, que també l'heu fet vosaltres, no?
A veure què dic.
Bé, com està el tema del periodisme a Tarragona?
El periodisme al camp de Tarragona,
i amplio l'àmbit territorial perquè així hi ha més llocs de treball per ocupar,
jo crec que no està ni millor ni pitjor que el periodisme nacional,
per entendre'ns, que el periodisme que es pugui fer a Barcelona,
o a Madrid fins i tot.
El que passa és que té les característiques del mitjà local,
que per tant ve molt marcat per la dimensió de cadascun dels mitjans de comunicació,
per la dimensió de les redaccions respectives.
Això és evident, abans fèiem la broma que aquest exercici que escoltàvem abans
a les redaccions de mitjans locals és molt difícil de fer,
perquè solen ser redaccions curtes de personal i llargues de feina a fer.
Amb la cosa hi ha poc temps per deixar anar la vena creativa
que probablement tots tenim a dins.
Es pot fer, però depèn molt de la voluntat de cadascú.
Les estructures dels mitjans, i aquí hem de ser realistes,
podríem cridar moltes excel·lències, que n'hi ha, ara ho comentarem,
però les característiques dels mitjans fan que determinats aspectes
de l'activitat professional probablement haguem de considerar
que estan una mica limitades. Insisteixo, depèn molt de la voluntat de cadascú.
Es fan molt bons treballs periodístics, en ràdio, en ràdio local,
en televisió local, en premsa local, però depèn molt de la voluntat de cadascú.
És a dir, de fer més hores de les que toquen per contracte
i de voluntat de tirar-ho endavant.
Els periodistes catalans, o sigui, els que estem cursant la carrera de periodisme,
sortim preparats per afrontar la realitat?
Ja t'ho diré d'aquí a dos anys quan surti la primera promoció d'aquesta facultat.
A veure, probablement, i és una opinió molt personal,
però probablement podríem dir el mateix dels estudis de comunicació i periodisme
que es fan en general a tot Catalunya que de molts altres estudis.
És a dir, la distància, el divorci que hi ha entre el que s'ensenya a la universitat
i el món real, el món del treball, és bastant important.
La distància és bastant important.
Probablement és absolutament necessari que la universitat doni una base teòrica,
és evident que és molt necessari, doni la base teòrica necessària
per després afrontar l'ofici amb condicions.
Però arribes a treballar als llocs i als processos de producció
la realitat dels mitjans, allò que us deia abans.
Aquí us poden ensenyar a ser molt creatius, a deixar anar la vostra creativitat,
però quan arribar als mitjans probablement us tocarà allò,
començar pel començament, per entendre'ns.
És tornar a fer primer, per entendre'ns, tornar a fer,
a escriure notícies, a escriure notícies breus,
que és el, bueno, per algun lloc s'ha de començar.
Per tant, hi ha una certa distància entre el que s'estudia
i després el món real.
I després, un altre aspecte que jo també em sembla que és,
perquè a vegades parles amb empresaris o gent que està en altres sectors professionals
i més o menys diuen el mateix,
que és que, en general, els estudis universitaris han tendit a especialitzar-se tant
que probablement falta, ara exagero una mica,
una base de cultura general que després és molt útil
i especialment és molt útil quan toca entrar a treballar en temes de comunicació.
És probable, insisteixo, que és un diagnòstic molt personal.
Abans, vostè ha dit que al Camp de Tarragona els mitjans de comunicació
són uns mitjans de caire local,
però jo pregunto a els professionals que treballen en aquests mitjans locals
també són de caire local.
M'explico.
Hi ha, o corre una mica la mala fama,
que hi ha un petit com oligopoli
de periodistes a les ràdios estatals,
parlem del senyor Lluís de l'Olmo,
de totes aquestes veus que són conegudíssimes
i que tenen un lloc ja posat en el món de la ràdio
i que d'allí no els farà baixar ningú.
En el món local existeix aquest petit oligopoli també?
O s'hauria de donar més èmfasi a les classes com nosaltres,
per exemple, els periodistes joves que comencem,
hauríem de començar pels mitjans locals
abans de començar-nos a entrar en mitjans més estatals
o en coses més grans,
i se'ns hauria de donar potser una miqueta més de facilitats
per entrar o per accedir
i potser no restringir tant aquest petit oligopoli
que no vull ser pejoratiu amb aquesta paraula,
però potser s'hauria de donar més facilitats a la gent jove
perquè pogués començar a entrar en aquesta mena de món laboral, no?
La primera cosa a dir és que en els mitjans locals
la mitjana d'edat és molt baixa.
Hi ha gent molt jove treballant en els mitjans locals en general.
Hi ha gent molt jove que agafa responsabilitats professionals,
més enllà de ser redactors de serveis informatius
o de programes que agafen responsabilitats en una edat molt jove.
són la gran escola de periodisme d'aquest país,
sens dubte.
Cosa que no vol dir que els periodistes
que per opció de vida haguem pres el determini
de treballar en mitjans locals
no siguem capaços, per entendre'ns en un moment donat,
de fer programes, de fer periodisme a Barcelona o a Madrid.
I de fet aquí hi ha exemples.
i com t'ho diria, l'actitud personal del professional
és exactament la mateixa.
Anar a entrevistar l'alcalde de Tarragona
que anar a entrevistar el president de la Generalitat.
És exactament el mateix.
El que varia és el contingut de les respostes, per entendre'ns.
Però el plantejament professional previ i posterior
a anar a fer aquesta entrevista,
a recollir una determinada informació
a l'Ajuntament de Tarragona o al Palau de la Generalitat,
és exactament el mateix.
D'acord?
Jo, si em permeteu, el Marc ha dit una cosa.
Després amb l'Oriol Grau en parlarem.
Has comentat de com a pas previ abans de.
És a dir, com si fer comunicació local,
fer periodisme local,
fos un pas intermig per intentar ser molt famós,
arribar a un nivell important...
No, no, però és el que ha dit el senyor Domènech,
que és fan d'escola, fan d'escola per futurs professionals.
I és una opció professional, no només una opció de vida.
Sí, sí.
És a dir, jo crec que els mitjans locals són una bona escola
per qui tingui com a objectiu marcat
treballar en un àmbit territorial superior,
però són un excel·lent lloc de treball,
jo per entendre'ns, de per vida.
Si un pren l'opció, com el cas d'aquí,
el cas nostre, Iolanda,
si un pren l'opció de dedicar-se
als mitjans de comunicació local i comarcal
i fer continguts locals i comarcals,
disfruta moltíssim, però moltíssim.
Moltíssim, vull dir que és una opció.
Que des dels oligopòlios aquests,
no hem de perdre de vista
que darrere del Lluís de l'Olmó, del Gabilondo, etcètera, etcètera,
hi ha grans, amb dimensió, amb número i amb qualitat,
hi ha grans equips
que són els que penquen darrere fent aquests programes.
I aquests equips sol haver-hi,
normalment sol haver-hi gent jove,
perquè jo recordo haver llegit una entrevista
amb un d'aquests que citava,
que deia que ell volia gent jove
perquè, si no, clar, ell cada any és un any més gran
i cada any, diguéssim, té el risc de perdre el fil
de les coses noves que, diguéssim, les aporta,
noves maneres de comunicar,
noves inquietuds culturals, etcètera, etcètera,
que cada generació de gent jove
va introduint a la societat.
Després, o t'envoltes de gent jove
o arriba un moment que perds el contacte amb la realitat.
Per tant, si aquests grans comunicadors
que formen aquest oligopoli que tu dius
no van renovant equips,
no van fent entrar i sortir gent,
no van bé.
Per tant, d'opcions de treball n'hi ha
al costat d'aquestes grans estrelles.
Ara, canviant una mica de tema,
ahir vaig assistir a la conferència de comunicació
del director de TV3 sobre Francesc Escribano
i va explicar les conseqüències de la digitalització
de la televisió i de la nova era digital.
Com creieu que pot afectar l'era digital
a les televisions locals
i, a més a més, com creieu que evolucionarà
la feina, la professió periodística
amb l'aparició d'aquest nou mitjà?
Estem davant d'un procés
des del punt de vista que a mi m'afecti personalment.
Jo treballo en una televisió local.
Aquest procés que hi explicava l'Escribano
és un procés que, si no es fes bé,
si no es fes bé,
condemna a la desaparició
a les televisions locals.
A veure, en el cas del Camp de Tarragona,
l'aplicació tal com està prevista ara,
perquè en principi es pot canviar,
però tal com està previst ara,
el pla tècnic que farà
que les televisions analògiques actuals
deixin d'emetre en analògic
i passin aemetre en digital,
el pla tècnic, insisteixo,
farà que al Camp de Tarragona
es puguin sintonitzar
fins a 8 televisions locals diferents.
diferents.
8.
La gran pregunta és
i que vam 8 televisions locals
al Camp de Tarragona.
Evidentment, des del punt de vista
allò del pluralisme,
de la llibertat d'informació, etcètera, etcètera,
evidentment, no 8, 25.
altra cosa és que tot mitjà de comunicació
no hem d'oblidar que és un projecte empresarial,
per tant, el finançament d'aquest projecte empresarial
és en base a la publicitat,
en el cas dels mitjans públics,
en base a finançament públic,
i ens hem de preguntar
si hi ha prou mercat,
prou diners, en definitiva,
per mantenir 8 televisions locals.
Per tant, evidentment,
ens canviarà el panorama absolutament
fins al punt que totes les televisions
i les antenes que avui hi ha a les cases,
les televisions no,
però les antenes que avui hi ha a les cases,
s'hauran de modificar,
hi haurà negoci pels instal·ladors d'antenes
i negoci, negoci, negoci,
i a més a més ens haurem de comprar,
si volem mantenir els actuals televisions,
els que ha de tenir,
ens haurem de comprar tots codificadors
a l'estil d'aquests que hi ha del Canal Plus
per poder sintonitzar les televisions
que ara ja estem rebent en analògic
per rebre-les en digital,
perquè els actuals aparells
no admeten rebre directament,
sense aquest codificador,
no admeten rebre televisió digital,
que ja s'està matent,
però, en fi,
a més a més internament,
les televisions locals
ens haurem d'adaptar tecnològicament
i després haurem de fer inversió en tecnologia
per poder emetre també en digital.
Vull dir que ens espera un panorama bastant distret.
I parlant una miqueta
que la comunicació té molta relació amb els negocis,
creieu que a Tarragona
hi ha més periodistes treballant al servei d'empreses
que no pas als mitjans de comunicació?
No tenim les estadístiques al cap.
El que és cert és que el subsector
que ha crescut més en comunicació
aquí a les comarques de Tarragona
és el sector de gabinets,
d'empreses de comunicació
que són contractades per empreses,
per portals i temes de comunicació,
que sovint es barreja comunicació,
màrqueting,
hi ha una mica de barreja de tot plegat,
publicitat,
però és evident,
és una evidència que els últims,
no sé, 10 o 15 anys
el gran creixement ha vingut per aquí.
El panorama dels mitjans
està bastant estable des de fa temps.
L'última aparició que hi ha hagut
ha estat justament la de les televisions locals.
El de més, premsa i ràdio,
relativament,
tot i que han aparegut cadenes de ràdio noves
i tot això,
però està relativament bastant estable.
Una pregunta pel senyor Ricard Laoz.
Quines particularitats té una empresa
de comunicació pública,
per exemple una emissora municipal,
respecte a una empresa privada?
Doncs, algunes bàsiques.
Per exemple, el finançament.
És evident que unes emissores de ràdio privades
només es financien a través de la publicitat,
dels recursos de la publicitat,
i una emissora municipal és una emissora pública
i, per tant, també té finançament directe
d'una institució pública,
com és en aquest cas l'Ajuntament
i en el cas de Tarragona Ràdio
de l'Ajuntament de Tarragona.
Això pel que fa al finançament,
però pel que fa als continguts,
també segurament té altres particularitats
perquè nosaltres ens manifestem clarament
com un servei públic,
en el sentit que, com a emissora de ràdio,
com a mitjà de comunicació,
fem una programació
que no busca la rendibilitat econòmica,
sinó que busca bàsicament la rendibilitat social,
que sigui d'interès, en aquest cas,
pel conjunt de ciutadans de Tarragona,
encara que això suposi una inversió de diners
que després no es recupera a través de la publicitat
ni fins i tot a través de l'audiència.
És a dir, podem fer programes minoritaris,
per a audiències minoritàries,
podem fer programes de continguts molt específics,
podem fer programes d'un contingut,
d'un àmbit territorial molt petit,
com pot ser el de la ciutat,
que interessi a una minoria de persones,
però què creiem que ho hem de fer com a servei públic.
I després, evidentment, hem de fer tot el que considerem
que sigui d'interès més general,
però sobretot pensant en l'opinió
i en la perspectiva que puguin tenir,
en aquest cas, els ciutadans de Tarragona,
que són els que, d'alguna manera,
contribueixen també,
amb els seus impostos,
a pagar aquest servei públic.
Però considerem que nosaltres fem una feina
i una programació, en aquest cas, de ràdio,
que no la fan les altres emissores de ràdio,
que són privades
i que actuen en un àmbit territorial
molt més general.
Un exemple, per exemple,
és fer el programa avui,
durant quatre hores,
aquí als Estudis de Comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
A Tarragona Ciutat,
en aquests moments,
seríem l'única emissora
que podríem fer durant quatre hores continuades
i a aquesta hora del matí
un programa d'aquestes característiques.
Això és, en part,
servei públic d'una emissora municipal.
Tornant al tema que ha comentat la Marta,
la meva companya,
Francesc,
la digitalització ha dit
que podria provocar
que les televisions locals tanquessin.
Llavors, estem parlant de televisions locals
que en principi és on els periodistes novells comencem.
Pot ser que la digitalització
representi un altre hàndicap
als periodistes que comencem.
A veure, matiso.
Per què dic que si no es fa bé
podria comportar la desaparició
de les televisions locals?
El pla tècnic de la digitalització
que va aprovar el govern anterior
del Partit Popular
el dia 12 de març,
l'endemà dels atemptats,
i l'últim Consell de Ministres
abans de la celebració de les eleccions,
dic perquè la data és significativa,
perquè s'haguessin pogut esperar
i no es van voler esperar.
Per tant, hi havia una evident
intencionalitat política.
Bé, aquest pla tècnic,
el que deia...
Parlo una mica de memòria,
però el que deia era
les televisions locals
hem d'emetre en digital
a partir del 2006,
d'acord?
que vol dir emetre en digital,
vol dir deixar d'emetre en analògic.
D'acord?
O sigui, la migració del sistema analògic
al sistema digital,
el govern anterior va decidir
que fos abanderat
per les televisions locals.
Evidentment,
és condemnat-nos a mort,
perquè si TV3, Antena 3, Telecinco,
no migren i no apaguen
l'emissió analògica,
ens condemnen a les locals,
que som els febles del sistema,
evidentment,
ens condemnen a les locals
a emetre per nosaltres mateixos,
per gravar programes
i mirar-nos-los després,
perquè és que
el parc de televisions digitals
en el mercat de consum
evidentment no està
com per garantir
unes audiències mínimes
per poder treure rendibilitat
de tota mena,
tant social com econòmica,
un projecte de televisió local.
Hi ha hagut canvi de govern a Madrid,
hi ha hagut canvi de govern a Barcelona
i tot això s'està revisant
i aquesta vegada sí,
almenys,
en aquesta revisió,
estan consultant
els interlocutors
de les televisions locals
i, per tant,
cal suposar,
en principi,
que s'assubitzarà una mica
aquest procés de trànsit
entre l'emissió analògica
i la digital.
Jo estic tranquil en aquest sentit,
jo em sembla que s'imposarà el seny
que en tot aquest procés
s'ordenarà el sector
de les televisions locals,
que està desmadrat,
hi ha un cert caos,
és cert,
i que entre les decisions
que s'hagin de prendre
a l'hora d'adjudicar les freqüències
i la mateixa dinàmica del mercat,
acabaran subsistint
les televisions
que tinguin plantejaments
professionals,
empresarials
i seriosos
al darrere,
que, evidentment,
algunes hauran de tancar,
és probable que sí.
Dèiem que teníem quatre hores,
però també el rellotge
passa per les emissores locals
i hi ha més convidats
per la vau de comunicació local,
en aquest sentit,
dissabtes llibren els premis
de comunicació
que impulsa aquesta empresa.
Les persones que han fet
de jurat
han hagut de llegir,
escoltar i mirar
molts treballs,
amb bona part
de periodistes
i comunicadors novells.
En total 81 treballs
i de periodistes
de publicitaris
en formació,
no recordo si eren
vuit o deu,
que el jurat
va haver d'examinar
i el proper dissabte,
efectivament,
com deies,
a les vuit del vespre,
al Saló de Plenaris
de l'Ajuntament,
farem el lliurament
dels quarts premis
Ciutat de Tarragona
de Comunicació,
una de les categories
és la de publicitaris
en formació,
amb la que tenim
una voluntat especial
a col·laborar
amb la Universitat
Rovira i Virgili
i amb aquests estudis
per fomentar la participació
de la gent
que esteu estudiant.
Un grup
ha guanyat,
demà farem públic
el veredicte
d'aquesta categoria
i de les altres,
que són
premsa escrita,
ràdio,
televisió,
fotoperiodisme,
internet
i videoleads,
aquestes sis,
i com dèiem,
publicitaris en formació,
i en fi,
tindrem a més
al Saló de Plens
de l'Ajuntament
de Tarragona
gent
més coneguda,
molt popular,
com el Toni Soler,
el Queco Novell
i el Manel Lucas,
que són els promotors
del programa de ràdio
Minoria Absoluta,
al qual li donem
una distinció especial
aquest any
en aquests premis
i també tindrem
distincions especials
per dues persones
de Tarragona
per la seva trajectòria
professional,
persones ja grans
però que han treballat
durant tota la seva vida
per la ciutat
des d'àmbits
tan diferents
però també relacionats
amb la comunicació
com són
la il·lustració,
el dibuix
i la fotografia
que són el Bernabé
Bernabé
i el Ramon Segur Palau
ells també rebran
unes distincions
en fi,
tot això
amb el Frederic Porta
un altre periodista
segurament poc conegut
va néixer a Tarragona
i ha estat
el cap de premsa
del fòrum
és encara el cap de premsa
del fòrum
de les cultures
Barcelona 2004
és a dir
l'esdeveniment
que hi ha hagut
aquest any
més important
al nostre país
doncs ella ha estat
el cap de premsa
i vindrà també dissabte
a fer-nos una xerrada
i serà una de les activitats
que farem aquests dies.
Continuarem parlant
del Comunica 04
Francesc Domènec
gràcies.
A tu.
Bona sort
ens veiem després.
A tu i Holanda
no cal que ens diguem res
no?
No cal que ens diguem res
fins ara mateix.
Diana, Marc, Cristina, Marta
gràcies
molta sort en el vostre futur
gràcies per venir aquí
o venir nosaltres
i que ens hagueu
doncs fet
que ens hagueu donat
un respiro
perquè heu fet vosaltres
la feina
digues
és el millor ofici
del món aquest
heu triat bé
jo diria que sí
jo diria que sí
fem ara
escoltem una altra
d'aquestes pràctiques
experimentals
i així donant temps
que hi hagi un relleu
entre els pròxims
entrevistadors
i el convidat
ara escoltem
un treball que es diu
Batex
per una nova vida
és bonic
diu
donar vida a un infant
és el somni
de tota dona
que pretén esdevenir mare
el naixement d'un nadó
ens transmet
una gran gamma
de sensacions indefinibles
això és el que
us hem intentat presentar
en aquest enregistrament sonor
realitzat a l'Hospital
Sant Camil
de Vilanova
i la Geltrú
agraïm el consentiment
de la mare
i la seva voluntat
sense la qual
la petita mar
no hauria descobert mai
el significat de la vida
és un treball
és un treball de Leire Domínguez
Mireia Gamell
Raül Paco
Carlos Reyes
Andrea Vallès
i Aida Bernet
l'escoltem
i Aida Bernet
i Aida Bernet